Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i a partir d’aquesta setmana els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Luis Vela als controls i edicions.

Avui acabem aquesta sèrie de programes dedicats al Jazz from Catalonia compilats per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, i ho fem amb el Jazz from Catalonia 2014. Un disc on els temes van estar seleccionats per Olga Ávalos (periodista musical), amb la col·laboració de Martí Farré (periodista musical), Susanna Carmona (coordinadora de Jazz Terrassa), Josep Mestres (BarcelonaJazzRadio), Pere Pons, (Director de Jamboree) i Roger Roca (periodista musical). Els textos traduïts de l’original en anglès són de la Olga, i el projecte  està patrocinat per l’ICEC, Institut Català de les Empreses Culturals, o sigui que som-hi doncs començant ja el Programa 220.



Començarem el programa amb la modernitat delicada amb el projecte del Joan Vidal Sextet¸ Illusionary Rhythm’s en un disc editat per JazzGranollers Records, disc on el Joan repassa la obra de György Ligeti, entre d’altres autors moderns com Bela Bartok. Una formació amb amics com són el Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet; Martí Serra, saxo tenor i soprano; Adrià Plana, guitarra; Marco Mezquida, piano; Miguel Serna, contrabaix i el mateix Joan Vidal, bateria. Escoltem-los en un tema del líder basat en una cançó de György Ligeti anomenada

14.- Illusionary #5       (J. Vidal)          4m44s

Béla Bartok, Conlou Nancarrow, Johannes Ockeghem i sobretot György Ligeti són els compositors, la majoria del segle passat, que el bateria i compositor Joan Vidal retreu tribut en aquest el seu darrer àlbum. Obté això pel fet de tenir la visió o obertura de mires que li permeten explorar el jazz i la seva naturalesa com a música híbrida i gènere amb porositats que aquest és. Vidal torna amb els seus millors arranjaments els quals reflecteixen un esperit humanista on re examina alguns dels períodes més creatius del segle vint.

Seguim am la modernitat d’un trio amb gent tan contemporània com el mestre de molts, l’Agustí Fernández, piano; Barry Guy, contrabaix i Ramón López, bateria i percussions. Aquest és un projecte editat per Maya Recordings anomenat A Moment’s Liberty i la formació Aurora Trio en un tema de l’Agustí anomenat....

10.- Uma         (A. Fernández)                       5m08s

La prova que a partir d'una melodia que ningú podria taral·lejar un discurs pot ser creada, desafia el més exigent dels oyents. Aquest darrer treball, A Moment’s Liberty, el seu tercer treball d’aquests tres celebèrrims improvisadors europeus, és el resultat de la exploració d’això què és extraordinari, inesperat i inusual, d’aquests moments que exemplifiquen què és això de ser músic.

Seguim doncs amb un altre dels projectes on la modernitat va barrejada de la delicadesa amb el pianista de Granollers establert a Nova York. Un pianista que vam veure a la Nova Jazz Cava quasi amb aquesta mateixa formació en un disc que també vam posar en un programa anterior de Jazz Club de Nit. Aquest disc es diu ¡Pa’lante! amb Albert Marquès, piano; Walter Stinson, contrabaix i Zack O’Farril, bateria. El dia de Terrassa hi havia el germà trompetista del bateria, un nano de 18 anys que no vegis com li fotia. Escoltem doncs aquest tema del Walter Stinson del disc editat per Quadrant Records anomenat...

12.- Cosmic Lullaby               (W. Stinson)               4m17s

El primer àlbum del pianista de Granollers, Albert Marquès, que gira sobre el concepte del Latin Jazz com a eix principal. Acompanyat per aquests dos músics de l’escena Novaiorquesa, el Zack, fill del llegendari Chico  O’Farril, el català posa la llavor d’un àlbum eclèctic amb un jazz emmarcat en una cruïlla cultural, ple de inesperats canvis, tals la col·laboració amb el grup de Latin hip hop Circa 95 en el tema Azúcar. Música de Brooklyn on ell hi viu d’ençà una anys. El tema que hem escoltat però ja heu vista de quina delicadesa està farcit.

I continuem ara amb un altre projecte on se’ns mostra la modernitat dels nostres músics amb el projecte del Marcel·lí Bayer, Les Narrations. Un disc editat per WhatAbout Music amb gent com Marco Mezquida, piano; Martín Leiton, contrabaix; Ramon Prats, bateria i el líder amb saxo alto, soprano i clarinet. Modernitat de la mà de la delicadesa de les seves composicions i sobretot amb el tema que escoltarem, obra del mateix Marcel·lí anomenat

11.- Miau, va dir ella   (M. Bayer)                   4m42s

Després del seu debut amb el Nonitz, un projecte amb un nonet basat en els treballs de Lee Konitz, en Marcel·lí Bayer ha escollit una formació més reduïda a quartet on explora el seu talent com a solista. Les Narrations és un àlbum amb una història real al darrere de cada cançó on el jazz pren la forma de la melodia. El so és refinat a la vegada que el resultat del lliure pensament i de la increïble expressió de la ment.

I seguim ara amb un projecte a piano solo d’un dels referents actuals d’aquest instrument, un home jove que ha assolit un nivell el qual ha aconseguit un reconeixement dels seus companys de professió, havent-lo votat diverses vegades com a millor músic de Jazz, premis que atorga cada any l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna. Estem parlant de Marco Mezquida i el seu projecte La Hora Fértil, editat per WhatAbout Music. Escoltem-lo doncs en el tema que dóna nom al projecte....

13.- La Hora fértil        (M. Mezquida) 5m45s

Ja no hi ha cap dubte que Marco Mezquida és ara mateix un dels millors pianistes de l’escena catalana. Nascut a Menorca i amb només 27 anys, se’l pot trobar en més de 20 discos com a sideman, en quatre com a líder de formació i a més a més amb un calendari força atapeït de concerts. Aquest àlbum a piano solo ens demostra que aquest és un pianista humanista, un humanista del piano. Les seves composicions inclouen cançons que uneixen l’esperit de la música clàssica amb la lliure improvisació i les referències als romàntics com Chopin i Schumann.

I encara amb més modernitat ara de la mà d’una formació paradigma de la llibertat en l’execució i composició anomenada Free Art Ensemble + Agustí Fernández. Aquest és també un disc editat per la editorial més discordant de totes, la Discordian Records en un disc enregistrat al Jamboree amb una formació formada per 11 músics. Recordo una de les seves actuacions on diversos dels integrants van “conduir” a la resta de companys en una actuació memorable també al Jamboree. Anem doncs a escoltar un tema del gran Kenny Wheeler anomenat ..

15.- Trumpet piece                (K. Wheeler)               3m12s

Aquesta Free Art Ensemble, petita big band formada per un grup de 10 músics andalusos i catalans, és per sobre de tot una experiència col·lectiva que de manera natural abraça el Free Jazz en el seu concepte més primordial, amb la música popular i contemporània actual. La FAE, la qual ha fet gires amb un projecte intitulat Antes existió el grito, s’han ajuntat en aquest el segon àlbum amb el pianista Agustí Fernández com a conductor.

Endinsem-nos ara en la modernitat d’un dels més eclèctics directors de Big Bands, i aquest és el contrabaixista i pianista d’afició en David Mengual. La David Mengual Free Spirits Big Band és el paradigma de la modernitat i l’experimentació i en aquest el segon àlbum que també va sonar en un programa de la temporada anterior, Menta, diari sonor, ens la mostra, ens mostren la seva idiosincràsia a voltes irreverent i burleta. Aquest és un disc de Jazzenviu Records en un tema de Dani Pérez anomenat..

8.- Le dice el niño       (D. Pérez)                  4m26s

Com hem dit, el segon àlbum d’una formació amb 15 músics que ens mostra un pas més en la consolidació dels seus projectes dirigits a la seva consolidació i establiment d’una pròpia personalitat a través de l’avant-garde i el jazz contemporani. També marca la benvinguda de prominents músics catalans de Jazz (Joan Vidal, Sergi Sirvent, Giulia Valle, etc..) i els de les properes generacions.


I ara escoltarem a una formació, i recordem que estem escoltant la música que es va enregistrar cap el 2013 i editar el 2014, que ha esdevingut important a nivell popular amb una gran acceptació entre el gran públic, la liderada pel Joan Chamorro i la jove Andrea Motis, presentant al gran saxo tenor Scott Hamilton. És ben cert que el públic que assisteix als concerts de Jazz és força minoritari. El Jazz innovador amb músics de gran vàlua malauradament no és reconegut al nivell que es mereixeria i en els grans esdeveniments, com els diversos festivals, no els podem veure ni aplaudir. Alguns d’aquests festivals han esdevingut els esdeveniments on es poden veure grans figures internacionals, amb preus exorbitants, i tot i això amb gran afluència de públic, un públic que ja no veus més en els concerts del dia a dia. És el públic dels Festivals....allò que vesteix. En aquests esdeveniments hi ha però formacions nostres que també omplen Palaus com la magnífica i entranyable La Locomotora Negra i les formacions liderades per aquest gran mestre, educador i director, en Joan Chamorro. El gran públic i els mitjans audiovisuals han potenciat els seus projectes, amb la Sant Andreu Jazz Band i totes les formacions derivades d’aquest banda de jovenets, esdevenint una mena de boom que ja fa anys que dura. Serà que és prou bo, oi? Sempre però dintre del Jazz Clàssic, més assequible i envoltat de figures del Jazz Internacional com és el cas, i no només, i sí potenciant els joves que van destacant fent-los discos individuals com és el cas de l’Andrea però també de la Magalí, Rita Payès, i d’altres joves encara en època d’estudis. Reconeixent el valor de la feina del Joan, als aficionats ens agradaria que els mitjans televisius de casa nostra es dediquessin també als molts i molt bons d’altres músics de l’escena catalana. Bé, doncs escoltem ja el projecte d’ells dos més un...

Estem parlant d’un disc de Swit Records, Live at Jamboree amb una formació on hi trobarem a banda dels tres Andrea, veu, trompeta i saxo alto; Joan, contrabaix i Scott, saxo tenor; a Ignasi Terraza, piano i Hammond; Josep Traver, guitarra i Esteve Pi, bateria.

Escoltem-los en el tema de Mac Hugh & Fields anomenat..

2.- Exactly like you                 (Mc H & F.)                 4m27s

La jove cantant, saxofonista i trompetista Andrea Motis ha madurat (està madurant) i ha entrat de ple a l’edat adulta deixant darrera seu el concepte de jove promesa. El seu tercer àlbum com a co-líder amb en Joan Chamorro, és una confirmació del seu talent a la vegada que un homenatge al jazz clàssic i el swing que tan agradable són d’escoltar per a tothom. El veterà saxofonista Scott Hamilton afegeix la seva magnífica empremta a tots aquests estàndards com els I fall inlove too easily i aquest Exactly like you.

Seguim doncs amb una formació de casa també però amb l’afegitó d’un gran saxo tenor americà, amic de molts dels músics de casa nostra com la mateixa Elisabet Raspall, estem parlant del projecte Bridges & Chris Cheek i el seu àlbum editat per Petit Indie anomenat  South Lamar Boulevard..una banda amb Alfons Bertran, bateria; Guillem Callejón, guitarra; Dimas Corbera, baix elèctric; David Soler, guitarra i pedal steel amb Chris Cheek,saxo tenor en un tema del guitarrista Guillem Callejón...

4.- Snails        (G. Callejón)               5m15s

Després del debut d’aquesta formació inicial com a trio i amb el seu segon àlbum amb una música aproximada als terrenys del jazz folk de Bill Frisell, aquest tercer àlbum de Bridges, projecte liderat pel Guillem Callejón segueix el camí d’un jazz elàstic, suggerent que afavoreix el mid-tempo i les harmonies contemporànies incloent espurnes de rock. El potent i argumentatiu saxo del Chirs Cheek ens trasllada a una resolutiva jornada per terrenys impressionants.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Fresh Sound...

Escoltarem una formació de luxe amb un quartet liderat per la pianista catalana Eva Novoa, establerta a Nova York. Un d’aquells discos, com els anteriors, que no els pares d’escoltar mai. De l’Eva ja en vam posar un en l’anterior programa, en formació de trio, quan encara residia a Holanda, i avui ho fem amb un magnífic quartet amb gent com el gran Ernesto Aurignac, saxo alto; Masa Kamagushi, contrabaix, André Sumelius, bateria  i la mateixa Eva Novoa, piano en un disc de Fresh Sound New Talent i amb un tema de la líder anomenat...

6.- Ik ben boos            (E. Novoa)                  5m23s

Sembla ser què, la pianista Eva Novoa establerta definitivament a Nova York, ens mostra la seva faceta més experimental, com una manera de reflectir el jazz dinàmic que emergeix a la capital del jazz. Amb aquest àlbum tan espontani, Novoa utilitza la pròpia improvisació com una eina més de la composició, i el resultat són onze temes representatiu del seu espectre musical. Un desafiament, un jazz íntim on l’artista és fidel a si mateixa.

I ara seguim amb les experiències modernes d’una formació que també vam posar en anteriors Jazz From Catalonia i estem parlant d’un octet, els revolucionaris Filthy Habits Ensemble en un disc de Discordian Records anomenat Filthy Habits Ensemble plays Stravinsky. Una formació amb Pablo Selnik, flauta; El Pricto, clarinet i conductor; Dan Malfon, saxo alto; Tom Chant, saxo tenor; Natsuko Sugao, trompeta; Jo Miramontes, piano; Sebi Suárez, baox elèctric i Vasco Trilla, bateria, en un tema del geni Stravinsky anomenat...

7.- Marche du soldat  (I. Stravinsky)  1m54s

Enregistrat al Jamboree, el nou projecte d’aquest nonet català explora una de les peces més conegudes i narratives de Igor Stravinsky, la suite “La història del soldat” del 1918. Els Filthy Habits Ensemble, formats com un tribut a Frank Zappa, s’han embrancat en un projecte que els demana una gran tècnica així com una millor expressivitat en el món del jazz-rock i l’avant-garde.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...i parlant de Quadrant.....

Seguim ara amb la maduresa d’un trio liderat per un dels grans del saxo tenor, en Víctor de Diego i el seu disc Tribute que vam poder gaudir un gener passat al Jazz Club La Vicentina i també vam posar en un anterior Jazz Club de Nit.
Un trio de mestre amb el Víctor de Diego, saxo tenor i soprano; Jordi Gaspar, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria, en un disc de Quadrant Records i amb el tema de Monk anomenat....

3.- I Mean You (T. Monk)                    4m50s

Apuntalat pel seu sòlid coneixement del llenguatge i estil reminiscent del so dels mestres de la West Coast com l’Stan Getz, Víctor de Diego lidera un projecte que encara no havia fet en tota la seva carrera anterior. Un trio sense instrument harmònic. Aquesta formació li permet reinterpretar els clàssic com Monk, Coltrane i Porter, en un concepte més rítmic, camí més lleuger a la vegada que es reinventa a sí mateix en el seu so amb dos temes de factura pròpia.

Ara us ofereixo la possibilitat d’escoltar una formació liderada pel gran drummer Marc Miralta i el seu Flamenco Reunion amb els seus amics Javier Colina contrabaix; Perico Sambeat, saxo alto i soprano; Baptiste Trotignon, piano; David Domínguez, percussions i Blas Córdoba “El Kejío”, cante en un disc de Produccions Contrabaix i un tema del mateix Miralta anomenat ...

9.- Junto a las estrellas          (M. Miralta)                  5m28s

Marc Miralta ha tardat 15 anys per seguir la seqüela del seu projecte New York Flamenco Reunion. En tot aquest temps ha afegit influències i idees al seu bagatge. De totes maneres va ser Perico Sambeat qui el va convèncer per a mantenir-se fidel al concepte del primer àlbum, tot i adaptant estàndards de jazz als pals del flamenc. En aquest treball s’hi afegeix a més a més la veu del Kejío, Blas de Córdoba.

I continuem amb projectes de casa amb una formació força actual anomenada Walk Tall en un disc de Unit Records amb dos catalans, Enric Peinado, guitarra i Ramon Prats, bateria, un suís, Gilles Estoppey, piano i un italià, Giampaolo Laurentacci¸contrabaix, en un disc que ja vam posar en un programa anterior i ara amb un tema de l’Enric anomenat..

5.- Mode Joe               (E. Peinado)               4m34s

Una formació de gent de diverses nacionalitats però que respiren els aires de casa nostra vivint i compartint projectes, un quartet de neo-bop que representa les sinergies d’un jazz contemporani europeu on hi cap també el rock amb les improvisacions i els tocs d’humor d’aquests mestres de les barreges oferint-nos una mena de collage de ritmes i melodies. Prats i Laurentacci són un suport sòlid i versàtil a les evocatives harmonies de Estoppey i Peinado.

I si cal us comento què vol dir això de conductor. Les sessions amb una persona que “condueix” impliquen tot un seguit de símbols que tots els músics coneixen i els quals realitza el conductor. Aquest pot indicar que alguns músics només siguin els qui toquen i de la manera com toquen. Senyals diverses els van augmentar el volum, disminuir la tonalitat, endegar un riff rítmic etc...Es pot dir que la música s’està composant i realitzant a la vegada en directe i és la música que pensa qui en aquell moment està conduint la sessió.

I ja per acabar el programa què podem dir que no sapigueu de la coneguda banda liderada pel Dani Nel·lo, anomenada Los Mambo Jambo i el seu projecte de Rhythm’n Blues. Un disc de Buenritmo Records  i una banda amb el mateix Nel·lo¸saxo tenor; Mario Cobo, guitarra; Iva Kovacevic, contrabaix i Anton Jarl, bateria. Escoltem-los amb el tema col·lectiiu anomenat...

1.- Un baile hipnótico  (M. Jambo)                 2m23s

Aquesta banda ens porta una barreja addictiva dels estils dels 50s del segle passat de rhythm’n blues, swing i rock. Utilitzant l’escenari com el seu habitat natural, aquest còctel musical es converteix en descàrrega musical en els seus directes. Los Mambo Jambo combinen sense cap compromís els diversos licks instrumentals ballables amb la tradició de la música popular. Impacto Imminente és el seu segon àlbum d’aquest quartet de veterans que ha ocasionat un gran impacte a Europa.

Doncs res més, espero que hàgiu gaudit del programa d’avui, el cinquè dedicat al Jazz From Catalonia avui amb el 2014, músiques que es van enregistrar abans i editar en aquest any. La música que els nostres músics i socis de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna feien i fan en aquests moments. Us dono les gràcies per la vostra atenció i recordeu que el podeu tornar a escoltar el diumenge a la mateixa hora o ja directament des del blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es. Sortiu de casa i aneu a veure concerts de Jazz en viu i no us oblideu del què fem al Jazz Club La Vicentina entrant al blog i llegint les cròniques i escoltant els àudios i ja sabeu quel el divendres 23 d’octubre hi tornem amb el Luca Tondena Quartet.
Gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.

Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |