PROGRAMA 129 DEDICAT ALS MOLT BONS MOMENTS A LES WTF
DEL JAMBOREE
Bona nit a tothom. Benvingudes i benvinguts al programa 129 de Jazz
Club de Nit. Avui el dedicaré a les WTF del Jamboree.
Escoltareu una selecció dels concerts i jams enregistrats per mi mateix, la
qual cosa porto fent només fa un any i escaig, res, si ho comparem amb els més
d’11 anys (el 2 de juliol farà els 12 anys) que l’Aurelio Santos va
endegar aquest projecte, aleshores de la mà del Llibert Fortuny. El
mateix Llibert i d’altres insignes
músics hi col·laboren habitualment entre els quals ens hi podem trobar al Raynald
Colom, Jose Alberto Medina, Pere Soto, Albert Bover, Guillermo Calliero,
Rodrigo Gonzalez Pahlen, Dani Domínguez, i un llarg etcètera. Les WTF
són el lloc ideal per poder escoltar a les noves fornades de músics joves que
ara “tiren” amb força. L’Aurelio coordina les sessions i contacte amb
els músics, i aquests presenten el seu projecte moltes de les ocasions només
per aquell dilluns en concret. Per què sí, les WTF es fan cada dilluns
de les 20h fins les 23h, la sessió “normal” de concert-jam de Jazz, o del
projecte presentat. Després de les 23h, la cosa canvia i de quina manera. L’Aurelio
és un artista en això del “beat boxing”, tècnica vocal que consisteix en fer
diversos sons i ritmes repetitius a mode de percussió vocal. La majoria dels
músics que han participat en la primera sessió repeteixen, i d’altres s’hi
apunten exclusivament per la sessió “golfa” de les 23h fins les 2h de la
matinada. A aquesta sessió mai hi he assistit per qüestions d’horaris, tot i
que no descarto assistir-hi algun dia. Alguns dels joves músics i no tant joves
que hem pogut veure i escoltar són Matías Míguez, Jesús “Bachi”
Bachiller, Daniel González, Lluc Casares, Pol Omedes, Joan Casares, Roberto
Albrecia, Morten Sandholt, Claudio Marrero, Xavier Torras, Tomàs Fosch,
Apel·les Carod, Irene Reig, Àlex Fortuny, Camilo Motta, etc, etc, llarg
molt i molt llarg.
A les WTF s’han fet algunes celebracions, actes solidaris, i
demés activitats relacionades. En comentaré algunes.....
Durant més d’un any, un equip de filmació dirigit per la Carme Puche,
directora dels Estudis Puche, va enregistrar molts moments de les WTF
al Jamboree i tot per fer-ne un recull historiogràfic amb alguns dels
molts músics que hi ha passat. És per això que un dels primers músics que hi va
participar, a les antigues Jams Sessions va ser en Wally Besser¸
trompetista americà que hi havia participat amb el seu germà i fent companyia
al nostre gran Tete Montoliu. Entre la Carme i l’Aurelio
van aconseguir que en Joan Mas, gerent i director del grup Mas i Mas
subvencionés el viatge a Miami de la Carme i també el viatge i
estada a Barcelona del mateix Wally Besser. Aquest es va
presentar a la WTF acompanyat d’un parell de mestres de les nostres
terres, en Pere Farré i en Francesc Borrull, entre d’altres
músics a la secció rítmica.
Recordo un acte solidari que es va repetir en dues ocasions...va ser la WTF
for Ale. Alejandro patia una malaltia d’aquelles rares la qual necessitava
d’una aportació econòmica important. L’Aurelio va organitzar una WTF
a fi i efecte de recaptar fons per ajudar la família. El seu pare; guitarrista
reconegut de l’escena Jazzística, en Daniel Perez. En aquella WTF hi
va haver en Llibert Fortuny¸ Jordi Matas, i una colla més de músics de gran nivell.
Aquell dia el Jamboree estava ben ple. Plena participació de la gent per
a una gran causa.
La WTF que va liderar el Dani Domínguez, va coincidir en
l’aniversari de l’anterior esdeveniment quan ja l’Ale malauradament ens
havia deixat. Finalment no va poder resistir més i va traspassar. No cal dir
que tot el món del Jazz ho va lamentar i es va entristir d’allò més.
En una altra WTF i després de la sessió musical pròpiament dita,
es va estendre una pantalla i la mateixa Carme Puche va explicar en què
havia consistit la filmació de les WTF durant més d’un any. Ens en va
passar alguns minuts on vam poder veure’n retalls de les moltes actuacions i
Jams fetes durant aquell temps. El documental es va acabar dient “THE JUMP”.
La primera part del programa posaré alguns dels temes més significatius
que van tocar el grup liderat pel Morten Sanholt.
1.- Sense títol
4.- Hot House (Tadd Dameron)
4.- Hot House (Tadd Dameron)
Diu ell d’ell mateix:
“Vaig estudiar saxòfon jazz durant 4 anys al Conservatori
d'Amsterdam i em vaig graduar amb una llicenciatura en música el 2005.
No em guanyo la vida de la música, però practico el
meu instrument cada dia i és important per a mi mantenir el desenvolupament com
a músic i de tocar almenys un cop a la setmana davant d'una audiència”.
Aquest jove artista, dissenyador de projectes relacionats amb el vídeo i
la programació, a més a més de saxofonista, és un dels músics assidus a les WTF
on hi sol participar quan el grup ha fet la seva exposició. Després, a la Jam
Session ell és un dels músics que sempre puja a l’escenari a tocar el seu antic
i magnífic Selmer tenor. Com sol fer sovint l’Aurelio, en aquests
molt bons músics també els hi dóna la opció de muntar un grup per fer una WTF.
El Morten va venir acompanyat del Jose Alberto Medina¸ Martín Leiton
i Carlos Falanga. Van tocar tota una colla de temes....
7.- Back At The Chicken Shack (Jimmy Smith)
La segona part del programa anirà dedicada a la darrera i magnífica WTF, la protagonitzada pel Jordi Matas. Una WTF allunyada del JAZZ tal i com l’entenem habitualment, tot i que plena de músiques improvisades, algunes de les quals d’una gran bellesa. Jordi va venir amb una formació atípica amb baix-contrabaix i dues bateries. Els músics que el van acompanyar van ser de nou el Martín Leiton al baix elèctric i contrabaix, mentre que els dos bateries van ser el Caspar St. Charles i Borja Barrueta. Jo diria que la combinació dels quatre va ser la causant de l'explosió d'energia, ritme, Jazz i Blues i molta més diversitat musical que vam viure totes i tots els qui omplíem el Jamboree.
1.- Rain (J. Matas)
Més de dues hores de música sense fronteres, passant d'una a l'altra de manera sublim i diluïda, com si res. Improvisacions i melodies al voltant d'un concepte "LYNCH", dedicat a David Lynch, cineasta eclèctic com la música que va sonar. Composicions del Jordi, Martin i Barrueta, entrelligades unes a les altres com si formessin part d'una amalgama de colors. I quins colors.. Un dels artífexs de tot plegat, Jordi Matas, guitarrista amb una amplitud de mires elevadíssima, tècnica super depurada, concepció moderna de la interpretació i improvisació i una gran visió del món electrònic, dominador dels estris endollats, pedals i més pedals controlats per peus i mans, músiques formades i desformades, desfermades. Idees sobre idees, totes interpretades, i què més puc dir? Doncs que un dels altres artífexs, en Martin Leyton, va participar-hi també amb tema propi, inclusió d'una explicació del David Lynch sobre alguna part de la seva obra, i amb una total compenetració amb les sis cordes.
2.- Fat (M. Leiton)
En Martín ens demostra cada dia que l'escoltem de quina manera posseeix el domini sobre les quatre cordes, baix elèctric i contrabaix. Ahir els va fer anar ambdós amb una solvència aclaparadora. Els inicis ja van ser força impressionants, de moment calmats rítmicament però ja en el segon tema van començar els ritmes que ja no ens abandonarien. Una mena de Blues entretallat, que després ja va ser més evident, amb canvis de ritme constants, fins i tot, canvis en el tempo marcats pel Martín, i tots a una, amb una total compenetració. I mentre tant, en Borja Barrueta i en Caspar St. Charles, marcant el ritme l'un mentre l'altre feia els seus redobles i retocs a plats i demés estris percussors....
3.- Respuesta incorrecta (B. Barrueta)
Dos bateries que es van complementar en tot moment, i que van saber enriquir, sumar, cadascun amb la seva aportació. En Borja, a més a més, ens va captivar amb una preciosa composició interpretada també per ell mitjançant una "Slide Guitar" que va sonar força bé. Els sons obtinguts són d'allò més preciosistes i em van fer recordar, al menys a mi, al gran Duanne Allman. Mentre l'un feia la melodia amb l'Slide, l'altre l'acompanyava amb el "Bottle Neck", metàl·lic.
4.- The Jody Grind (H. Silver)
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
