Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I aquesta setmana també li dedicaré el programa a Jordi Pujol, ànima i cos de Fresh Sound Records i totes les seves variants o sucursals, (de fet no sé pas com dir-ho) quasi tantes com estils de Jazz que hi ha. El motiu, el fet d’haver compilat en dos CDs 12 discos entre vinils de 12”, 10” i eps, i tots sobre el jazz que es feu a Holanda entre el 1955 i el 1957. Una tasca ingent que ben bé es mereix un reconeixement internacional. De fet ha rebut premis a França sobre tasques d’aquest tipus. O sigui que el treball es diu “COOL JAZZ FROM HOLLAND”, The First Dutch modern jazz recordings 1955-1957. 

I si parlava de reconeixements internacionals, el molt reconegut Scott Yanow de Los Angeles Jazz Scene li fa una llarga ressenya. També en parla glòries en Marc Myers del reconegut https://www.jazzwax.com com també ho fa en George W. Harris a https://www.jazzweekly.com. Algun d’aquests comentaris us els comentaré de manera resumida. El mateix Jordi Pujol ens en fa una breu explicació del perquè de tot plegat. Aquestes ressenyes i tota la informació relativa a les diferents formacions i líders, així com la data de l’enregistrament i en quin disc van aparèixer la trobareu al web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/cool-jazz-from-holland-albums/55243-the-first-dutch-modern-jazz-recordings-1955-1957-2-cd-box-set.html.

 

Començaré amb les músiques del programa d’avui situant-nos en el primer CD, el del Jazz que varen fer aquells grandíssims músics al 1955. I com sempre faig, primer amb les baladetes, car aprofitarem que en aquesta compilació hi ha una magnífica cantant anomenada Rita Reys, ella encabida amb la formació de The Wessel Ilcken. O sigui que ja la escoltarem a ella i ells en dues balades seguides aprofitant que no són llargues. 

1.11.- My Funny Valentine (Rodgers & Hart) 3m00s.

2.19.- I Should Care (Cahn-Stordahl-Weston) 2m38s. 

I el primer preciós i conegut tema el van fer THE WESSEL ILCKEN COMBO amb RITA REYS: Jerry Van Rooyen, arranjador; Dick Bezemer, trombó; Toon van Vliet, saxo tenor; Chris Bender, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria; Rita Reys, vocal. Enregistrat a Phonogram al Hof van Holland Studio, Hilversum, el 17 de gener de 1955. Doncs molt maca la veu de Rita Reys, càlida, dolça i amb una perfecte afinació en un tema que a vegades dóna malt de caps a les veus, femenines i masculines. I què bé que ho feia aquesta gent i en aquells primers anys de quasi tot, car el 1955, tot just feia 10 anys del final de la Segona Guerra Mundial. Ells i ella, però, ja s’havien preocupat per escoltar de la manera que fos aquelles músiques que venien de l’altre cantó de la gran piscina. Aquestes són algunes de les històries que ens explica Jordi Pujol. I en el segon tema varen ser: Jerry van Rooyen, trompeta; Toon van Vliet, saxo tenor; Rob Madna, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria; Rita Reys, veu. Enregistrat al mateix estudi d’Hilversum el 16 d'agost de 1955. Un parell de baladetes molt boniques, ideals per començar el programa d’avui estrictament dedicat a aquesta caixa compilada pel Jordi. 

I el mateix Jordi Pujol ens explica el per què de tot plegat, o sigui què conté la caixa i d’on ve: Caixa de 2 CD · Fullet de 28 pàgines a partir de 4 LPs originals + 3 EP. Inclou personal detallat, dates d'enregistrament i notes originals de contraportada. 

A finals de la dècada de 1940, una nova generació de músics de jazz va sorgir als Països Baixos. Havien començat a modelar la seva música a l'estil bebop, el "jazz modern" amb què Charlie Parker i Dizzy Gillespie havien revolucionat l'escena nord-americana. Tanmateix, la incomprensió general del nou estil a causa del seu accés limitat als enregistraments originals va dificultar la seva difusió entre els entusiastes del jazz. Aquestes primeres aliances de músics locals amb bebop poques vegades tenien prou suport dels fans locals, i tampoc hi va haver gaire interès per part de les discogràfiques. Els oients van necessitar temps per entendre què implicava el nou estil, i el bebop es va convertir en una font de controvèrsia, dividint les files dels aficionats al jazz en modernistes i tradicionalistes.

 

I més coses que ens dirà, però ara seguirem amb més música tot i escoltant un altre tema d’aquesta formació THE WESSEL ILCKEN COMBO amb un tema a tot delicat Swing compost pel trompetista Jerry Van  Rooyen i anomenat.. 

3.18.- For Minor’s Only (Jerry Van Rooyen) 3m12s. 

Doncs ja heu pogut copsar quina melodia més bonica acabem d’escoltar, composició del trompetista Van  Rooyen i quin solo més ben trenat ha fet el saxo tenor Toon van Vliet. També el trompetista l’ha seguit en la mateixa ona “Cool”, aquella música que aparegué a la Costa Oest, i per això se li va dir West Coast Jazz, música més “tranquila” que el Be Bop en aspectes com el melòdic i harmònic, i tot plegat a un tempo més suau. Bon tema, bona impro també del pianista i bon swing de la base rítmica. 

 

I ara seguirem amb dos temes seguits, aprofitant que són curtets, el primer compost pel pianista i líder de l’Stido Alstrom Trio, amb Stido Alstrøm, piano; Hans Weelink, contrabaix; Jan Goedkoop, bateria. Enregistrat a Phonogram al mateix estudi d’Hilversum, el 23 de gener de 1955. 

4.13.- Jean (Stido Alstrom) 2m42s. 

Mentre que el segon tema el van fer HERMAN SCHOONDERWALT SEPTET amb Koos van Beurden, trompeta; Tony Vos, saxo contralt; Flip van Glabbeek, saxo tenor; Herman Schoonderwalt, saxo baríton; Rein Verbeek, piano; Børge Ring, contrabaix; Fred Gilhuys, bateria. Enregistrat a Phonogram al mateix estudi d’Hilversum, el 13 de juliol de 1955. 

5.16.- Nowhere (Frans Elsen) 2m49s. 

I el primer tema a trio base amb l’Stido Alstrom Trio amb ell mateix al piano, ha estat també molt delicat. La digitació potent del pianista ens ha sorprès. La precisió i contundència en la interpretació ens l’ha mostrat com a bon pianista que fou, ja a aquella època. La base de dos l’ha acompanyat la mar de bé. I què bo el segon tema executat pel septet liderat pel saxo baríton Herman Schoonderwalt. Un tema feta la melodia per tots els vents a mode de “soli”, per després escoltar el magnífic so i improvisació del saxo contralt, en Tony Vos. El líder també s’ha ficat a fer la seva reeixida improvisació com si Gerry Mulligan fos, ell, a qui en Herman es devia haver escoltat “manta vegades”. 

A partir de 1954, a mesura que la flama del bebop es va esvair lentament, els modernistes van començar a quedar atrapats per la bogeria del jazz de la costa oest. De sobte l'escena es va activar i van començar a aparèixer diversos grups entranyables amb diferents formacions. Van aconseguir oferir actuacions competents amb solos notables dels solistes amb l'aclamació de la crítica i una bona acollida per part dels fans. Aquest nou interès va donar lloc als primers enregistraments holandesos de jazz modern l'any 1955, que van veure la llum el 1956 en l'àlbum de 10 polzades de Columbia "Jazz from Holland", una mostra indiscutible del nivell assolit pels músics holandesos que afavorien el “Cool”, amb el so més relaxat de la costa oest, que es basa més en la composició i els arranjaments que en la improvisació d'estil lliure de bebop. Aquest esforç de gravacions inicial de Gerry Oord de Bovema va inspirar al productor Michiel de Ruyter a gravar els millors grups i bandes holandeses per a una sèrie d'LPs de tres volums titulada "Jazz Behind the Dikes", així com diversos senzills EP publicats entre 1955 i 1957 per Philips. La revista holandesa "Rhythme" va presumir que gràcies a les "prestacions i interpretacions dels principals músics del país", els combos destacats van rebre elogis internacionals dels "coneixedors del jazz dels quatre continents del món". Aquest conjunt de 2 CD conté tots aquests enregistraments històrics. O sigui que gaudiu-ne força  escoltant-los. Jordi Pujol.

 

I ara us proposo escoltar un parell de temes de dos trios de piano, contrabaix i bateria, el primer THE ROB MADNA TRIO amb Rob Madna, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a Phonogram al mateix estudi d’Hilversum, el 25 d'agost de 1955, compost pel mateix pianista... 

6.25.- Papernote (Rob Madna) 3m02s. 

I el segon amb THE ROB PRONK TRIO amb: Rob Pronk, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a Amsterdam el 7 de gener de 1955 i compost pel líder.. 

7.6.- Static Test (Rob Pronk) 2m57s. 

I acabem d’escoltar dos temes a trio base de piano, contrabaix i bateria, i ja a un pèl més de tempo i sobretot amb un Swing brutal. Es pot notar la diferència de so d’un piano vers l’altre, per l’instrument, però també pel diferent estudi de gravació, i per descomptat pel pianista. Si Rob Madna ha sonat més ple, un pèl més contundent, en Rob Pronk ha sonat més lleuger, més delicada la seva digitació, el seu “pianíssim”. El Swing dels dos baixistes i “Walking”, magnífic els dels dos amb els dos havent fet una curta “impro” en cada tema i uns “quatres” fets pel segon trio i baterista Wessel Ilcken, ell líder del seu combo, com ja hem escoltat. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 

I ara els escoltarem en dos temes, el primer ben conegut compost per Cole Porter amb la formació: THE ROB MADNA QUARTET amb: Karel Reys, saxo contralt; Rob Madna, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a Amsterdam el 7 de gener de 1955. 

8.1.- Easy To Love (Cole Porter) 2m56s. 

I el segon compost pel líder de la formació THE TONY VOS QUARTET amb: Tony Vos, saxo contralt; Henk Vos, piano; Børge Ring, contrabaix; Fred Gilhuys, bateria. Enregistrat a Phonogram al Hof van Holland Studio, Hilversum, 22 d'agost de 1955. 

9.21.- Young Peter (Tony Vos) 2m41s. 

I el “Easy to Love”, és un tema del 1934 que Cole Porter va compondre perquè el cantés en William Gaxton pel musical “Anything Goes”. Tema aquest cantat per Billie Holiday entre moltes altres i interpretat de manera instrumental com ens han fet els nostres herois, per Hank Mobley entre molts altres. I nosaltres l’hem escoltat amb el so del saxo contralt Karel Reys, magnífic so i improvisació que ens ha fet. I el segon tema, un original del líder i saxo contralt Tony Vos també ens ha sorprès pel seu so, un pèl més clar, i per descomptat per la seva molt reeixida improvisació. Els pianistes de les dues formacions han fet també sengles i bones improvisacions. I és que aquells músics holandesos eren molt i molt bons. I en el darrer tema hem escoltat també una bona impro del baixista Børge Ring. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: 

www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 

I seguirem amb una mica més de tempo amb els temes, el primer on hi ha els DUTCH ALL STARS amb: Ack Van Rooyen, Jerry Van Rooyen, trumpetes; Karel Reys, saxo contralt; Toon van Vliet, saxo tenor; Herman Schoonderwalt, saxo baríton; Rob Pronk, piano; Dick Bezemer, contrabaix i Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a  Amsterdam, el 7 de gener del 1955. Tema compost per Jerry Van Rooyen i anomenat.. 

10.4.- Royal Mixed (Jerry Van Rooyen) 3m22s. 

I el segon amb el trio de THE ROB PRONK TRIO amb: Rob Pronk, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria i tema anomenat... 

11.5.- Sonny Boy (Jolson-DeSylva-Brown-Henderson) 3m11s. 

I déu n’hi do, quina bona colla de músics en el primer tema, els DUTCH ALL STARS on hem pogut escoltar solos dels trompetistes, i “backgrounds” de la resta de vents, solo dels saxos, i sempre amb un bon Swing de la base rítmica i improvisació del pianista. I més vital de tempo ha estat el tema a trio amb el líder Rob Pronk al piano. Bona tasca d’aquest músic en aquest estàndard i tema del 1928 compost per quatre mestres de la ploma per a una peli amb so sincronitzat, l’anomenada “The Singing Fool”. Una tècnica aquesta que acoblà de manera tecnològica el so a la imatge. Una molt bona tasca del baterista que ens ha fet uns “quatres” magnífics, el bo d’en Wessel Ilcken.

 

I ja acabarem aquest primer CD amb el darrer i molt vital tema compost per Jerome Kern i  Hammersteim II amb la formació:  THE FRANS ELSEN QUARTET amb: Frans Elsen, piano; Robby Pauwels, guitarra; Chris Bender, contrabaix; Cees See, bateria. Enregistrat a Phonogram a l’estudi d’Hilversum, el 31 d'agost de 1955, i anomenat... 

12.27.- All The Things You Are (Kern-Hammerstein II) 2m34s. 

I ja coneixem totes i tots aquest estàndard tan especial, el “All The Things You Are”, tema que té una progressió d’acords per “quartes” i que Jerome Kern va compondre el 1932 per el musical “Very Warm for May”, molt càlid pel maig, més o menys com passa ara; vaja, ara passa molt més. Doncs aquí ens ha sorprès la guitarra de Robby Pauwels amb un so proper al de Barney Kessel, mestre a qui Pauwels devia haver escoltat. Bon so i solo del guitarrista holandès com també ha estat reeixida les improvisacions del pianista i els “quatres“ del baterista. Bon tema per acabar aquest primer CD del Jazz a Holanda, tots temes del 1955. 

Bé, i després d’aquest primer CD seguirem amb el segon, tot i recuperant d’altres temes i formacions, i també temes amb algunes de les formacions que ja hem escoltat. Escoltem més música d’aquesta magnífica caixa de 2CD compilada pel Jordi sobre 10LPs i EPs, i ho farem també amb dos temes seguits, el primer amb la mateixa formació i el tema compost per Vernon Duke anomenat... 

13.3.- Autumn in New York (Vernon Duke) 3m21s. 

I el segon amb la veu de Rita Reys encabida ella en el combo de  WESSEL ILCKEN QUINTET amb: Ack Van Rooyen, trompeta; Herman Schoonderwalt, saxo baríton; Rob Madna, piano; Dick Bezemer, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria; Jerry Van Rooyen, arranjador. Enregistrat a Phonogram a l’estudi d’Hilversum, el 16 de febrer de 1956 i tema anomenat.. 

14.5.- Moonlight in Vermont (Suessdorf-Blackburn) 2m35s. 

I hem seguit dolçament amb aquestes músiques i vet aquí que amb la mateixa formació liderada per Frans Elsen, aquest al piano i fent-nos la molt bonica melodia i posterior i delicada improvisació. La guitarra de Pauwels els ha acompanyat subtilment, però quasi tota la feina l’ha feta el trio base. I de nou hem escoltat a la magnífica veu de Rita Reys en aquesta molt bonica cançó, “Moonlight in Vermont”. El “background” dels vents li ha donat un molt bon suport mentre ella n’ha fet la melodia durant tot el tema.

 

I seguim de dos en dos, que els temes són curtets, i ara de nou amb dos trios i amb el primer tema compost pel líder del seu trio, en THE ROB MADNA TRIO amb: Rob Madna, piano; Ruud Jacobs, contrabaix; Ruud Pronk, bateria. Enregistrat a Phonogram al mateix estudi de la població d’Hilversum, el 2 de novembre de 1956. 

15.16.- The Teacher (Rob Madna) 2m56s. 

I el segon, el conegut tema de Tadd Dameron i formació THE PIM JACOBS THREE amb: Pim Jacobs, piano; Ruud Jacobs, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a l’estudi d’Hilversum, el 29 d'octubre de 1956 i tema anomenat..

16.11.- Lady Bird (Tadd Dameron) 3m02s. 

I quin més bon tema ens han fet Rob Madna Trio, el primer un Blues d’aquells de “traca i mocador”, amb una melodia molt ben trobada. Millor ha estat la improvisació del líder al piano i posterior la del baixista Jacobs. I el tema de Dameron és del 1939, i és un dels temes més interpretats de Jazz Modern. Té una estructura atípica de 16 compassos i per això és força sorprenent. I els nostres herois ens l’han feta amb total mestria alhora que reeixida improvisació, la del líder i pianista Pim Jacobs. Bon Swing el del “walking” del baixista i germà alhora que bona improvisació d’aquest.

 

I seguim amb més música d’aquest segon CD del Jazz a Holanda el que es va enregistrar posterior a 1955. El primer és un blues de Gray & Jordan i amb la formació THE WESSEL ILCKEN COMBO amb Ado Broodboom, trompeta; Karel Reys, saxo contralt; Toon van Vliet, saxo tenor; Pim Jacobs, piano; Ruud Jacobs, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria i veu; Tom Disselvelt, arranjaments. Enregistrat a Phonogram al Hof van Holland Studio, d’Hilversum, el 5 de juny de 1957. 

17.24.- Lemonade (Gray & Jordan) 2m30s. 

Mentre que el segon tema és un que segur coneixeu compost per Van Heusen i amb la formació THE TONY VOS QUARTET amb Tony Vos, saxo contralt; Henk Vos, piano; Børge Ring, contrabaix; Fred Gilhuys, bateria. Enregistrat a Phonogram a l’estudi d’Hilversum, el 12 de desembre de 1956 i tema.. 

18.17.- Like Someone in Love (Van Heusen-Burke) 3m00s. 

I doncs quina bona veu que tenia el bo d’en Wessel Ilcken, ell líder i bateria de la seva formació. I amb un tema tan curtet, no hi hagué més temps per improvisacions dels companys. Un tema a tot Swing de la base rítmica i molt ben cantat pel líder. I el segon tema és un magnífic estàndard que Van Heusen va compondre el 1944 per a la peli “Belle of the Yukon”. I ves per on que hem tornat a gaudir amb el so del saxo contralt i líder, en Tony Vos i per l’arranjament que ell va fer, com també ho hem fet amb les improvisacions, la primera la d’ell mateix i posterior, la del pianista Henk Vos. Gran feina de la base a tot Swing. Bravo.

 

I encara amb més temes d’aquest segon CD amb el del líder de la formació THE FRANS ELSEN QUARTET amb: Frans Elsen, piano; Robby Pauwels, guitarra; Chris Bender, contrabaix; Cees See, bateria. Enregistrat a Phonogram al Hof van Holland Studio, Hilversum, el 31 d'agost de 1955 i anomenat.. 

19.2.- Mops (Frans Elsen) 2m30s. 

I el segon, tema del trombonista Cees Smal, i amb la formació THE DIAMONDS amb: Cees Smal, trombó de pistons; Harry Verbeke, saxo tenor; Wim van Beelen, piano; Henk de Jong, contrabaix; Tony Funke-Küpper, bateria. Enregistrat a Amsterdam el 28 de febrer de 1956 i tema... 

20.9.- The Beauty of the Ball (Cees Smal) 2m54s. 

I acabem d’escoltar dos temes originals d’una gran factura compositiva. El primer del pianista i líder del quartet, en Frans Elsen, i magnífiques improvisacions del guitarrista Pauwels i del mateix líder. Del guitarrista, noteu-ne la seva brillant pulsió i el bon fraseig de tots dos. I el segon tema del trombonista Cees Smal també ens ha agradat força, i més encara la seva improvisació amb un estil proper al de J. J. Johnson. Harry Verbeke al saxo tenor ens ha frapat també pel so i llenguatge. També els “quatres” que han fet ambdós músics, i més encara el melòdic duet que ells ens han fet. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. 

23 Robadors: 

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas: 

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 

I seguim amb un tema més llarg compost per Robert Pronk amb quasi una Big Band anomenada THE WESSEL ILCKEN ALL STARS amb Rob Pronk, Ack van Rooyen, Jerry van Rooyen, trompetes; Rudy Bosch, trombó; Piet Noordijk, saxo contralt; Toon van Vliet, Ruud Brink, saxos tenor; Herman Schoonderwalt, saxo baríton; Rob Madna, piano; Dick van der Capelle, contrabaix; Wessel Ilcken, bateria. Enregistrat a Phonogram al Hof van Holland Studio, Hilversum, el 29 d'octubre de 1956.  

21.13.- The Goffer (Robert Pronk) 4m43s. 

Carall, i quina banda més potent i tema del trompetista Rob Pronk, tema interpretat per tots els vents. Ara bé, la primera improvisació, la del pianista Rob Madna i posterior la d’un dels saxos tenors, que ha estat increïble també pel so, com també la del compositor, suposo. Havent-hi però més trompetistes, m’ha semblat que un altre d’ells s’hi ha afegit en les improvisacions. El so i llenguatge, brutals el de tots ells, saxo i trompetistes. Al final, un tros del tema amb tots el vents, la “Intro”, i ja per deixar pas a una altra improvisació de l’altre saxo tenor. També el trombonista s’hi ha ficat fent-la magnífica, el bo d’en Rudy Bosch i sempre els “riffs” de tots el vents, i un Swing brutal, el de la base rítmica, i curtet solo del baixista. Quin gran tema ens van fer aquests mestres holandesos allà pel 1956, bravo. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: 

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 

I ja acabarem aquests magnífics CDs compilats per Jordi Pujol i ho farem escoltant un altre tema d’aquesta magnífica formació, ara un estàndard compost per Warren & Mercer anomenat. 

22.14.- Jeepers Creepers (Warren & Mercer) 5m15s. 

I quin tema més brutal ens van fer aquesta magnífica formació. I aquest tema compost per Harry Warren i lletra de Johnny Mercer del 1938 el van fer per a la pel·lícula “Going Places” i qui primer el va tocar va ser el gran Louis Armstrong. I els nostres herois la van “clavar” amb les seves interpretacions alhora que també amb les improvisacions. I per esmentar-los a tots ells dir-vos que han estat el baixista Dick van der Capelle, el baterista Wessel Ilcken, per parlar dels darrers. I que la melodia l’han feta tots els vents, a base de pregunta i resposta. I que els solos de saxos i trompetes han estat brutals, com també el del pianista. Trompetista amb sordina, més saxos, i esmentar de manera especial al trombonista Bosch, magnífic també, com també el del saxo baríton, en Herman Schoonderwalt. I ja al final, trossets de solos amb bateria i contrabaix. En fi, un gran tema on tots ells semblen haver tingut el seu temps en les improvisacions alhora que fent-ne la melodia. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero us hagi agradat tant com a mi. Ha estat un especial dedicat a una caixa de dos CDs de 10 vinils compilats per Jordi Pujol sobre el Jazz a Holanda del 1955 al 1957 anomenada “COOL JAZZ FROM HOLLAND”, The First Dutch modern jazz recordings 1955-1957. 

I recordar-vos que el proper concert al Jazz Club la Vicentina serà el divendres 25 de novembre on tindrem un magnífic trio de joves músics de Jazz de casa nostra amb en Víctor Oller Trio amb ell mateix al piano, Carla González, contrabaix i Jordi Pallarés, bateria, entrada gratuïta, patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Us hi esperem. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs aquesta vegada farem un programa dedicat al divers Jazz que es fa a Itàlia i als EEUU. Comptarem amb els projectes dels americans Bruce Barth Trio, “Dedication” i Shawn Purcell, “180” i els dels italians Paolo Zou Trio, “Venus” i Massimiliano Cignitti, “Buio in Sala” i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

El programa diguem-ne que tindrà dues parts, la primera amb un Jazz convencional, per dir-ho d’alguna manera, i la segona amb un Jazz més eclèctic, de Fusió, més de barreges.

 

Doncs comencem ja amb les músiques que venen dels EEUU amb el projecte de l’amic Bruce Barth Trio, “Dedication” publicat per Origin Records el 16 de setembre de 2022. Enregistrat per Aaron Nevezie a Bunker Studios, Brooklyn, Nova York el 9 d'agost de 2021. Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Wayne Windborne i Bruce Barth. Amb Bruce Barth, piano; Vicente Archer, contrabaix i Montez Coleman, bateria. Tota la música és de Bruce Barth. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al disc:

https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82855. 

Membre cabdal de l'escena del jazz de Nova York durant 40 anys, la visió inspirada i el generós acompanyament del pianista Bruce Barth sempre ha donat lloc a riques col·laboracions musicals, ni més ni menys que amb el seu trio de molts anys amb el baixista Vicente Archer i el baterista Montez Coleman. La seva veu col·lectiva va trobar el seu escenari perfecte, fet que fa del llançament de “Dedication” un moment profund i ple d'emocions, ja que Montez va morir 5 mesos després de la sessió de gravació als 48 anys. Celebrant l'alegria i la companyonia que Montez va aportar al seu treball, el fil de relacions, inspiració, orientació i agraïment que va impregnar la gravació es va fer palesa, la qual cosa va portar a Barth a presentar la música com una mostra de consciència d'aquells regals. La dedicació és per als qui donen i s'omple de vida, dansa i swing. 

Escoltem-los ja en el delicat i preciós tema anomenat... 

1.8.- Softly, in a Garden Path (Bruce Barth) 5m34s. 

I quin goig de balada de Bruce Barth per començar el programa. La subtilesa del tema i de la seva digitació és remarcable. La melodia és càlida, amorosa, profunda, tot i ser senzilla i curteta. Vet aquí la gràcia de saber compondre. La seva improvisació ha estat sublim, sentida, de sentiment. Els dos de la base l’han acompanyat, l’un amb notes soltes i l’altre amb escombretes i plats. Barth és un dels pianistes més en forma de l’escena mundial. Elegant, precís, i amb un Swing brutal. 

I seguirem a tot vals swingat en el tema dedicat a totes i tots nosaltres, anomenat.. 

2.2.- Courage (Bruce Barth) 5m27s. 

Doncs els ritme a tot vals és prou evident, allò de l’1, 2, 3 i 1, 2, 3, etc. La melodia és també no gens complexa. De fet, se’ns ha quedat a la memòria ben aviat, car és senzilla que no simple. És un tema d’estructura de 32 compassos amb els darrers ampliats ja per fer la introducció a les improvisacions. És de la forma ABAC, on la C canvia una mica vers la B, i per això canvia de lletra. Barth ha tornat a meravellar-nos en la seva improvisació. La pulsió de la base rítmica a tot vals és perfecte. El pianista i líder recórrer el piano amunt i avall amb solvència. Un llarg solo del líder que l’ha acabat recuperant el motiu principal del tema. Al final, però, Barth s’ha muntat una magnífica intervenció sobre un “Vamp”, o sigui amb una cadència d’acords que o no canvien massa, o no canvien gens. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: 

www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I ja els acabarem d’escoltar amb el vital tema i dedicat a McCoy Tiner i anomenat... 

3.4.- Let’s Go (Bruce Barth) 7m29s. 

I aquest tema té un evident marcatge rítmic ja des dels inicis, el que jo en dic de “ritme trencat”. El baixista Vicente ha fet una magnífica improvisació, tot i que curteta. Ell ha acompanyat a tot Walking al pianista en el solo d’aquest, i tot plegat amb un Swing brutal. Barth ens ha mostrat de nou quines són les seves habilitats fent un llarg i magistral solo. El control de l’harmonia per la mà esquerra és precís, i ajuda completament la mà dreta en la seva exposició solista. La seqüència de “vuits” primer, “quatres” després, impressionant. Magnífics temes d’aquest disc de l’amic Bruce Barth. Felicitats amic.

I seguim a tot Jazz amb el CD del guitarrista americà Shawn Purcell anomenat “180”. Publicat per Origin Records el 16 de setembre de 2022. Enregistrat per Charlie Pilzer a Tonal Park Studio, Takoma Park, MD el 10-12 de febrer de 2022. Edició de Casey Wood, The Insanery, Nashville, TN. Mesclat per Kyle Lehning, The Compound, Nashville, TN. Masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Recording, Nova York, NY. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Shawn Purcell. Compost per Shawn Purcell (Shawn Purcell Music / BMI), excepte: (4) Johnny Mandel i Paul Webster. Amb Shawn Purcell, guitarra; Pat Bianchi, Orgue Hammond C3; Jason Tiemann, bateria; Darden Purcell, veu (4,5,10) & Beb Patterson, trombó (10). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: 

https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82856. 

“No trobo les paraules que transmetin els sentiments que sorgeixen de la presència d'un gran intèrpret. Passa de tant en tant i ara és una d'aquestes vegades...” Pat Martino. 

I els escoltarem en el preciós tema que titula aquest projecte i anomenat... 

4. 2.- 180 (Shawn Purcell) 7m23s. 

Doncs les paraules del gran Pat Martino s’hi escauen la mar de bé, perquè la guitarra del líder Shawn Purcell ha begut de la seva font musical. En aquest tema els hem escoltat a trio de guitarra, orgue i bateria, coses que també va fer el gran Martino, essent de fet aquesta la formació base amb en Pat Bianchi, orgue i en Carmen Intorre Jr., bateria. Al blog us posaré l’enllaç a un vídeo d’una de les seves actuacions al Canadà: https://youtu.be/OGDdPFJVm7g i el d’un preciós “Round’ Midnight” al Jamboree el 25 de maig del 2015: https://youtu.be/OJBi1O1rExg. 

Hem començat el programa amb el Jazz de Bruce Barth i l’hem seguint amb el mateix “pal”. I quin tema més bonic acabem d’escoltar iniciat però amb una llarga “intro” on tots tres s’han passejat per l’estructura harmònica fent-ne un “chorus”. És curiós, però la melodia segueix la forma d’un Blues, tot i canviar posteriorment amb el canvi rítmic i break. L’organista ens ha fet un magnífic solo amb el so tan característic del Hammond C3, i quin canvi a tot Swing ha aparegut ben aviat amb el “walking” del baix fet per ell mateix, brutal, també. Shawn Purcell l’ha seguit amb una interpretació i so amb tots els aires de Martino però amb la seva personal concepció i fraseig. Gran tema d’aquest guitarrista americà i intervencions de tots tres, ideal per començar-los a escoltar. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. 

23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas: 

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I seguim amb un altre tema on hi col·laboren Darden Purcell, veu i Beb Patterson, trombó en l’anomenat.. 

5.10.- Soul Blue (Shawn Purcell) 6m45s. 

Doncs aquest tema farcit de Swing m’ha semblat magnífic, també per la inclusió de la veu de Darden i el trombó de Patterson, de fet el projecte en general, i per això els escoltarem en quatre temes en la versió completa del programa, la que podreu trobar al blog i escoltar-ne el corresponent ivoox. El tema de quasi set minuts l’han començat a duet de veu i guitarra. Posteriorment, en el segon chorus, s’hi ha afegit el trombó fent-ne un background. En la improvisació en “Scat” de la cantant, la veu i el trombó han estat l’un al costat de l’altre amb un duet  magnífic. Les improvisacions han seguit primer amb la del líder i magnífic guitarrista alhora que compositor Purcell.  Faré especial menció en la posterior interpretació solista de Beb Patterson, el qual i amb el trombó ens ha mostrat el seu bon gust musical i llenguatge jazzístic brutal alhora que musicalitat i tècnica. Encara després ens l’ha feta l’organista Bianchi, ell també a tot Swing, i a trio base. Ell fent també els més greus, se suposa que amb els peus, alhora que improvisant amb la mà dreta. Magnífic tema de Shawn Purcell i millors interpretacions de tots plegats, de tots 5. 

I ves per on que els escoltarem encara en un altre tema, ara més viu de tempo, anomenat... 

6.11.- Search and Destroy (Shawn Purcell) 5m29s. 

I en aquest tema els hem tornat a tenir a trio base de guitarra, orgue i bateria. Un tema vital a un ritme així com un tant trencat, coses que percebem escoltant al baterista. L’han començat també amb una intro curteta per ben aviat aparèixer ja la melodia a càrrec del líder i guitarrista Purcell. Les improvisacions han començat ben aviat, i la primera la de l’organista Pat Bianchi. I què bé ho ha fet, i quin magnífic organista hem recuperat avui. També hem descobert al líder Shawn Purcell que ens ha sorprès molt gratament. Un projecte a trio magnífic i que amb els dos convidats, veu i trombó, puja encara un nivell més. Les improvisacions han seguit primer amb la del líder, guitarrista i compositor, per després haver pogut escoltar la del baterista Jason Tiemann el qual també ha brillat abastament. Ens ha demostrat també la seva gran tècnica, i ho ha fet amb el so de la caixa amortida, havent-ne baixat la palanca de la bordonera. Gran tema del líder. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: 

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I ara ja acabem el seu projecte amb el tema anomenat.... 

7.1.- Cat and Mouse (Shawn Purcell) 6m34s. 

I he volgut acabar amb aquest tema tan vital i així copsar com s’ho maneguen a aquestes velocitats. També pel fet d’escoltar la guitarra del líder ara enfosquida pel fet de passar-la per diferents estris electrònics amb distorsions diverses. Fins i tot en aquest tema que respira més fusió que Jazz Modern, el líder brilla amb llum pròpia, coses que ens parlen  del gran nivell que ell atresora. Un tema magnífic i gran improvisació de Purcell i gran suport dels dos de la base rítmica. Bon solo també de l’organista Bianchi, amb peus i mà dreta, els uns fent els baixos, i amb la mà dreta fent la nova melodia creada. I quin goig d’altre solo del baterista Tiemann ja a les acaballes del tema i acabant les improvisacions.

 

I situant-nos en la segona part del programa, ara ens n’anem a Itàlia fent un canvi estilístic amb en Paolo Zou i el seu projecte anomenat “Venus” publicat per Auand Records l’1 d’abril de 2022. Enregistrat a Jedi Sound Studio del 30 al 31 d'octubre de 2020 per Jesse Jermanò. Mesclat a Jedi Sound Studio el febrer de 2021 per Alessandro Donadei. Produït per Paolo Zou. Productor executiu: Marco Valente. Amb Paolo Zou, guitarra; Adriano Matcovich, baix elèctric i Dario Panza, bateria. Totes les composicions són de Paolo Zou. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al bandcamp del disc: https://paolozou.bandcamp.com/album/venus. 

El nou disc del guitarrista italià Paolo Zou, concebut durant les setmanes de confinament a principis del 2020, està matisat intencionadament i ple de diferents estats d'ànim musicals. Aquesta varietat estilística és clau per a la carrera de Zou, que inclou producció de música electrònica, reggae-ska, així com aparicions a l'escena pop i hip-hop. 

Doncs ara els escoltarem amb el preciós i divers tema anomenat... 

8.6.- Covellite (Paolo Zou) 4m36s. 

I ves per on que seguim amb les guitarres, i no només. I sí que seguim amb la proposta de la música, del Jazz Contemporani, el que es fa ara mateix a Itàlia. El Jazz amb Swing, no és això, no, ja ho sabeu. Déu n’hi do però aquesta composició d’en Paolo. La seva guitarra brillant, la seva perfecta tècnica, el seu gust musical, la seva subtilesa, la seva música, aquesta que acabem d’escoltar, tan bonica. Els arpegis. La delicadesa dels dos de la base que li han donat tot el seu suport. Un tema molt bonic per començar-los a escoltar, que les coses canviaran força. 

"Com totes les composicions que he fet -explica Paolo Zou-, primer vaig descobrir amb qui volia gravar en el meu primer disc com a líder, després vaig començar a escriure música, centrant-me en el músic que vaig triar". La formació inclou Adriano Matcovich al baix elèctric (més veu en una pista) i Dario Panza a la bateria. «En el nostre primer assaig –recorda Zou– hi va haver de seguida una profunda comprensió entre nosaltres tres, i un enfocament molt similar al jazz i la música improvisada. A l'hora d'escriure, acostumo a fer-ho tot a casa, en paper, sovint inclòs el baix i la bateria. Estar d'acord amb ells és bàsic. Tot allò relacionat amb la música va ser molt fàcil! Tots tenim una ment oberta i inclusiva. I compartim uns gustos musicals variats: des del jazz, el trap, el soul i el pop fins a la clàssica.» 

I els seguim escoltant amb més ritme i a moments Swing en el tema que titula el disc i anomenat... 

9.8.- Venus (Paolo Zou) 6m46s. 

I ja heu vist quin canvi estilístic que ens han fet amb aquest tema “Venus”. La guitarra distorsionada. El ritme trencat i canviant. Els primers moments de la improvisació del líder, ara sí amb un estil jazzero força punyent. I quin canvi de ritme a tot Swing, què bo. Brutals aquests moments tan Swingats mentre el líder ha seguit desenvolupant el seu solo, a tot Jazz-Rock-Progressiu, i quasi que més Jazz que Rock, tot i les distorsions. Un gran solo del líder. Una base rítmica impactant, i encara més en el canvi rítmic on el baterista Dario Panza ha fet el seu solo i els altres dos l’han acompanyat amb unes notes ben marcades. Brutal solo del baterista. Al final però, Paolo ha recuperat la veu cantant, i el ritme ha esdevingut a moments de nou a tot Swing. Brutal tema que titula el disc, i amb quin final més subtil amb el solo del baixista Adriano Matcovich.  

"Venus" és un àlbum colorit i molt matisat, en part per l'experiència personal de Zou: una lleugera forma de sinestèsia, que li permet sentir una connexió en sons, colors i formes. Va decidir destacar aquest aspecte específic de la creativitat, quelcom que ha intrigat artistes, escriptors i poetes, com Baudelaire i Kandisnky, al llarg dels segles. «En aquest disc –afegeix– he volgut deixar lloc i espai als colors que evoquen les cançons, independentment de qui les hagi escrit. És per això que cada títol de la cançó (excepte alguns interludis) recorda un objecte amb el color d'aquesta pista: “Venus” és groc, “Orhis” és vermell, “Covellite” és blau, “Adamita” verd, mentre que I’”Arutas” és blanc.» 

I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat... 

10.10.- Adamite (Paolo Zou) 5m06s. 

I ja heu pogut escoltar quins són els diferents colors, l’extensa paleta de colors que ens ha mostrat en Paolo Zou. El tema ha començat amb uns aires un tant folklòrics, canviants rítmicament, però després ha seguit per uns altres derroters musicals en la seva improvisació. La base rítmica tenen un marcatge consistent ells que són l’Adriano Matcovich, baix elèctric i Dario Panza, bateria. El tempo és mèdium no massa high on la guitarra del líder s’esplaia còmodament. El llenguatge és una mixtura de Blues, Folk i per descomptat espurnes de Jazz. Bona tècnica la d’aquest jove guitarrista italià, alhora que molt reeixides les seves composicions. Ens hem trobat amb un “break” on el baixista ens ha fet una molt bona improvisació acompanyat pels copets al canto de la caixa de la bateria de Panza. Al final han recuperat el “tema” per acabar-lo delicadament. Bon tema per acabar-los d’escoltar. 

I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente..

Gràcies Carme per parlar-nos tan dolçament i poètica del projecte musical i cinematogràfic que ara escoltarem i sense oblidar la guerra, les guerres que ens entristeixen tant...

 

I ja encarem el final del programa amb el baixista Massimiliano Cignitti i disc anomenat “Buio in Sala” editat per la editorial italiana Dodicilune Records, disc publicat el febrer d’enguany. La formació base és: Massimiliano Cignitti, baix elèctric i fretless; Mauro Scardini, piano i teclats; Giancarlo Ciminelli, trompeta i fiscorn; Marco Guidolotti, saxos, flauta, Marco Rovinelli, bateria i l’Nguyên Lê, guitarra.  Hi ha més convidats dels quals ja en parlaré quan convingui. 

El baixista romà proposa deu composicions originals, imaginades com hipotètiques bandes sonores dedicades i inspirades en personatges de la història del cinema, i dues cançons de l'inoblidable Nino Rota ("O Venezia, Venegia, Venusia" de la pel·lícula "Il Casanova di Federico Fellini") i del compositor, pianista i etnomusicòleg hongarès Bela Bartok (“Música per a cordes, percussió i celesta”, tema utilitzat pel director Stanley Kubrick per a la pel·lícula de culte “Shining”). Les composicions del líder són 6 de les 12 i la resta de la informació dels arranjaments i demés, la trobareu a l’enllaç del disc:

http://presskits.adeidj.it/component/music/display/1057. 

Doncs ja els escoltarem en el delicat tema a tot tango on hi participa l’harmonicista suís Grégoire Maret i la guitarra del franco-vietnamita Nguyên Lê i tema compost pel líder del projecte i anomenat.. 

11.4.- Tanguedia 2020 (M. Cignitti) 4m12s. 

I quin canvi de música i d’estil que acabem de fer. Ha estat, i serà, més melòdica, car en aquest disc es repassen músiques que ens recorden al cinema. L’harmònica de Maret té un so i potència esglaiadores. La cançó és molt bonica, i els canvis harmònics també. Els moments melòdics amb la guitarra i l’harmònica dels dos convidats, preciosos. I de quina manera ha improvisat el suís a l’harmònica, en raó parlen d’ell com un alumne avantatjat de Toots Thielemans. La interpretació solista de Nguyên Lê a la guitarra, també ha estat brutal. Una molt bonica cançó per començar-los a escoltar. 

I aquest tema "Tanguedia 2020" va estar ideat i pensat per a Fernando Solanas, un director argentí mort de Covid-19 el desembre de 2020, i per a Astor Piazzolla, autor de moltes músiques de les seves pel·lícules. I Nguyên Lê, guitarrista francovietnamita, està reconegut pel codi estilístic que combina sàviament els ritmes de la música rock, jazz i funk amb els de sons nord-africans, vietnamites i indis. Al llarg dels anys ha col·laborat amb Michel Portal, Dave Liebamn, Ray Charles, Trilok Gurtu, Renaud Garcia-Fons, Paolo Fresu i altres noms del jazz internacional. I el suís Grégoire Maret, considerat per molts com l'hereu de Toots Thielemans, ha estat guanyador d'un premi Grammy amb el Pat Metheny Group i col·laborador, entre d'altres, d'Herbie Hancock, Cassandra Wilson, Prince, Sting, Elton John, Jimmy Scott, Tito Puente, Steve Coleman, Kurt Elling, etc.

 

I els seguirem escoltant en el tema ara a tot FUNK que ens recorda la pel·lícula Shaft i per tant.. 

12.5.- Shaft is Back (M.Cignitti) 5m19s. 

I sí, allà pels anys 70s del segle passat varen fer una peli anomenada Shaft. Poc després, o al mateix temps, l’Issac Hayes ens va fer el “Theme for Shaft”. I el tema ha començat amb el teclat de Mauro Scardini amb efectes ja marcant-nos el tempo. La guitarra de Nguyên Lê també s’hi ha afegit i després el saxo i trompeta, Marco Guidolotti i Giancarlo Ciminelli. El solo del teclista ha estat immens. La base rítmica, precisa i consistent amb un Groove brutal. Els “riffs” dels dos vents, donant color. La improvisació del guitarrista ens recorda a diversos guitarristes. A moments a Jimi Hendrix i en d’altres a l’Allan Holdsworth. Brutal. La contundència del so del saxo tenor de Guidolotti, esclafant. El “soli” posterior dels vents, la guitarra del franco-vietnamita, immensos tots. Un tema impressionant. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 

I ja els acabarem d’escoltar, i nosaltres el programa d’avui, amb el tema on hi col·labora el trombonista Roberto Schiamo anomenat... 

13.10.- Snaporaz (M. Cignitti) 5m21s. 

I aquest “Snaporaz”, és el sobrenom que Federico Fellini li donà a Marcello Mastroianni. I ja per acabar la breu exposició que he fet d’aquest projecte musico-filmogràfic, aquest tema ens ha anat la mar de bé. Aquest és un estil musical allunyat del Jazz , tot i que les improvisacions sempre estan farcides d’ell, el Mr. Jazz. Els vents aquí han tingut una gran preponderància, ja des de l’inici, i més que han tingut fent a l’una la melodia del tema. El so de la trompeta és més evident potser que el dels altres instruments, sense oblidar que hi tenim el so del trombó de Schiamo. El pianista Mauro Scardini ha fet una gran interpretació solista, llarga, i amb un gust i tècnica exquisits. Un trosset de la melodia feta a càrrec dels vents ha servit de porta d’entrada a la gran improvisació de Guidolotti ara al saxo baríton. Brutal. I la base rítmica al darrere de tots ells, amb una energia immensa, la de la màquina rítmica, la del tren que els fa caminar. I quin final més brutal. Gran projecte del baixista Massimiliano Cignitti, felicitats noi, felicitats nois. 

Gran tema per acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, i recordem que hem escoltat a Bruce Barth, Massimiliano Cignitti, Paolo Zou i a Shawn Purcell, i amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

Abans d’acabar dir-vos que el divendres 25 de novembre farem un gran concert de Jazz a càrrec del pianista Víctor Oller que vindrà amb el seu trio amb Carla González i Jordi Pallarés, entrada gratuïta, patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.