Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics, i també avui amb algunes músiques de
l’editorial Youkali Music amb la
qual col·laborarem a partir d’ara.
Doncs dir-vos abans de començar que pel proper divendres 18 de maig
tindrem un magnífic concert de Jazz al Molí
dels Frares amb un quintet extraordinari liderat pel pianista i compositor Néstor Giménez. L’acompanyaran mestres
dels vents com són el nostre i vostre estimat Gabriel Amargant, saxos i el gran flautista Pablo Selnik. A la base rítmica i a part del piano del líder,
comptarem amb el contrabaix de Vic
Moliner i a la bateria l’entranyable Joan
Terol. Això serà el divendres 18 al Molí
dels Frares a partir de les 22h en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament i organitzat des del Jazz Club La
Vicentina.
En el programa d’avui podrem escoltar la música de dos projectes de
l’editorial Youkali Music certament
diferenciats per l’estil, primer amb un projecte força melòdic i encabit en la
fusió del Jazz i la música d’autor del pianista xilè establert a Madrid, Jorge Vera anomenat “Luz”. Seguirem amb una música molt més
agosarada, la del saxofonista Gustavo
Díaz i el seu projecte “Cromatonal”,
a partir de la seva tesi doctoral “El
intervalo como principio generador”. Acabarem el programa amb un altre
treball trencador, el d’en Javi
Garrabella anomenat “Ethic Labs”.
I com sempre de fa algunes setmanes, amb un micro conte avui a càrrec de Teresa Tuset.
Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem amb la delicada música de Jorge Vera i el seu...
“LUZ”
Jorge Vera
Editat per Youkali Music
Jorge Vera, piano
Lisandro Mansilla y Rafael
Águila, saxos
Christian Gálvez i Santiago
Greco, bajo elèctrico
Shayan Fathi, batería
I la participació puntual en alguns temes de
Amandine Savary, veu
Antonio Serrano, armónica
Manuel Machado, trompeta
Jorge Pérez “Patax”, percusiones
Totes les composicions són de Jorge
Vera excepte “Cherokee” de Ray Noble.
L'extraordinari pianista xilè JORGE
VERA, un dels pilars indiscutibles de la nova i multicolor escena
jazzística espanyola, dóna curs al seu explosiu talent a "Luz", el
seu segon treball discogràfic en solitari després del seu debut,
"Groovera". Dotze elaboradíssimes peces d'orfebreria musical que
alternen exquisides línies melòdiques amb torrencials i irresistibles
improvisacions tan pròpies de l'artista.
I des de Música Popular, de Xile, ens diuen de Jorge Vera què és un....
Talent de generació espontània tot i que també té al seu darrera un
treball de formació intens en la música popular, Jorge Vera va ser un dels últims deixebles del mestre Pedro Mesías. Un pianista excel·lent en
tots els estils i alhora enginyós arranjador, Vera va enlluernar el cercle de directors i instrumentistes
d'orquestres populars des de l'adolescència i així va arribar a ser un dels
músics professionals més joves de la seva època. La seva maduresa musical va
arribar després de desplaçar-se a Madrid, on va consolidar un prestigi i va
gravar els seus primers discos, com ja hem comentat.
Comencem doncs amb un tema preciós una mica funky anomenat...
9.- En tierra amiga (J.
Vera) 7m28s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera hem començat avui, a tot
soft funk de la mà del pianista Javier
Vera, magnífica proposta que ens ha arribat des de l’editorial establerta a
Madrid, Youkali Music, i gràcies a diversos companys amics de Facebook com el Rubén López, i agrair-li-ho també al director d’aquesta editorial
en Thomas Schinsowski. Uns inicis al
piano pel líder ens han situat en aquest ritme soft funk, ben recolzat per baix
elèctric i bateria. Després de la presentació del tema, un gran solo del
baixista ens ha omplert de sonoritats amplies i ben marcades pels acords
persistents del líder i compositor. El seu solo ha volat com un ocell, i quasi
l’hem pogut escoltar cantant, tal ha estat la pulcre i clara digitació,
després, el retorn a la melodia principal ens ha apropat al final d’aquest
primer tema tan interessant d’aquest pianista xilè, Jorge Vera.
"Luz" és Jazz-Fusió del Segle XXI; ecos del Barroc, boires
europees i delicats contrapunts llatins, en una mixtura original, única i
personalíssima, que es beneficia, a més, de les incandescents col·laboracions
d'un selecte grup de joves mestres del Jazz contemporani que flanquegen JORGE
VERA en els seus vols musicals.
3.- Comprende (J.
Vera) 8m45s
Un tema força ben trenat, amb amalgames diverses i colors musicals,
alhora que l’encant del ritme delicadament quasi “latin” d’una secció rítmica,
amb percussions diverses de “Patax”
al servei de les diverses melodies dels solistes, amb un magnífic solo de Christian Gálvez que ha tocat el baix
com si d’una guitarra es tractés. Una melodia que han iniciat a duet el so del
saxo i piano, essent el primer qui ens ha impressionat gratament pel solo
inicial. Antonio Serrano ho ha fet
també posteriorment amb l’harmònica, aquest, considerat com un dels millors
harmonicistes del país, conjuntament amb Joan
Pau Comellas. El líder ens ha mostrat el perquè està tan reconegut com a
pianista, havent-lo escoltat executant un gran solo, i ara ja sabem que també
és un tros de compositor, i encara ho comprovarem més.
I els col·laboradors no només complementen a la perfecció la desbordant
inventiva musical i el frenesí interpretatiu del jove mestre xilè;
aconsegueixen, a més, dotar cada composició d'una lluentor, una emoció i un
color molt poc freqüents. Un altre nivell. Un clàssic del futur. Avui.
Seguim ara ja a tempo més viu i que és el del....
10.- Up Cha-Cha (J.
Vera) 5m22s
Doncs i quin tema més “fresc” ens han ofert aquesta magnífica formació
de la mà del compositor i pianista Vera.
Una intro a càrrec de baix elèctric com si de guitarra es tractés, de fet, els
dos baixistes del projecte toquen amb baixos elèctrics de sis cordes, i així
doncs, ens han presentat el tema i motiu principal a duet melòdic de saxo i
piano. Aquest mateix ha encetat els solos planejant per sobre de la secció
rítmica amb un llarg i magnífic solo, i posteriors i plenes percussions del
gran Patax en el seu impressionant solo,
mentrestant piano, baix i bateria recolzant-lo. Després, la joia del positiu
tema ens ha apropat al final d’aquest cha-cha a un tempo una mica més pujat, o
sigui, up.
Fill del guitarrista de sessió i orquestres televisives Eduardo Vera, va estudiar piano clàssic
des de la infantesa, tot i que les cançons populars, la seva presència en els
estudis de televisió per acompanyar el seu pare i la influència de les més
simples harmonies que li va mostrar Mesías
el van reconvertir en un altre tipus de pianista. La seva primera actuació data
de quan Jorge Vera tenia només 14
anys i va haver de reemplaçar Tito
Francia al comandament de la seva orquestra a l'Hotel Carrera. Des de llavors, i mentre ja practicava la música
religiosa de l'església autònoma pentecostal, va acompanyar a figures com Luis Jara i Myriam Hernández mentre tocava en diferents orquestres, com les d'Horacio Saavedra, Roberto Trujillo pare,
Juan Azúa i Valentín Trujillo, a més de la Orquesta Semilla on va acabar per desenvolupar la
seva ductilitat.
I nosaltres acabem el projecte d’aquest exquisit pianista i compositor
amb el magnífic i vital tema de Ray
Noble...
11.- Cherokee (R.
Noble) 5m58s
I de quina manera s’ha enfrontat ell sol amb aquesta magna peça del jazz
més bopper. De fet semblen ser dos els intèrprets, piano i baix elèctric, i
quin solo més bestial ens han fet tots dos, primer baix i després piano, uns
solos molt més que brillants a tot tempo, increïbles. I com sona aquest tema a
dos instruments, tot i que potser m’ha semblat escoltar un altre baix elèctric
fent tasques d’acompanyant, o sigui que hem tingut als dos increïbles
baixistes, Christian Gálvez i Santiago Greco, al costat del líder,
gran pianista i compositor.
Alumne de Américo Olivari en
el camp del piano jazzístic i a qui va substituir en el grup LaMonArt, durant l'època que va
romandre a Xile va ser sideman de Christian Gálvez, Carlos Figueroa i Nicolás
Vera, tot i que les seves capacitats el van portar més enllà del jazz llatí
i la fusió, i així és que Vera es va
exercir en tot tipus d'estils com a músic de suport en el rock, la música
llatina, la balada, la salsa, el pop-soul i el jazz-funk. Des de la seva
partida a Espanya el 2009 va ampliar
encara més els rangs musicals i es va fer músic de sessió d'estudis i
escenaris, col·laborant amb figures tan reconegudes com Paloma San Basilio o Rosario
Flores.
Doncs deixem aquest primer projecte de Youkali Music, però abans
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I ara serà el moment d’escoltar el mirco conte de Teresa Tuset...
....................
Gràcies Teresa per explicar-nos-ho
tan bé, i fins d’aquí quinze dies..
I ara ens endinsarem en la música cromàtica del saxofonista Gustavo Díaz i el seu projecte.....
“CROMATONAL”
Gustavo Díaz
Editat per Youkali Music
Enregistrat el 15, 16 i 17
d’abril als Estudios 360 Global Media de Madrid
Produït per Gustavo Díaz.
Gustavo Díaz, saxo alto
Chema Saiz, guitarra
David Sancho, piano i teclats
Tomás Merlo, baix elèctric
Alberto Brenes, bateria
GUSTAVO DÍAZ presenta “Cromatonal”, el seu primer treball sota el seu propi nom: 8
composicions originals, de sonoritat realment innovadora, en què s'exploren
noves vies d'expressió a través de la música improvisada. Concebut i realitzat
entre el 2012 i el 2016 com a part fonamental de la tesi doctoral (L'interval com a principi generador) que
el saxofonista ha desenvolupat a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, ai, ai,
ai...ha..”Cromatonal” és una feina
fascinant, marcada pel risc, la recerca i la investigació musical profunda.
Som-hi amb el primer tema d’aquest projecte basat amb els “intervals”,
anomenat....
3.- Lambda (G.
Díaz) 4m45s
Doncs segur que us heu quedat de “pasta de moniato”, oi?..ha..I quin
canvi més substancial després d’haver escoltat les músiques càlides del
pianista xilè Vera. Aquest “Lambda”
ens ha mostrat el camí sonor que esdevindrà a partir d’ara, basat amb una
música allunyada de la tonalitat i basada amb ritmes trencats, intervals amplis
que ens situen al bel mig de la música contemporània, i tot això amanit per
bones interpretacions dels solistes, el líder al saxo alto, i Saiz a la guitarra, alhora que la
persistència del pianista Sancho i
notes soltes del baixista Merlo i
redobles diversos del baterista Brenes.
Gran composició que ens ha situat en una òrbita molt més agosarada que
l’anterior, i així comprendre la diversitat estilística d’aquesta editorial Youkali Music.
Un torrent d'idees i conceptes de sorprenent originalitat, que GUSTAVO DÍAZ condueix amb mestria,
extraordinàriament acompanyat per un provat grup de músics de jazz de la màxima
categoria, per acabar perfilant un sistema melòdic-harmònic deslligat de la
música tonal; un "so nou" ple de cromatismes sorprenents, harmonies
inaudites, ritmes intricats i impagables troballes sonors. Noves formes, nous
camins...i jo afegiria....
Que sí, que els intervals són els principis generadors de quelcom que
ens ha sorprès com han estat ara les melodies sorgides d’aquest “Lambda”, però
que igualment sembla haver-hi una altra concepció primigènia, i aquesta és la
relacionada amb el ritme, un ritme majorment trencat però que també evoluciona
segons el moment dins la pròpia estructura. El principi generador es nota també
en la manera com els solos del líder, guitarrista i pianista, s’han
desenvolupat. Gustavo volia saber la
meva opinió del seu projecte, i tot haver dit nomes quatre coses, aniré
comentant els temes com faig de manera habitual, tot i estar segur de no
poder-ho fer com m’agradaria, car aquesta seria una labor adequada per a un
musicòleg i/o un músic i teòric de la música, i aquest no soc jo, precisament.
Seguim amb un altre tema força impactant anomenat...
8.- Gamma (G.
Díaz) 6m32s
Doncs dir-vos que aquest projecte conjuntament amb el del guitarrista Valentín Caamaño es va poder escoltar a
“Discópolis” de la mà del gran José Miguel López l’abril de l’any
passat. Tenim pendent també el de Caamaño
però tranquils que aviat sonarà. Doncs hem acabat d’escoltar un tros de
composició com tot el projecte també és, encabida en la música contemporània,
tot i haver-hi melodies, i unes melodies que ens han acaronat la part més moderna
del nostre interior sonor. Quina paleta de sonoritats les d’aquest tema també,
ara amb el teclat fent sons estratosfèrics mentre el líder i gran saxofonista
desenvolupa el seu magnífic solo. El guitarrista ha seguit volant lluny de
l’atmosfera, lliure, i amb acompanyat només de notes de baix i cops solts del bateria.
Els efectes electrònics han recolzat la seva mestria solista i les sensacions
que hem pogut viure no estan a l’abast dels programes anteriors, així és la
diversitat de Jazz Club de Nit. La compenetració
de líder, guitarrista i base rítmica de teclat, baix i bateria és total i
descomunal des que els hem escoltat, acabant el tema d’una revolada i de cop.
Gustavo Díaz Luque és un músic natural de Toledo i establert actualment a Madrid, on exerceix la seva tasca com a saxofonista, pianista,
compositor, arranjador i docent. Està format en música clàssica i en jazz,
graduant-se en diferents especialitats a través del Conservatorio Profesional de Música "Jacinto Guerrero"
(Toledo), del Real Conservatorio
Superior de Música de Madrid i del Conservatorio Superior de Música de Navarra.
Seguim encara amb més gosadia, si això és possible, i ara ho farem amb
el tema anomenat...
2.- Delta (G.
Díaz) 6m32s
I de quina manera han començat aquest tema, ja a tot drap, amb melodia a
càrrec de saxo, piano i guitarra, melodia sí, tot i ser força entremaliada, en
una introducció llarga del tema que no ens ha deixat pas impassibles. El ritme
trencat i les notes soltes del piano i un baterista impactant, han permès al
líder i saxofonista endinsar-se en el seu llarg i increïble solo. Temes aquests que no
contemplen massa de les estructures típiques dels estàndards, tot i tenir la
seva pròpia, i sí, la presentació, solos i final retornant a l’inici, això com
quasi tots els temes. Després del líder,
el baterista s’ha desfermat amb un bon solo acompanyat de sons estratosfèrics
del guitarrista i les repetitives notes de piano com a motiu principal del
tema. Després d’ell, la sintonia d’aquest tema “Alfa” ha aparegut de nou tal i
com l’havien començat i així acabar el tema de cop.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Gustavo també cursà el Màster universitari en Interpretació
i creació de la Universitat Rei Joan Carles, aquest màster, sí que es
nota que l’ha fet, que no li han regalat, i a més, és Doctor en Arts per la
mateixa Universitat. És un saxofonista habitual en l'escena jazzística de Madrid i col·labora en nombrosos projectes
de diferent índole, com ENM Big Band
(liderada per Tomás Merlo), Bobby Martínez Big Band, Bob Sands Big Band, CMQ
Big Band (dirigida per Luis Guerra),
Carmen París, Chema Saiz Quartet, i Mike Martin Quintet, entre d'altres.
Doncs acabem el projecte d’aquest grandíssim músic, saxofonista i
compositor amb el tema anomenat...
4.- Alfa (G.
Díaz) 6m35s
Doncs amb aquest tema han fet una passa més on el líder ens ha deixat
bocabadats per la concepció musical encabida en el Jazz més modern la qual cosa
hem pogut comprovar després de la presentació del tema, i en el solo del
pianista Sancho i swing aconseguit
gràcies al “walking” del baixista Merlo
acompanyat del baterista Brenes. El
solo del líder ha trastocat els plans, inicialment ell sol amb baterista, i sense
desaparèixer un Groove, esdevingut posteriorment en swing, mentre el
guitarrista ens ha captivat pels seus sons estratosfèrics. La remor sònica del
baixista, permanent, amb un baterista impactant
han mantingut un tempo viu, el qual s’ha fet més palès quan tots plegats
han tornar a agafar les “regnes” de les melodies del tema per acabar-lo una
altra vegada de cop, cosa que sembla ser la marca de la casa contemporània, en
una magnífica proposta la d’aquest músic i creador que espero us hagi agradat.
Cal destacar la seva faceta com a compositor i arranjador, treballant
per a diferents formacions com Michael
Martin (arranjaments d'instruments de vents i corda en el seu disc Storm), Javier de Torres i Roger Sincer
(arranjaments d'instruments de vent per als seus tres últims discos), Rubik Ensemble (grup de música de
cambra, per al qual escriu “Rubik Motion”, sextet estrenat el 2015 a l'Ateneu de Madrid durant el Cicle de
música Contemporània Iberoamericana) i per “Alarde” del txistularis de Navarra.
Doncs nosaltres deixem aquest tros de projecte.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I seguim, ara sí per acabar el programa, amb un pas més en aquest camí
de la contemporaneïtat, i ho farem de la mà del músic de casa nostra Javi Garrabella i el seu projecte....
”ETHIC LABS La bellesa i el
misteri dels nombres primers”
Gravat per Juanjo Alba a Medusa
Studio.
Mesclat per Kiko Caballero i
Javi Garrabella a Hitmakers Studio (excepte
"11059", per Javi
Garrabella a Dhözen Studio).
Maasteritzat per Marco Rostagno
a Hitmakers Studio.
Produït per Javi Garrabella.
Anna Ferrer, veu, vocoder
Roger Martínez, saxo soprano
Manu Sabaté, clarinet baix
Pere Alcon, tuba
Joan Solana, teclats
Max Villavecchia, piano
Javi Garrabella, baix elèctric,
tprogramming, pan drum, clave, shekeré
Toni Serrat, tabla
Joan Carles Marí, bateria
Dani Montalà, didjeridoo, bol
de cant tibetà, arpa de boca
Composat i arranjat per Javi
Garrabella.
ETHICS LABS!
El filòsof Wittgenstein va
afirmar que "l'ètica i l'estètica són una mateixa". En aquest
concepte neix el projecte "Ethics Labs", amb l'intenció de contemplar
una estètica concreta a partir d'unes bases ètiques preestablertes (o de
"com s’han de comportar certs elements artístics"). Ethic Labs és l'experiment resultant de
barrejar sense cap por estils molt diferents de música, una formació
d'instruments un tant inusuals, projeccions de mapping, conceptes matemàtics i molta
energia, demostrant així un respecte enorme pels clàssics i un interès obvi cap
a l'evolució que ofereixen les noves tendències.
Doncs comencem amb aquest projecte que encara us sorprendrà força més, i
ho farem amb el....
233.- 233 (J.
Garrabella) 2m57s
Doncs suposo que us haureu quedat bocabadats i clavats a la cadira,
després d’haver escoltat aquesta magnífica seqüència musical numèrica. Com ha
anat creixent a partir d’un aparent record als redobles d’una processó,
desenvolupant-se amb amplitud sonora amb els sons del saxo soprano d’en Roger Martínez, clarinet baix de Manu Sabaté veu de l’Anna Ferrer i piano d’en Max Villavecchia. Les diverses veus
instrumentals i la de la cantant, han deixat pas a les notes profundes del baix
elèctric del líder, acabant suaument un tema que no ha deixat impassible a
ningú.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
En la primera entrega el grup explora els patrons cíclics poli-pulsos a partir
de números primers utilitzant un llenguatge alternatiu per a codificar el
ritme: el "Sistema de sincronització del Polipuls", desenvolupat per Javier Garrabella gràcies a l'original
"Time Unit Box System" de James
Koetting (en considerable desús des dels anys 70s). Altres conceptes clau
per a construir els fonaments de la arquitectura musical són la geometria
fractal, la secció àurea, les sèries i el desmembrament.
Seguim amb més i impressionats conceptes els d’aquesta obra matemàtica i
filosòfica, bastant en la línia de l’anterior projecte de Díaz el dels intervals. Seguim amb...
5.- 5 (J.
Garrabella) 8m00s
Doncs quan el Javi em va
enviar aquest projecte vaig quedar així com una mica garratibat només de
llegir-ne la sinopsis. Ja us podeu imaginar com vaig quedar de gratament
sorprès després d’escoltar-lo en una primera i ràpida escolta, per fer-ne una
primera valoració. Us haig de dir que lloo la valentia de Garrabella en la concepció de la mateixa manera que la mestria en
la seva realització. Tota una colla de joves músics a l’entorn del Taller de Músics són els músics que hi
participen, joves sí, però tots amb la seva carrera superior acabada i amb
projectes diversos cadascun d’ells, i així heu pogut escoltar com de bé sona
tot això. Què difícil poder comentar un tema amb aquesta complexitat i
diversitat, però us diria que hi he trobat una bellesa evident, acompanyada
també d’una complexitat estructural propera a les dels nombres primers, i
sobretot una perfecte interpretació, cosa gens fàcil considerant el que acabem
d’escoltar. Magnífica composició i millors les interpretacions de tots plegats.
La explosió d'unir l'efecte hipnòtic dels ritmes complexos amb el cromatisme
de les visuals fa d'aquesta experiència en directe un viatge sonor i visual que
provoca una sensació de sorpresa i seducció continua. Es pretén casar la música
culta amb altres d’origen popular per acostar-la a un públic general. En
directe compten amb un repertori de composicions pròpies (on hi cap la música
contemporània, el jazz, el rock, el free, l'electrònica, el minimalisme i els ritmes
carnàtics) i també amb 3 versions per a rendir homenatge a alguns dels seus
referents: "Turkish Mambo" de Lennie
Tristano, "Clapping Music" de Steve Reich i el primer moviment "Andante Tranquillo" de
"Músic for Strings, Percussion and Celesta" de Béla Bartók.
I per acabar projecte i programa què millor que fer-ho amb el tema més
llarg i per tant el que més ens sorprendrà anomenat....
11.- 11 (J.
Garrabella) 14m55s
Doncs podríem resumir-ho dient què això és una meravella, i que ja us
podeu imaginar quin directe que deu ser més impressionant. Un es queda sense
paraules alhora de comentar la diversitat i més encara en un tema de prop de 15
minuts. Llarg i amb espais per a la calma, com el que hem tingut i així poder
escoltar el clarinet baix, la qual cosa ha durat ben poc, perquè han aparegut
de nou tots plegats amb una potència sonora impactant amb el saxo soprano, un
permanent piano, la veu arribant al cel, la bateria marcant un tempo liderat
pel baix del líder. Un llarg i magnífic solo del pianista Villavecchia, músic que havíem tingut al Festival de Jam Sessions que fem els estius quan encara ell
estudiava G.S. al Taller de Músics ESEM.
El final, espaterrant com l’inici, amb el recurrent clarinet baix, veu de l’Anna, percussions diverses, baix
elèctric, i efectes electrònics estratosfèrics ha estat increïble, i sobretot
de quina manera més delicada l’han acabat. Magnífic Javi Garrabella. Felicitats pel projecte.
Javier Garrabella – líder, composició, baix i electrònica
Natural de Lleida, als 18 anys es
trasllada a Barcelona per a estudiar
al Taller de Músics, on obté
successivament el Grau Mig i Superior en Baix elèctric de Jazz i Música
Moderna, amb Pep Cucurella i Dee Jay Foster. També comença a
estudiar composició amb Enric Palomar.
Ha tocat amb grups tan diferents com Nebulah
(metall), The Crossfathers
(soul-rap), Ampabarà (rumba), Aurora (flamenc-jazz), Midstream (jazz-minimalisme), Magnus Luna (alternatiu-poesia musicada),
Enric Hernàez (cantautor), Flamenkat (espectacle de flamenc
resident al Palau de la Música ). També ha
escrit arranjaments per encàrrec (Enric
Hernàez, A l'aire), gravat per a música de curtmetratges (Banana Day),
produït música electrònica (Electronativa)
per a vídeo-instal·lacions (Phiminiscence,
Temps de Flors 2016), sessions d'improvisació amb dansa (Nunart, Improvist), és també músic de
sessió per a gravació de temes pop en estudi (Ten Productions, Kaixoetagur), etc.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui i ja ho heu pogut escoltar,
divers i magnífic, melòdic en el primer projecte de Youkali Music el del pianista Jorge
Vera per després entrar en el camí de la música contemporània que ja no hem
abandonat, amb el segon disc de Youkali,
el del saxofonista Gustavo Díaz i el
seu projecte d’intervals, i acabar com ho hem fet, amb aquesta sorprenent
meravella de Javi Garrabella de ”La bellesa i el misteri dels nombres
primers”, magnífica obra d’un músic de casa nostra.
Abans d’acomiadar-me us voldria recordar que pel proper divendres 18 de
maig tindrem un magnífic concert de Jazz al Molí dels Frares amb un quintet extraordinari liderat pel pianista
i compositor Néstor Giménez.
L’acompanyaran mestres dels vents com són el nostre i vostre estimat Gabriel Amargant, saxos i el gran
flautista Pablo Selnik. A la base
rítmica i a part del piano del líder, comptarem amb el contrabaix de Vic Moliner i a la bateria
l’entranyable Joan Terol. Això serà
el divendres 18 al Molí dels Frares
a partir de les 22h en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament i organitzat des
del Jazz Club La Vicentina.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa
jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves músiques i
explicat interessos comuns, us espero la setmana vinent si podeu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 323: Autoproduccions - Joe Sanders, Berta Moreno i Machaut Man & The Superman Hat, dimecres 9 de maig de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa súper potent amb tres treballs
magnífics i sorprenents, i tot i aprofitant l’avinentesa de la visita de Berta Moreno a la Jam del Jamboree on evidentment hi vàrem anar i gaudir amb la seva mestria,
posarem el seu darrer treball anomenat “Little
Steps” disc auto produït i que em va enviar el seu pare des de Madrid, car ella resideix a Nova York. Una altra obra magna serà la
que vam poder escoltar al Jamboree,
la del gran contrabaixista Joe Sanders
a qui havíem vist algunes vegades acompanyant a d’altres cracs però que va
venir a presentar-nos el seu magnífic ”Humanity”.
El darrer treball, i encara no sé si serà aquest l’ordre, serà el d’una
formació amb seu a Nova Zelanda i on
hi participa tota una colla de músics entre els quals Alex Piagin, Dave Kikosky entre d’altres i amb un projecte anomenat
”Machaut Man & Superman Hat”,
projecte del qual me’n vaig assabentar gràcies al nostre particular “Cifu
català”, Andreu Fàbregues. I com
sempre amb un conte relacionat amb les músiques a càrrec de Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb el magnífic treball del gran contrabaixista i ara
també compositor, Joe Sanders i el
seu increïble
“HUMANITY”
Joe Sanders
Disc editat i produït per Joe
Sanders
Enregistrat per Save Stoller
el5 i 6 de febrer de 2015 al The Samurai Hotel
Mesclat i masteritzat per Ziv
Ravitz
John Ellis, saxos tenor i
soprano i clarinet baix
Aaron Parks, piano
Joe Sanders, contrabaix
Eric Harland, bateria
Totes les composicions són de Joe
Sanders excepte un parell que ja comentaré, si s’escau.
Doncs dir-vos que hem vist a Joe
Sanders al Jamboree en diversos
projectes com el del febrer d’enguany amb Jure
Pukl saxo tenor, Melissa Aldana saxo tenor, Joe Sanders contrabaix i Gregory
Hutchinson bateria. Segurament l’haurem vist en d’altres projectes i el més
significatiu va ser el que ens va oferir amb la seva música i la mateixa
formació si exceptuem al saxofonista, car va ser el magnífic Seamus Blake. Un altre concert on hi
havia de col·laborar va ser el que van fer Raynald
Colom trompeta, Jure Pukl saxo tenor, Gregory Hutchinson bateria i on Sanders va ésser substituït al
contrabaix per Josh Ginsburg. Després
del magnífic concert només havia de fer una cosa, adquirir el disc que esteu a
punt d’escoltar. Crec recordar que ens va dir que acabava de ser pare i que el
concert li dedicava al seu fill. Som-hi doncs amb la meravella de tema anomenat
2.- Quantum (J.
Sanders) 6m11s
Doncs un tema amb un tarannà així com majestuós i que ha tingut diverses
etapes melòdiques i rítmiques, tal és la concepció que té Sanders de la música en aquest el seu projecte. Un final que acabem
d’escoltar amb un gran solo del pianista Parks
que ha deixat pas a un final persistent de ritme i amb un anar-se acabant tot i
entenent què en un directe s’allargaria força més. El tema ha començat amb un
ritme beat slow marcat per bateria per ben aviat intervenir el saxo soprano de Ellis tot i situant-nos en la preciosa
melodia de Sanders. Un magistral Ellis al soprano ha desenvolupat un
preciós i melòdic solo mentre la base rítmica l’imbuïa de beat. El break rítmic
posterior, delicat i suau, ha donat peu a la intervenció de Parks al piano en un precís i preciós
solo per gaudir amb ell fins el final. Una petita joia per a començar.
Sent un conducte per a l'emoció i la consciència a través del
contrabaix, Joe Sanders s'esforça
per ser constantment creatiu en cada moment i amb cada nota que toqui. Com a
nadiu de Milwaukee, Wisconsin, va
adquirir un apetit per diversos sons al llarg de la seva adolescència, ja sigui
emesa a través de la ràdio en forma de blues o com la de les veus exaltades de
l'Església Baptista. Des de la sortida del Midwest
cap a Califòrnia l'any 2002 per
assistir a l'Institut Brubeck, Joe ha tingut la sort de realitzar
concerts i aprendre amb gent com Dave
Brubeck, Christian McBride, Terence Blanchard, Ron Carter, Roy Hargrove, John
Clayton, Jimmy Heath, Charlie Haden, Herbie Hancock, Charles Lloyd, Wayne
Shorter i Geri Allen.
Seguim amb un altre tema impactant d’aquest projecte anomenat...
3.- Haiku (J.
Sanders) 4m58s
Doncs ja heu pogut escoltar quin altre tros de tema que ens ha ofert
aquest gran contrabaixista i compositor Joe
Sanders. La modernitat hi és evident i també el Groove, allò que en diuen
els músics d’un tema, que “camina”. Després de la presentació del tema, el
líder ha iniciat una tanda de curtets solos amb el pianista Parks i el saxofonista Ellis, tots ells compartint-los a base
o com si de “quatres” es tractés, entre tots ells. Mentrestant, el baterista Harland, magnífic ell, ha anat fent i
desfent de les seves, sempre amb una quasi constant improvisació, la qual
arribarà realment ja encarant el final d’aquest impressionant tema anomenat
“Haiku”.
Després de finalitzar els seus estudia a l'institut Thelonious Monk l'any 2007, Sanders es va traslladar a
la ciutat de Nova York, on va formar
part integrant de l'escena jazzística de la ciutat. Joe es va expandir a partir de les relacions iniciades a través dels
diversos programes d'educació del jazz amb visionaris com Gerald Clayton, Justin Brown, Christian Scott, Ambrose Akinmusire i
Fabian Almazan, alhora que forjà parentius nous, impactants i
significatius. Aquestes col·laboracions amb els membres de la seva generació i
la influència dels seus avantpassats van empènyer Sanders a una nova forma de conceptualitzar el contrabaix, tocar
música i viure la vida.
Seguim ara amb un tema també impactant però amb un més entrat tempo, tema
de Joe Henderson anomenat...
5.- Afro-Centric (J.
Henderson) 6m36s
Impactant aquest tema de Henderson
amb un Eric Harland immens a la
bateria, ell sempre imparable. El saxo tenor d’Ellis embolcalla amb la seva sonoritat alhora que al base rítmica
de piano, contrabaix i bateria semblen formar part d’un món musical autònom,
ells a la seva bola, però sense deixar de donar-li el suport adequat a Ellis i el seu tenor. Magnífica
demostració de compenetració i llibertat interpretativa. Entremig però, un lick
repetitiu del contrabaixista i líder han permès al pianista Aaron Parks desenvolupar el seu
magnífic solo, també recolzat pels copets als cantos de caixes i timbales del
gran Harland, amb aquest fent una
obra mestre solista a la bateria mentre els seus companys li donen el suport
adequat. Ellis ens mostra de nou
retalls sonors de la melodia principal del tema arribant al final així com si
no hagués passat res, amb un final que en un directe s’allargaria sense
remissió.
El 2012 va ser la culminació de les associacions noves i antigues amb
l'estrena del seu àlbum com a líder en l'aclamat segell Criss-Cross Jazz, 'Introducing
Joe Sanders', que incloïa una peça escrita per a quatre baixos, saxofon i
tambors encarregada per la
Jerome Foundation Jazz Gallery. Però la recerca
ininterrompuda del coneixement mai no es va aturar ja que Joe buscava noves vies i aventures per millorar la seva recerca de
la il·luminació i el "moment" concret. Un any després, Sanders es va trobar a l'escenari amb
una persona que encarna qualitats similars, Charles Lloyd. Al costat de Lloyd,
Sanders va ampliar el seu coneixement de la història del jazz d'un que la
va viure la qual cosa li va augmentar la seva passió per explorar les infinites
possibilitats del què és el desconegut.
Acabarem el projecte de Joe
Sanders amb el magnífic i viu tema anomenat..
8.- Flying High (J.
Sanders) 5m15s
Doncs ja veieu quin tema més impressionant, tot i que amb un motiu
principal curtet, molt curtet i recurrent, l’han desenvolupat amb una mestria
sense cap mena de dubtes. John Ellis
ha iniciat el solo al saxo tenor, increïble també i sembla impossible que el
baterista Harland tingui temps de
tocar el Ride amb un swing espatarrant a la vegada que no parar de tocar
timbales, caixa, i demès estris percussius. Parks al piano, percudint-lo amb presència i pulcritud alhora que
mostrant-nos la seva gran vàlua, amb un llenguatge modern i eficaç, ha deixat
pas al solo del líder i gran contrabaixista Joe Sanders tot i recolzat sense parar per alguns acords del
pianista i més encara per la persistent implicació del Eric Harland a la bateria, magistrals tots dos, magistral tot el
quartet, acabant el tema suament, tema i projecte.
I per acabar, fer-ho amb la seva biografia...
Continuant el viatge, el 2017 Sanders
toca regularment amb el seu conjunt, "Joe
Sanders 'Infinity", i com a sideman amb Kendrick Scott Oracle, amb Gerald
Clayton Trio i amb Ben Wendel Quartet. Al setembre de
2017, Joe va llançar el seu segon
àlbum com a líder, 'Humanity', aquest
que hem escoltat ,com a comentari de la constant violència que afecta la nostra
vida quotidiana i recordant-nos de veure'ns i tractar-nos mútuament amb
compassió i amor com a éssers humans. Actualment, Joe viu a París amb la
seva dona i fill. Quan no toca, i ho ha fet en més de 18 països, imparteix
classes magistrals o lliçons privades o recorre més de 100.000 milles cada any.
Li agrada escriure sobre una tercera persona al costat d’un got de vi blanc.
Deixem aquest projecte.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu suport
i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim doncs amb el projecte de Berta
Moreno i el seu...
“LITTLE STEPS”
Berta Moreno
Disc editat i produït per Berta
Moreno per a BMIJazz
Enregistrat per Mike Marciano
el 17 d’octubre de 2016 als System Two Studios de Brooklyn, NY.
Mesclat i masteritzat per Dave
Dasrlington als Bass Hit Recordings New York de N.Y.
Berta Moreno, saxo tenor
Troy Roberts, saxo tenor i
soprano (temes 1, 2, 3, 4 i
8)
Steve Wilson, saxo alto i
soprano (temes 1, 5, 6, 7 i
8)
Manuel Valera, piano
Maksim Perepelica, contrabaix
David Hardy, bateria
Totes les composicions són de Berta
Moreno.
Doncs recordar-vos que vam poder assistir al concert i posterior Jam
Session, dilluns passat on vam gaudir d’allò més amb la seva música i
personalitat. Magnífica proposta amb Mark
Aanderud piano, Maksim Perepelica contrabaix, Carlos Falanga, bateria per
només parlar del quartet base. Doncs som-hi amb la seva música d’aquest el seu
primer treball al seu nom, amb el primer tema del disc anomenat...
1.- J.G. Power (B.
Moreno) 8m37s
Doncs quina demostració de mestria, de composició i interpretacions
d’aquest formació liderada per Berta
Moreno. Una preciosa melodia i motiu principal ens ha situat en l’òrbita
sonora d’aquesta gran saxofonista i ja ho veieu també gran compositora. Un tema
on hi ha participat també Troy Roberts
i Steve Wilson havent-hi doncs tres
instruments de vent magníficament acompanyats per la base rítmica amb en Valera, Perepelica i Hardy, piano,
contrabaix i bateria respectivament. Els sons dels primers solistes, saxos
tenors, primer canal esquerra i després dret, són clarament diferenciats,
essent el del canal dret lleugerament més brillant que el de l’esquerra, encara
al tempo inicial. El tempo doblat ha aparegut amb la irrupció d’un altre vent i
el seu magnífic solo, el d’un tema ple de potència. Al final, han tornat a la
calma amb el motiu principal a càrrec dels vents i pulsacions brillants del
pianista Valera, acabant aquest
magnífic tema de cop.
Un bon tema per a tastar les músiques d’aquesta músic madrilenya
establerta a New York i molt bon
establerta, car l’han convidat a tocar en esdeveniments del Lincoln Center i també sabem que va
anar a casa de Paquito de Rivera en
un concert-jam, la qual cosa no li deu passar a gaire gent.
Berta Moreno s'ha convertit en una de les veus més
distintives del saxo tenor de la seva generació. La forta personalitat de Berta es reflecteix en el seu únic so
fosc i càlid al tenor i sovint es defineix com un solista reflexiu i precís que
sap triar notes i fer interpretacions significatives. Des de fa més de 5 anys,
viatja com a líder del seu quartet / quintet per Europa, on ha estat guardonada amb el primer premi al Zoetermeer Jazz Competition i el segon
premi nominat per l'audiència del Concurs
Leidse Jazz als Països Baixos el 2013. Berta
ha actuat en alguns dels principals festivals de jazz d'Europa, incloent NORTH SEA
JAZZ Festival, i alguns dels principals escenaris i teatres d'Europa i Estats Units.
Seguim amb una increïble dansa còsmica....
3.- Cosmic Dance (B.
Moreno) 6m38s
Doncs una dansa còsmica per seguir amb aquest molt bon treball de Berta Moreno, acompanyada també al saxo
tenor pel Troy Roberts i la
magnífica base rítmica de piano, contrabaix i bateria. Qui primer ens ha
enlluernat ha estat el pianista Manuel
Valera amb un solo magnífic i digitació pulcre alhora que una molt bona mà
esquerra acompanyant-los amb acords. El so més aviat fosc de la líder, però
càlid, ens l’ha mostrat molt tècnica i imaginativa, així com el solo del magnífic
soprano a càrrec de Roberts, el qual
ha aconseguit ressaltar els contrastos en els solos, no però en la melodia, que
ell fa amb el saxo tenor. Bona combinació i utilització dels dos saxos, tenor i
soprano per Roberts, aconseguint
ampliar la paleta de colors i mixtures.
Ha participat en programes de televisió i ràdio, com ara NPR, Ràdio Omroep Zuidplas, programa de
ràdio i TV de Virus 4 o RNE (Ràdio
Nacional d'Espanya), i va aparèixer com a sideman en diversos CD's: "Síguelo" de Gerardo Rosales i
Combo Mundial (Challenge Records), "Choros Limoneros" de Choros
Limoneros ("Thrilling Sound Producions") o "Blue Dahlia" de
Dahlia Dumont. Després de traslladar-se a Nova York el 2014, va començar a treballar en el seu nou projecte
com a líder de bandes, com a compositora i productora amb el "Berta Moreno Quintet".
I ara serà el moment d’escoltar a Carme
de la Fuente
amb el seu micro conte relacionat amb les músiques del programa....
.........................
Gràcies Carme per la teva
visió i fins d’aquí quinze dies.
Seguim ara amb el magnífic tema anomenat....
2.- Lost and Found (B.
Moreno) 6m41s
Doncs ja ens hem situat en un tema amb un tempo una mica més viu, tot i
haver comprova anteriorment com canvien el tempo entremig dels temes. En aquest
ens hi hem trobat ja des dels inicis, i el tempo no l’han abandonat en tot el
tema, acabant-lo amb un gran solo del pianista Valero i fent el tem principal els dos saxos tenors, el de la Berta Moreno
En el seu breu temps a Nova York,
Berta ha pogut realitzar i produir el seu àlbum de debut "Little Steps" (2017), aquest
que estem escoltant amb guanyadors del premi GRAMMY i nominats com són Steve
Wilson (saxo), Troy Roberts (saxo) i Manuel Valera (piano); havent tocat amb
aquest projecte a llocs com Fat Cat,
ShapeShifter Lab, Club Bonafide a Nova
York, a més de fer gires per Europa i
en clubs llegendaris com Bogui Jazz,
Clamores o Jimmy Glass a Espanya, i ara també ja podem dir que ha fet un Jamboree. Al mateix temps toca amb
moltes bandes i projectes diferents a la ciutat internacional del Jazz, i
treballa a més amb un artista guanyador del GRAMMY, Arturo O'Farrill.
Acabarem aquet projecte amb el tema darrer track del disc anomenat...
8.- Option A (B.
Moreno) 6m58s
I quin tros de tema ens han fet i de quina manera l’han acabat,
increïble. Contrabaix i bateria l’han començat però, després també el piano
fent el que podria ser el motiu principal, tot i afegint-s’hi els saxos tenors
fent la melodia, que tot s’ha de dir està molt ben aconseguida. Ben aviat han
aparegut els solos amb els tres saxos compartint-los, cadascun d’ells fent una
part dels compassos corresponents a la
A , car no m’ha semblat que hagin fet en cap moment el pont o la B , en una magnífica demostració
de compenetració entre tots tres. Els vents han volat i ha aparegut el pianista
i solo també molt ben realitzat. I vet aquí, que en aquest tema tots els músics han tingut la seva estona de glòria solista,
amb solos de contrabaix, curtet, i el magnífic del baterista, per arribar tots
plegats al final, magnífic final de magnífic tema per acabar aquest gran
projecte que vam poder veure aquest passat dilluns al Jamboree amb dos músics locals
amics nostres, com varen ser Mark
Aanderud i Carlos Falanga, bateria i la participació del contrabaixista
oficial del projecte Maksim Perepelica.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I ja per acabar el programa us proposo escoltar un sorprenent projecte
sorgit al país més oriental, allà on comença el dia, Nova Zelanda i tota una colla de
músics d’aquell país alhora que liderats per gent més propera, en la
distància...el projecte s’anomena.....
“MACHAUT MAN and a SUPERMAN
HAT music of Dave Lisik”
Sipiagin, McCaslin, Kikoski,
Kozlov i Edwards
Enregistrat per Mike Marciano
els dies 14 i 15 de novembre de 2012 a Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York
Mesclat per Dave Lisik a Nova
York i Wellington, Nova Zelanda
Maasteritzat per Steve Garden a
Auckland, Nova Zelanda
Produït per Dave Lisik
Aquesta gravació va ser possible gràcies a la col·laboració de la Victoria University of Wellington i el Prof. Neil Quigley
Alex Sipiagin, trompeta i
fliscorn
Donny McCaslin, saxòfon tenor i
soprano
Dave Kikoski, piano acústic i
Fender Rhodes
Boris Kozlov, contrabaix
Donald Edwards, bateria
Totes les composicions de Dave
Lisik, (Galloping Cow Music, ASCAP), excepte “Georgia On My Mind” de Hoagy Carmichael
Aquest és un projectes amb 8 temes, alguns d’ells llargs com el “Georgia
On My Mind”, podent escoltar una hora i quasi deu minuts d’una música que no us
deixarà impassibles.
Veiem què ens en diu el mateix compositor neozelandès, Dave Lisik...
Machaut Man and a Superman Hat va ser un projecte sorprenentment divertit
per poder saber com aquesta banda anava a reinterpretar els meus temes.
Estar-hi present en l'enregistrament va ser una oportunitat per veure aquests
grans intèrprets en el seu element, especialment en el Systems
Two, un estudi on un se sent com a casa. Les composicions d'aquest àlbum les
vaig recopilar durant diversos anys, alguns originals són més antics i d’altres
es ven escriure recentment
específicament per a aquesta gravació. Com a compositor agraeix-ho molt als
músics professionals la seva disposició per a dedicar-se a treballar en alguna
cosa que jo hagi escrit; sabeu que ells han dedicat força anys a poder tocar
bé, però els cinc músics d'aquesta gravació toquen el jazz al més alt nivell, i
la seva manera de tocar, col·lectiva, és preciosa.
Comencem doncs amb el primer track d’aquest disc enregistrat el 2012
però ja n’escoltareu la vigència...un tema com tots de Dave Lisik anomenat...
1.- Steal Bryant’s Laptop (D. Lisik) 9m52s
Doncs ja heu pogut escoltar que hem fet un salt musical estilístic
respecte la música de Berta Morenon, tot
i no abandonar gens la creativitat i ara una mica més de modernitat i
contemporaneïtat. La mestria d’aquesta formació com a intèrprets els ha permès
desenvolupar un projecte d’un compositor llunyà en la distància, Dave Lisik treballant ell a Nova Zelanda però amb la proximitat
universal que té el Jazz. Gran tema amb un Groove impactant amb un
impressionant solo del saxofonista Donny
Mc Caslin, volant literalment per sobre de l’estructura tan ben portada per
la base rítmica de Kikoski, Kozloz i
Edwards. Sipiagin a la trompeta
ens ha mostrat la seva mestria avalada pels molts projectes on ell hi
participa. Magnífica demostració de modernitat i tècnica interpretativa ell
sempre tocant en el registre més agut, tot i que no en els sobreaguts. Un lick
de tots plegats ha encarrilat i acompanyat el solo del pianista Kikoski, brillant i delicat als inicis
però que s’ha anat desenvolupant a mica a mica amb crescendos emotius gràcies a
la seva gran intervenció. Un músic que també hem pogut veure més d’una vegada
al Jamboree liderant o formant part
de increïbles projectes.
La música de Dave ha estat
realitzada i gravada a tot el món per destacats músics com Alex Sipiagin, Chris Potter, Donny McCaslin, Seamus Blake, Dick Oatts,
Scott Wendholt, Will Vinson,
Charles Pillow, John Escreet, Dave
Kikoski, Bob Sheppard, Luis Bonilla,
John Fedchock, Matt Wilson, Boris Kozlov,
Donald Edwards, Alina Engibaryan,
Steve Houghton, Marvin Stamm, Bill
Mays, Carl Allen, Kirk Whalum, i les Big Bands Jazzgroove Mothership Orchestra (Austràlia) i Wellington Jazz Orchestra.
Dave és coautor del llibre 50
Years at the Village Vanguard - Thad Jones, Mel Lewis & The Vanguard Jazz
Orchestra (SkyDeck Publishing) i el seu llibre de 24 solos de trompeta de Marvin Stamm es va publicar per Charles
Colin a Nova York.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb una mica més groove, ara ja amb un delicat swing amb el quart tema del projecte anomenat.....
4.- You Can’t Always Get A Wet Chihuahua (D. Lisik) 9m42s
Un tema també de quasi 10 minuts amb unes improvisacions espaterrants
per modernes com les del trompetista rus Alex
Sipiagin, magnífic ell amb un llenguatge avantguardista i tècnica
impressionant, en un gran solo desenvolupat després de la llarga introducció
del tema que han fet tots plegats. Però és que la participació igualment
reeixida del saxofonista Donny McCaslin
és igualment impressionant per concepció i interpretació, amb tota una amalgama
d’arpegis en totes direccions i clares connotacions disminuïdes, i tot això
amanit per una base rítmica mantenint un swing, contingut que ens ha fet bellugar
el cap d’un cantó a l’altre en tot el tema, el, qual ha acabat amb una mena de
turnaound fins arribar al definitiu final de la mà del baterista Edwards.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Compositor i trompetista canadenc, el Dr. David Lisik ensenya composició, arranjament, teoria i pedagogia de
jazz a l'Escola de Música de Nova
Zelanda, Victoria University of Wellington, Nova Zelanda. Tot i ser
canadenc i treballar a Nova Zelanda,
des d’on varen sorgir aquestes músiques, el, projecte l’ha portat a terme una
formació multicultural establerta a New
York. Els motius pels quals aquest extraordinari quintet va voler tirar
endavant el projecte de Dave Lisik
els desconeixem, però us haig de dir que va ser un encert. De fet, vosaltres i
jo hem tingut la sort que el meu amic Andreu
Fàbregues que fa el magnífic programa de ràdio Camps de Cotó, em parlés d’aquest i d’altres projectes i me’ls
passés, o sigui que gràcies xato, i a veure si en programes posteriors us poso
els altres dos projectes enviats per l’Andreu.
I nosaltres acabarem projecte i programa amb el darrer track del disc
anomenat...
8.- Katafuzees (D.
Lisik) 7m14s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera han acabat aquest tema, no
tan bèstia com l’han començat, car ho han fet amb una llarga introducció a mode
de improvisació a dos de saxo tenor, canal esquerra i trompeta canal dret, per
després afegir-s’hi tots plegats. De fet la posterior melodia que han fet els
dos vents ens ha recordat el final del tema, però és que després d’aquesta
imbricada melodia dels vents Kikoski
ha iniciat el seu solo amb un swing de contrabaix i bateria, el primer amb el
walking característic i els cops al “ride” i permanent “xarles” del segon, han
permès al pianista volar amb lleugeresa i magnífica digitació. Hem pogut gaudir
també amb el gran solo tot i que curtet del contrabaixista Boris Kozloz alhora que també el del mestre Donald Edwards a la bateria a partir del qual els nostres vents han
tornat a plantejar la melodia d’aquest increïble tema anomenat “Katafuzees”, i
així acabar-lo delicadament.
Dave és fiduciari, o sigui membre amb poders i controls
administratius de la New Zealand Jazz Foundation, coordina els Tallers Nacionals de Jazz anuals i ha
codirigit la Jove Orquestra de Nova Zelanda des del 2011. Va
fundar i produeix el Festival de Jazz de
l'Escola de Música de Nova Zelanda, i va crear el primer curs de Jazz
Pedagogy a l'escola i va fundar els Tallers anuals d'Educadors de Jazz l'any
2015. També va crear i co-dirigir la Wellington Youth Jazz Orchestra. Com a trompetista, Dave ha actuat com a membre de la Orquestra de Jazz del
Delta, l'Orquestra de Dave Lisik, l'Orquestra de Jazz de Rodger Fox Wellington,
l'Orquestra de Jazz de Nova Zelanda, i un llarg etc, però suficient per
entendre que el nostre compositor és un gran músic i pedagog.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui, llarg però súper interessant amb
els tres projectes presentats, primer recordeu que ha estat el del Joe Sanders anomenat “Humanity”, després el de Berta Moreno, “Little Steps” per acabar
amb les magnífiques intervencions d’una gran formació que ha tocat la música de
Dave Lisik. Espero que hàgiu gaudit
amb la proposta d’avui, com sempre diferent del programa anterior i del que
vindrà, crec amb una bona selecció de les músiques dels tres projectes i alguna
informació afegida que sempre va bé.
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del progama que ja sabeu què és
jazzclubdenit.blogspot.com.es on hi trobareu més música i potser més biografies
alhora que tots els programes anteriors. Ens retrobem la setmana vinent, si us
va bé i en teniu ganes, o sigui que ja marxem i jo Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves
músiques i xerrat d’interessos comuns, espero, us desitjo molt bona nit i molt
bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
