JAZZ FOR LOVERS
Donald Byrd (trompeta) I love you
Stan Getz (saxo tenor) Lover come back to me
Count Basie (orquestra) And I love her....Hold me tight
Benny Carter (saxo alt) Prisioner ef love
Anthony Braxton (clarinet i flauta) Lover man
Chet Baker (trompeta) Easy to love
Bud Shank (saxo alt) Lou Levy (piano) Our love is here to stay
Billy Taylor (piano) I'm a lover
Jacky Terrason (piano) I fall in love to easly
Miles Davis (trompeta) Love me or leave me
Diana Krall (piano i veu) Love letters
Bona nit amigues i amics aficionats al Jazz: de nou un altre dijous amb Jazz del millor aquí a Jazz Club de Nit. Avui hi tornem amb més músics nominats als premis Enderock de Jazz 2010, i ja que avui és el 10 de febrer, recordar-vos que només ens queden 5 dies per fer les nostres votacions. L’adreça on hem d’anar per poder votar és:
Recordar-vos que hem de votar els millors de les categories següents:
Disc Nacional, Artista de l’any, Millor nova proposta i Disc Internacional.
I que els nominats a millor disc nacional són:
D’aquests darrers haig de dir que hem pogut posar-los tots menys el disc de l’Eladio Reinón, la qual cosa em sap força greu. De totes maneres dir-vos que el seu disc Trencadís és un dels nominats a millor disc nacional i que fa una barreja d’estils, per això es diu Trencadís, anant des del Dizzie Gillespie, fins el Thelonious Monk, passant per temes del propi Eladio, que des d’aquí li envio una forta abraçada.
L'Eladio Reinón està acompanyat del Jaume Lombart, Mario Rossy i Jordi Rossy.
Els nominats a millor artista de l’any són:
Els nominats a millor nova proposta són:
Els nominats a millor Disc internacional:
Dir-vos que en els dos darrers programes hem posat,:
Barcelona Jazz Orquestra |
De Diego Brothers |
Elisabet Raspall |
Dave Holland Pepe Habichuela |
Ismael Dueñas |
Jordi Rossy Quintet |
Jaume Vilaseca Quartet |
Lluís Vidal Trio |
Manel Camp |
Martí Serra |
Miguel Fernandez |
Toni solà |
Giulia Valle |
En aquest darrer programa dedicat als premis Enderock de Jaçz 2010, posarem música d’altres nominats, incidint més en els músics internacionals, tot i que algun músic local també sentireu.
És possible que el tema que escoltareu no pertanyi al disc nominat, però com ja vaig dir l’anterior programa, del que es tracte és de reconèixer el músic. De totes maneres quan això passi us ho comunicarem. Evidentment donarem a conèixer el nom del disc i en alguns sonarà el disc nominat i en d’altres posarem un altre disc.
Els músics que sentirem avui són els següents:
1. Agustí Fernandez acompanyat del Jo Krause a la bateria, en el seu disc DRACO i interpretant el tema del mateix nom. l’Agustí està nominat a millor artista.
2. Ahmad Jamal en el seu disc “Autumn Leaves” i el tema Perfidia, tot i estar nominat a millor disc internacional pel seu treball A Quiet Zone.
3. Baptiste Trotignon nominat a millor disc internacional pel seu treball SHARE del qual posarem el tema Samsara.
4. Biel Ballester, nominat a millor artista; del Biel Ballester Trio li posarem una preciosa versió de l’All Blues del seu disc Bistro de Baercelona.
5. Brad Mehldau, nominat a millor disc internacional pel seu Highway Rider, del qual el tema Don’t Be Sad, “no estiguis trist”.
6. Christian Scott i el seu Yesterday You Said Tomorrow, nominat a millor disc internacional, del qual posarem el seu tema Eraser.
7. Keith Jarret i Charlie Haden nominats a millor disc internacional per “Jasmine” però que posarem Ellen David del seu disc Closeness duets.
8. Javier Galiana i Spice Berberechos, nominats a millor artista, dels quals posarem el tema Trotonda del Zarajo del seu disc Campo de Agramante.
9. Pat Metheny i el seu disc Orquestration, nominat a millor disc internacional, amb el tema Spirit of the air.
10. Paul Motian i el seu disc Lost in Dream, nominat a millor disc internacional, del qual posarem el treball que va fer el 2000 amb el seu trio, Paul Motian Trio 2000. El disc és l’On Brodway Vol.5 i el tema és el Something I Dreamed Last Night, “Alguna cosa he somiat la darrera nit”.
11. David Murray cuban Ensemble i el seu disc Plays Nat King Cole, nominat a millor disc internacional, del qual posarem el tema Tres Palabras.
NAIXEMENT DEL JAZZ
MUSICA DE SCOTT JOPLIN
The Entertainer 3,04
Something doing 2,44
Maple leaf rag 3.05
HONKY-TONK
Humoresque 2,30
Down by the riverside 2,60
BLUES
Trixie Smith and Her Downhome
Freight train blues 3,20
Berta “Chippie” Hill
Trouble in mind 2,49
Rosetta Howard
Rosetta blues 3,0
BIG JOE WILLIAMS AND FRIENDS
BLUES TRADICIONAL
Big Joe Williams,veu i guitarra,
Lightnin Hopkins id
Brownie McGhee id
Sonny Terry ,armonica i veu
Ball of twine 3,30
Stool pigeon blues 3,04
THE TWENTIES
1926 - Jelly Roll Morton
Black bottom stomp 3,09
1929 - King Oliver i orquestra
Too Late 3,08
1919 Original Dixieland Jass Orq.
Tiger rag 3,08
1928 Joe Venuti & Eddie Lang
Wild cat 2,25
MALAURADAMENT LA "LLEI SINDE" SEMBLA QUE JA CÓRRER PER INTERNET. EL REPRODUCTOR "MIXPOD" JA NO ACCEPTA L'ADREÇA "URL" DE CAP TEMA. NOMÉS ACCEPTA TEMES PREDETERMINATS!!!!!!! HI HAURÀ ALGUN REPRODUCTOR QUE S'HAGI SALVAT DEL FOC DIVÍ? HO MIRARÉ.
Bona nit de nou amigues i amics aficionats al Jazz i al Blues. Bé, ja hi tornem a ser, estrenant, amb aquest primer programa, Jazz Club de Nit, el 2011 Jazzístic radiofònic. Avui hi tornarem amb els nostres músics i amb la seva música. Com segur que ja sabeu, fins el 15 de febrer tenim temps de votar els millors premis Enderrocks, premis JAÇ 2010 als millors de les següents categories: Disc Nacional, Artista de l’any, Millor nova proposta i Disc Internacional. Els nominats els podeu veure a la pàgina web de l'Enderock, i aquesta nit en posarem uns quants:
Bona nit de nou amigues i amics aficionats al Jazz i al Blues. Bé, ja hi tornem a ser, estrenant, amb aquest primer programa, Jazz Club de Nit, el 2011 Jazzístic radiofònic. Avui hi tornarem amb els nostres músics i amb la seva música. Com segur que ja sabeu, fins el 15 de febrer tenim temps de votar els millors premis Enderrocks, premis JAÇ 2010 als millors de les següents categories: Disc Nacional, Artista de l’any, Millor nova proposta i Disc Internacional. Els nominats els podeu veure a la pàgina web de l'Enderock, i aquesta nit en posarem uns quants:
Dir-vos que, en l’anterior ja vàrem posar el ANTISTRESS del Toni solà, nominat a millor disc de l’any i el BERENICE de la Giulia Valle, nominada a millor artista.
En aquest programa posarem música dels nominats, tot i que en alguns casos no serà el disc en concret; de fet del que es tracta és de donar a conèixer els seus noms. Evidentment donarem a conèixer el nom del disc i en alguns sonarà el disc nominat i en d’altres posarem un altre disc.
1. Comencem amb la Barcelona Jazz Orquestra i amb el seu tema
I’ve got the world on a string del disc ONCE UPON A TIME, nominats a millor disc nacional.
2. Continuem amb els de Diego Brothers i el seu Blues for Jone del seu disc ODOLA SANGRE, ells són uns dels nominats a millor artista.
3. Ara amb l’Elisabet Raspall, pianista, i també nominada a millor artista, amb el seu tema Canvis del disc PLU JAZZ.
4. Una mica de flamenc amb el Dave Holland, contrabaix i el Pepe Habichuela, guitarrista, amb el seu Hands (fandango de Huelva) del disc del mateix títol HANDS, nominats a millor disc internacional.
5. Ismael Dueñas, pianista, amb el Back to the days del disc JAZZ ATEU, nominat a millor disc nacional.
6. Ara toca el Jordi Rossy Quintet, J.Rossy, pianista, trompetista i un dels grans bateries d’aquest país, amb el seu tema Manzano del disc JULIANUS SUITE, nominat també a millor disc nacional.
7. A continuació escoltarem al Jaume Vilaseca Quartet, J. Vilaseca també pianista, amb el seu tema Cañitas del seu disc AQUÍ I ALLÀ, ell però, nominat a millor disc nacional pel seu disc MUMBAI.
8. El Lluís Vidal, pianista, amb el seu Música callada XIX del disc MOMPIANA, nominat a millor disc nacional.
9. Amb el Manel Camp, pianista també, i el seu Màgic blues del disc ENYORS, el Manel està nominat a millor disc nacional pel seu treball TANGRAM.
10. Ara recordem al Martí Serra, saxofonista, amb el seu TEA TIME i el tema Appointment to five, nominat a millor disc nacional.
11. Ja per acabar posarem el Miguel Fernández, saxofonista, amb el seu Amor después del mediodia del disc TRANSPLANET SPECIES, també nominat a millor disc nacional.
D'aquí dues setmanes hi tornarem amb uns quants més dels nominats.
MICHEL PETRUCCIANI piano CD Trio en Tokio
M-Petrucciani piano, Steve GDA bateria, Anthony Jackson Baix
1 TRAINING 4,39 Petrucciani
2 SEPTEMBER SECOND 5,19
3 HOME 9,18 id.
2 SEPTEMBER SECOND 5,19
3 HOME 9,18 id.
CD P14 M.Petrucciani piano solo
6 BRAZILIAN LIKE 3,07 Petrucciani
7 LITTLE PIECE 4,12 id
11 TAKE THE “A” TRAIN 4.53 Ellington
7 LITTLE PIECE 4,12 id
11 TAKE THE “A” TRAIN 4.53 Ellington
CD-B 11 CHET BAKER
Chet Baker trompeta & Paul Smith piano i orgue,
Barney Kessel guitarra, Jim Hugbart baix,Frank Capp bateria
Barney Kessel guitarra, Jim Hugbart baix,Frank Capp bateria
1 ALBERT HOUSE 2,22 C. Baker
2 FAREWELL SAN FRANCISCO 4,36
6 END OF THE LINE 3,13 id.
7 PRETTY PEOPLE 3,18 id.
8 SUNDAY TOWN 4,32 id.
9 A MAN WHO USED TO BE 3,15 id.
11 LIFE 4,03
2 FAREWELL SAN FRANCISCO 4,36
6 END OF THE LINE 3,13 id.
7 PRETTY PEOPLE 3,18 id.
8 SUNDAY TOWN 4,32 id.
9 A MAN WHO USED TO BE 3,15 id.
11 LIFE 4,03
Programa nº 52 dia 13 de gener de 2011. Jazz de casa nostra i premis Enderock de Jazz (Miquel)
0 comentarisHola amigues i amics de Jazz club de Nit. Avui hi tornem després d’uns dies d’inactivitat radiofònica, i hi tornem amb moltes més ganes. Avui farem un altre programa posant música dels nostres músics. Alguns fent-se la producció ells mateixos i d’altres mitjançant diverses productores de casa nostra. Serà un programa divers pel que fa a les editorials i també pel que fa a la música. Recordar-vos però que aquest dissabte tenim un gran concert al Jazz Club la Vicentina amb un trio de mestres de primera fila. Un trio que ja els varem tenir l’any passat i que repeteixen perquè molt bé que s’ho valen. Estem parlant de la Susana Sheiman, Ignasi Terraza i Manel Álvarez. Serà a la Sala Xica de la Vicentina el 15 de gener a les 22h. I de passada dir-vos també que per l’altre cap de setmana hi tenim també diverses propostes. Mitjançant aquest programa de ràdio, aquest qui us parla es va posar en contacte amb els Vistel Brothers, músics que varen sonar en el programa nº 46 i que finalment, després de no pocs entrebancs, tocaran a la Nova Jazz Cava de Terrassa, el 21 de gener, mentre que ho faran el 22 de gener al Jazz Club de Sant Cugat. També pel 22 de gener, dins la Festa Major de Sant Vicenç, podrem escoltar a la Big Band de Begues a la Sala Xica i també a les 22h. O sigui que teniu bastant per triar. Anem al programa d’avui i comencem amb:
NITO FIGUERAS
ARRELS 80410MG
Edició i producció Música Global Discogràfica S.L. Girona
Produït i arrengat per Nito Figueras.
Enregistrat per Lluís Costa i masteritzat a
Sounclub Studio de Salt, Girona.
Sóc persona...sóc músic.....sóc pianista.
Sóc la persona que sóc per haver tingut els pares que he tingut, per haver nascut on he nascut, per haver conegut a la gent que he conegut, per haver estimat a qui he estimat..i mil coses més. Tot plegat, conforma les meves arrels, com a l’ésser humà que he arribat a ser; i he de dir que, amb el temps, he après a acceptar-me i estimar-me tal i com sóc, ni millor ni pitjor que ningú, senzillament diferent, únic.
Am la música i amb el meu instrument em passa el mateix. Sóc fruit del què m’han ensenyat però, sobretot, del que he escoltat i tocat, etc....
Això i més coses ens explica el mateix Nito Figueras....
Veu, Michel Clavero
Saxos, Pep Poblet i Adrià Bauzó
Guitarra, Jaume Fulcarà
Baix, Pedrito Martínez
Bateria, Rafael Rostey
Percussió, Enric Canada
Piano, Nito Figueras
Alone Again 4m 28s
Rocket Man 5m 38
RAMON ANGEL TRIANGEL
7 MUJERES
Editat per Plusmusic el 2009
Produït per Ramón Ángel Rey
Aquest és el primer treball de Ramón Ángel Rey, gran bateria, a qui hem pogut escoltar al Jazz club la Vicentina formant part del Biel Amargant Quintet i en molts altres llocs, ens sorprèn amb la seva proposta, per íntima i delicada, fora del normal si considerem el seu instrument de percussió. Ell però, toca la bateria d’aquesta manera fina i delicada, això sí, amb tot el swing i la força adequada, però mai el sentireu sorollós. En aquest treball l’acompanyen dos amics i grans músics també, coneguts per tots nosaltres. Estem parlant del gran pianista, veí nostre de Molins de Rei, en Joan Monné i en Marko Lohikari al contrabaix, a qui també estem veient en diverses agrupacions de gran nivell. Aquest darrer el podrem veure acompanyant als Vistel Brothers en aquesta mini gira per Catalunya, i ho torno a dir, gràcies a aquest programa de ràdio, Jazz Club de Nit. El disc es diu 7 mujeres i fa referència a les impressions, pensaments que ell ha copsat relacionat amb elles, no totes amants oi Ramon? Dels 8 temes de l’àlbum 5 són composicions seves començant pel primer tema Irma.
Joan Monné, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Ramon Ángel Rey, bateria.
Irma (R.A.R) 7m 28s
Moments Notice (J. Coltrane) 5m 15s
Bemsha Swing (T. Monk) 3m 53s
Ara ens toca parlar dels premis Enderrock que organitza la revista Jaç i que en el proper mes es lliuraran als mes votats. S’ha de dir que es pot votar per internet entrant al web
aquí podreu votar el millor disc nacional, nova proposta, artista de l’any i disc internacional. Avui començarem, en aquesta segona part del programa, a recordar a alguns dels artistes nominats, concretament al Toni Solà pel seu disc antistress i a la Giulia Valle com a nominada a millor artista de l’any. Anem doncs a posar alguns temes del disc del Toni, Antistress.
TONI SOLÀ
ANTISTRESS Fresh Sound Records (Swing Alley) SA 016
Enregistrat per Jordi Vidal als estudis Laietana el 18 i 19 de març de 2009
Produït per Toni Solà
Productor executiu Jordi Pujol Baulenes
En aquesta nova aventura, en Toni solà ens mostra, una vegada més, el perquè està considerat un dels millors saxofonistes de l’escena Jazzística Europea. El seu és un estil on és barreja el Hard Bop, maneres a l’estil dels Texans, i un estil modern dins del mainstream. És un bufador brillant i eloqüent amb un swing molt potent, qui te la rara habilitat de mantenir el sentit complet dels seus llargs solos. L’estil que utilitza en les balades evoca al lirisme de Coleman Hawkins i Ben Webster, etc.....i així continua explicant-nos Jordi Pujol les maneres interpretatives del Toni.
Aquest és un disc que, amb paraules del mateix Toni, ens convida a la tranquil·litat, per això antistress. Estem en una època que música com la que ens proposa Toni ens va la mar de be. Necessitem pau i harmonia, per vèncer aquest stress que ens imposa la societat. Dels 10 temes preparats, el primer dedicat al seu oncle viu és la seva composició, mentre que els altres 9 són temes escollits amb molt cura i de molta sensibilitat. En un d’ells, el Rocks in my bed, l’acompanya la gran cantant Susana Sheiman, a qui tindrem aquest dissabte a la sala xica de la Vicentina. Els músics són els habituals acompanyants del Toni des de ja uns anys, els quals també varem tenir entre nosaltres el febrer de l’any passat al Jazz club la vicentina.
Toni Solà, saxo tenor
Gerard Nieto, piano
Ignasi Gonzalez, contrabaix
Esteve Pi, bateria
I Susana Sheiman en el Rocks in my bed.
Uncle alive (T. Solà) 6m 19s
Chelsea Bridge (Billiy strayhorn) 5m 18s
Berkshire blues (Randy Weston) 5m 38s
Rocks in my Bed (Duke Ellington) 4m 51s
Ja per acabar ens queda posar el darrer treball de la Giulia Valle, millor artista nominada, de la qual posarem el seu disc Berenice.
GIULIA VALLE GROUP
BERENICE Fresh Sound Records (new talent) FSNT 370
Enregistrat al estudis 44.1 Girona per Toni Paris i àlex Faure.
Produït per Giulia Valle
Productor executiu Jordi Pujol Baulenes
Vaig triar el títol de Barenice, perquè aquesta paraula poètica i d’alguna manera fosca se’m va ficar al cap durant molts dies. M’evocava la figura d’una dona fràgil, prima i de cabell fosc....d’una dona amb una ombra malenconiosa, però alhora posseïdora d’una força inusual, manifestada gran part del temps a través de la dolçor maternal. Una certa traça d’erotisme nihilista, combinada amb un amor rabiós cap a la vida. D’un ésser humà de terra, encara que eteri. I continua Giulia amb la seva exposició sobre aquest disc i acaba dient que és el títol del seu tercer álbum....perquè ENS AGRADA COM SONA!!!! ”berenice”, gaudeix-lo!
Giulia Valle, contrabaix i composició de tots els temes
Martí Serra, saxo soprano i tenor
Gorka Benítez, saxo tenor i flauta
Marc Mezquida, piano, Fender Rhodes
David xirgu, bateria.
Argentina 9m 17s
NADALES AMB JAZZ
JAMES MORRISON I ORQUESTRA
1 Santa Claus is coming to town
2 God rest ye merry gentlemen
3 Come all ye faithful
4 White Christmas
5 PEGGY LEE Winter Wonderland
6 RAY ANTHONY We wish you a very Merry Christmas
7 LOU RAWLS Christmas
8 JIMMY McGRIFF Sta Claus is coming to town
1 Santa Claus is coming to town
2 God rest ye merry gentlemen
3 Come all ye faithful
4 White Christmas
5 PEGGY LEE Winter Wonderland
6 RAY ANTHONY We wish you a very Merry Christmas
7 LOU RAWLS Christmas
8 JIMMY McGRIFF Sta Claus is coming to town
JAMES MORRISON I ORQUESTRA
9 It came upon a midnight clear
10 Hark the herald
11 Jingle Bells
12 DEAN MARTIN I´ve got my love to keep me warm
13 EDDIE DUNSTEDTER I saw mommy kissing Santa Claus/ Jingle bells
14 FRED WARING & THE PENNSYLVANIANS King those Christmas
9 It came upon a midnight clear
10 Hark the herald
11 Jingle Bells
12 DEAN MARTIN I´ve got my love to keep me warm
13 EDDIE DUNSTEDTER I saw mommy kissing Santa Claus/ Jingle bells
14 FRED WARING & THE PENNSYLVANIANS King those Christmas
Bona nit de nou amigues i amics aficionats al Jazz i al Blues. De nou estem aquí amb tots vosaltres per gaudir tots plegats d’una bona estona amb molt bon Jazz. Avui tindrem una nit d’un Jazz tranquil, pausat, relaxat i que veurà de diverses fonts per anar a parar al nostre cap, passant per les nostres orelles. Podríem dir que hi haurà una primera part amb dos grans músics de fora de casa nostra i una segona part amb músics d’aquí, un d’ells, estimat per conegut i l’altre que avui el coneixerem. Ambdós músics els tindrem demà divendres al Jazz Club la Vicentina, i sí, estem parlant de Geni Barry Trio que demà a partir de les 22h ens acompanyarà per passar una gran vetllada Jazzística. Vindrà en companyia de J. Alberto Medina, pianista i que és aquest altre músic que avui sentirem. Ells dos tindran el suport al contrabaix de Garry Fimister, gran músic d’origen anglosaxò.
Anem-hi doncs i comencem posant el primer disc de la primera part. Estem parlant de Charles Lloyd, saxofonista americà que ens presenta un dels seus darrers treballs, sinó el darrer, de la mà de l’editorial ECM.
MIRROR ECM production
CHARLES LLOYD QUARTET
Enregistrat el desembre de 2009.
Produït per Charles Lloyd i Dorothy Darr
Productor executiu Manfred Eicher.
Charles Lloyd, saxos alt i tenor i veu
Jason Moran piano
Reuben Rogers, contrabaix
Eric Harland, bateria i veu
3. Desolation sound (C. Lloyd) 7m
4. La Llorona (tradicional) 5m 34s
El segon treball que escoltarem ve de la mà del gran Phil Woods, saxofonista hereu del gran Charlie Parker, a qui li farem un gran homenatge, però que en aquest disc, s’ha oblidat del Be bop, i d’altres estils per dedicar-se a homenatjar a Astor Piazzola i a la gran cantant Elis Regina, per això el disc es diu Astor & Elis.
ASTOR & ELIS
PHIL WOODS
Enregistrat el 28, 29 i 30 de maig de 1996
Editat pel segell Chesky.
Necessitaríem una sèrie de programes dedicats a Phil Woods per copsar la grandesa d’aquest músic, com la majoria dels músics que hem posat, Coltrane, Mingus, etc. Tot i això farem avui una selecció de tres temes dedicats a Astor i Elis Regina, una de les millors cantants brasileres.
Phil Woods, saxo alt i clarinet
Eric Friedlanders, cello
Bill Charlap, piano
Phil Markovitz, sintetitzador
David Ficks, contrabaix
Duduka da Fonseca, bateria
A l’època de les comunicacions electròniques interplanetàries, era inevitable que diverses formes de la música popular mundial s’influenciessin entre elles. No hi ha res nou en aquesta pol·linització creuada. Mendelsson va escriure “la simfonia escocesa”, Tchaikovsky va escriure “el caprici italià”, Debussy i Ravel van escriure temes en l’estil de la música espanyola, i tot això va ésser abans de les ràdios i dels discos.
Quan va aparèixer el Be-Bop, els músics brasilers el van escoltar i el van adaptar-ne els mètodes i maneres a la seva samba, naixent a partir d’aquí el moviment musical anomenat Bossanova. I més al sud, a l’argentina, també s’ho va escoltar el gran acordionista i compositor Astor Piazzola i ràpidament ho va aplicar al seu tango, renovant-lo i modernitzant-lo. Aquest àlbum vol ser una mena d’homenatge a Astor Piazzola i a Elis Regina, cantant brasilera, morta a l’edat de 36 anys, i considerada encara una de les millors veus, sinó la millor del Brasil, això és el que diu d’Elis el mateix Phil Woods.
4. Oblivion 4m 53s
7. Invierno porteño 3m 09s
9. Introduction to cais /atrás da porta 6m 33s
Els treballs que posarem ens aproparan al concert-Jam de demà a la Sala Xica de la Vicentina, concert programat pel Jazz Club la Vicentina, i on tindrem al Geni Barry Trio. En aquest trio, tal i com hem dit a la presentació d’aquest programa hi tenim, a més a més de Geni Barry al pianista canari J. Alberto Medina, músic que viu entre nosaltres des de fa més de 10 anys i que s’ha consolidat com a gran pianista. D’ell seran els següents temes de l’editorial catalana Fresh Sound Records i amb el seu trio, que es diu J-A-M TRIO.
IN MY MIND FSNT 299
José Alberto Medina J-A-M TRIO
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Stefano Amerio a Artesuono el 21 i 22 de març de 2007.
Produït per JAM trio.
Productor executiu, Jordi Pujol.
José Alberto Medina, piano
Paco Weth, contrabaix
Mariano Steimberg, bateria
Oscar Aresi, veu en el tema adormecido
J. Alberto Medina lidera el seu propi projecte JAM Trio a més a més de col·laborar amb d’altres músics del país com és el cas de Geni Barry, però també l’hem vist acompanyant a la Ángela Suarez, i amb el seu trio el varem poder veure al Jamboree compartint escenari amb el gran saxo alt americà Dick Oats i la pianista i cantant Clàudia Bardagí. En aquest compacta va presentar tot el qui hi havia al seu cap, musicalment parlant, d’això el títol de l’àlbum “In my mind”. Excepte tres dels temes, els altres vuit són composicions originals del J. Alberto. Veurem que a més a més de ser un gran pianista també ho és com a compositor.
1. My self portrait 5m 00s
5. Caminando Sol 5m 43s
Ja per acabar amb la selecció ens falta escoltar al gran Geni Barry en un disc enregistrat en directe a la Nova Jazz Cava, i del qual, en un anterior programa ja hi vaig posar un parell de temes. Avui en posarem algun més per anar fent boca cara el concert de demà a la Sala Xica. Geni Barry va veure de molt jove de les fonts del Jazz de la mà de Tete Montoliu, a qui va acompanyar i amb qui va tocar moltes de les vegades a casa seva, i en privat, on el Tete li feia les seves Master Classes. Geni va veure també de la mà del gran vibrafonista americà Bobby Hutcherson. Si un dia teniu la sort d’anar a casa de Geni Barry hi veure-ho tot un seguit de fotografies on es veu ell mateix acompanyat de grans figures del Jazz nacional, Tete, i internacional, Bobby Hutcherson, i un llarg etc.. Anem a la música i parlant del CD del Geni s’ha de dir que:
GENI BARRY I want to talk about you SA 015
Editat per Fresh Sound Records en la seva secció de Swing Alley
Enregistrat a la Nova Jazz Cava per l’Oriol Bacardit sobre un 9 pistes el maig de 2007. Mesclat als estudis RIP Records de Terrassa.
Produït per Geni Barry
Productor executiu, Jordi Pujol
Geni Barry, vibràfon i marimba
Albert Bover, piano
Horacio Fumero, contrabaix
Començarem amb el primer tema del disc, on Valentí Grau fa la presentació dels músics i s’inicia el concert i l’enregistrament.
1. I want to talk about you (Billy Eckstine) 8m 41s
7. Victòria (Geni Barry) 8m 43s
Bona nit de nou amigues i amics aficionats al Jazz i al Blues. Recordem a un altre dels programes de ràdio que és Ràdio Contrabanda i a l’Antonio Narvaez, gran fotògraf i director de l’esmentat programa. El seu web és No solo Jazz punt com. Ens toca fer un altre programa de Blues i el farem d’aquí 15 dies. Avui però us convido a escoltar músics del país, músics de Jazz que habitualment poden tocar en formacions diverses, acompanyant a d’altres músics, fent Jazz, estàndards o no de Jazz, i que avui els escoltarem presentant les seves composicions. Els músics escollits i la música que ens oferiran girarà al voltant de l’intimisme. Música que només requereix una sola voluntat, la de deixar-se portar pels sons, per la suavitat, per la bellesa, oblidant-nos una mica de ritmes i swings, tot i que n’hi haurà una mica. Hi haurà ritme, però l’únic i necessari per vestir la música composada. Avui hi tornarem amb l’editorial Fresh Sound Records, a més a més d’una autoproducció, editada per Juan Palomo Records.
Comencem doncs aquest programa nº 48 presentant el primer treball discogràfic i que serà el WICCA de JORDI ROSSY.
Per qui no el conegui, que crec que heu de ser-ne pocs, Jordi ha farcit ja una llarga carrera de músic. Ens hauríem de remuntar als anys 80 i al Taller de Músics, on va estudiar bateria per després ser-ne professor. Posteriorment i amb el gran pianista Brad Meldau va formar un trio, quan encara aquest pianista no havia estat reconegut com un dels grans, com ara ho és. Amb el Brad va restar-hi bastant temps, així com també amb la Big Band del Paquito d’Rivera. Va aprendre a tocar la trompeta, esdevenint també un molt bon trompetista. Darrerament el Jordi s’ha dedicat a tocar el piano, i en aquest treball ja ens demostra les habilitats en aquest instrument. Segons paraules d’ell mateix, quan el toca, encara no te la desimboltura que te amb la bateria, però tot vindrà. Està acompanyat per l’Albert Sanz, gran pianista i en aquest treball tocarà l’orgue Hammond. L’Albert acompanya de manera habitual a la Carme Canela, així com a d’altres formacions. El treball és doncs:
WICCA FSNT 309
JORDI ROSSY TRIO
Enregistrat al “Bon Repos” pel Daniel Martin els dies 17, 18 i 19 de juny de 2007.
Produït per Jordi Rossy.
Productor executiu Jordi Pujol.
Jordi Rossy, piano
Albert Sanz, orgue Hammond
R. J. Miller, bateria
Felix Rossy, trompeta en el tema Wicca (fill del Jordi)
Enrique Oliver, saxo tenor en el tema Wicca.
S’ha de fer notar que no hi ha baix, perquè
aquesta funció la fa també l’orgue Hammond.
Metamorfosis 6m 54s
Wicca 9m 53s
AKIXÍ
JORDI GASPAR
El següent treball discogràfic anirà a càrrec del Jordi Gaspar, persona, músic i baixista. Estem parlant d’un músic que ha acompanyat a Tete Montoliu, Serrat, Maria del Mar, Lucho Gatica, John Abbercrombie i a molts altres, a part de formar part de moltes formacions Jazzístiques o no. Presenta el seu darrer treball discogràfic anomenat AKIXÍ Bass Solo Opera Prima, on totes els temes són composicions pròpies excepte Cançó de Babú (J. Bonell) i Arabesque (Debussy). AKIXÍ voldria dir també aquí i així. Enregistrat a l’òrreo Os Vilares i a casa seva entre l’agost de 2008 i el març de 2009. Produït pel propi Jordi Gaspar i on les aquarel·les pintades són de la seva germana Mercè Gaspar Caro. Ambdós fills d’un dels millors aquarel·listes ara ja gran, el Sr.Gaspar.
El que ve ara és una entrevista que no s’ha pogut fer en directe, ja que a hores d’ara, en Jordi deu estar volant cap a Istanbul, formant part del grup acompanyant de la Mª del Mar Bonet.. És per això que les respostes les ha enregistrat el mateix Jordi Gaspar. Si voleu sentir-la, escolteu l'àudio del programa.
Els temes que sentirem ara mateix ens transportaran al món interior, on la quietud d’esperit és l’adequada per sentir-los. Relaxeu-vos, i deixeu-vos portar pels sons d’aquest magnífic baixista, sons produïts per la seva guitarra acústica baixa de cinc cordes. Un instrument amb una sonoritat esplèndida.
Jordi Gaspar, guitarra acústica baixa i contrabaix
9. Arabesque 4m 47s
10. Akixí 4m 39s
11. Cançó per Bubú 4m 36s
Finalment, el darrer treball que posarem va a càrrec de Sergi Sirvent, pianista i darrerament trompetista. El tempo i estil canviarà, ja no serà tan intimista, tot i que la suavitat musical encara hi serà. Cap estridència i molta modernitat dels nostres músics. Sergi és un gran pianista que darrerament ha presentat el seu darrer treball a piano solo, un doble compacte interpretat exclusivament per ell mateix. Avui però posarem el que va ser el seu primer treball amb Fresh Sound Records, i on va estar acompanyat de tres joves grans músics, que ara per ara, després de 5 anys, s’han consolidat en diverses formacions, o liderant els seus projectes.
HAT FSNT 264
SERGI SIRVENT
Enregistrat per Jordi Matas i Toni Paris als estudis 44.1 el 14 i 15 de febrer de 2005.
Produït per HAT.
Productor executiu, Jordi Pujol.
Sergi Sirvent, piano
Jordi Matas, guitarra
Marc Cuevas, contrabaix
Òscar Domenèch, bateria
Hi ha (S.Sirvent) 6m 23s
Major unminor (S.Sirvent) 10m 10s
Un tema per a dos intèrprets
1.- BODY AND SOUL
Shorty Rogers, trompeta Califòrnia 27/12/51
Art Pepper, saxo alt
Frank Putchen, piano
Howard Rumsey, baix
Shelly Manne, bateria,
Jimmy Rowless, piano solo Octubre 1975
2.- PRELUDE TO A KISS
Tito Puente, timbales i vibes Gener-1987
Maynard Ferguson, trompeta
Terry Gibas, vibrafon
George Shering, piano
Phil Woods, saxo
Ellis Marsalis, piano 23 Març 1999
3.- YARBIRD SUITE
Charlie Parker, saxo alt 1946
Miles Davis, trompeta
Dodo Marmarosa, piano
Lucky Thompson, saxo tenor
Vic Mc millan, Baix
Ray porter, bateria
Arvin Garrison, guitarra
Gil Evans piano
i Claude Thornill orquestra 1947
4.- WHAT´S NEW
Steve Gorssman, saxo tenor 1975
Cedar Walton, piano
David Williams, baix
Billy Higgins, bateria
Ahmad Jamal, piano 1966
Ismael Crosby, baix
Vernell Fournier, bateria
5.- MY FUNNY VALENTINE
Chet baker, vocal 1954
Russ Freeman, piano
Bob Neal, bateria
Carson Smith, baix
Wynton Marsalis, trompeta 1987
Billy Pierce, sax tenor
Bobby Watson, saxo alt
Jimmy Williams, piano
Charles Fambrough, baix
Art Blakey, bateria
6.- ALL THE THINGS YOU ARE
Carmen Mc Rae, vocal 1954
Lee Konitz, saxo alt
Gerry Mulligan, saxo bariton i quartet
Chet Baker, trompeta
Joe Mondragón, baix
Larry Bunker, bateria
Bona nit de nou, amigues i amics a Jazz Club de Nit. Una abraçada més a tots els companys i companyes que fan programes en els quals el protagonista és el Jazz. Programes que són, segurament, més professionals que aquest en alguns casos i d’altres que són més o menys com aquest; un programa que fan dos aficionats al Jazz perquè l’escolteu vosaltres, també aficionats al Jazz. Quins són aquets programes? Per proximitat geogràfica podem començar per Jazz de Nit a Radio Rubí, els dimecres de 11 a 12 de la nit. dirigit per l’amic i gran bateria Enrique Heredia; A Ràdio Olesa tenim a l’Albert Carrique, jove saxofonista i aficionat al Jazz, ave raris per la seva edat, que fa el seu programa Històries del Jazz els dilluns de 9 a 10 de la nit. A Ràdio Terrassa tenim a la Susanna Carmona amb el seu programa Jazz Club que fa els dissabtes de 11 a 12 de la nit, i si anem una mica més enllà podem parlar del programa que fa l’Andreu Fàbregues a Radio Montcada, el Camps de Cotó i que el fa els dimarts de 10 a 11 de la nit. Això només per parlar d’aquests companys i sense oblidar a tots els altres, que són molts, i que des d’aquí saludem i encoratgem a continuar programant Jazz.
Avui hi tornem amb el Jazz, i avui ens dedicarem a escoltar tres compactes de l’editorial FRESH SOUND RECORDS. Escoltarem una música podríem dir que diferent; un tarannà modern, contemporani, un Jazz que es fa ara mateix, i fet per joves músics.
El primer treball discogràfic de Fresh Sound New Talent que posarem és:
BRONZE FSNT 350
De Walter Smith III i Mark Small,
Enregistrat l’1 i el 2 de juny de 2007. Editat el 2009.
Productor Executiu, Jordi Pujol.
Mark Small, saxo tenor, saxo alt i saxo soprano.
Walter Smith III, saxo tenor.
Matt Stevens, guitarra.
Alan Hampton, contrabaix als temes 1,5,6 i 7.
Chris Van Voorst Van Beest, contrabaix als temes 2,3,4,8 i 9.
Bill Campbell, bateria
Els temes que posarem d’aquest àlbum són:
5. Happy song.
7. Fragile.
9. Go for Broke
El segon CD de Fresh Sound New Talent és d’un músic Cubà
ALAMEDA FSNT 336
De Aruán Ortiz i Antoine Roney
Totes les composicions i arrengaments són de l‘Aruán Ortiz, excepte el teme 3 que és de Chopin.
Enregistrat el 2009. Productor Executiu, Jordi Pujol.
Aruán Ortiz, piano i Fender Rhodes.
Abraham Burton, saxo en els temes 1, 2, 4, 6, 7 i 8.
Antoine Roney, saxo en els temes 2, 4 i 8
Peter Slavov, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Els temes que posarem d’aquest àlbum són:
1. Alameda
7. Slow Motion
El tercer treball discogràfic de Fresh Sound New Talent és de dos germans cubans també, els Vistel Brothers:
EVOLUTION FSNT 357
De Vistel Brothers
Enregistrat per Pablo Baselga als estudis Infinity, a Madrid el 20, 21 i 22 d’abril de 2009. Productor Executiu, Jordi Pujol
Jorge Vistel, trompeta en el tema 7
Maikel Vistel, saxo tenor
David Virelles, piano i teclats
Reiner Elizarde, contrabaix
Iago Fernández, bateria i Convidats:
Roman Filiu, saxo alt en el tema 6, saxo soprano en els 3 i 7
Ariel Bringuez, saxo tenor en el tema 7
Juanma Barroso, bateria en els temes 2 i 8
Tots els temes d’aquest àlbum han estat composats per Jorge Vistel, excepte els 4 i 7 que ho han estat per Maikel Vistel i són aquests:
1. Woody
7. Héroes
9. Laberinto
El programa que ens va presentar el Carles va ésser dedicat al gran Buddy Rich.
BUDDY RICH bateria ,veu composició i direcció
1º CD Temes: Daily double
Jus
2º CD Temes Cottontail
3º CD Temes Toot,toot,tootsies,godbay
Between the devil and the deep blue sea
From the sticks
A night in Tunisia
4º CD Temes Buddy´s Cherokee
Bona nit de nou, amigues i amics. Dir-vos que ja tenim al Lluís Vela controlant aquesta nau i que sembla que la vida ens somriu, ja que el 19 de novembre estrenem el piano al Jazz Club la Vicentina amb l’albert Caire quintet i comentar-vos, que segur que ja ho sabeu, que al Juan Claudio Cifuentes li han donat el premi Ondas de la comunicació i la ràdio, per la seva llarga trajectòria al cap davant del seu programa de ràdio a RN3. Avui hi tornem amb el Jazz, com cada dijous, i una altra vegada, i per uns mesos la última, dedicada al gran Charles Mingus. El primer disc que us presentem és:
MINGUS MYSTERIOUS BLUES
Enregistrat originalment el 20 d’octubre i l’11 de novembre de 1960 pel segell Candid.
El compacte que us porto és de l’editorial Metro, reeditat i compilat el 2000 i es diu:
MINGUS PLAYS IT COOL?
Els músics que ens acompanyaran són:
Roy Eldridge, trompeta
Eric Dolphy, saxo alt
Tommy Flanagan, piano
Jimmy knepper, trombó
Charles Mingus, contrabaix
Jo Jones, bateria
Els temes que posarem aquesta nit tenen en el seu títol la paraula Blues.
Mysterious Blues i Me and you Blues.
El primer amb un solo inicial a la trompeta del Roy Eldridge, músic podríem dir d’una altra època, si considerem la resta de companys, amb una modernitat més que clara. Tot i això el so que en treu Roy Eldridge, és net i clar, fins i tot amb la sordina. Un Eric Dolphy desenfrenat amb el seu saxo alt segueix la improvisació, per després un trombó que, amb la sordina sona com sinó ho fos. Ara és Mingus qui deixa anar les seves frases a una velocitat altíssima, si considerem que, en aquells anys, no hi havia tants contrabaixistes que toquessin com ell. Després és Roy, qui toca ja sense la sordina amb un so estrident quan vol, i seguint amb el swing que ell tant bé domina. Acaba el tema amb la coda, amb els vents fent el riff característic, mentre que Roy toca unes notes en pla background.
1.- Mysterious blues 8m 38s
El següent tema és descaradament un Blues dels de veritat. Comença el tema amb una intro de Mingus per deixar pas a una llarga improvisació de Roy a la trompeta, fent un Blues autèntic. Un solo descarnat per la manera com el toca, amb la màxima tristor possible. El segueix un tranquil Tommy Flanagan al piano, fent un solo amb un estil suau i pausat, trist podríem dir, tal i com ens diu el títol del tema, el blues de tu i jo. Segueix Roy amb la seva trompeta fent una impro excel·lent, totalment blues, i ja per acabar amb Mingus fent-li uns tocs perquè sigui Roy qui acabi el tema.
4.- Me and You Blues 9m 54s
MINGUS AT ANTIBES
Aquest és un disc enregistrat en el concert que va fer Mingus a la Rivière Francesa a la localitat de Juan-Les-Pins, dins el marc del Festival de Jazz d’Antibes, el 13 de juliol de 1960. Enregistrat per primera vegada el 1976 amb versió doble LP i del qual se’n van fer diverses reedicions en CD. La que tinc a les mans és de Atlantic reeditada el 1992.
Els músics que van participar en aquest Festival de Jazz d’Antibes són:
Charles Mingus, contrabaix
Ted Curson, trompeta
Eric Dolpy, saxo alt i clarinet baix
Booker Ervin, saxo tenor
Dannie Richmond, bateria
I com artista convidat, Bud Powell, piano.
Per començar, el primer tema d’aquestes sessions va ser “Wednesday Night Prayer Meeting” la qual ens mostra el segell de marca més distintiu de la banda de Mingus. En aquest tema, el solo inicial que fa Ted Curson a la trompeta te uns canvis de ritme des del pausat fins el tempo walking (caminant) per deixar pas després als Riffs carregats de blues del saxofon del Booker Ervin. Quan aquest comença a fer el seu solo, es pot sentir a Mingus dir-li de manera repetitiva, “Talk about it, Ervin” Parla d’això Ervin, parla. I després en el solo, Mingus imita vocalment una de les frases que fa Ervin amb el seu tenor, i gemega una resposta. Després entra Dolphy, de manera tremolosa, voluble com si estigués posseït, suplicant com un devot a tota la banda. Després continuarà ell mateix amb una improvisació que ratlla la bogeria, pel tempo i per les notes interpretades. Hi ha finalment una melé col·lectiva, com capturant l’esperit del solo brutalment energètic de l’Eric Dolphy, un dels seus millors solos, i això, realitzat el 1960. El Richmond realitza un break furiós amb la seva bateria, mentre que Mingus insereix alguns tocs al piano, i Curson fa una sèrie de Wah Wah al final dels cors amb la seva trompeta.
Els temes que posarem d’aquest compacte són “Prayer for Passive Resistence” i “I’ll remember April”.
El tema, “Prayer for Passive Resistence” és tot pel Booker Ervin, i el seu to particular i les seves inflexions porten aquest tema a la perfecció. Mingus, que sembla particularment satisfet amb el saxofonista Texà “prega” durant tot el tema, li va dient “Talk about it, talk about it” Parla d’axiò, parla d’això, i el porta a fer una de les més intenses i llargues improvisacions mai enregistrades. De nou, la secció rítmica és a tots els angles, corbes, i planures del tema. Això permet al solista la petita oportunitat de mantenir-se ell mateix al nivell adequat.
2.- Prayer for passive resistance 8m 06s
Ervin desapareix en el següent tema “What Love?” un treball de Mingus sobre la base de “What is this thing called love?”. Aqui, el solo de Curson segueix amb fidelitat la versió del disc en LP de Candid, inclou per tant algunes de les seves frases, fent que Mingus li digui al Nat Hentoff que em els temes free que toquen els músics..”havien d’escoltar el que jo feia amb el contrabaix. Si jo canviava alguna cosa, ells havien d’anar per un camí diferent. Si parlem d’una altre guia que tenien, jo els hi donava, fent-los escoltar alguna frase particularment bona una nit. Jo els hi recordava en una altra nit, i així tocàvem el tema com l’havíem modificat. Tot i això, generalment, mai sortien exactament iguals”
El tema I’ll remember April, de Ray De Pal i John Stone, és una mena de Jam Session construïda al voltant del gran Bud Powell. Interpretada a un tempo molt viu, amb un swing marcat pel Dannie Richmond a la bateria, que ens porta després de la intro, al primer i llarg solo de Bud Powell. Després s’afegiran els altre músics, Ted Curson a la trompeta fent una improvisació d’una sensibilitat i sonoritat exquisida, Eric Dolphy al saxo alt, com sempre ratllant la frenètica bogeria, per després començar a fer uns intercanvis cada quatre compassos amb el Booker, d’una intensitat extrema. Els dos estils de saxofonistes, diferents per la manera de tocar i per les melodies interpretades pels dos és clarament evident. Finalment fan una sèrie de preguntes resposta a quatre compassos ells dos sols, per després continuar-ho fent ja amb tota la banda. Encara faran una altra petita sèrie ells dos sols, i continuaran amb la secció rítmica, tots dos d’una manera desenfrenada, executant un tema estàndard en una magnífica Jam Session. Finalment s’hi afegirà tota la banda, fent els tres vents una improvisació del més pur estil free. I així arribaran a la coda, on tornaran a fer la melodia principal del tema. Acabant-lo realment de manera sobtada.
4.- I’ll remember april 13m 39s
Comentant aquests temes ja veiem com va anar tot això. Una sessió increïble, musicalment parlant i que devien gaudir tots els qui hi eren, aquell estiu del 1960 a la costa blava francesa.
MINGUS OH YEAH
Enregistrat el novembre de 1961 als estudis Atlantic a N.Y.C. i editat el 1962 en LP. La compilació que us porto, també d’Atlantic però ja en CD es va fer el 1987.
Després de diverses sessions amb Columbia i Candid, Charles Mingus va tornar una temporada amb Atlantic i va enregistrar el alliberador Oh Yeah qui va encapçalar el rànking dels àlbums més salvatges de tots els enregistrats per ell. Mingus no toca el contrabaix, ho fa Doug Watkins, mentre que ell acompanya al grup al piano i contribueix cantant de manera “bluesy” en diversos temes, mentre crida amb molta energia en molts d’ells. Mingus tenia però un agre i àcid sentit de l’humor, expressat en alguns dels títols dels temes, i Oh Yeah, encapçala tot això. Una altra causa de tota aquesta bogeria fantàstica és la presència del genial sonat Roland Kirk. La química entre ambdós genis va ser fantàsticament explosiva, la qual cosa fa que tot lo anterior que hem dit, tingui sentit. El disc és una explosió de llibertat.
Ens acompanyaran:
Charles Mingus, piano i veu, compositor de tots els temes
Rahsaan Roland Kirk, flauta, sirena, saxo tenor, manzello
Booker Ervin, saxo tenor
Jimmy Knepper, trombó
Doug Watkins, contrabaix
Dannie Richmond, bateria
Comença Mingus amb la seva veu donant-nos ja la pauta de com anirà el tema. Comencen tots tocant el tema, que sona com si tot girés al voltant d’un sol acord. Tots els solos de saxo són del Roland Kirk, i és aquest qui comença el seu primer. Obté uns sons estranys, com si fossin crits, i sempre al darrera una incansable secció rítmica, uns crits de Mingus, i alguns notes deixades anar per la resta de músics, i continua Roland fent una improvisació boja, i sempre el ritme constant que no para. Això és “Hog Callin’ blues”. Una gran modernitat traspua darrera d’aquest tema. De tant en tant, s’hi posen tots a tocar plegats i mantenint aquest mena de catarsi que es va gestant a mida que passen els minuts. Ja finalment amb uns tocs del Dannie Richmond, acaben aquest tema tant brutal.
1. Hog Callin’ Blues 7m 26s
Acabem aquest programa, que ja és el segon i darrer que li dediquem al geni Charles Mingus amb un blues ja molt més calmat. On ell comença fent els seus cants i pregaries. Seguirà la melodia interpretada per tots ells, a més de Mingus amb els seus cants. Seguidament començaran els solos, començant pel del Roland Kirk amb el seu tenor. Un solo magnífic, amb un so clar, i fent unes escales i arpegis, imperceptibles, però certament executats. Seguirà el curt solo del piano del Tommy Flanagan per continuar el Booker Ervin, amb el seu tenor, totalment reconegut des de la primera nota. El ritme es fa una mica més viu, amb més swing, sempre però amb el Blues al darrera. El solo del Booker es tornarà més estrident, per trist, mentre els de la secció rítmica mantindran la calma. Aquesta seguirà gràcies al solo al trombó de Jimmy Knepper. Un so suau, com solen obtenir els trombonistes, i més si toquen un blues. S’hi tornen a posar amb el tema tots plegats, amb Mingus fent les seves pregàries. I continuen ja fins el final, el final d’un blues dedicat a la dona malvada, la dona demoníaca, que segur que n’hi ha, igual que homes malvats hi ha. Potser però, aquesta dona l’havia abandonat, ves a saber. Si parlem una mica més del Booker diríem que és un d’aquells saxofonistes que sempre han estat acompanyant a grans mestres del Jazz, i que per aquest motiu, han quedat una mica relegats a l’ombra dels grans. Com ell n’hi ha diversos, i per això prepararem un programa dedicat a aquests grans desconeguts pel gran públic, que no desconeguts pels músics professionals.
2. Devil Woman 9m 38s
Subscribe to:
Missatges (Atom)
