Un altre programa dedicat a l’editorial Fresh Sound Records en la seva secció New Talent.
ALBERT CIRERA & TRES
TAMBORS
“ELS ENCANTS”
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-411
Enregistrat i mesclat per Pere
Aguilar als estudis Nòmada 57 el 20 i 21 d’abril de 2011.
Produït per Albert Cirera
Productor executiu Jordi Pujol
Albert Cirera, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Oscar Domènech, bateria
Totes les composicions són d’Albert
Cirera
1.- Ornett’s Museum 8m49s
Notes:
"En l’estrena com a líder del saxofonista Albert Cirera, composta per peces originals, se sent la tradició del jazz. Ell i la seva banda –atenció al pianista Marco Mezquida– fan servir amb habilitat el llenguatge. I molt més important, desprenen alegria. Aquest és el seu principal èxit."
"En l’estrena com a líder del saxofonista Albert Cirera, composta per peces originals, se sent la tradició del jazz. Ell i la seva banda –atenció al pianista Marco Mezquida– fan servir amb habilitat el llenguatge. I molt més important, desprenen alegria. Aquest és el seu principal èxit."
-Roger Roca (El Periódico, Sept. 2012)
"Albert Cirera i tres tambors, és el nom suavitzat de “Cireren tres
tambors” proposat originàriament per un dels amics del grup.
Cal dir que aquests tambors no venen, sinó que hi van, a la guerra, amb els seus instruments com armes ben preparades, amb els arguments de les seves amplies i diverses idees, solida i coherentment lligades, amb una excel•lent dinàmica i una conjunció plenament llibertària.
Un gresol amb proporcions diferents de blues, rock, jazz, free-jazz i música improvisada..., més una fina capa d’ironia. Tot plegat genera un magma de fragàncies, atmosferes i textures que recorda el assaborit, per un en el seu dia, amb les propostes de Roscoe Mitchell and the Note Factory, Tarbaby o el darrer quartet de Daniel Humair, per citar-ne tres.
2.- Tempo Di Prati 6m27s
Presentaven “Els encants” (Fresh Sound New Talent, 2012), d’ell van
desgranar peces tant interessants i potents com, “Ornette’s Museum”, “Paco el
Bala” (dedicada a un empaquetador mega ràpid de croquetes ) o “Beautiful”
(balada exquisida de tall clàssic).
Les quatre feres, d’esperit obert i desfermat, van comptar en les dues peces finals, “El camí més curt” (dedicada a Wayne Shorter) i “Mandinga”, amb la col·laboració d’un altre músic de calibre parell , el trompetista Julián Sánchez.
Resulta sorprenent i gratificant veure i escoltar com aquests cinc joves han arribat assimilar, pair i fer-se seu, un bon tros del discurs jazzístics més important de les darreres dècades."
-Joan Cortès (Scoop.it! Octubre, 2012)
7.- Paco el Bala 4m31s
Originari d’Igualada, aquest saxofonista tenor eclèctic i aventurer, ens
mostra una gran sensibilitat. Albert
Cirera s’inicia en la música l’any 1987 a l’Escola de Música d’Igualada amb el violí, ja que el saxo arribaria
més tard, cap a l’any 1993. Es trasllada a Barceloba
per estudiar Jazz. Més tard aconsegueix una beca Erasmus i passa un any al Conservatori
de La Haia, estudiant Jazz. Quan torna passa per l’Esmuc on es gradua. Ha actuat en diversos festivals de Jazz, així
com en nombrosos Clubs de Jazz. Projecte
Zero, Happy House, Spice Berberchos, són alguns dels projectes vinculats a Albert Cirera. El seu so és personal i
intransferible, havent-se convertit en una peculiaritat més de la “nocherniega”
de Barcelona.
Deme Gómez -Saxsoundsmagazine.com (16 Octubre, 2012)
6.- Beautiful 7m13s
SERGI SIRVENT OCTOPUSY CATS
“INFERÈNCIES”
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-413
Enregistrat per Miquel Roger a
l’Auditorium Anacrusi Recording Studio a Jafre, Girona, el 30 i 31 de març de
2012.
Enregistraments també al The
Samurai Hotel Studio, Brooklyn, New York.
Produït per Sergi Sirvent Escué
Productor executiu Jordi Pujol.
Booking: Galbany Produccions.
Totes les composicions són de Sergi
Sirvent.
Tot i haver-hi variacions en la composició de la formació en cadascun
dels temes, els músics que formen part d’aquest projecte són:
Sergi Sirvent. Piano
Jordi Gaspar contrabaix
Jordi Gardeñas bateria
Jaume Llombart, guitarra
Voro García, trompeta i fiscorn
Hugo Astudillo, saxos alt i
soprano
Albert Cirera, saxos tenor i
soprano
Pau Doménech, clarinet baix i
flauta
CD 1
Sobre aquest primer tema ques escoltarem, segon del CD1, Sergi ens diu que va ser composat amb
la idea de tenir només una successió d’acords com si fos una successió de
colors.
02. Interlúdic 8m20s
Com el títol ens diu, (transcending) es tracte de transcendir el so,
ficant-nos dintre de la música i ascendint a algun lloc indeterminat.
03. Trascending 10m35s
CD 2
Sobre el següent tema, tercer del CD2, (concèntric) ens diu en Sergi que és un tema molt divertit per
tocar, és maco per ell mateix. Es tracta de barrejar diferents cercles,
repetits en diferents longituds, però que també es podrien relacionar amb la
concentració, ja que és difícil d’escoltar.
03. Concèntric 9m43s
"[...] Inferències és un projecte de gran banda, o de jazz de cambra, que reflecteix la inquieta personalitat musical de Sirvent, que fa nou anys ja va tenir una experiència amb el gran format al disc "9 Muses" (2003).
“Era un projecte molt interessant. Vam fer un parell o tres de concerts i es va quedar així. Només en va quedar constància al disc 9 muses. Érem molt més joves i no teníem tants recursos”, diu Sirvent. Ara reprèn l’aventura des d’una altra perspectiva. L’any 2009 va fer un disc de piano sol, "El pes de les balances", que “d’alguna manera enllaça amb l’octet”.
“Inferències seria una mica el que vaig fer amb el piano sol però amb una gran formació, sobretot amb instruments de vent”, assegura el pianista. Per tirar endavant el projecte va triar músics de vent que fossin poli-instrumentistes per “poder tenir varietat en el timbre”. En aquest octet l’acompanyen Pau Doménech (clarinet i flauta), Hugo Astudillo (saxos), Albert Cirera (saxos i tenora), Voro García (trompeta), Jaume Llombart (guitarra), Jordi Gardeñas (bateria) i Jordi Gaspar (contrabaix).
Les composicions de Sirvent filtren estructures del jazz i la música
contemporània, la improvisació i la pauta clàssica. Wayne Shorter i Béla Bartók
són influències que viatgen en tots dos sentits. “Sempre vaig canviant i
buscant, però sóc molt d’escriure la música que tinc a dins”, diu. Aquest
moviment constant dóna coherència a tot el que fa."
X.C. -Diari Ara (Cultura, Nov. 17, 2012)
Sergi Sirvent, un octet al cos
"Fa un parell d’anys li preguntàvem a Manel Camp, que de pianística en sap un niu, qui creia, entre els joves pianistes catalans de jazz, que marcava la diferència, i la seva resposta va ser instantània: Sergi Sirvent. Demà, Sirvent, que assegura tanmateix que mai no s’ha sentit “pianista pianista”, sinó que s’ha acabat adonant que “l’autèntic instrument és el propi cos”, puja a l’escenari de Luz de Gas per presentar, dins el 44è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, el disc Inferències (Fresh Sound New Talent), fet amb un format poc habitual en temps de crisi: l’octet.
“Al principi era difícil que ens els assajos hi fóssim tots, però més que un problema, això ens va permetre visualitzar el que anàvem fent des d’angles prou diversos”, explica Sirvent, que situa la formació, anomenada Octopussy Cats, entre les big bands i la música de cambra.
Es va proposar, d’entrada, tocar amb set músics amb qui no hagués coincidit en cap projecte, i assumint la condició d’alquimista que requereix –segons diu– teixir una banda així, va acabar configurant un projecte que li ha permès posar a prova les seves inquietuds compositives. “Quan, fa un parell d’anys, vaig fer un disc a piano sol, ja tenia un octet al cap, amb la diferència que totes les veus les feia jo. Ara he donat resposta a les necessitats que tenia de sentir aquestes veus amplificades.”
Pianista de jazz arrelat, també, a la música contemporània, els reptes de Sirvent per divulgar el seu discurs als músics que l’acompanyen no han estat menors. “El més important era que entenguessin el concepte de l’obra, ja que s’articula en temes llargs que es basen en temes més petits –explica–. Són clau els canvis de dinàmiques, els matisos... els vents, per exemple, toquen tota l’estona, la qual cosa no és gaire habitual en el jazz, on després de fer un solo descanses.”
Instruït a la New School University de Nova York amb músics com Reggie Workman, Fred Hersch i Charles Tolliver, Sirvent cita Lee Ann Ledgerwood quan se li demana per un consell que encara tingui ben present. “Em deia que, si toques un estàndard, t’ha d’agradar i te l’has de fer teu. Els temes són com els amics, hi ha gent amb que t’entens i n’hi ha que no.”
Guillèm Vidal -El Punt Avui (Suplement Cultura / Emergents, Nov. 16, 2012)
GIULIA VALLE GROUP
“LIVE”
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-415
Enregistrat per JoaquimPuigtió
en un concert al Jamboree Jazz Club el 1er de juny de 2012.
Producció artística Giulia
Valle
Management: Galbany Produccions.
Productor executiu Jordi Pujol
Giulia Valle, contrabaix i
líder
Martí Serra, saxos tenor i
soprano
Gorka Benítez, saxo tenor sax i
flauta
Marco Mezquida, piano i teclats
David Xirgu, bateria
Totes les composicions de Giulia Valle.
1.- Intro 03m23s
2.- Drama’n Bass 12m20s
En aquest enregistrament en directe al Jamboree Jazz Club de Barcelona,
el Giulia Valle Group ens presenta
un programa mesurat i consistent, d’una gran fluïdesa i tot amb composicions originals de la seva
líder.
D’una bella concepció i executat de manera brillant, ha estat realitzat
amb grans interpretacions personals, amb composicions vibrants que van des de
temes amb gran propulsió rítmica fins a magnífiques i reflexives balades.
De manera clar, Giulia ens
reafirma les seves qualitats com a compositora i instrumentista, i ens mostra
tot el seu talent, el qual ha anat desenvolupant després de llargs anys de
treball. El seu concepte musical conté profunditat emocional i bellesa
transcendent, ple d’un toc inusual, d’una agredolça malenconia.
La música generada per aquesta potència entusiasta d’un grup totalment
cohesionat es veu transportada en tota la seva força i potència. No solament
per la excel·lència dels solos, sinó també per la manera com els membres del
grup treballen plegats, sentint cadascú la música dels altres i donant-se
suport mutu.
Hi ha moments extraordinàriament brillants com és el cas de la
interpretació instintiva entre els dos homes dels vents, Gorka Benítez i Martí Serra,
un al tenor i l’altre al soprano. Intèrprets de gran capacitat i d’una
improvisació molt imaginativa, ells desenvolupen les seves idees amb una
sensibilitat emocional, oferint-nos dels seus magnífics instruments colors
addicionals els quals s’afegeixen a l’harmonia del grup. Reforçats per una gran
secció rítmica, ells mantenen un esperit d’eloqüència competitiva, construint
tensió i riquesa en llargues línies melòdiques; en alguns passatges ells se
superposen amb la resta del grup en improvisacions col·lectives. Gorka utilitza la faluta afegint encara
més una altra dimensió a la música.
Al piano, Marco Mezqiuda, ens
mostra la seva sensibilitat i comprensió dels canvis de contorn melòdics, i
així contrastar deliciosament la seva veu en aquesta sessió. Els seus solos fan
que el grup ampliï el marge de colors i de possibilitats de textures.
Molt de l’èxit d’aquesta música se li pot atribuir a la secció rítmica, mitjançant d’una líder i contrabaixista, Giulia Valle, de gran solvència i maneres, amb un to ferm, fresc i exuberant i percudint el seu contrabaix. Afegit a això, la mestria en les polirítmies d’en David Xirgu a la bateria. I el millor de tot els originals multi tempos parits per Giulia, la qual sempre hi és present, encenent el foc sota els vents de canyes, i subministrant imaginació, precisió i gust a través d’aquesta sessió.
Això és el que fa que aquestes temes siguin tan excitants, perquè el
Grup de Giulia Valle és un dels pocs
que toca per la seva audiència. Cada membre de la formació fa perfectament el
que s’espera que faci en cada cas. Tan sigui tocant amb una potència
incendiària, de manera suau o creant atmosferes especials, tot això fa que
aquest grup sigui tan especial.
(Traducció aproximada del text que Jordi Pujol va penjar al seu web i en
la ressenya d’aquest magnífic disc)
8.- Berenice 4m38s
“BRISA”
JAVIER MORENO new york ensemble
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-382
Enregistrat per Joe Marciano al
Systems Two Studios, NYC el 2009
Produït per Javier Moreno
Productor executiu Jordi Pujol
Tots els temes són de Javier
Moreno.
Javier Moreno, contrabaix i
composicions
George Dulin, piano i fender
rhodes
Tony Moreno, bateria
I la col·laboració especial de
George Garzone, saxo soprano
(2) i saxo tenor (6 i 8)
En el seu blog i te escrit això ....
Tristeza en el asfalto.
Te encuentro y tu me
encuentras, bebes de mis adentros,
de la hiel amarga, del pasado, y del pozo de azul profundo.
Casi negras son mis lágrimas al
enfrentarme
con tu inconfundible hálito de
soledad...
Y sin embargo, por momentos te
busco y te vislumbro a lo lejos...
graciosa figura de escarcha
oscura, estás allí, al borde del abismo;
Una luna morada te alumbra, y
me haces sentir dichoso de mi alegría,
porque sin ti, ella se
convierte en el polvo eterno del cuál se alimenta el
infinito ...
2.- Menilmontant (J.M.) 6m56s
Javier Moreno és un contrabaixista nascut a Madrid i amb residència més o menys
estable a Nova York, on és molt
actiu dins l’escena jazzística de la ciutat com a “sideman” o com a líder de
diverses formacions la qual cosa li permet enriquir la seva sensibilitat
musical i creativitat.
A nivell internacional, Javier
ha tingut la oportunitat de treballar amb artistes com són George Garzone, Gerald Clever, Abbasy Rez, Tony Moreno, Badal Roy,
Didier Ithursarry, Mat Maneri, Craig Taborn, Joe Morris, Ralph Lalama i Tony
Malaby.
3.- Brisa (J.M.) 8m04s
En l’escena jazzística de l’estat espanyol, Javier ha col·laborat amb reconeguts artistes com són Federico Lechner i Albert Bover entre
molts altres, mentre que en l’ambient Flamenc
ho ha fet amb artistes com són ara Carmen
Linares, Agustín Carbonell "El Bola", Javier Ruibal, David Dorantes i
Esperanza Fernandez.
Com a director musical i compositor, està treballant en projectes de
teatre multidisciplinaris inspirat pel llibre de Federico Garcia Lorca “Poeta en Nova York” anomenat “Wearing
Lorca’s”. Obra que es podrà veure el desembre de 2012 en el Duke Theatre de Broadway (Manhattan).
6.- Igor’s doubt (J.M.) 7m24s
Javier va estudiar contrabaix clàssic al Conservatori de Música al carrer Ferraz de Madrid. Posteriorment va
marxar al Real Conservatori de Música de
La Haia per a obtenir el seu graduat en Jazz. Finalment va ser admès a la Universitat de Nova York per seguir el Master en Jazz Performance i Composició.
Javier ha estudiat amb mestres com: Kenny Werner, Ralph Alessi, Ron McClure, Hein Van De geyn, Larry
Grenadier, Eric Revis i Ben Street. Ha participat en seminaris com els del Banff Centre de Canadà dirigit per Dave Douglas.
Entre les beques i premis rebuts en
suport de la seva carrera tenim: Beca completa
atorgada per la Fundació Caja Madrid, Beca "Tete Montoliu" atorgada per l'IEA i el d'una entitat privada
atorgada pel "Centre Banff de les Arts Creatives" al Canadà.
Entre 2011 i 2012 Javier ha
realitzat tres àlbums com a líder. “Brisa” (Fresh
Sound New Talent), "Kunveno" "From the other side"
amb Clara
Luna, Albert Bover i Xavi Maureta, i
"Bajo Cero" amb Eva
Novoa i Ramón Prats (New Mood Jazz)
i actualment està preparant el seu nou projecte que es farà el 2013.
8.- Duessertation (J.M.) 7m53s
“UNCLE JUNE” BE IT
AS I SEE IT
GERALD CLEVER
Editat per Fresh Sound Records
New Talent FSNT-375
Produït per Gerald Clever
Productor Executiu Jordi Pujol
Enregistrat als estudis
Scrootable Labs, el 21 d’octubre de 2009 per andy Taub. Mesclat i masteritzat
per ell mateix i Ben Liscio als Brooklyn Recording
Totes les composicions són de Gerald
Clever.
Gerald Cleaver (bateria, percussió,
veus), Andrew Bishop (flauta, saxo soprano, clarinet baix, saxo tenor), Tony
Malaby (saxo soprano, saxo tenor), Craig Taborn (piano), Drew Gress (contrabaix),
Mat Maneri (viola). Ryan MacStaller (guitarra a #1 & 8), Andy Taub (banjo a
#11), Jean Carla Rodea (veu a #8 & 11) i John Cleaver (veu a #8).
El disc es composa de dues parts, To Love i He Said. Posaré integrament la segona part on comença recitant un
poema que diu.....
HE SAID
“He
Said
I
See
The
eyes see
Craters
Filling
up
With
good things falling down
Just
because you said it
Doesn’t
mean you mean it
Unless
of course
You
you said it
And
you mean it
Now
as I see it
Now
as eyes see it
All
that is left
Truth
Telling Truth.”
08.- He Said (G.C.) 1m54s
Gerald Clever, Detroit,
4 de maig de 1963. Gerald és un
producte de la rica tradició musical de la ciutat. Inspirat pel seu pare, el
bateria John Cleaver, va començar a
tocar la bateria de molt petit. També va tocar el violí a l’escola elemental i
la trompeta ja de jove a la Junior High
School i posteriorment a la High
School. A l’època d’adolescent va adquirir una incalculable experiència
tocant amb els mestres de Jazz de Detroit,
com són ara Ali Muhammad Jackson, Lamont
Hamilton, Earl Van Riper, i Pancho
Hagood.
09.- Gremmy (G.C.) 6m33s
Mentre esperava per entrar a la Universitat
de Michigan per estudiar música principalment, li van concedir una
subvenció per estudiar Jazz des del
National Endowment for the Arts amb el bateria Victor Lewis. Es va graduar el 1992 i va començar a donar classes
en el mateix Detroit on va poder
treballar amb en Rodney Whitaker, A.
Spencer Barefield, Marcus Belgrave, Donald Walden, Wendell Harrison, i amb
músics que els varen visitar com són ara Hank
Jones, Tommy Flanagan, Barry Harris, Kenny Burrell, Frank Foster, Cecil
Bridgewater, Ray Bryant, Eddie Harris, Dennis Rowland, Howard Johnson, Diana Krall
i Don Byron.
10.- Charles street quotidian (G.C.) 6m20s
El 1995 va acceptar feina com a professor assitent dels Estudis de Jazz de la Universitat de
Michigan, i el 1998 també es va ajuntar al grup de professors de la Facultat de Jazz de la Universitat de
l’estat de Michigan. Se’n va anar a New
York el 2002.
11.- 22 minutes (the wedding song) (G.C.) 4m56s
Ha tocat o enregistrat amb músics com, Franck Amsallem, Tim Ries, Henry Threadgill, Roscoe Mitchell, Lotte
Anker, Reggie Workman, Marilyn Crispell, Matt Shipp, William Parker, Craig
Taborn, Kevin Mahogany, Charles Gayle, Mario Pavone, Ralph Alessi, Jacky
Terrasson, Jimmy Scott, Muhal Richard Abrams, Dave Douglas, Tim Berne, Jeremy
Pelt, Ellery Eskelin, David Torn i Miroslav Vitous, entre d’altres.
El seu disc “Adjust” enregistrat el 2001 per Fresh Sound New Talent, va ser nominat en la categoria del millor
disc debutant per la Jazz Journalists
Association. L’altre disc, "Gerald Cleaver's Detroit",
també de Fresh Sound New Talent, és
un homenatge a la seva ciutat i finalment als grans bateries de Detroit, Roy Brooks, Lawrence Williams,
George Goldsmith i Richard "Pistol" Allen. Cleaver lidera els grups Violet
Hour, NiMbNl, Uncle June i Farmers
By Nature.
12.- From A Life Of The Same Name (G.C.) 6m14s
“PERSONAL
TONAL”
RUSS LOSSING
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT- 365
Enregistrat el 4 de març de 2009 per Joe Marciano al
Systems II, Brooklyn, Nova York.
Produït per Russ Lossing
Productor Executiu Jordi Pujol
Russ Lossing, piano
Loren Stillman, saxo alt
John Hebert, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Dels 10 talls del
disc, 7 són composicions pròpies...
Russ
Lossing ha
penetrat el món del Jazz
Modern, de la improvisació i composició d’avui i dia i podem trobar-hi un
dels artistes més estimulants i innovadors. Russ Lossing està cridant
l'atenció a tot el món per la seva visió única,
de profunda integritat i pensativa veu humanista. És conegut per la seva musicalitat examinadora. És
un líder provocatiu creant alternatives a les concepcions musicals enquistades.
La seva veu individual, com a intèrpret i compositor, sobresurt dels camps del Jazz i de l’Avant-Garde emergents en la música que es fa avui dia.
1.- Personal
Tonal (Russ Lossing) 6m27s
Participar en els treballs de Lossing és poder conversar de manera
elegant: un contrapunt que implica oient, músic i compositor de la mateixa
manera. Posseïdor d’un inherent sentit de la forma, ell fa que els elements
estructurats de la música siguin creatius. Russ
va començar a articular aquesta perspectiva a través de la composició, fen
força gires i concerts al final de l’adolescència i a l’inici de la vintena. Ha realitzat el
fet del plaer de tocar; encara més, incrementant el sentit refinat i el desig
madurat que li demanava la seva pròpia veu. Una gran, única i personal veu del
jazz improvisat ha aparegut. Russ
Lossing ha composat més de 400 obres i és particularment sol·licitat per
tot el món com a pianista de jazz i compositor. Ha fet 12 discos com a líder i
ha participat en més de 30 treballs com a acompanyant, “sideman”,
col·laborant amb els músics més aclamats
mundialment com són Paul Motian, Dave Liebman, John Abercrombie, Mat Maneri i Mark
Dresser. Lossing
ha fet 4 discos com a líder sota el prestigiós segell discogràfic Suís de
l’avant-garde, el HatHut Records.
2.- School Days (Örnette Coleman) 6m49s
Ha composat 21 banda
sonora per a pel·lícules, des de curts avant-garde fins a llargs documentals
per a la PBS, BBC, així com per a
pel·lícules dramàtiques pel mercat americà i per la resta del món. Manté una
agenda bastant carregada per fer actuacions en clubs i festivals arreu del món.
La seva manera innovadora, dinàmica i arriscada com a compositor i executant en
viu, el fa aparèixer en molts diferents tipus de concerts. Ha estat una figura
en molts dels millors festivals de Jazz d’arreu. Ha tocat en els millors locals
de Nova York, com el Village Vanguard, on ho va fer integrat
en el quintet del desaparegut Paul
Motian. Russ Lossing s’ha refermat
com a un mestre innovador. La seva experiència com a pianista clàssic i de Jazz
li ve de dècades d’esforç i treball seriós en ambdós disciplines. Aquestes
riques experiències les trasllada directament als seus estudiants Ha dirigit
multitud de classes de treball i master classes dins els Estats Units i per Europa.
Tenint des de sempre una passió per la teoria de la música i el seu anàlisi, Russ Lossing ha desenvolupat la seva
pròpia sintaxi per improvisar i compondre: una perspectiva que
li permet la capacitat de barrejar la música escrita
i improvisada a les
obres amb molta facilitat.
3.- Turn (Russ Lossing) 5m58s
Donada la seva capacitat
evolvent de la sempre inquisitiva ment, Russ
busca nous projectes en els quals poder explorar la seva visió creativa, tan si
és el líder de la seva formació com si va de “sideman”. Ha desenvolupat les
seves pròpies estructures a través del so, fent que les percepcions auditives
tinguin referències psicològiques relacionades amb la melodia, des de la complexa fins la simple, amb construccions
formals d’harmonia i ritme. Manté una “fe” formal en la necessitat del què ell
diu que és la “intuïtiva forma de la teoria”. Una creença en la restauració del
pensament intuïtiu del discerniment i la participació amb la música. En una era
on la música contemporània s’ha convertit en una habilitat especialitzada, Russ encara dóna un valor excepcional a
les orelles i al cor. La ment segueix la complexitat de les seves composicions.
No obstant això, hi ha una qualitat suau enervant,
una expressió profunda i apassionada que
sorgeix d'aquest única auto-exploració
de l’artista.
-Barbara Droubay, N.Y.C.
10.- Scrapple
From The Apple (Charlie Parker) 5m51s 27m
El tonal és
una illa. I en aquesta illa hi ha de tot. Hi ha un tonal personal per a cadascú
de nosaltres, i n’hi ha un de col·lectiu per a tots nosaltres per un temps
determinat que li podem dir el tonal dels temps.
Hi ha, parlant
de manera planera, dues cares per a cada tonal. Una és la part de fora, la
franja, la superfície de l’illa. Aquesta és la part relacionada amb l’acció i
l’actuació, el costat més aspre. L’altre part és la decisió i el judici, el
tonal interior, més delicat i més complex.
El tonal
adequat, correcte, és un tonal on els dos nivells estan en perfecta harmonia i
equilibri. Al principi, un ha de parlar-li al tonal. És el tonal qui ha de
cedir el control. Però això s’ha de fer amb satisfacció. En altres paraules, el
tonal es fa per renunciar a coses innecessàries
com l'auto importància i la auto indulgència, cosa que només
ens enfonsa en l'avorriment.
El problema més gros és què el tonal s’aferri a aquestes
coses quan hauria d’estar content d’alliberar-se d’aquesta porqueria. La feina
consisteix en convèncer el tonal per
esdevenir lliure i fluid. Això és el que el bruixot necessita abans que res
més, un tonal lliure i fort.
Don
Juan
Contes
de Poder , Carlos Castaneda
Programa 113, enregistrat per passar-lo el dia 25 d'octubre però passat el 8 de novembre de 2012
0 comentaris
PROGRAMA Nº 113
Bona nit, amigues i amics de Jazz
Club de Nit. Ja torno a ser aquí, els de la
ràdio, voluntaris tots, ens ho hem de fer com podem. No hi ha calers i no hi ha
tècnics com l’any passat teníem.
Avui ens dedicarem als grups amb formació reduïda, en format trio, piano, contrabaix i bateria....Començarem amb el concert que va fer al Jamboree Jazz en Rodrigo G. Pahlen Trio; després una petita joia d'en Francesc Capella Trio, el Cantabile, i per acabar un disc de l'editorial Fresh Sound Records, el Barcelona Holiday.
Avui ens dedicarem als grups amb formació reduïda, en format trio, piano, contrabaix i bateria....Començarem amb el concert que va fer al Jamboree Jazz en Rodrigo G. Pahlen Trio; després una petita joia d'en Francesc Capella Trio, el Cantabile, i per acabar un disc de l'editorial Fresh Sound Records, el Barcelona Holiday.
RODRIGO GONZÁLEZ PAHLEN TRIO
Darrerament vam tenir la sort de poder-lo tenir al Jamboree Jazz Club, on es va enregistrar el concert d’un dilluns, i
per tant, d’una WTF coordinada per
l’Aurelio Santos. L’enregistrament
el van fer la Productora Puche, al
capdavant de la qual hi ha la Carme
Puche que dirigeix un documental sobre les Jam Sessions que s’han fet i es continuen fent al Jamboree. Els temes que escoltareu d’en
Rodrigo G. Pahlen són els d’aquesta magnífica sessió.
Rodrigo G. Pahlen és un músic de tot arreu, compositor i
pianista nascut a Zurich. Rodrigo te una vocació per la música
heretada del seu avi Kurt Pahlen i
del seu besavi Richard Pahle¸ambdós
reconeguts músics i pianistes. Aquest darrer va ser pianista amb Gustaf Mahler.
El 1982 va començar estudis de guitarra clàssica a Ginebra amb Antoine Vermael. Sis anys més tard va anar a viure a Montevideo, Uruguay, país dels seus
pares. Va continuar els seus estudis mentre va poder experimentar amb els
diferents sons i músiques d’aquelles contrades com el Tango i el Candombe.
Entre molts dels seus professors hi ha: Pablo
Rila (piano), Esteban Klisich (harmonia),
el famós Héctor Tossar, considerat
per Hector Villalobos com el seu
compositor favorit de Sud Amèrica.
1.- Vivir con los ojos abiertos (R.G. Pahlen) 4m50s
Als 20 anys va viatjar a França
per a continuar els seus estudis clàssics. Va estudiar composició i
orquestració en el Conservatori Clermont-Ferrand
amb el compositor francès Gilles Raynal.
Va completar els seus estudis amb Serge
Delette, deixeble de Michele
Petrucciani.
Amb una trentena d’anys a sobre i ja ha enregistrat amb alguns dels
millors músics de l’Uruguay, Argentina,
New York i Europa. Ha editat dos compactes Orquestango amb la Filharmònica
de Montevideo una composició pròpia anomenada Conversaciones con Schopenhauer conjuntament amb Raul Jaurena al bandoneó, guanyador recent d’un Premi Grammy el 2007. També ha
enregistrat en directe un DVD amb Badal Roy, famós intèrpret de “tabla”
descobert per John Mac Lauglhin i Miles
Davis.
2.- Tema Funky sense nom (R.G.Pahlen) 9m50s
Una fita important en la seva carrera va ser quan va realitzar un àlbum
a piano solo pel prestigiós segell discogràfic New Mood Jazz amb tota una colla de músics de New York, Buenos Aires i
Montevideo. Alguns dels més músics
més reconeguts que han tocat amb Rodrigo
han estat: Badal Roy, Mino Cinelu,
Hernan Romero, Horacio Fumero, Antonio Serrano, Paquito de Rivera, Raul
Jaurena, the Philharmonic from Montevideo, Hugo Fatorusso, Pablo Soma,David
Seleman, Mario Rodriguez, Marcelo Torres, Sean Carpio, the hermanos Ibarburus entre
molts altres.
3.- Autumm in New York (Vernon Duke) 10m54s
Si parlem del projecte que va fer amb Mino Cinelu i Hernan Romero,
amb els quals van fer un DVD es pot
dir que va ser remarcable per la multiplicitat d’estils tals com el Flamenco, Jazz, Música Clàssica i
diversos ritmes del “Rio de la Plata” , tots barrejats obtenint una
única i inigualable atmosfera.
Els germans Fatorruso han
estat uns convidats especials. Ells són llegendaris pels qui coneixen la banda OPA amb Hermeto Pascoal i Airto
Moreira.
El 2009, Rodrigo González Pahlen va estar treballant i enregistrant el seu darrer àlbum amb l’Antonio Serrano, conegut per les seves participacions amb en Paco de Lucia, entre molts altres, Amit Chatterjee, conegut per la seva col·laboració amb la banda Joe Zawinul Sindicate i amb Badal Roy.
El 2009, Rodrigo González Pahlen va estar treballant i enregistrant el seu darrer àlbum amb l’Antonio Serrano, conegut per les seves participacions amb en Paco de Lucia, entre molts altres, Amit Chatterjee, conegut per la seva col·laboració amb la banda Joe Zawinul Sindicate i amb Badal Roy.
4.- Well You Nedden’t (Thelonious
Monk) 7m05s
FRANCESC CAPELLA
D’en Francesc Capella us
presento avui el seu darrer treball en format trio i del qual en va portar unes
mostres quan el vam tenir al Jazz Club
La Vicentina conjuntament amb el David
Pastor i la resta de companys del quintet. Un disc on les composicions
pròpies són majoria en front de joies d’Irving
Berlin, Johnny Mandel, Lennon & McCartney i Levant/Heyman.
“CANTABILE”
FRANCESC CAPELLA TRIO
Enregistrat per Pere Aguilar
als estudis Nòmada 57 els dies 25 i 26 de juliol de 2011.
Producció de Hans Taube
Francesc Capella, piano
Nono Fernández, contrabaix
Xavi Maureta, bateria
Un disc dedicat a la seva mare Ruth
Hempel i amb tota una sèrie d’agraïments a tota una colla de gent.....En Nono¸Xavi, els companys de l’estudi, a
la seva família pel seu recolzament i amor.....Un disc ple d’amors.....i amb 10
temes exquisits, tos d’una qualitat i bellesa que en fa difícil la selecció.
Veurem...........
Comencem pel tema 2 que és més suau, lent, una magnífica balada vaja.
2.- Deja Vu (F.Capella) 7m19s
Preciosa balada, melancòlica i d’una gran bellesa. Amb els dos companys
de secció rítmica en perfecte harmonia. En Nono
fent un preciós solo, aconseguint mantenir l’atmosfera iniciada pel Francesc. Per després iniciar ell el
seu preciós solo, amb una gran dolçor.
ESTUDIS
De piano clàssic amb María Carbonell i Albert
Giménez Attenelle. Cursos de perfeccionament amb György Sebok
De música de cambra amb Lluís Claret, Angel Soler i
Josep María Escribano.
D’improvisació i piano jazz amb Lluís Vidal, Bruce Barth i Alvaro Is
D’improvisació i piano jazz amb Lluís Vidal, Bruce Barth i Alvaro Is
D’arranjaments amb Lluís Vergés, i de composició amb Feliu Gasull.
Durant el seu període de formació va guanyar
diversos premis d’interpretació:
El “Premi Massià” l’any 1984, un segon premi al concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca, l’any 1978, una Beca de la Fundació Güell, un tercer premi al Maria Canals Junior, etc.
El “Premi Massià” l’any 1984, un segon premi al concurs de Joventuts Musicals de Vilafranca, l’any 1978, una Beca de la Fundació Güell, un tercer premi al Maria Canals Junior, etc.
Seguim amb el primer tema del disc, una altra
composició pròpia que te una intro que a mi em recorda la del “You don’t
know what love is”, tema amb un swing lleuger, perfecte, adequat.
1.- Bon Vent (I barca nova) F.Capella 7m12s
En Francesc te una digitació
perfecte, clara i nítida, havent fet un solo magnífic amb molt de “swing”.
Igualment el solo amb una gran sonoritat, solo de Nono Fernández, gran contrabaixista i que hem pogut veure en
multitud d’ocasions en els concerts que han fet i continuen fen a la Cocteleria Milano. Uns apunts amb les
escombretes d’en Xavi Maureta.
TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL.
PIANISTA.
Actua regularment a trio, piano sol i acompanyant cantants. A banda
d’haver estat tocant amb La Vella Dixieland
durant sis anys, destaquen les seves col·laboracions amb artistes de jazz com Johnny Griffin, Jesse Davis, Scott
Hamilton, Damon Brown,
Perico Sambeat, Victor Mendoza, Ignacio Berroa, Greg Cohen, Leroy Jones, Paulo
Moura, Gene Connors, Josep María Farrás, etc. i amb cantants com Laura Simó, Sheila Jordan,
Judy Niemack, Pedro Ruy Blas, Ray Gelato, David Allyn, Laia Porta, Kathy
Autrey, Xavier Garriga, etc.En el terreny de la música llatina ha treballat
amb artistes com Lucrecia, Moncho,
Azuquita, etc. i també ha col·laborat amb cantants catalans com: María del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra ,
Lídia Pujol o Mariona
Sagarra. Ha actuat en festivals i auditoris d’arreu del món: Estats Units, Japó, Xina, Dinamarca,
Finlàndia, Alemanya, Holanda, Gran Bretanya, Hungría, França, Suïssa,
etc.L’any 2003 forma The Minimum Trio,
juntament amb el trompetista Damon Brown
i la cantant Laia Porta. Publiquen
el primer disc l’any 2005 (SATCHMO; i re-editat 2007 per New Mood).
L’any 2010 publiquen el segon treball “I’m Confessing” (NOMAD JAZZ
RECORDS) Amb aquesta formació realitza nombrosos concerts a Anglaterra i Espanya.
Continuem amb un altre dels temes del seu “CANTABILE”. Serà de nou un tema propi, el:
4.- On the road (F.Capella) 4m01s
Un tema amb un ritme un pel “arrastrat” marcat pel Xavi, amb una melodia prou enganxosa i molt ben trobada, fa que
sigui un tema que se’t quedi ràpidament al cap. Un solo d’en Francesc molt ben executat, sense
floritures, per explicar coses concretes.
ARRANJADOR I DIRECTOR MUSICAL
Treballa per a cantants, orquestres, companyies de teatre
i dansa, així com per a televisió. Fou l’arranjador habitual per a Tete Montoliu quan treballava amb
orquestra, i també destaca la seva tasca com a director musical en obres de
teatre com ”Mare Coratge i els seus fills” al TNC l’hivern del 2001, i d’altres. Algunes produccions
discogràfiques en les que ha intervingut com arranjador i/o director musical
son: “Sueño inmaterial” (Laura
Simó & Pedro Ruy Blas, 2010); “Stringworks” (David Pastor, 2006); “El ritme de les paraules” (Araceli Aiguaviva, 2005); “Sóc
músic” (Xavi Garriga, 2004); “Frec
a Frec” i “Dies Diferents” (Mariona
Sagarra, 2001 i 2003), “Vafalungo” i “Postrof” (Dusminguet, 1998 i 2001), “La Boina” (2006). També el seu arranjament de "Alfie" (de Burt Bacharach), encarregat i
interpretat per Laura Simó i l'Ensemble de Bellaterra dirigit per Eladio Reinón, i publicat al disc de Laura Simó "Senza Fine" (Satchmo Jazz Records)
Continuem amb algun altre tema del disc...
Ara serà una meravella d’en Johnny
Mandel, una magnífica balada iniciada a piano solo, que a partir de la
intervenció de la resta de companys, esdevé un tema amb un swing perfecte,
marcat pel Nono i en Xavi. El tema és
5.- Close enough for love (J.Mandel) 6m15s
Una balada reconvertida, “swingada”. Gran solo d’en Francesc i d’en Nono
Fernández, amb marcat accent rítmic i amb una gran sonoritat, per deixar
pas a la melodia de nou i acabar el magnífic tema.
I ara per acabar amb aquest increïble disc d’en Francesc Capella posaré el tema de l’Irving Berlin amb un títol aclaridor, i amb un més marcat sentit
rítmic.
3.- The best thing for you is me (Irving Berlin) 5m05s
Gran tema, amb molt de “swing” i un ritme ja més pujat de to que ens ha
deixat tan bon regust d’orella que quan el vam escoltar al Jazz Club La Vicentina acompanyat d’en David Pastor i el seu quintet.
Més dades de l’artista les podreu llegir al blog,
DOCÈNCIA
Entre 1996 i 2002 ha estat cap del departament de piano a l’Escola de Música de Badalona (de Jazz i Música Moderna), i actualment és professor de piano jazz, anàlisi i història del jazz a la ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i professor de piano jazz i combo a Musikene (Escola Superior de Música del País Basc) a Sant Sebastià. Ha impartit cursos de teoria i d’improvisació al Conservatori Superior del Liceu (a Barcelona) , als conservatoris d’Igualada, de Terrassa, per a l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), al Taller de Músics, etc.
Entre 1996 i 2002 ha estat cap del departament de piano a l’Escola de Música de Badalona (de Jazz i Música Moderna), i actualment és professor de piano jazz, anàlisi i història del jazz a la ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i professor de piano jazz i combo a Musikene (Escola Superior de Música del País Basc) a Sant Sebastià. Ha impartit cursos de teoria i d’improvisació al Conservatori Superior del Liceu (a Barcelona) , als conservatoris d’Igualada, de Terrassa, per a l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), al Taller de Músics, etc.
Ha realitzat seminaris i master classes arreu d’Espanya i també a Alemanya (Stuttgart, Ludwigsburg, Salzgitter) i a Xina (Pequin i Shanghai)
Participa regularment en el Curso Internacional Pirineos Jazz a Canfranc (Osca).
Participa regularment en el Curso Internacional Pirineos Jazz a Canfranc (Osca).
COMPOSITOR
Rep el premi al Jove
Compositor de la Generalitat de
Catalunya l’any 1993, per l’obra “Sis peçes per a piano”. Més tard
també va obtenir reconeixement la seva obra “Variacions sobre un tema de
Mompou”, igualment per a piano sol.
2005 obté el tercer premi a la Bienal Internacional de Composició de Jazz “Tete Montoliu” que organitza la SGAE. Entre 1990 i 1995 va liderar el “Francesc Capella Grup”, amb repertori de composicions originals a cavall del jazz fusió i del que actualment s’anomena world music, del que hi ha un disc publicat: “Pil Pil” (NUBA Records, 1994) L’any 1997 composa i dirigeix la música de l’espectacle eqüestre “Ball a Cavall”. Durant 1998 i 1999 composa bandes sonores per a TV3 i alguns jingles publicitaris. L’any 2001 composa i dirigeix una versió en clau de tango i jazz de l’òpera “Dido i Eneas” de Purcell, titulada “Dido Per Sempre”. L’any 2007 estrena una segona versió d’aquesta òpera, sobre un llibret català d’Albert Roig, que passa a anomenar-se “Roses de Gos”, enregistrada en directe i editada per SWITT Records (2009).
El seu darrer treball discogràfic com a líder “Jazz On Bach” (New Mood Jazz, 2006), és un seguit de composicions originals per a septet, inspirades en músiques de Bach. Molts dels temes de jazz que ha escrit formen part del repertori d’altres artistes, i alguns d’ells han estat enregistrats.
2005 obté el tercer premi a la Bienal Internacional de Composició de Jazz “Tete Montoliu” que organitza la SGAE. Entre 1990 i 1995 va liderar el “Francesc Capella Grup”, amb repertori de composicions originals a cavall del jazz fusió i del que actualment s’anomena world music, del que hi ha un disc publicat: “Pil Pil” (NUBA Records, 1994) L’any 1997 composa i dirigeix la música de l’espectacle eqüestre “Ball a Cavall”. Durant 1998 i 1999 composa bandes sonores per a TV3 i alguns jingles publicitaris. L’any 2001 composa i dirigeix una versió en clau de tango i jazz de l’òpera “Dido i Eneas” de Purcell, titulada “Dido Per Sempre”. L’any 2007 estrena una segona versió d’aquesta òpera, sobre un llibret català d’Albert Roig, que passa a anomenar-se “Roses de Gos”, enregistrada en directe i editada per SWITT Records (2009).
El seu darrer treball discogràfic com a líder “Jazz On Bach” (New Mood Jazz, 2006), és un seguit de composicions originals per a septet, inspirades en músiques de Bach. Molts dels temes de jazz que ha escrit formen part del repertori d’altres artistes, i alguns d’ells han estat enregistrats.
Acabarem la sessió d’avui dedicada als trios estàndards de piano,
contrabaix i bateria amb el trio Barcelona
Holiday. Un disc editat per Fresh
Sound Records i que compta amb la col·laboració al contrabaix d’en Masa Kamaguchi, conegut nostre, músic
japonès que viu a cavall de molts llocs, però que tenim força sovint per Barcelona.
BARCELONA HOLIDAY
Editat per Fresh Sound Records FSNT 373
Enregistrat el 21 de juliol de 2008 per Jordi Vidal
als Estudis Laietana de Barcelona, Catalunya.
Mesclat per Michael Brorby als Acoustic Recording,
Brooklyn, NYC.
Vinnie Sperrazza, bateria
Jacob Sacks, piano
Massa Kamaguchi,
Disc que ha rebut una “Menció Honorable” a la millor nova realització de
Jazz 2011 per la New York City Jazz
Record. La tardor d’aquest mateix 2011, aquest magnífic trio va fer una
magnífica gira per la península ibèrica.
Ens comenta Vinnie Sperrazza.....
Era la primavera del 2008 quan Masa
Kamaguchi (músic japonès format a New
York i amb residència més o menys estable a Barcelona, li va comentar a Jordi
Pujol què, Jacob Sacks i jo
mateix, volíem anar a Europa pel
juliol del mateix any. Jordi ens va proposar l’àlbum que teniu a les
vostres mans.
Vàrem arribar i vam estar-nos una setmana a Barcelona, compartint apartament, i fent alguns petits “bolos” amb
en Masa, practicant junts,
compartint i intercanviant idees, escoltant música, fent plans pel futur, i
gaudint de la ciutat. Tot això ens va donar la oportunitat de pensar i
reflexionar, lluny de l’estrès d’una gran ciutat com Nova York, i recarregar les nostres bateries creatiu artístiques.
Al mig de tot plegat, vam enregistrar aquest àlbum.
Tal i com vam fer en el nostre anterior àlbum anomenat “Peak Inn”, també de Fresh Sound, FSNT 343, cada tema va ser tocat només una vegada, enregistrat a la
primera, sense segones preses, evitant-nos la feixuga discussió sobre quina de
les preses fora la bona. Va ser en Jordi
Pujol Baulenas qui va tenir la idea de fer un disc d’estàndards, la qual
cosa era perfectament assumible amb el nostre material.
Jacob, Masa i jo mateix, sentíem que una aproximació
casual i informal als estàndards de Jazz
feta amb honestedat tindria els més preciosos resultats. Aquest àlbum inclou la
meitat del material enregistrat.
És un plaer i un honor per a mi, haver pogut treballar amb aquests
músics i artistes tan brillants, en Masa
Kamaguchi i Jacob Sacks, i
agraeixo a Jordi Pujol i a tot
l’equip de Fresh Sound Records per
permetre’ns documentar i compartir aquesta música. Van ser una magnífica Barcelona de Vacances, Barcelona Holiday,
i és un gran plaer per a mi poder-ho compartir amb tots vosaltres. Sincerament.
Vinnie Sperrazza, octubre de
2009.
El primer tema que posarem serà el
1.- Three in One (Thad
Jones) 5m19s
MASA KAMAGUCHI
Masa Kamaguchi, 1966 Wakkanai City, Japó. Va
néixer a la ciutat de Hokkaido. El
1990, Massa es va traslladar a Boston per estudiar al Berklee College of Music, on va
estudiar amb el bateria Joe Hunt.
Mentre residia a Boston, Kamaguchi va treballar amb molts dels
grans músics de la zona, com Georg
Garzone, Sieger Bert, Hal Crook, Herb Pomeroy i Carberg Frank. També durant
aquest temps a Boston, Massa va fer gires per Europa i Escandinàvia, en diverses ocasions. El 1994, Massa es va traslladar a Nova
York on va col·laborar amb molts grups i actuant amb artistes com, Frank Kimbrough, Sonny Simmons, Ben Monder,
David Murray, Toots Thielemans, Malaby Tony, Carlos Galeano, i molts
altres. Va fer enregistraments amb Frank
Kimbrough, Paila Motion, Ron Horton, Dave Douglas, Sonny Simmons, Malaby Tony,
John O'allager, Chris Cheek, Russ Lossing, Billy Mintz Tony Moreno i molts
altres.
El 2006, Massa
es va traslladar a Barcelona. Encara
que segueix mantenint una estreta relació amb músics de Nova York , Masa
treballa amb músics europeus, com Albert
Bover, Perico Sambeat, Albert Sanz, Sara Serpa i Lluís Vidal i molts altres.
El gener de 2010 per l’aniversari de la sala Jamboree, va tocar al grup All
Star entre moltes i diverses col·laboracions.
Ara ens hi ficarem amb un tema del gran Charlie Parker
2.- Yarbird Suite (Charlie
.Parker) 4m23s
JACOB SACKS
És un dels pianistes més
creatius de l’escena jazzística actual de NYC.
La seva veu, particular i forta ha estat escoltada en una gran varietat de
registres des del Mainstream del Jazz Tradicional de la Mingus Big Band Orquestra fins una
lliure aproximació a la música del Paul
Motian Septet, passant per la fusió del David Binney’s Balance. Originari de Michigan¸ Jacob va
marxar a NYC per estudiar amb Garry Dial a la Manhattan School of Music. Després de graduar-se el 1998, Jacob va ser finalista en el prestigiós
concurs Thelonious Monk Interantional
Jazz Piano el 1999. En els darrers 12 anys, Jacob ha estat membre de diverses formacions, enregistrant diversos
àlbums i fen gires pels Estats Units,
Europa i Canadà en diverses ocasions. Ha tocat amb músics de la talla de Clark Terry, Joe Maneri, Terumasa Hino,
Charles Gayle, Eddie Henderson, Christian McBride, Brian Blade, Tony Malaby,
Jacob Garchik, Ben Gerstein, Ohad Talmor, Chris Potter, Mark Turner, Ben Monder,
Adam Rogers, Kenny Wollesen, Gene Jackson, and Matt Wilson. Els projectes
actuals inclouen una llarga col·laboració e duo amb la cantant Yoon Sun Choi, amb qui ha fet
recentment un àlbum aclamat per la crítica especialitzada, amb la música de Joe Raposo; el quartet “Two Miles A Day”, coliderat amb el
contrabaixista Eivind Opsvik i on
van presentar al violinista Mat Maneri
i on hi va participar el gran i ara desaparegut Paul Motian; una formació a trio amb el bateria Dan Weiss i el contrabaixista Thoma Morgan.
Seguirem amb un tema de Porter
4.- Night and Day (Cole
Porter) 7m21s
VINNIE SPERRAZZA
Va créixer a Utica
a l’àrea de NYC, i va assolir els estudis de Jazz de la William Paterson
University. Mentre va ser en aquesta universitat, va començar una llarga
relació musical amb el llegendari pianista James
Williams, la qual va continuar fins que el Sr. Williams ens va deixar el 2004. Mitjançant el mateix Williams, en Vinnie va poder tocar en molts dels millors clubs, concerts i va
poder fer enregistraments amb músics com Clark
Terry, Bill Mobley, Steve Wilson, Javon Jackson, Richard Davis, and Mulgrew
Miller. Des que va anar a Brooklyn
el 2002¸ ha estat un músic molt sol·licitat com a “sideman” i s’ha fet un nom
com a líder. La Matt Blostein/Vinnie
Sperrazza Band ha actuat en multitud d’ocasions a NYC i ha fet gires pels Estats
Units presentant els seus àlbums Ursa Minor (ENV 0701) on Envoi
Recordings, i el Paraphrase
(YY 0006) a Yeah Yeah Records. Després va venir l’etapa de Fresh Sound Records enregistrant els dos
àlbums comentats a Barcelona, i fent
la gira per la península ibèrica. Actualment ha acabat d’enregistrar per 40twenty¸un
col·lectiu on hi podem trobar Jacob
Garchik, Jacob Sacks, i Dave Ambrosio i també l’àlbum Summa Heretica¸ àlbum amb composicions pròpies. També es dedica a
l’ensenyament de la música; és coordinador de dues escoles, les prestigioses Queens College CPSM Jazz Program i del
JCC Jazz Program a la JCC Thurnauer School of Music, forma part del grup Teaching Artist amb Midori i diversos amics, i manté la pràctica diària
de la bateria a la seva casa de Brooklyn¸
NYC.
Acabarem amb un tema dels germans Gershwin el conegut i versionat de múltiples i diverses maneres, el
8.- I got rhythm (G
& I Gershwin) 4m58s
Espero que us hagi agradat el programa d’avui i espero
veure-us demà a la Jam Session del Jazz
Club La Vicentina, bona nit i bon JAÇ.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
