Molt bona nit a tothom i benvinguts al programa nº 151 de Jazz Club de
Nit. Avui hi tornem amb un programa estàndard pel que fa al contingut, on com
sempre mirem de fer-vos coneixedors de les novetats a la vegada que intentem
repassar àlbums d’aquells grans monstres del Jazz, homes i dones...Per cert, de
cara el proper programa ja ens toca posar alguna de les grans veus del
Jazz...Finalment, i a mode de record a un molt bon músic i encara molt millor
persona, en Natxo Romero, posarem alguns temes del compacte que van fer amb els
Fenicians, el “Stoned Moments” i els quatre temes editats en vinil a 45 rpm del
disc anomenat Late Night Sessions
Comencem doncs amb la pianista Mara Rosenbloom
“SONGS FROM THE GROUND”
Mara Rosenbloom Quartet
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 418
Enregistrat el 30 de març de 2011 als estudis
Kaleidoscope Sound Studios, Union City, NJ, USA.
Produït per Mara Rosenbloom
Productor executiu, Jordi Pujol.
Mara Rosenbloom, piano
Darius Jones, saxo alto
Sean Conly, contrabaix
Nick Anderson, bateria
Totes les
composicions són de Mara Rosenbloom.
2.- Whistle Stop 9m36s
Aquesta, aparentment ha fet una pila de riffs enganxosos i molt artísticament
composats, d’aquells dels empleats per compartir un espai personal circumscrit,
però també pot proporcionar melodies de gran abast en l’improvisació. Aquests
dos aspectes del seu tarannà els tenim en evidència en el disc “Songs From the
Ground”, cançons de la terra . Les set melodies van des de soliloquis pensatius
a temes arrelats, i a temes amb blues immiscits de jazz modern.
3.- Small Finds 5m51s
Els actius de Rosenbloom són el seu toc delicat i l'atenció precisa als detalls melòdica ."Relief" i " To Be Alone ", són dues improvisacions a piano solo...una mica com el treball que va fer en Marco Mezquida i el seu “La hora fértil”, que s’hi ha afegit i on la Mara les interpreta a través d’un meditabund fraseig harmònic. Acaben amb relativa rapidesa, però deixen una impressió duradora i tot i ser estudis “petits” com són, la sensació pot ser més musicalment i emocionalment profunda. Les cançons restants compten amb el quartet complet i són una barreja de les fortaleses esmentades de com la Rose toca el piano i les del carnós saxo alto del Darius Jones. Jones té un so que es nodreix del blues i és la contrapartida perfecta de les subtileses temptadores de la líder.
4.- Unison 9m55s
Els acompanyen el contrabaixista Sean Conly i el baterista Nick Anderson els quals, amb Rosenbloom que texturitza aquestes melodies, proporcionen un ampli suport als músculs de Jones. No obstant això, el quartet fa servir les seves veus contrastants per explicar històries fascinants. " Whistle Stop " és una mena de viatge en tren que permet a cada membre transmetre la seva pròpia interpretació dels llocs d'interès, mentre que "Small Finds" és un peça més innocent amb estructures més simples. " Unison " i "Common Language" són dues cares molt diferents d'un mateix ethos del grup, el primer és més aventurer mentre que el segon té un enfocament més cerebral i emotiu. La cançó tracta de fusionar tots els ingredients en una sola peça, però és una mica massa ambiciosa i s'allunya una mica de la sensació general de la sessió. Tot i això, Songs From the Ground és un bon disc on es pot palpar com Rosenbloom ofereix l'estructura i Jones subministra l'energia"
Això va dir l’Elliott Simon el juny de 2013 a The New York City Jazz Records
Ara hi tornem amb el gran Cecil Taylor i aquell magnífic doble LP “In
Transition”. Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el
1959. Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959. Ja he posat les cares 1 i 2
i també recordo que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els
que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 3.
“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR
Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 15 d’abril de 1959 a Novas York
Cares 3 i 4 editades pel segell United Artists
Cecil Taylor, piano
Bill Barron, saxo tenor
Ted Curson, trompeta
Chris White, contrabaix
Rudy Collins, bateria.
Aquest doble LP de 1975 reedita la música a partir de dos dels primers
discos de Cecil Taylor, “Jazz Advance” i “Love for Sale”. Avui posarem la
tercera cara el que seria el “Love for Sale”, si exceptuem el tema de Taylor Carol/Three
Points, però que per a mi és la reedició de la Blue Note en format doble
LP.
S’ha escrit molt, però encara es difícil posar-hi paraules al que
representa la manera de tocar el piano de Cecil Taylor. Ha estat enormement
discutit i acusat pels seus detractors d’imitar la música contemporània
occidental. Ell però respon que fa una música basada en la seva tradició cultural com a afroamericà, i no en
cap altra més. Taylor és un pianista clau en la música del segle XX, marginat
de l’èxit comercial, Cecil Taylor ha prosseguit la seva carrera de manera
independent on ha sabut exposar les seves emocions a partir de la seva gran
energia vital. Ha extret un “magma sonor” evolutiu amb la seva música i la
manera de tocar el piano, on ha unit les seves arrels africanes amb la poesia
de l’abisme i el sentit de l’aventura amb el vigor de la dansa.
Persona de diverses inquietuds intel·lectuals, Cecil Taylor va
col·laborar amb gent com Friedrich Gulda, Max Roach o Mary Lou Williams.
L’interès per la dansa li ve de la seva mare, ballarina, pianista i violinista.
En diverses ocasions, Taylor va actuar amb ballarines, o fins i tot ell mateix
havia practicat la dansa a l’escenari, a més a més de recitar la seva poesia.
Als anys setanta, Cecil Taylor va quedar entronitzat com una icona de la
música improvisada, sobretot a Europa, amb concerts per a piano solo, o amb el
seu grup Unit, per on passarien Raphé Malik, David S. Ware, Sirone i Ronald Sannon
Jackson. Alguns dels seus discos són “Indent” (1973) i l’extraordinari “Silent
Tongues – Live at Motreaux” (1974), ambdós a piano solo i publicats per
Freedom; o “Dark to Themselves” (1976, Enja), “Live in the Black Forest” (1978,
MPS), “Cecil Taylor Unit” el 1978.
(De la Guia Universal del Jazz Moderno, Giner, Sardà i Vázquez)
Energia, percussió, moviment (o dansa): tres constants que ell s’esforçà
en fer de la millor manera, amb una mena de frenesí preparatori més proper a un
entrenament esportiu que de l’acadèmica repetició (és així com alguns li han
comentat les performances dels seus concerts); tot això amb l’ànim de poder ser
fulgurant, assolir la perfecció en el moment de la producció i/o improvisació,
d’aconseguir una absoluta llegibilitat fins i tot en els tempos súper ràpids i
frenètics – en això, es desmarca encara que un no s’ho cregui de la recerca
d’un Martial Solal, així com també actualitza i hipertrofia els focs
artificials de l’Art Tatum. Tot això ho fa amb, particularment quan fa els
solos, un mode de desenvolupament,
d’expansió per acumulació i efectes d’acceleració – d’una manera de preludiar a
passos comptats (sobre la punta dels peus) com si fos una mena de dansa sobre
el teclat, com una exploració de l’espai improvisacional , on els paroxismes i
les tensions evoquen una possible tetanització...
(Textos de la traducció de Dictionnaire du Jazz (seguir en els propers
programes))
Escoltem ja d’una tacada aquesta cara 3 del doble LP amb els següents
temes enllaçats....
1.- Get out of town (Cole
Porter) 9m15s
2.- Carol/Three Points (Cecil Taylor) 8m20s
3.- Love For Sale (Cole
Porter) 8m25s
Ja per finalitzar aquest programa i fer-ho de manera festiva,
considerant que li faig un homenatge al Natxo Romero al qual vàrem acomiadar un
11 de setembre de 2010, posaré els quatre temes del vinil recentment produït
per Jordi Manyà i Marc Tena referent a les darreres sessions que van
enregistrar els The Fenicians amb material inèdit fins ara a més a més d’alguns
temes del compacte que va fer amb ells l’Stoned Moments.
THE FENICIANS - “LATE NIGHT SESSIONS” E.P. 10”
The Fenicians és un grup que va néixer l´estiu del 2003 quan els
components de Dr. Calypso Jordi Manyà i Enric Grau després de gravar el disc de
Dr. Calypso “Mr. Happiness” van decidir fer versions instrumentals d'alguns
temes inclosos en aquest disc amb el seu amic i arreglista del disc Natxo
Romero. Aquestes sessions van anar derivant ràpidament en un nou projecte
orientat cap al ska-jazz al qual s'unirien Marc Tena (multiinstrumentista i
productor) com a guitarrista i teclista, Oriol Moregó “Pitu” (cantant
d'Skatalà) com a cantant i “toaster” i Eric Herrera a la batería.
Amb aquesta formació es va gravar el primer disc (“Stoned moments”,
2007), compost bàsicament de versions de
modern jazz (Wes Montgomery, Sonny Rollins, Hank Mobley, etc.) en clau ska així
com alguna recreació instrumental de clàssics del reggae jamaicà. Després
d'editar aquest disc, s'incorporava al grup Joan Díaz (teclats i piano).
Amb aquesta formació el grup va oferir uns quants concerts i va seguir
treballant intensament a l'estudi. Fruit d'aquestes sessions és el disc “Late
night sessions” que recull la faceta més ska-jazz del grup, recreant quatre
clàssics com són “Doxy”, popularitzada per Sonny Rollins, “Serenade to a
cuckoo” de Roland Kirk, “Sweet honey bee” de Duke Pearson i la composició de
Quincy Jones amb arranjaments de Natxo
Romero “Stockholm sweetnin'”. Per a les mescles d'aquests temes es va comptar
amb la col.laboració del reputat productor Mike Mariconda que va saber captar a
la perfecció la mescla entre el modern jazz i l'ska “vintage” que era un dels
trets característics del grup. Per mantenir aquest esperit es va decidir editar
els quatre temes en vinil en format E.P. de 10 polzades.
Si bé The Fenicians es va caracteritzar en un inici per desenvolupar el
concepte de ska-jazz, també s'havíen anat incorporant altres ritmes com el
reggae, l' early reggae o l'ska a la “two tone”. Així doncs, “Late night
sessions” només recull, en certa mesura, una de les diverses facetes del grup.
El grup va seguir treballant a l'estudi i als escenaris, tot i que amb
alguns canvis de formació. Tot això es va veure tràgicament interromput amb la
mort el setembre de 2010 del flautista i saxofonista Natxo Romero, després de
la qual el grup va decidir no seguir endavant. En homenatge al company
desaparegut però, es va decidir seguir treballant amb tot el material
enregistrat a l'estudi i anar mesclant i publicant tota la producció gravada
durant tots aquests anys d'intens treball.
Així doncs, “Late night sessions” és la primera mostra de tot el
material que The Fenicians té previst anar editant en els propers anys.
DISCOGRAFÍA
-
“Stoned
moments” (K-Industria cultural, 2007). CD
-
“Embolingats:
Un tribut a Skatalà” (Amb el tema “Capità Six”. Black Borinot Records, 2010).
CD.
-
“Late
night sessions” (Mesmerian3 Records, 2013). EP 10”.
“STONED MOMENTS”
The Fenicians
Editat per K Industria
Enregistrat als estudis Xatstudios i Meteosat de
Barcelona entre el maig de 2003 i el maig de 2006.
Agraïments a Manel Miquel de Meteosat.
Produït i arranjat per The Fenicians (J. Manyà i M.
Tena)
The Fenicians són:
Oriol Moregó,
Veu
Natxo Romero, saxo tenor i flauta
Enric Grau, trombó,
Marc Tena, guitarra elèctrica i piano
Joan Díaz, piano
Jordí Manyà, baix elèctric
Eric Herrera, bateria
Comencem amb el tema que títol a l’àlbum....una composició pròpia del
Natxo, Enric, Marc i Jordi....lletra i música...
5.- Stoned Moments 3m13s
The Fenicians fan Ska-Jazz-Reggae, són una banda de Barcelona amb
membres dels grups Dr. Calypso i Skatalà
Abans pèro unes ratlles extretes de Enderrock en motiu del traspàs del
Natxo fetes un dia després del seu decés.
Ahir va morir a Barcelona el músic Natxo Romero, saxofonista d'Skatalà
des de 1991. Romero, músic professional des dels setze anys, va patir un
vessament cerebral el passat 1 de setembre. Arran d'aquest fet, Skatalà
ha decidit suspendre el concert previst pel proper 18 de setembre a la sala
Faktoria d'Arts de Terrassa. No hi ha encara una decisió oficial presa sobre la
resta de la gira de retorn del grup, que enguany celebrava els 25 anys de la
seva creació.
Romero havia tingut des dels anys noranta un paper destacat en l'àmbit de la música jamaicana feta a Catalunya. A més de la seva militància a Skatalà, també formava part del combo The Fenicians i havia treballat com a arranjador en diversos treballs. De fet, l'EP que és apunt de publicar El Belda i el Conjunt Badabadoc compta amb una secció de vents arranjada pel propi Romero.
Romero havia tingut des dels anys noranta un paper destacat en l'àmbit de la música jamaicana feta a Catalunya. A més de la seva militància a Skatalà, també formava part del combo The Fenicians i havia treballat com a arranjador en diversos treballs. De fet, l'EP que és apunt de publicar El Belda i el Conjunt Badabadoc compta amb una secció de vents arranjada pel propi Romero.
Escoltem ara el magnífic tema de la Billie Holiday i Herzog amb
arranjaments de Natxo, Enric, Marc i Jordi.
8.- God bless the child (Holiday/Herzog) 8m04s
Haig de dir que el record que en tinc del Natxo, ja molt llunyà, es
remunta en el temps a les acaballes dels anys 70s inicis dels 80s....Jo era
tècnic de so d’una escissió dels Carretera i manta...per allí hi havia el líder
en Cesc Martí guitarra i composicions, la Citat (Felicitat) que tocava els
teclats, en Jaume Sitges al baix elèctric, en Lluís Foyé, bateria i també el Natxo que amb el seu saxo feia els
vents..Aleshores el Natxo venia amb una joveneta molt maca, la seva xicota, i
que era la Carme Canela, ves per on...Recordo al Natxo com m’imagino que tothom
que el va conèixer, sempre amb un gran somriure i amb molt bona predisposició a
fer música. Després ens vam anar veient al Festival de Jazz de Barcelona, al
Palau, ell sempre amb la Carme....i sempre
que em veia comentava.....Eps tio, que sempre estàs igual...xerràvem una
mica i cadascú cap a casa....La retrobada va venir arrel del meu retorn al món
musical al capdavant de l’actual projecte del Jazz Club La Vicentina i l’invent
del Festival de Jam Sessions amb les escoles de música. Vaig anar a parar al
Taller de Músics després de demanar-li al Xavi Figuerola si el coneixia (en una
de les sessions de lindy hop a l’Apolo). Al Taller ens vam retrobar, ell sempre
amb el seu tarannà simpàtic, i al JazzSí que vam anar a fer una cervesa...En
una altra ocasió que vaig tornar al Taller, vaig escoltar com em cridaven des
d’una aula, i era el Natxo, que somrient em saludava des de darrera dels vidres
de la finestra. En motiu del seu comiat al Tanatori de Collserola, vaig
escriure unes quantes ratlles que vaig deixar penjades per sempre més al blog
del Jazz Club La Vicentina i aquí us en deixo l’enllaç:
Ja per acabar aquest primer tast de la música de The Fenicians, us
posaré un altre estàndard que ells van saber tant i tant bé arranjar a mode
ska-reggae-jaz...el
10.- The Shadow of your smile (Webster/Mandel) 7m01s
I ara acabem amb el darrer disc que han produït els seus amics amb
quatre temes enregistrats....tot i que sembla que hi ha força més material enregistrat
i a punt de ser editat....
“THE FENICIANS”
Late Night Sessions
Enregistrat per Marc Tena al Red Bell Studio entre
2007 i 2008
Mesclat per Mike Mariconda l’abril de 2013
Produït per Jordi Manyà i Marc Tena
Arranjaments dels vents fets pel Natxo Romero
IN MEMORY OF NATXO ROMERO
Escoltame-los d’una tacada...
1.- Serenade to a cucko (Roland Kirk)
2.- Stockholm Sweetnin’ (Quincy
Jones)
3.- Doxy (Sonny Rollins)
4.- Sweet Honet Bee Duke
Pearson)
 |
| Ivó Sans, Cèsar Joaniquet, Masa Kamaguchi, Marcel·lí Bayer |
Bona nit amigues i amics del Jazz Club de Nit....el programa d’avui serà
un programa especial dedicat a diverses actuacions enregistrades per qui us
parla i que es van fer al Jazz Club La Vicentina i al Jamboree Jazz Club. La
que vàrem fer a casa nostra va ser la del darrer concert protagonitzat per
l’Ivó Sans Quartet amb Ivó Sans, bateria; Cèsar Joaniquet, saxo tenor;
Marcel·lí Bayer, saxo alt i Masa Kamaguchi, contrabaix. Una formació, el títol
de la qual va ser Ivó Sans convida.....on els convidats van ser la resta de
músics. Varen venir a presentar el seu
darrer projecte en disc enregistrat el maig del 2012 a l’Heliogàbal, a Gràcia.
Escoltareu doncs una part del concert enregistrat i després escoltareu el
concert del Jamboree amb els Tres Tenors, nom evocador. Anem a escoltar a l’Ivó
Sans, Cèsar Joaniquet, Marcel·lí Bayer i Masa Kamaguchi.
1.- Ivó Sans, Cèsar Joaniquet, Marcel·lí Bayer, Masa Kamaguchi
 |
| Els Tres Tenors |
2.- Lluc Casares, Gianni Gagliardi, Cèsar Joaniquet, Xavi Torres, Vic Moliner, Joan Terol
Bona nit,
benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club de Nit..
Avui hi tornem de nou, un servidor, Miquel Tuset, en el que serà el
programa 149 i el desè de la 5ª temporada, deu ni do.
Aquesta nit escoltareu música diversa, més o menys com sempre, però amb
un afegitó relacionat amb un treball que m’ha arribat via xarxa social i de la
mà electrònica del Pablo Hernández. Aquest es va posar en contacte amb mi, com
segurament ha fet amb d’altres companys que fem aquesta tasca divulgativa
mitjançant les ones, i em va presentar el seu projecte que escoltareu després
de la proposta del Marco Mezquida i el seu disc a piano solo, a base
d’improvisacions. Un disc que em va donar en el concert que vam tenir amb la Rocio
Faks Quintet. Després seguirem amb la segona cara del disc del Cecil Taylor,
“In Transition” i per acabar-ho d’arrodonir ho farem amb la formació Sinouj i el seu disc "Were". Espero que us agradi la selecció de
les músiques que us he preparat amb tota l’estima que us professo.
Som-hi doncs amb el darrer treball del magnífic pianista Marco Mezquida.
Un treball força exquisit i molt introspectiu, sense massa sorolls
afegits, o sigui que serà qüestió de posar-vos còmodes al sofà i relaxeu-vos
escoltant les notes dels temes de.........
“LA HORA FÈRTIL”
MARCO MEZQUIDA piano solo
Enregistrat per Adrián Mateo els dies 23 i 24 d’abril
de 2013 als estudis de Jordi Rossy a Begues.
Editat per Whatabout Music
Produït per Marco Mezquida.
Marco Mezquida, piano
Totes les composicions i improvisacions són d’en Marco Mezquida.
Parlar del Marco ja no ens fa falta, no per res no, per diversos
motius...el primer és que ara per ara ja és un dels pianistes més apreciats pel
públic, pels mitjans i el que és més important, pels seus companys. Un altre
motiu és que no fa gaire li vàrem posar el seu anterior treball en format trio “My
friend Marko”, i anteriorment l’hem posat amb discos de la Giulia Valle, i
sempre us hem explicat qui és aquest jove de només 26 anys i que atresora tanta
qualitat. O sigui que escoltarem els temes amb la màxima relaxació i això sí,
us llegiré les quatre ratlles, plenes de sentiment, que ha deixat escrites en
Marco en el seu disc.
El primer tema, dedicat a la Mireia, la seva xicota, és el que primer
escoltarem i que es diu Oh Mireia i una , amb el teu permís Marco, una
parrafada en alemany que em veig incapaç de pronunciar...
1.- Oh Mireia 2m43s
Després d’aquesta delicadesa escrita i interpretada amb tot l’amor...
escoltem el tercer tema del disc que dóna nom a l’àlbum...
3.- La hora fèrtil 4m05s
Enregistrar per primera vegada sol ha estat una de les experiències més
íntimes i emocionants que he viscut. Era tal l’emoció que sentia durant la
gravació que no volia perdre ni un minut en descansar. En acabar les dues
sessions, absort com poques vegades m’havia trobat, tenia la sensació que
m’havia buidat per deixar constància de “bona part del què era jo” en aquests
moments amb 8 hores de música dintre meu.
Endinsem-nos en el cinquè tema i comencem a girar...
5.- Gira 2m55s
Després del difícil procés de selecció d’aquestes 8 hores fins arribar a
aquest disc de poc més de 50 minuts, he descobert que voldria enregistrar un
disc de piano solo cada dia. En aquest primer les improvisacions lliures
són majoria (2, 4, 7, 8,10,11 i 13) i la resta de temes són algunes de les
meves darreres cançons. La Hora Fèrtil és el moment que visc: obert, divers,
inquiet i sense necessitat de disminuir i adequar la meva personalitat musical
a un estil en concret o classificable, sinó a la Música sense barreres els
camins de la qual són lliures, infinits i fèrtils.
Seguim ara amb el tema
6.- Chévere 5m09s
Vull agrair de tot cor a Jordi Rossy la oportunitat que m’ha donat i per
brindar-me el seu espai per enregistrar; a l’Adrián Mateo per la seva
implicació i amistat, a Ferran Conangla per la bona feina en les mescles, a
Néstor Giménez, a Agustí Fernández pels seus consells en les nostres xerrades i
a la meva xicota Mireia Miralles, a la qual li dedico aquest disc, per les
còmplices nits arribant a la nostra particular “hora fèrtil” de les 5 de la
matinada, on ens sembla que la connexió de ments i cossos, el joc, l’amor i la
pau de nit fan d’aquests instants les més auràtics del dia.
Ara per acabar m’agradaria que escoltéssiu les dos temes darrers seguits
per així finalitzar aquesta passejada per aquest magnífic disc del Marco
carregat d’improvisacions i meravelloses composicions.
8.- Sturm und
Drang 7m11s
11.- Bolero X 2m37s
Després d’aquest magnífic disc del Marco a piano solo anem ja de cara al
“Jazz Master” d’avui que continua essent
Cecil Taylor i el seu doble LP “In Transition”...un disc que escoltarem en
aquest programa i en dos més, avui però entremig del programa.
Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959.
Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959.
Ja em dit que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els
que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 2.
“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR
Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 10 de desembre de 1955 a Boston
Cares 1 i 2 editades pel segell Transition
Cecil Taylor, piano
Steve LAcy, saxo soprano
Ted Curson, trompeta
Buell Neidllinger, contrabaix
Dennis Charles, bateria.
Escoltarem tota la segona cara sencera, o sigui que els quatre temes els
escoltareu seguits, començant pel tema del mateix Cecil Taylor, el Song, i pel
que fa a la continuació de la biografia, la podreu llegir després al blog del
Jazz Club de Nit.
1.- Song (C.
Taylor) 5m19s
2.- You’d Be So Nice To Come Home To (C.Porter) 9m15s
3.- Rick Kick Shaw (C.Taylor) 6m05s
4.- Sweet And Lovely (Arnheim,
Tobias, Lemare) 6m36s
L’any 1952-53 comença formant un quartet amb Kenny Hyers (s.a.), Earl
Griffith (vibes) i Jack Wilson (bat), després en trio amb Griffith i John Ore
(cb). Poc després es dissol el trio i treballa en diversos treballs no
musicals. Arriba a formar part de l’orquestra de Johnny Hodges però serà substituït
per Richie Powell. S’ajunta amb Steve Lacy, Buell Neidlinger i Dennis Charles i
enregistren pel segell Transition. Després de la mor del pare comença sessions
de psicoanàlisi des del 1956 fins el1963.
L’any 1957 és contractat al Five Spot sota la recomanació de Dave Amram,
però per acompanyar a Dick Whitmore, violinista i multi instrumentista. L’Steve
Lacy el substitueix i el local s’omple des la tercera nit. Pintors,
intel·lectuals i artistes en general s’hi donen cita i es converteix en un club
de referència. Aquest any, el quartet tocarà al Festival de Newport.
El 1958, United Artists li proposa una sèrie d’enregistraments però ell
és qui imposa els noms dels companys: John Coltrane, Chuck Israels, Louis Hayes
i Kenny Dorham.
A partir d’aquí començaran els enregistraments
decisius de Cecil Taylor. S’ha de dir que les diferents reedicions han canviat
els títols fent complicada la seva relació. Després de “Love for Sale” (1959,
United Artists), vindrà “The world of Cecil Taylor” (1960, Candid), amb trio
amb Neidllinger i Charles, també editat com Air.
Al començament dels anys 60s participa en l’enregistrament de “The
Connection”, amb Archie Sheep i comença a treballar amb Jimmy Lions i Sunday
Murray els quals l’acompanyen per Europa. El 1962 editen dos LP testimoniatge
del pas pel Cafè Montmartre de Copenhage. En tornar a New York toca per darrera
vegada amb Albert Ayler – a qui va trobar a Estocolm – en el Lincoln Center el
1963.
Aleshores, l’aproximament al FREE ja està prou
consolidat i començarà a notar-se la seva influència en pianistes i músics.
El 1966 signa dos àlbums amb sextet per Blue Note ( “Unit Structures”
i “Conquistador” ) amb Eddie Gale (tp), Lyons, Ken McIntyre, Henry Grimes i
Andrew Cyrille - Bill Dixon i Alan Silva
substitueixen Gale i McIntyre en el segon – i tornen a Europa amb a Lyons,
Silva i Cyrille. D’aquesta visita a París se’n farà un àlbum en directe,
“Student Studios”, el 1966 per Affinity.
Havent participat el 1964 a la Jazz Composers’s Guild animat per Dixon,
serà ara un dels solistes convidats, amb el seu quartet, de la Jazz
Composer’s Orquestra dirigida per
Michael Mantler (1968) en el tema
“Communications 11”. Després d’enregistrar “Praxis” (1968, Praxis) a piano
solo, sortirà un enregistrament a França amb el nom de “The Great Concert of
Cecil Taylor” (1969, Prestige) en quartet amb Sam Rivers, Lyons i Cyrille.
Aquest anys entra a formar part de la programació de nit de la Fondation
Maeght, amb Sam Rivers en lloc de Silva en el quartet i fins el 1973.
“WERE”
SINOUJ
Àlbum realitzat el 15 de gener de 2012 als estudis
Dalamix a Madrid
Produït i finançat per la mateixa banda amb el
recolzament de la Casa Árabe.
Editat per Youkali Music
Inclou temes enregistrats en directe a la Fundación
Carlos de Amberes de Madrid.
Els músics de la banda són:
Pablo Hernández, saxo alt
Larbi Sassi, violí
Sergio Salvi, teclats
Javier Geras, contrabaix i baix elèctric
Akin Onasanya, bateria i percussions
Javier Paxariño, flauta en els temes 2 i 3
Jorge Pardo, flauta en el tema 10
Tots els temes són composicions de la formació, tot i que el qui podria
signar les composicions seria el Pablo Hernández.
Sinouj és una banda Afromediterrània que bareja les tradicions musicals
del Magreb i del Est mitjà amb el Jazz contemporani, el Funk i la música africana.
Sinouj integra els seus ritmes aràbics i les seves maneres en una visió moderna
del Jazz i el Funk amb un flaire de la llum de l’electrònica. El so del grup ve
marcat per la única combinació del saxo i el violí oriental amb una potent
secció rítmica africana així com també per l’harmonia amb tocs electrònics dels
teclats. La riquesa i originalitat del projecte és deguda a la diversitat
musical i geogràfica dels seus membres: Espanya, Tunísia, Nigèria i Itàlia.
Escoltem el segon tema de l’àlbum el Haka Aka i
2.- Haka Aka (Sinouj) 9m10s
Al saxo alt tenim a l’espanyol Pablo Hernández, el qual ha tocat
amb moltes diferents agrupacions de rock, jazz, funk, rai i amb bandes de
música aràbiga i ho ha fet amb gent com, Jorge Pardo, Javier Paxariño, Charbel Rouhana, Nass Marrakech, Wast el
Balad etc..Larbi Sassi, al violí està considerat com un dels millors
intèrprets de música aràbiga en tot el Magreb, i ha tocat en el seu pasí,
Tunísia i fora d’ella amb les millors bandes i cantants d’aquesta música.
Escoltem ara el primer tema de l’àlbum....
1.- Nawa Party (Sinouj) 3m59s
La secció rítmica està liderada per l’Akin Onasanya i els seus
tambors de Nigèria. Ell és un dels bateries més sol·licitats a Madrid per tocar
Jazz, Funk, R&B o música africana i lidera el projecte afrobeat Ogun
Afrobeat. Sergio Salvi, als teclats i programes informàtics, dóna a la
banda l’equilibri entre el ritme i la secció frontal, gràcies a la manera
intel·ligent de la utilització dels sons acústics i electrònics.
Finalment, en el baix elèctric de la banda hi ha hagut molt bons
baixistes com el Kayode Kuti (Nigèria, baix a la banda Seun Kuti durant tres
anys), també Damián Nueva Cortés (Cuba) o en Pablo Alfieri (Argentina).
Actualment qui toca els baixos és el Javier Geras que toca el contrabaix
en dos temes i la resta toca el baix elèctric.
Posem ara el primer tema de la sessió que van enregistrar en viu a la
Fundación Carlos de Amberes de Madrid i que dóna nom a l’àlbum...
5.- Were (Sinouj) 10m45s
Sinouj toca temes originals escrits la major part per Pablo Hernández.
Algunes vegades la formació pot tocar cançons tradicionals d’Aràbia, Tunísia o
Espanya, però sempre amb una mirada nova cercant noves vies per a comunicar
aquestes diferents tradicions des d’un punt de vista del jazz contemporani.
Aquesta recerca i visió mental oberta de la música fa possible que un
gran nombre de músics vulguin tocar amb Sinouj: Jorge Pardo, Fabrizio Cassol.
Sylvain Cathalà, Adedeji Adetayo, Zoumana Dembelé, Nantha Kumar o el Guadiana.
Aquesta aproximació també fa que els sigui més fàcil arribar a les audiències
allà on vagin, i Sinouj ha participat en festivals de jazz i de world music a
Cuba, Tunísia, Algèria, França, Portugal, Bèlgica i Espanya.
Anem ara amb el setè tema del disc...
7.- Yekermo sew (Sinouj) 11m55s
El 2012 Sinouj va realitzar el seu nou àlbum “Were”, amb la participació
de Jorge Pardo i Javier Paxariño com a convidats. Anteriorment la banda havia
realitzat un compacte en directe amb un dvd anomenat “Live at Play!” amb el
llegendari cantant flamenc El Guadiana.
De cara al 2013, Sinouj prepara el seu tercer àlbum amb col·laboracions
de l’Ariel Brínguez (Cuba, saxo tenor), Niraj Singh
(India, tabla), Alana Sinkey (Guinea Bissau, veu), Emilse Barlatay (Argentina,
flauta), Nantha Kumar, Jorge Pardo, Anatol Rivero i Javier Paxariño.
Segons el
Pablo, col·laboren amb ells músics de tots els continents...bé, diu, ens falta
algú d’Oceania, només.
I ja per acabar, ho farem amb el tema, el títol del qual ja ens indica
en quin cosmos hem estat tota aquesta estona...tot i que hi ha hagut molta
barreja, el sentiment principal és el del....
9.- Magreb Cosmos (Sinouj) 8m12s 44m
Abans deixeu-me que us digui que el proper dilluns 16 de desembre hi
haurà l’entrega de premis pel millor disc de l’any per l’Associació de Músics
de Jazz i Música Moderna al Cafè Royale, a les 21h30m i presentat per l’Òscar Dalmau, melòman, boletaire de veu en
off i conductor del Gran Dictat...dilluns al Cafè Royale....els nominats
són....
COMING HOME, de Jaume Vilaseca Quartet i Ravi Chary (Discmedi)
MENTA, DIARI SONOR, de David Mengual Free Spirits Big Band (Produccions Jazzenviu)
MY FRIEND MARKO, de Marco Mezquida Trio (Fresh Sound New Talent)
SMALL AXE de Robert Nesta Songs, liderat per Adrià Plana (Autoproduït)
La resposta, dilluns que vé al Café Royale.
MENTA, DIARI SONOR, de David Mengual Free Spirits Big Band (Produccions Jazzenviu)
MY FRIEND MARKO, de Marco Mezquida Trio (Fresh Sound New Talent)
SMALL AXE de Robert Nesta Songs, liderat per Adrià Plana (Autoproduït)
La resposta, dilluns que vé al Café Royale.
I que el proper concert al Jazz Club La
Vicentina serà el divendres 20 de desembre amb l’Ivó Sans convida....amb Ivó
Sans, bateria; Marcel·lí Bayer, saxo alt; Cèsar Joaniquet, saxo tenor i Masa
Kamaguchi, contrabaix...a les 22h a la Sala Xica....
Bona nit benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit.
Avui hi tornem de nou com cada dijous excepte el tercer de cada mes que es
radia el Ple Municipal. Comencem el programa 148 a Jazz Club de Nit i des de
l’emissora Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per l’adreça online: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui farem un programa dedicat als pianistes....i com que per a tot hi
ha un motiu, el meu motiu és el fet d’haver decidit posar un disc del Cecil
Taylor; un d’aquells doble LP que han passat a la història, el IN TRANSITION.
Després d’haver-lo digitalitzat i extirpat els catacrics i catacracs, l’aniré
posant en successius programes fins acabar-lo. Com que és un doble LP, cada dia
en posaré una cara, o sigui que en tenim per quatre programes. Això sí,
l’escoltareu a la darrera mitja hora de programa, la que dediquem als
JazzMasters.
Abans però començarem amb dues novetats de pianistes, un d’aquí casa
nostra, en Tomàs Fosch i el seu disc de Quadrant Produccions, “Lluç Jazz”, i
també amb una novetat del segell Fresh Sound Records New Talent aquesta vegada
amb el pianista Sebastien Ammann i el seu disc “SAMADHI”.
Comencem per aquest disc de Fresh Sound...
“SAMADHI”
SEBASTIEN AMMANN QUARTET
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 425
Enregistrat per Michael Perez-Cisneros el 7 de juny
de 2012 als estudis Peter Karl Studios, Brooklyn, New York.
Produït per Sebastien Ammann i Ohad Talmor
Productor executiu Jordi Pujol
Sebastien Ammann, piano
Ohad Talmor, saxo alt
Dave Ambrosio, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Totes les composicions són de Sebastien Ammann excepte “You Stepped Out
a Dream” de Nacio Herb Brown i Gus Kahn.
S’ha de dir que aquest és un disc amb aires inequívocs de modernitat.
Gent que h sabut beure de les fons dels més avantguardistes i que han sabut
emmotllar-se en un projecte del líder de la formació. Melodies un pel
melancòliques però vestides d’una gran bellesa. Escoltareu alguns temes, els
escollits per qui us parla, Miquel Tuset, i que espero que els gaudiu com jo
mateix a l’hora de pensar el programa.
Escoltem el segon tema del compacte...
2.- Serendipity (S.A.) 5m40s
Un tema força interessant, amb una bona interpretació dels components
del quartet, de manera particular els solistes.
Seguim amb el tercer tema amb una gran interpretació del líder. Nitidesa
i claredat d’idees acompanyen a aquest músic que s’ha sabut acompanyar de tres
cracs, i sinó, escolteu el solo de l’Ohad Talmor al saxo alt....
3.- Renk-Curb (S.A.) 5m20s
Un magnífic tema amb una altra gran interpretació de l’Ohad Talmar al
saxo alt, i la resta de músics, amb el líder al capdavant...anem ara amb el
quart tema del compacte, d’estructures similars i magnífiques interpretacions,
tema que dóna nom al compacte...
4.- Samadhi (S.A.) 7m37s
Claredat en la pulsió de les tecles, sonoritat plena d’aquest saxo alt i
composició impactant per la complexa i bella melodia. Una secció rítmica
perfecta amb un mestres de les baquetes, el Eric MacPherson, del qual ja li hem
posat algun disc també de Fresh Sound..un tema delicat acabat de la mateixa
manera.
Acabem ja amb aquesta selecció d’aquest interessant disc del Sebastien
Ammann amb el darrer tema, el qual ves per on, és l’únic del qual no n’és el
compositor....és el..
8.- You Stepped Out of a Dream (Nacio Herb Brown i Gus Kahn) 6m18s
Una vertadera meravella, perfectament interpretada per aquests grans
músics, i que ens ha situat en el seu particular món, en la seva particular
visió del Jazz contemporani, del Jazz que es fa avui dia.
Anem doncs ara amb la següent proposta, la del jove pianista resident i
estudiant ara mateix als EEUU, a Texas concretament, i a una de les millors
escoles d’aquest estat. El disc que presenta és el resultat de l’amistat i de
les coincidències de tocar plegats en diferents locals de Barcelona. Un
d’aquests és l’emblemàtic Jamboree Jazz Club on els dilluns l’Aurelio Santos
organitza des de fa 12 anys una Jam Session força especial, i per això
s’anomena What The Fuck, o “Què collons és això”...la WTF. En un d’aquests
dilluns on jo no hi acostumo a faltar va obrir la Jam, va iniciar el concert en
Tomàs Fosch, després d’haver-lo vist unes quantes vegades acompanyant als
altres companys i participant a la Jam Session posterior al concert inicial. Un
concert-Jam que vaig enregistrar i que el podeu escoltar al blog del Jazz Club
La Vicentina.
“LLUÇ JAZZ”
TOMÀS FOSCH TRIO
Editat per Quadrant Produccions Q00045J
Enregistrat per Carles Ribera el 3 i 4 d’abril de
2013 als estudis Nòmada 57.
Produït per Tomàs Fosch, lo pare.
Tomàs Fosch, piano
José López “Peluca”, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
I la participació de Guillem Callejón en el tema “The
Meatballs”.
Totes les composicions són de Tomàs Fosch excepte Isfahan i Stablemates,
que ja sabeu de qui són, oi?
En Tomàs ha dedicat cadascun dels temes a determinades persones i coses,
la qual cosa fa aquest disc força personal....fins i tot hi ha una dedicatòria
al guitarrista Àlex Fortuny en un tema afegit al final, un bonus track, que
mirarem d’escoltar...
Escoltem ja el primer tema dedicat “a les camises de flors que han
acompanyat la meva vida, als amics del poble i a Nacho Azar per ser un referent
i ajudar-me a composar-la.”
1.- Aloha Shirts (T.F.) 6m21s
Gran tema per endinsar-nos en l’univers sonor de Fosch. Bones
interpretacions de piano i contrabaix en els seus solos i un final força potent
amb un Guillem més o menys desbocat, tot i que controlat.
Quadrant Produccions em va fer arribar aquest disc i el que vaig posar
la setmana passada de l’Albert Marquès Trio i la presentació que ells en fan és
la següent:
“Lluç Jazz és l’òpera prima del pianista Tomàs Fosch,
un disc on es percep el talent emergent d’aquest músic que sorprendrà
favorablement els aficionats al bon jazz. Acompanyat per un elenc de joves
instrumentistes amb els quals comparteix llenguatge i sensibilitats estètiques.
Fosch ens proposa un total de vuit tracks que combinen composicions pròpies amb
temes d’autors històrics com Duke Ellington, Benny Golson o Hoagy Carmichael.
Estem davant el primer disc d’un pianista que coneix bé la tradició i després
d’assimilar-la s’endinsa en territoris afins a la modernitat del jazz.”
El següent tema és el segon del disc, també composat per ell mateix, amb
una forta expressió rítmica acompanyada de moments de delicada bellesa sonora,
la bellesa de la pulsació nítida i profunda de les tecles del piano per les
mans de l’artista i líder de la formació.
Un tema dedicat “al meu avi per portar-me cada dissabte al matí a música
i a la meva mare pel recolzament incondicional.”
2.- Brunch Time (T.F.) 6m02s
Després de la llarga introducció seguida del solo del piano, el
contrabaixista, “Peluca” ens fa una bona demostració del seu art. Després
tornen a la coda, a l’exposició del tema, i després l’increment de tempo marcat
per la bateria desemboca al final del tema....
Seguim ara amb el tercer tema del disc, delicat però igualment amb la
combinació rítmica ben quadrada pel Guillem Arnedo. El tema està dedicat “a
L’Alfons Bertran i l’Aleix Forts per ajudar-me a créixer musicalment..
3.- San Moritz (T.F.) 4m37s
Uns temes i un pianista clarament influenciat per Bill Evans, Brad
Meldhau, Aaron Parks, Gerald Clayton, per la música clàssica i el pop. En Tomàs
parteix de la tradició del Jazz per arribar amb àmplies mires i ment oberta, la
que ens està mostrant en aquest seu primer disc “Lluç Jazz”.
Un tema aquest també força impactant amb la combinació de la mà esquerra
marcant un riff a la vegada que la bateria fa la seva particular aportació en
un magnífic solo; després, delicadesa i
final.
Avui, ves per on, seguiré l’ordre establert del disc per poder frenar el
tempo una mica i deixar pas a una magnífica balada on el Tomàs arriba a cotes
de finor i delicadesa prou importants, a part de la composició que per ella
mateixa és una delicadesa...dedicat “a l’Alba Jose pel seu amor”.ho yeah, sí
senyor....
4.- Martinez’s Portrait (T.F.) 4m37s
Oh quina suavitat, quina delicadesa.....doncs seguirem amb una altra
“delicatessen” al mateix nivell, aquesta vegada composada pel Billy Strayhorn i
Duke Ellington..un tema que van composar (de fet el compositor era el Billy
Strayhorn) el 1963 tot just abans de fer la gira que van fer per l’orient mijà
passant per Beirut, Amman, Kabul, Nova Delhi, Sri Lanka, Teheran, Madràs,
Bombai, Bagdad i el Caire (visites a Istanbul, Nicòsia, el Caire, Alexandria,
Atenes i Tessalònica ajornats per la notícia de l'assassinat de John F. Kennedy).
Un tema dedicat “a Guillem Arnedo, Pau Sala, Àlex Fortuny, José López,
Uri, Ivi, Rai, Juan Luís, Àlex Valdés, Marcos, Jago, Nacho, Guille, Alfons,
Aleix, Anton, Claudia, Joan Rovira...gràcies per la vostra inspiració,
aprenentatge i motivació constants.”
5.- isfahan (B.S
– D.E.) 6m08s
Una meravella de tema pròpiament ell i interpretat amb mestria,
delicadesa i profunditat sonora. Swing i melodia, interpretacions
excel·lents..què més vols demanar?....
Acabem ja aquest projecte amb el tema setè del compacte, ja amb força swing
i blues, un tema típic de Hard Bop de la mà magistral del Sr. Benny Golson,
encara viu i que vam poder veure al Jamboree l’any passat....un tema dedicat “a
Mariano Díaz, Iñaki Sandoval, Sergio Pàmies i Jaume Vilaseca per la música que
han compartit.”
7.- Stablemates (B.G.) 4m44s
Un tema ideal per acabar amb aquest magnífic projecte del Tomàs Fosch,
que des d’aquí li fem una forta abraçada desitjant que gaudeixi amb aquest
programa si és que se l’escolta que jo crec que sí que ho farà, sinó ara,
després ho podrà fer des del blog del Jazz Club de Nit....
Després d’aquest magnífic disc, anem ja de cara al “Jazz Master” que és
el Cecil Taylor i el seu doble LP “In Transition”...un disc que escoltarem en
quatre programes, sempre en aquesta darrera mitja hora....
Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959.
Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959.
Ja em dit que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els
que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 1.
“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR
Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 10 de desembre de 1955 a Boston
Cares 1 i 2 editades pel segell Transition
Cecil Taylor, piano
Steve LAcy, saxo soprano
Ted Curson, trompeta
Buell Neidllinger, contrabaix
Dennis Charles, bateria.
Aquest doble LP de 1975 reedita la música a partir de dos dels primers
discos de Cecil Taylor, “Jazz Advance” i “Love for Sale”. Avui posarem la
primera cara el que seria el Jazz Advance però que pe a mi és la reedició de la
Blue Note, disc comprat o a Londres, HMV, a Andorra, Comando o Transbord o a
Holanda, Amsterdam....llocs visitats per un servidor quan anava a comprar discos
en aquells anys 70s.
En aquesta música que escoltareu ja un h pot veure el què vindria
després, la modernitat que ell imprimiria en la seva música apropant-se al Free
Jazz primer per desprès quedar-s’hi. En aquest disc el Free encara no havia
nascut de la mà de l’Ornette Coleman i d’ell mateix, però deu ni do de com ja
començava a apropar-s’hi...modernitat, la més, l’any 1955, collons....
Cecil Percival Taylor (nascut el 25 de març 1929) és un pianista i poeta
nord-americà. De formació clàssica, Taylor és generalment reconegut com un dels
pioners del free jazz. La seva música es caracteritza per un enfocament
extremadament energètic, físic, produint sons improvisats complexes, involucrant
freqüentment clústers i polirítmies intricades. La seva tècnica pianística s'ha
comparat a la percussió, per exemple, es descriu com "vuitanta-vuit
tambors afinats" (en referència a la quantitat de tecles en un piano
estàndard). També ha estat comparat amb "Art Tatum pel que fa les tendències contemporànies clàssiques ».
Escoltem el primer tema de la cara 1, tema de Monk i Best...
1.- Bemsha Swing (T.M.
– D.B.) 7m26s
Seguirem amb la biografia..
Va créixer en un ambient influenciat per les inquietuds culturals de la
seva mare d’ascendència india, que
tocava el piano, parlava francès i alemany i li interessava el teatre. Amb nou
anys va començar els estudis de música amb una professora de música veïna, i
després de percussió amb el marit d’aquesta professora amb l’ànim de poder
tocar com ho feia Chick Webb. Els oncles van ser cabdals perquè el Cecil
escoltés les Big Bands de swing, la del Jimmie Lunceford i la de Cab Calloway,
tot i això, prefereix d’altres Big Bands i les exhibicions dels bateries.
Posteriorment l’interessa la dança i acompanyarà a balladors de claqué. Amb 13
anys es mor la seva mare i renuncia al piano deixant pas a les seves activitats
esportives. Després, amb un amic bateria, es presenta a un concurs radiofònic i
del qual n’obté un premi. L’emissió del programa l’escolta un director
d’orquestra que li fa fer una audició i el contracte. El primer bolo en un gran
hotel dels Monts Catskill, no el pot fer pel fet de ser negre. El 1951 marxa a
Boston i el curs següent s’inscriu al New England Conservatory. Durant tres
anys estudia arranjament i harmonia i ha de suportar els prejudicis racials del
professor de composició. Gràcies al
company i saxofonista Andrew McGhee descobreix el Bebop. Aquest li presenta els
millors Jazzzmen de Boston: Gigi Gryce, Jaki Byard, Charlie Mariano, Herb
Pomeroy, Sam Rivers i Serge Chaloff. També coneix al crític musical Nat Hentoff
el qual el convida al seu programa de ràdio. El mateix any d’arribar a Boston
va poder veure per primera vegada a Charlie Parjer al Club Hi-Hat.
I ara escoltarem un tema de Cecil Taylor
2.- Charge ‘Em Blues (C.Tayor) 11m15s
Cecil Taylor va ser un pianista molt influenciat per Lennie Tristano.
Posteriorment, i després d’escoltar “Un Poco Loco” es va convertir fan de la
música de Bud Powell. Si fem una repassada als pianistes que el van influir en
aquella època podríem començar per Erroll Garner, Mary Lou Williams (amb la
qual tocaria a duo vint-i-cinc anys més tard al Carnegie Hall, 1977), l’obscur
Sam Broadnax (per les seves espesses textures harmòniques), Dave Brubeck
(igualment per l’opulència harmònica de la seva música en octet), Dick Twardzik
(Cecil tindrà l’ocasió de tocar davant d’aquest), Horace Silver, Thelonious
Monk i el més important, Duke Ellington.
I ara ja posem el darrer tema per avui, un tema de Duke Ellington, el
magnífic Azure.
3.- Azure (D.Ellingon) 7m35s
Abans de plegar m’agradaria dir-vos que el Jordi Pujol (el Presi del
Jazz) ha editat una selecció de 11 compactes mai editats abans amb el nom de
The Keynote Collection 1941-1947 amb enregistraments que mai han vist la llum.
Ja sabeu on ho podeu trobar això i molt més? Doncs al carrer Benet Mateu 26,
barri de Sarrià-Sant Gervasi que és on hi la botiga de Blue Sounds.
Bé, doncs això ha estat tot per avui, espero que us hagi agradat el
programa i ja quedem pel proper dijous 12 de desembre amb més música i
novetats. Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
