Molt bona nit a tothom i benvinguts al programa nº 151 de Jazz Club de
Nit. Avui hi tornem amb un programa estàndard pel que fa al contingut, on com
sempre mirem de fer-vos coneixedors de les novetats a la vegada que intentem
repassar àlbums d’aquells grans monstres del Jazz, homes i dones...Per cert, de
cara el proper programa ja ens toca posar alguna de les grans veus del
Jazz...Finalment, i a mode de record a un molt bon músic i encara molt millor
persona, en Natxo Romero, posarem alguns temes del compacte que van fer amb els
Fenicians, el “Stoned Moments” i els quatre temes editats en vinil a 45 rpm del
disc anomenat Late Night Sessions
Comencem doncs amb la pianista Mara Rosenbloom
“SONGS FROM THE GROUND”
Mara Rosenbloom Quartet
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 418
Enregistrat el 30 de març de 2011 als estudis
Kaleidoscope Sound Studios, Union City, NJ, USA.
Produït per Mara Rosenbloom
Productor executiu, Jordi Pujol.
Mara Rosenbloom, piano
Darius Jones, saxo alto
Sean Conly, contrabaix
Nick Anderson, bateria
Totes les
composicions són de Mara Rosenbloom.
2.- Whistle Stop 9m36s
Aquesta, aparentment ha fet una pila de riffs enganxosos i molt artísticament
composats, d’aquells dels empleats per compartir un espai personal circumscrit,
però també pot proporcionar melodies de gran abast en l’improvisació. Aquests
dos aspectes del seu tarannà els tenim en evidència en el disc “Songs From the
Ground”, cançons de la terra . Les set melodies van des de soliloquis pensatius
a temes arrelats, i a temes amb blues immiscits de jazz modern.
3.- Small Finds 5m51s
Els actius de Rosenbloom són el seu toc delicat i l'atenció precisa als detalls melòdica ."Relief" i " To Be Alone ", són dues improvisacions a piano solo...una mica com el treball que va fer en Marco Mezquida i el seu “La hora fértil”, que s’hi ha afegit i on la Mara les interpreta a través d’un meditabund fraseig harmònic. Acaben amb relativa rapidesa, però deixen una impressió duradora i tot i ser estudis “petits” com són, la sensació pot ser més musicalment i emocionalment profunda. Les cançons restants compten amb el quartet complet i són una barreja de les fortaleses esmentades de com la Rose toca el piano i les del carnós saxo alto del Darius Jones. Jones té un so que es nodreix del blues i és la contrapartida perfecta de les subtileses temptadores de la líder.
4.- Unison 9m55s
Els acompanyen el contrabaixista Sean Conly i el baterista Nick Anderson els quals, amb Rosenbloom que texturitza aquestes melodies, proporcionen un ampli suport als músculs de Jones. No obstant això, el quartet fa servir les seves veus contrastants per explicar històries fascinants. " Whistle Stop " és una mena de viatge en tren que permet a cada membre transmetre la seva pròpia interpretació dels llocs d'interès, mentre que "Small Finds" és un peça més innocent amb estructures més simples. " Unison " i "Common Language" són dues cares molt diferents d'un mateix ethos del grup, el primer és més aventurer mentre que el segon té un enfocament més cerebral i emotiu. La cançó tracta de fusionar tots els ingredients en una sola peça, però és una mica massa ambiciosa i s'allunya una mica de la sensació general de la sessió. Tot i això, Songs From the Ground és un bon disc on es pot palpar com Rosenbloom ofereix l'estructura i Jones subministra l'energia"
Això va dir l’Elliott Simon el juny de 2013 a The New York City Jazz Records
Ara hi tornem amb el gran Cecil Taylor i aquell magnífic doble LP “In
Transition”. Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el
1959. Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959. Ja he posat les cares 1 i 2
i també recordo que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els
que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 3.
“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR
Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 15 d’abril de 1959 a Novas York
Cares 3 i 4 editades pel segell United Artists
Cecil Taylor, piano
Bill Barron, saxo tenor
Ted Curson, trompeta
Chris White, contrabaix
Rudy Collins, bateria.
Aquest doble LP de 1975 reedita la música a partir de dos dels primers
discos de Cecil Taylor, “Jazz Advance” i “Love for Sale”. Avui posarem la
tercera cara el que seria el “Love for Sale”, si exceptuem el tema de Taylor Carol/Three
Points, però que per a mi és la reedició de la Blue Note en format doble
LP.
S’ha escrit molt, però encara es difícil posar-hi paraules al que
representa la manera de tocar el piano de Cecil Taylor. Ha estat enormement
discutit i acusat pels seus detractors d’imitar la música contemporània
occidental. Ell però respon que fa una música basada en la seva tradició cultural com a afroamericà, i no en
cap altra més. Taylor és un pianista clau en la música del segle XX, marginat
de l’èxit comercial, Cecil Taylor ha prosseguit la seva carrera de manera
independent on ha sabut exposar les seves emocions a partir de la seva gran
energia vital. Ha extret un “magma sonor” evolutiu amb la seva música i la
manera de tocar el piano, on ha unit les seves arrels africanes amb la poesia
de l’abisme i el sentit de l’aventura amb el vigor de la dansa.
Persona de diverses inquietuds intel·lectuals, Cecil Taylor va
col·laborar amb gent com Friedrich Gulda, Max Roach o Mary Lou Williams.
L’interès per la dansa li ve de la seva mare, ballarina, pianista i violinista.
En diverses ocasions, Taylor va actuar amb ballarines, o fins i tot ell mateix
havia practicat la dansa a l’escenari, a més a més de recitar la seva poesia.
Als anys setanta, Cecil Taylor va quedar entronitzat com una icona de la
música improvisada, sobretot a Europa, amb concerts per a piano solo, o amb el
seu grup Unit, per on passarien Raphé Malik, David S. Ware, Sirone i Ronald Sannon
Jackson. Alguns dels seus discos són “Indent” (1973) i l’extraordinari “Silent
Tongues – Live at Motreaux” (1974), ambdós a piano solo i publicats per
Freedom; o “Dark to Themselves” (1976, Enja), “Live in the Black Forest” (1978,
MPS), “Cecil Taylor Unit” el 1978.
(De la Guia Universal del Jazz Moderno, Giner, Sardà i Vázquez)
Energia, percussió, moviment (o dansa): tres constants que ell s’esforçà
en fer de la millor manera, amb una mena de frenesí preparatori més proper a un
entrenament esportiu que de l’acadèmica repetició (és així com alguns li han
comentat les performances dels seus concerts); tot això amb l’ànim de poder ser
fulgurant, assolir la perfecció en el moment de la producció i/o improvisació,
d’aconseguir una absoluta llegibilitat fins i tot en els tempos súper ràpids i
frenètics – en això, es desmarca encara que un no s’ho cregui de la recerca
d’un Martial Solal, així com també actualitza i hipertrofia els focs
artificials de l’Art Tatum. Tot això ho fa amb, particularment quan fa els
solos, un mode de desenvolupament,
d’expansió per acumulació i efectes d’acceleració – d’una manera de preludiar a
passos comptats (sobre la punta dels peus) com si fos una mena de dansa sobre
el teclat, com una exploració de l’espai improvisacional , on els paroxismes i
les tensions evoquen una possible tetanització...
(Textos de la traducció de Dictionnaire du Jazz (seguir en els propers
programes))
Escoltem ja d’una tacada aquesta cara 3 del doble LP amb els següents
temes enllaçats....
1.- Get out of town (Cole
Porter) 9m15s
2.- Carol/Three Points (Cecil Taylor) 8m20s
3.- Love For Sale (Cole
Porter) 8m25s
Ja per finalitzar aquest programa i fer-ho de manera festiva,
considerant que li faig un homenatge al Natxo Romero al qual vàrem acomiadar un
11 de setembre de 2010, posaré els quatre temes del vinil recentment produït
per Jordi Manyà i Marc Tena referent a les darreres sessions que van
enregistrar els The Fenicians amb material inèdit fins ara a més a més d’alguns
temes del compacte que va fer amb ells l’Stoned Moments.
THE FENICIANS - “LATE NIGHT SESSIONS” E.P. 10”
The Fenicians és un grup que va néixer l´estiu del 2003 quan els
components de Dr. Calypso Jordi Manyà i Enric Grau després de gravar el disc de
Dr. Calypso “Mr. Happiness” van decidir fer versions instrumentals d'alguns
temes inclosos en aquest disc amb el seu amic i arreglista del disc Natxo
Romero. Aquestes sessions van anar derivant ràpidament en un nou projecte
orientat cap al ska-jazz al qual s'unirien Marc Tena (multiinstrumentista i
productor) com a guitarrista i teclista, Oriol Moregó “Pitu” (cantant
d'Skatalà) com a cantant i “toaster” i Eric Herrera a la batería.
Amb aquesta formació es va gravar el primer disc (“Stoned moments”,
2007), compost bàsicament de versions de
modern jazz (Wes Montgomery, Sonny Rollins, Hank Mobley, etc.) en clau ska així
com alguna recreació instrumental de clàssics del reggae jamaicà. Després
d'editar aquest disc, s'incorporava al grup Joan Díaz (teclats i piano).
Amb aquesta formació el grup va oferir uns quants concerts i va seguir
treballant intensament a l'estudi. Fruit d'aquestes sessions és el disc “Late
night sessions” que recull la faceta més ska-jazz del grup, recreant quatre
clàssics com són “Doxy”, popularitzada per Sonny Rollins, “Serenade to a
cuckoo” de Roland Kirk, “Sweet honey bee” de Duke Pearson i la composició de
Quincy Jones amb arranjaments de Natxo
Romero “Stockholm sweetnin'”. Per a les mescles d'aquests temes es va comptar
amb la col.laboració del reputat productor Mike Mariconda que va saber captar a
la perfecció la mescla entre el modern jazz i l'ska “vintage” que era un dels
trets característics del grup. Per mantenir aquest esperit es va decidir editar
els quatre temes en vinil en format E.P. de 10 polzades.
Si bé The Fenicians es va caracteritzar en un inici per desenvolupar el
concepte de ska-jazz, també s'havíen anat incorporant altres ritmes com el
reggae, l' early reggae o l'ska a la “two tone”. Així doncs, “Late night
sessions” només recull, en certa mesura, una de les diverses facetes del grup.
El grup va seguir treballant a l'estudi i als escenaris, tot i que amb
alguns canvis de formació. Tot això es va veure tràgicament interromput amb la
mort el setembre de 2010 del flautista i saxofonista Natxo Romero, després de
la qual el grup va decidir no seguir endavant. En homenatge al company
desaparegut però, es va decidir seguir treballant amb tot el material
enregistrat a l'estudi i anar mesclant i publicant tota la producció gravada
durant tots aquests anys d'intens treball.
Així doncs, “Late night sessions” és la primera mostra de tot el
material que The Fenicians té previst anar editant en els propers anys.
DISCOGRAFÍA
-
“Stoned
moments” (K-Industria cultural, 2007). CD
-
“Embolingats:
Un tribut a Skatalà” (Amb el tema “Capità Six”. Black Borinot Records, 2010).
CD.
-
“Late
night sessions” (Mesmerian3 Records, 2013). EP 10”.
“STONED MOMENTS”
The Fenicians
Editat per K Industria
Enregistrat als estudis Xatstudios i Meteosat de
Barcelona entre el maig de 2003 i el maig de 2006.
Agraïments a Manel Miquel de Meteosat.
Produït i arranjat per The Fenicians (J. Manyà i M.
Tena)
The Fenicians són:
Oriol Moregó,
Veu
Natxo Romero, saxo tenor i flauta
Enric Grau, trombó,
Marc Tena, guitarra elèctrica i piano
Joan Díaz, piano
Jordí Manyà, baix elèctric
Eric Herrera, bateria
Comencem amb el tema que títol a l’àlbum....una composició pròpia del
Natxo, Enric, Marc i Jordi....lletra i música...
5.- Stoned Moments 3m13s
The Fenicians fan Ska-Jazz-Reggae, són una banda de Barcelona amb
membres dels grups Dr. Calypso i Skatalà
Abans pèro unes ratlles extretes de Enderrock en motiu del traspàs del
Natxo fetes un dia després del seu decés.
Ahir va morir a Barcelona el músic Natxo Romero, saxofonista d'Skatalà
des de 1991. Romero, músic professional des dels setze anys, va patir un
vessament cerebral el passat 1 de setembre. Arran d'aquest fet, Skatalà
ha decidit suspendre el concert previst pel proper 18 de setembre a la sala
Faktoria d'Arts de Terrassa. No hi ha encara una decisió oficial presa sobre la
resta de la gira de retorn del grup, que enguany celebrava els 25 anys de la
seva creació.
Romero havia tingut des dels anys noranta un paper destacat en l'àmbit de la música jamaicana feta a Catalunya. A més de la seva militància a Skatalà, també formava part del combo The Fenicians i havia treballat com a arranjador en diversos treballs. De fet, l'EP que és apunt de publicar El Belda i el Conjunt Badabadoc compta amb una secció de vents arranjada pel propi Romero.
Romero havia tingut des dels anys noranta un paper destacat en l'àmbit de la música jamaicana feta a Catalunya. A més de la seva militància a Skatalà, també formava part del combo The Fenicians i havia treballat com a arranjador en diversos treballs. De fet, l'EP que és apunt de publicar El Belda i el Conjunt Badabadoc compta amb una secció de vents arranjada pel propi Romero.
Escoltem ara el magnífic tema de la Billie Holiday i Herzog amb
arranjaments de Natxo, Enric, Marc i Jordi.
8.- God bless the child (Holiday/Herzog) 8m04s
Haig de dir que el record que en tinc del Natxo, ja molt llunyà, es
remunta en el temps a les acaballes dels anys 70s inicis dels 80s....Jo era
tècnic de so d’una escissió dels Carretera i manta...per allí hi havia el líder
en Cesc Martí guitarra i composicions, la Citat (Felicitat) que tocava els
teclats, en Jaume Sitges al baix elèctric, en Lluís Foyé, bateria i també el Natxo que amb el seu saxo feia els
vents..Aleshores el Natxo venia amb una joveneta molt maca, la seva xicota, i
que era la Carme Canela, ves per on...Recordo al Natxo com m’imagino que tothom
que el va conèixer, sempre amb un gran somriure i amb molt bona predisposició a
fer música. Després ens vam anar veient al Festival de Jazz de Barcelona, al
Palau, ell sempre amb la Carme....i sempre
que em veia comentava.....Eps tio, que sempre estàs igual...xerràvem una
mica i cadascú cap a casa....La retrobada va venir arrel del meu retorn al món
musical al capdavant de l’actual projecte del Jazz Club La Vicentina i l’invent
del Festival de Jam Sessions amb les escoles de música. Vaig anar a parar al
Taller de Músics després de demanar-li al Xavi Figuerola si el coneixia (en una
de les sessions de lindy hop a l’Apolo). Al Taller ens vam retrobar, ell sempre
amb el seu tarannà simpàtic, i al JazzSí que vam anar a fer una cervesa...En
una altra ocasió que vaig tornar al Taller, vaig escoltar com em cridaven des
d’una aula, i era el Natxo, que somrient em saludava des de darrera dels vidres
de la finestra. En motiu del seu comiat al Tanatori de Collserola, vaig
escriure unes quantes ratlles que vaig deixar penjades per sempre més al blog
del Jazz Club La Vicentina i aquí us en deixo l’enllaç:
Ja per acabar aquest primer tast de la música de The Fenicians, us
posaré un altre estàndard que ells van saber tant i tant bé arranjar a mode
ska-reggae-jaz...el
10.- The Shadow of your smile (Webster/Mandel) 7m01s
I ara acabem amb el darrer disc que han produït els seus amics amb
quatre temes enregistrats....tot i que sembla que hi ha força més material enregistrat
i a punt de ser editat....
“THE FENICIANS”
Late Night Sessions
Enregistrat per Marc Tena al Red Bell Studio entre
2007 i 2008
Mesclat per Mike Mariconda l’abril de 2013
Produït per Jordi Manyà i Marc Tena
Arranjaments dels vents fets pel Natxo Romero
IN MEMORY OF NATXO ROMERO
Escoltame-los d’una tacada...
1.- Serenade to a cucko (Roland Kirk)
2.- Stockholm Sweetnin’ (Quincy
Jones)
3.- Doxy (Sonny Rollins)
4.- Sweet Honet Bee Duke
Pearson)
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
