Enllaç a l'àudio del Programa: 


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza i Cisjordània. Llibertat per a Palestina”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja tocava fer un programa dedicat al Jazz que es fa a casa nostra, i per això aquest és un programa Jazz.Cat. Comptarem amb projectes de dues de les nostres millors discogràfiques, Fresh Sound Records la que té més solera i reconeixement internacional i disc de Jordi Gaspar Trio, “Reinici” i una de les més novelles, i ja molt reconeguda The Changes (Music) endegada als inicis pel Joan Casares i l’Oriol Vallès i ara ja amb una colla més de noies i nois que hi participen com a col·lectiu alhora que també amb les seves noves creacions com és el cas d’avui i discos, primer el de l’Héctor Floría Quartet, “Coordenades” i l’ultimíssim del Lluc Casares i primer de ben segur d’una saga que seran, el “Big Band vol.1”.


I començarem més delicadament amb el disc del Jordi Gaspar Trio, “Reinici”, disc que em va cedir ell mateix el dia que el va presentar a la Llibreria Byron, i publicat per FSR aquest 2025. Disc enregistrat al David Casamitjana Studio per ell mateix el 19 de febrer de 2024, a Montoliu de Segarra. Mesclat i masteritzat per Jordi Gaspar. Produït per Jordi Gaspar i productor executiu Jordi Pujol. Aquesta gravació de so és © 2025 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccioes Discogràfiques S.L.​ Amb Jordi Gaspar, guitarra baixa de 5 cordes; Santi de la Rubia, saxo tenor; Oriol Roca, bateria. Tots els temes són de Jordi Gaspar.
https://www.freshsoundrecords.com/jordi-gaspar-albums/57567-reinici.html.
 
I us diré algunes paraules després de l’escolta atenta de la seva música. Aquesta seva música ens el mostra en la seva plena maduresa. I per això, en l’escolta, les sensacions que més he notat han estat les de placidesa, pau, relaxació en la majoria dels temes, havent-n’hi d’altres que són un pèl més incisius. Hi ha però un tarannà global que també m’ha semblat un puntet melancòlic, en això també hi tenen a veure els músics i els seus instruments, i parlo del saxo tenor de de la Rubia i de la guitarra baixa de Gaspar, però no en tots els temes. La saviesa també s’hi percep, esclar.  Un es fa gran, un és gran, i esclar, la vida, la percepció de les coses és d’una altre manera. També la de les persones. La visió global s’assembla a la de l’àguila, on, des d’allà dalt es veu tot, o quasi tot. I és curiós que la bateria de l’Oriol es desmarqui d’aquests moments melancòlics. I jo encabiria tres dels seus temes en aquest tarannà, també per tempos, similars i més aviat tranquilets, i aquests són: “Reconsideració”, “Portes tancades” i “Bifurcacions” tot i la seva diversitat, i  tots temes d’una remarcable bellesa sonora, acústica.  “Poble Sec” segueix aquest tarannà, tot i començar amb una Intro a guitarra baixa del Jordi una mica més vital i quasi folk, amb uns arpegis preciosos.


I bé, els començarem a escoltar ja en el tema anomenat....
 
1.2.- Bifurcacions (Jordi  Gaspar) 5:40.
 
I sí que aquest tema, tot i la melodia gens trillada, i a moments entremaliada, té en els seus inicis aquest punt melancòlic. Però ai las que el tarannà ha canviat amb el motiu principal endegat pel Jordi amb la seva guitarra baixa i la brillant improvisació de Santi al tenor. La destresa interpretativa de de la Rubia és de gran volada, alhora que la seva manera tan personal de fer-ho, d’improvisar, de crear. Un increïble solo, i ja d’entrada, ves que anem forts avui. Recuperació del tema amb ells dos, calma, relaxació. I després Jordi ens ha desenvolupat la seva, amb un fons del motiu pregravat al començament de la seva intervenció, i posterior solo també d’altíssima volada amb el seu peculiar instrument, meitat guitarra, meitat baix. I esclar que comptar amb l’Oriol a la bateria, ell sempre creant motius rítmics és tota una garantia de llibertat. I el tema l’han acabat en suspensió una vegada recuperada la melodia inicial, carregada d’intervals amplis. Molt interessant i un tant inquietant tema per començar-los a escoltar.
 
I ell ens diu això: El meu darrer projecte va ser So Tender: un àlbum d'estàndards de jazz interpretat com a peces solistes al baix. El lema del projecte era "interpretar aquestes peces com si fossin composicions meves". Naturalment, era inevitable per a mi tornar a un repertori on totes ho foren realment. L'origen de cada peça es pot explicar a través de text o imatges.
 
La peça “Reinici” s'associa a aquesta reflexió: "Reinici és un punt d'inflexió, és el moment de tancar alguns capítols i deixar espai per a nous. Algunes coses no han acabat de sortir, i ho he d'acceptar, repensar-ho i decidir si ho vull tornar a intentar, potser amb un altre enfocament. D'altres s’han treballat bastant i han acabat el seu temps, mereixen que s'acabin molt bé, però mereixen acabar amb l'elegància més possible. I, finalment, hi ha la necessitat vital de començar alguna cosa nova, sigui el que sigui".

 
I per això els escoltarem en aquest preciós tema que titula el disc...
 
2.1.- Reinici (Jordi Gaspar) 6:27.
 
I quina altre delicadesa que ens han interpretat, tema que titula el disc “Reinici”. Quan convé, s’ha de fer un “Reset” i tornar a començar, que no passa res, tot i que de fet serà un punt i seguit. El tema té un marcatge rítmic ja d’entrada, amb els acords de la guitarra baixa del Jordi i amb l’Oriol que ha estat magistral creant durant tot el tema, i amb un Groove impressionant que se’ls ha emportat a tots dos a bon port. La melodia feta pel Santi té de nou aquest punt melancòlic, l’adequat pel tema. Molt maco el pont amb el seu canvi tonal, i fent  la melodia a duet de baix i tenor. Primera improvisació de Santi i de nou la dolçor del seu so, a l’inici, car quan ha començat a esplaiar-se, s’ha tornat més incisiu. La seva velocitat de fraseig en un tema tan tranquilet, ens el mostra capaç d’una tècnica abassegadora, doblant el tempo del tema amb la seva carretada de notes, a lo Coltrane, però més suau, i amb un molt bon gust musical. Tema amb un únic improvisador? Bé, no ben bé, car l’Oriol no ha parat de fer-ho durant tot el tema. I al final, recuperació melòdica amb la guitarra i el tenor, i amb el Groove de l’Oriol fins a un final delicat, el d’aquest preciós tema “Reinici” de Jordi Gaspar.


I ell segueix dient-nos què....
Les meves composicions neixen del meu treball quotidià amb el baix, i requereixen melodistes amb una forta capacitat expressiva, intèrprets amb una àmplia paleta de colors per pintar i distingir cada textura, i improvisadors amb gran qualitat i coherència, capaços de contextualitzar les seves intervencions en el sentit de cada composició. Aquests col·laboradors singulars són Santi de la Rubia (saxo tenor) i Oriol Roca (bateria). Aquesta combinació d'elements dóna a "Reinici" la seva finalitat. —Jordi Gaspar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ves per on que el tema més llarg de 7minuts és “Vuit anys”, iniciat amb una Intro a bateria i redobles, solo inicial de l’Oriol Roca que obre la porta a les intervencions de Santi i Jordi, ells dos a duet fent la melodia. Un motiu rítmic i recurrent apareixerà després on també el saxo de de la Rubia farà la seva aportació melòdica. Tema divers, amb molts moments de calma, tot i haver aquest puntet de “punch” rítmic, com quan Santi fa la seva brillant improvisació.

 
I ja els deixarem d’escoltar en dos temes seguits, l’un “Gasparada” i l’altre, el més vital, “La Roda i la gàbia”...
 
3.1.8.- Gasparada (Jordi Gaspar) 2:59.
3.2.3.- La Roda i la Gàbia (Jordi Gaspar) 3:57.
 
I sí que “Gasparada” és més optimista, per la pròpia melodia, però també pel que significa el títol, explicat per ell mateix a cada concert que l’hem vist presentant aquest disc, car, “Gasparada” és un tema que ens parla de les trobades familiars de tota la família Gaspar, amb germanes i germans i els seus fills i nets, i ves a saber si amb els pares d’elles i ells. És un tema curtet de 3 minuts fet a un tempo un pèl més viu que “Reinici” amb una melodia feta de nou a duet de baix i tenor i amb l’Oriol per darrera amb tot el Groove del món. Una melodia també amb un pont molt maco, interpretat d’inici a fi sense fer cap improvisació.
 
I sí que “La Roda i la Gàbia” ha estat impressionant per melodia, per com l’han feta a duet baix i tenor, també amb un pont amb canvi i estructura doncs ABAB.
I ja la inversemblant improvisació de Santi de la Rubia al saxo tenor, i de nou amb una carretada de notes, segons Coltrane, els seus “Sheets of Sound”. La seva interpretació solista de l’harmonia del tema, depassa el que se suposa és normal per a un improvisador. Jordi al baix també és així de sobrenatural, ell que de fet és el mestre, ha estat, millor dit, mestre dels seus dos companys, també per edat, per història com a músic. Doncs sí que ha desenvolupat un seu solo de manera magistral també a una velocitat esfereïdora, carregada de creativitat i tècnica instrumental. I encara al final amb uns moments solistes de l’Oriol Roca a la bateria i ja acabar-lo de cop, ideal tema per deixar-los d’escoltar. O sigui que felicitats amics Jordi Gaspar, Santi de la Rubia, Oriol Roca.
 
I Miguel Ángel Martín acaba el seu comentari escrit a la pàgina web del disc, dient-nos això:
Ressaltar algun tema? Uf…. A l'escolta d'avui n'hi ha dos que m'han enganxat bé: “Gasparada” i “Bifurcacions”, ahir eren d'altres i demà podrien ser diferents, tot és un material d'alta tensió i intensitat musical. Reiniciar: les notes del CD parlen de reiniciar, reiniciar... Imprescindible per a tota persona i professional de qualsevol disciplina, encara que de vegades faci mal. Veure aquest projecte en directe fora de Catalunya pot ser complicat -és una música de club de jazz i amb una escolta relaxada, no en un festival cerveser, al qual no hi tinc res en contra-, però començar pel CD pot ser un bon començament, Fresh Sound Records distribueix bé. En primer lloc li demanaré... i a veure si puc organitzar un viatge a Barcelona. Demaneu l'àlbum i gaudiu-ne." —Miguel Ángel Pérez Martín (10 d'octubre de 2025).


I després d’aquesta primera delícia del Jordi Gaspar Trio seguiré amb els projectes de l’editorial discogràfica The Changes i ara amb el disc de l’Héctor Floría, “Coordenades”. Publicat per The Changes el 3 d'octubre de 2025. Enregistrat el 29 de març de 2025 a l'estudi Heartwork per Gerard Porqueres. Mescla i masterització de Jan Valls. Il·lustracions d'Héctor Floría. Amb Héctor Floría, saxo tenor i composicions 1, 2 i 4; Xavi Torres, piano; Pau Sala,  contrabaix; Joan Casares, bateria i composicions 3, 5 i 6.
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/coordenades.
 
Coordenades d'Héctor Floría Quartet.
Coordenades és el resultat d'un mes. 30 dies, on es van fer la majoria de les composicions i prendre les decisions. On va acabar el 2024 i va començar el 2025. On van marxar persones estimades i van arribar altres d’estimades. Una obra espontània que ens recorda que estem fent el que més ens agrada. Una obra en memòria de Pol Vicente Audí i tots els companys que vam gaudir d'ell.
 
I aquest disc té 6 temes i 30 minuts de molt bona música, entre les quals un parell de balades, “Coordenades” i “Miles Smiles”. Després, tot a bon tempo i Swing i a tot Bop. O sigui que per començar ho farem amb una de les balades, i esclar, serà la que titula el disc i tema anomenat...
 
4.2.- Coordenades (Héctor Floría) 6:58.
 
I potser totes les balades tenen un punt de melancolia, car també l’hi trobo a aquest tema. Héctor l’ha començat amb una llarga Intro a saxo tenor ell solet, on ens ha mostrat la seva capacitat melòdica tot i improvisant també amb carretades de notes, tècnica a dojo i bon gust, i ja la melodia amb la resta de companys, en un tema on hi ha una sèrie de modulacions molt subtils. I ja la improvisació de Pau Sala al contrabaix, ell un dels insubstituïbles de tota la colla d’amigues i amics d’aquests The Changes Musicians. Solo marcat per la seva profunditat de discurs i sonoritat, alhora que per com s’ha passejat pels acords del tema. I sí que Xavi Torres ha aparegut, i potser per la brillantor de la seva sonoritat, ens hem allunyat un puntet de l’aspecte melancòlic. La seva interpretació ha estat pulcre, nítida i pura; bellesa solista també amb els seus acords, i ja aparèixer el saxo tenor de l’Héctor qui ha improvisat una estoneta, a base de cridar, “fora la melancolia”, amb el seu saxo, i ja recuperar el final de  la melodia principal i acabar el tema molt delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguiré amb un altre dels magnífics temes, i ja a un bon tempo i Swing en l’anomenat..
 
5.1.- Populus vult decipi, ergo decipiatur (Héctor Floría) 4:59.
 
I ves quin tros de tema de l’Héctor Floría, potent, i farcit de Swing, en un tema amb una estructura no gens trillada. I ves per on que el canvi de la melodia a la improvisació ha estat quasi imperceptible, car ell s’ha llençat a la piscina de cap a improvisar de la brutal manera que ho ha fet. Un tema amb un Swing impressionant, tot i el puntet de Latin que hi ha al pont. Héctor ha fet un solo força melòdic amb un so ben personal, amb un puntet de metall, per la  seva  brillantor. I de nou Xavi Torres ens ha acaronat per com de delicada ha estat la seva improvisació, seguint el tarannà de la melodia i ritme del tema, tot i fer a moments puntuals també algunes carretades de notes. D’ell en sabem fa temps la seva qualitat més que contrastada sobretot a l’Europa més enllà de França, als Països Baixos i més enllà. I el líder ha recuperat el motiu principal i melodia d’aquest tema, el títol del qual vol dir: “El món vol ser enganyat; doncs que se l’enganyi”, on el món som les persones. I tema que ha acabat d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els deixarem d’escoltar en el més vital i tema compost pel Joan Casares i anomenat...
 
6.6.- The Administrator (Joan Casares) 5:30.
 
I sí que aquest tema del Joan és el més vital del disc, tema que al pont té un punt de Latin. I ves per on que el ritme trencat inicial durant les dues parts de la melodia ha desaparegut a l’inici de la improvisació inversemblant de Xavi Torres al piano. Un solo de  gran volada, vital, com el tempo del tema, vital com el compositor, ell sempre amb una disposició potent amb la seva bateria, tal i com ens ha mostrat en aquest el seu tema. Héctor ha fet també una tasca brutal improvisant, per velocitat de fraseig, per carretada de notes, per gust musical, per trempera, la d’aquest tema, que han acabat després de recuperar-ne la melodia, i encara amb un final espaterrant amb el líder improvisant fins al final, que han acabat de cop, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Héctor Floría, Xavi Torres, Pau Sala, Joan Casares.

 
I nosaltres ja acabarem el programa d’avui dedicat al Jazz que es fa a casa nostra i per això el programa es diu jazz.cat, amb el cinquè disc del Lluc Casares i per primera vegada amb tot de temes arranjats per a ser interpretats per una Big Band, i per això el disc es diu Big Band vol.1. Publicat per The Changes el 24 d'octubre de 2025. Enregistrat per Oriol Bacardit a la Nova Jazz Cava (Terrassa), editat per Dani Val, editat, mesclat i masteritzat per Jan Valls. Vídeo de Txus Costalago. Amb Gabriel Amargant (saxo alt, saxo soprano, clarinet, flauta), Hector Floría (saxo alt, flauta), Lluc Casares (saxo tenor, clarinet, flauta), Pau Vidal aka Tarquim (saxo tenor, flauta, piccolo), Jordi Santanch (saxo baríton), Joan Mar Sauqué (trompeta, lead), Raul Gallego, Pol Omedes, Oriol Vallès (trompeta, compositor #4), Pablo Martín, Albert Costa, Alba Pujals (trombó), Guillaume Coulbois (piano), David Muilles (contrabaix), Joan Casares (bateria). "Off Minor" de Thelonious Monk, "Simple Pleasure" de Cedar Walton, "Naima" de John Coltrane, "Ostinato" d'Oriol Vallès. "Back To Babylon", "S'Escat" de Lluc Casares. Tots els arranjaments de Lluc Casares excepte "Ostinato" d'Oriol Vallès. https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/big-band-vol-1.
 
I ves per on que en Lluc ha fet una passa endavant amb aquest primer seu treball amb arranjaments i temes per a una magnífica Big Band, amb alguns dels millors músics de l’escena de casa nostra. I sembla que ben aviat en tindrem un altre a sextet, el que vam veure a la plaça de La Vila de Gràcia en el 35è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu. O sigui que està molt treballador, de la qual cosa ens n’alegrem. 2 temes seus i 1 de l’Oriol, i la resta, estàndards de Jazz, alguns no massa coneguts com “Simple Pleasure” de Cedar Walton. Tots els temes valen molt la pena, car hi ha la seva ploma, i la de l’Oriol en un d’ells, en els arranjaments. De balades in “estricto sense” no n’hi ha cap, però sí que “Naima” és la que més s’hi aproxima i per això serà aquest el primer tema amb el qual els escoltarem..
 
7.5.- Naima (J.Coltrane, arranj. Lluc Casares) 6:17.
 
I ves quin canvi de sonoritat de saxo tenor el d’en Lluc respecte l’Héctor, coses dels seus respectius instruments. I quina preciosa i llarga Intro que ens ha fet Lluc d’aquest “Naima” de Coltrane. I després, tots els  vents de la BB i ja aparèixer la molt bonica melodia amb alguns dels vents, els més dolços de la flauta i algun saxo. I quin arranjament més impressionant per com van apareixent els diferents instruments de la BB. I quin canvi a tot delicat Swing, doblant el tempo inicial, en la primera i impressionant improvisació de Pol Omedes, quin gran solo que ens ha fet, per llenguatge, per sonoritat allà a dalt dels aguts, per bon gust melòdic. I ja seguir tota la BB amb un “Solis” diversos de metalls i saxos, combinacions entre tots ells, canvis rítmics i ja tornar al tempo slow amb el so de flauta i algun saxo, i acabar el tema delicadament però amb un final molt potent!
 
El 5è disc com a líder del saxofonista de Barcelona Lluc Casares és el seu 1r en format de Big Band. Aquest representa l'autoconfirmació de la seva relació amb el format orquestral jazzístic per excel·lència després d'anys escrivint-hi per a diferents bandes (més de 30 arranjaments per la Barcelona Jazz Orquestra, Barcelona Art Orchestra, The Gramophone Allstars Big Band, Girona Jazz Project, Big Band Jazz Canarias, ESEM - Taller de músics Big Band i altres).
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 21 de novembre que tindrem a Lluís Coloma Trio a la Sala Xica a partir de les 22h, i entrades a 15€ a taquila o a entrapolis.com. Us hi esperem.
 
I dir-vos que també és molt interessant i potent el tema de l’Oriol Vallès “Ostinato” amb els solistes Pau Vidal i Alba Pujals. I els dos temes del Lluc “S’Escat” i “Back to Baylon” m’han agradat força, el primer amb una mica més de trempera i el darrer amb un magnífic i contingut  Swing. I ves per on que els solistes del primer són: Albert Costa i Pablo Martín, Joan Mar, Gabriel Amargant.
 
O sigui que aquest darrer serà el que ara mateix escoltareu....
 
8.2.- Back to Babylon (Lluc Casares) 6:03.
 
I quin tros de tema que ens ha fet en Lluc iniciat amb una Intro a càrrec dels nois de la BB, i ja aparèixer la melodia a càrrec de trombó i flauta, jo diria, en la A, per ja fer-ho els trompetes a la B del tema, en un tema ABAC. I la porta als solos els han obert alguns dels vents tot i fent una curteta frase introductòria. I Gabriel Amargant ens ha deixat bocabadats per la seva més que brutal improvisació. Domina tots els seus vents, saxo tenor, clarinet, flauta de ben segur, com el saxo alt i inversemblant solo que ens ha fet, amb un so “vintage” i fraseig força contemporani, brutal en una paraula. I Guillaume Coulbois al piano ha desgranat la seva personal interpretació solista de l’harmonia del tema, pianista que no conec gaire, i que s’ha mostrat sobri i elegant, amb una mà dreta lleugera, gràcil i un tant percusiva. I tots els vents han fet un “Soli” impressionant, per després trompetes i trombons, per separat. I encara hem pogut escoltar el so profund del contrabaix de David Muilles el qual ens ha impressionat la mar de bé, ell a qui tampoc coneixem gaire. En definitiva un altre gran arranjament de Lluc i ara també tema propi, que han acabat de cop després de recuperar-ne la melodia.
 
En Lluc ha tingut la sort de comptar amb alguns dels millors músics de l'escena per aquest projecte, col·laboradors habituals i amics des de molts anys enrere. Un d'ells mereix menció especial, l'Oriol Vallès, que ha contribuït amb un tema original per aquest disc, “Ostinato”. La resta del repertori surt de la ploma d'en Lluc, 2 temes originals i 3 arranjaments de música de Thelonious Monk, Cedar Walton i John Coltrane. La formació de la Big Band és "ellingtoniana" en el sentit que no hi ha guitarra i només hi ha 3 trombons (sense trombó baix) tal com el meu mentor i referent Wynton Marsalis empra a la seva Jazz At Lincoln Center Orchestra diu en Lluc. Aquest disc és el primer que en Lluc edita en format vinil. La portada és una foto de Manuel Albir, dibuixos de Pedro Strukelj i disseny de Joan Casares. La foto de la Big Band és d'en Txus Costalago.
 
I sí que queden temes brutals com és l’”Of Minor” de Monk amb un brutal arranjament com també el menys conegut de Walton “Simple Pleasure”. I sí que m’agrada molt el conegut tema de Monk, sí, i més si considerem els solistes Hector Floria, Lluc Casares, Guillaume Coulbois, però ja, per acabar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui els escoltarem en el tema de Cedar Walton i així ja el tindreu controlat, i tema anomenat...
 
9.3.- Simple Pleasure (Cedar Walton & arranj. Lluc Casares) 5:30.
 
I ves per on que aquest tema no massa conegut pel gran públic, Cedar Walton el va encabir en el seu disc “Eastern Rebelion”, disc enregistrat el juny del 1992 i publicat per MusicMasters el 1993, on hi hagué Cedar Walton – piano, Ralph Moore – saxo tenor, David Williams – contrabaix, Billy Higgins – bateria. I el tema l’han fet al tempo original i melodia sense perdre’n cap nota ni entonació, això sí, amb una Intro marca de la casa. Sí que m’han semblat diferents els copets al canto de la caixa del Joan. En una segona part de la melodia, sí que han aparegut els “Solis” dels vents omplint l’arranjament fet pel Lluc. I ves per on que l’Oriol Vallès ha estat el primer en improvisar i de quina brutal i brillant manera ho ha fet, per registre agut, però també per la bellesa interpretativa. També el líder Lluc Casares ens ha deixat bocabadats per la seva gran improvisació, farcida de tècnica, bon gust, i velocitat. Llarg solo i de nou, carretada de notes a lo Coltrane, i so ben personal. I ja un “Soli” dels vents, i tots plegats recuperar la melodia del tema a tot Swing i arribar al final d’aquest gran tema de Cedar Walton ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Lluc Casares i resta de companys, per la feina feta, i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |