Enllaç a l'àudio del Programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I avui farem un programa divers, per les
músiques, per les editorials, car encetem una col·laboració amb Club del Disco, editorial discogràfica radicada
entre dos móns, Argentina i Catalunya, amb el Diego Lenger director d’allà i amb Jan-Erik Grothe, director d’aquí i amb qui compartim concerts i
vetllades súper agradables; i el disc produït per ells dos és “Parte del viaje” de Ramiro Zayas. Hi haurà també la darrera
producció de Florian Arbenz anomenada
Arbenz vs Arbenz meets Ron Carter, “The
Alpine Session” i dos discos que em van lliurar els líders a partir de
sengles concerts, el que van fer al Jazz
Club Sant Vicenç en Bernard Van
Rossum Quartet, “Trampoline” i el que va fer en Mikkel Ploug Trio, “Hope” al Jamboree
Sala 3.
I començaré el programa amb les delicades
músiques del pianista argentí Ramiro
Zayas i disc “Parte del Viaje”.
Publicat el 29 de març de 2024. Enregistrat per Raphael Rosse l’agost de 2023 a Basilea, Suïssa. Mesclat i masteritzat per Pablo López Ruiz a Buenos
Aires, Argentina. I aquí hi tenim a: Ramiro
Zayas, piano i composicions; Isak Ingvarsson,
saxo tenor; Lisa Hoppe, contrabaix i Leo Gerstner, bateria. Hi ha
col·laboracions de Josh Schofield, saxo
alt #1,7; Joseph Bijon, guitarra #1,7; Sebastian Greschuk, trompeta i fiscorn
#2,4; Yossi Itskovich, trombó #2,4; Michal Skwierczynski, guitarra #6. Al
blog hi trobareu l’enllaç de la discogràfica http://www.clubdeldisco.com.
I aquest és un treball força delicat per com són
les melodies dels temes, per com són els tempos d’alguns dels seus temes, car
dels set que hi ha, en tenim alguns de delicats com és el tercer i sorprenent
track “Mares”. I hi ha un tema dedicat a Duke
Ellington “Duke”, que és també força delicat i preciós. I el tema que
titula el disc, “Parte del viaje”, també és així de bonic. “La cosecha” té un
tarannà més melòdic però també a un tempo força tranquil en els inicis, i ja
amb la trompeta de Sebastian Greschuk
ell improvisant, la cosa tira una mica més. I resulta que el primer track
“Sincronias” l’inicia el baixista amb el motiu principal que m’ha semblat una
delícia, per ja aparèixer la melodia a duet dels dos vents, un d’ells el
convidat Josh Schofield i ja la seva
improvisació. I ja els començarem escoltant en el preciós tema anomenat..
1.1.- Sincronias (Ramiro Zayas) 8:23.
I què maco el motiu principal amb el contrabaix,
i ja d’entrada. I la melodia a duet dels dos vents, què bonica, i també maco el
pont amb el guitarrista convidat, en un tema on a més de la formació oficial hi
tenim a Joseph Bijon a la guitarra i a Josh Schofield al saxo alt. I ves per on que ell mateix n’ha
iniciat les improvisacions, i què maco que ho ha fet, per melodies, per
fraseig. I amb una gran subtilesa ha aparegut la guitarra de Bijon i preciosos sons aconseguits, amb
un pèl de reverberació i fraseig magnífic. I sempre els de la base rítmica amb
el líder al piano, Lisa Hoppe, contrabaix
i Leo Gerstner, bateria, amb un
Groove brutal. Intensitats en augment fins arribar a una mena de break sonor
amb només piano, contrabaix i bateria, tot plegat molt dolç, per ja retrobar la
melodia principal, preciós tema per començar-los a escoltar.
I amb un pèl més de tempo i quasi a tota Bossa
tenim el preciós tema “Circle Song”. I els escoltarem en aquest tema....
2.5.- Circle Song (Ramiro Zayas) 7:57.
I de nou quina bellesa de tema, ara a quartet i
sense els amics col·laboradors, i ja amb el líder Ramiro Zayas fent-ne una primera entrada melòdica del tema amb tota
la delicadesa possible. També ha fet el mateix el saxo tenor Isak Ingvarsson seguint ell amb la
resta del tema. I el ritme i tempo suau, és el més adequat per escoltar
aquestes músiques. El líder ha desenvolupat la primera improvisació, amb una
pulsió i digitació prístina i pura, delicada, bonica. Un pèl més de tempo el
d’aquest “Circle Song” de Zayas on
ell ha brillat amb tendresa per les històries explicades. El so del saxo tenor
de l’Isak ha estat també molt alhora
amb el del líder, mantenint l’idiosincràsia del tema. Ell però, s’ha esplaiat
en modernitats expositives, fraseig modern i escales inversemblants. Tema molt
melancòlic també i preciós.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja per acabar tenim el “Winter Tales”, un pèl
més viu i iniciat pel pianista amb el motiu principal. I ja els acabarem
d’escoltar en aquest...
3.2.- Winter Tales (Ramiro Zayas) 7:31.
I quina altre composició més reeixida de Zayas, aquest “Winter Tales”. Maca
melodia a càrrec del saxo tenor Ingvarsson,
i posterior la del trompetista Sebastian
Greschuk. I ja la primera improvisació la de la baixista Lisa Hope, molt ben marcada
rítmicament, havent-la fet també molt melòdica i amb un so profund i perfecte
afinació. Ramiro l’ha seguit amb el
piano amb consistència, presència, amb les notes precises i justes per
situar-nos en el context harmònic del tema, alhora que creant línies melòdiques
força boniques. Els dos de la base, contrabaix i bateria, hi han estat durant
tot el tema mantenint aquest magnífic Groove. I de nou Isak Ingvarsson al saxo tenor ha estat brutal en la seva
improvisació, i apareixent després la trompeta delicada de Greschuk, havent trobat a faltar el trombó del convidat Yossi Itskovich que hauria d’haver sonat.
I de nou el motiu principal amb la trompeta primer i saxo tenor després, ideal
tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois i noia: Ramiro Zayas, piano i composicions; Isak Ingvarsson, saxo tenor;
Lisa Hoppe, contrabaix i Leo Gerstner, bateria; Josh Schofield, saxo alt #1,7; Joseph Bijon, guitarra #1,7; Sebastian
Greschuk, trompeta i fiscorn #2,4; Yossi Itskovich, trombó #2,4; Michal
Skwierczynski, guitarra #6.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguirem ara amb el Mikkel Ploug Trio, “Hope”. Publicat per Songlines el 21 de febrer de 2025. Amb Mikkel Ploug, guitarra; Jeppe Skovbakke, contrabaix i Sean Carpio,
bateria.
El guitarrista i compositor danès Mikkel Ploug ha tingut una llarga
associació amb Songlines, El primer
dels tres enregistraments del trio avantguardista de jazz de cambra Equilibrium, que co-dirigeix amb Sissel Vera Pettersen i Joachim Badenhorst, va aparèixer el
2009, i els van seguir dos títols solistes a guitarra acústica i Sun Day 2017 (2009). Hope és l'últim disc del seu primer
grup de jazz, format el 2006 amb el baixista danès Jeppe Skovbakke i el bateria irlandès Sean Carpio. Enregistrat a l'estudi després d'una gira europea, Hope captura l'energia renovada i la
finor musical de tres amics amb una llarga amistat que continuen despertant la
creativitat dels altres. Aquí també hi ha subtilesa, el mateix lirisme melòdic
i novetat harmònica escoltada amb gran efecte a “Alleviation” i “Day in the Sun”.
El programa es completa amb els arranjaments de "The Star-Crossed
Lovers" de Billy Strayhorn i dos
temes de Carl Nielsen, el gran
compositor clàssic de Dinamarca. Mikkel
anomena aquestes belles cançons antigues "els meus estàndards
danesos".
I aquest és un projecte amb 11 temes, o sigui
que és força generós, amb ritmes i tempos diversos i molta, molta delicadesa de
la seva guitarra com escoltarem en el preciós tema de Billy Strayhorn anomenat...
4.9.- The Star-Crossed Lovers (Billy Strayhorn)
4:51.
Doncs aquesta preciosa composició de Billy Strayhorn no és una de les seves
més conegudes, no, però igualment és d’una bellesa aclaparadora, també per la
subtilesa i delicadesa de la interpretació de Mikkel Ploug a la guitarra. Ben cert és que els dos companys que
l’acompanyen han estat també sublims, amb el baixista fent les seves puntuals i
profundes notes, ell que ha estat Jeppe
Skovbakke mentre que el subtil baterista Sean Carpio ha colpejat suaument caixa i timbales amb les masses,
aconseguint un so que ens ha acaronat. La melodia s’ha mesclat amb la improvisació
quasi sense adonar-nos-en. En aquests moments, Mikkel ha estat brillant per les seves idees i per com les ha
executat. Arpegis, escales, melodies força boniques les que hem escoltat en la
seva improvisació sobre aquest molt
bonic tema del gran Billy Strayhorn que
ja sabeu que va ser la mà dreta de Duke
Ellington ideal tema per començar-los a escoltar.
"Ploug
forma part d'una generació de guitarristes que van absorbir tant de Radiohead com de Bill Frisell, de manera que, tot i que hi ha una visió àmplia de
mires i l'aventura d'un improvisador amb el seu propi llenguatge distintiu,
està informat per una sensibilitat més dura i indie-rock, impulsada pels
grooves subtils i canviants de Carpio".
– Cormac Larkin, Irish Times.
Una mica d'història rellevant: durant el maig
del 2020, durant el confinament, Ploug
va fer una serenata als seus veïns de Copenhaguen
des del balcó del seu apartament amb actuacions nocturnes de guitarra elèctrica
de la música en la qual havia estat treballant durant el dia. Seguides per
milers d'espectadors d'arreu del món, aquestes ofertes aviat van portar a
l'àlbum d'estudi Balcony Lullabies
(Stunt, 2020). El disc del grup
que va seguir, Nocturnes (Stunt, 2022), compta en el trio al saxofonista Mark Turner, estret col·laborador des
dels primers dies del trio; el to suau d'aquest disc contrasta amb la sensació
més dinàmica i optimista de Hope.
L'últim disc a trio va ser At Black
Tornado (Whirlwind, 2015).
I tot i que els podríem escoltar en el tema que
titula el disc, m’ha semblat molt interessant aquest..
5.5.- East West (Mikkel Ploug) 4:28.
I quin tema més maco pel ritme així com
arrastradet que ells hi han encabit. I ens hem situat en una mena de
folk-blues-song per com els dos de la base han fet anar la màquina rítmica, en Jeppe i Sean l’un al contrabaix i l’altre a la bateria. I mentre, el líder
amb la guitarra acústica, que clarament es percep el seu so. De la melodia
curteta, ben aviat ell mateix ha fet la seva improvisació rítmica, plena
d’acords i arpegis, i no tant línies melòdiques. I què impressionant el solo
del baixista Jeppe Skovbakke, amb
quina profunditat de so que l’ha fet, alhora que amb les millors notes i les
més ben posades. Un tema on ells dos han brillat abastament, sense oblidar la
tasca rítmica de Sean Carpio a la
bateria. Tema proper als 5 minuts, però que ens ha passat com una exhalació de
ràpid, car sense adonar-nos ja han arribat al final amb la melodia a càrrec del
líder a la guitarra acústica, bonic tema.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
Tornant a Hope:
Ploug és un compositor prolífic i sempre busca noves maneres de crear
cançons: "Sovint estic seguint un tema harmònic d'interès, o potser una
petita i curiosa part de melodia que a poc a poc desenvolupo i deixo desplegar.
Però una cançó com “Chant”, per exemple, és en realitat una improvisació en
solitari que vaig fer en una església. Una sintonia. de 5, 7 i 9) va funcionar
perfectament en aquest context. L'últim apartat va ser escrit sobre un vella Martin acústica que em va prestar un
luthier per portar-la a la meva habitació d'hotel mentre m'arreglava la meva acústica
per a l'endemà. Així que "Daybreak" està format per ingredients molt
inesperats i va ser escrit amb tres guitarres diferents, cosa que crec que em
va ajudar a endinsar-me en llocs nous.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema..
6.10.- Danilo (Mikkel Ploug) 4:13.
I podeu comptar que aquest tema “Danilo” el déu
haver dedicat a Danilo Pérez,
grandíssim pianista que acompanyà a l’enyorat Wayne Shorter en els seus darrers anys conjuntament amb John Pattitucci i Brian Blade. Un tema on la cosa rítmica ha estat molt present,
sobretot per com el baterista Sean
Carpio ha fet la seva tasca de ritmes i tempos, però també per la seva
constant creació durant tot el tema. El líder l’ha començat ja amb el motiu
principal, el d’un tema on la melodia està farcida d’acords, però no només. El
seu solo a la guitarra, ara l’elèctrica, ens ha agradat força per les seves
evolucions melòdiques, per la seva delicadesa de so, pel seu fraseig que sí,
està allunyat del típic en un tema de Jazz, en un estàndard, però que ell ha
sabut elaborar al voltant dels motius rítmics del tema. I no oblido no al
baixista Jeppe Skovbakke que ha fet
una gran tasca de suport, conjuntament amb el baterista Sean Carpio en aquest magnífic i darrer tema d’ells, o sigui que
felicitats nois Mikkel Ploug, guitarra;
Jeppe Skovbakke, contrabaix i Sean Carpio, bateria.
I "'Winter Lullaby' es va escriure amb una
guitarra que amb prou feines es pot tocar, el primer instrument acústic del meu
pare, de molt mala qualitat. Només sona bé quan només es toquen dues notes
juntes, de manera que tota la melodia està escrita així. “Hope” va sorgir de la
transcripció d'una actuació de Craig
Taborn, i quan aquest tema em va agradar, vaig decidir a veure fins a quin
punt havia d’arribar al final, i amb l'escala de 9 tons de Messiaen al final".
Té alguna peça o actuació preferida al disc?
"M'agrada “Winter Lullaby” perquè la sensació de temps és tan estirada i
líquida, i puc escoltar com toquem el que cadascú de nosaltres està aportant
tot el temps". I què passa amb el títol del disc? "Sembla que hi ha
un fil en totes les meves composicions que és esperançador. Per molt fosc i de
tons menors que tingui, sembla que vaig cap a una mena de major per a un final.
Sempre busco aquesta esperança a la vida i a la música".
I ja començarem aquesta segona part del programa
escoltant el Bernard Van Rossum Quartet,
“Trampoline”. Es va publicar el 16 de setembre de 2022, ©℗ 2019 ZenneZ Records, fet als Països Baixos. Enregistrat per Paul Pouwer, mesclat per Hans Ravenstein i masteritzat per Darius van Helfteren. Amb Bernard van Rossum, saxos tenor, soprano;
Xavi Torres, piano, Rhodes, Wurlitzer, Hammond;
Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria. I al blog hi
trobareu l’enllaç al seu Bandcamp:
https://bernardvanrossum.bandcamp.com/album/trampoline.
I aquest és un magnífic disc amb 9 temes i
ritmes i tempos diversos. De balades n’hi ha algunes com aquest, el preciós
tema “Just Before Down”. També segueix aquest tarannà dolç “Tabarca” a tot
Bossa, i tema que van tocar al concert que van fer al Jazz Club Sant Vicenç el 31 de gener de 2024. També “Hope” és així
de bonica, iniciada amb una Intro a saxo tenor sol, el del líder Van Rossum. Té però un punt més de
tempo i marcatge suau de Joan a la
caixa de la seva bateria i canvis diversos i tema un tant Funk. I potser el més
líric és el “After the Storm”, tot i que bàsicament en els inicis i també per
la melodia, tot i estirar-se posteriorment. I el tema que titula el disc
“Trampoline” té un motiu principal força interessant a càrrec dels més greus de
piano i contrabaix, i amb Bernard al
soprano. A partir d’aquí, els quatre temes restants tenen ja un bon contingut
rítmic i de tempo, com per exemple el “Thug Life” amb un motiu recurrent i
principal iniciat pel líder al saxo tenor i posteriorment a càrrec de piano,
tema amb un ritme ternari i força trencat. També “Cowbell Jive” té un tarannà
vital alhora que un tant divertit, i ritmes de nou trencats que podrien ser
Latin tot i que no ben bé i el líder amb el saxo soprano. I amb un ritme un
tant Funk és el tema “Captain Hindsight” que comença el líder amb el saxo tenor
i motiu principal. I ja finalment tenim “Tricycle” amb una marcheta molt maca
tot i no ser el tema a un tempo massa viu, i el líder amb el saxo soprano.
I si us agraden les balades, les podreu escoltar
tot i havent-vos baixat el seu disc del seu bandcamp en la millor resolució, i
per això els escoltarem en el magnífic...
7.4.- Thug Life (Bernard Van Rossum) 6:22.
I què vibrant aquest tema del Bernard on a més a més, la melodia
recurrent m’ha semblat envoltada de contingut clàssic. I quin final tot i
improvisant el líder al saxo tenor i què potent la base rítmica amb el Joan marcant la caixa de la bateria
mentre que Marco al contrabaix feia
les seves profundes notes i Xavi al piano els seus acords. I el
tema l’ha començat el líder amb el motiu principal i recurrent i després pel
pianista i encara tots dos fent-lo. Tot gira sempre al voltant d’un motiu
principal, l’ànima del tema, i en aquest cas, essent recurrent encara més. I
ves per on que hem pogut escoltar la mestria de Torres al piano, a ell, a qui coneixem tant, com també al Joan, estimats tots dos. Xavi en aquest disc del 2019, està
increïble, com ho estant tots ells, car, els vam poder veure el 31 de gener
d’enguany al Jazz Club Sant Vicenç on
tots ells van estar superbs. Improvisació de Xavi i de nou motiu principal, per ja aparèixer la improvisació del
líder al saxo tenor en els moments finals, on ha estat força contundent, ell i
els tres de la base rítmica, brutal tema per començar-los a escoltar.
El saxofonista, compositor i arranjador Bernard van Rossum és conegut com el
líder de The BvR Flamenco Big Band,
un conjunt orquestral excepcional de flamenc-jazz que va aparèixer a llocs
emblemàtics i festivals com Bimhuis,
Flamenco Biennale i North Sea Jazz. En
el seu àlbum Trampoline, Van Rossum
presenta el seu quartet, amb característiques extra per a 4tet de corda (FUSE),
vent-fusta 4tet, guitarra i percussió. "Volia incloure la meva veu com a
arranjador i vaig aprofitar per incloure textures complementàries a algunes de
les peces".
I un altre gran tema d’aquest disc és...
8.3.- Tricycle (Bernard Van Rossum) 4:21.
I quin altre gran tema de nou, i ara amb el
soprano del líder. Un tema força divertit, entremaliat, amb una Intro magnífica
a càrrec del trio base, primer amb el Joan
i després Xavi i Marco per ja aparèixer la melodia del
tema, amb un canvi tonal perceptible clarament. I ja la primera i molt reeixida
improvisació de Bernard al saxo
soprano, i què maco que li ha sonat. Ens ha tornat a demostrar els seus valors
integrals com a músic complert, com ell és. Xavi al piano, de nou ens ha fet una potent i rítmica improvisació,
amb una dreta juganera i gràcil i una esquerra amb tots els acords del món,
brutal solo també. I de nou el líder recuperant el tema ens ha apropat al final
d’aquest simpàtic “Tricycle”. Bravo nois.
Nascut i criat a Espanya per una mare anglesa i un pare holandès, Bernard van Rossum aporta molts sabors
i influències. Totes les composicions i arranjaments a Trampoline porten la seva signatura. "Vaig començar a tocar la
bateria des de petit, els meus pares escoltaven Michael Jackson i Stevie
Wonder. El ritme sempre ha estat clau i per a aquest àlbum em vaig trobar
gravitant cap a composicions més basades en groove, esforçant-me per trobar el
flux en ritmes de vegades inusuals o desafiadors. Música amb profunditat però
també lleugera i juganera, com la sensació de saltar sobre un trampolí i estar
suspès a l'aire".
I ja per acabar-los d’escoltar amb el tema..
9.9.- Captain Hindsight (Bernard Van Rossum)
4:26.
I de nou un altre tema ben marcat rítmicament
pel Joan Terol i ben acompanyat al
contrabaix per Marco Zenini i esclar
que amb el gran piano de Xavi Torres.
I sí que després de la melodia del tema feta pel líder al saxo tenor, ha estat
el pianista tarragoní qui ha fet la primera improvisació. De nou, gran tècnica,
estil personal, ritme en la feina feta, Swing, creativitat a dojo, i gust
musical d’aquest crac del piano. Tot això que acabo de dir ho aplico també al
líder Van Rossum qui ens ha clavat
un tros d’improvisació, enèrgica i tècnicament perfecte. I mentre l’escoltàvem
i després encara més en el solo de JoanTerol
a la bateria, hem pogut escoltar l’orgue Hammond de Torres, ideal
tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Bernard van Rossum, saxos tenor, soprano;
Xavi Torres, piano, Rhodes, Wurlitzer, Hammond;
Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria.
I ja acabarem el programa d’avui amb el magnífic
disc dels germans Arbenz i ves per
on que acompanyats del millor contrabaixista actual, el gran Ron Carter i disc “Arbenz vs Arbenz meets Ron Carter” – The Alpine Session. Publicat
el 21 de febrer de 2025. Enregistrat per Thomas
Gabriel el 16 de març de 2024 a Gabriel
Recording. Mescla i masterització de Hannes
Kumke. Amb Michael Arbenz (piano),
Ron Carter (contrabaix) i Florian Arbenz (bateria). Produït per: Florian i Michael Arbenz per a Hammer-Recordings.
Disseny gràfic: Yuliana Chamorro. I al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp
del disc:
https://florianarbenz.bandcamp.com/album/the-alpine-session.
I de nou ens trobem amb unes músiques força
maques. Sis temes magnífics, amb estàndards i temes propis, i ritmes diversos.
“Alive” és el més tranquilet i tema de Florian
iniciat amb ell a timbales esmorteïdes i ja la melodia al piano. I “Lullaby” de
Michael és també una delícia de
composició iniciada pel pianista. I ja la resta de temes tenen una determinada
trempera rítmica i de tempo. Un dels dos estàndards que hi ha és el “It Don’t
Mean a Thing” de Duke Ellington del qual
en fan una versió increïble que quasi el converteix en un tema nou.
I ja els escoltarem en aquest....
10.1.- It Don’t Mean a Thing..(Duke Ellington)
6:32.
Doncs se’l reconeix a curts moments i per la
variació melòdica que ells han fet sobre la coneguda melodia de Duke. Per descomptat que el que canvia
molt i molt és la qüestió rítmica del tema, i no és perquè no hi hagi un
determinat Swing, no, car hi és però no de la manera habitual a la qual n’estem
acostumats. Realment han fet un tema nou, melòdicament i per ritmes. I qui
primer sembla haver improvisat és el Michael
Arbenz pianista d’una gran subtilesa i elegància, fent un treball exquisit
tot i que no massa llarg, que després n’ha fet un altre. I quina base rítmica
que l’acompanya més solvent, súper solvent diria jo, amb l’enorme Ron Carter al contrabaix i el seu germà
Florian a la bateria, ell amb qui
tinc fluïda comunicació, car ell és qui sempre m’avisa dels nous projectes i
que jo acabo posant al programa. I quin solo al contrabaix ens ha fet el més
màster de tots els baixistes, en Ron
Carter que a banda del seu increïble llenguatge, ens ha fet tremolar per la
profunditat del seu so. Alhora, el seu fraseig ha estat de lo més Jazzístic, de
lo més creatiu. I de nou el pianista Michael
amb una altre mostra de la seva creativitat pianística, que sembla ser
infinita. Quin Groove dels dos de la base més impressionant, que fan anar
aquest tema amb una vitalitat brutal.
I un dels temes que Florian ja havia publicat en les seves “Conversations” és el “Old Shaman”, magnífic i divers i tema llarg
de més de 10 minuts.
Els germans bessons Florian i Michael Arbenz,
nascuts en una família de músics el 1975, han compartit una llarga història de
tocar i crear música junts. Aquest vincle és evident en els seus projectes
conjunts, on han desenvolupat una veu musical única, inspirada en herois
compartits de la infància i l'adolescència. Al llarg dels anys, els germans Arbenz han col·laborat amb molts dels
seus ídols, com Greg Osby, Dave Liebman,
Marc Johnson, Kirk Lightsey i Bennie
Maupin. Aquestes col·laboracions han donat forma a la seva capacitat de
proporcionar llibertat musical als seus estimats convidats alhora que mantenen
el seu propi estil i perspectiva sobre la història del jazz. Aquest nou enregistrament
marca un punt àlgid en el seu recorregut artístic.
I l’altre estàndard és el de Jerome Kern i súper conegut alhora que
gran tema “All The Things You Are”, aquí però seguint bastant fidelment el
tema, alhora que recreant-lo en les seves inversemblants improvisacions.
Escoltem-los doncs en aquest...
11.5.- All The Things You Are (Jerome Kern)
4:32.
I sí que aquest gran tema de Kern l’han “respectat” en els seus
orígens harmònics i melòdics, tot i haver-hi algunes variacions que no són
significatives, no suficients per no reconèixer el tema. El tempo és força
vital, i els ritmes ai las, s’han allunyat del típic Swing i han estat marcats
per les variacions rítmiques de Florian a
la bateria i esclar que amb la conxorxa del gran Ron Carter. Sí però que de tant en tant hi ha aparegut. Melodia i
solo inversemblant de Michael al
piano, el qual ha estat certament sublim per la seva impressionant
improvisació, rítmica sí, però també amb gran profusió de creativitat i
melodies inventades increïbles i de tant en tant recuperant el motiu melòdic
principal. Un tema on bàsicament ha estat ell qui més ha brillat, al menys de
manera solista, car els altres dos li han donat tot el seu suport, i quin gran
suport.
Per a Michael
i Florian, Ron Carter va ser una
de les seves inspiracions musicals més importants durant la seva joventut. Els
enregistraments de Miles Davis amb Carter van ser bàsics a la casa Arbenz, reproduïts durant dècades. Ron Carter és una figura llegendària de
la història del jazz, que encarna l'esperit groovy, aventurer i de ment oberta
del gènere com ningú més entre les icones vives. Que Ron Carter s'unís a ells per a aquesta sessió als Alps suïssos el
març de 2024 va ser un honor extraordinari i un moment destacat de la carrera
dels germans Arbenz. Els sis temes d'aquest
enregistrament mostren la individualitat de la interpretació de Michael i Florian Arbenz, la seva profunda reverència per la tradició del
jazz i l'obertura i l'energia juvenil que Ron
Carter aporta a la seva música. Sorprenentment, la seva edat mai es fa
evident en les seves actuacions animades i atractives.
I el més vital de tempo és l’increïble
“Evolution”, tema també de Florian on
ells tres s’esplaien la mar de bé en els diversos canvis encabits en ell.
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el
programa d’avui en aquest...
12.3.- Evolution (Florian Arbenz) 7:40.
I quina brutalitat de tema que han fet aquest
increïble trio de piano, contrabaix i bateria, quina tralla més impressionant,
i de nou amb gran mestria de Michael al
piano, que ha fet de nou una gran tasca melòdica, solista i rítmica en aquest
tema del seu germà bessó, Florian. I
ja ben aviat hem pogut escoltar la inversemblant improvisació de Ron Carter al contrabaix, amb quina
energia i Swing que l’ha fet. Velocitat, afinació perfecte, i anant amunt i
avall pel mànec de la seva “berra”. S’han alternat ells dos, piano i contrabaix
en les seves improvisacions, i mentre, Florian
tampoc ha parat de crear línies rítmiques potents, alhora que amb els suaus
copets al plat “Ride”, que ha sonat molt fi. Els seus permanents redobles a
caixa, timbales i goliat no s’han aturat. I de nou hem pogut escoltar un altre
gran solo de Carter que ens ha
deixat bocabadats. I quin Swing ha aparegut de la mà d’ell i Florian, què brutal ell amb els copets
a plat, xarles i redobles a caixa i timbales. Quins acords els de Michael, i quin final més delicat
després de la maquinària rítmica que han utilitzat, quina meravella de tema per
ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre
espero que us hagi agradat tant com a mi i per això felicitats nois Michael i Florian Arbenz i senyor Ron
Carter.
L'entusiasme de Carter pel repte musical és evident, inspirant Michael i Florian a
assolir noves altures en els seus solos i la seva interacció dinàmica. Es
tracta d'una peça musical avançada profundament arrelada en l'esperit i les
tradicions del jazz. "Finding the Right Notes" és un dels lemes
musicals perdurables de Ron Carter,
i és evident que aquests tres músics han descobert unes notes realment boniques
i emocionants en la seva col·laboració en aquesta reunió cimera de mestres del
jazz.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron:
Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa en ple 44è Festival Jazz Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 25 d’abril que tindrem
a Manel
Cheniti & Enrique Heredia Quartet en un esdeveniment organitzat des del
Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat
per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta,
un concert que començarà a les 22h30m i que serà a l’Auditori del Molí dels Frares.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
