Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I en aquest, el Programa 631, ens dedicarem a
repassar diversos projectes d’editorials italianes i amigues, tals són ,no per
Abrera, A.MA Records de l’Antonio Martino, i disc “12 Angry Mushrooms” de Bosque Sound Community, la Notami Jazz de Toto Cicco, i disc “Monks
and the Third Man” de Fattori &
Sebastiani, la Dodicilune de Maurizio Bizzochett i disc “Across the Lines” de Andrea Glockner Quartet i GleAM Records i disc “Inspired” de Ron
Magril a tot Organ Jazz Trio,
i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I començarem amb el disc de Notami Jazz anomenat “Monks
and the Third Man” amb Fattori &
Sebastiani. Enregistrat per Claudio
Esposito al Bess Studio Pescara. Amb Michele Fattori, guitarra i Marcello Sebastiani, contrabaix. Edició gràfica a càrrec de Stefano Galassi. Foto de Cecilia Sebastiani. Produït per Notami jazz. https://www.edizioninotami.it/home/243-m-fattorim-sebastiani-monks-and-the-third-man-8054729511479.html.
I aquest és un treball íntim, el que fan dos
instruments de cordes interpretant la música de Monk alhora que amb un tema de cadascun dels dos membres del duo.
Tot plegat és una reinterpretació de la música del genial músic afroamericà, i
per això podrem escoltar precioses balades com la coneguda “Round About
Midnight” iniciada amb el contrabaix de Marcello
Sebastiani. També gaudirem molt amb el “Reflections” i el “Pannonica” tocada aquesta amb un punt de
dolç Swing. Ens sorprendran amb el “Cantus”, primer track i tema del baixista
amb una Intro increïble on ell es dobla al contrabaix. Hi ha dues presses del
“Blue Monk” essent però interpretacions diferents d’un mateix tema, que no
toquen igual. Fins ara els tempos són força delicats, amb aquests darrers a tot
delicat Swing. Hi ha un Blues, “The Third Man Blues” també així de tranquilet i
tema del guitarrista Michelle Fattori,
sembla que l’ànima del projecte. Finalment i el tema més vital és l’increïble
“Epistrophy” ja tornant a Monk.
Doncs els podríem escoltar amb el “Pannonica”, o
el “Reflectionc” però ho farem amb el tema del baixista anomenat...
1.1.- Cantus (Marcello Sebastiani) 3:40.
Doncs ja heu escoltat quina música més
meravellosa fan un contrabaix i una guitarra. Alhora també quina composició més
interessant, amb el contrabaix fregat amb l’arc i la guitarra puntejant en els
inicis. I sí que el baix s’ha doblat a ell mateix deixant el permanent “riff” i
motiu principal. Tema curtet de quasi 4 minuts que ja ens indica com aniran les
seves músiques, ideal per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguiré amb el tema del guitarrista Fattori a tot Blues i anomenat...
2.8.- The Third Man Blues (Micelle Fattori)
5:06.
I què maco aquest Blues del guitarrista, i
primer amb la melodia curteta, si és que hi ha melodia, com totes les dels
Blues, i ja la seva inversemblant improvisació. I sempre el “Walking” del
baixista Sebastiani acompanyant-lo.
I pensem que estem amb tots els aires de Monk,
i aquest Blues té un no sé què de proper al “Blue Monk” que ells varen gravar
en dues presses. I ben al mig del tema hi ha hagut un break, una aturada
parcial, la qual els ha situat en la segona part del tema, d’aquest magnífic
Blues interpretat a contrabaix i guitarra, poca broma.
Aquest homenatge a Thelonious Monk, que és una creació de Michele Fattori en relació al primer disc Gavagai, pretén ser una representació de la dinàmica del so i la
música que es desencadena amb la intervenció íntima de dos intèrprets. Si a Gavagai la matriu és la llibertat
d'improvisació plena, que es duu a terme sense cap llenç executiu, en aquest
disc s'exalta la relació entre l'estil entès com a idea i la reinterpretació de
l'estil, d'una manera que es desencadena entre el blanc i el negre destacant
els molt personals matisos grisos i sonors, els tempos dilatats i els espais
contemplatius, que permeten la llibertat d'improvisació i l'augment de la
llibertat d'interpretació precisa d'una mateixa improvisació dels dictats de Thelonious Monk.
I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic...
3.4.-
Epistrophy (Thelonious Monk) 4:10.
I aquest tema el van compondre Thelonious Monk i Kenny Clarke el 1941, i sembla que el darrer la melodia jugant amb
un “ukelele”, i Monk es va
encarregar de la part harmònica, que era lo seu. I ja després del tema, la
primera improvisació a càrrec del guitarrista Fattori amb un so fosc el de la seva guitarra, de ben segur de
caixa ample. I encara hem pogut escoltar una magnífica improvisació del
contrabaixista Marcello Sebastiani
tot just passada la meitat del tema i encarant-ne el final després que el
guitarrista hagi recuperat la melodia. Magnífic tema per ja deixar-los
d’escoltar o sigui que felicitats nois Michele
Fattori, guitarra i Marcello
Sebastiani, contrabaix.
És així com es justifica el títol, que també
juga amb el nom del propi compositor, que permet que hi hagi una referència
moderna al cant gregorià com en la composició inicial, així com la
reinterpretació total d'algunes peces celebrades, que es mantenen com a tals en
l'exposició del tema i les estructures, alhora que són clarament la tendència
sonora lliure de l'estil i els tòpics del gran compositor nord-americà. L'àlbum
conclou amb una composició, no sorprenentment un Blues, de Michele Fattori. Una redacció harmònica i melòdica que té en compte
l'obra de Monk, buscant amb la
mateixa ironia i precisió compositiva ser una petita innovació que sorgeix precisament
dels matisos que s'agrupen sense parar entre la transcendència i la
contingència. Entre tradició i avantguarda. Entre La Idea, la Història i la
seva (re)execució, la seva actualització en el contemporani.
I després d’aquestes magnífiques músiques,
sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme
per acaronar-nos amb la teva dolçor musical, la de les músiques del programa.
I seguirem amb un altre d’aquests magnífics
projectes publicats a Itàlia i serà
el del guitarrista israelià Ron Magril
a tot Jazz Organ Trio i disc “Inspired”
publicat per GleAM Records. Gravat i
mesclat per Yonatan Levi als Pluto Studios de Tel Aviv. Masteritzat per
Lars Nilsson a Nilento Studio. Amb
Ron Magril, guitarra; Yonatan Ricklis,
orgue Hammond, Ofri Nehemya, bateria. Foto de l'obra: Yossi Zwecker. Gràfics:
Studio Clessidra. Produït per GleAM
Records. https://www.gleam-records.com/prodotto/inspired/.
Doncs aquest projecte consta de 8 temes
interpretats magistralment per aquest trio de joves cracs. Hi ha tres baladetes
precioses “Neri”, “Cool Breeze” i “Friday” on en les improvisacions ja hi
introdueixen un puntet de delicat Swing i més en aquesta darrera. El tema més
llarg de 10m és “Africa” on ens mostren el domini instrumental de manera
fefaent. I el tempo creix a partir d’ara amb quatre temes brutals, el primer
“Twists and Turns”; segueix la segona dedicatòria a Wes Montgomery “Another for Wes”, un pèl menys viva que la primera
“Playing for Wes”, súper vital com també és el darrer tema del disc, el “Minor
Blues”.
I el disc acaba amb "Friday",
"una balada mandrosa de divendres a la tarda", en paraules del
guitarrista. Una balada ambulant, construïda sobre una forma molt curta, que
confirma l'amor del líder i del seu trio per les atmosferes blues i que posa de
nou en relleu la seva capacitat d'expressar un sentiment relaxat sense
exhibicionisme inútil però capaç d'encendre's en el moment oportú.
I ja els escoltarem en aquesta baladeta, la que
té un puntet més de tempo i delicat Swing, anomenada...
4.8.- Friday (Ron Magril) 5:36.
I de quina manera més dolça hem començat a
escoltar a aquest organ trio, sempre ells molt potents, que sí, que aviat vindrà
la trempera musical, melòdica i rítmica.
Però ja heu escoltat que el delicat Swing ha aparegut en la improvisació del
líder. L’hem escoltat amb un so no tan fosc com l’anterior guitarrista, ell amb
un so més brillant amb un llenguatge jazzístic de primer nivell i gran tècnica
pel seu fraseig, per la història que ens ha explicat. Un Swing gràcies als
baixos de l’orgue a tot “Walking” i al baterista i copets a plats i caixa. Gran
solo del jove organista, on hem pogut copsar de quina magistral manera l’ha tocat,
amb quina gran tècnica ho ha fet. Melodia de nou i ja final d’aquest bonic tema
“Friday”, ideal per començar-los a escoltar.
"Ara en el seu segon àlbum com a líder, el
guitarrista israelià Ron Magril
consolida la seva recerca dins del llenguatge postbop formant un trio d'orgue
amb músics joves que expressen una maduresa poc comuna, Yonatan Riklis a l'orgue hammond i Ofri Nehemya a la bateria. L'àlbum compta amb 8 composicions
originals que celebren el llegat dels grans de la guitarra Wes Montgomery i Grant Green,
que demostra la recerca i la improvisació per trobar el seu propi so i
construir les improvisacions buscant el seu propi camí. Inspired és una autèntica expressió de tres joves músics que
abracen plenament el so que estimen i ens retornen un so amb swing i ple
d'alegria com pocs en l'escena del jazz actual". Spencer Travis.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
"Minor Blues" és l'homenatge de Magril a una forma important de Jazz.
Un tema essencial sobre l'estructura dels 12 compassos, ple d'energia i
solucions harmòniques senzilles personalitzades en l'elecció dels colors. La
pulsió rítmica d'Ofri Nehemya és de
gran impacte i fa de teló de fons dels ardents solos de Magril i Riklis, alhora
que estimula i inspira els seus camins en una escolta mútua i contínua.
La primera part del disc tanca amb la segona
dedicatòria a Montgomery, "Another One For Wes", una peça construïda
a partir d'una cançó clàssica de 32 compassos amb inflexions bluesy però que
implica la recerca de camins d'acords per crear els obstacles adequats per a la
improvisació dins d'un llenguatge harmònic fermament arrelat a l'estètica de
l'hardbop.
"Twists And Turns" és una cançó de
swing mitjà on la melodia s'enriqueix amb puntades i temps d'aturada que donen
energia a la música. A continuació ve "Neri", una balada crepuscular
la melodia de la qual, en paraules de l'autor, "em va sortir del cap quan pensava
en el meu fill". La cançó destaca el domini harmònic del líder per
equilibrar camins complexos i fórmules més habituals per donar vida al
clarobscur desitjat. Tota la formació aquí treballa conjuntament per crear una
aura de so rica en matisos. Els solos de guitarra i orgue expressen una forta
tendència a la vocalitat amb la seva capacitat d'esperar i respirar entre
frases.
Escoltem-los en aquest magnífic tema...
5.2.- Twists And Turns (Ron Magril) 5:37.
I de nou un gran tema a tot Swing, i aquest a un
tempo més viu i melodia compartida pels dos solistes a l’inici i després feta a duet de guitarra i
orgue. Ben aviat les improvisacions, la primera la del líder a la guitarra i de
nou magistral pel fraseig, per la tècnica amb els arpegis, i una velocitat
d’execució ràpida tocant amb una gran tècnica i gust musical. El baterista de
nou súper important, ell i els més greus de l’organista. Aquest ha tornat a
brillar en la seva brutal improvisació evocant a mestres com Joe di Frencesco més modern que Jimmy Smith, podríem dir. Al final “quatres” compassos improvisant tots dos i ja
final de tema, aquest impressionant “Twists and Turns”.
Magril obre aquesta segona part amb una altra balada
anomenada "Cool Breeze". En aquest cas tenim un ambient optimista
confirmat per les paraules de l'autor: "Vull que se senti com si respires
profundament aire fresc". La peça, d'estructura senzilla i lineal en els
seus fonaments, actua com a vehicle per al treball expressiu i l'experiència en
les opcions tímbriques de l'orgue i la bateria per donar al tema el marc
adequat.
"Africa" és una cançó ja present a
l'anterior disc del guitarrista israelià amb una formació diferent. Aquí
escoltem un estat d'ànim diferent, més lligat al post-bop i al jazz modal.
Després d'una introducció lliure sobre un pedal harmònic, trobem una estructura
curta (16 compassos) impulsada per un humor afro en 12/8 en els 4 primers
compassos i en els darrers 4 compassos de la forma. Al mig, la melodia es basa
en una idea de stop & go amb una sensació de swing.
Però l'àlbum el comencen amb "Playing for
Wes", una cançó de mida mitjana amb una estructura curta plena de canvis
desafiants en un estil clàssic hard-bop. L'autor: "Ho vaig escriure com un
homenatge al meu músic favorit i la meva inspiració més gran: el gran Wes Montgomery".
I ja els acabarem d’escoltar amb aquest tema
dedicat a Wes...
6.1.- Playing for Wes (Ron Magril) 5:27.
I ja poques coses comentaré dels temes, car
llavors els programes s’allarguen massa. Però vaja, dir-vos que acabem
d’escoltar un altre magnífic tema propi i de nou a tot swing i a tempo vital.
Grans improvisacions dels dos solistes, guitarrista i organista, amb el jove
baterista portant-los a tots a bon port. Brutal aquest “Pyaying for Wes”, disc
dedicat a dos dels guitarristes que més li han agradat, Grant Greene i per sobre el gran Wes Montgomery. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que
felicitats nois, Ron Magril, guitarra;
Yonatan Ricklis, orgue Hammond, Ofri Nehemya, bateria i per cert, dir-vos
que l’Ofri va venir a tocar al Jazz Club Sant Vicenç ara ja fa uns
anyets, quan en devia tenir 17encabit ell en el Felix Rossy Sextet.
I comencem la segona part del programa d’avui i
canvi estilístic sustancial amb el disc de A.MA
Records “12 Angry Mushrooms” de Bosque
Sound Community. No tinc dades de l’enregistrament. Amb Milos Bosnic, baix; Stevan Milijanovic,
teclats; Aleksa Milijanovic, bateria; Aleksandar Radulovic, percussió; Flauta
Milena Jancuric; Aleksandar Petkovic, saxo soprano.
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/12-angry-mushrooms.
Formada l'any 2015 pel baixista Milos Bosnic, Bosque Sound Community
reuneix la flor i nata del col·lectiu de músics de jazz de Belgrad amb l'ethos de crear música original. 12 Angry Mushrooms és l'últim llançament del segell italià A.MA Records com a part de la seva
sèrie d'àlbums Serbian Wave. Compost
de cinc temes, tots escrits pel mateix Milos,
l'àlbum inclou Stevan Milijanovic als
teclats, Aleksa Milijanovic a la
bateria, el percussionista Aleksander
Radulovic, Aleksandar Petkovic al saxo soprano i l'art sublim de la
flautista Milena Jancuric. Amb tots els artistes anteriors reunint-se al capdavant dels seus
respectius instruments i sons.
Doncs ja els escoltarem en el preciós tema...
7.2.- Please, One for Goodbye (Milos Bosnic)
9:40.
Doncs sí, un bon canvi d’estil alhora que de
tempo després del tema de Ron Magril dedicat
a Wes Montgomery. Potser sí que ens
feia falta reposar i calmar-nos una mica, i ben cert és que així ha passat, tot
i escoltant aquesta molt bonica i tendra balada, composició del baixista Bosnic. Ens han acaronat els sons del
saxo soprano de l’Aleksandar Petkovic,
amb la melodia; el piano de Stevan
Milijanovic i el baix de Milos
Bosnic ells dos improvisant, i de nou el soprano, recuperant la melodia, i
sempre amb el suport dels dos de la base baix i amb la bateria de Aleksa Milijanovic, i amb quin final
més bonic, ara amb els teclats de l’Stevan,
ideal tema per començar-los a escoltar.
12 Angry
Mushrooms és un
àlbum de música magníficament elaborada i això és molt evident en el tema d'obertura
i una de les principals, l'obra de 15 minuts que és “San Francisco Waltz”. Una peça
impressionant de Jazz Fusió que farà
les delícies dels fans de Chick Corea,
Jaco Pastorious, Weather Report i
Wayne Shorter, “San Francisco Waltz” ofereix a l'oient un recorregut a
través d'un laberint musical a mesura que es construeix a partir dels seus
inicis de teclat, bateria, baix i saxo soprano i s'uneixen per increïbles
pauses de percussió i solos de flauta.
I els seguirem escoltant en aquest brutal i
llarg tema de més de 15 minuts, on hi haurà de tot, musicalment parlant...
8.1.- San Francisco Waltz (Milos Bosnic) 15:12.
Què, com us ha quedat el cos. Bé, oi? Meravella
de tema amb tota la Fusió del món, la que feien els ja comentats i per
resumir-ho, els Weather Report. I
quin canvi al bell mig del tema, amb els copets al canto de la caixa de la
bateria d’Aleksa. I si la primera
part hem pogut escoltar els teclats de l’Steven,
i també dominant melòdicament el saxo soprano de l’Aleksander, després, a la segona, ha estat la flauta de Milena Jancuric i sempre, sempre el
baix de Milos Bosnic, els teclats de Stevan
Milijanovic i per descomptat la bateria de Aleksa Milijanovic. Ell mateix, i ja a les acaballes del tema, ha
fet també una brutal improvisació. Brutal aquest “San Francisco Waltz”.
Fins i tot en aquesta circumstància, A.MA Records i Antonio Martino va ser previsor, donant suport a la causa d'un
conjunt que reuneix alguns dels músics més brillants de les regions de l'Est d'Europa, on el jazz demostra ser
un terreny extremadament fèrtil en totes les seves múltiples expressions. El
baixista Milos Bosnic, el teclista Stevan Milijanovic, el baterista Aleksa Milijanovic, Aleksandar Radulovic a la percussió, Milena Jancuric a la flauta i Aleksandar Petkovic al saxo soprano,
són músics de primer nivell que giren al voltant del concepte de «12 Angy Mushrooms». Un actiu
instrumental particular que recorda de vegades algunes fases del projecte Return To Forever de Corea i d'altres
l'aventura de Weather Report de Shorter
i Zawinul, però alguns passatges podrien tocar fàcilment els supòsits de la
Mahavishnu Orchestra de John McLaughlin. En definitiva, una
autèntica delícia per als amants d'un so i un component del jazz modern, de vegades
oblidat i menyspreat. El baixista Milos
Bosnic, líder declarat de la banda, mostra un cor compositiu poc habitual,
actuant amb total autonomia i destil·lant unes petites perles de fusió
contemporània, que fàcilment podrien venir d'una època llunyana, com peces
rares d'una casa d'art revisitada per al mercat del luxe, però amb la capacitat
de mirar amb orgull els que el van precedir, i sense complexos. Tot el sistema
de so flueix amb suavitat i sense friccions, a través d'un entorn instrumental
equilibrat, on el ritme i la melodia sempre troben un complement perfecte.
Amb una pista d'obertura tan forta, el “San
Francisco Waltz”, la resta de l'àlbum escala més altures a mesura que avança
fins a la brillantor lacònica de la cançó principal de dues parts mitjançant
l'efecte calmant de “Please One For Goodbye”, que ja hem escoltat, i la forta
percussió a “Arsen D” que ara escoltarem. 12
Angry Mushrooms és un àlbum
imprescindible que consolida encara més A.MA
Records com a segell de jazz i a Belgrad
com el seu nucli.
I ja els acabarem d’escoltar en el potent tema, també
del líder Milos Bosnic, anomenat...
9.3.- Arsen D. (Milos Bosnic) 7:06.
I 10-n’hi-C de gran tema que acabem d’escoltar,
i amb quina entrada, quina Intro amb l’arpegi persistent del piano de l’Stevan ja indicant-nos el ritme i tempo
del tema, i ja la melodia clàssica del saxo soprano de l’ Aleksandar i ells dos sols una bona estona. I ja l’entrada del
baix, bateria i ara les percussions de l’Aleksandar
Radulovic amb tota la trempera possible. I què impressionant el canvi amb l’entrada
del baix elèctric de Bosnic i
posterior solo de Milijanovic al
piano, brutal ell, i també les percussions, arribant ja al final del tema, on
de nou ens hem trobat amb un “break” quasi silenciós amb el solo del baix
elèctric del líder Bosnic per ja
encarar el final d’aquest brutal tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o
sigui que felicitats nois Milos Bosnic,
baix; Stevan Milijanovic, teclats; Aleksa Milijanovic, bateria; Aleksandar
Radulovic, percussió; Milena Jancuric, flauta; Aleksandar Petkovic, saxo
soprano.
El moment més elèctric del jazz, concretament el
vinculat a la música de fusió, no sembla fer molts conversos entre els músics
contemporanis, que sovint són més adherents a determinades formes evolucionades
de post-bop amb digressions clàssiques i pseudoescandinaves. La fusió fa por
perquè és menys escolar i pautada, i sobretot requereix una visió més àmplia
del jazz i més enllà, tret que et redueixis a una mena de cocteleria alegre jazz-rock-funk
propera al smooth jazz. D'altra banda, la música de la Bosque Sound Community incorpora elements d'elecció que es remunten
a l'època daurada de la música de fusió post-Davis, a mig camí entre les visions eclèctiques de Zawinul i la imatgeria fèrtil de Chick Corea.
I nosaltres encarem el final del programa amb un
altre canvi d’estil, amb el darrer disc dedicat al Jazz que es fa a Itàlia,
el publicat per Dodicilune, “Across the Lines” de Andrea Glockner Quartet. Enregistrat
per Griffin Alan Rodriguez del 14 al
17 de juny de 2024 a Shape Shoppe
Paradiso, Monteriggioni (Si), Itàlia. Mesclat i masteritzat juliol/agost de
2024 a Shape Shoppe Paradiso,
Monteriggioni (Si), Itàlia. Amb
Andrea Glockner, trompeta baixa, trombó (8), pandereta (2, 6); Santiago
Fernández, piano, teclat; Silvia Bolognesi, contrabaix, baix elèctric;
Alessandro Alarcon, bateria; gesta. Joseph Bowie, trombó (2, 6, 7, 8), veu (2,
7, 8), pandereta (8). Foto de portada, Stéphane i Stefania Glockner. Fotos de
Stéphane i Stefania Glockner, Griffin Alan Rodriguez, Tommaso Taurisano. Totes
les composicions d'Andrea Glockner
excepte #(2, 6) d'Andrea Glockner,
Santiago Fernandez, Silvia Bolognesi, Alessandro Alarcon, Joseph Bowie; #4 d'Alessandro Alarcon. Lletra de Joseph Bowie #(2, 7, 8). Produït per Andrea Glockner i Maurizio Bizzochetti,
Dodicilune. Contacte: glockner.andrea@gmail.com; instagram.com/il_maestrone/.
https://www.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mwKKLKfa7_gOpuOCf6mUHgaryjul6rLQo.
I aquest és un disc sorprenent, per la varietat
d’estils musicals que hi trobarem quan l’escoltem sencer. Hi ha un tema “Em’”
que comença com a balada, però ai las que això no ha durat gaire, no, i el tema
és de 10m. Després d’aquests primers moments ja anem a tot Swing i a tempo viu
amb solo del líder al trombó. El tema té però, diversos breaks on ens tornarem
a trobar ben calmats i després s’hi tornaran a posar amb trempera.
Doncs a veure què ens diuen ells d’aquest tema:
“Em’” és el resultat d'una trobada inesperada entre dues persones, que porta a
una breu història. L'atracció hi era, però les expectatives eren diferents.
Això es reflecteix en una composició a dues cares, alternant una melodia dolça
i una tensió palpable, tempos lents i ràpids, així com moments d'improvisació
lliure o seccions estructurades. Va ser composta l'any 2024.
Doncs ja la podem escoltar..
10.5.- Em’ (Andrea Glockner) 9:53.
Doncs 10-n’hi-C de tema, de canvis rítmics
encabits en aquest. Sobretot, el so de la trompeta baixa del líder Andrea. Poques vegades si no la primera,
la que he escoltat una trompeta baixa. Quin so més profund que te. Tema iniciat
pel trio base de piano, contrabaix i bateria, molt delicadament, ells i ella
que han estat Santiago Fernández, Silvia
Bolognesi i Alessandro Alarcon,
i ja la melodia amb la trompeta baixa del líder, i ja moments després, el primer
canvi rítmic i de tempo, què brutal, ells improvisant a mode d’impro
col·lectiva i força Jazz d’Avantguarda
una bona estona. De nou, balada, delicadeses subtils i solo de Silvia al contrabaix, calmat, preciós,
com també el del pianista Santiago
igual de bonic. I ai las, que de nou un canvi de tot, amb la trempera adequada,
improvisació del líder a la trompeta baixa i un Swing brutal pel “Walking” de
la baixista i així van seguint una bona estona, apropant-se al final i anar-se
diluint tot de mica en mica, suaument, ideal tema per començar-los a escoltar.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I també hi ha 3 temes llargs de més de 12
minuts, el primer “Tiatilae” és una composició del 2020 dedicada a una amiga
músic, Laetitia. El títol és
simplement el seu nom escrit al revés, utilitzant una forma de llenguatge
anomenada "verlan", que s'utilitza habitualment a França. També és així de llarg “Recovery”
que és el resultat d'una reflexió feta el setembre de 2023 sobre la nostra
relació amb Internet, que és alhora una potent eina per a la recerca,
l'entreteniment i el treball, però també pot suposar un perill. Sovint és
difícil controlar el que veiem o llegim, i ens trobem davant d'imatges que
preferim evitar o amb informació manipuladora. La lletra d'aquesta composició
recorda que l'amor és una forma de recuperació.
I un altre és “Swiss Interval" que vaig
compondre l'any 2023, després de molts viatges a Suïssa. Aquest país m'inspira profundament amb la bellesa dels seus
paisatges, especialment als cantons del Valais
i del Ticino. Imagineu-vos assegut
en un tren d'alta velocitat, mirant llacs i muntanyes passar per la finestra.
Doncs els escoltarem en aquest tema...
11.3.- Swiss Interval (Andrea Glockner) 12:11.
Bé, aquest és un tema massa llarg per comentar-lo
extensament, però vaja, incidir en la qüestió rítmica d’aquest potent tema, i
en els solos dels seus membres, i primer el del líder a la trompeta baixa, Andrea Glockner, brutal i llarg solo
que ens ha fet. I amb un petit canvi sonor hem escoltat el també llarg solo del
teclista Fernández, i en aquells
moments a trio del baix elèctric de Silvia
i la bateria d’Alarcon. Moments
melòdics amb la trompeta baixa del líder i de nou canvi sonor, melodies, tot
farcit dels ritmes de la base, el permanent Riff de la baixista, com a motiu
principal i de nou el líder a tot Jazz d’Avantguarda,
ell a soles amb el baterista Alarcon
que han estat brutals. De fet, aquest darrer s’ha quedat sol fent també un
llarg i brutal solo a la bateria i de fet fins el final d’aquest impressionant “Swiss
Interval” de l’Andrea Glockner.
Hi ha també dos temes improvisats, “Improvisation
1”, que és una improvisació col·lectiva creada l'últim dia d'enregistrament amb
Joseph. Igual que amb “Improvisation
2”, no vam establir cap regla per a nosaltres mateixos. El darrer track dura 8m
i mig i és “Playground”, que és un homenatge a les hores que vaig passar als
parcs infantils de Bordeus. Aquests
espais per compartir van reunir aficionats al bàsquet per jugar, practicar i
divertir-se. Sempre he vist aquest esport com un art, per la dansa entre el cos
i la pilota i la creativitat dels esportistes en les diferents fases del joc.
El pati em recorda, en certa manera, una jam session, un lloc de trobada al
voltant d'una passió compartida. Aquesta composició es remunta al 2024.
I un dels temes amb Swing és “Choise”, composta
l'any 2022 per Alessandro Alarcon,
concentra i sintetitza una barreja d'emocions que es senten en moments en què,
utilitzant un llenguatge, no es pot expressar exactament la idea que volen
transmetre. De fet, «Choice» és una paraula que no existeix en cap vocabulari,
sinó un terme creat combinant les paraules següents: "Choix"
(francès), "Choice" (anglès), "Scelta" (italià).
Doncs ja els deixarem d’escoltar amb en aquest
tema i nosaltres acabarem el programa d’avui dedicat a una part del Jazz que es fa ara mateix a Itàlia.
12.4.- Choise (Alessandro Alarcon) 6:53.
I de nou acabem d’escoltar un altre gran tema,
amb canvis diversos, amb un Swing brutal pel “Walking” de la baixista Silvia, tot i que la cosa ha anat
canviant de tant en tant. Iniciat amb redobles del baixista, i ja la melodia
ara amb el líder sembla que doblant-se amb la seva trompeta baixa i ja qüestió
rítmica ben establerta deixant pas als canvis rítmics del tema amb el pont o la
B a tot Swing, i ja la primera molt reeixida i llarga improvisació del pianista
Santiago Fernández. El líder Andrea l’ha seguit a la trompeta baixa
fent-nos de nou una brutal improvisació; quin llenguatge jazzístic que té,
alhora que domini de l’instrument, brutal. I sempre al darrera una potent
secció rítmica amb el contrabaix de Silvia,
la bateria d’Alarcon i esclar que el
piano de Santiago. I recuperant el
motiu principal a tota trompeta baixa de l’Andrea
han arribat al final del tema i acabant-lo de cop, ideal per ja deixar-los d’escoltar
i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat
tant com a mi, o sigui que felicitats nois Andrea
Glockner, trompeta baixa, trombó (8), pandereta (2, 6); Santiago Fernández,
piano, teclat; Silvia Bolognesi, contrabaix, baix elèctric; Alessandro Alarcon,
bateria; gesta. Joseph Bowie, trombó (2, 6, 7, 8), veu (2, 7, 8), pandereta
(8).
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa en ple 44è Festival Jazz Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 25 d’abril que tindrem
a Manel
Cheniti & Enrique Heredia Quartet en un esdeveniment organitzat des del
Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat
per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta,
un concert que començarà a les 22h30m i que serà a l’Auditori del Molí dels Frares.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
