Programa 649: Inici 17a temporada - Rubén Reynaldo, Miles Mindlin i Ollendorff - Hoenig - Chaplin, dimecres 17 de setembre de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Molt bona nit a tothom. I ja ens retrobem de nou després de l’estiu i les merescudes vacances, i per això benvinguts, i ves per on que encetant la 17a temporada d’aquest Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa. Aquest és un programa de Jazz que li dedico al gran Cifu, mestre de totes i tots els que ens aventurem a fer un programa de ràdio de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu, i per això també, un petó ben gran Cifu. Encetem la temporada amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que estem a la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.
 
Avui el programa anirà de guitarristes, amb dues produccions de Fresh Sound New Talent, les de Miles Mindlin i el “Enchanted” amb Tom Ollendorff. Per a FSNT, el productor executiu és Jordi Pujol. També tindrem la guitarra del gallec Rubén Reynaldo – “Fusión Olívica”, edició en vinil que em va enviar a casa amb una preciosa dedicatòria, i passat a digital en primera escolta, o sigui que moltes gràcies Rubén.


I començaré el primer programa de la 17 temporada amb el disc del gran guitarrista gallec, posseïdor d’una gràcia personal a l’hora d’interpretar, a l’hora de tocar la seva guitarra, però també per com de boniques i diverses són les seves composicions, com ben aviat constatareu; Rubén Reynaldo – “Fusión Olívica”. Publicat el 12 de juny de 2025 per FREE CODE JAZZ RECORDS 2025. Enregistrament simultània d'àudio i vídeo, producció i masterització,  desenvolupats íntegrament a BeaBesada Estudis (Peitieiros-Gondomar-Pontevedra-Galicia). Realitzat per un únic enginyer de so, Diego Bea Besada, a l'Estudi A, en rigorós directe, durant 4 sessions matinals: el 26 d'abril, 24 de maig, 21 de juny i 2 d'octubre de 2024. Amb Rubén "Reinaldo" Baña (guitarra, composició, arranjaments i coproducció), Antonio López "Monano" (orgue), Gustavo Hernán (contrabaix), David Failde (bateria). SO I IMATGE: Diego Bea Besada: Enregistrament, mescles, masterització i coproducció. https://rubenreinaldo.bandcamp.com/album/fusi-n-ol-vica.
http://rubenreinaldo.blogspot.com/2025/07/fusion-olivica-primer-album-de-ruben.html.
 
Grata sorpresa tot i escoltant aquest darrer projecte de Rubén. D’entrada un percep una mena d’homenatge al Organ Jazz Trio, tot i ser quatre els músics que hi participen. Aquest homenatge però, no rau en les músiques d’aquells mítics trios amb orgue, guitarra i bateria, no, car aquí, brillen les seves composicions allunyades aquestes del Jazz Blues que feien Jimmy Smith i Kenny Burrell, on la lírica de les melodies hi és predominant. Un altre concepte important és el de l’aspecte rítmic dels temes, car puc dir que no hi ha cap balada. Una bona part d’ells, amb una bona trempera rítmica, barreja d’estils on el Funk hi és predominant; aquest però segueix el món de la Fusió, en aquest cas, Olívica, per Vigo. També valoro el gust interpretatiu dels solistes, guitarra i orgue, els quals es complementen la mar de bé. Un quartet on el quart element és el contrabaix, el qual participa també dels solos de manera molt eficient i alhora permet deixar a l’organista en la missió solista i d’acompanyant fent acords, sense haver de fer els més greus. Finalment, s’ha de considerar i valorar molt positivament haver-lo fet en un rigorós directe a l’estudi, sense preses alternatives, tot a la primera, i també en filmació de vídeo. En la seva dedicatòria afegida al disc que em va enviar el 15 de juny passat, ell parlava de tornar a les seves essències i orígens, tractant de reflectir el seu moment actual. O sigui que bravo Rubén Reynaldo per aquest exquisit disc, per aquestes boniques melodies, per aquestes magnífiques improvisacions.
 
Comencem amb el segon track de la cara A i tema anomenat...
 
1.2A.- A Vigo, con mis cinco (Rubén Reynaldo) 4:37.
 
Doncs ja heu pogut constatar que ens trobem front un músic complet, instrumentista i compositor, havent fet l’arranjament d’aquest i de tots els temes. Subtilesa interpretativa en un tema amb un ritme d’amalgama com ell mateix ens explica.
 
“Un canvi cap a la felicitat pel qual fa ver falta valor. Tot nou: treball, casa, entorn, i tot un gran repte vital que representa aquesta peça a ritme d’amalgama. Un salt cap a la incertesa durant el qual em vaig adonar que la meva intuïció m’havia dit el correcte, en un sopar amb cinc persones molt importants per a mi: Cristina, Noelia, Gustavo, Paco i Carlos. Era fi d’any 2022, però també el començament  d’una gran etapa, Musikenza.”


Tema on hem pogut gaudir dels solos del líder Rubén a la guitarra, però també del molt maco que ha fet l’organista Antonio López, “Monano”. Els dos de la base rítmica, Gustavo Hernán, contrabaix i David Failde, bateria  han fet una magnífica tasca de suport rítmic als dos solistes. Un tema que han fet a duet ells dos, Rubén i López, guitarrista i organista, per ja aparèixer la primera improvisació a càrrec del líder a la guitarra, i què ben parida que l’ha fet. En les seves maneres interpretatives es nota el “punch”, l’atac a la corda, potent però alhora subtil i delicat, so que pot haver passat per algun sedàs electrònic. Destil·la tècnica a dojo, llenguatge propi encabit en l’harmonia, aquesta que escoltem de la mà de l’organista ”Monano”. Aquest ha aparegut delicadament iniciant la seva improvisació, omplint-nos de tendresa per la melodia creada. I sempre els de la base rítmica, contrabaix i baterista, Hernán i Failde. Ideal tema per començar-los a escoltar.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I seguim ara amb dos temes seguits, els més curtets, i anomenats...
 
2.1A.- Escuchas, Teis Blues (Rubén Reynaldo) 03:25.
3.3B.- Café y Cristina (Rubén Reynaldo) 02:41.
 
I del primer tema ell ens diu això:
“El meu estimat barri vigués sona de manera única des que tinc us de raó. És pura expressió de gent treballadora i incansable, és per això que tenia molt clar que aquest tema havia de començar i acabar trencant la monotonia rítmica. A Teis, existeix una barreja cultural molt interessant, i un Latin blues menor, crec que ho reflecteix la mar de bé. Des d’Àfrica, passant per Amèrica i la resta d’Europa. Melodia i solos, tenen energia, perquè d’això ens en sobra aquí, a San Salvador de Teis.”
 
I sí que hem notat això que ens ha dit Rubén, el canvi rítmic a l’inici i final del tema, trencant la “monotonia” rítmica del tema, que no és que sigui monòton, no. Un tema curtet de melodia per ja deixar pas a les improvisacions, la primera i molt reeixida, la d’ell a la guitarra, més llarga que la que ha fet el baixista Gustavo Hernán, en un tema que acaba amb un solo del baterista David Failde. Ha començat amb la melodia sí, però ja la primera i reeixida improvisació de Rubén a la guitarra, que m’ha semblat magnífica. L’estil punyent és de nou evident, la qual cosa l’identifica. Llenguatge elegant i vital, o sigui que magnífic. El baixista Hernán ha fet un solet curtet, i ja el tema i final amb el baterista.
 
I del segon “Café y Cristina” ens diu això:
Fer un cafè amb la meva dona un diumenge qualsevol en un dels nostres recons secrets de la ciutat “olívica”: he intentat descriure amb música aquest gran moment per a mi. Vaig compondre una peça breu perquè ella és menudeta d’estatura però molt gran amb les belles arts. Sona espontània i dinàmica, perquè així és el seu caràcter. Un tema divertit, càlid i irregular, perquè el que més m’agrada, és precisament, que ell mai em deixa de sorprendre.
 
I sí que ha resultat vital el tema, sí. Una bona Intro ha donat pas a la melodia a càrrec del líder a la guitarra, amb un rerefons de l’orgue de López, per ja aparèixer la seva improvisació, la del líder Reynaldo, marcada per la subtilitat de les seves anades i vingudes, pujades i baixades al registre agut i tornades a baix. Un solo que de nou ens ha captivat per la sonoritat, però també per com sap bellugar-se per l’harmonia del tema, a mode de juguesca. També l’orgue de “Monano” s’ha passejat per aquest circuit harmònic d’anades i tornades, fent-ho de manera delicada, com n’és el seu so. Ens ha sorprès aquest organista del qual no en sabíem les seves habilitats. Un bon i curtet tema dedicat a la seva dona Cristina.


I ja l’acabarem d’escoltar a ell i a ells en el tema anomenat...
 
4.3A.- Vida en Padrenda (Rubén Reynaldo) 04:20.
 
I en Rubén ens diu això d’aquest tema:
“Aquesta peça parla d’un record inesborrable, el de la casa on es va criar el meu avi matern amb els seus germans. Experiències memorables he viscut allà amb la meva família i amics després de començar la nova etapa d’aquesta casa el 1987. Va ser el meu refugi de “O Tarendo”. Un racó a la parròquia de San Miguel de Desteriz, a Padrenda. Essent un nen recordo recollir fulles de l’olivera per portar-les al tradicional diumenge de rams. Un lloc lluny del mundanal soroll, però ple de vida.”
 
I sí, aquest tema té molta vida, car també m’ha semblat el més vital rítmicament del disc. També el més “funky”, amb una molt bona trempera. La Intro delicada i curteta ha estat la mar de bé per deixar pas a la melodia a càrrec de líder i després de l’organista. Ells dos han fet la B del tema, per ja tornar a les As del tema. I quina improvisació més reeixida que ens ha fet “Monano”, impressionant. Ens ha recordat a alguns dels seus mestres, Smith, DeFrancesco, i d’altres. Un curtet solo del baterista ha deixat pas al gran solo de Rubén, el qual de nou ens ha enlluernat. La seva guitarra sona brillant, sovint punyent per com ataca la corda, i no em vull fer pesat; el fraseig, inversemblant, amb una càrrega jazzística més que evident. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Antonio López, “Monano”, Gustavo Hernán, David Failde i sobretot a Rubén Reynaldo i gràcies per haver-me enviat el teu primer vinil. Abraçada gran!
 
I de nou ens retrobem amb la dolça veu de Carme de la Fuente, ella que també ha gaudit, de ben segur, d’unes bones vacances. O sigui que benvinguda Carme amb el teu primer micro conte de la 17a temporada.
 
Gràcies Carme per seguir acaronant-nos amb la teva càlida i plàcida veu, amb les músiques d’aquest programa.
 
I ara farem un salt estilístic, passant de les essències musicals de Rubén Reynaldo a les d’un Jazz contemporani amb tot el sabor musical de les Illes Britàniques, tot i seguint amb els dos discos de FSNT que són enregistraments sonors © 2023 per Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.

 
I el primer és el disc de Miles Mindlin. Enregistrat a Livingston Studios, Londres, el 12 i 13 de setembre de 2022, amb els enginyers de so, Marcus Locock i Alex Bonney. Mesclat per Alex Bonney. Amb Miles Mindlin (guitarra), Noah Stoneman (piano), Freddie Jensen (contrabaix), James Maddren (bateria). Totes les composicions són de Miles Mindlin. Produït per Miles Mindlin.  I al blog hi trobareu l’enllaç d’aquest disc:
https://www.freshsoundrecords.com/miles-mindlin-albums/57097-miles-mindlin.html.
 
I hi ha tres temes encabits en el tempo de la balada, molt delicats, “Final Song”,  “Volto” i “Overview Effect”, però els començarem escoltant primer amb el curtet tema “Interlude” i després amb “Brasov”, tots dos seguits.
 
5.4.- Interlude (Miles Mindlin) 1:32.
6.2.- Brasov (Miles Mindlin) 5:44.
 
I què bonic l’”Interlude” de Miles. I ves per on que m’ha semblat escoltar uns moments propers a ”Alfonsina y el mar”. Amb un tema així a guitarra sol, te n’adones de les virtuts solistes de l’intèrpret, cosa que hem constatat. I ell ens diu d’aquest tema que “en concerts en directe, l’interpreto per connectar-hi improvisacions sobre diverses tonades, cançons, cosa que sembla molt popular, així doncs la vaig tocar a l’estudi al final del segon dia de gravacions”.
 
I Brasov  sembla ser una ciutat que et trobes de camí de Bucarest a Transilvània, i ens diu això:
“A la carretera de Bucarest a Transilvània, la terra s'obre pas des de la plana fins a muntanyes molt escarpades. Brasov es troba aquí, al coll i amunt dels vessants. Vaig viatjar a través d'aquesta zona mentre m'endinsava més endins de Transilvània, que és plena d'óssos salvatges.”
 
I aquest “Brasov” té una melodia repetitiva que se t’enganxa, i ja es percep d’entrada. El ritme ternari a tot vals se li escau la mar de bé. Un pont subtil, de nou el tema i ja les improvisacions, i la primera la del baixista Freddie Jensen qui ens ha fet una profunda improvisació, per greus, però també per llenguatge. Pianista i baterista donant-li el suport, i ja el líder fent la seva. Jazz per tot arreu, per so, per fraseig, per motiu principal recurrent que va apareixent, però també per la seva subtilesa interpretativa. El piano de Noah ha aparegut al final, un d’aquells finals que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Ideals temes per començar-los a escoltar.


“Sempre m'ha fascinat la relació de la societat humana amb el temps, com afecta la nostra percepció del món i com els artistes de tota mena s'esforcen per crear una "bombolla". Això, d'alguna manera, fixa el temps en el seu lloc en la música, la història, el cinema, la pintura, etc., però també el temps flueix naturalment dins d'ell. L'art crea un reflex del temps que passa dins i fora d'ell. Recordar el passat és com somiar, alhora irreal i vívid i amb un efecte profund en el present. Volia que aquest àlbum encapsulés això perquè cada composició tingués una substància emocional clara però també una sensació de lleugeresa i brevetat, molt semblant a la naturalesa surrealista d'un record.” — Miles Mindlin.
 
I encara els escoltarem en un tema força interessant anomenat..
 
7.8.- Karenin (Miles Mindlin) 6:43.
 
I ell ens diu això d’aquest tema:
Karenin està inspirat en el gos que surt a la novel·la de Milan Kundera, “La insuportable lleugeresa del ser”. “Karenin gaudeix molt de fer la mateixa rutina cada dia. En canvi, les vides dels altres personatges estan plenes de dislocacions i salts en el temps. L’existència de Karenin és constant, estàtica i tanmateix m’ha semblat molt commovedora.”
 
Pel que fa al tema m’ha semblat força potent, sobretot durant la improvisació del líder. Potent per la base rítmica, concretament el baterista James Maddren, i també per la manera d’ell d’improvisar amb la guitarra. Al final però, les coses s’han asserenat i ves per on que amb el subtil solo del baterista han arribat al final delicadament. El tema però ha començat potent, per com n’és la melodia. Una primera i brillant improvisació del pianista Noah Stoneman ens ha captivat. Miles Mindlin l’ha seguit encetant un solo que ha anat a més a cada minut que passava, arribant a cotes altíssimes de potent sonoritat, fraseig i llenguatge a tot Jazz. Brutal tema.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i anomenat...
 
8.7.- Optic Prism (Miles Mindlin) 5:33.
 
I ell ens diu això d’aquest tema:
“Escoltava molt el segon gran quintet de Miles Davis. Em va inspirar la naturalesa atrevida i imprevisible de la seva música i la llibertat i l'espontaneïtat combinades amb precisió i disciplina.”


I quin tema més impressionant acabem d’escoltar. Brutal pel tempo, sobretot durant la improvisació del líder a la guitarra. La feina que fa el baixista Jensen amb el baterista Maddren és impressionant. Quina trempera més brutal, i d’aquesta manera acaba aquest tema, amb l’”ai” al cor. Els inicis han estat més suaus, amb la melodia feta pel líder, que ens ha semblat força ben trobada. I ja el baixista s’ha posat a fer un “Walking” esfereïdor, quasi a mode de solo, ell amb el baterista. Brutal! I ja al cap d’una mica ha entrat Miles Mindle fent el seu espaterrant solo amb la seva guitarra. Moments que han anat  in “crescendo” de manera evident. Solo d’una gran classe interpretativa, amb una sonoritat jazzística sense cap mena de dubtes. Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Miles Mindlin (guitarra), Noah Stoneman (piano), Freddie Jensen (contrabaix), James Maddren (bateria).


I segueixo amb FSNT i ara amb el disc on Tom Ollendorff està acompanyat de Conor Chaplin i Ari Hoenig, anomenat “Enchanted”. Enregistrat als Giant Wafer Studios, Llandrindod Wells, Gal·les, els dies 19 i 20 d'octubre de 2022. Produït per Tom Ollendorff, Ari Hoenig i Conor Chaplin. Amb Tom Ollendorff (guitarra), Conor Chaplin (contrabaix) i Ari Hoenig (bateria). I ves per on que dels 9 temes del disc, 5 són del baterista americà, 1 de John Coltrane, 1 de Wayne Shorter 1 de Rodgers-Hammerstein i 1 de Tom Ollendorf.
 
I ben vist, aquest disc té també alguns temes a tempo de balada, com són “Some Enchanted Evening” (Rodgers-Hammerstein), “Hollywood” (Tom Ollendorff), i una mica més viu, “The Painter” (Ari Hoenig). I avui no anem de balades, o sigui que els començarem escoltarem en el Blues de l’Ari Hoenig anomenat “Don’t Take the G Train”...
 
9.9.- Don’t Take the G Train (Ari Hoenig) 6:20.
 
I amb quina subtilesa han començat aquest tema, ja amb el contrabaix de Conor Chaplin fent la seva part melòdica del tema i ja la seva reeixida improvisació. De fet no s’acaba de veure on acaba una i comença l’altre. Brutal interpretació del baixista Conor i ja l’aparició del compositor i baterista colpejant les timbales i caixa amb el so apagat, sense el bordó, i ell també fent la melodia, car les timbales estan afinades al to del tema. Brutal. I de quina manera ha entrat la guitarra de Tom amb una entrada de redobles subtils de Hoenig. Grandíssim solo del guitarrista britànic, amb un so un tan més fosc que els dos anteriors, m’ha semblat, coses de les seves guitarres i estris diversos. Un magnífic Blues, que ja tocava, tot i haver-ne escoltat un a tot Latin Blues menor, del Rubén. I ves per on que per acabar-lo, ha estat ell mateix, l’Ari Hoenig qui ho ha fet, melòdicament, amb la seva bateria. Brutal tema per començar-los a escoltar.


Vaig conèixer en Tom Ollendorff el 2017. Va venir a casa meva per prendre una classe durant la seva visita a Nova York. Tan bon punt vam començar a tocar, vaig saber que teníem molt en comú musicalment i potencialment un fort vincle musical. Ens vam separar amb la intenció de tornar-nos a trobar. L'any següent vaig rebre una invitació formal per anar al Regne Unit, i el febrer de 2019 vaig viatjar a l'altra banda de l'estany durant 10 dies i fent concerts amb en Tom i una altra joia britànica anomenada Conor Chaplin. En Conor és un multiinstrumentista i un veritable músic d'equip i, en aquest cas, el nostre baixista.
 
I seguim amb el tema de l’Ari Hoenig anomenat...
 
10.5.- Home (Ari Hoenig) 5:12.
 
Uauuu. I de nou el baixista Chaplin ara a tot “Walking” i ja d’entrada, què impressionant. Ell i baterista primer, per ja aparèixer la melodia a càrrec de Tom amb la guitarra. Una melodia tranquil·la que contrasta amb la potència de la base rítmica. Bonic final del tema, que ha posat en safata la primera improvisació del guitarrista Ollendorf. Moments potents del solista amb els dos companys de la base rítmica. Fraseig de Tom marcat per la velocitat d’execució, per les seves idees generades per l’harmonia. De nou Chaplin de solista, tot i seguir fent el “Walking”, i potser afegint-hi algunes notes més picants. Per de sota, Ari Hoenig fent també de les seves, solejant, i ja de nou el tema i melodia a càrrec de Tom Ollendorf. Molt bon tema de nou del baterista.


Dos anys i dues gires en trio més tard, l'aparició de la COVID va resultar ser el catalitzador d'aquest àlbum. A mesura que el món començava a obrir-se, el Regne Unit es va convertir en un lloc atractiu per fer gires a causa de les seves polítiques de COVID menys estrictes. Així doncs, a l'octubre de 2021, vaig tornar a fer el petit salt a l'altra banda de l'estany per fer una gira per les Illes Britàniques amb en Tom i en Conor. Des de clubs i teatres de Manchester, Cardiff, Londres i Leeds fins a granges de la campinya irlandesa, vam estendre el nostre amor pel jazz per tot el país, i fins i tot vam suportar alguna rifa (una cosa habitual en moltes sales de jazz d'allà). La gira de dues setmanes va culminar amb dos dies de gravació al pintoresc entorn rural dels Giant Wafer Studios, al centre de Gal·les. Poc després de tornar a casa, em vaig adonar d'una altra cosa que en Tom i jo teníem en comú. Era Fresh Sound Records, FSNT. Havia fet els meus tres últims discos amb ells i en Tom estava treballant en un, el mateix any. L'escenari estava preparat per a la col·laboració i aquí teniu els resultats. —Ari Hoenig.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja acabarem el disc i programa d’avui amb un altre tema de l’Ari Hoenig anomenat...
 
11.8.- Child’s Prey (Ari Hoenig) 6:49
 
I de nou amb un tema del baterista americà i ja ho veieu, que també gran compositor. Un altre tema d’aquells de “traca i mocador” per la trempera rítmica i de tempo, on de nou hem escoltat el “Walking” del baixista Conor Chaplin i de quina manera l’ha fet; brutal. Esclar que les maneres del compositor a la bateria, i el Swing creat entre ells dos, ha estat increïble. “Swing”, paraula màgica. I esclar que la guitarra de Tom Ollendorf ens ha capgirat el cervell, per la seva creativitat, per la seva velocitat d’execució, per la seva sensibilitat tot plegat mostra d’una gran tècnica. I què voleu que us digui de la mestria de l’Ari Hoenig que vosaltres no hàgiu copsat ja, abans. Brutal i llarg solo, tot i que encara han continuat ells dos, guitarrista i baixista acompanyant-lo, car ell ha seguit fotent-li a la bateria, com si no hi hagués cap fi del món. Brutals temes seus, brutals els companys, brutals tots tres en aquest disc col·lectiu anomenat “Enchanted”, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, i nosaltres el primer programa de la temporada que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Tom Ollendorf (guitarra), Conor Chaplin (contrabaix), Ari Hoenig (bateria).
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
i nosaltres ja ben aviat, el 19 de setembre que podrem gaudir amb Anggie Obin Trio i convidat a l’Auditori del Molí dels Frares a partir de les 22h i amb l’entrada gratuïta i primer concert que farem i ja com Associació Jazz Club Sant Vicenç.  Amb Anggie Obin, flauta; Gorka Benítez, flauta i saxo tenor; David Xirgu, bateria i un convidat magnífic al contrabaix.  Us hi esperem.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 648 - 578: Rusell Kranes i demés, Jun Iida, Gabriel Guerrero & Quantum i Bill Anschell, dimecres 23 de juliol de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit i darrer programa de la 16a temporada, aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i ja per acabar la temporada, de nou recuperant un programa de la 15a temporada. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui escoltareu el programa que vaig fer dedicat a dues editorials americanes gestionades per John Bishop, que són Origin Records i OA2 Records. I aquests seran els seus projectes:  “Anchor Points” amb Rusell Kranes i demés i Jun Lida, “Evergreen” d’OA2 Records, mentre que els d’Origin Records són Gabriel Guerrero & Quantum, “Equilibrio” i el de Bill Anschell, “Improbable Solutions”.

 
I començaré amb el disc “Anchor Points” amb Rusell Kranes i demés que després comentaré, publicat per OA2 Records. Enregistrat del 18 al 19 de febrer de 2022 i mesclat per Bennett Paster al Benny's Wash & Dry, Brooklyn, Nova York. Masteritzat per Eivind Opsvik al Greenwood Underground. Fotos de JC Cancelda Fotografia. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Russell Kranes, Alex Levine, Sam Weber, Jay Sawyer. I ells són: Russell Kranes, piano; Alex Levine, guitarra; Sam Weber, contrabaix i Jay Sawyer, bateria (1,3,4,7). Producció executiva de John Bishop. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22219.
 
I aquest és un projecte molt delicat, per les composicions, però també pel fet que dels 8 temes, quatre els toquen a trio de piano, guitarra i contrabaix. I també pel fet que cinc dels temes van a tempo de balada o similar. I aquests són el track 8 “And so it goes” (Billy Joel, arranjat per Weber), el 4rt “Old Folks” (Robison & Hill, arranjat per Levine), el 5è “Two Sleepy People” (Carmichael and Loesser, arranjat per Levine), el 6è “I'll Get By” (Ahlert & Turk, arranjat per Levine) i el 2n “Vivo Sonhando” (A. C. Jobim, arranjat per Kranes). I m’ha semblat que podríem començar amb el 3r track, composició de l’Alex Levine, tema que titula el disc..
 
I aquest és un tema molt maco on podreu comprovar que avui ho farem sense començar amb una balada, com faig sempre. I és que avui el programa serà més o menys així, ja començant amb temes a mig tempo. I el tema el començaran amb una Intro marcada pels acords del pianista. I aquí el compositor i guitarrista en serà el protagonista, pel fet d’iniciar el tema amb la melodia i per la seva posterior improvisació. Però qui primer les iniciarà serà el líder i pianista Russell Kranes el qual ens l’ha farà amb un gust delicat, digitació prístina i pura i una excel·lència interpretativa farcida de llenguatge jazzístic. Alex Levine a la guitarra el seguirà al mateix nivell interpretatiu amb el so característic de la guitarra de Jazz, so net i llenguatge ple de tradició executat amb una tècnica brutal. La mateixa que mostrarà el baixista Sam Weber ell també fent una magnífica improvisació, en un tema on escoltarem 6 trams musicals, melodia, solo del pianista, solo del guitarrista, solo del baixista, melodia i un final a mode de Turn Around o similar a base del marcatge inicial del pianista. Que el gaudiu.
 
1.3.- Anchor points (Alex Levine) 7:42.
 
Carall, i quin bonic tema per començar-los a escoltar. No fa falta dir res més, no. Segur que l’heu gaudit com jo.
 
El col·lectiu novaiorquès celebra 10 anys de construcció d’una bona química alhora que ret homenatge als seus mentors, que inclouen Geri Allen, Henry Grimes, Fred Hersch, Rodney Jones i Billy Hart. Des que tots quatre es van conèixer a l'escena del jazz de Nova York ara fa una dècada, han actuat junts durant milers d'hores en multitud de contextos musicals, desenvolupant la química i un profund gust musical col·lectiu i identitat. Amb el seu enregistrament debut “Anchor Points”, ofereixen una barreja d'originals i estàndards en dues iteracions del grup: a través d'un trio de piano/baix/guitarra, fent un cop d'ull als trios d'Oscar Peterson i Nat King Cole, així com la instrumentació que inicialment els va reunir a quartet, on Jay Sawyer afegeix el seu magnífc swing amb la seva bateria. A més de capturar i celebrar anys de companyonia i connexió musical, el quartet ret homenatge als mestres i es basa en la manera com ells recuperen les maneres de tocar envoltats de tradició.
 
I seguirem amb el primer track del disc, composició de Sam Weber i anomenada “Feint”. Tema que iniciaran amb una Intro amb els acords de piano i guitarra, per ja aparèixer la melodia a càrrec del guitarrista Levine, en un tema on l’estructura no és la típica de 32 compassos i on repetiran la melodia dues vegades, o sigui, Intro, melodia, melodia i Final. El pianista Kranes serà el primer en improvisar i de nou ens captivarà per les seves maneres. I entremig del seu solo apareixerà el “Walking” del baixista Weber i també el Swing. Escolteu amb atenció també la tasca del baterista que val la pena. I seguirà Levine a la guitarra amb tota una demostració de qualitat, llenguatge, amb el seu so un tan sec, el de la seva guitarra pelada, sense cap efecte, i de nou ens farà un gran solo. Com també ho farà el baixista Weber  que de nou ens deixarà bocabadats. I Levine recuperarà la melodia per acabar-lo delicadament, o sigui que som-hi amb el “Feint”.
 
2.1.- Feint (Sam Weber) 5:57.
 
I mare de 10 Sr. amb quin altre tema hem seguit, a tot Swing, sobretot en les improvisacions, brutal tema del baixista Sam Weber.
 
I ja acabarem d’escoltar-los en el tema compost per Russell Kranes, 7é track del disc i anomenat “Everyone else But You”, “Qualsevol que no siguis tu” i de nou el Swing ens omplirà de joia en un tema i composició ara del líder i pianista la qual cosa ens fa veure lo bons compositors que són aquests músics. Un tema a tot BeBop que començarà amb una melodia un tan entremaliada a càrrec de pianista i guitarrista. El líder Kranes serà el primer en improvisar i de nou podrem escoltar com de lleugera i gràcil li va la seva mà dreta, mentre l’esquerra va fent els acords de suport harmònic. Gaudirem amb la seva gran interpretació, com també, i seguint la mateixa seqüència de solos, farem amb el del guitarrista Levine. De nou ens captivarà pel seu fraseig alhora que per la seva digitació precisa. I després d’ell, el pianista obrirà una seqüència de “vuits” compassos improvisats amb el baterista Jay Sawyer on ell ens mostrarà el seu bon gust colpejant la seva bateria. Levine també s’hi afegirà amb Sawyer cosa que repetiran dues vegades cadascun, o sigui pianista, baterista; guitarrista, baterista, dues vegades i ja per acabar el tema recuperant la melodia a duet de guitarra i pianista. Som-hi doncs i a gaudir-los per darrera vegada amb el “Everyone else But You”.
 
3.7.- Everyone else but you (Russell Kranes) 6:28.
 
I quin brutal tema del líder i què bons tots quatre. Aquest és un gran CD que per descomptat us recomano cercar a la pàgina web del disc que us he posat al blog, o sigui que felicitats nois Russell Kranes, Alex Levine, Sam Weber, i Jay Sawyer.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


 I seguirem amb el CD de Jun Iida, “Evergreen” publicat per OA2 Records. Enregistrat per Talley Sherwood a Tritone Recording, Los Angeles, CA el 22-23 de novembre de 2022. Mesclat i masteritzat per Rich Breen, Burbank, CA. Notes de folre de Gary Fukushima. Foto de portada de Steve Korn. Foto de la banda per Elaine Tantra. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jun Iida. Coproduït per Josh Nelson. Amb Jun Iida, trompeta; Aubrey Johnson, veu; Masami Kuroki, guitarra; Josh Nelson, piano i Rhodes; Jonathan Richards, contrabaix i Xavier Lecouturier, bateria. Producció executiva de John Bishop. I com sempre, al blog hi trobareu l’enllaç per si el voleu adquirir:
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22221.
 
El to càlid i acollidor del trompetista Jun Iida, l’astuta selecció dels temes i el seu sublim sentit de la melodia lideren el seu enregistrament debut. Després de cinc anys a Los Angeles i tres a Seattle, ”Evergreen” recorda l'enfocament musical i el desenvolupament que va transcórrer durant aquests anys, mentre ara passa a viure noves aventures a Nova York. Enregistrat a Los Angeles, Jun va reunir els amics de L.A. que l’acompanyen en aquest projecte amb la vocalista de Nova York, Aubrey Johnson, que s’afegeix de manera brillant a les melodies elevades de Jun amb la seva veu sovint sense paraules, cantant en “scat”, cantant una cançó en el japonès de la infància de Jun, "Akatombo", i una cançó d'anime J-pop "Shiki no Uta", ambdues, ànimes de l'herència familiar de Jun. Entre el "Gooey Butter Cake" i "Bellarosa" fins a l'inquietant "Theme from Spartacus" o l'àmplia cançó del títol, “Evergreen”, Jun comparteix un missatge brillant i convincent que segur que ressonarà.
 
I ja els escoltarem en el primer track del disc i tema anomenat “Gooey Better Cake”, nom d’un pastís molt tradicional que es fa a l’àrea de St. Louis, Missouri, tema que començarà a mode d’Intro el pianista Nelson per ja aparèixer la melodia a càrrec del líder i trompetista Jun Iida. Aubrey Johnson s’hi afegirà en el segon “chorus” del tema i ja la primera improvisació de Nelson al piano. Un altre crac al piano que ens captivarà per les seves delicades maneres, com també la guitarra de Masami Kuroki, aquest però ho farà amb un so de la seva guitarra que ens recorda velles glòries de l’instrument. I el que ens colpirà força serà el líder i la seva trompeta, el qual farà el seu primer “Chorus” només acompanyat pel baixista, per després efegir-s’hi la resta. La calidesa del so de la seva trompeta de ben segur que la gaudireu, com jo he fet cada vegada que l’he escoltat tot i preparant el programa. El Swing en aquests moments solistes finals del líder és brutal i la tasca del baterista també la escoltareu, amb un solo seu final. I després tema i final. Som-hi doncs amb aquest “Gooey Better Cake” de Jun Iida...
 
4.1.- Gooey Better Cake (Jun Iida) 4:46.
 
Increïble tema d’aquest trompetista d’origen japonès com també n’és el guitarrista, ideal per començar-los a escoltar.
 
I dic jo que una de les precioses balades d’aquest disc és la dolça “Song For Luke”, tema on Audrey canta a duet amb el líder en un tema sense lletra i primer i delicat solo del baixista. I un altre deliciós tema és “Forgotten Memories” on de nou escoltarem la veu de la cantant, interpretant de nou una melodia on tampoc hi ha lletra, i tema amb una improvisació càlida del líder a la trompeta. I “Holding On the Autumn” és també molt bonic com ho és la seva melodia on de nou la cantant ens impressiona per les seves dolces cantarelles, tema amb un punt més de tempo.
 
I els seguirem escoltant en el tema que titula el disc i 3r track anomenat “Evergreen” ja amb un tempo una mica més vital on ens captivarà de nou la veu de la cantant Aubrey Johnson ella a duet amb el líder Jun a la trompeta, que ens faran la molt bonica melodia, sense lletra, però farcida de dificultats interpretatives. Qui primer improvisarà serà el guitarrista japonès Kuroki i de nou ho farà amb el seu so un tan fosc, bones maneres i tècnica. I la calidesa apareixerà de nou amb el so de la trompeta del líder Jun el qual ens captivarà per la seva interpretació. Notareu el “Groove” que té el tema, coses de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria que se’ns emportarà sense remissió. Una improvisació magnífica del líder i trompetista que us deixarà bocabadats de ben segur. I de nou recuperaran la melodia a duet de veu i trompeta per ja fer un final amb els membres de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria, essent aquest darrer el protagonista pel seu magnífic solo final. Escoltem-los i gaudim totes i tots amb aquest “Evergreen” de Jun Iida...
 
5.3.- Evergreen (Jun Iida) 6:08.
 
I què bo aquest tema del líder i com ens han captivat tots ells i ella en aquest tema que titula el disc, “Evergreen”, jo diria que sí, “I per sempre tot Verd”.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el 5è track i tema anomenat “Bellarossa” on de nou veu i trompeta fan la melodia essent aquesta un tan entremaliada, i sobretot en el pont o la B del tema. Podreu comprovar-ho ben aviat. El tempo és viu amb un Swing marcat pel “Walking” del baixista i els copets al plat i xarles del baterista. I de nou, la primera improvisació la farà Kuroki a la guitarra amb el seu so fosc a voluntat. El fraseig segueix també la tradició dels grans de la guitarra. El gaudireu de ben segur per com es passeja per l’harmonia del tema amb una gran qualitat. El líder Jun el seguirà amb la calidesa de la seva trompeta alhora que interpretació de gran nivell, com també farà el pianista Nelson el qual ens impressionarà gratament per la seva sobrietat i solvència, amb una mà dreta vital i una esquerra plena d’acords. I el tema l’acabaran de nou Aubrey Johnson i Jun Iida a duet. Escoltem-los ja per darrera vegada en el tema “Bellarossa”..
 
6.5.- Bellarossa (Jun Iida) 4:10.
 
I quin altre gran tema d’aquest disc del trompetista Jun Iida, “Evergreen” que espero que us hagi agradat i per això us recordo que el podeu adquirir entrant al blog. Bé, felicitats Jun Iida, Aubrey Johnson, Masami Kuroki, Josh Nelson, Jonathan Richards i Xavier Lecouturier.


I deixant-los a ella i a ells, seguirem amb un altre d’aquests magnífics projectes el de Gabriel Guerrero & Quantum, “Equilibrio”, publicat per Origin Records. Gravat el 23 de setembre de 2019 per Tom Tedesco a Tedesco Studios, Paramus NJ. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Recording, Nova York. Portada de David Guerrero. Produït per Gabriel Guerrero. Productora associada: Sandra López-Monsalve. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Amb Gabriel Guerrero, piano; Seth Trachy, saxo tenor; Will Slater, contrabaix; Fèlix Lecaros, bateria; Fung Chern Hwei, cordes (9) i Guillermo Barrón, percussió (10). Totes els temes són de Gabriel Guerrero. Publicades per Gabriel Guerrero Music ASCAP. Producció executiva de John Bishop. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82881.
 
I ara ens endinsarem en un canvi d’estil, si ho puc definir així. I sí, perquè aquest pianista cercador d’eteris espais amb temes delicats com és el “Nunu”, la única balada del disc, s’esplaia anant més enllà descobrint-nos el seu univers musical farcit de ritmes diversos i músiques inversemblants com és el cas del tema “No Return”, que tot i no ser viu de tempo, és on hi ha un espai on el baterista s’esplaia a gust quasi ja des de l’inici amb els acords i arpegis repetitius del pianista. El tempo és un pèl més viu en “Opal” ja amb la melodia a duet de saxo i piano. Tema gens trillat melòdicament parlant amb un bon Groove pel baixista on el saxo tenor improvisa en una ona força moderna. Un punt més vital és “Expectation” que comença amb un solo del baterista a base d’una Intro que ben aviat desenvoluparan amb la melodia i improvisacions. I ja com a final i cirereta del pastís, Gabriel ens ha fet un tema a piano sol on el descobrim en tot el seu esplendor i modernitat, tema anomenat “Encrucijada” que també és el més curtet.
 
I proposo que els escoltem en el llarg i magnífic tema i primer track del disc anomenat...
 
7.1.- Present Moment (Gabriel Guerrero) 9:47.
 
I déu-n’hi-do de canvi estilístic musical respecte als dos projectes anteriors, aquells, farcits de tradició i modernitat de les seves interpretacions. Aquí estem en una ona on la contemporaneïtat brilla sense cap mena de dubtes, la del líder, compositor i pianista. Un tema “Present Moment”, “Moment Present” on ens mostra la seva particular visió del Jazz que ara mateix li passa pel cap. Un tema llarg proper als 10 minuts amb una estructura de 5 trams musicals, melodia, solo del pianista, solo del saxo tenor, ells dos amb dos “chorus”, solo del baixista amb un “chorus” i de nou el tema i melodia. I escoltem un altre líder al piano, en Gabriel Guerrero ell amb un so més contingut alhora que amb més marcatge rítmic en la seva reeixida improvisació on l’hem pogut gaudir per la seva contundència interpretativa amb una digitació un tant percusiva. I potent ha estat el baterista durant tot el tema, el bo d’en Fèlix Lecaros. I Seth Trachy al saxo tenor ens ha captivat pel seu melòdic i lligat fraseig alhora que maneres modernes de fer la seva improvisació. Llarg solo d’aquest altre tros de músic, com ho són tots els que avui descobrim, vosaltres, i jo vaig fer els dies previs a muntar el programa, i tot gràcies al bon fer de John Bishop, el director d’Origin Records i d’OA2 Records qui em cedeix tot aquest material. I Will Slater al contrabaix ens ha captivat també per la seva pulsió i interpretació solvent i potent. I tos ells han recuperat el tema per deixar pas al brutal solo del baterista Lecaros i ja acabar aquest brutal tema, ideal per començar-los a escoltar.
 
Un pirotècnic enlluernador i un compositor consumat, un dels debuts amb piano més sorprenents i gratificants des de "Discovery: Live at Montreux" de Gonzalo Rubalcaba. Això va dir Bill Milkowski de JAZZTIMES, sobre el nostre pianista Gabriel Guerrero. Originari de Colòmbia, el pianista i compositor de Nova York, Gabriel Guerrero, navega sense por per l'amplitud de la música moderna, impregnant les seves actuacions amb influències rítmiques i harmòniques des d'Amèrica del Sud fins a l'avantguarda i les riques extensions del jazz. Guerrero exalta la seva música amb una gran comprensió de les seves arrels, aportant la seva estètica i un pes emocional a cada frase. Amb la banda inspirada que l’acompanya, Quantum, destil·la el poder de les seves improvisacions col·lectives a través de les intrigants composicions de Guerrero, donant llum a una cascada de moments únics.
 
I el seguirem escoltant a ell i a ells en el sisè track, també llarg de prop de 9 minuts i tema anomenat..
 
8.6.- It Belong’s to (Gabriel Guerrero) 8:50.
 
I ja heu pogut comprovar quin altre tros de tema acabem d’escoltar farcit de modernitat i iniciat amb el motiu principal per les notes del baixista Slater el qual segueix fent-les durant tot el tema, i les notes soltes del líder al piano. I la contemporània melodia ens recorda les que féu el bo de l’Ornette Coleman i l’han feta saxo tenor i piano a duet, la qual cosa ens situa en el Jazz més contemporani. I sí que hi estem immersos, sí, i Seth Trachy al saxo tenor ens ho ha tornat a demostrar. Brutal improvisació que ens ha fet ell, i sempre amb el suport de la base rítmica de tres, amb piano, baix i baterista, aquest darrer fent i desfent durant tot el tema. I el líder Gabriel Guerrero al piano ens ha tornat a captivar per la seva elegància, sobrietat, tècnica, i modernitat en el seu llenguatge. La seva mà dreta ha volat lleugera i gràcil i l’esquerra recolzant-la amb els seus acords. Estem escoltant uns pianistes increïbles, de fet, tots els instrumentistes que estem escoltant avui són uns mestres, com també la cantant Audrey. Quin plaer de llargs temes els del Gabriel Guerrero i què bé que ho estan fent.
 
"...un intel·lecte musical magistral... magnífiques idees melòdiques que aparentment apareixen del no-res per captivar el cor i la ment de l'oient... resplendents en melodia i harmonia, i riques en el ritme de les seves místiques arrels colombianes". Xarxa de LatinJazz.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema i 7é track anomenat...
 
9.7.- Retrogression (Gabriel Guerrero) 8:25.
 
I bé, quin gran tema i disc el de Gabriel Guerrero i de nou amb tota la contemporaneïtat del món. El tempo no és molt vital però tan se val, car el Groove és brutal i la contundència del tema, immensa. I un altre llarg tema de prop de 9 minuts que hem gaudit d’allò més, oi? I l’ha iniciat el baixista amb les notes del motiu principal i ja ben aviat amb l’entremaliada melodia feta a duet de saxo tenor i piano, què increïble. I quin Groove el baixista. I ja ben aviat el solo del saxo tenor Seth Trachy i de nou impactant. I els acords que ha fet el líder al piano tot i recolzant-lo. Una improvisació que ens ha deixat clavats a la cadira, per com de collonuda l’ha feta. Tècnica, esclar, però el que els identifica és la seva personal visió de l’harmonia del tema i com ells l’interpreten tot i improvisant. I el líder Gabriel Guerrero al piano ha estat súper brutal, quina imaginació, tècnica i maneres súper modernes, contemporànies que te aquest pianista colombià, brutals, i esclar que també les seves composicions. I al final, quin goig de nou amb el saxofonista, també amb el pianista, tot i encarant el final d’aquest altre increïble tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Gabriel Guerrero, Seth Trachy, Will Slater, Fèlix Lecaros que són els que hem escoltat tot i haver-hi també Fung Chern Hwei, cordes (9) i Guillermo Barrón, percussió (10).
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja acabarem projectes i programa d’avui amb un altre canvi d’estil jazzístic amb en Bill Anschell, “Improbable Solutions”, publicat per Origin Records. Piano acústic, baix, bateria gravat per Reed Ruddy a Avast Studios, Seattle, WA de l'1 al 2 de març de 2023. Enginyer ajudant: Jay Follette. Guitarra, Percussió, Electrònica, gravada per Bill Anschell als Bill Anschell Studios, Seattle, WA 12 de juny de 2023, 7 de juliol de 2023. Mesclat per Bill Anschell als Bill Anschell Studios. Masteritzat per Ross Nyberg a Nyberg Mastering, Issaquah, WA. Foto de portada: ESA, Copernicus Sentinel data 2019. Foto de Bill Anschell de Jim Levitt. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. I ells són: Bill Anschell, piano, electrònica; Chris Symer, contrabaix, baix elèctric (5,9); José Martínez, bateria; Brian Monroney, guitarra (1,3,4,6,9); Jeff Busch, percussió (2,4,8); KJ Sawka,  bateria (9). Totes les composicions de Bill Anschell. Publicat per Blow Hard Music (BMI). Produït per Bill Anschell. Producció executiva de John Bishop. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82886.
 
I aquest és un projecte sorprenent, per com la diversitat musical i d’estils s’agermana amb els diferents formats i combinació d’instruments. I sí, perquè hi ha temes com la balada i 3r track “Gentle Persuasion” on el trio de piano, contrabaix i bateria ens acaronen durant tot el tema i només s’escolten ecos llunyans dels arpegis de la guitarra en un tema preciós. I hi ha dos temes que tenen la característica comuna de començar delicadament per ben aviat iniciar un camí envoltat d’una rítmica continguda i delicada, alhora que amb boniques melodies, i aquests són “Naked Truth”, aquest amb un pont preciós, i en el “Hidden Mobility” també ens agraden els seus canvis melòdics i harmònics, temes amb un tarannà un tant “pop”, això sí, plens del Jazz improvisat, el dels seus solistes. “The Following Week” té uns inicis rítmics per les notes i motiu repetitiu del baixista, i també la guitarra hi apareix de manera velada amb efectes inversemblants i esotèrics. També “Nimbus” comença esotèricament i ja ben aviat apareix una rítmica persistent a càrrec de bateria i percussions, tot plegat bastant delicat melòdicament.
 
I ja els escoltarem en el tema que comença delicadament amb arpegis de piano i melodia senzilla per després aparèixer la delicada rítmica, darrer track del disc i anomenat...
 
10.8.- Abandoned (Bill Anschell) 5:56.
 
I ja heu pogut escoltar quin altre gran projecte estem començant a escoltar, i la prova ha estat aquest primer tema compost com tots pel líder i pianista Bill Anschell. I en aquest tema hi hem escoltat les percussions de Jeff Busch i el quartet bàsic. I quin Groove ha aparegut ben aviat amb percussions i bateria ja amb la melodia a càrrec del piano del líder. I de quina manera el baixista Chris Symer ens fa la línia de baixos. I ben aviat el líder s’ha endinsat en la seva improvisació de moment amb notes soltes i poc després amb línies melòdiques més elaborades. Tot i així, el missatge és eloqüent i força comprensible. Una tasca solista la del líder, molt sòbria i gens entremaliada. A remarcar la qüestió rítmica del tema, amb el baixista Symer persistent, el baterista José Martínez, i les percussions de Busch, ells fent córrer la màquina rítmica a un tempo mèdium, tema ideal per començar-los a escoltar.
 
Bill Anschell és i seria un gran paio allà on visqués... És un pianista impecable i distintiu amb una obra valuosa...JAZZTIMES. Al llarg de la seva àmplia i variada carrera de 40 anys, Bill Anschell ha publicat sis enregistraments sota el seu propi nom, tots ells projectes de jazz que el presenten únicament al piano acústic. “Improbable Solutions” canvia tot això a mesura que Anschell combina els sons del seu trio de jazz acústic amb l'electrònica en capes, creant paisatges sonors únics i espaiosos. Les seves nou composicions originals tenen una sensibilitat oberta, impulsada per melodies memorables i grooves evocadors. Juntament amb els seus companys de trio de llarga data, el baixista Chris Symer i el bateria Jose Martinez, Anschell afegeix creacions electròniques per acompanyar el seu piano acústic amb el guitarrista estel·lar i abrasador Brian Monroney, el percussionista Jeff Busch i l'aparició de convidats plens d'adrenalina amb el baterista KJ Sawka  en el darrer tema. "No importa on toqui el teclat, Anschell sona com cap altre pianista". JazzTimes.
 
I seguirem amb un altre magnífic tema i primer track, vertadera declaració d’intencions on Brian Monroney hi col·labora a la guitarra i anomenat...
 
11.1.- Ambulator (Bill Anschell) 5:43.
 
Doncs ja heu pogut escoltar de nou quin Groove més potent que té aquesta penya. I això ho hem constatat per com les notes del baixista Symer ens omplen l’espai i el baterista Martínez va creant constantment la cosa rítmica. Aquest és però més aviat un projecte on la rítmica és la mare dels ous i on els solistes no destaquen massa, o sigui que m’ha semblat un projecte col·lectiu allunyat de les altres músiques escoltades, i us l’he posat amb la intenció de fer-vos conèixer els diferents estils de Jazz que hi podeu trobar en aquesta magnífica editorial, Origen Records. Evidentment hi ha solos en els temes però no tenen tanta durada com en els projectes anteriors. I en aquest tema ha estat el líder Bill Anschell qui l’ha fet i amb un so contundent. Les seves mans van i venen però no amb cap velocitat desmesurada. Les seves línies evolucionen harmònicament cosa que es nota més en el pont o la B del tema. Repeteixo la importància de la tasca col·lectiva d’aquest projecte liderat pel pianista Bill Anschell i també la qüestió rítmica.
 
I ja els acabarem i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...
 
12.5.- Is This Thing Even On? (Bill Anschell) 3:39.
 
Doncs i quin altre tros de tema acabem d’escoltar. Aquí sonen efectes electrònics alguns a càrrec del líder Anschell ell que a la vegada fa sonar el piano, instrument que a vegades sona passat per sedassos electrònics. El Groove és també brutal, el tema camina la mar de bé, i ja des de l’inici. Hi ha un motiu principal i recurrent que el líder ha interpretat en molts moments del tema, el qual ha acabat més o menys de la mateixa manera que l’han començat, si considerem que qui primer ha sonat ha estat el baix elèctric de Symer. I potser fins i tot és possible que els sons estranys vinguin del baix electronificat. I sí perquè el solo al bell mig del tema, ben bé podria ser el del baixista. I un tema amb motiu recurrent i rítmic que ens els permet escoltar en aquesta ona més heavy, rítmicament parlant i on no hi ha hagut improvisacions, tal i com les entenem. Igualment un brutal tema ideal per acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa divers d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I per això gràcies nois, Bill Anschell, Chris Symer, José Martínez, Brian Monroney, guitarra (1,3,4,6,9); Jeff Busch, percussió (2,4,8) i KJ Sawka,  bateria (9).
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 19 de setembre que començarem la 17a temporada i ja com a Associació subvencionada per l’Ajuntament amb Anggie Obin Trio (i convidats) a partir de les 22h a l’Auditori del Molí dels Frares.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us desitjo que tingueu un molt bon estiu i vacances i ja fins el setembre, i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
 

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |