Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I avui us vull presentar novetats fetes a casa
com són les del primer disc i fet en vinil, el de la Marta Duran, “Shine”, ella força jove. També és el primer del molt
reconegut clarinetista i saxofonista fundador de tants grups com “La Vella Dixieland”, i d’altres grans
formacions, en Pau Casares, para
d’en Lluc i Joan, “Sobretaula a casa”
i també el disc que presenten aquest divendres 8 de novembre emmarcat en el Festival de Jazz de Barcelona el del
duet Albert Marquès – Gonzalo del Val,
“Efímero” i avui de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I dir-vos que el programa serà divers per les
seves músiques, on passarem d’un Jazz fet ara mateix amb composicions pròpies i
un tarannà modern, a un de més clàssic pel set list dels temes i per com són
les maneres de tocar del líder, tot i que no les dels seus acompanyants,
acabant el programa amb un duet on, amb total llibertat van parir les seves
composicions, quasi que improvisant-les ja d’entrada.
I començarem amb el de Marta Duran, “Shine” publicat per New Trad Records aquest fa quatre dies. Enregistrat per Jaume Figueras a l’Estudi Ground. Masteritzat per Carlos
Manzanares a El Tercero Studios.
Productor executiu Pedro Martinez
Maestre. Amb Marta Duran, saxo alt i
tenor; Èlia Lucas, piano i teclat; Tomàs Pujol, baix i sintetitzador i Adrià Claramunt, bateria. Tots els
temes són de Marta Duran. Producció
musical a càrrec de Tomàs Pujol i Marta Duran.
I aquest és un vinil que Marta em va donar, gràcies, un diumenge de Festival l’Hora del Jazz a la Plaça
de la Vila de Gràcia, tot just
una setmana abans que ella el presentés al mateix espai. És un treball
personal, íntim, amb 6 temes, tres per cara, dos dels quals encabits en el
concepte de la balada, música relaxada i amable, on ens mostra la seva
sensibilitat. El disc comença amb el tema “Wemar”, lent i càlid, com és el
tercer track, “Anhel”, tema preciós.
El segon de la cara A és força vital, l’anomenat
“Brazil”. La cara B comença amb el tercer tema a tempo lent, el molt bonic
“Solo la verdad canta” amb un punt de Gospel en alguns moments. El segon de la
cara B va a tempo mèdium i és un dels més curtets, el “Sense of movement”,
mentre que també és molt vital el tercer track de la cara B, el magnífic i
potent “Shine”, tema que titula el disc.
Doncs comencem escoltant-los en el bonic....
1.A3.- Anhel (Marta Duran) 6:10.
I sí que aquest programa divers el comencem amb
aquesta bonica balada de Marta. Una
melodia maca i plena d’emocions, les que ella ens lliura mitjançant el so càlid
del seu saxo tenor. Fer-vos notar la presència del baix elèctric i dels copets
amortits al goliat de la bateria de l’Adrià.
El baixista i productor Tomás Pujol ha
estat qui primer ens ha meravellat per la seva molt encertada improvisació,
seguint l’estela dels sentiments de la líder. També hem notat la presència del
pianista, fent acords en tot el tema, tot i acompanyant-los la mar de bé, com
ha fet l’Adrià. De Tomàs ens ha agradat també el so del
seu baix elèctric, amb un punt de reverberació i algun efecte que no ha estat
massa evident. Marta l’ha seguit amb
la seva personal visió del tema, ella qui ha estat qui l’ha compost. Moments
amb tots dos improvisant, per ja després fer-ho la líder en exclusivitat.
Calidesa, bona sonoritat, bon gust musical, tendresa, tot això ens ha regalat
la líder, per després recuperar el tema, la melodia i acabar-lo dolçament,
bonic tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguirem escoltant-la a ella i a ells en el
vital..
2.A2.- Brazil (Marta Duran) 6:00.
I sí que sembla aquest tema un homenatge a
aquests ritmes, al país d’aquests ritmes tan característics i músiques que tant
ens han meravellat. És però un homenatge amb modificacions rítmiques les que
ella i ells han fet, i no tant els més trillats i més coneguts per totes i tots
nosaltres. I de quina manera l’han començat, amb els arpegis del piano de l’Èlia Lucas per ja després aparèixer la
melodia principal a càrrec de la líder. I sí que el ritme i tempo el porten
clarament els de la base rítmica, baixista i baterista, Pujol i Claramunt amb
els acords de la pianista, sí. Un tema amb una B, o pont del tema, on hem
percebut el canvi tonal i rítmic, per ja de nou recuperar la darrera A i ella
començar-ne les improvisacions. Abans però hem escoltat un llarg Riff repetitiu
de baix i bateria i acords del piano, Riff que sembla el motiu principal. I Marta ens ha agradat força per la seva
càlida sonoritat, per com ens ha explicat el significat de la cadència dels
acords tot i improvisant. Un tema vital, positiu, ben executat i composat, amb
un recolzament dels de la base rítmica força impressionant. I quin final
repetitiu més maco i interessant, on hem escoltat un baix amb alguns efectes i Marta en plena efervescència
interpretativa, acabant-lo d’aquella manera que us dic, que en un directe,
s’allargassaria segons públic i músics.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema...
3.B3.- Shine (Marta Duran) 5:03.
I aquest tema ens ha copsat molt també per la
rítmica implícita, per la trempera, per la pròpia melodia, que tot i que
repetitiva, ens ha arribat ben a dins. I els arpegis de la pianista l’han
començat de nou, i ben aviat la bateria de l’Adrià, i sí que la melodia del tema amb el so del saxo doblat, m’ha
semblat, fent de tot plegat una major musicalitat. I de nou la base rítmica del
baix de Tomàs i bateria portant-los
a bon port, en un tema amb dues clares parts, cosa que hem pogut copsar pel
break ben bé a la meitat del tema. I sí que a la segona hi ha tornat a encabir
un motiu repetitiu molt potent, sí. Les melodies són senzilles que no simples,
com tampoc ho són els sons, ara passats per sedassos electrònics diversos, on
hi ha passat el saxo tenor de la líder Marta
i el baix, jo diria. “Shine” brilla per la repetició, per la persistència, per
la insistència, pel bon gust musical, per la modèstia d’aquests joves músics,
ella i ells, que han vist en això de crear, la seva realitat en aquesta terra. Èlia al piano els ha donat tot el seu
suport harmònic també amb persistència amb els acords executats. Bon tema per
ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noies i nois, Marta Duran, Èlia Lucas, Tomàs Pujol i Adrià Claramunt.
I ara seguirem fent un salt estilístic que no al
buit, i ens endinsarem en els estàndards de Jazz de la mà del Pau Casares, “Sobretaula a casa” i disc
publicat per The Changes. Publicat
el 24 de mayo de 2024. Gravat per Ferran
Donatelli a Vertigo Studios el 2
i 3 de desembre de 2023. Tècnic de mescles i màstering: Jan Valls. Producció musical: Lluc
i Joan Casares. Retall de la
portada: Josep Casares. Disseny
gràfic: Joan Casares. Amb Pau Casares - saxo alt, tenor i clarinet,
Marc Martín - piano, Albert Martínez – contrabaix, Joan Casares - bateria,
Josep Maria Farràs - trompeta (9),
Oriol Vallès - trompeta (1, 3, 5, 6),
Irene Reig - saxo alt (1, 3, 5, 6),
Lluc Casares - saxo tenor (1, 2, 3, 5, 6, 8) i arranjaments (1, 3, 5, 6, 7)
i Dani Alonso - trombó (1, 3, 5, 6).https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/sobretaula-a-casa.
El primer disc com a líder d'en Pau Casares era gairebé una qüestió de
justícia històrica. El saxofonista i clarinetista de Barcelona, després de quasi 50 anys de carrera, presenta “Sobretaula a casa”, un disc produït
pels seus fills Lluc i Joan on sentim a un Pau en plenitud de les seves facultats,
tant al saxo tenor com a l’alt o al clarinet, navegant perfectament entre diferents
estils de la història del Jazz.
I sí que hi ha una preciosa balada, sí, i
aquesta és la súper coneguda “Laura”, amb uns magnífics arranjaments del Lluc. I sí que no tinc clar qui toca el
saxo alt en aquest tema, sembla que primer sigui Pau fent la bonica melodia i potser Irene en la improvisació, per la modernitat amb la qual la fa. I
els podríem escoltar en aquest tema però ho farem amb el que és una mica més
vital i a tot Swing i tema anomenat...
4.1.- When I Grow Too Old To Dream (S. Romberg
& O.Hamm.. II) 05:17.
"When I Grow Too Old to Dream" és una
cançó popular amb música de Sigmund
Romberg i lletra d'Oscar Hammerstein
II, publicada el 1934. La cançó va ser presentada per Evelyn Laye i Ramon Novarro a la pel·lícula The Night Is Young (1935). Des de llavors, s'ha convertit en un
estàndard del pop, gravat per molts artistes, en particular Nat King Cole, The Everly Brothers Gracie
Fields i John Pizzarelli.
I aquest és un tema arranjat pel Lluc, ell ja molt avesat en aquestes
mogudes. I sí que el tema té un punt de Jazz Clàssic, sobretot en la “Intro” a
la melodia feta per tota la secció de vents. Recordem que hi tenim a Irene, Oriol, Lluc i Dani al saxo alt, trompeta, saxo tenor
i trombó. I la melodia l’ha fet en Pau
al saxo tenor, jo diria. Un pont ben clar on hi ha aparegut la resta de
companys fent de les seves, tot i tornant a la darrera A del tema. Pau ha fet la primera improvisació amb
la seva particular solvència i musicalitat alhora que fraseig de lo més Jazzy.
I què bona la seqüència, el “Soli” fet pels vents de Reig, Vallès, Casares compartint-lo amb la improvisació del trombó
d’Alonso. Una base rítmica liderada
pel piano de Martín, el contrabaix
de Martínez i la bateria de Joan Casares. Uns moments recuperant el
motiu principal tot just abans de fer un magnífic canvi de to amb tots els
vents fent de nou un “Soli” marca de la casa, i ja per acabar aquest tema tot
anant-lo diluint, gran tema i interpretacions per començar-los a escoltar.
I ja la resta de temes tenen tots un tarannà de
tempo més viu, amb les seves variacions, esclar. I més o menys al mateix tempo
han fet el “Ain't Misbehavin' “ amb el líder Pau Casares al clarinet i per això amb un regust de Jazz Clàssic. I
hi ha també el “Just Over In The Gloryland” encara un pèl més endarrere en el
temps, a tot New Orleans Jazz amb el
trombó de Dani Alonso, la trompeta
de l’Oriol Vallès ells dos, uns dels
convidats. I sí que hi ha un tema amb un Swing impressionant que s’escolta ja
d’entrada, i tema de Benny Carter amb
un duet de vents fent ja d’entrada la melodia i tema anomenat “Goin’ On” amb un
solo del líder al saxo tenor, marca de la casa.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I els escoltarem en el magnífic tema on Josep Maria Farràs toca la trompeta i compost
pel primer compositor anglès que va arribar al cim de la popularitat al
continent americà fent temes que després esdevindrien estàndards de Jazz, com
aquest i molt conegut...
5.9.- I'll Close my Eyes (Billy Reid) 05:28.
I sí que aquest tema és del 1945, sí, i tot i
això té un no sé què de modernitat alhora que musicalitat. Tema molt
interpretat pels trompetistes, i un dels qui ho va fer el 1960 va ser el
magnífic Blue Mitchell i potser per
això mateix, i pel seu solo de llibre que va fer, ho fan, com ho acaba de fer
el gran Josep Mª Farràs. I aquí els
vents són els dos amb més veterania, Farràs
i Pau Casares, el primer havent fet
la melodia, i el segon la primera improvisació. Pau ens ha tornat a impressionar per com l’ha desenvolupat, amb
quina solvència i mestria l’ha fet, sonoritat imbuïda de tradició alhora que també
el seu fraseig. I és clar que un dels trompetistes amb més solera del país és
en Josep Mª, ell que és, ho ha estat
tota la vida, autodidacta, i del qual el mateix Tete va dir que si hi havia algun músic de Jazz al país, aquest era
ell. La seva improvisació ha estat marcada per les referències a qui en va ser
la seva primera influència, en Clifford
Brown. Ell però ben aviat va crear la seva pròpia literatura musical, el
seu propi llenguatge, la qual cosa hem pogut escoltar. Nitidesa de so, claredat
en l’exposició, precisió i bon gust. Marc
Martín l’ha seguit amb una gran presència, digitació prístina i pura, mà
esquerra consistent, mà dreta volant lleugera i gràcil amunt i avall del teclat
del seu piano. Ens ha mostrat de quina manera va evolucionant, ell ja en un
estat de gràcia permanent, compartint escenari amb els més grans, i també disc,
com aquest.
L’acompanyen els seus col·laboradors habituals
dels últims anys, gent estimada la qual proporciona un grau de tranquil·litat i
versatilitat on en Pau es mou sense
problema. Cal destacar especialment la presència d’Irene Reig, saxofonista la qual va començar a endinsar-se de
manera seriosa en el mon del Jazz quan d’adolescent visitava cada setmana en Pau per aprendre’n tot el que pogués. I
també la de Josep Maria Farràs,
trompetista de calibre mundial el qual va ser qui va inspirar i donar vida
musical a un Pau ben jove allà pels
anys 70. “Sobretaula a casa” és un
disc ple de swing, de solos fantàstics, d’arranjaments nous i de complicitat i
enteniment tal com una situació familiar relaxada ha de ser.
I Podríem escoltar-los en d’altres temes vitals
i com sempre a tot Swing com és el “Miri El Borbó”, suposo que tema propi del
líder Pau i ell al clarinet, i també
amb els aires de New Orleans, amb Lluc al saxo tenor. I dels dos més
vitals que queden, “Status Quo” i “Efectivament” us posaré el darrer, també
tema propi del líder.
6.5.- Efectivament (Pau Casares) 05:43.
I sí que aquest és un dels temes més vitals del
disc, i de nou arranjament d’en Lluc
i també amb tota la colla de joves vents, i cracs. I el tema ja ha començat amb
un “Walking” del baixista Albert i
la bateria del Joan. I potser el
tema hagin estat els cops de vent que han fet tots ells i ella. I l’Oriol s’ha llençat a improvisar a una velocitat
esfereïdora, com ell sap fer. El suport de la base rítmica ha estat total
mentre ell ha volat allà a dalt de tot. També Irene s’ha enlairat ben amunt vers les altures celestials de la
millor de les musicalitats en la seva brutal i inversemblant improvisació.
També en Marc ha brillat de nou tot
i improvisant a aquesta velocitat, tot i recolzat amb Riffs de la colla de
vents. Ells mateixos i ella, han fet un magnífic “Soli” on ens han fet gaudir
d’allò més. I encara hem pogut gaudir molt en una sèrie de “vuits” compassos
improvisant Pau al saxo alt i Lluc al tenor, per després passar a
“quatres”, fent una tasca inversemblant amb un Swing impressionant. Quin goig
tocar pare i fills, amb en Joan també a la bateria. I el final ha estat
també recuperant els cops de vents fets per aquests joves cracs i ja acabar el
tema d’una manera molt brillant, gran tema per ja acabar-los d’escoltar, o
sigui que felicitats noia i nois, Irene
Reig, Pau Casares, Marc Martín, Albert Martínez, Joan Casares, Josep Maria Farràs,
Oriol Vallès, Lluc Casares i Dani Alonso, i això de nois, dir-ho a dos
mestres com el Pau i en Josep Mª està dit amb tot el respecte
possible.
I després d’aquests magnífics temes de Marta Duran sembla el moment adequat per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva poètica dolçor musical i sempre amb les músiques del programa.
I ja encarem el final del programa fent un canvi
musical substancial per l’agosarada proposta a duet subtitulat “Free Duets” amb el darrer treball de Albert Marquès & Gonzalo del Val,
“Efímero”. Disc autoproduït, enregistrat per Marc Piña el 32 de juliol de
2023 a Girona. Mesclat i masteritzat
per ell mateix. Amb Albert Marquès,
piano; Gonzalo del Val, bateria. Produït per Albert Marquès i Gonzalo del
Val.
I aquest és un disc amb 11 temes amb títols que
ens fan pensar en pobles com Vilablareix
. I és que relacionant-lo, hi ha quatre temes “Vilablareix 1, 3, 4 i 5”, que no
vol dir pas que tinguin cap relació musical, no, al menys això em va semblar a mi després d’haver-los escoltat, car
hi ha diferències melòdiques, harmòniques, rítmiques i de tempo. I m’han
agradat tots però per començar així com delicadament, tot i algun moment
potent, em sembla magnífic el..
7.4.- Vilablareix 4 (A. Marquès & G. del
Val) 5:24.
Doncs quin final més impressionant a tot Jazz Contemporani, vibrant també, res a
veure per com ha començat el tema amb la tabla tocada amb suavitat pel Gonzalo i el pianíssim delicat de l’Albert. Aviat ell ha anat desenvolupant
la improvisació sobre el “Vilablareix 4”. Uns moments d’un Riff repetitiu han
estat un inici temporal de l’increment de l’energia, de les emocions. Els
moments més intensos han seguit, amb algun apunt a algunes línies melòdiques
amb l’escala frígia, am un puntet aflamencadet. Si tot això feia l’Albert, el Gonzalo ha anat de menys a més pel que fa a les seves diverses
percussions, també amb un crescendo de les seves potències rítmiques. I sí que
hem arribat al final després d’aquelles línies contemporànies fetes per l’Albert. Brutal tema per ja començar-los
a escoltar.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines
web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I sí que n’hi ha un de curtet que ens recorda la
infància, “La lluna, la pruna...” i ves per què l’han inclòs no ho sabem pas,
no, potser és això, recordar aquestes cançons i aquells anys d’il·lusions. I
“Brad2” comença delicadament a piano sol de l’Albert i ja aviat els platerets suaus de Gonzalo, i de mica en mica anirà agafant embranzida però farcit
d’un determinat sentiment, cosa que s’aprecia tot i escoltant les notes del
piano. I sí que hi ha un Blues anomenat “El Blues Blu..” a tempo slow i
arrastradet, on les notes del piano ens fan viatjar vers aquells universos. El
Swing delicat el fa el baterista del Val,
mentre Marquès desgrana la magrana
d’aquest preciós Blues, i cada vegada més potent. I “Mi carro.....” el comença Gonzalo a solo de bateria ja amb la
determinada rítmica i tempo. Aviat s’hi afegirà l’Albert al piano fent una melodia força entremaliada, si es pot dir
melodia, car de ben segur déu ser una improvisació. Del Val aflacarà a la meitat del tema i Marquès s’enlairarà, seguint ells dos amb les evolucions adequades.
I els escoltarem en dos temes seguits anomenats...
8.1.10.- Martin y Ana (A. Marquès & G. del
Val) 2:44.
8.2.6.- Alopecia (A. Marquès & G. del Val)
3:23.
I 10-n’hi-do de temes que acabem d’escoltar,
quina meravella de modernitat, de musicalitat. En el “Martin y Ana”, Gonzalo l’ha iniciat a tot tren amb tot
un seguit de redobles a caixa i també picant els diversos platerets. Després
s’hi ha afegit l’Albert tocant les
seves notes soltes i melancòliques a un tempo de balada, a mode de melodia, de
trista melodia. Una aparent contradicció musical que no ha estat això, sinó un
exercici de llibertat dels del principi fins el final. I sí que “Alopecia” ha
començat ja amb una determinada rítmica pels acords del pianista, però també
per com el baterista ha colpejat els estris de la seva bateria. Aviat hem pogut
discernir melodies encabides en alguna harmonia, car no oblideu que el subtítol
del disc és “Free Duet”. Albert s’ha
enlairat en una seqüència harmònica de mica en mica, fins arribar a un moment
on la mà esquerra ha imperat, ha sonat potent amb les notes més greus, mentre
la dreta investigava més amunt del registre. I ja de cap al final, tots dos
s’han embrancat en aquest diàleg que no ha parat mai, ans al contrari ha anat
evolucionant fins el definitiu i potent final d’aquest també impressionant
tema.
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el
programa d’avui amb un dels temes més potents d’aquest duet de cracs,
anomenat...
9.11.- Revuelta (A. Marquès & G. del Val)
4:16.
I quin exercici d’improvisació han fet aquests
dos amics i increïbles músics. Quin goig escoltar a l’Albert Marquès, ell que viu a la ciutat dels gratacels des de fa ja
una colla d’anys, on ha fet família, on s’ha posicionat a un molt nivell dins
l’escena novaiorquesa, cosa gens fàcil. Gonzalo
ha realitzat un treball extraordinari d’investigacions rítmiques, tot i
acompanyant al pianista de Granollers.
En
aquest impressionant “Revuelta” ho hem constatat de nou, per la potència, per
la vitalitat de la proposta, per la contundència de la qüestió rítmica, i no
només per la que te el baterista i també per com li va la mà esquerra al
pianista. Iniciat pel piano de l’Albert
marcant notes i rítmica, i ja ben aviat els redobles de Gonzalo. Una possible melodia o motiu principal ha aparegut amb la
mà esquerra del pianista, mentre la dreta evolucionava, creava persistents
línies melòdiques. Uns moments ben al mig del tema on les dues mans del pianista
dialogaven de manera reiterativa. Perquè sí que aquest concepte, el de la
repetició, la reiteració rítmica amb notes soltes, sembla el quid tan del tema
com del projecte, m’atreviria a dir. Ja se sap que la repetició de motius
musicals entren molt bé al nostre cervell, si el tenim prou obert de mires.
Brutal tema i projecte d’ells dos per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que
felicitats nois, Albert Marquès i Gonzalo
del Val, i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us
hagi agradat tant com a mi.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 8 de novembre amb el Guillermo Calliero Quartet amb Guillermo
Calliero, trompeta i fiscorn; Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero,
contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria, en un concert patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz
Club la Vicentina i per tant amb l’entrada gratuïta, us hi esperem a partir
de les 22h.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
