skip to main |
skip to sidebar
Àudio del programa:
Molt bona nit a tothom,
benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a
Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Doncs ja hi tornem amb les
darreres produccions de la nostra estimada editorial Fresh Sound Records / Fresh Sound New Talent, de l’estimat Jordi Pujol. Així doncs que podreu
escoltar a Joachim Govin, “Tree, Volume
2” a l’“Introducing Gerard Chumilla”
de Gerard Chumilla i a l’Adele Sauros, “Your Speciall Loss”, i
de nou amb un micro conte de Carme de la
Fuente.
Jordi Pujol és el productor executiu de tots aquests discos. Aquestes
gravacions sonores són © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon
Produccions Discogràfiques, S.L.
Començarem amb el disc de Joachim Govin, “Tree, Volume 2”. Enregistrat
per Sergi Felipe a l’Underpool Studio, Barcelona, el 2 i 3
d'abril de 2023. Mesclat per Sergi
Felipe. Masteritzat per Pieter De
Wagter. Portada: Rafa Ross.
Fotografia: Tony Tixier. Produït per
Joachim Govin. Amb Joachim Govin (contrabaix), Ludovic Ernault
(saxo alt), Simon Bernier (bateria).
https://www.freshsoundrecords.com/joachim-govin-albums/57288-tree-volume-2.html.
I en aquest CD hi tenim 11
temes, amb ritmes i tempos diversos, amb un so tot molt de Jazz Contemporani
per les improvisacions que hi escoltarem. També hi ha balades, com la preciosa
“A Flower Is a Lovesome Thing” de Billy Strayhorn.
També així de delicat tempo és el tema de Charles
Mingus, “Carolyn ‘Keki’ Mingus”, bonica balada també. I de John Coltrane hi ha el “Lonnie’s
Lament” interpretat a contrabaix solo pel líder amb un puntet més de tempo. I
un puntet més té el tema de Ludovic
Ernault “Mer Calme”, iniciat a saxo solo i posteriorment interpretat a duet
amb el baterista. Amb un delicat swing a tempo mèdium podrem escoltar el també
tema de Coltrane, “Dear Lord”.
I tot i ser molt boniques
les balades, proposo que els escoltem en aquest darrer tema de John Coltrane...
1.5.- Dear Lord (John
Coltrane) 5:10.
I aquest preciós tema, John Coltrane l’encabí en el seu disc “Transition”, àlbum gravat el 1965 però publicat pòstumament
el 1970. Com el seu títol indica, “Transition”
va ser un pont entre els enregistraments clàssics de quartet com “A Love Supreme” i les obres més
experimentals dels últims anys de Coltrane.
I el tema l’han iniciat el
líder al contrabaix i la bateria de Simon
Bernier i ja aparèixer la melodia a
càrrec del saxo alt de Ludovic Ernault.
Aquest ha desenvolupat la melodia amb notes afegides de la seva collita, tot i
mostrant-nos la seva modernitat de so, amb aires molt de Jazz Contemporani,
coses que ja anirem veient de mica en mica. El líder Joachim Govin al contrabaix ha iniciat les improvisacions, ell amb
el baterista, on ens ha mostrat el seu profund domini de l’instrument alhora
que llenguatge jazzístic introduït. I el tema el torna a tocar el saxo alt, i
de nou fent la melodia i algunes notes personals. La tasca del baterista ha
estat impressionant, marcant el ritme i tempo amb creativitat, gran tema per ja
començar-los a escoltar.
Els grups a trio de saxo
contrabaix i bateria presenten molts reptes per a un baixista. El seu so,
entonació, sensació de tempo i domini de l'harmonia estan perfectament exposats,
està com despullat. No obstant això, en el cas de Joachim, aquests reptes s'aborden amb facilitat i, en canvi,
mostren fins a quin punt destaca en aquestes àrees. La profunditat del seu so
és el primer que et colpeja. L'espai sonor que d'altra manera podria ocupar un
piano es compensa amb la rica qualitat i el to fonamental profund de cada nota
del contrabaix. Aquestes qualitats el mantenen compromès durant tot el disc
malgrat l'escassa orquestració. Aquest disc comença d'una manera que us mostra
com es preocupen aquests músics pel so i el temps, el tempo. Tenint en compte
aquestes prioritats, és molt difícil fer-ho malament. Individualment i
col·lectivament, el so que cadascú n’obté, fa amb el seu instrument, i el so
resultant de la banda en conjunt, fan que el conjunt se senti més que un trio.
Tot és tan ric i ple de caràcter.... i més coses que en podreu llegir a les
notes interiors del disc. —Matt Brewer
(fragment extret de les notes interiors).
I seguirem ara amb una mica
més de tempo amb el tema anomenat...
2.6.- Nobody Else but Me
(Jerome Kern) 7:45
"Nobody Else but
Me", de vegades anomenada "Nobody Else but You", és una cançó de
1946 composta per Jerome Kern amb
lletra d'Oscar Hammerstein II amb
l’ànim d’aconseguir el renaixement de
Broadway el 1946 encabida en el musical “Show Boat”.
I quin tema a tot Swing hem
escoltat, un estàndard interpretat per força gent i amb una bonica melodia,
també per la calidesa del so del saxo alt de Ludovic. De nou ens ha copsat la seva manera suau, tranquil·la de
tocar-lo. El so, sobretot, i per descomptat per com lliga les seves
inversemblants frases, pel seu llenguatge contemporani, per la seva creativitat
que sembla no tenir límit, tan a gust se’l nota improvisant. I sí que el líder Govin al contrabaix ha tornat a posar
sobre la taula el seu més que reconegut so i llenguatge. Una profunditat de so
que ell aprofita per afegir-hi modernitat, sense oblidar la seva pulsió rítmica
i maneres melòdiques de fer els seus solos. Després hem gaudit amb els
“quatres” compassos que ha compartit el saxo alt improvisant amb el baterista Bernier, i ja recuperar la melodia
d’aquest “Nobody else like me”.
I un tema del saxo alt Ludovic Arnault és “Light Echoes”, amb
un so un tan melancòlic el del seu alto, amb tots tres en plena compenetració,
com passa en tots els temes. I sí què és molt interessant “Hunt” del líder Joachim Govin, sí, tema amb un ritme
així com trencat i diversos canvis rítmics i breaks. Iniciat amb baix i
bateria, aviat s’hi afegirà el so de l’alto, tot plegat a tempo mèdium també.
Mentre que el conegut tema de Joe
Henderson, “Inner Urge”, l’inicia el baixista ell sol amb una Intro
magnífica, per ja aparèixer la coneguda melodia a baix també i el Swing i tempo
més vital, amb notes llargues del saxo alt ja preparant la seva improvisació.
I no deixaré de dir-vos que
entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que
trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar
en el tema propi de tots tres i el més vital,
anomenat...
3.2.- Beauty of the Stars
(Ernault-Govin-Bernier) 5:34
I ves quin tema més vital i
marxós que ens han fet ells tres, i tema propi. Ja d’entrada amb la melodia i
amb tot el Swing possible gràcies al “Walking” del líder i baixista Govin. I de la melodia hauran passat a
les improvisacions, vaja, el saxo alt Ernault,
car poc ens n’hem adonat de quan ha deixat la melodia per fer el seu solo.
Més aviat sembla que hagi estat una improvisació des de l’inici a tot Swing,
també per la tasca del baterista Bernier.
De nou ens han copsat tots tres, i esclar que una mica més el saxo alt Ernault per la llarga intervenció, i
interpretació de la melodia i solo, que ha estat brutal. També el líder ha fet
la seva tasca solista i igualment d’altíssim nivell, passejant-se amunt i avall
pel mànec de la seva “berra” amb total solvència. Té, ja l’hem escoltat abans,
una pulsió rítmica consistent alhora que un llenguatge jazzero i fraseig de lo
més interessant. Aquest mestre del contrabaix ens enlluerna per la seva
vivacitat, per la seva creativitat. Gran tema del trio per ja deixar-los
d’escoltar o sigui que felicitats nois Joachim
Govin (contrabaix), Ludovic Ernault (saxo alt), Simon Bernier (bateria).
I ves per on que el següent
disc també té la configuració de trio de saxo, contrabaix i bateria, ara però
passant del saxo alt al saxo tenor del nostre jove crac, i disc “Introducing Gerard Chumilla” de Gerard Chumilla. Enregistrat per Daniel Somaroo al Jazzcampus, Basilea, Suïssa, l'1 d'abril de 2023. Mesclat i
masteritzat per Daniel Dettwiler.
Produït per Gerard Chumilla. Amb Gerard Chumilla (saxo tenor), Larry
Grenadier (contrabaix), Jordi Rossy (bateria). Convidat: Noé Sécula (piano, #8).
https://www.freshsoundrecords.com/gerard-chumilla-albums/57341-introducing-gerard-chumilla.html.
Bons records de fer música
amb Gerard i Jorge un vespre a Basilea.
Un fluir fàcil va ser la conversa musical, fet encara més especial per grans
composicions interpretades per músics amb un gran sentit del so, la telepatia i
l'atenció al bé comú. Espero que els oients puguin compartir l'esperit del que
vam sentir els tres aquella nit. —Larry
Grenadier.
I aquest projecte del Gerard està ple del seu discurs
compositiu, car dels 9 temes, 6 són propis d’ell. Hi ha en la versió digital un
presa alternativa, la 2, del primer tema “Apricity”. Una balada és “My Little
Brown Book” de Billy Strayhorn,
preciosa. I ves per on que ell també té un tema molt bonic a tot vals i
anomenat “Plato's Clave of Shadows” amb un punt més viu de tempo però no massa.
I és similar en alguns aspectes el “Reaching the Zenit” també a tot vals i també
del Gerard. I no per Abrera...I ell
té també una dolça composició que és una delícia, que és la que escoltareu,
anomenada..
4.8.- Fearless Wanderer
(Gerard Chumilla) 9:40
Doncs haureu gaudit com jo
en aquest tema on hi participa Noé
Sécula al piano, i sí, car ell ha estat a qui primer hem escoltat amb uns
delicats acords. La melodia ha aparegut a càrrec del jove líder i ja molt crac,
quin luxe per ell està acompanyat pels dos de la base rítmica del gran Brad Meldhau, Larry Grenadier i Jordi Rossy. Un tema que ens ha
encantat i amb uns primers moments de piano, baix i bateria on han creat una
atmosfera determinada, un tant inquietant per la progressió d’acords. Després
d’aquests moments, la molt reeixida improvisació del nostre gran saxo tenor a
qui avui us presento, Gerard Chumilla.
El motiu d’aquesta gravació és el següent: porta ja un parell d’anys a Basilea, al seu “Campus”, estudiant amb
els dos que l’acompanyen i d’altres grans mestres que hi ha, i hi ha anat
becat. Hem gaudit molt amb el seu discurs melòdic, amb el seu so força
contingut, amb la seva delicadesa interpretativa. I el pianista convidat, només
en aquest tema, ha fet una tasca propera al minimalisme, però amb tot l’encant
del món, amb poques notes, silencis, i tot plegat molt ben posat, i amb un
llenguatge tirant més enllà de lo modern, també. Molt bonic tema per ja
començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que
entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que
trobareu al blog.
I els seguirem
escoltant en el tema
5.1.- Apricity (Gerard
Chumilla) 6:43
I la veritat és que m’ha
sorprès molt aquesta seva composició, i més encara la seva capacitat per
captivar-nos amb el seu exquisit llenguatge, amb la seva magnífica història
explicada. Un fraseig lligat precís, Jazz del més alt nivell el que el jove i
líder del projecte ens ha ofert. Té una gran tècnica, alhora que una tendresa
expositiva farcida però de modernitat. Li augurem i desitgem el millor futur
musical, que tingui molts i molts èxits, que ben bé se’ls mereix. I sí que hem
reconegut el que podria ser la melodia del tema, ja d’entrada, sí. I ja després
la seva magnífica improvisació. I Grenadier
amb el contrabaix ha fet també el que ha volgut. L’ha abraçat ben fort i
remenat el mànec però ell polsant amb energia les seves cordes, amb
creativitat, amb originalitat, amb pulsió rítmica, brutal, en Larry, sí, però no m’oblido del nostre
estimat Jordi Rossy no, ell tan
creatiu, amb uns copets als estris de la seva bateria tan precisos com
sorprenents, i tot plegat amb un so de plats, caixa, xarles, bombo i timbales,
força contingut, gran el nostre amic. I gran tema del líder.
I ell ha fet un arranjament
del tema de Wayne Shorter magnífic i
a tot Swing i tempo mèdium, el del conegut “Fee-Fi-Fo-Fum”. I temes vitals són
el de Warne Marsh aquest però un
punt contingut, i tema a tot Swing “Dixie's Dilemma”, que no us el poso amb
l’ànim que l’escolteu amb tots els altres temes una vegada adquirit el disc, i
també potent és el tema propi i anomenat “The Havoc”, amb un brutal Swing en
les improvisacions amb un increïble Walking del baixista Grenadier.
Us recordo també que entreu
a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi
trobareu l’enllaç a la seva programació.
6.6.- Spring Blues (Gerard
Chumilla) 5:21
I esclar que si hi ha un
Blues, vaig i el poso, i aquest propi del líder m’ha encantat, i espero que a
totes vosaltres, i tots, també. Una melodia curteta, com totes les dels blues,
i més encara quan el tempo és viu, com ha estat el cas. El “Walking” de Grenadier ha estat de “traca i
mocador”, car ha volat amunt i avall pel mànec de la seva “berra”. I mentre
això passava, el nostre jove crac ha tornat a deixar-nos bocabadats per la seva
gran musicalitat, tècnica i sobretot llenguatge emprat, amb unes idees de lo més
modernes, i un gust exquisit. Grenadier
ha fet de nou una gran tasca solista, seguint amb el “Walking” però enriquint-la
una mica més amb noves notes trobades i posades al seu lloc més precís.
Mentrestant Rossy l’ha acompanyat
amb la mateixa elegància, llibertat creativa, sonoritat continguda, sense
escarafalls, portant la màquina rítmica a bon port. I encara després del solo
del baixista, hem pogut escoltar els 12
compassos del tema compartint improvisacions els nostres dos músics, Jordi i Gerard, brutals tots dos. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o
sigui que felicitats nois Gerard
Chumilla, Larry Grenadier i Jordi
Rossy.
I després d’aquest altre
magnífic disc a trio, sembla un bon moment per escoltar a Carme de la Fuente. Gràcies Carme
per sempre acaronar-nos amb la teva dolçor poètica i musical, la del programa.
I ja encarem el final del
programa amb el disc de l’Adele Sauros,
“Your Speciall Loss”, enregistrat per Joel
Ward a E-Studio de Sipoo, Finlàndia,
els dies 3, 4 i 5 de gener de 2023. Mesclat per Kaj MäkiUllakko. Masteritzat per Pieter De Wagter a Equus,
Bèlgica. Fotos: Victor Hege
(portada), Mia Holopainen (estudi).
Produït per Adele Sauros. Amb Adele Sauros (saxo tenor), Toomas
Keski-Säntti (piano), Vesa Ojaniemi (contrabaix), Tuomas Timonen (bateria).
Tots els temes estan compostos i arranjats per Adele Sauros.
https://www.freshsoundrecords.com/adele-sauros-albums/57298-your-special-loss.html.
"La teva pèrdua especial" és una història sobre la
recuperació i la recerca d'esperança. Aguantar-me fort i perdre'm. Col·locar-ho
tot en un pedestal immerescut. Donant més, però trencant més. Una fantasia que
mai es farà realitat. "Hola idiota", per dir-m’ho a mi mateixa: sóc
ximple per quedar-me. —Adele Sauros.
I dels 9 temes hi ha
balades o temes a tempo lent, slow, com és el cas del “Morning Rise Awake”,
iniciat a contrabaix i saxo, s’hi afegirà el piano tots tres dolçament i el
baix amb un arpegi que va repetint rítmicament que no melòdica. I sí que ella
fa un tema “Awakening” a saxo tenor solo, el més curtet de tots, a mode de
delicatessen. La resta de temes tenen tots una determinada trempera rítmica i
tempo més vital i com que vull acabar el programa amb una determinada marxeta,
proposo que els comencem escoltant en el tema...
7.2.- Waiting That Life
(Adele Sauros) 7:45
I sí que ha estat maco aquest
tema, sí, per la melodia inicial, pels canvis posteriors, per com la base
rítmica de contrabaix i bateria l’han acompanyat en els primers moments i en la
seva improvisació. Un ritme així com trencat, coses que percebem més escoltant
al baterista. Adele improvisant és
de lo més modern, amb un so “actual”, tot i que no gaire a prop del Jazz
d’Avantguarda, si parlem del llenguatge i sonoritat. Un solo melòdic, que ens
ha agradat força. Encara la recordem tocant dalt de l’escenari del Jamboree Sala 3, havent-la vist també a
la Sala 1 en l’homenatge als 30 anys
de FSNT formant part d’un combo
muntat a Londres per l’Alfred Hichcock. La calma ha arribat en
la improvisació del pianista Toomas
Keski-Säntti, amb un pianíssim tranquil, més en els inicis, i més vital
posteriorment. Molt bon tema per ja començar-los a escoltar.
I el tercer track "Stop
Those Words” té una preciosa “Intro” a contrabaix sol per ja després, i amb el
motiu principal, aparèixer el ritme i el tempo força delicat, i ella primer a
duet de tenor i soprano i ja després amb el preciós so del saxo soprano. Tema
amb diversos canvis de ritme. I el quart, i tema que titula el disc “Your Special
Loss” és un dels més funkys que hi ha, sobretot pel marcatge del baix i bombo
de la bateria. També el baterista colpeja la bateria amb un punt de “beat”. I
el cinquè “Something Borrowed” comença delicadament, també amb el so del
soprano, un tema que sembla tenir uns aires així com orientals. El canvi rítmic
posterior encetant ella les improvisacions, és brutal, potent.
I del primer tema “Beautiful
Anger”, tot i que la “Intro” sigui calmada i el ritme estigui així com trencat,
seguirà vital i amb una bona trempera. Escoltem-lo...
8.1.- Beautiful Anger
(Adele Sauros) 6:06
I sí que els inicis han
estat tranquils, sí, amb la “Intro” que han fet, ella amb el tenor, també amb
la melodia encabida en les seves notes. I quin canvi posterior més interessant,
ja amb el baterista Tuomas Timonen
marcant el canto de la caixa, tot i indicant-nos el ritme i el tempo. Un tema
que ha esdevingut força vital, on han desenvolupat les seves improvisacions la
líder amb el saxo tenor, a partir d’un primer i curtet motiu principal. Quin
fraseig, quina tècnica amb la qual domina els sons del seu instrument. Escales
inversemblants, amunt i avall, i sobretot un crescendo anímic també gràcies a
l’energia dels de la base rítmica. I si parlem d’aquests, dir-vos que el solo
del baterista Timonen ha estat més
que brutal. Impressionant.
I el novè track “Hello
Dumbass”, l’interpreta amb el saxo tenor i l’inicien amb la singular melodia
feta per la líder, amb uns acords del pianista a mode de contrapunt, i molta
energia la del baterista. El solo de la líder és francament impressionant
alhora que la trempera desenvolupada.
Us recordo també que entreu
a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 8
de novembre que podrem gaudir amb el Guillermo
Calliero Quartet esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç
dels Horts i organitzat des del Jazz
Club la Vicentina. Us hi esperem.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital i anomenat...
9.7.- Run From Bad (Adele
Sauros) 6:39
I aquest tema ja ha
començat amb tota l’energia possible, amb el motiu principal i curtet d’aquest
tema. I sí que la B del tema té un canvi harmònic força reconeixible i molt
interessant. I quina trempera el tema amb la improvisació del pianista Toomas Keski-Säntti. De quina manera
l’ha desenvolupat, amb una mà dreta vital en el registre agut, i marcant acords
la seva esquerra. Uns moments inicials del solo de la líder moderats, però ja
ben aviat s’ha anat desenvolupant la seva inversemblant improvisació. I amb
quina energia l’han acompanyat el trio base, impressionant, i potser més per la
seva contundència, el baterista Timonen,
sense oblidat la feina del contrabaixista Vesa
Ojaniemi. Un magnífic quartet de músics de Finlàndia amb una líder increïble, jove músic establerta a Londres on desenvolupa una labor
important dins del Jazz del país. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar i
nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat
tan com a mi, o sigui que felicitats noia i nois, i gràcies Adele, Toomas, Vesa i Tuomas.
Doncs ara sí, ho deixem
aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
