Àudio del programa:
Molt bona nit a tothom,
benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a
Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I avui toca presentar
projectes on la modernitat més actual es dona la mà amb una modernitat de
finals dels 90s, tots però publicats en aquesta època que ens toca viure. I sí
per què el pianista amic Álvaro Torres ens
presenta el seu darrer treball anomenat “IRIS”,
mentre que el guitarrista, i també amic Ivan
Ilic fa el mateix amb el seu “Turn”.
I ells dos li donen la mà al Kurt Rosenwinkel
– The Nex Step Band, “Live at Smalls 1996”, disc enregistrat al mític club
de Jazz ja fa una colla d’anys.
Doncs començarem amb el disc força modern, encabit
en el Jazz Contemporani de l’Álvaro
Torres, “IRIS”. Publicat
per Sunnyside Communications el 4
d'octubre de 2024. Enregistrat el juliol del 2023 al Trading’s Recording Studio, Nova York. Amb Álvaro Torres – piano, John Hébert – contrabaix i Barry Altschul –
bateria. Tots els temes són de l’Álvaro
Torres, excepte “Celia” de Bud
Powell. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu la pàgina web del
músic:https://www.alvarotorresmusic.net/.
Els últims tres anys
han estat indispensables en el desenvolupament musical del pianista Álvaro
Torres. L'ingredient essencial és la seva adopció de la ciutat de Nova York com
a casa seva i font d'inspiració. La immersió de Torres en l'escena jazzística
més profunda del món li ha permès rares oportunitats de conèixer i actuar amb
els seus herois musicals, com ho fa en el seu nou disc, “Iris”, que compta amb
el llegendari bateria Barry Altschul i el gran baixista John Hébert. I dir-vos
que aquest disc té una trempera impressionant, on la majoria de temes tenen una
vitalitat força evident amb un tempo prou vital i ritme marcat, sovint trencat,
fins i tot en el Blues del disc que titula el disc i anomenat “Iris”, on la
mestria de tots tres es manifesta ben aviat.. Escoltem-los en aquest magnífic
tema de l’Álvaro i avui sense començar amb cap baladeta...
1.3.- Iris (Álvaro Torres) 5:45.
I 10 n’hi do de tema per començar el
programa d’avui. Un Blues sí, però de quina manera més contemporània de fer-lo.
L’estructura la té, cosa que hem pogut comprovar tot i escoltant-los fent el
que seria la melodia. Tot i això, el que en diem Swing del baixista i els
copets swingats del baterista no els hem escoltat, no, més aviat ha estat tot
portat amb un ritme així com trencat. La modernitat de la seva exposició ja ens
situa en l’entorn d’aquest projecte. De fet la resta de temes tenen tots un
tarannà proper al del Jazz d’Avantguarda, i he dit proper, no que ho sigui al 100%.
El pianíssim de l’Álvaro és de lo més actual, percusiva la seva manera de
tocar, vibrant, i així l’hem escoltat en els primers moments a piano solo
encetant el tema. La compenetració del trio és més que evident, prova dels
molts concerts que van fer abans de fer el disc. Dos mestres veterans
acompanyant-ne a un de molt jove, encara no té els 30. Tot un honor per a ell i
gaudi per a tots tres. Els moments intensos els hem tingut durant tot el tema
per com tots tres l’han interpretat, i més en el llarg i magnífic solo del gran Barry
Altschul amb el qual han acabat
el tema, magnífic per començar-los a escoltar.
Originari de Madrid,
Espanya, Torres va buscar
inspiració musical arreu del món. Després d'haver acabat els seus estudis a la Manhattan School of Music,
Torres es
va convertir en addicte a la ciutat de Nova York i tot el que li pot oferir a un músic com
ell. Troba inspiració a tot arreu, des dels seus companys musicals fins als
sons dels carrers bulliciosos de la ciutat.
Molt abans de traslladar-se a Nova York, Torres havia
descobert i es va enamorar de la
interpretació d'Altschul, que tenia la distinció de formar part del grup
d'improvisació col·lectiu Circle i de trios liderats per dos dels pianistes més
avançats del jazz: Chick Corea i Paul Bley. Després d'haver intentat conèixer Altschul en persona,
però sense aconseguir trobar-lo, finalment Torres va escriure al bateria per veure si estaria
disposat a conèixer-se. Altschul va demostrar ser molt accessible i va convidar el
jove pianista a una sessió.
Va aparèixer una oportunitat per a un
concert al Mezzrow Jazz Club i Torres va convidar Altschul i el baixista Hébert a formar un trio. Des d'aleshores, el trio
ha aparegut regularment durant els últims dos anys, fins i tot als venerables
clubs de jazz Jazz Gallery i Smalls. Naturalment, el conjunt ha continuat evolucionant.
Inicialment, van interpretar composicions originals de Torres i estàndards solts, permetent que les peces
es transformessin en exploracions improvisadores. Ara, Torres aporta peces amb més estructura, l'obertura
de mires es manté i el grup sempre és capaç d'anar cap a qualsevol direcció
musical.
I seguirem escoltant-los en el tema lúdic
"Carla's Ingredient" que és un homenatge a la difunta Carla Bley i es basa en
la melodia "Batterie" de la gran compositora i sembla que fet a
mitges amb l’aleshores seu company de vida Paul Bley tema del 1964....
2.4.- Carla’s Ingredient (Álvaro Torres)
4:08.
I vosaltres direu, sí que ha començat fort
en Miquel
avui. Sí, sí, avui he començat fort, car en el disc de l’Álvaro no hi ha un moment de calma, no. Tot és
així de modernitat, de contemporaneïtat, de Jazz de primer nivell. I hem pogut
gaudir molt en aquest tema propi però basat amb el “Batterie” dels dos Blay, Carla i Paul. Un
tema on de nou tots tres semblen volar improvisant des de l’inici i fins el
final del tema. Si el jove líder porta les regnes dels temes és perquè són
d’ell, no perquè els altres dos no puguin dur la màquina melòdica i rítmica
d’aquests inversemblants temes. Hem pogut però reconèixer la curteta melodia
tant a l’inici com al final, car ben aviat s’han posat a improvisar, i més
evident ha estat la del líder Torres que no ha parat de crear músiques amunt i avall del
teclat del seu piano i de nou creant línies melòdiques d’una modernitat molt
agosarada. Bravo per ell, bravo per tots tres.
Quan Torres va portar el trio al Trading’s
Recording Studio el juliol de
2023, el trio va gravar una col·lecció de peces d'improvisació del pianista i
un estimat estàndard de bebop. L'enregistrament comença amb el fantàstic
"Old and New" de Torres, una composició que adopta un nou enfocament a un
original més antic. Tocat molt més lentament, el tractament crea una peça
completament nova que utilitza elements de l'original per inspirar la
improvisació. Principalment improvisat, "West Harlem" captura el to i
l'energia latins dels veïns dominicans de Torres.
"The Good Life" de Torres s'està
convertint en una mena de tema principal del trio i reflecteix l'entusiasme que
té el compositor per la vida i per actuar amb aquest grup. L'enregistrament
conclou amb "You Dig?", una peça que es fa ressò de l'eslògan d'Hébert i ofereix un
tema breu que exigeix que els músics utilitzin la seva imaginació per
construir-hi les seves idees.
Torres utilitza
aspectes d'un estàndard sense nom per construir "On Broadway", que
s'interpreta d'una manera romàntica i oberta que recorda la sèrie de discos On Broadway de Paul Motian de la
dècada de 1990. Torres és un fan de la tradició del jazz d'incloure un
estàndard entre els originals en un enregistrament, i per això el trio presenta
"Celia" de Bud Powell interpretada amb un swing vital.
I ja els deixarem d’escoltar en aquest
magnífic tema de Bud Powell...
3.6.- Celia (Bud Powell) 6:50.
Doncs resulta que Bud
Powell va fer aquest tema i
l’encabí en el seu disc del 23 de febrer del 1949, “Jazz
Giant” on hi hagué Ray Brown, contrabaix i Max Roach, bateria. Però l’Álvaro i companys l’han fet d’una manera més vital
pel que fa al tempo i també amb un magnífic arranjament. Sí que de tant en tant
hem escoltat Swing però no ho ha estat durant tot el tema, com va ser en el
tema original del grandíssim Powell. Ja d’entrada, Álvaro ens ha sorprès per l’agosarada proposta
rítmica, on Altschul de nou brilla amb llum pròpia i sempre fent i desfent, diríem que
improvisant tota l’estona. I ens ha costat reconèixer la melodia del tema, les
coses com siguin, car ell s’ha desmarcat bastant de Powell en lo melòdic. De fet el primer en
improvisar ha estat el baixista John Hébert al contrabaix demostrant de nou la seva
gran talla musical. Un solo on ha recorregut el mànec de la “Berra”, amunt i
avall, ha improvisat amb una afinació perfecte, al voltant de l’harmonia i
marxant-ne de tant en tant. Álvaro s’hi ha posat fent la seva essent però melòdica a
moments, i deixant pas a la del gran Barry Altschul que de nou ens ha noquejat. Han fet uns
“quatres” compassos amb el líder, ells dos improvisant i quasi que més el gran
baterista i ja retrobar la melodia d’aquest “Celia” de Bud
Powell ideal per ja deixar-los
d’escoltar o sigui que felicitats nois Álvaro Torres –
piano, John Hébert – contrabaix i Barry Altschul – bateria.
Els últims anys han estat bons per a Álvaro Torres. Va
trobar una casa a la ciutat de Nova York, una que proporciona inspiració, activitat
i esperit per a l'aventura. L'entusiasme de Torres es pot sentir en el seu nou disc, “Iris”.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I nosaltres seguirem amb el disc del
guitarrista Ivan Ilic, “Turn”, disc autoproduït. Publicat el 20 de març de 2024.
Enregistrat el 3 de febrer de 2024 per Alberto Pérez,
Estudi Sol de Sants. Produït
per Ferran Conangla. Amb Edu Cabello - saxo tenor i soprano, Ivan
Ilic - guitarra, Heorhii Mykhailenko - contrabaix i Pedro Fullana – bateria. Música composta per Ivan
Ilic. Música dedicada a les
grans pel·lícules i als seus directors: Miloš Forman,
Oliver Stone, Anthony Minghella, Bernardo Bertolucci, Milcho Manchevski, Ridley
Scott, Clint Eastwood, Vittorio De Sica.
I dir-vos que he estat una molt agradable
estona escoltant els temes d’aquest disc. N’inclou un parell a tempo slow,
lent, úniques balades del disc i anomenades “The Runner “ i “Before the Rain“,
mentre que també n’hi ha a tempo mèdium up com és “Miracolo” a tot Swing en les
improvisacions del líder Ilic. També és així més o menys el tema “Talented
Mister” tot i que potser un pèl més viu de tempo. La resta de temes són molt
vitals fent que l’escolta d’aquest disc sigui de lo més entretinguda, on la
qualitat de les composicions s’agermana amb la de les seves interpretacions. Un
goig de músiques. Escoltem-los doncs amb el tema...
4.8.- Miracolo (Ivan IIlic) 4:30.
Doncs ja heu pogut escoltar amb quina marxeta hem
començat a escoltar-los. I sí perquè podrem gaudir amb les composicions més
vitals de tempo de l’amic Ilic
alhora que amb les seves interpretacions. I aquí hi tenim també a l’amic Edu Cabello, jove saxofonista que vèiem
ja fa temps a les Jams tot i acompanyant al seu amic i gran guitarrista, l’Eddie Mejía, ells dos quan estudiaven
al Conservatori Superior del Liceu.
Un tema que primer sembla d’estructura clàssica de 32 compassos i de la forma
AABA essent la B el pont, ja ho sabeu, on hi ha sempre un canvi tonal, canvi de
to, i a vegades canvi rítmic, però on ell hi ha afegit una altra seqüència AB i
8 compassos mantenint una frase repetitiva fins arribar a la darrera B, i ja
iniciar-ne les improvisacions. I sí que en la B del tema hem pogut escoltar com
el baixista ha fet una línia solista, ell que és Mykhailenko. I el Swing ja l’hem copsat amb el “Walking” del baixista, i esclar que la
magnífica improvisació del líder a la guitarra. De fet el tema se l’han
emportat ells dos com a solistes, car després de l’Ivan hem pogut escoltar com de bé s’ha esplaiat el baixista. Grans solos de tots dos en un
tema fet a duet de guitarra i contrabaix, però amb quina marxeta, molt bon tema
per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguirem amb una mica més de trempera i Swing amb
el tema...
5.1.- Talented Mister (Ivan Ilic) 4:47.
I més o menys amb la mateixa trempera hem escoltat
ara un tema amb la formació al complet. I sí que m’ha sorprès i agradat la
tasca de l’Edu amb el saxo tenor,
car sempre l’havia escoltat amb el saxo alt. I un altre tema amb una estructura
no massa estàndard, amb una forma AABBA, les As amb el líder i saxofonista fent
la melodia, i les B només amb el saxofonista fent-les amb el canvi tonal
encabit i Swing de la base rítmica, i la darrera A amb el ritme així com
trencat i posterior intervenció molt Free la de l’Edu al tenor. I després d’uns moments de calma, ell mateix n’ha
endegat les improvisacions, i de quina manera que ho ha fet, brutal i amb un
Swing increïble dels de la base rítmica Mykhailenko - contrabaix i Pedro Fullana – bateria. Gran
so un tant metàl·lic el de l’Edu alhora que llenguatge de lo més
jazzero. I de nou ha fet una magnífica improvisació Mykhailenko, amb una gran pulsió rítmica, consistència de so i
profunditat, esclar que també gràcies a la gran tasca del productor i pots
comptar que havent fet el màster, l’amic Ferran
Conangla. I sí que el líder els ha seguit i també amb unes maneres d’una
gran classe, ell que s’ha escoltat als clàssics de la guitarra com Joe Pass però també als més moderns com
el bo de John Abercrombie. Gran
tema.
I ja els acabarem d’escoltar en un dels temes
vitals del disc, l’anomenat...
6.4.- Cuckoo’s Nest (Ivan Ilic) 4:08.
I sí que el tema ha començat de lo més Bopper, sí,
quasi com el “Salt Peanuts” de Dizzie
Gillespie i ritme així com una mica trencat en la A del tema, mentre que a
la B, ha aparegut el Swing. I després del “tema”, les improvisacions i la
primera la del líder i guitarrista, Ivan
Ilic. I esclar que hem tornat a Flipar amb un tema d’ell però també per com
gestiona la seva tasca solista, i amb quin bon gust musical que ho fa. I ves
per on que del tenor ara hem passat al soprano i magnífic so que l’Edu li extreu. Ja l’hem començat a
escoltar quan el líder acabava la seva impro, i ell s’hi ha posat amb una gran
solvència. El soprano és molt malt parit pel que fa a l’afinació. L’Edu ha mostrat de nou la seva gran
tècnica alhora que frases creades. Un bon tema que ells acaben de cop, després
de recuperar el motiu principal amb el qual l’han començat, ideal per ja
deixar-los d’escoltar.
I després d’aquests temes del disc de l’Ivan Ilic encarem ja el final del
programa amb un disc enregistrat el 1996 però presentat no fa gaire a la Sala Barts pel mateix Kurt Rosenwinkel, concert encabit en el
Mas i Mas Festival, Kurt Rosenwinkel – The Next Step Band,
“Live at Smalls 1996”, publicat per Heartcore
Records aquest 2024. Ho va enregistrar Zeke
Zima i ho han masteritzat els de The
Bakery a Los Angeles aquest
mateix any. Amb Kurt Rosenwinkel,
guitarra i piano a “The Next Step”. Mark
Turner, saxo tenor; Ben Street, contrabaix; Jeff Ballard, bateria i la
col·laboració de Brad Mehldau a “Zhivago”.
Tots els temes són de Kurt Rosenwinkel.
Doncs ja és sorprenent que presentessin aquest disc
en concert després de tants anys, oi? De ben segur que en Kurt el devia trobar en un calaix i va pensar que era moment per
publicar-lo. El va fer masteritzar a Los
Angeles i els de Heartcore Records
de Berlin, on ell viu, l’han
publicat ara. En un directe sempre hi trobarem temes llargs i més amb músics
tan bons com ells. Tot i així hi ha un tema curtet molt vital “Alpha Mega”. Un
altre de no gaire llarg és el que ell fa amb una llarga i impressionant “Intro”
a guitarra sol i tema força delicat on se sent una veu, que no sé pas de qui
és, fent la melodia i tema “A Life Unfolds”. I també és així de bonic el tema
que ara mateix escoltarem i anomenat...
7.2.- Use of Light (Kurt Rosenwinkel) 10:42.
I després de la marxeta del dic de l’Ivan Ilic sembla que ja tocava una mica
de calma, oi? I sí que l’hem tingut i gaudit amb aquest preciós tema del líder
i també guitarrista, el bo d’en Kurt
Rosenwinkel. Una melodia molt bonica amb notes llargues, les de la guitarra
del líder però també les del saxo tenor Mark
Turner. I ves por on que els dos de la base han estat fent de les seves tot
i acompanyant-los, l’un al contrabaix, Ben
Street i l’altre a la bateria, en Jeff
Ballard. Una llarga exposició melòdica del tema que ells ens han fet per ja
començar les improvisacions, la primera la del saxo tenor. El ritme sembla que sigui més complex del que és, coses dels
redobles a les timbales de Ballard.
I quin llarg solo d’en Turner ell
amb el seu característic so, que ja aleshores posseïa i que ha conservat fins
ara. També ens ha mostrat la seva mestria en el fraseig, en les noves línies
creades. I quin suport del dos de la base rítmica, però també amb acords del
líder a la guitarra. Un tema on Mark
ha tingut un gran protagonisme, quasi tot, i ja heu pogut escoltar els
aplaudiments després del seu solo. I el tema l’acaben amb la bonica melodia i
les seves notes llargues, tot plegat una delícia de tema per començar-los a
escoltar.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines
web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva
programació.
I esclar que si hi ha un convidat en un tema i
aquest es diu Brad Mehldau el posarem
i anomenat....
8.3.- Zhivago (Kurt Rosenwinkel) 11:23.
I quin tros de tema que hem escoltat, mare de 10
sr. Un llarg tema que havien de gaudir tot el públic assistent al Smalls Jazz Club aquell dia del 1996. I
d’això en fa quasi 30 anys, déu-n’hi-do, i ja com tocaven, ells que devien
estar pel Berklee College of Music de
Boston amb el Jordi Rossy, on es devien conèixer i aprendre junts. Un brutal tema
i brutal final a mode de llarg Turn Around on Turner ha tornat a fer de les seves amb una inversemblant
improvisació final, i tots ells en una mena de “Clímax” final i ja acabar-lo
dolçament entre els aplaudiments del públic. I ha començat amb una seqüència
descendent d’acords tot plegat amb un ritme així com trencat, ja ells fent-ne
la melodia, a duet de guitarra i saxo
tenor, a moments. I ja amb quina trempera que l’han començat. I sí que hem
escoltat al líder amb un so de la seva guitarra passat per sedassos electrònics
d’efectes, així com una mena de “Phaser”. Gran improvisació d’aquest ja mostru
de la guitarra. Modernitat en el missatge, en el so, en les històries que ens
ha explicat. I quin suport més consistent de la base rítmica, ara amb Brad Mehldau, Ben Street i Jeff Ballard. Brutal i llarg solo del
líder. I què podem dir de Mehldau,
que ja aleshores tocava com els àngels, com heu pogut escoltar. Una mà dreta
entremaliada, lleugera i gràcil, i l’esquerra fent els acords adequats. I com
apareix el Swing quan volen el baixista i baterista, ells dos també en plena
efervescència creativa. Quines línies melòdiques més inversemblants les del
mestre del piano, ara un dels més importants del món del Jazz. I sí que després
han recuperat el motiu principal i ja han encarat el final del tema, brutal
tema de nou de Kurt Rosenwinkel.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines
web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja ben aviat, el 8 de novembre amb el
Guillermo Calliero Quartet amb Guillermo Calliero, trompeta i fiscorn;
Federico Mazzanti, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria,
en un concert patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina i per tant amb
l’entrada gratuïta, us hi esperem a partir de les 22h.
I sí que el líder també tocà el piano en el potent
tema com s’anomena el títol de la banda del bo d’en Kurt, “The Next Step”. Però els escoltarem en el vital tema i
primer track del disc, i potser primer tema del directe al Smalls Jazz Club i anomenat...
9.1.- A Shifting Design (Kurt Rosenwinkel) 9:49.
I quina llarga i increïble “Intro” a guitarra solo
per aquest altre gran tema d’en Kurt.
I després d’ell, melodia del tema amb el saxo tenor de Turner i ja el Swing en les improvisacions, la primera la del líder
a la guitarra. De fet el Swing ha aparegut una mica més tard, no d’entrada. I
m’ha semblat escoltar la primera part del solo amb el baixista Street i potser unes escombretes de Ballard. I sí que després l’hem tingut
de totes, totes, amb el “Walking” del primer i els copets als plats i caixa del
segon. Kurt ha fet el seu solo amb
un so més net, que no més senzill, car ha estat de nou incommensurable per com
l’ha gestionat. Una gran velocitat d’execució la d’ell a la guitarra, tot i
mostrant-nos un gran domini tècnic, alhora que bon gust. El llenguatge, el seu,
encabit en la més estricta modernitat, ja al 1996, com tots ells, uns màsters
ja aleshores. Quin goig de trio de guitarra, contrabaix i bateria i quina
compenetració. L’aparició del so del saxo tenor ens ha omplert d’un nou color
musical. I ell també de nou amb la seva particular visió de la jugada, de
l’harmonia, i amb quina solvència que
l’ha fet, so personal, pujant al registre agut, fent uns “licks”
inversemblants tot plegat amb un gust exquisit, un gran solo per ja després
recuperar el motiu principal i acabar el tema entre aplaudiments del
respectable, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui
que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos
comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent,
si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
