Programa 610: David Lenker & Vicente Solsona, Adriano Tortora 3, Kontxi Lorente i Mikel Urretagoiena, dimecres 16 d'octubre de 2024
0 comentarisÀudio del programa:
Molt bona nit a tothom,
benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a
Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I segueix-ho amb especials, i avui dedicat a projectes publicats per Sedajazz Records, Errabal Jazz i la fins ara desconeguda LaLabelWeb. D’aquesta darrera escoltarem un disc que és una delícia musical amb un duet de piano i guitarra i piano, el de David Lenker i la guitarra de Vicente Solsona anomenat “A Few Remarks”. El d’Errabal és el darrer treball del baterista Mikel Urretagoiena, “Denbora” projecte fet a trio de piano, contrabaix i bateria. I els dos de Sedajazz són també amb aquest trio base i el primer, el de la pianista navarresa Kontxi Lorente, “más de mi” amb una convidada a la veu, i el segon, el del pianista italià Adriano Tortora Trio, “Galatea” amb diversos convidats instrumentistes. Per cert, un programa on el piano n’és molt protagonista, esclar que amb tots els altres instruments que hi escoltareu, però una mica més.
.jpg)
Començarem amb el disc de David Lenker i Vicente Solsona anomenat “A Few Remarks” publicat per Lalabelweb, aquest 2024 . Tècnic de gravació: Vicente Solsona. Mesclat i masteritzat per Kiko Vega als VegaFantasy Studios. Amb David Lenker, piano i Vicente Solsona, guitarra. Producció i arranjaments: David Lenker i Vicente Solsona. Dibuixos de portada: David Lenker. Fotografia: Juan Gamero. Disseny i maquetació: David Crespo (davidcrespo-design.com). Al blog hi trobareu l’enllaç on el podreu adquirir i així ajudar a la comunitat musical: https://bit.ly/A_few_remarks_CAT.
I sí que hi ha temes preciosos com són el “Willow Weep For Me” i d’altres, però els escoltarem en el tema propi del qui tristament va marxar prematurament i sobtada, en David Lenker i tema anomenat..
1.5.- Blue Ballad (David Lenker) 6:40.
Doncs ja heu escoltat de quina dolça manera hem començat el programa d’avui amb aquest duet de piano i guitarra, amb David i Vicente i tema propi del primer. Ens ha captivat la tendresa de la composició, el tempo suau i el ritme molt pausat encabit en les pròpies notes. Una melodia molt bonica, que et va embolcallant de mica en mica. I quina entrada del guitarrista Solsona en la seva delicada improvisació, i amb quin gust musical que l’ha fet. Ens recorda a Gábor Szabó per la subtilesa i sonoritat. Lenker ha estat molt càlid i profund per la mà esquerra, i brillant per com la dreta ha acaronat les tecles del piano. Preciós tema per començar-los a escoltar.
"A Few Remarks" és el resultat de més de deu anys d’amistat, col·laboració musical i admiració mútua. David Lenker i Vicente Solsona rendeixen homenatge a alguns dels seus compositors més admirats i exploren les possibilitats de desenvolupament de composicions poc freqüents en el repertori jazzístic de versions estàndard. El format —duet de piano i guitarra— també és poc habitual i molt exigent, ja que es tracta de dos instruments harmònics que han de dialogar i entendre’s en un llenguatge i un registre comuns sense la mediació d’una secció rítmica. Lluny queden ja els mítics duets de Bill Evans & Jim Hall, Tete Montoliu & Mundell Lowe, o els més recents Fred Hersch & Bill Frisell, per mencionar-ne només uns pocs: gravacions exquisides que han servit d’inspiració per destil·lar aquestes “poques observacions” en la forma dels deu temes que ara es publiquen de la mà de LaLabelWeb i que els aficionats al jazz sabran degustar i apreciar.
I encara els podrem escoltar en un altre d’aquests preciosos temes, car tot l’àlbum és així de bonic, i tema de Michel Legrand anomenat...
2.4.- Nobody Knows (Michel Legrand) 8:46.
I aquesta música de Michel Legrand i lletra escrita per Alan i Marilyn Bergman, va ser la banda sonora de la pel·lícula de 1970 "The Magic Garden of Stanley Sweetheart", i debut cinematogràfic de Don Johnson, que va ser el protagonisme.
I la versió que ens han fet ells dos ha estat més vital que la versió cantada en la peli, un tant dramàtica, per cert. Un tema molt ben interpretat per tots dos amb una gran presència rítmica alhora que bonica i un tant melancòlica melodia. Un tema llarg de quasi 9 minuts on hem pogut tornar a constatar el domini tècnic d’ambdós músics, i també la seva total compenetració. Té una llarga “Intro” on tots dos ens acaronen amb els seus sons, per ja després aparèixer la melodia a càrrec del pianista Lenker, amb una determinada consistència prement les tecles del piano. En el pont ha aparegut la dolçor de la guitarra de Solsona, i sempre amb la qüestió rítmica essent-ne la protagonista. Ell ha fet la primera i increïble improvisació, on ens ha tornar a deixar bocabadats mostrant-nos la seva acurada tècnica i bon gust, què maco ho ha fet. També ens ha impressionat David al piano amb tot un seguit d’arpegis amunt i avall del teclat del piano alhora que ell fent notes soltes i més greus amb la mà esquerra, car la dreta ha volat lleugera i gràcil. Una passada de tema i d’interpretacions de tots dos.
Aquesta presentació ens deixa, però, un regust agredolç: malauradament, poc després de finalitzar tots els màsters i ultimar la maquetació, en David ens va deixar prematurament i inesperadament, i el procés de publicació va haver de quedar en suspens durant un any. Aquest duet ha deixat de sonar per sempre i aquest disc es converteix ara en testimoni del treball realitzat i de l’amor vessat, però també en un just homenatge pòstum a la figura entranyable i a la dilatada trajectòria d’un personatge tan rellevant en el jazz espanyol com ha estat David Lenker.
I ja els acabarem d’escoltar a tots dos, a més a més de recordar per sempre més a David Lenker, i ho farem amb el tema de Thelonious Monk, el magnífic..
3.8.- Think of One (Thelonious Monk) 5:50.
I sí que hi ha molts temes i magnífics en aquest disc, us el recomano, com tots els d’aquest programa, com tots els de tots els programes del Jazz Club de Nit. Però si hi havia un tema de Monk l’havia de posar, i més encara aquest “Think of One”, tema que ell va encabir en el seu disc “Monk” publicat per Prestige el 1956 i l’anterior al que va fer amb Sonny Rollins.
I ells dos ja l’han iniciat amb la coneguda melodia, compartint melodia i acords, tal és la seva compenetració. Un fa una cosa, i l’altre una altra. Tema mític, com tots els que va fer el genial compositor. Ritmes trencats a l’inici i Swing ja amb les improvisacions, la primera la del guitarrista Solsona, i de nou amb la seva personal elegància, tot plegat farcit d’un bon llenguatge i tècnica. Lenker l’ha seguit amb el piano, i ves per on que la seva mà esquerra s’ha vist acompanyada pels acords de la guitarra de Vicente. La dreta, però, s’ha esplaiat la mar de bé en aquests primers moments, car, ben aviat ells dos han compartit els típics 4 compassos improvisant primer un i després l’altre. Gran tema i millors interpretacions de tots dos, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Vicente Solsona i un gran record pel David Lenker que ens va deixar massa aviat.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguim ara amb el disc del pianista italià Adriano Tortora Trio, “Galatea” publicat per Sedajazz Records el 2023. Enregistrat el desembre de 2022 als Spot Studios, València, mesclat i masteritzat per Luca Bulgarelli. Amb Adriano Tortora, piano, sintetitzadors i composicions; Alessandro Cesarini, contrabaix i baix elèctric i David Gadea, bateria i percussions. Hi ha però la col·laboració de Javier Vercher, saxo tenor (#1,4); Santi Peláez, guitarra (#2,8) i Marc Bullón, violí (#8). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://sedajazz.es/sedajazz_records_produccion_discografica_item.php?id=135.
Fabio Zeppetella: Conec Adriano Tortora des de fa alguns anys ja que vaig poder seguir la seva carrera acadèmica al Conservatori Santa Cecília de Roma. Ja llavors vaig veure-li la possibilitat d'emprendre i desenvolupar el seu propi camí com a músic de jazz professional, cosa que no es dóna per descomptat en els estudiants; molts es desvien cap a altres gèneres musicals o cap a la docència. En el treball discogràfic puc reconèixer els signes d'aquest camí i la maduració d'un món expressiu fruit de tota la feina que va fer primer al conservatori i després del seu trasllat a Espanya. Es tracta d'una obra ben construïda tant a les composicions, totes originals, com a l'aspecte executiu. Només puc felicitar Adriano per la seva trajectòria.
I ja els escoltarem amb dos temes seguits anomenats...
4.1.10.- La noche del poeta (Adriano Tortora) 3:16.
4.2.6.- Blue on You (Adriano Tortora) 3:11.
I aquest tema a trio de piano, contrabaix i bateria ha estat també molt bonic. I ves per on que Adriano va ser el pianista acompanyant del guitarrista italià que vam veure al Jamboree i del qual li vaig fer un especial, a ell, a Jan Sturiale. Un pianíssim força delicat en el primer tema fet a piano sol, amb tota la rítmica implícita en la molt bonica melodia. Una mà esquerra amb arpegis i acords, persistent i rítmica, ha permès a la dreta desenvolupar les línies melòdiques del primer tema “La noche del poeta”. I és que Adriano viu a València on desenvolupa la seva carrera, envoltat dels grans músics valencians, molts d’ells amics de qui us parla. I sí que el segon tema “Blue on You” ha tingut un tarannà un punt més calmat en els inicis, sí. S’ha notat la profunditat sonora del contrabaix, la suavitat de les escombretes, ells dos acompanyant al líder al piano, en una altra composició força maca. Unes “maneres” al piano diferents de les del pianista que hem escoltat, esclar que cadascun d’ells, tenen la seva personalitat interpretativa. Un tema envoltat d’un cert tarannà inquietant, per melodies i ritmes. Adriano ha desenvolupat la seva improvisació amb elegància, sense preses, sense ser massa contundent, més aviat lleuger, volàtil. Un parell de temes preciosos ideals per ja començar-los a escoltar.
Ettore Fioravanti: Aquest és el camí que pretén recórrer Adriano Tortora: la força del sistema rítmic, de vegades complex però mai gratuït, i el missatge de la melodia que alleugereix qualsevol complexitat estructural. Adriano és un músic valuós i aquest disc demostra que la qualitat del líder depèn de molts factors: com es toca l'instrument, és clar, però també la profunditat de les composicions, l'elecció de la seva orquestració i la dels solistes, el color dels instruments...
Luca Bulgarelli: “Galatea” d'Adriano Tortora, aquí al seu segon disc com a líder, és un disc madur, complex i "mediterrani". Un disc líric i melòdic alhora que rítmic, que es veu afectat per múltiples influències on les composicions heterogènies, fins i tot en els arranjaments, són totes interessants.
Vardan Ovsepian: “Aquest projecte bellament esculpit ofereix una història cohesiva on el líder exhibeix composicions complexes entrellaçades intricadament amb línies solistes”.
I encara els escoltarem en
el tema on hi tenim a Javier Vercher al
saxo tenor i també molt interessant i que titula el disc i anomenat...
5.4.- Galatea (Adriano Tortora) 3:50.
I ves per on que ja d’entrada hem respirat una certa trempera rítmica. Amb la melodia encara ha crescut més, sobretot amb el motiu repetitiu. Curteta melodia que ben aviat ha deixat pas a la brutal improvisació d’aquest màster del saxo tenor, de l’amic Vercher. Un so potent, estrident a voluntat arribant al registre agut, llenguatge de Jazz Contemporani, res trillat, el missatge que ens ha explicat. Unes escales inversemblants, un fraseig increïble, una tècnica brutal, una musicalitat extrema, una capacitat creativa infinita, la d’un súper crac. La gestió rítmica dels de la base ha estat important i ves per on que hi tenim a l’Ales Cesarini al contrabaix i esclar que a un baterista i percusionista anomenat David Gadea, ells dos uns cracs. I el saxo tenor ha recuperat el motiu principal on hem pogut escoltar com el baterista ha gaudit amb els diferents estris de les seves percussions, gran tema de nou.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja el 18 d’octubre que podrem gaudir amb el darrer disc de Ramón Díaz, “Conversaciones con Chopin” amb Jeppe Rasmussen, saxo tenor i soprano, etc... esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
5.4.- Galatea (Adriano Tortora) 3:50.
I ves per on que ja d’entrada hem respirat una certa trempera rítmica. Amb la melodia encara ha crescut més, sobretot amb el motiu repetitiu. Curteta melodia que ben aviat ha deixat pas a la brutal improvisació d’aquest màster del saxo tenor, de l’amic Vercher. Un so potent, estrident a voluntat arribant al registre agut, llenguatge de Jazz Contemporani, res trillat, el missatge que ens ha explicat. Unes escales inversemblants, un fraseig increïble, una tècnica brutal, una musicalitat extrema, una capacitat creativa infinita, la d’un súper crac. La gestió rítmica dels de la base ha estat important i ves per on que hi tenim a l’Ales Cesarini al contrabaix i esclar que a un baterista i percusionista anomenat David Gadea, ells dos uns cracs. I el saxo tenor ha recuperat el motiu principal on hem pogut escoltar com el baterista ha gaudit amb els diferents estris de les seves percussions, gran tema de nou.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja el 18 d’octubre que podrem gaudir amb el darrer disc de Ramón Díaz, “Conversaciones con Chopin” amb Jeppe Rasmussen, saxo tenor i soprano, etc... esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital on també hi participa Javier Vercher i anomenat...
6.1.- Luce di notte (Adriano Tortora) 5:20.
I quina melodia a duet de saxo tenor i contrabaix més impressionant, i com s’ha anat enlairant de mica en mica. I de nou quina trempera de tema de l’Adriano i sobretot quan ha entrat el ritme a tot Latin Jazz. I tot i això, el tema ha estat una bona estona passejant-se pels camins que no han estat massa potents ni massa enèrgics. I de nou la melodia a duet, i amb el ritme Latin afegit. Sí que de mica en mica, en la improvisació del líder al piano, la “cosa” ha anat pujant lleugerament, tot i que no massa. Adriano ha fet de nou una improvisació brillant, sense escarafalls, amb pulcritud i netedat. Sí que hem tornat a pujar al “cel” durant el solo de Javier Vercher al saxo tenor, tot i que per mi, m’ha semblat massa curta. Ell s’hi hagués pogut estar una bona estona més fotent-li. I de nou amb el motiu principal a càrrec del duet de baix i saxo tenor han encarat el final d’aquest gran tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar, amb Javier i el líder Adriano fent encara les seves últimes intervencions. O sigui que felicitats nois, Adriano, Elis, David i Javier, i no hem pogut escoltar als altres dos convidats, què hi farem.
Algú que en sabia molt d’escriure es veu que va dir això: “Hi ha músics que no agafen el camí recte entre dos punts, sinó que agafen el més llarg on es paren, pensen i fan del recorregut sinuós un lloc ple de pau i de sinceritat, on es busquen per oferir-nos el millor d’ells mateixos.” Això és el que ha fet la pianista de Pamplona, Kontxi Lorente en aquest el seu cinquè treball discogràfic personal. I més coses que ens explica Joseba Johnbirks al text de l’interior del CD.
I sí que aquest CD té també una sèrie de temes delicats, de melodies, tempos i ritmes, com són ara el molt bonic “Boreal” amb una Intro de Lorente on ens acarona amb el seu piano. Té també un Blues, suposo que dedicat a McCoy Tyner anomenat “Tyner Blues” on ella i el baixista Cesarini dialoguen ja d’entrada fent la melodia i on ell seguirà amb un solo de contrabaix preciós. També “Menganita” és un tema molt bonic, ja amb un pèl més de tempo, iniciat amb un arpegi que inicia la melodia, i seguirà així de bella.
Però els escoltarem en el tema on canta Siuxx i tema, com tots, de Kontxi Lorente anomenat...
7.5.- Venus (Kontxi Lorente) 5:50.
I què maco aquest primer tema de Kontxi i què maca la veu de Siuxx, ella autora també de la lletra, i cantada en anglès. Primera aproximació al tema amb la cantant i el trio liderat per Lorente, amb una segona part també preciosa on semblava aturar-se tot, però no, i ja després començar les improvisacions. El ritme suaument marcat pels dos de la base, contrabaix i bateria, Cesarini i Barrueta, permet a la pianista i cantant desenvolupar les seves línies melòdiques. Kontxi ha iniciat la seva després d’uns moments de compartir músiques amb la cantant. Què bé ho ha fet, i de quina marcada manera ha premut les tecles de la mà esquerra amb els ferms acords però també la dreta ha estat incisiva alhora que creativa. L’harmonia del tema l’ha permès recórrer camins no massa trillats, anant amunt i avall pel teclat del piano, amb la cantant col·laborant-hi en alguns moments. I el final a mode “Turn Around” ha estat també magnífic on Lorente ha acabat el tema amb una llarga improvisació, ideal tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
També és magnífic “Cuatro por cinco”, iniciat amb una certa energia per retrobar-se amb una mena de calma posterior i magnífic Swing gràcies al “walking” del baixista Cesarini en la primera improvisació, la de Kontxi.
I els seguirem escoltant en aquest tema...
8.6.- Cuatro por cinco (Kontxi Lorente) 4:46.
I sí que aquest tema ha començat amb un ritme així com ternari en els moments de la melodia en la A del tema, amb uns moments més delicats al final, i tot just abans de les improvisacions. I què bé el fet de canviar el ritme i reconvertir-lo a tot Swing, car, el tema s’ha convertit en un altre, en alguna cosa més, ja a 4x4. Kontxi ens ha tornat a demostrar el seu gran nivell interpretatiu tot i improvisant, i de nou ho ha fet amb una gran dosi d’energia, a tot cor. Una incisiva mà dreta desenvolupant les seves idees amb una gran consistència. Una tècnica de primer nivell al seu servei per a goig de totes i tots nosaltres. I què dir dels dos de la base rítmica, Cesarini i Barrueta, sinó que han estat brutals tot i acompanyant-la en aquest altre gran tema de Lorente.
La resta de temes tenen tots una trempera més o menys consistent coses marcades sovint per la bateria de Borja, com és el cas de “Katxo” que ves per on té uns aires així com molt bluesy. Un altre tema interessant és “Intruso” iniciat amb un diàleg de pianista i baterista, per ja desenvolupar-se en el pont amb una interpretació vital anant amunt i avall del teclat del piano i seguir, i seguir meravellant-nos.
I ja els acabarem d’escoltar en un dels temes més vitals i anomenat...
9.2.- Oasis (Kontxi Lorente) 5:26.
I sí que els inicis han estat tranquilets amb la líder fent una maca “Intro”, i encara ha estat així en els primers moments de la seva improvisació. Ara bé, ben aviat el tema ha anat agafant una determinada trempera, i així l’hem pogut escoltar a ella, amb la mateixa contundència interpretativa, amb una mà esquerra potent i una dreta que ha volat literalment. A ella se li reconeixen “maneres” que ens recorden a McCoy Tyner, i sí, déu ser per això que un dels temes es diu “Tyner Blues”. De nou ens ha captivat per la seva ferma convicció interpretativa, per com ens ha fet gaudir en el seu solo a piano. I després del llarg solo encara ha pogut recuperar una part del motiu principal per ja quedar-se en un de repetitiu, ideal per què Barrueta hagi pogut desenvolupar el seu magnífic i gran solo a la bateria. I sí, motiu principal de nou i final delicat, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitat, Kontxi, Elis, Borja i Siuxx.
I el tema “Agur” comença amb un ritme així com trencat amb una melodia que sembla feta a dues mans i acords per la pianista. El punt de “funk” marcat per baixista i baterista, aquest a “beat”, és magnífic, situant-nos en un ambient sonor també proper al món farcit de Blues. I finalment “Cal y arena” té un tarannà vital també per la melodia de la pianista imbuïda de la rítmica adequada, i també a un ritme així com trencat, ternari. Impressionant però com quasi s’atura tot en la improvisació del baixista Cesarini, per després evolucionar de mica en mica.
I nosaltres encarem el final del programa amb el disc de Mikel Urretagoiena, “Denbora” publicat per Errabal Jazz aquest 2024. Enregistrat als estudis Ona Etxea d'Arratia per Josué Pascual, mesclat per Iñigo Bresel i masteritzat per Ibon Larruzea. Denbora (Temps) està inspirat en el retorn a Ordizia, la seva localitat natal, després d'un llarg periple pel món. Jazz contemporani amb un definitiu aire cosmopolita i eclèctic però fortament assentat als seus orígens. Vuit temes originals escrits per Mikel Urretagoiena i una recreació d'un tema del reconegut cantautor guipuscoà, Benito Lertxundi, componen un projecte ideat per al trio format pel pianista i compositor guipuscoà, Iñigo Ruíz de Gordezuela i el baixista madrileny Dani Pozo imprescindibles dins del panorama jazz, que juntament amb el mateix Mikel Urretagoiena a la bateria, doten aquest treball d'una sonoritat orgànica i alhora avantguardista i innovadora, especialment enfocada a la recerca de noves expressions estètiques. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://hotsak.eus/es/product/denbora-tiempo/.
Denbora (Temps) té un cert aire introspectiu, amb la clara intenció de plasmar sentiments i sensacions viscudes al llarg de la trajectòria del seu autor, descobrint-nos al seu inici, delicats paisatges sonors de la mà d'Iñigo Ruíz de Gordezuela al piano a “Martxan” (en marxa), per després congratular-nos amb la melodia i les evolucions instrumentals del trio a “Kantu hori” (Aquesta cançó).
I ja els escoltarem en aquests dos temes seguits..
10.1.1- Martxan (Mikel Urretagoeina) 1:27.
10.2.2.- Kantu hori (Mikel Urretagoiena) 3:23.
I quina dolçor el piano de l’Iñigo Ruíz de Gordezuela en el primer tema, ell, jove músic basc del qual ja li vaig posar un seu primer treball discogràfic. Una molt maca melodia que ens ha acaronat delicadament. I així de suau ha començat també el segon tema, “Aquesta cançó” traduït del basc. Una melodia un tant alegre, jovial, i tema que ben aviat s’ha anat desenvolupant sobretot en la primera improvisació del jove pianista. No oblidem no que hi ha qui l’acompanya, el baixista amb el baix elèctric Dani Pozo i la potent bateria del líder i compositor. Iñigo s’ha estirat amb perseverança tot i improvisant i ampliant el seu discurs de manera emocional. Té una digitació brillant i veloç, lleugera i gràcil mà dreta, i potent esquerra amb els seus acords. I Pozo ha fet un recorregut curtet per la melodia, per ja arribar als moments finals potents i que s’han quedat en suspensió, macos temes per començar-los a escoltar.
I ens diuen què:....eclèctiques i dinàmiques transcorren “Euri dantza” (Dansa de la pluja) i “Denbora” (Temps) plenes d'improvisació i polirítmies. Mikel Urretagoiena continua pintant paisatges rítmics a la majestuosa “Tantanak” (Gotas) per aventurar-se als delicats passatges de “Bidaiak” (Viatges), rendint el seu particular i original tribut a Benito Lertxundi a “Nere herriko neskatxa maite” (Estimada noia del meu poble). I la minimalista i evocadora “Gailurra” (Cimera) precedeix les belles melodies de la triomfal “Bueltan” (De tornada), posant punt final a aquest magnífic primer treball del baterista i compositor guipuscoà, Mikel Urretagoiena.
11.4.- Denbora (Mikel Urretagoiena) 4:56.
I sí que el tema que titula el disc ha començat suau, sí, amb el pianista i nota repetitiva, i acords, però ha durat ben poc, car, ja hem pogut escoltar de quina manera baterista, pianista i baixista l’han desenvolupat. En aquets primers moments, i encara delicadament, on el baixista amb el baix ha fet la seva peculiar i curteta intervenció, improvisació però després, amb el pianista De Gordezuela les coses han tornat a pujar de contingut. El marcatge del líder a la bateria i la improvisació del pianista han fet pujar el llistó ben amunt pel que fa a intensitats emotives. Un tema amb diversos canvis rítmics, breaks, coses parides pel baterista. Ell mateix i ja a les acaballes ha fet la seva personal improvisació, la qual ha estat força contundent repassant timbales i caixa alhora que picant tots els plats possibles, acabant el tema així com molt suau.
Denbora és terra mullada, valls, llengua materna, olor dels boscos. Tots els sabors i les aromes que sobreviuen durant l'absència. Mikel Urretagoiena converteix el passat en present amb una mirada nova, experimentada i sàvia, que enriqueix l'artista de manera exponencial quan torna a les arrels.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema on Mikel fa el seu particular i original tribut a Benito Lertxundi... en el tema “Estimada noia del meu poble”.
12.7.- Nere herriko neskatxa maite (Mikel Urretagoiena) 5:42.
I tot i que el tema ha començat amb un cert i tranquil tarannà, ben aviat s’ha estirat sobretot per la presència del baterista i líder del trio, Mikel Urretagoeina, jove músic però ja amb una llarga trajectòria. No oblidem no la gran presència del baixista madrileny Dani Pozo. I just a l’inici de la improvisació del pianista, tot plegat sonava calmat, però ai las que poc ha durat, car els dos de la base se l’han emportat, o ells els ha estirat vers camins més potents. I de nou Iñigo ha estat també incommensurable, enèrgic, potent i vital, creatiu amb unes idees que li sorgeixen amb una gran facilitat. Una tècnica i control sobre el piano que ens el situa en un graó bastant amunt pel que fa joves pianistes d’aquesta “Pell de Brau”. I un final de tema brutal amb el gran solo a la bateria del líder, el qual ens ha deixat bocabadats per la contundència interpretativa, però també per les seves composicions, gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Mikel, Iñigo i Dani. Per abrera, i nosaltres acabar ja el programa d’avui.
El baterista i compositor Mikel Urretagoiena, pertany a aquesta nova generació de músics bascos que s'han perfilat com a veritables referents dins de l'escena jazz. Llicenciat al Conservatori Superior de Música del País Basc Musikene, va ampliar els seus estudis a Holanda i Nova York per traslladar-se a Madrid i iniciar-hi de manera professional la seva carrera, consolidant una incessant trajectòria en projectes molt diversos. Des dels aclamats The Machetazo, Primital o Griffo, passant per la seva participació al disc d'Ander Garcia Trio, “Amahiru”, l'edició de Venga Que Si juntament amb el pianista Luismi Segurado i el contrabaixista Darío Guibert en el seu projecte Trezz, que va sonar en aquest programa, o participant al disc debut del contrabaixista Fran Serrano, “0202”, que també. Al llarg del temps el baterista guipuscoà ha col·laborat amb artistes de la talla de Jordi Rossy, Perico Sambeat, Mariano Díaz, Julià Maeso, Rachel Therrien, Kukai, Iztiar Yagüe o Greg Izor. Un artista el recorregut del qual es consagra amb la posada en marxa del seu projecte en format de trio, actuant en nombrosos festivals i clubs de jazz referents, concretant l'experiència amb l'edició d'aquest primer treball.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Programa 609 - Italy Jazz: Daniele Vettori 4tet featu. Max Ionata, Katarina Kochetova i Bruno Montrone, dimecres 9 d'octubre de 2024.
0 comentaris Áudio del programa:
Molt bona nit
a tothom benvinguts al Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de
Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per a
les amigues i amics, vosaltres, nosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel Tuset i Mallol presentant
discos, comentant temes i parlant dels músics, i per tant havent fet la
selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb les novetats de les editorials amigues i dels propis músics, a
vegades ells mateixos productors executius dels seus treballs. Un programa que
forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.
I ja hi tornem
amb un altre "programa especial" i ara dedicat al Jazz que publiquen
les editorials italianes, enregistrats a Itàlia o a Àustria. I sí perquè hi ha dos CDs de A.MA Records
de l'amic Antonio Martino, els
de la pianista Katarina Kochetova, "Beyond Motion" fet a Àustria
i el del també pianista Bruno Montrone, "Unaware Beauty" fet a
Itàlia com també el del guitarrista Daniele Vettori 4tet featu. Max
Ionata, "Sincerely Mine", de Dodiciliune
de l’amic Maurizio Bizzochetti. I de nou amb un micro conte de Carme
de la Fuente.
"Sincerely Mine" va néixer en un període
particular de la meva vida, en el qual els estímuls externs i els meus estats
emocionals em van portar a compondre nombroses cançons en un curt període de
temps. Després d'haver gravat molts àlbums, fins i tot de diferents gèneres, he
arribat a la personal conclusió que les
millors composicions són les escrites amb total sinceritat envers un mateix i
en la recerca de la pròpia personalitat artística; lliure de trampes
estilístiques de gènere i lliure d'expectatives inherents a qualsevol forma de
tecnicisme. Personalment, considero fonamental que les composicions
reflecteixin no només el que l'autor vol transmetre, sinó també el què és
l'autor, tant musicalment com humanament, en aquell moment concret. El
leitmotiv d'aquesta obra està lligat a aquest tipus d'aproximació a
l'escriptura que, no ho nego, s'ha mostrat a vegades difícil i
desestabilitzador: la recerca de la pròpia personalitat artística porta
inevitablement a moments de conflicte, en els quals, per ser realment sincer
amb un mateix i posar-se al nu, despullar-se, es perden totes les certeses
madurades al llarg dels anys. Espero que l'oient sigui capaç d'entendre aquesta
filosofia, que va prevaldre en els meus processos creatius, i l'autenticitat
amb què vaig abordar l'escriptura d'aquest disc. (Daniele Vettori).
I tot i haver-hi
el molt delicat tema de Ralph Towner, "Celestial", els
escoltarem en el canviant i preciós tema anomenat "Killer Joe", que
no té res a veure amb el del malaguanyat i estimat Benny Golson....
1.5.- Killer Joe
(Daniele Vettori) 6:41.
Un tema a tempo
mèdium iniciat pel contrabaix de Guido
i ja algunes notes del piano de Leonardo
i ja la melodia a càrrec del saxo tenor de Max
Iionata, fetes amb una certa delicadesa, i ja la improvisació del líder i
jove guitarrista italià Daniele Vettori.
I sí que ens ha agradat com ha gestionat el seu discurs, amb un so net, amb un
bon llenguatge a tot Jazz, tot i escoltar alguns moments amb espurnes bluesy.
Bona tècnica i digitació prístina. I després de l’Interludi curtet ha aparegut
el so del saxo tenor de Ionata, amb
un so fresc, primer de manera calmada per després arribar a uns moments de creació
impressionants per la seva qualitat. També han estat molt maques les seves
línies creades. Bon tema per començar-los a escoltar.
Dono les gràcies
a tots els músics que van participar en la realització del disc: Max,
Leonardo, Guido i Francesco, per la seva disponibilitat i la seva aportació
artística humana; A Francesco Cherubini pel magnífic treball realitzat
durant la mescla i el mastering; la Sala del Rosso Fiorentino, en la persona de
Francesco Rubenni, per haver posat a la meva disposició un esplèndid estudi
d'enregistrament i les eines tècniques per a la creació del disc; Emanuele
Braca per la seva aportació fonamental en la part tècnica de l'enregistrament
d'àudio; Andrea De Donato pel rodatge del vídeo i el llibre de fotografies,
però sobretot pel suport moral durant la fase de pre i postgravació. Un
agraïment especial a Hope Custom Lab en la persona d'Andrea Guasti i a
Cornerstone Music Gear en la persona d'Emilio Massari.
Us recordo també
que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club,
Girona:
i al blog hi
trobareu l’enllaç a la seva programació.
2.2.- JK (Daniele
Vettori) 6:01.
I quin tema més
interessant que acabem d’escoltar, aquest “JK” del Daniele. Una melodia molt ben aconseguida i també per com els
acords repetitius del piano ens han remarcat aquest, el motiu principal. Saxo
tenor i guitarra han fet la melodia a duet, ells dos ben acompanyats pel
marcatge al canto de la caixa del baterista Francesco, també per la bona tasca del baixista Guido, i els acords marcats del piano
de Leonardo. I ja d’entrada la
primera improvisació a càrrec del guitarrista i líder Daniele Vettori, el qual, molt amablement ha accedit a enviar-me el
seu treball via Internet. Ens ha tornat a impressionar molt gratament per com
ha fet el seu solo, amb uns moments molt intensos, gran tècnica i sonoritat i
digitació lleugera i gràcil. Ben cert que el tindrem en compte per nous
projectes, a Daniele. El so del saxo
tenor de Max Ionata i la seva gestió
solista ha estat de traca i mocador per la seva solvència i consistència.
Velocitat de fraseig i un so robust alhora que creativitat. I encara hem pogut
gaudir amb el solo de Francesco a la
bateria, amb un fons de les notes del contrabaix i acords del piano, alhora que
melodia a càrrec del líder a la guitarra, brutal solo del baterista, que ens ha
portat a la melodia i al final sobtat d’aquest altre gran tema de Daniele Vettori.
3.1.- Garden
Island (Daniele Vettori) 6:18.
I què
impressionant aquest darrer tema de Daniele
i de quina manera l’han interpretat tots plegats. De nou la bateria de Francesco ha estat protagonista durant
tot el tema, alhora que amb el suport de Guido
al contrabaix, i els acords de Leonardo
al piano, un trio base magnífic. Ara bé la part melòdica l’han fet de nou el
duet de guitarra i saxo tenor, els de Daniele
i Max, alhora que també amb les
seves improvisacions. Una melodia molt ben aconseguida, imbuïda de la qüestió
rítmica, tot plegat per donar suport a les improvisacions posteriors. I de
quina manera ha entrat Max amb el
seu tenor, de quina manera ha desenvolupat la seva improvisació, brutal. Una
tècnica fora de dubtes, un llenguatge personal i personal manera de “llegir” la
part harmònica del tema. I el líder Daniele
l’ha seguit i de nou amb una altra demostració de tècnica i bon gust. Les seves
passejades pel mànec de la seva guitarra amunt i avall ens han captivat, com
també la seva creativitat, el fluir de les seves idees melòdiques partint de
l’harmonia del tema. I ves per on que en aquest tema no hi ha hagut cap més
solo, només els que ells dos ens han fet. I recuperant el motiu principal i
melodia del tema, l’han acabat quasi que de manera delicada, ideal tema per ja
deixar-los d’escoltar i ja acabar
dient-los, felicitats nois Daniele Vettori, guitarra; Max Ionata, saxo
tenor; Leonardo Volo, piano; Guido Zorn, contrabaix i Francesco Cherubini,
bateria.
I després
d'aquest magnífic projecte de Daniele
Vettori, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la
Fuente. Gràcies Carme per la teva poètica dolçor i sempre seguint la
línia musical del programa.
I els podríem
escoltar en la preciosa "Ballad For Natasha", però ho farem ja
d'entrada amb un puntet de tempo en el tema anomenat.....
4.9.- Eternal
Goodbyes (K. Kochetova) 6:08.
Doncs 10-n’hi-do
de quina manera seguim el programa d’avui, amb una energia desbordant. El tema
però, ha començat amb una certa delicadesa, amb el Matheus i els copets delicats a la bateria, i ja la resta del trio
base i el motiu principal del tema a mode d’Intro. Ben aviat ha aparegut el
gran Jure Pukl al saxo tenor fent la
gens trillada melodia, rica amb canvis diversos. Katarina n’ha iniciat les improvisacions cosa que ha fet amb
solvència, tranquil·litat, amb silencis molt ben posats i de manera pausada,
com si res. I el tema és sorprenent, per les seves variacions, i ja amb el solo
de Pukl al tenor, ben bé que ens ha
deixat impressionats per les seves inversemblants evolucions, i també en el
registre agut, a vegades estripant el seu so. Brutal. Quina intensitat, com
creixen les emocions escoltant-los a tots quatre. I després, final d’aquest
magnífic “Eternal Goodbyes”, ideal per començar-los a escoltar.
Explorant els
límits del jazz modern: presentant "Beyond
Motion".
Conegut per
superar els límits del jazz modern, l'últim projecte de Katarina Kochetova "Beyond Motion" promet captivar el
públic amb el seu so innovador i la seva formació estel·lar. L'àlbum, que va
sortir el 21 de juny de 2024, inclou una barreja eclèctica de composicions
originals, que mostra la sinergia dinàmica de Kochetova
al piano, amb Hugo Löf al
contrabaix i Matheus Jardim a la
bateria. "Beyond Motion"
no és només un àlbum; és un viatge pels paisatges vibrants del jazz
contemporani. Inspirant-se en l'energia palpitant de l'escena del jazz de Nova York, cada tema teixeix melodies i
ritmes intricats, convidant els oients a un món d'exploració musical. Afegint
més profunditat al conjunt hi ha dos artistes convidats excepcionals, Jure Pukl al saxo tenor i Joander Cruz al saxo alt. El seu
virtuosisme i habilitat creativa donen a l'àlbum un sabor diferent, elevant
l'experiència d'escolta a noves altures.
5.3.- UntitEled#4
(K. Kochetova) 5:51.
I de nou ens han
sorprès en un tema canviant, havent-lo acabat més o menys com l’han començat.
Els inicis de nou han estat marcats per els canvis melòdics i rítmics en la
pròpia melodia feta pel saxo alt de l’altre convidat, Joander Cruz . Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i primer
de manera pausada, però ai las com s’ha anat estirant tot plegat de mica en
mica. I sí, perquè els de la base rítmica, baix i baterista l’han seguit i
intuït què s’havia de fer. Ells han arribat a uns límits energètics i emotius
molt intensos, i també amb la líder al piano que ha fet els corresponents
acords. Ella mateixa ha iniciat la seva impro, i sí que ben aviat ha agafat ja
una determinada trempera, la dels dos de la base rítmica, concretament, el
baterista Jardim està força potent,
ho ha estat durant tot el tema, i fins i tot el final que ens ha fet un brutal
solo a la bateria. Gran tema de nou de Katarina
Kochetova.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Quadrant
Produccions: www.quadrantproduccions.es
Origin Records: https://originarts.com
Errabal Jazz:
UnderPool: https://www.underpool.org
enllaços que
trobareu al blog.
Coneix els visionaris
darrere de "Beyond Motion":
- Katarina Kochetova - Música
polifacètica procedent de Kíev, el domini del piano i la composició de Kochetova brilla a través de les seves
actuacions. Amb una rica formació en piano clàssic i una passió pel jazz, aporta
una combinació única de tradició i innovació al conjunt.
- Hugo Löf - Emergent com una estrella en
ascens a l'escena del jazz suec, la destresa de Löf al contrabaix afegeix profunditat i groove a cada nota. La seva
sensibilitat i musicalitat, juntament amb una varietat d'influències, el
converteixen en una part indispensable del conjunt.
- Matheus Jardim - Nascut al Brasil i nodrit de les riques
tradicions musicals de la seva terra natal, la destresa rítmica de Jardim a la bateria afegeix una dimensió
dinàmica al conjunt. Amb una carrera que abasta col·laboracions amb artistes de
classe mundial, les seves contribucions a "Beyond
Motion" són ni més ni menys que fascinants.
6.8.- Beyond
Motion (K. Kochetova) 5:18.
I sí que amb
aquest tema que titula el disc ens han agradat força, sí. De nou hem escoltat
les evolucions inversemblants que ha fet el saxo alt de Joander Cruz. I el tema l’ha començat el baixista amb el motiu
principal, i ja la melodia a càrrec de Cruz
i el seu alto. I el seu solo l’ha iniciat pausadament però ja ben aviat s’ha
enlairat vers les altures de la interpretació arribant de nou a cotes emotives
i estilístiques inversemblants, mostrant-nos la seva impecable tècnica i
sonoritat alhora que llenguatge. Katarina
l’ha seguit amb energies renovades per com han anat les seves evolucions
amb les dues mans. No m’oblido no dels dos de la base rítmica amb el baixista
suec i el baterista brasiler, ells dos que han estat brutals, Hugo Lof i Matheus Jardim. I amb la recuperació
de la melodia l’han acabat quasi que de cop, magnífic tema per ja acabar-los
d’escoltar, o sigui que felicitats Katarina, Hugo, Matheus, Jure i Joander.
- Jure Pukl - Procedent d'Eslovènia, les emotives interpretacions
del saxo tenor de Pukl li han valgut
el reconeixement a tot el món. Amb un bagatge impregnat d'educació clàssica i
jazz, les seves col·laboracions amb artistes llegendaris afegeixen un toc de
màgia a l'àlbum.
- Joander Cruz - Saxofonista i compositor
del Brasil, la veu distintiva de Cruz al saxo alt aporta una nova
perspectiva a "Beyond Motion".
El seu viatge musical eclèctic, que abasta continents i gèneres, dota l'àlbum
d'una sensació de ressonància global. Amb "Beyond
Motion", Katarina Kochetova i el seu conjunt conviden els oients a una
odissea musical transcendent, empenyent els límits del jazz i redefinint
l'essència de la innovació sonora. Katarina
Kochetova.
I ja els
escoltarem en el tema...
7.8.- With Malice
Toward None (Bruno Montrone) 7:23.
Doncs sí que ha
estat preciós aquest primer tema fet a trio amb el Bruno, Giulio i Joe, piano, contrabaix i bateria. Un delicat swing
ens ha acaronat ja des dels inicis, sobretot per les escombretes de Joe
Farnsworth i també per les notes
soltes i swingades del baixista Giulio Scianatico, ells dos acompanyant
la melodia feta pel jove líder al piano, el bo de Bruno Montrone. El
baixista n’ha iniciat les improvisacions, i la seva l’ha fet amb una gran
solvència, notes molt ben posades, sense escarafalls, poques i al seu lloc,
seguint el tarannà melòdic del tema. I el líder m’ha agradat com ha entrat en
la seva tasca solista, amb una mena d’arpegi molt bonic i melòdic, que ha
repetit alguna altra vegada. La seva ha estat una digitació delicada, prístina
i pura, precisa, continguda, amb una improvisació marcada per la gestió de la mà
dreta en una primera part, per després ja fer-ho amb les dues mans, enriquint
encara més el contingut. Preciós tema per començar-los a escoltar.
La producció de
jazz d'alta qualitat d'A.MA Records continua amb "Unaware Beauty",
el nou àlbum del Bruno Montrone Trio. Un àlbum que fusiona jazz directe
amb noves interpretacions dels estàndards i les composicions originals de Montrone
que a "Unaware Beauty"
uneixen fils teixint un drap molt fi. Una col·laboració
italo-nord-americana dels músics Bruno Montrone al piano, Giulio
Scianatico al contrabaix i gairebé el llegendari Joe Farnsworth a la
bateria. Potser és aquest darrer nom el que us sonarà molt més, pels seus treballs anteriors, els del novaiorquès Joe,
fent gires amb músics com Horace Silver, Lou Donaldson, McCoy Tyner i
Pharaoh Sanders, ell, un veterà amb més de 100 enregistraments com a líder
i sideman. Per cert, músic que va sonar la setmana passada en l'especial
dedicat a Origin Records.
Bruno Montrone és un jove pianista, una mica un jove prodigi amb un currículum d'actuacins i gravacions que desmenteix la seva joventut. De la mateixa manera, Giulio Scianatico s'ha construït una gran reputació en el jazz italià, sobretot amb la seva interpretació a l'àlbum "Social Music" d'Enrico Le Noce també publicat per A.MA. Amb les convidades, la novaiorquesa Sarah Hanahan, llicenciada al Jackie McLean Institute i a la Juilliard School of Music, al saxo alt, i na Sarah Grittani a la veu, "Unaware Beauty" és un àlbum que es pot entendre millor en el context de les seves improvisacions atrevides, swing impecable i barreja de Jazz Contemporani amb pinzellades als grans que van venir abans, a la "tradició". Això es pot veure al tema que titula el disc "Unaware Beauty", amb la veu inquietant de Sarah Grittani i la innovadora interpretació d'"Edward Lee" d'Harold Mabern, al qual se li dóna una nova i estimulant veu, sobretot amb els impressionants solos del saxo alt de Sarah Hanahan.
I un altre tema
brutal és l'anomenat....
8.6.- Phrygian
Sound Connotation (Bruno Montrone) 8:09.
I en aquet tema
relativament llarg de 8 minuts, hem pogut escoltar la sonoritat del saxo alt de
Sara, què brutal ha estat ella. El
tema però l’han començat delicadament a trio base de piano, contrabaix i
bateria, fent els dos primers el motiu principal, i ja aparèixer el saxo fent
part de la melodia. El ritme i Swing ha aparegut a moments, on també el
baterista americà Joe Farnsworth
ha tingut una tasca molt rellevant. Un so del saxo molt punyent i que m’ha
sonat molt contemporani. Ha estat però el líder al piano qui primer ha
improvisat, i d’entrada amb una mà dreta vital, mentre l’esquerra ha fet acords
i algunes notes guia dels més baixos. La tasca dels dos de la base rítmica ha
estat impressionant, amb el Walking del baixista i la tasca immensa del
baterista americà, ell tot una referència. Bruno ha estat genial, per
les seves idees exposades i per la manera com les ha interpretat. Sara
ens ha deixat bocabadats pel so, per l’energia, pel llenguatge, per les línies
que ens ha fet del “A Love Supreme” de Coltrane. Quina mestria la
d’aquesta saxofonista, que per cert i també amb en Joe vam veure al Jamboree
en un concert impressionant. Un tema on ella és la que brilla amb la màxima
excel·lència, sense oblidar al mestre Farnsworth. Un altre brutal tema
de Bruno Montrone i amb quin final més delicat.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
enllaços que
trobareu al blog.
9.4.- The
Hodgepodge (Bruno Montrone) 4:54.
I 10-n’hi-do de
tema impressionant que acabem d’escoltar, per la seva vitalitat rítmica però
també per la seva qüestió melòdica i rítmica. Esclar que tots els implicats ens
han deixat bocabadats per com d’excelses han estat les seves intervencions. I
un tema a trio, car no sembla que necessitin a ningú més, no. L’ha començat el
llegendari baterista americà Joe Farnsworth amb una Intro marca de la casa i ja d’entrada la melodia del tema a
càrrec del magnífic pianista italià, a qui hem descobert avui gràcies a aquest
enregistrament produït per l’amic Antonio Martino. Brutal i llarga
improvisació de Bruno en un tema on ha estat sense cap mena de dubtes el
nostre heroi. Què impressionant, quin gran pianista i amb quina velocitat i
mestria que ha tocat el piano. Al final del tema han get uns “vuits”, després
passats a “quatres” compassos improvisant baterista i pianista per ja arribar
al final d’aquest brutal tema de Bruno Montrone, i nosaltres ja deixar
d’escoltar-los, o sigui que felicitats nois i noies, a la cantant Serena,
ves per on que no l’hem pogut escoltar: Bruno Montrone, Piano - Giulio
Scianatico, Contrabaix - Joe Farnsworth, Bateria amb convidats especials:
Serena Grittani Vocals (Pistes 3,5) & Sarah Hanahan Alto Saxophone (Pistes
1,6) i nosaltres acabar el programa d’avui, un altre especial i avui
dedicat al Jazz que es fa a Itàlia,
i gràcies a Antonio Martino de A.MA Records i a Maurizio
Bizzochetti de Dodicilune, i
a Daniele per enviar-me el seu disc.
Us recordo també
que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nova Jazz Cava:
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com, i nosaltres fins el 18 d’octubre amb en Ramón Díaz Quartet presentant
el seu “Conversaciones con Chopin” en un esdeveniment patrocinat per
l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la
Vicentina. Us hi esperem.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels
descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us
espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt
bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
