Enllaç directe a l'àudio del Programa:
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Doncs ves per on que
ja arribem a les acaballes d’aquesta 15a temporada d’existència d’aquest Jazz Club de Nit, així doncs, el d’avui
serà l’últim programa que li dedicaré a tres guitarristes de casa nostra. Ja
sabeu que cada any faig algun especial estiu, programes que només es podran
escoltar des del blog. Tindrem els darrers treballs de Francesc Ubanell Hamm Trio, “U”; Goran Levi, “Guide Tones” i Jaume Llombart Sextet i el seu “Fluttering Wings” i amb un micro conte
de Carme de la Fuente.
Començarem amb el
disc del guitarrista gironí Francesc
Ubanell – Hamm Trio, “U”. Disc autoproduït. Gravat el 21 i 22 de març de
2024, mesclat i masteritzat a 5grama
per Francesc Ubanell. Disseny de la
portada de Josep Maria Ballbona. Amb
Francesc Ubanell composicions i
guitarra; Raül Marc Portell, orgue hammond i Agustí Borrell, bateria.
I aquest projecte
presentació del darrer treball de Francesc
Ubanell és d’una delicadesa remarcable. El format a trio de guitarra, orgue
i bateria dóna per moltes opcions segons l’estil de Jazz emprat, des de l’opció
Bopper, passant per la més funky i també en aquesta més melòdica. I sí perquè
dels 6 temes n’hi ha un de preciós a tempo slow com és “Blau”, una molt bonica
balada. Dos més són a mèdium slow, “Valor per volar” i el tema que titula el
disc, “U”. I per això començarem escoltant-los en aquest tema de Francesc Ubanell, com ho són tots.
1.6.- U (Francesc
Ubanell) 4:00.
I quin goig de
composició acabem d’escoltar. La delicadesa de la seva proposta musical és més
que evident. El tempo, delicat; i és curiós que el ritme podria ser a 4*4 però
també ternari, com si fos un preciós vals. La melodia és molt bonica i la
guitarra d’Ubanell sona dolça,
alhora que amb el suport també càlid de l’orgue de Portell i les escombretes de Borrell.
El líder ens ha fet una improvisació remarcable, així com també ho ha estat la
de l’organista. Ambdós músics ens han acaronat pel seu bon gust musical, alhora
que hem pogut constatar la seva molt bona tècnica. El líder ha sabut jugar amb
els arpegis, barrejats amb la nova melodia creada en la improvisació. El so
Hammond de l’orgue de Portell ha
estat preciós. La seva tasca amb els més baixos, magistral, mentre solejava i
acompanyava. Bonic tema per començar-los a escoltar...
I els seguirem
escoltant en el magnífic i a vegades un tant funky anomenat...
2.1.- The Tail of the
Dragon (Francesc Ubanell) 4:17.
I sí que aquest tema
té un tarannà més vital, sí. El so de la guitarra del líder en els primers
moments de la melodia sembla haver
passat per un efecte, potser un Wha Wha tot i que força delicat. No pas en el
pont, que ha recuperat un so més convencional. Un tema amb un beat evident del
baterista, tot i que força moderat. La improvisació d’en Francesc, magnífica, i de nou fent gal·la dels efectes que sí li
donen una nova dimensió. L’ha feta entretallada en la A del tema i més lligada
en la B o el pont, coses aquestes que han anat d’acord amb les que ha fet el
baterista Borrell. I Portell a l’orgue ens ha tornat a
captivar pel seu bon gust, per com de bé sap remenar l’orgue, i també en la
seva improvisació. També Borrell ha
fet un bon solo a la bateria, per ja després recuperar el tema i melodia, i ja
el final.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I encara seguirem
escoltant-los en el força interessant...
3.3.- Around the
Corner (Francesc Ubanell) 3:47.
I de nou un altre
magnífic tema, amb un so molt present en
els moments inicials a càrrec de guitarra i orgue, alhora que marcatge
consistent del baterista Borrell. Una
melodia entretallada que ben aviat ha deixat pas a la improvisació de Francesc, que de nou ens ha corprès.
Quines més que bones maneres que té el lider tot i solejant. Un solo llarg i
executat amb tècnica alhora que amb delicadesa. El so de l’orgue l’hem escoltat
més en la B del tema, quan Ubanell ha
improvisat. I de nou el baterista Borrell
ha fet una més reeixida tasca solista i ja encarar melodia i final, melodia
entretallada a duet d’orgue i guitarra.
I ja els acabarem d’escoltar
en el tema més vital del disc, l’anomenat...
4.4.- Rose Land
(Francesc Ubanell) 4:29.
I sí que aquest tema
sembla tenir un tarannà positiu, cosa que hem pogut percebre en la melodia. De
nou el ritme és així com trencat coses que ens mostra Borrell amb la seva present bateria. I ja la improvisació d’Ubanell, molt reeixida que ha estat,
ara amb un so fosc i natural, el de la seva guitarra de caixa, so jazzero
magnífic. El seu discurs segueix essent molt interessant. El seu gust musical,
preciós. Portell a l’orgue l’ha
seguit, i de nou amb una remarcable improvisació. Els més greus els ha seguit
trepitjant, ell fent de baixista també. I de nou un molt bon solo del baterista
Borrell, en un projecte a trio a
parts iguales, car tots tres músics han improvisat. Magnífic tema per ja
deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Francesc Ubanell, Raül Marc Portell i Agustí Borrell.
I després d’aquest
projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva delicadesa narrativa
envoltada de musicalitat, la del programa.
I seguirem amb el
disc de Goran Levi, “Guide Tones”
publicat el 2024 per Segell Microscopi.
Jaume Blàzquez, gravació, mescla i
màster. Gaizka Taro, producció de
vídeo i fotografies. Amb Goran Levi,
guitarra; Joan Garcias Tur, contrabaix; Josep Servera, bateria i Carles Medina,
saxòfon tenor (del track 3 al track 6).
Aquest és un recull
de composicions originals dedicades a les amistats, els mentors i els referents
que han inspirat a Goran Levi al
llarg del la seva vida musical. L'àlbum pretén ser eclèctic des del primer
moment. Conté temes propers i íntims en format acústic, com és el cas de
"waltz for tomeu / fisherman’s tale", un ¾ imbuit de la tradició
musical folklòrica de la nostra terra, baleàrica. Aquesta intimitat conviu amb temes
energètics i explosius en format elèctric, com és el cas de "song for
marius" o "que se yo".
Disc també de 6 temes
on hi ha baladetes precioses com són “forget me not / simbelmynë”, aquesta molt
i molt delicada. També ho és “remembrance”, iniciada amb una “intro” molt
bonica per ja després aparèixer la melodia a duet de guitarra i saxo. I més
vital de tempo és la molt maca melodia del tema “song for marius”, feta també a
duet de saxo i guitarra.
I ja els començarem
escoltant en aquest tema...
5.6.- song for Marius
(Goran Levi) 6:04.
I sí que hem començat
aquest projecte més vitals de lo habitual, sobretot en la posterior melodia a
duet. La “Intro” a guitarra sol, tot i que curteta, ha estat preciosa. Sort que
les aigües s’han calmat en la molt bona improvisació del baixista Joan Garcias. A dos dels músics que
toquen aquí els vam veure al Jamboree,
al baixista i també al saxo tenor, Carles
Medina. I quines bones maneres solistes que ens ha mostrat el líder Goran Levi a la guitarra. Un so
consistent, present, i història explicada, remarcable. El saxo tenor de Medina ha volat, literalment,
desenvolupant la seva improvisació de manera magistral. De nou, melodia a duet
de saxo i guitarra i ja per arribar al final d’aquest magnífic tema, on el
baterista s’ha esplaiat la mar de bé, ideal per ja començar-los a escoltar.
Goran
Levi (Veliko Tarnovo, Bulgària, 1998) porta amb ell una història de
determinació i passió musical. Originari de Bulgària, va arribar a l'illa de Mallorca als quatre anys. Als dotze, va començar a estudiar
guitarra elèctrica durant dos anys. Malgrat un període d'interrupció en els
seus estudis, als disset anys la seva passió per la música es va reprendre,
marcant l'inici del seu camí artístic.
I seguirem amb el
tema anomenat...
6.1.- que se yo
(Goran Levi) 4:37.
I quina composició
més vital i positiva de Goran Levi. Iniciada
per la seva guitarra, quasi que sola, car els sons del baix i la bateria s’escolten
ben poc. I de nou ens ha captivat la improvisació que ell ens ha fet.
Vitalitat, bon gust, sons vibrants, enèrgics, alhora que fets amb un gust i
tècnica remarcables. La seva sonoritat ha estar potent, el seu discurs,
interessant. També ens ha captivat la improvisació de Joan Garcias al contrabaix. Precís, potent, amb un llenguatge amb
força contingut melòdic. I ja de nou, recuperar la melodia per acabar el tema
de cop.
Gràcies a la vibrant
comunitat musical mallorquina, Goran
Levi ha tingut la sort de compartir escenari amb músics extraordinaris com Ramon Cardo, Toni Vaquer, Marko Lohikari,
Teo Salvà, Joan Garcias, Tomeu Garcias, Pep Garau, Carles Medina, Miquel Àngel
Rigo, Llorenç Barceló, Jaume Riera, Marius Koopman o Josep Servera, entre d'altres. La seva presència en l'escena del
jazz mallorquina es va consolidar el 2023 gràcies a la seva participació en el
concert inaugural del Festival de Jazz
de Portocolom, A Jazz De Mar, juntament amb Aina Tramullas. Cadascuna d'aquestes experiències ha deixat una
empremta indeleble en el camí de Levi,
configurant el seu estil musical únic.
I un altre tema
magnífic és
7.3.- waltz for tomeu
/ fisherman’s tale (Goran Levi) 3:21.
I sí que ens ha
agradat força aquest tema que ha iniciat melòdicament el saxo tenor de Carles Medina, amb espurnes de la
guitarra clàssica, acústica del líder. I sí, perquè també hem escoltat a Goran Levi improvisant a pèl, que es
diu, sense cap efecte que “ompli” la sonoritat d’una guitarra d’aquestes
característiques. Ens ha mostrat el seu domini complet de l’instrument, de la
guitarra que sigui. I sí que Medina
ens ha captivat per la sonoritat i seva improvisació al saxo tenor. Un tema
curtet que ha passat com una exhalació, perquè dura poquet, però també per com
de vital ens ho han fet ells. I amb quin delicat final ens ha regalat el líder,
on també hem escoltat als companys gaudint després d’enregistrar aquest
magnífic tema.
A més de la seva
carrera artística, Goran Levi també
gaudeix explorant la música a través del prisma de l'ensenyament. La seva
dedicació a l'educació es reflecteix en el seu estudi privat, que acull
estudiants des del 2016, i en projectes educatius com Major82, un centre on l'enfocament en l'ensenyament no només es
basa en la tècnica, sinó també en fomentar una profunda apreciació per la
música i el creixement de l'estudiant.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar
en el brutal tema dedicat a Monk
anomenat....
8.4.- thelonious yo
(Goran Levi) 3:41.
I què potent aquest
tema dedicat a Thelonious Monk. I la
melodia ha estat la mar d’entremaliada i vital el tempo. El Swing ha estat
brutal, i no durant tota l’estona, en alguns moments puntuals de la melodia i
sobretot en les improvisacions, i la primera la del baixista Joan Garcias. També amb les escombretes
de Josep Servera, les de la seva bateria.
Ambdós músics ens han deixat bocabadats per la mestria de les seves intervencions,
primera la del baixista i posterior del baterista. Quina suavitat. I de nou el
líder ens ha enlluernat per la seva mestria interpretativa a la guitarra en la
seva més que brutal improvisació. I el Swing ha entrat per la porta gran amb la
improvisació al saxo tenor de Carles Medina.
Més Swing amb la melodia i ja per acabar aquest altre gran tema del líder, Goran Levi, I un final divertit que
ells varen viure a l’estudi, tot just després del tema, ideal per ja deixar-los
d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Goran
Levi, Joan Garcias Tur, Josep Servera i Carles Medina.
I ja encarem el final
del programa, darrer d’aquesta 15a temporada a l’emissora on va començar tot,
la del meu poble, Sant Vicenç dels Horts.
Escoltarem el darrer disc del Jaume
Llombart Sextet, “Fluttering Wings”, publicat aquest 2024 per FSNT. Enregistrat per Adrià Serrano el 24 de setembre de
2023 a Gravacions Silvestres, Sant Quirze Safaja, Barcelona. Masteritzat
per Marc Parrot. Collage de coberta
de Juanma Nieto. Fotografia: Belén Bandera & Pablo Bustos.
Produït per Jaume Llombart.
Productor executiu: Jordi Pujol per
a Blue Moon Producciones Discograficas
S.L. Aquesta gravació de so és © 2024 de Fresh Sound Records. Amb Jaume
Llombart (guitarra, percussió i veu al #6), Pau Domènech (clarinet baix),
Miguel 'Pintxo' Villar (saxo tenor), Alfred Artigas (guitarra), Marc Cuevas
(contrabaix), Joe Smith (bateria).
I aquest disc del Jaume té 11 temes havent-n’hi un parell
d’un minut i mig. Els tempos són slow en alguns temes, com són ara “Sombre and
Thoughtful”, “Fluttering Wings” i “You Know I Care”. Un pèl més viu de tempo és
el preciós “Alfred in a Summer Dream” i és aquest el que ara mateix
escoltarem...
9.5.- Alfred in a
Summer Dream (Jaume Lombart) 5:15.
I 10-n’hi-do amb quin
canvi estilístic encarem el final del programa i temporada. I sí, perquè aquest
darrer disc del Jaume amb els
membres del seu sextet, ens aproparà a unes músiques, a un Jazz de lo més
contemporani. I amb aquest preciós tema els hem començat a escoltar. Amb quin
delicat Swing en Marc al contrabaix
ens ha portat, i no amb cap “walking”, no, només amb dues notes per compàs, i les
delicades escombretes de Joe. Un
tema preciós, amb una melodia a càrrec del saxo tenor de Miguel i potser a duet amb el clarinet d’en Pau. I Marc ha fet la
primera i curteta improvisació amb la subtilesa de Joe a les escombretes. I jo diria que Alfred ha estat qui l’ha seguit a la guitarra i pel canal central,
amb la seva més que reconeguda mestria. I què maco el suport dels dos vents tot
i recolzant-lo. I m’ha semblat que hem escoltat un “Soli” de vents i ja per
recuperar el motiu principal i acabar aquest preciós tema de Jaume, ideal per començar-los a
escoltar.
Jaume
Llombart
(Igualada, 1980), guitarrista
referent dels més emblemàtics i distingits de l'escena jazzística, amb una
trajectòria consolidada a nivell nacional i que ha desenvolupat diverses
col·laboracions, concerts i gires a nivell internacional. És considerat un dels
músics més creatius de l'escena actual, essent definit per la crítica com un
artista versàtil, camaleònic i inquiet amb un llenguatge i univers propis.
I ara els seguirem
escoltant en tres temes, els dos més curtets i un altre de no gaire llarg tocats
seguits, a mode de “delicatessen” anomenats...
10.1.10.- Subida
(Jaume Llombart) 1:23.
10.2.6.- Ramo de Girasol (Hermeto Pascoal) 1:31.
10.3.7.- Bus34 (Jaume
Llombart) 3:34.
I quins tres temes
acabem d’escoltar, cadascun d’ells amb la seva particularitat. El primer “Subida”,
marcat per la rítmica imposada per Joe
picant els plats de la seva bateria. I com a contraposició les notes soltes i
allargades de fons, i amb la melodia per la dreta, la d’una guitarra que podria
ser la de Jaume. I el segon, el del
genial Hermeto Pascoal, d’una
trempera increïble. Melodia feta a duet de saxo tenor i guitarra, primer amb
una certa tranquil·litat, per ja després amb molta més trempera, amb la
inclusió dels altres membres del sextet. Una melodia, per cert, força
entremaliada. Molta vitalitat després de la meitat del tema, amb més trempera. I
sí que el que més m’ha sorprès ha estat el Blues i tercer tema anomenat “Bus34”.
Un tema que quan ha començat no ens ha semblat que havia de derivar cap a un
Blues amb un tempo inferior a l’inicial i ja amb tot el Swing del món. Solo de
la guitarra del Jaume pel canal
dret; solo de Joe a la bateria, i el
brutal i més llarg a càrrec del saxo tenor de Miguel, i pel canal esquerra el clarinet baix de Pau i de nou un solo de guitarra, també
pel canal esquerra, amb la guitarra de l’Alfred
amb tot el Swing del món i delicadesa extrema. Improvisació brutal de Marc al contrabaix i de nou una improvisació del baterista Smith, tema i final sobtat.
Fluttering
Wings
destaca per la recerca d'un enfocament creatiu i sofisticat cap a la música, reflectint
les inquietuds artístiques i l'univers propi de Llombart, arrelat en el jazz i la música clàssica, i el seu interès
per escapar de les formes musicals preestablertes. A través de composicions
originals i arranjaments innovadors, aquest àlbum ofereix una experiència
sonora fresca i desafiant, proposant un viatge sonor per als oients que busquin
alguna cosa més enllà del tradicional.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I els seguirem
escoltant en el magnífic i vital tema de Jaume anomenat...
11.3.- Sé verla al
revés (Jaume Llombart) 3:44.
I quin altre gran
tema acabem d’escoltar. Un tema on Jaume
ha fet una composició i arranjament brutal per tempo i ritme, a tot Swing. Tema
iniciat a duet de guitarra i saxo, compartint els moments de pregunta i
resposta amb la bateria de Joe. I Jaume fa el primer solo pel canal dret
a tot Swing, amb un so profund i càlid i mentre amb notes llargues de Miguel al saxo tenor, ell qui després s’ha
posat a improvisar, i de quina manera ho ha fet. Un so càlid, fraseig lligat i
una història explicada preciosa. Pau
al clarinet i pel canal esquerra l’ha seguit ell amb el so del clarinet baix
tan característic alhora que també reeixida improvisació. Alfred a la guitarra i pel mateix canal ha fet la seva tasca solista
amb el seu característic so i mestria. I mentre, els companys marcant una nota
de l’acord corresponent. Joe a la
bateria també ha fet la seva tasca de manera brutal, i com els companys han
continuat marcant la nota principal, la d’un brutal tema de Jaume Llombart.
Ales batent
Tan daurades, tan
angelicals, tan exasperadament invisibles
Que bateguen
constants en els nostres pits i ments
Amb el moviment bell
i regular de l'espurna que detona l'explosió
Que ensenya el
deixeble a alçar-se
A aixecar de terra
els seus peus bruts i polsegosos
Emprant el moviment
constant i sedós que ens plau manipular i controlar
Estrènyer amb força o
fer-lo gradualment més lent o més ràpid
O més ferm en les
nostres intencions
En els dissenys
arquitectònics dels nostres destins palatins
Tan personals, tan
importants
De tal importància
que ens fan oblidar l'èxtasi del nostre constant trasbals
Que s'obre pas només
en aquell moment incopsable
En què les mans ens
ballen sobre el cos i els nostres instruments i màquines
Que bomben el suc cap
al centre de l'univers
On tot comença de nou
a saltar i no posar-se
Fins al proper cop
Quan la màscara de
joia innocent se'ns retiri amb suavitat i tant d'amor dels ulls
Que miren lluny, a la
distant perfecció
Text original de Joe Smith // Traducció de Sergi Vergés.
I els acabarem
escoltant en dos temes brutals seguits i anomenats...
12.1.1.- Minor
Pennies (Jaume Lombart) 3:41.
12.2.4.- Pau en el
món (Jaume Llombart) 3:29.
I quin parell de
temes més impressionants per acabar el programa i temporada 2023-2024, la
quinzena a Sant Vicenç dels Horts.
Dos temes increïbles per tempo i a tot Swing. I el primer “Minor Pennies” l’han
començat fent-ne la melodia els vents i potser les dues guitarres, tan ple sona
tot plegat. I el líder ha estat qui primer ha improvisat pel canal dret. Jaume ens ha tornat a demostrar el
perquè és un dels guitarristes del país amb més projecció. La seva musicalitat,
la seva creativitat no sembla tenir límits. El seu és un llenguatge molt i molt
personal. Miguel al saxo tenor és un
altre dels referents d’aquest instrument també amb un so i fraseig molt
personals. I Marc sempre és el
baixista de Jaume, per alguna cosa
serà, ell sempre tan precís solejant i acompanyant. I encara més vital ha estat
el “Pau en el món”, i de nou amb melodia, ara curteta, compartida per vents i
guitarres. Per un cantó el clarinet, i per l’altre els altres. De fet Pau ha estat el primer en improvisar al
clarinet baix, ell que n’és el mestre indiscutible a casa nostra, car no hi ha
gaires més músics que el toquin de manera habitual. Llarg i impressionant solo
el que ell ens ha fet. I quin Swing més impressionant per Walking” del
contrabaix d’en Marc i els copets a
plats, xarles i caixa d’en Joe. Un
tema on l’estrella ha estat el clarinet baix de Pau Domènech. Brutal tema i solo d’en Marc només acompanyat de Joe.
Melodia entremaliada i final sobtat i tots amb un crit de satisfacció.
Uau...Magnífic tema per acabar el programa i temporada, que com sempre espero
que us hagi agradat tan com a mi, o sigui que felicitats nois Jaume Llombart, Pau Domènech, Miguel
'Pintxo' Villar, Alfred Artigas, Marc Cuevas i Joe Smith.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
fins aquest dissabte 20 de juliol al pati jardí de Can Comamala, en plena Festa
Major d’Estiu i com sempre a partir de les 20h del vespre i fins les 23h.
Tindrem un combo d’alumnes i professors de l’escola El Musical de Bellaterra
i el magnífic Geni Barry Septet on clourem
el 15è Festival de Jam Sessions a SVdH,
esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
i organitzat des del Jazz Club la
Vicentina.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
%201.jpg)
%203.jpg)
%204.jpg)
.jpg)
