skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I després del
programa tan divers de la setmana passada, el d’avui serà de lo més normal pel
que fa a les músiques, car anirà de dos CDs de la Laurent Mignard Duke Orquestra, el “Duke Ladies Vol.1” i el “Duke
Ladies Vol.2”. I de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I com que quasi tot
té una història, el perquè d’aquest programa i discos, també la té. Resulta que
vam tenir el goig d’anar a veure aquesta magnífica orquestra que ja porta una
carretada d’anys, més de 20, dedicada a la música de Duke Ellington, la Laurent
Mignard Duke Orchestra integrada per alguns dels millors solistes de
l'escena francesa del jazz —una de les més dinàmiques d'Europa—, i considerada “la millor orquestra ellingtoniana en
actiu,” segons la Duke Ellington Music
Society, una entitat reconeguda a escala internacional en l'estudi i
recuperació de la música del Duc. Bé, a la caràtula del programa diu, “100
anys de Joan Mas Marsell i celebrant
el Jazz al Jamboree”. I és que en un programa anterior ja vaig comentar que
s’havia fet aquest concert, i també la celebració dels 100 anys del Sr. Mas Marsell, pare dels dos germans Mas, Anna i Joan, el darrer, l’actual
gestor del Jamboree, i ells dos
gestionant el Mas i Mas Festival any
rere any. I ja tocava celebrar nosaltres també aquest esdeveniment, i també
perquè el mateix Laurent Mignard em
va cedir els dos CDs a la Sala 3 del
Jamboree, abans de començar el seu
tercer concert al mateix dia. I sí, perquè abans de dinar en van fer un de
privat amb el Sr. Mas, després a les
19h el primer passi públic, i finalment el darrer públic a dos quarts de nou,
on hi vam ser nosaltres.
I aquests dos discos els
ha publicat Juste-Une-Trace el 2021
i 2022. I començarem pel primer, el “Duke
Ladies Vol.1”, Enregistrat per Bruno
Minisini al Riffx Studio el
setembre de 2020. Mesclat per Carl
Schlosser, masteritzat per ell mateix i François Terrazzoni. Els textos són de Laurent Mignard i la traducció a l’anglès l’ha fet Rebecca Cavanaugh. Produïts per Paul Bessone per a Juste Une Trace. Productor executitu, Laurent Mignard per a l’Agence
Musicale. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web d’aquest projecte:
https://www.laurent-mignard.com/en/duke-ladies-new-project/.
https://www.laurent-mignard.com/5101-2/.
I els discos es diuen
Duke Ladies perquè les dones músics
en són les protagonistes, sigui cantant o tocant instruments. I ja parlarem
dels músics més endavant, i comencem escoltant-los en el primer tema, delicat
tema on Aurore Voilqué ens acaronarà
amb el violí i tema de Juan Tizol no
massa conegut i anomenat...
1.5.- Bakiff (Juan
Tizol) 4:50.
I aquí els dos
solistes han estat ella, Aurore Voilqué
al violí i ell, Jerry Edwards al
trombó, ella fent de Ray Nance,
músic de la Duke Ellington Orchestra.
I ens recorda Laurent al llibret
interior, què Juan Tizol va
compondre també “Caravan”, i que tocà el trombó de pistons, un element
indispensable a l’orquestra que va saber crear aquests ambients exòtics, i que Duke va deixar que els seus músics
desenvolupessin les seves habilitats creatives a fi de transformar el plom en
or. I si Aurore ha fet de Ray, potser Jerry ha fet de Juan. La
veritat és que la composició és molt bonica, amb els aires càlids del Carib per les percussions que hi ha
estat sempre. Que la melodia t’atrapa ben aviat, i que les aportacions dels dos
solistes són magnífiques. I el final, què preciós amb el piano marcant els
acords repetitius, les percussions, i ella al violí. Molt bonic tema per
començar-los a escoltar.
I un altre tema així
de delicat és el “T.G.T.T (2nd Sacred Concert)” interpretat a duet de veu i
orgue amb Natalie Dessay i Philippe
Milanta, com també és així “Warm
Walley” amb el magnífic so del saxo tenor de Carl Scholesser, i també els “Solis” de la secció de vents. També
és així de delicat el conegut “Sophisticated Lady” on tenim a Myra Maud de protagonista a la veu i al
pianista Philippe Milanta i Solis
dels vents.
I seguirem amb un
Blues dels més arrastradets on tenim dues convidades, la jove Rachelle Plas a l’harmónica i Rhoda Scott a l’orgue, en el tema
anomant...
2.11.- Blues for New
Orleans (Duke Ellington) 7:04.
I dir-vos que aquest
tema és el primer tema del disc “New
Orleans Suite”, àlbum d'estudi del pianista, compositor i líder d'orquestra
nord-americà Duke Ellington, gravat
i publicat al segell Atlantic l'any
1970. L'àlbum conté els darrers enregistraments del saxofonista d'Ellington, Johnny Hodges, que va
morir entre les dues sessions d'enregistrament de l'àlbum. L'àlbum va guanyar
un premi Grammy el 1971 a la millor
interpretació de jazz d'una big band. I aquí Rhoda Scott ens fa una magistral interpretació a l’orgue, ella fent
de Wild Bill Davis.
I sí que aquests
discos de la Laurent Mignard Duke
Orchestra són un vertader homenatge a la música del gran Duke Ellington, sí, però també una
mostra de la diversitat de la seva música, i en aquest Blues ho acabem de
comprovar, un tema que Duke va fer
per a lluïment del gran Johnny Hodges
que poc després ens va deixar. I hem escoltat a Rhoda Scott fent una frase típica d’un dels temes emblemàtics de Louis Prima. I quin canvi de to han
fet, i ella a l’orgue l’ha iniciat. L’orquestra està increïble, i més encara la
jove harmonicista, Rachelle Plas la
qual ha mostrat de quina manera l’harmònica de Blues es pot fer encabir en una
Big Band de Jazz. Brutal tema que de mica en mica va agafant trempera, clímax,
potència, tot i mantenint el tempo així com arrastradet, els dels Blues com
aquest.
I sí que ara puc
dir-vos quines seran les dones músics, les vertaderes protagonistes del
programa d’avui, sense oblidar als homes, també artífexs de tot plegat, vaja,
totes i tots plegats. I les convidades són: Rhoda Scott (orgue), Natalie Dessay, Roberta Gambarini, Nicole
Rochelle, Myra Maud i Sylvia Howard (veu), Aurore Voilqué (violí), Rachelle
Plas (harmònica) i el convidat és Carl
Schlosser (saxo tenor) que podrem escoltar en diferents temes dels dos CDs.
I un tema sorprenent
d’aquesta selecció és el “Congo Square (A Drum is a Woman)”, on la baterista
oficial de l’orquestra Julie Saury,
n’és la protagonista, que per això el títol, i tema 7è moviment de la Suite “A
Drum is a Woman”, on ella fa una llarga improvisació a la bateria, als timbals.
Escoltarem ara un
preciós tema tocat pels membres de la Laurent
Mignard Duke Orquestra i serà el també delicat tema de Duke Ellington anomenat...
3.2.- Black Beauty
(Duke Ellington) 3:09.
I aquest tema de Duke és del desembre del 1927, interpretat
al primer Show al Cotton Club de Harlem, i per tant tocat amb aquells
aires i a un tempo més viu, i la trompeta amb sordina, a tot Fox-Trop, tot i
que hi ha una versió posterior que comença a trio de piano, contrabaix i
bateria al mateix tempo que la dels nostres herois. De fet, l’han fet clavada
que aquesta versió de Duke i
orquestra, quina meravella. I aquí els solistes han estat Philippe Milanta (piano), Jérôme Etcheberry (trompeta) i Nicolas
Grymonprez (trombó). I ells l’han començat amb el piano de Philippe el contrabaix Bruno Rousselet i la bateria de Julie Saury amb un delicat Swing. I
quan comença la melodia amb la trompeta de Jérôme
Etcheberry pel canal dret i els vents pel canal esquerre i un d’ells el
trombó de Nicolas Grymonprez, què bonic,
quina bonica melodia. I quin final més delicat i preciós, una de les més maques
melodies de Duke Ellington.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I un altre dels
magnífics temes que han inclòs és el “Balcony Serenade” encabit a la “The
Perfume Suite”, tema de Billy Strayhorn
aquí amb tota l’orquestra acaronant-nos.
I ara escoltarem el
conegut “Satin Doll” però amb Rhoda
Scott de convidada a l’orgue...
4.6.- Satin Doll
(Duke Ellington & Billy Strayhorn) 4:21.
I aquest "Satin
Doll" és un estàndard de jazz escrit per Duke Ellington i Billy Strayhorn amb lletra de Johnny Mercer. Escrita el 1953, la cançó va ser gravada per Ella Fitzgerald, 101 Strings, Terry Callier
i Nancy Wilson. La seva
progressió d'acords és ben coneguda pel seu ús inusual d'acords i l'obertura
amb un ii-V-I com a “turnaorund”. I aquí hem escoltat de nou la magnífica
interpretació de Rhoda Scott a
l’orgue, amb quina energia el toca i sobretot Swing. I com de bé l’han
acompanyat els membres de la Laurent
Mignard Duke Orchestra en un final força trepidant i vital, acabant-lo de
cop. Res a veure per com de delicat l’han començat, amb un orgue molt més suau,
tot i que abans ja hem escoltat la coneguda “Intro” a càrrec del piano de Milanta. Magnífic i conegut tema amb
uns aires nous, els de l’orgue de Rhoda, una de les Duke Ladies d’avui.
I un altre tema molt
bonic a tempo de balada és el “Le Sucrier Velour” encabit a la “The Queen’s
Suite” amb solistes de l’orquestra, en Didier
Desbois (saxo alt) i Claude Égéa
(trompeta) i esclar que tots ells, amb ella a la bateria.
I encara els
escoltarem en un tema, el primer track del CD, on hi tenim a quatre de les
convidades, cadascuna d’elles amb la seva veu, i tema anomenat...
5.1.- Love You Madly
(Duke Ellington) 2:41.
I he pogut llegir al
llibret què: el novembre de 1950, la cantant Yvonne Lanauze, passatgera fugaç del món ellingtonià, no gaire
tolerada pels puristes, enregistrà aquest tema que va donar la clau a Duke per adreçar-se al seu públic, a
les seves fans, tot i dient-los això què, “we love you madly”, que us estimem
de manera folla. I les que ho han cantat han estat Myra Maud, Natalie Dessay, Nicolle Rochelle i Sylvia Howard,
anant-se alternant una darrera l’altre, cosa que s’ha notat per com és
cadascuna de les seves veus. I què bé tota l’orquestra, donant-les tot el seu
suport, a moments amb molta energia i al final amb quina suavitat, amb tots els
vents i ja per acabar-lo de cop.
I sí que el darrer
track d’aquest primer CD és un tema llarg de més de 12 minuts, i m’agradaria
posar-lo, sí, el “Tattooed Bride”, farcit de canvis de ritme, una mena de Suite
magnífica on hi ha de solistes Aurélie
Tropez (clarinet), Jérôme Etcheberry (trompeta), Michaël Ballue (trombó) i
Philippe Milanta (piano), però no, acabarem aquest primer compacte amb un
tema vital on la gran Roberta Gambarini
ens farà una de les seves brutals improvisacions a tot Scat, anomenat...
6.3.- Cotton Tail
(Duke Ellington) 5:15.
Duke
Ellington
va escriure "Cotton Tail" el 1940 després de tornar de la gira
europea de la banda. La seva famosa banda dels anys quaranta amb Jimmy Blanton al contrabaix i Ben Webster al saxo tenor, el va gravar
el 4 de maig de 1940. Webster va arranjar
el chorus de la seva celebrada secció de saxos i va tocar el solo que es va fer
tan famós que el públic va cridar que el repetissin nota a nota. La banda d'Ellington d'aquest període era notable,
plena dels millors músics del moment, i ell, així com Billy Strayhorn, van mantenir els seus sucs creatius fluint
component específicament per als solistes de la banda. I hem pogut escoltar a
una de les que millor improvisa en “Scatt” la gran Roberta
Gambarini i ja començant el tema. I després fent trossos de la melodia a
duet amb el saxo tenor. La improvisació de Roberta
és de 10, tal i com devia fer Ella
Fitzgerald. I uns moments a duet d’ella amb tota la secció de vents fent el
“Soli”. I posterior ha estat un curtet solo del saxo tenor Defays, moments que han desenvolupat primer uns “vuits” i després
uns “quatres” compassos improvisant ella i l’Olivier Defays al saxo tenor. Un tema magnífic i vital, amb una
canya increïble amb un Swing tan viu gràcies al “Walking” quasi “Running” del
baixista Rousselet. Brutal versió
d’aquest tema ideal per deixar ja aquest primer CD.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I després d’aquest
primer CD, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...Gràcies Carme pe acaronar-nos amb la teva
dolçor narrativa i sempre al voltant de les músiques del programa.
I ja encarem el final
del programa amb el segon CD, el “Duke
Ladies Vol.2”. Enregistrat per Bruno
Minisini al Riffx Studio el
setembre de 2020. Mesclat per Carl
Schlosser, masteritzat per ell mateix i François Terrazzoni. Els textos són de Laurent Mignard i la traducció a l’anglès l’ha fet Rebecca Cavanaugh. Produïts per Paul Bessone per a Juste Une Trace. Productor executitu, Laurent Mignard per a l’Agence
Musicale.
I ara és el moment de
parlar dels músics dels quals no n’he dit res: Frédéric Couderc (saxo tenor i flauta), Philippe Chagne (saxos baríton
i baix), Malo Mazurié i Richard Blanchet (trompeta) i esclar que Laurent Mignard (direcció). I dir-vos
que la majoria dels temes d’aquest segon CD són a tempo força delicat, de balada,
tot i haver-hi el “Heaven” del “2n Sacred Concert” on hi ha canvis de ritme,
tot i començar molt delicadament, i amb Natalie
Dessay a la veu. És mol delicat el “The Blues” encabit en el “Mauve -
Black, Brown and Beige”, i aquí amb Myra
Maud a la veu. Una altre meravella és “On a Turquoise Cloud” amb la
magnífica veu de Nicolle Rochelle,
el clarinet de Aurélie Tropez i el
delicat trombó de Nicolas Grymonprez.
I també és així de dolç el tema “Something To Live For” i de nou amb la magnífica
veu de Roberta Gambarini que ara
escoltarem...
7.5.- Something To
Live For (Billy Strayhorn) 4:20.
I aquest preciós "Something
to Live For" és una composició de jazz de 1939 de Billy Strayhorn. Va ser la primera col·laboració entre Strayhorn i Duke Ellington i es va convertir en la primera de les moltes
composicions de Strayhorn que va ser
gravada per l'orquestra d'Ellington.
La cançó es basava en un poema que Strayhorn
havia escrit quan era adolescent. Segons sembla, Strayhorn va començar a treballar en aquesta cançó el 1933 quan
tenia 18 anys. I aquest tema Ella
Fitzgerald el va enregistrar amb Duke
en el disc “Ella at Duke’s Place”,
del 1955.
I quina meravella de
composició acabem d’escoltar. Iniciada a veu i piano de manera molt delicada,
ella Roberta Gambaraini i ell Philippe Milanta, a mode d’intro, per
ja aparèixer la melodia amb la resta dels membres de l’orquestra. I quina veu
que té Roberta, càlida sí, alhora
que potent. I quin final més espaterrant.
I els seguirem
escoltant en el tema encabit en “Anatomy of a Murder” amb l’orquestra i solista
Didier Desbois al saxo alt, ell fent
de Johnny Hodges i ja amb un delicat
Swing i anomenat...
8.6.- Flirtbird_extended
(Duke Ellington) 3:29.
I ves per on que a
meitat del maig del 1959, Otto Preminger
va acabar les darreres imatges de la peli “Anatomy of a Murder” amb James Stewart, Lee Remick i Ben Gazzara.
Va ser la primera vegada a la història del cinema que la banda sonora la va fer
un compositor de Jazz al capdavant de la seva orquestra, i recompensat
posteriorment amb un Grammy. Laurent diu també que s’han pres la
llibertat d’extendre aquest tema afegint-li l’energia d’un altre tema, el
“Upper and Outest”. I sí que Didier
fa de Johnny Hodges, sí, amb la
mateixa entonació i trèmolo. I es nota la inclusió de l’altre tema ben bé quasi
a la meitat del tema. I ja retrobant el tema original a tot delicat Swing, amb
el saxo alt pel canal esquerra i contestant-lo la resta de la banda pel canal
dret, i acabant-lo molt i molt delicadament. Què bonic.
I més temes
tranquilets com és “Lady Of The Lavender Mist” amb tota l’orquestra brillant
però més el clarinet d’Aurélie Tropez i
el trombó de Nicolas Grymonprez. També
és així de delicat “All Heart” del “Portrait of Ella Fitzgerald” amb Claude Égéa a la trompeta. I un pèl més
viu és “Golden Feather” amb el saxo baríton de Philippe Chagne. I així
és també el “Lady Mac” de “Such Sweet Thunder” amb un dels convidats d’aquest
CD al fiscorn, en Sylvain Gontard.
I els escoltarem en
un tema preciós encabit a la “New
Orleans Suite” on brilla la flauta de Philippe
Couderc i anomenat..
9.4.- Portrait Of
Mahalia Jackson (Duke Ellington) 5:09.
I aquesta meravella
de tema el va encabir en la “New Orleans
Suite” com homenatge a la gran cantant de gospel, Mahalia Jackson. Ells dos es van trobar el 1958 en la gravació del “Come Sunday” i ell va dir que a partir
d’aquesta trobada, la seva música i també la música sacra, va millorar molt. I
aquí a més a més de la flauta de Couderc
han brillat Philippe Chagne al saxo
baríton, la trompeta amb sordina de Jérôme
Etcheberry, el saxo tenor de Carl
Schlosser i el trombó de Jerry
Edwards. I què bonica la melodia amb la flauta de Couderc, i ja per després aparèixer els companys solistes
recolzant-lo. I el canvi tonal en el pont amb tots els vents fent notes
llargues, i la trompeta amb sordina pel canal dret, maco, maco. I la primera
improvisació a càrrec de Couderc a
la flauta, què maca també. I com puja de nivell tot plegat de nou en el pont i
improvisació del saxo tenor de Schlosser
i tots els vents. I el bon i posterior
solo de Edwards al trombó ha deixat
de pas de nou a Couderc i la seva
flauta, acabant-lo delicadament, magnífic tema aquest dedicat a Mahalia Jackson.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I un tema força
impactant, quasi a configuració mínima tot i aparèixer els vents d’entrada i on
brilla el pianista Philippe Milanta és...
10.11.- The Clothed
Woman (Duke Ellington) 4:14.
I sí que Philippe l’ha començat com va fer Duke, sí. I us posaré un enllaç on hi
ha una colla de temes enregistrats per Ellington,
car valen molt la pena, alguna a piano sol:
https://www.youtube.com/watch?v=TzsmfyQDxB4&list=PLOGW9-68BraiT8v838lO_OsrlnRhVnlZS&index=1.
I sí que el tema té
una primera part íntegra a piano sol, després de les primeres notes dels vents,
sí, però ja després amb un fort contingut rítmic, i més encara quan entren la
resta de membres de l’orquestra. I què brutal el moment on el pianista dobla el
tempo i entra el Swing per obra i gràcia del baixista i també la mà esquerra
del pianista, que mentrestant va fent la melodia amb la dreta. Què bo aquest
pianista, i quin altre gran i increïble tema de Duke Ellington, car, després del canvi de tempo, ha tornat a
recuperar el motiu i maneres inicials a piano sol. Un geni, el bo d’en Duke.
I el primer tema del
segon CD és on brilla a la veu Sylvia
Howard a tot Gospel amb respostes a la trompeta de Jérôme Etcheberry i anomenat...
11.1.- The Lord’s
Prayer (Duke Ellington) 2:26.
I tot i ser un “bon
vivant” davant lo etern, Duke era
profundament creient. I el 16 de setembre de 1965 presentà el seu primer
concert sagrat, el “The Sacred Concert”
a la Catedral de la Gràcia de San
Francisco, en un dels moments més importants de la seva vida personal i
professional. I per presentar aquest àlbum, diu Laurent, que vam confiar aquest tema a la gran Sylvia Howard, ella crescuda dins d’una família religiosa i dotada
d’una rara intensitat forjada per les proves de la vida. I què bé, com en Jérôme Etcheberry li fa les respostes a
les seves frases cantades, ell pel canal dret i amb la seva trompeta. Un tema
típic del Gospel, reiteratiu harmònicament i vibrant rítmicament. I quin final
més brutal, amb un “Amen”, que tot ho arregla.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 26 d’abril que podrem gaudir amb Marina Tuset Grup que ens presentarà el seu disc “Canto a la Imaginación”, guanyador del
Latin Grammy per la millor producció
de so a càrrec de l’Érico Moreira. I
això serà al Centre Cultural i Cívic
Virginia Amposta. Entrada gratuïta. Us hi esperem.
I ja els acabarem
d’escoltar, a ella i a ells, en el tema de Juan
Tizol on brilla de nou a l’orgue Rhoda
Scott i també Aurore Voilqué al
violí i anomenat...
12.13.- Perdido (Juan
Tizol) 4:36.
I amb aquest
“Perdido” de Tizol i interpretat per
l’orgue de Rhoda Scott acabarem el
programa d’avui. Un tema vital i iniciat ja amb ella a càrrec de les seves mil
i una tecles i potser pedals, fent la coneguda melodia, tema basat en el que
van fer al disc ”Ella Fitzgerald sings
the Duke Ellington songbook” enregistrat per Verve el 1957. I ben aviat, els vents pel canal esquerra fent
determinats Riffs i el Swing que no falti. I com ja s’ha posat a improvisar
ella a l’orgue, Rhoda Scott, i què
bé ho ha fet. I ves que acabem amb un tema de Juan Tizol un programa que ha començat amb un tema d’ell, el
“Bakiff” i també amb el violí de Aurore Voilqué
que ha quallat una magnífica improvisació. I al final han estat els vents
els qui han fet la coneguda melodia, i Rhoda
a l’orgue fent la rèplica, en un tema que ha anat de menys a més intensitat
emotiva, energètica, acabant de manera brutal un tema i programa que com
sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi o sigui que felicitats a totes
les dones que han col·laborat en aquests
dos CDs, de manera especial, elles que són: Rhoda Scott, Natalie Dessay, Roberta Gambarini, Nicole Rochelle, Myra Maud,
Sylvia Howard, Aurore Voilqué i Rachelle Plas, i les dues incloses a
l’orquestra, Aurélie Tropez i Julie
Saury, i per descomptat que també a tots els membres de la Laurent Mignard Duke Orchestra, els
convidats homes: Carl Schlosser i Sylvain Gontard i esclar que a
l’artífex de tot plegat, i qui em va cedir els dos CDs el dia del seu concert a
la Sala 3 del Jamboree, en Laurent Mignard.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
