skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I del programa
d’avui, dir-vos que anirà d’un CD recuperat de l’oblit per Jordi Pujol, el de la gran pianista i després directora de la seva Big Band i arranjadora, Toshiko Akiyoshi –quartet and trios
1953-1958 i disc anomenat “Toshiko’s
Blues” de la col·lecció FSR-CD. I
resulta que a la web de FSR també hi
podeu trobar discos publicats per Swit
Records i aquest és el “Together
Again” de Laura Simó & Tete
Montoliu Trio.
I començarem amb el
CD doble de Toshiko Akiyoshi –quartet
and trios 1953-1958, “Toshiko’s
Blues”. Enregistraments produïts per Norman
Granz i George Wein (CD-1: #9-20) i George
Norford (CD-2: #13 i 14). Notes de folre originals de Norman Granz, Nat Hentoff i Bill Simon. Aquest disc és produït per Jordi Pujol, © 2023 per Fresh Sound Records. Noves notes de
folre escrites per Jordi Pujol. Hi
Fi · Remasterització digital de 24 bits per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. I com sempre dir-vos que
al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/toshiko-akiyoshi-albums/56623-toshiko-s-blues-quartet-trios-1953-1958-2-cd.html.
I del CD1:
Pistes #1-8, de
l'àlbum "Toshiko's Piano" (Norgran
MGN 22). Toshiko Akiyoshi, piano; Herb Ellis, guitarra; Ray
Brown, contrabaix; J.C. Heard, bateria. Enregistrat a Tòquio, els dies 13 i 14 de novembre de 1953.
I d’aquests temes
primerencs no n’escoltarem cap, car el so original no és gran cosa, no, i la
masterització no fa miracles. Però el Jordi
ens explica què va passar. I si no ho heu escoltat, ho podreu llegir al blog.
El 1953, durant la
gira al Japó del productor i promotor Norman
Granz's Jazz at the Philharmonic Grup, el pianista Oscar Peterson va tenir l'oportunitat de presenciar l'actuació de la
pianista de 23 anys Toshiko Akiyoshi
en un club de Ginza. Peterson va quedar profundament
impressionat pel seu talent i va convèncer amb èxit a Granz per gravar-la. Com a resultat, Toshiko va gravar el seu àlbum debut a Tòquio, acompanyada per l'estimada secció rítmica de Peterson, amb Herb Ellis,guitarra; Ray Brown, contrabaix i J.C. Heard, bateria.
L'àlbum es va publicar com a "Toshiko's
Piano" als Estats Units i "Amazing
Toshiko Akiyoshi" al Japó. Fins i tot en aquella primera etapa, era
evident que ella tenia una profunda admiració pel modern i beboper Bud Powell, un fet que mai no ha fet
cap esforç per amagar.
Pistes #9-17, de
l'àlbum "George Wein Presents
Toshiko" (Storyville STLP 912). Toshiko
Akiyoshi, piano; Paul Chambers, contrabaix; Ed Thigpen, bateria. Gravat a Boston, 1956. I si que escoltarem algun
tema d’aquesta gravació feta a Boston
on ella hi va estudiar quan va deixar Japó,
i per això començarem escoltant-la en el blues per a Toshiko, compost per ella mateixa.
1.1.17.- Blues for
Toshiko (T. Akiyoshi) 5:16.
I déu-n’hi-do de
blues que acabem d’escoltar, i què bé el gran Paul Chambers, amb quina “Intro” que l’ha començat, amb un
“Walking” impressionant. I la melodia que ens ha fet la líder semblen més aviat
uns moments improvisats, però no, és la seva melodia amb la qual han acabat el
tema després de les improvisacions. I de quina manera dominà el món del Blues,
coses que per a una japonesa, i a l’any 1956, ens mostren el grandíssim talent
que posseïa. Chambers ha fet també
un solo d’aquells de traca i mocador, amb una pulsió rítmica impressionant i
esclar que llenguatge, el d’ell, aleshores un jove contrabaixista. I si ella en
tenia 27, Chambers en tenia només 21
i el baterista Thigpen 26, aquest
darrer a base de delicades escombretes i copets suaus a la seva bateria. I Toshiko s’ha posat a improvisar i ho ha
fet amb molta contundència alhora que velocitat d’execució. El piano vibrant de
Toshiko ens ha captivat per la seva
contundència, presència i frescor interpretativa. Una improvisació de increïble
factura amb una mà dreta lleugera i gràcil, com poques aleshores, sobretot de
femenines i esclar que la única de japonesa.
I segueix dient-nos
què:
El gener de 1956, Akiyoshi va rebre una prestigiosa beca
de quatre anys per assistir al Berklee
College of Music de Boston, convertint-se en el primer estudiant japonès
que es va matricular a l'escola. El seu talent i el seu bagatge únic la van fer
popular ràpidament entre els seus companys. Des de la seva arribada a Boston, Toshiko va tenir la valuosa
oportunitat de col·laborar amb George
Wein, el respectat propietari i gerent del reconegut club i segell
discogràfic Storyville. Sota la seva
guia, Toshiko va gravar els seus dos
primers àlbums als Estats Units,
marcant l'inici del seu més que remarcable viatge musical.
I d’aquesta etapa i
gravació hi ha també el magnífic...
2.1.14 Softly as in
the Morning Sunrise (Romberg-Hammerstein II) 4:08s.
Carall quina altre
interpretació més potent, la de Toshiko i
companys. I dir-vos que aquest tema és del 1928 i que el van escriure per a
l’opereta “The New Moon”. La cançó
original va ser composta com un tango, però moltes versions de la cançó han
canviat el tempo i ritme completament car hi ha hagut moltes interpretacions en
el món del jazz.
I sí que una de les
versions rítmiques d’aquest tema en el món del Jazz és la següent: a Latin les
As i a tot Swing la B o el pont del tema com ens acaben de fer. I ella ens ha
fet la melodia a piano sol a mode d’intro per després ja seguir amb el tema. I
sí que m’ha sorprès que al final i abans d’improvisar hagi fet els acords del
final del conegut tema de Dizzy
Gillespie, “A Night in Tunissia”, què impressionant. I de nou ens ha
captivat per la seva innata capacitat improvisant a tot Jazz i pel nivell
tècnic que tenia al piano. No és d’estranyar que Oscar Peterson en quedés meravellat 3 anys abans, quan la va
conèixer a Tokio. I aquí hem pogut
escoltar els “quatres” compassos improvisant ella amb el baterista Ed Thigpen i ja recuperar la melodia
del tema i final. Brutal.
I és que Toshiko Akiyoshi (1929) és pianista, compositora i directora de banda de
jazz, japonesa-americana. Nascuda a Manxúria
de pares japonesos el 1929, va fugir de la zona amb la seva família quan els
xinesos van recuperar la regió el 1945. El seu pare, que havia estat propietari
de fàbriques d'acer i tèxtils, va ser destruït econòmicament; així, als 16
anys, Akiyoshi va haver de trobar
feina tocant amb una banda de ball per quatre dòlars l'hora. Tot i que havia
tingut formació en música clàssica, els seus coneixements sobre la improvisació
de jazz eren principalment autodidàctes. Akiyoshi
explica el dia que un amic li va posar un disc de Teddy Wilson: "Em va obrir un món completament nou. Vaig dir:
'Oh, el jazz pot ser molt bonic!' Vaig tenir una sort molt estúpida com a
pionera en el camp del jazz: si eres una mica millor que un company, aconseguies
la feina. Em vaig convertir en el músic d'estudi més ben pagat del Japó". I després de l’arribada als EUA i estada a Berklee, es va casar amb Stan
Kenton (director de banda i saxofonista; divorciats a mitjans dels anys 60)
i també es va casar amb el saxofonista Lew
Tabackin el 1969 amb qui van muntar la Lew
Tabackin Orquestra. La carrera de Toshiko
Akiyoshi va establir el caràcter internacional que té el jazz.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona.
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
Pistes #18-20,
extretes de l'àlbum "Toshiko, Her
Trio Her Quartet" (Storyville STLP 918). Toshiko Akiyoshi, piano; Oscar Pettiford, contrabaix; Roy Haynes,
bateria. Gravat a Nova York,
1956.
I ja per acabar
aquest primer CD, escoltarem un tema d’aquesta gravació.
3.1.20.- Thou Swell
(R. Rodgers & L. Hart) 5:05.
I d’aquest tema del
qual no en coneixíem gaire, en podem saber què la música va ser escrita per Richard Rodgers i textos de Lorenz Hart per al musical de 1927 A Connecticut Yankee. La lletra
destaca, com el títol indica, per la seva barreja d'anglès arcaic “Thou” i
argot modern “Swell”, ja que la història transcorre tant a l'època
contemporània com a la cort del rei Artur.
I sempre em
meravellaré per com els músics de Jazz van reconvertir cançons de musicals en
temes de Jazz, i esclar, esdevingueren estàndards de Jazz. I aquest tema l’ha
iniciat ara el baterista Haynes amb
les escombretes, sí aquell que li va llençar un plat a Parker en una Jam quan aquest era un adolescent. I aquí hem
escoltat a un dels baixistes que va fer del contrabaix un instrument modern i solista,
el bo de l’Oscar Pettiford un dels
primers boppers, i en aquest disc amb 34 anys. I la melodia ja ho sembla ja
d’un musical, però tot i això és força bonica. Toshiko s’ha tornat a passejar amb elegància i solvència pels
acords improvisant amb una mestria i tècnica esfereïdora alhora que amb un
llenguatge bopper, ella, enamorada de les maneres de fer de Bud Powell. I Pettiford ens ha clavat una improvisació brutal, a tot Swing i amb
una bona pulsió. Els “vuits” compassos improvisant la pianista amb el baterista
Haynes, encara amb les escombretes
han estat el preludi al final del tema, passant de nou per la melodia.
I del CD2:
Personal de "Toshiko at Newport" i "The
Many Sides of Toshiko":
Toshiko
Akiyoshi, piano; Gene Cherico, contrabaix; Jack Hanna, bateria.
Pistes #1-4, Gravat
en directe al Newport Jazz Festival,
5 de juliol de 1957.
A més, George Wein va ser el director i
fundador del Newport Jazz Festival,
on Toshiko va tenir l'oportunitat de
mostrar el seu talent a les edicions de 1956 i 1957. Anteriorment, el desembre
de 1956, va actuar a la London House de Chicago, i l'agost de 1957, es va
embarcar en un compromís de dos mesos amb gran èxit a la Hickory House de Nova York,
que va marcar la seva primera actuació fora de Boston. I escoltarem el primer tema que va tocar al Festival de Newport presentada per
l’speaker i escoltant-la a ella també presentar el tema propi anomenat...
4.2.1.- Between Me
and Myself (T. Akiyoshi) 5:53.
I què fort, aparèixer
al Newport Jazz Festival el 1956 i
el 1957, un festival que va començar el 1954 coses aquestes del George Wein. I déu-n’hi-do començar la
seva actuació i fer-ho amb un tema propi gens trivial i sí bastant entremaliat,
al menys en els inicis amb motius clàssics o similars, ella a piano sol. Una
intro a piano sol, posterior contrabaix i després el baterista i ja la melodia
molt elaborada i també per la rítmica inclosa. Després de la presentació, ella
ja s’ha posat a improvisar i de nou amb quina mestria. Te un pont on hi ha un
canvi rítmic, cosa que es percep clarament. I acaba la seva improvisació
recuperant la melodia del tema i ja per deixar pas a les improvisacions de Gene Cherico, contrabaix i Jack Hanna, bateria, i ja recuperar els
moments inicials i acabar-lo entre aplaudiments de tot el públic.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I una altre meravella
és el conegut “I’ll Remember April” del qual en fa un arranjament i versió
increïble, primer començant delicadament per després fer-ho a tot Swing i tempo
vital...
5.2.3.- I’ll Remember
April (Ray-de-Paul & Johnston) 7:04.
"I'll Remember
April" és una cançó popular i estàndard de jazz amb música escrita el 1941
per Gene de Paul i lletra de Patricia Johnston i Don Raye. Va fer el
seu debut a la comèdia de 1942 d'Abbott
i Costello, “Ride 'Em Cowboy”, cantada per Dick Foran. La lletra utilitza metafòricament les estacions de
l'any per il·lustrar el creixement i la mort d'un romanç.
I quina manera de
tocar el “I’ll Remember April”, primer com si fos una balada, per ja després
anar a tot Swing. I quan la fan a balada, ben bé es nota el punt melancòlic de
la mort d’un romanç. I aquí tenim de nou a Gene
Cherico, contrabaix i Jack Hanna, bateria.
Una cançó preciosa a tempo slow que es reconverteix en quelcom més quan va a
tot Swing, què és com normalment es toca. I així ha començat ella improvisant i
de nou mostrant el seu pianíssim i sentit clar de l’estructura i acords. I quin
Swing amb el Walking de Cherico, i
escombretes de Hanna. Quina
brillantor d’idees, i de manera d’interpretar ella al piano. Increïble per
l’època essent qui toca, esclar. I el final, igualment delicat, que ens ha
deixat palplantats per l’emoció.
Pistes #5-12, Gravat
a Nova York, 28 de setembre de 1957
amb el mateix trio, i ara la escoltarem en la preciosa balada anomenada...
6.2.8.- We’ll Be
Together Again (Fisher & Laine) 4:29.
Doncs aquest preciós
tema és del 1945 i cantat per Billie
Holiday, Frank Sinatra i interpretat instrumentalment per molts més entre
els quals Stan Kenton un dels
primers, Patt Martino, Scott Hamilton,
etc.
I el tema és molt
bonic de melodia alhora que els canvis harmònics contribueixen també a la seva
bellesa, cosa que es nota més en les improvisacions. I com camina, amb un delicat
Swing, què bonic. I el tema comença ja amb la melodia, d’estructura de 32
compassos i de la forma AABA, amb la B de pont i canvi tonal. I després de la
presentació del tema, la seva magnífica improvisació. I ves per on que té una
pulsió i digitació amb una certa semblança a la del ben estimat Tete, sobretot per com de lleugera i
gràcil és la seva mà dreta, i també per la manera un tan percusiva com toca.
Aviat ho comprovarem. Una delícia de tema, on ella n’ha estat la única solista.
Una gran, Toshiko Akiyoshi.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem amb ella i
ells en el tema de Clifford Brown...
7.2.6.- Minor Mood
(Clifford Brown) 4:16.
I aquest és un dels
magnífics temes que va fer el meu estimat Clifford
Brown, que també va compondre “Sandu” “Joy Spring” i “Dahood”. Ell el va
enregistrar el 28 d’agost de 1953 i encabí el 1956 en el seu “Memorial Album” on hi hagué també la
sessió gravada el 9 de juny del 53.
I quin tema va fer Brownie, magnífic tema en mode menor. I
ben aviat les improvisacions, i de nou la de Toshiko, brutal. Posseïa una tècnica increïble, per com de ràpid fa
anar ambdues mans, per com s’acompanya amb l’esquerra amb els acords i la dreta
com ha creat les noves i magnífiques línies. I quin solo al contrabaix ens ha
fet el bo de Gene Cherico ell amb el
baterista Hanna amb les escombretes,
i ja aparèixer la genial pianista fent una gran tasca amb els acords del tema.
I acaben el tema de Clifford Brown
recuperant la melodia.
I ara escoltareu una
magnífica versió a tempo vital i Swing brutal del conegut tema dels germans...
8.2.5.- The Man I
Love (G. & I. Gershwin) 5:27.
I déu-n’hi-do quin
tros de versió que ens ha fet Toshiko al
piano, per com l’arranjament, iniciant-lo a piano sol i ja intuint per com ha
d’anar tot plegat pel que fa a tempo. I sí perquè després de la seva Intro,
l’ha iniciat a tot Swing per un Walking brutal del baixista Cherico i de nou les escombretes de Hanna, quina base rítmica més potent. I
ella amb la seva improvisació, ha estat increïble. N’ha fet un primer chorus,
després un altre, i un altre, i s’hagués pogut estar improvisant sense parar
fins a l’infinit. Quina gran pianista que era de jove, per després ser una gran
directora d’orquestra i sempre, compositora i arranjadora.
Pistes #13-14: Toshiko Akiyoshi, piano ; Eddie Safranski, contrabaix;
Ed Thigpen, bateria. Enregistrat en directe al programa de televisió "The Subject Is Jazz", a Nova
York, el 25 de maig de 1958. I ja per deixar-la a ella, la escoltarem en un
curtet tema enregistrat en aquest programa de televisió...
9.2.13.- The 3rd
Movement (T. Akiyoshi) 1:46.
I ja per deixar-la
d’escoltar us he volgut posar aquest vital i curtet tema enregistrat en el
programa de televisió ja esmentat. I de nou un Swing impressionant, un
pianíssim potent i brillant el de Toshiko
Akiyoshi, un talent ja als anys 50s a tot Bop, una geni del piano que no
masses coneixen i que gràcies a Jordi
Pujol hem pogut escoltar aquests temes, i si n’adquiriu el disc, els podreu
escoltar tots, i recordeu que és un doble CD. Bravo Toshiko Akiyoshi.
I ja acabant amb els
comentaris de Jordi Pujol. El
llançament d'aquests primers àlbums de Norgran,
Storyville i Verve, juntament amb l'actuació de Toshiko al programa de televisió The Subject Is Jazz, no només li va fer guanyar el reconeixement
del públic sinó que també li va valer l'aclamació de músics de jazz
prometedors. Aquests èxits van consolidar la seva posició com una de les
millors pianistes del jazz modern. —Jordi
Pujol.
I ara farem un saltet
musical gràcies a incorporar la veu al trio base de piano, contrabaix i
bateria, i per això seguirem amb el disc publicat el 2023 per Swit Records, “Together Again”, amb Laura Simó & Tete Montoliu Trio,
enregistrat en directe al Festival de
Jazz i Blues de Calella el setembre de 1994, excepte el track #10 gravat el
juliol de 1995 al Festival de verano de
Oviedo. Enginyer de so i mastering, Raúl
Cuevas. Produït per Ignasi Terraza
i producció executiva de Míriam
Guardiola. Amb Laura Simó, veu; Tete
Montoliu, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Peer Wyboris, bateria. I com
sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/laura-simo-tete-montoliu-albums/56945-together-again.html.
I sí que podria posar
el “Lush Life” de Billy Strayhorn interpretat
a duet de Laura i Tete però els
començarem escoltant en el tema de Bill
Evans el preciós i conegut...
10.3.- Waltz for
Debby (Bill Evans & Gene Lees) 5:52.
I ves per on que
aquest gran tema de Bill Evans dedicat
a la seva neboda Debby el va encabir
ell en el seu primer disc a nom propi publicat per Riverside i tocat a piano sol, disc on hi hagué Teddy Kotick contrabaix i Paul Motian, bateria.
I ja heu pogut
escoltar que el piano de Tete era
vibrant i brillant també, com el de Toshiko
i no els vull pas comparar, no. L’ha iniciat ell amb una bonica Intro. Un
preciós vals cantat la mar de bé per Laura
Simó, on i després del primer Chorus, l’han canviat a tot Swing. Laura és una de les que millor ho fa,
això de cantar en clau de Jazz, tot i que ella no és de les que improvisa en
Scat. Hi ha cantants que ho fan i d’altres que no. I ves per on que després del
tema qui primer ha improvisat ha estat el molt estimat Horacio Fumero, i què bé que ho ha fet, què bé que ho va fer en
aquell ja molt llunyà 1994. I després, quins moments més macos amb el Tete a piano sol, i després a duet amb Laura; quina tendresa. I ja ella i ells
acabant-lo delicadament, preciós tema per començar-los a escoltar.
I aquest
enregistrament inclou l'actuació en directe del trio habitual de Tete Montoliu durant els seus darrers
quinze anys, amb Horacio Fumero i Peer Wyboris, i la cantant Laura Simó, amb qui feien gira en
aquells anys. El concert va tenir lloc al festival de Calella de la Costa el setembre de 1994 i és l'únic testimoni
enregistrat que queda d'aquelles gires. En ell hi podem escoltar Montoliu amb el seu so característic,
tocant entre la generositat i la creativitat constant de les seves idees, així
com la tensió dels silencis i les sorpreses de les seves intervencions
harmòniques que ens recorden molt al seu admirat Monk, amb qui es va identificar en els seus darrers anys.
I els seguirem
escoltant, a ella i a ells en el gran tema de Kurt Weill anomenat...
11.6.- Speak Low
(Kurt Weill & Don Raye) 6:25.
I què maco que els hi
ha quedat aquest gran tema. I és que "Speak Low" (1943) és una cançó
popular composta per Kurt Weill, amb
lletra d'Ogden Nash. La melodia és
un estàndard de jazz que ha estat àmpliament gravat, tant per artistes vocals
com Billie Holiday i Tony Bennett fins als The Miracles, Dee Dee Bridgewater, i instrumentistes
com James Moody, Chet Baker, Gerry
Mulligan, Bill Evans, Sonny Clark, Donald Byrd i John Coltrane i un llarg etc.
I sí que ens ha
agradat força la Intro que ha fet Tete
al piano, i ja per escoltar la veu de Laura
cantant amb la seva càlida veu, afinació i gust musical que es nota per com
utilitza determinades inflexions. Posterior a la presentació del tema, Tete ens ha acaronat amb la seva
digitació prístina i pura. Ell, que en això de tocar el piano a les més altes
velocitats n’és, n’era el mestre, alhora que no perd mai el Swing de vista. Una
pulsió decidida, ràpida i sempre, sempre amb un llenguatge Jazzístic del més
alt nivell. Un tema que l’ha tocat en el registre alt, agut del piano, que no
pas en el molt agut. No oblido no el bo
de Peer Wyboris el qual a la bateria
ha fet anar la màquina rítmica de lo més clavat. I aquí Horacio ha fet la gran feina de mantenir un Walking brutal i per
això hem pogut gaudir del Swing d’aquest tema.
Juntament amb ell, la
cantant Laura Simó emergeix amb
molta confiança i força, demostrant que en aquell moment ja era prou madura per
assumir el repte de tocar amb aquest trio. L'enregistrament també ens permet
escoltar àmpliament el baterista Peer Wyboris
i el contrabaixista Horacio Fumero,
amb oportunitats perquè tots dos brillin. El repertori està format per
estàndards seleccionats per Montoliu i
Simó i inclou, com a bonus track, una versió a duo de “Lush Life” de Billy Strayhorn, gravada en directe a Oviedo el juliol de 1995, que hem
volgut incloure, ja que era la condició que Montoliu va dir a la Laura
per poder cantar jazz amb ell. El periodista i amic Pere Pons, autor del
llibre “Round About Tete”, tot just
acabat de publicar i del qual n’ha fet diverses presentacions, ha estat
l'encarregat de dur a terme la producció dels concerts per presentar “Together Again”.
I un altre magnífic
tema és el preciós de Michel Legrand el
conegut...
12.2.- Watch What
Happens (M. Legrand & Jacques Demy) 3:54.
I ja haureu reconegut
aquesta magnífica cançó que Michel
Legrand va compondre per a la pel·lícula “Els paraigües de Cherburg”, tot plegat al 1964.
I de nou Laura interpretant la mar de bé aquest
tema que ja forma part dels estàndards que molts músics toquen a les Jam
Sessions. Una melodia molt agradable, amb un ritme a tot Bossa, que la base
rítmica ha portat la mar de bé. Tete
sempre s’està al darrere d’ella fent i desfent amb notes i acords tot i
recolzant-la mentre ella canta. I ves per on que el solo que ens ha fet el
nostre màster del piano, encara ens ha copsat més i més. De nou la seva
digitació és precisa, delicada i quan convé punyent, anant amunt i avall del
teclat del piano. Final de improvisació del gran Tete per ja recuperar la melodia i acabar-lo.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 26 d’abril que podrem gaudir amb Marina Tuset Grup que ens presentarà el seu disc “Canto a la Imaginación”, guanyador del
Latin Grammy per la millor producció
de so a càrrec de l’Érico Moreira. I
això serà al Centre Cultural i Cívic
Virginia Amposta. Entrada gratuïta. Us hi esperem.
I un dels temes
vitals que varen fer va ser aquest de Cole
Porter anomenat...
13.9.- Love for Sale
(Cole Porter) 4:21.
I el concert a Calella de la Costa anava seguint
amb la mateixa trempera, i en aquest
tema ho acabem d’escoltar, per com ha anat, per com el Swing i el tempo mèdium
que ha incorporat. I dóna la impressió que el tema ja havia començat prèviament
a l’aparició del piano de Tete i els
dos de la base a tot Swing, Horacio i Peer. I la improvisació de Tete
ha estat magnífica, com en cadascun dels temes d’aquest concert. Llarga, i
farcida de Swing. Horacio n’ha fet
la seva posterior improvisació amb un Peer
consistent portant la màquina rítmica a bon port. I el tema acaba després de
recuperar-ne la melodia amb Laura Simó
cantant de manera extraordinària, afinació i Swing a dojo.
I ja els acabarem
d’escoltar amb un Blues, tancant el cercle, car l’hem començat també amb un
Blues, el presumiblement primer tema del concert de Calella de la Costa interpretat a trio i propi del Tete, anomenat..
14.1.- Calella’s
Blues (Tete Montoliu) 9:16.
I he volgut acabar
amb un Blueset, com a vegades encara diu el bo d’en Valentí Grau quan demana un Bis als músics, i també perquè he
començat el programa amb el Blues de Toshiko.
Un tema llarg de més de 9 minuts que sembla va ser el primer que van fer a Calella interpretat a trio, tot i fent
l’obertura del Festival de Calella
per aparèixer després Laura Simó la
qual ja no es va bellugar de l’escenari fins el final. I sí que l’inici a piano
sol com a Intro ha estat bonic, sí. Podria ser això mateix la melodia, pèro no,
no ho és. Una llarga introducció feta a tempo slow per ja aparèixer el Swing
amb la melodia que sí li hem reconegut a Tete.
Després, improvisació pura i no, no gens
dura, més aviat un goig per als sentits. Unes mans que han volat, l’una creant
melodies inversemblants a un tempo ràpid, i l’altre amb acords puntuals. I
sempre, sempre, la base rítmica de dos Horacio
Fumero contrabaix i Peer Wyboris, bateria.
Horacio mateix ha fet la seva més
que brutal improvisació, amb una pulsió rítmica i molt bon so, el del seu
contrabaix, situat al registre agut tot i que no massa. Ja aleshores era
posseïdor d’un llenguatge modern i consistent, quin crac, i quina sort que vam
tenir que desembarqués a casa nostra, alhora de ser una magnífica persona. I
després encara hem pogut escoltar una frase d’un tema de Clifford Brown del tema encabit en el seu “Study in Brown” mentre feien els “dotze” compassos improvisats amb
en Peer Wyboris, car ja sabeu que un
Blues estàndard té 12 compassos. I en Peer
s’ha esplaiat la mar de bé després fent un brutal solo a la bateria,
cirereta del pastís per ja acabar el tema, nosaltres acabar-los d’escoltar i
també acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant
com a mi, o sigui que bravo per a ella, Laura
Simó, Horacio Fumero i un record molt gran pels dos que ja no hi són, en Peer Wyboris i esclar que el nostre
insigne pianista, un dels millors del món del Jazz, el grandíssim Tete Montoliu. I ves per on que el
Programa número 1 del Jazz Club de Nit
li vam dedicar a ell, amb converses telefòniques tot i parlant amb Susana Sheiman, Horacio Fumero i Ignasi
Terrazza.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
