Programa 557: Zimelezin (J. López Jaso); Luismi Segurado Trio, Pepa Niebla & Ignasi Terraza Trio i Gaël Horellou, dimecres 19 de juliol de 2023.
Molt bona nit a tothom, benvinguts al darrer programa de la 14a temporada de Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs abans de començar aquest darrer programa, dir-vos que el passat dissabte 15 de juliol, vam fer el segon dia del 14è Festival de Jam Sessions a SVdH 2023 i que va ser tot un èxit de participació, de músics i públic, amb els combos d’alumnes i professors de El Musical de Bellaterra i el combo de G.S. del Conservatori del Liceu. Gràcies a tothom i a l’ajuntament pel seu suport. Ara ja fins aquest dissabte 22 amb el combo de l’Escola Jam Session i Geni Barry Septet des de les 20h fins les 23h al Pati de Can Comamala.
I avui us presentaré quatre diversos projectes, tres dels quals vam veure en concert, i aquests són: "ELFRIEDA" de Luismi Segurado Trio (Jamboree Jazz 1) (Fresh Sound New Talent), "En la orilla del mundo" amb Pepa Niebla i l'Ignasi Terraza Trio (Swit Records) (Jamboree 3) i "ORGAN POWER" de Gaël Horellou (Fresh Sound Records) (Jazz Terrassa). Mentre que el darrer és de Javier López Jaso, formació Zimelezin i disc "INMARCESIBLE", (ErrabalJazz).
I proposo que comencem amb el disc de Javier López Jaso, formació Zimelezin i disc "INMARCESIBLE", publicat el 2023 per ErrabalJazz. Enregistrat per Mikel Eceiza entre setembre i desembre de 2022 al Meka Recording de Oiartzun. Mesclat i masteritzat per ell mateix el febrer de 2023. I aquí hi tenim al líder Javier López Jaso, acordió; Mikel Andueza, saxos contralt i soprano; Marcelo Escrich, contrabaix i Daniel Lizarraga, bateria amb les col·laboracions de Luís Giménez, guitarra (#3) i Iñigo Aguerri, Irrintzia (#5). I dels temes n’hi ha 4 de compostos i arranjats pel Javier, un de dos Mikel, un de Carlos Gardel, Egberto Gismonti i John Coltrane. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.hotsak.com/tienda/zimelezin-inmarcesible.
I aquest és un treball d’investigació musical amb la base de l’acordió del líder, on les músiques populars del País Basc, Argentina i Brasil s’entrellacen amb el Jazz, per arranjaments i improvisacions, però també pel darrer tema “Giant Steps” de John Coltrane.
I els començarem escoltant en el tema que titula el disc, on hi col·labora Luís Giménez a la guitarra i anomenat...
1.3.- Inmarcesible (Javier López Jaso) 6m37s.
I ja heu vist de quina manera més maca i delicada hem començat, i no només, perquè hi ha hagut moments força potents pel marcatge del baterista. La subtilesa per so, però, l’hem tingut amb la dolça guitarra del convidat Giménez el qual ha desenvolupat un molt ben trenat solo. I després, el pont, amb el marcatge de la base rítmica, tot just abans del preciós solo de Andueza al saxo soprano. Quina delicadesa i sonoritat en un tema on el líder sembla haver fet només la tasca d’acompanyar-los a bon port. I després, de nou, el marcatge rítmic més consistent i ja per recuperar la melodia del tema, amb tots els seus canvis rítmics i acabar-lo de cop i així com en suspensió.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ara seguirem amb el tema de l’estimat Egberto Gismonti i anomenat..
2.8.- Frevo (Egberto Gismonti) 6m12s.
I què bonic aquest tema de l’Egberto Gismonti, ell a qui vaig començar a escoltar allà pels 70s amb el seu “Dança das cabeças”. I aquest tema “Frevo” va aparèixer en el disc homònim i amb una compilació de temes anteriors i nous, i vinil del 1980. I quina versió i recreació que ens han fet ells, i ara amb el saxo contralt de Mikel Andueza i amb quin preciós so. Ha estat brutal el duet que han fet ell i el líder fent-ne la melodia, i més entremaliada que és en el pont o la B del tema. La delicadesa del so del saxo de Mikel alhora que amb la seva increïble improvisació, ens ha deixat estabornits. I sempre amb l’acordió del líder donant-li el suport harmònic i rítmic. Després, ell mateix, ha desenvolupat la seva reeixida improvisació amb un instrument gens habitual en el món del Jazz i músiques improvisades. Uns moments a duet amb el baixista Marcelo Escrich, amics ells en diverses batalletes. I aquí Lizarraga a la bateria ha estat silent i precís, car s’havien de sentir les evolucions d’acordió, baix i saxo.
Sota el suggerent títol d'“Inmarcesible” Javier López Jaso arriba ara amb una nova proposta gravada al setembre-desembre de 2022 als estudis Mecca d'Oiartzun que es planteja com un viatge envoltat de grans músics i amics, com Marcelo Escrich, Mikel Andueza i Dani Lizarraga, que inclou temes originals del mateix Javier amb algunes esplèndides i sofisticades adaptacions de ritmes i melodies de la tradició basques i de cançons populars amb reminiscències mitològiques en els temes “Axuri Beltza” i”Txoria Txori”.
3.7.- Onaillag (Javier López Jaso) 4m59s.
I quin canvi de ritmes i tempo hem tingut en aquest tema tan sorprenent obra i gràcia del líder Javier Jaso. En aquest tema hem escoltat de nou el saxo soprano i preciós so que n’extreu en Mikel Andueza, tema que ha acabat delicadament. Els inicis però, els ha marcat el líder rítmicament i de seguida la melodia del tema amb el soprano de Mikel. Bonica melodia encabida en una rítmica així com trencada amb l’acordió del líder i resta de companys de la base rítmica. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i què bé l’ha fet, amb els aires rítmics molt presents alhora que amb els aspectes més melòdics, també. Andueza de nou ens ha deixat clavats a la cadira per la seva tasca solista tan brutal alhora que bonica sonoritat del seu soprano. Quin tema propi més maco del Javier López Jaso.
Inmarcessible, inmarchitable, imperible… com l'impuls seductor d'aquest jazz que vertebra i alimenta les nostres passions musicals i que tant estimem. El qui empeny i agita la recerca constant de la sorpresa, de l'embruixament del moment irrepetible, de la bellesa esquiva que sorgeix de manera enlluernadora quan menys se l'espera. Amb devoció, amb perseverança, amb saviesa i amb un immens talent, Javier López Jaso fa molts anys que està immers en aquest camí, deixant-nos al seu pas autèntiques perles sonores del millor jazz que podem escoltar per aquestes llars. Col·laborant sovint amb Marcelo Escrich, també present en aquest disc, junts han gravat i publicat obres clau a la nostra escena com “Aporía”, posat al Jazz Club de Nit i “Pagoda”.
I ja acabarem a tot John Coltrane i increïble tema interpretat pel líder a acordió solo...
4.9.- Giant Steps (John Coltrane) 3m42s.
I John Coltrane va encabir aquest tema en el seu disc homònim publicat per Atlantic el febrer de 1960 i enregistrat el 1959 en dues sessions. I aquest tema el tocaren John Coltrane – saxo tenor; Tommy Flanagan – piano; Paul Chambers – contrabaix i Art Taylor – bateria. I nosaltres l’hem escoltat interpretat a acordió solo, el del líder i gran dominador d’aquest instrument, en Javier López Jaso. Quina mestria, quin goig escoltar-lo com ha jugat amb les dues mans, l’una amb acords sempre marcant harmonia, ritme i tempo, i l’altra fent melodies creades per la seva gran intuïció i creativitat musical. Un tema ideal per ja deixar-lo d’escoltar, a ell i ells, i tots han estat: Javier López Jaso, acordió; Mikel Andueza, saxos contralt i soprano; Marcelo Escrich, contrabaix i Daniel Lizarraga, bateria amb la col·laboració de Luís Giménez, guitarra (#3). Felicitats a tots i sobretot al líder Javier López Jaso.
I seguirem amb el nou treball del pianista de Salamanca establert a casa nostra, en Luismi Segurado, “ELFRIEDA”, publicat aquest 2023 per FSNT. Enregistrat per Adrià Serrano a Underpool Studio el 3 de febrer de 2023, Barcelona. Mesclat per Sergi Felipe. Masteritzat per Pieter De Wagter a Equus, Brussel·les. Il·lustració de la portada: Luismi Segurado. Produït per Luismi Segurado. Productor executiu: Jordi Pujol © 2023 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. amb Luismi Segurado (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix), Santi Colomer (bateria). Tots els temes són de Luismi Segurado i disc dedicat amb tot l’amor a la pianista americana Mary Lou Williams. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/luismi-segurado-albums/56551-elfrieda.html.
I ja els escoltarem dolçament en la preciosa balada anomenada....
5.2.- El muro de Bornalle (Luismi Segurado) 6m20s.
I déu-n’hi-do quin tema, quina preciosa balada d’en Luismi. Encara recordo com se’m va posar la pell de gallina en escoltar-lo per primera vegada al Jamboree. Totes i tots els que hi vàrem ser, així ho vam viure. Luismi ens n’ha fet la melodia, amb el delicat suport de Masa Kamaguchi, subtil com en Santi Colomer a les escombretes. I el nostre estimat baixista ens ha corprès en aquest tema, per la seva inversemblant improvisació, melòdica sí, però també amb la pulsió rítmica adequada alhora que passejant-se per tot el mànec de la “berra”. I si parlem de subtileses i belleses, les del líder en la seva llarga i molt reeixida improvisació al piano. Les seves escales amunt i avall, ens l’han mostrat àgil, destre i precís, alhora que amb un gust exquisit. Els seus acords i arpegis, consistents i precisos. La seva composició, una petita meravella, ideal per començar-los a escoltar.
“Elfrieda” és el tercer disc del meu trio. Estic molt content de comptar amb el suport de Santi Colomer, el meu amic i company des que vaig arribar a Barcelona, i de Masa Kamaguchi, la nova i fantàstica incorporació a la banda, un músic que sempre he admirat. Tenim la sort de compartir aquesta música fresca amb ell. Aquest àlbum està inspirat en la figura de Mary Lou Williams i per això li dediquem a ella. Aquesta gran dona (el nom de naixement de la qual era Mary Elfrieda Scruggs i per això el disc es diu Elfrieda), va ser una magnífica pianista que vaig descobrir fa molts anys. L'estimo des de llavors.
I seguirem escoltant-los en el tema preciós i anomenat, esclar...
6.1.- Mary Lou (Luismi Segurado) 5m57s.
I Mary Lou Williams (nascuda Mary Elfrieda Scruggs el 8 de maig de 1910 - 28 de maig de 1981) va ser una pianista, arranjadora i compositora de jazz nord-americana. Va escriure centenars de composicions i arranjaments i va enregistrar més de cent discos (en versions 78, 45 i LP). Williams va escriure i arranjar per a Duke Ellington i Benny Goodman, i va ser amiga, mentora i professora de Thelonious Monk, Charlie Parker, Miles Davis, Tadd Dameron, Bud Powell i Dizzy Gillespie. Tota una “dama del Jazz” injustament poc coneguda pel gran públic.
I en aquest tema a tot Swing hem pogut gaudir d’allò més amb les improvisacions de tots tres, quin goig, i al final amb els típics “quatres” del baterista Colomer amb el pianista Segurado abans de ja acabar el tema marcat rítmicament per tots tres. Iniciat però amb la melodia a càrrec del pianista i ben aviat amb tot el swing del món, en les improvisacions. Un “walking” de Masa precís i copets als plats de Santi perfectes que han recolzat al líder en la seva subtil i magnífica improvisació. Brillant la mà dreta, per solista però també pels arpegis amunt i avall. Una improvisació un tan percusiva a moments, i demostració de creativitat i inventiva del jove pianista. Kamaguchi ha tornat a mostrar-nos que és un dels més potents contrabaixistes que coneixem, per la manera com acompanya a tot Swing i més per com improvisa.
Em puc relacionar molt amb la música de Mary Lou perquè estic boig pel seu estil. Té el Blues, molta tradició Jazz i també un toc Free que el fa tan atractiu. Per tots aquests motius, animo a tothom a escoltar atentament la música de Mary present en aquest disc. Per descomptat, vull agrair una vegada més el gran suport del productor del disc, el meu estimat amic, des de fa uns anys, Jordi Pujol Baulenas. També, gràcies al meu company de vida: The Music! —Luismi Segurado.
I encara els escoltarem en el tema anomenat....
7.6.- Dama (Luismi Segurado) 5m20s.
I ves per on que acabem d’escoltar una altra magnífica composició d’en Luismi i de nou amb canvis rítmics diferents, entremaliat rítmicament parlant a les As del tema i la B, a tot Swing. Tema d’estructura típica de 32 compassos amb tota l’essència del Jazz dels més clàssics, amb ella Mary Lou molt present. Segons ell, aquesta és la manera com ella l’ha influït a l’hora de compondre i interpretar Jazz. I de nou ens ha captivat per la seva gran improvisació al piano, on la profusió de creativitat de la mà dreta ha anat acompanyada per la gestió dels acords i arpegis que n’ha fet l’esquerra. Kamaguchi en el seu brutal solo, igualment ens ha tornat a frapar per com l’ha fet, per com ell canta de manera rítmica, per com el fa evolucionar al llarg del mànec de la berra. Santi ha tornat a aparèixer amb els “quatres” fets amb el líder, i que subtil és aquest nostre estimat baterista, un dels que més. I recuperació de tema i final, com és habitual.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic tema on hi inclou una “Intro” a càrrec de l’estimat Masa i anomenats..
8.1.3.- Intro Verde Vera (Luismi Segurado) 0m54s.
8.2.4.- Verde Vera (Luismi Segurado) 6m36s.
I acabar amb aquests dos temes seguits, l’un “Introducció” a contrabaix solo de l’altre, crec que ha estat ideal per ja deixar-los d’escoltar. I què impressionant la feina que ha fet de nou Masa al contrabaix, ell solet, cosa que també va fer al Jamboree. I el “Verde Vera” ha estat brutal, per la rítmica però també pel tempo. Un tema a ritme ternari, a tot vals i jo diria que amb uns aires del tot Blueseros però de 16 compassos. Una melodia molt ben trobada, cosa gens fàcil per temes tan “senzills” com ho són tots els Blues. Això de “senzills” ho dic entre cometes, no us penseu pas que ho siguin, no. Ell mateix s’ha posat a improvisar de manera rítmica, la del vals i marcatge fet per Santi sobre la seva bateria, ara molt més incisiu i present. Masa ha fet una gran tasca d’acompanyament executant les notes precises, les més adequades, i tot per ajudar al líder a desenvolupar la seva gran improvisació. I al final hem pogut escoltar a Santi Colomer executant un brutal solo del qual n’ha fet un “chorus”, de 16 compassos i alguns més, si no m’he descomptat. I després d’ell, han acabat el tema d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Luismi, Masa i Santi.
I seguirem delicadament i amb tot el Jazz del món de la mà de Pepa Niebla & Ignasi Terraza Trio i el seu “En la orilla del mundo”, editat el 2022 per Swit Records, gràcies Míriam i Ignasi. Enregistrat per David Casamitjana el 16 i 17 d’octubre de 2021 al Studio Koryland, Barcelona, per Angélia Roca el 20 de novembre de 2021 als Jet Studios, Brusel·les, per Raúl Cuevas el 18 i 19 de juliol de 2022, i per Jean Prat l’1 de setembre de 2022 als Pieuvre Studios, i Raúl el va masteritzar. Produït per Ignasi Terraza i per Míriam Guardiola de productora executiva. I aquí hi tenim a Pepa Niebla, veu; Ignasi Terraza, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Esteve Pi, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.switrecords.com/product/en-la-orilla-del-mundo/.
Doncs aquest és un disc generós per la quantitat de música que hi ha, amb 13 temes, on es barregen estils, llengües, ritmes i tempos. Hi ha magnífiques balades com la preciosa “Luiza” de Jobim i llarga “Intro” de Terraza al piano, però també la versió que en fan d’”Alfonsina y el mar”. La que titula el disc “En la orilla del mundo” ho és també com “Quebranto”, aquesta amb una intro a piano sol de l’Ignasi. “Peces de Luz” és igualment preciosa i ja amb l’Horacio fent-ne les primeres notes.
I els començarem escoltant en aquest darrer tema de Carlos Aguirre i Lívia Vives...
9.5.- Peces de Luz (C. Aguirre & L. Vives) 5m52s.
I de nou un canvi musical, i ara amb la magnífica veu de Pepa Niebla, ella no massa coneguda però d’una qualitat contrastada en aquest disc i sobretot en el directe que vam poder veure al Jamboree Sala 3. Vam veure una cantant que domina l’escenari, que empatitzà amb el públic, que cantà alegre i improvisà en Scat la mar de bé. En aquesta cançó-bolero ens ha captivat per la seva calidesa. Iniciada pel trio amb delicadeses de l’Horacio, Ignasi, i Esteve, ells tres fent una “Intro” preciosa; després la seva veu. I he volgut escoltar el tema interpretat per l’autor, Carlos Aguirre i disc “Orollania”, i disc del 2012, amb Carlos Aguirre: veu i guitarra; Luis Barbiero: flautes; Sebastián Macchi: piano Rhodes; Fernando Silva: baix fretless i José Luis Viggiano: bateria. I la versió de Pepa i companys ha anat més viva de tempo, amb més Groove que la original, cosa que ha quedat molt millor. I l’Horacio ens ha mostrat tota la seva sensibilitat en la seva molt bonica improvisació, recolzat suaument per pianíssim i escombretes. I quin final més càlid, amb el piano de l’Ignasi, espurnes de Pepa en Scat, i així anar-lo acabant. Una delícia de cançó per començar-los a escoltar.
Amb el seu nou treball, la cantant Pepa Niebla i el trio del pianista Ignasi Terraza ens conviden a treure el cap a la vora d'aquest, el nostre vell món, per a través de la música i de llengües compartides, adonar-nos que aquesta distància, la de l’Atlàntic que ens separa, avui no és més gran que la d'un gran riu. Així, les cançons de banda i banda, de músics d'aquí i d'allà, en castellà o en anglès, en francès o en portuguès, se succeeixen amb la fluïdesa i frescor pròpies del jazz que refresca avui les dues ribes. I això hem pogut llegir de la pàgina web del disc.
10.1.- ‘Tis Autumn (Henry Nemo) 4m18s.
I aquest sí és un estàndard de Jazz, del 1941, i ves per on que un dels primers en enregistrar-lo va ser el bo de Nat King Cole, primer gran pianista i després fent-se famós com a cantant de veu vellutada. Chet Baker també el va tocar amb la trompeta en el seu disc del 1959, “Chet”, també anomenat “The Lyrical Trumpet of Chet Baker”. I el tema l’ha iniciat Ignasi amb els darrers 4 compassos per ja aparèixer la veu de Pepa. El Swing és subtil, el tempo força delicat. El pont o la B, on es percep el canvi tonal, preciós. I és que aquest estàndard té l’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA. Ignasi ha fet la seva improvisació amb una digitació prístina i pura, precisa, subtil i amb tot el Swing delicat del món, per ell, però també pel “Walking” de l’Horacio i els copets als plats de l’Esteve. L’Scat de Pepa ens ha deixat bocabadats per com de bé l’ha fet, per com s’ha passejat per l’harmonia. Un tema on ens han mostrat la seva gran qualitat interpretativa.
I resulta que un gran coneixedor del món del Jazz i escriptor, en Chema García Martínez ens explica algunes coses en el llibret interior del CD. I ens diu coses com aquestes en el primer paràgraf, passades pel meu sedàs: “Confesso que vaig conèixer Pepa una mica tard. No tinc cap excusa, no, quan vaig parlà del món creatiu musical d’aquesta nadiua d’Antequera. Pepa porta ja un llarg camí, des de la seva “Pepa Niebla Blues Band” dels seus anys a la seva Antequera-Granada. Després vindrien les seves diverses transformacions, la primera com a cantant de boleros en passar una temporada per La Havana, fins arribar a l’actual, com a cantant de Jazz i ciutadana del món després de passar per Londres i Brusel·les, on darrerament resideix.” Etc, etc.
I encara els escoltarem en el tema a tot Swing i Vals anomenat...
11.4.- The End of a Love Affair (Edward Redding) 5m07s.
I aquest tema el va cantar Margareth Whiting el juliol del 1951, i moltes i molts més com varen ser Hellen Merril (1956), Frank Sinatra (1957), Billy Holiday (1958) i un llarg etc. I el tempo emprat pels nostres herois és vital i amb un Swing brutal. Tema iniciat amb una “Intro” pels tres de la base rítmica, per després ja amb la veu de Pepa fer-ne la coneguda melodia, i també amb un canvi tonal molt maco en el pont o la B del tema. L’Ignasi ens ha fet una altra gran improvisació, ratllant la perfecció, per la subtilesa, precisió i gust interpretatiu. I el Swing del “Walking” de l’Horacio i les escombretes de l’Esteve, quina delícia. I ell captivant-nos pels canvis en el seu solo, amb acords a dues mans, i vitalitat final del seu solo. També Fumero ha fet de les “seves”, tot i que curteta improvisació, i ja per deixar pas al “tema” i melodia cantada per Pepa en la seva darrera A i acabar-lo dolçament amb un “Vamp” a càrrec dels tres de la base rítmica. Què bonic.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema a tot Swing i compost per Nat Adderley & Christopher Paul Caswell anomenat...
12.8.- I Can’t Say /Teaneck (N. Adderley & Ch. P. Caswell) 3m49s.
I ves per on que aquest tema de Nat Adderley va aparèixer en el disc del 1957, “Nancy Wilson & The Cannonball Adderley Quintet” i resulta que aquest tema el varen fer instrumental. I aquest tema és més conegut per “Teaneck” i així es veu escrit en el disc del bo de Cannonball. I els nostres herois l’han tocat crec que al mateix tempo que els germans Adderley i companys i iniciat amb un redoble brutal de l’Esteve i ja la veu de Pepa cantant-lo a la perfecció. I així ha estat la brutal improvisació de l’Ignasi al piano, ell que ens ha tornat a “noquejar” per les seves maneres, pel seu Swing i bon gust en les seves línies creades. L’Scat de Pepa, brutal també, i encetant uns “quatres” ella i l’Ignasi amb l’Esteve, i ja per tornar a la melodia del tema i acabar-lo de cop, increïble tema i interpretacions de tots quatre, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Pepa, Ignasi, Horacio i Esteve.
I ja per acabar aquest darrer programa d’aquesta 14a Temporada de Jazz Club de Nit, escoltarem el darrer disc de Gaël Horellou, “ORGAN POWER!” editat el 2022 per Fresh Sound Records. Enregistrat per Nicolas Charlier a Studio des Egreffins, França, els dies 10 i 11 de setembre de 2020. Mesclat per Dume Poutet. Masteritzat per Pieter de Wagter. Notes de folre: Jordi Pujol. Produït per Gaël Horellou. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Amb Gaël Horellou (saxo contralt), Pierre Drevet (trompeta), Simon Girard (trombó), Fred Nardin (orgue), Antoine Paganotti (bateria). Totes les composicions són de Gaël Horellou, excepte la #6 de Gigi Gryce. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/gael-horellou-albums/53970-organ-power-digipack.html.
I aquest magnífic projecte que vam veure ja fa una mica a la Nova Jazz Cava de Terrassa, té també precioses balades com són “GK”, “Palace Special” i “Interlude in Blue”. “Rose” i “Nathanael” són ambdues una mica més vitals. I ja “Twistin’” la tenim a un tempo viu i marcatge del baterista quasi a tot beat i “walking” dels més greus de l’orgue. I el primer track “Le Hajeton” és també força vital, com també ho és el tema “Minority” de Gigi Gryce. I com aquests darrers de vitals de tempo és el tema “Funky Ruffel”. Una barreja explosiva aquesta de l’Organ Power però amb temes tan subtils i a un bon tempo mèdium com el següent i anomenat...
13.5.- Rouse (Gaël Horellou) 7m51s.
I amb quin altre canvi musical ens hem trobat. La potència del Organ Power és abassegadora, tot i anar aquest tema a tempo mèdium slow. I aquest disc el va adquirir l’amic Joan Recolons i per això sona en aquest programa, gràcies Joan. El concert va ser el 2 de desembre de 2022, fa una mica massa, sí, i hi hagué el líder al saxo contralt; Fred Nardin, orgue i Raphael Pannier, bateria. I el tema té un Groove brutal, iniciat però delicadament amb una “Intro” i aparèixer les notes llargues dels vents i posterior i curta melodia. El tema és d’aquells ideal per fer-ne les posteriors improvisacions, com és el cas de la llarga i reeixida que ens ha fet Gaël al saxo contralt. Ens ha mostrat sonoritat, llenguatge, bon gust, tècnica i les seves línies creades, increïbles. Ell és, de fa temps ja, un dels millors exponents del Jazz que es fa a França. D’ell li he posat els seus anteriors discos publicats per FSNT. Els moments solistes de Nardin a l’orgue han estat també molt bons alhora que subtils. El Groove, brutal, i gràcies a la feina del baterista Paganotti però també per com ell ha manegat els més greus amb el seu orgue. Al final, uns moments amb el baterista fent ell la seva tasca solista, tot plegat abans de recuperar el tema, magnífic tema per començar-los a escoltar.
I seguirem escoltant-los en el tema anomenat...
14.3.- ‘Twistin (Gaël Horellou) 4m15s.
I quin altre tema més increïble a tot Organ Power, i ja iniciat amb els acords, posteriors baixos, per ja després aparèixer la melodia feta per tota la secció de vents. Una altra composició del líder d’una gran factura, ideal per a gaudi dels solistes, i el primer el trombonista Simon Girard. La seva ha estat una improvisació magnífica, feta amb tot el Groove del món, alhora que maneres a tot Jazz, però també amb el Soul Jazz evident per la proposta “orgànica”, la de l’orgue d’en Fred. Girard ens ha agradat força, sí. Fraseig lleuger, afinació i bon gust a tot Jazz. I el líder ens ha deixat de nou bocabadats per la seva presència solista, el seu “atac directe”, el seu so i per com de maca n’ha fet la improvisació, i sempre, sempre, amb la base rítmica d’orgue i bateria al darrere, al costat dels tres vents. Un tema brutal, potent, magnífic per a gaudir-lo en un directe, i esclar que també per escoltar-lo a casa.
Aquest és el cinquè CD de Gaël Horellou per a Fresh Sound. La seva implicació amb el segell es remunta a vint anys, quan era un saxofonista contralt jove i prometedor que va venir a Barcelona a la recerca de noves experiències amb el seu amic, el saxo tenor David Sauzay. Al capdavant d'un quintet de bop contemporani, els dos joves van demostrar un veritable domini del seu instrument i una energia aclaparadora i contagiosa a l'escenari. Van tenir tal impacte durant el poc temps que van passar a la ciutat, que només els vaig haver de preguntar si volien gravar un disc abans de tornar a França. Es va decidir, doncs, i el seu àlbum "Versus" es va enregistrar el maig de 1999 amb els dos saxofonistes com a co-líders. Aquest va ser l'inici de la meva admiració per aquest talentós músic, però també d'una llarga amistat, ens diu l’estimat Jordi Pujol, i més coses que ens dirà.
I seguirem escoltant-los en el primer track i tema anomenat..
15.1.- Le Hajeton (Gaël Horellou) 5m25s.
I aquest ha estat un altre tema on l’ona compositiva de Horellou és força evident. Una melodia feta amb “licks” rítmics de dues notes, cosa que va repetint fins acabar la “roda” a partir de la qual comencen les improvisacions. I la base rítmica de bateria i orgue, brutals tots dos, fent tota la feina rítmica i amb un tempo vital d’allò més. El líder al saxo contralt ens ha tornat a meravellar, i ara encara més per la velocitat del seu fraseig. Quina tècnica més depurada per fer sonar l’instrument així de net i a aquesta velocitat. Sí que sembla ha de ser evident, que ho facin així de bé, però per a mi, que soc un saxofonista amateur, em sembla increïble, també m’ho sembla com a oient. Posterior solo magnífic també a càrrec de l’organista/baixista Fred Nardin, ell que és l’ànima gloriosa d’aquest projecte, per la seva qualitat interpretativa a l’orgue. Melodies creades molt ben aconseguides, i amb tot el “glamour” del so orgue Hammond, sí, aquell del Jimmy Smith i tants altres. Al final, brutal solo del baterista Paganotti acompanyat a moments per “riffs” dels vents.
La relació professional entre jo i Gaël s'ha anat desenvolupant des d'aleshores, amb ell enregistrant tres àlbums més per a Fresh Sound, "Time After Time" (2011); “Brooklyn” (2013) i el popular “Coup de Vent” (2017), sobre el qual Bruno Peiffer va escriure el següent a la seva ressenya per a Libération: “No és sovint trobar un àlbum de hard bop on abunden el talent i el respecte, així que jo seria negligent si no comentés 'Coup de Vent', aquesta petita joia que el saxofonista contralt Gaël Horellou va enregistrar amb el trompetista Jeremy Pelt l'any 2016 per al segell català Fresh Sound New Talent”. Louis-Julien Nicolau també va escriure sobre l'àlbum per a Telerama, dient: "El Hard Bop aquí es lliura amb abundant expressivitat i brillantor. Però Horellou i el seu quintet no s'aturen aquí: tocant aquesta música com si s'acabés d'inventar, donen fe de la seva rellevància atemporal".
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres ja no farem concerts a la Sala Xica fins el 15 de setembre, quan inaugurarem la 15a temporada. Abans però, i durant tres caps de setmana, els dissabtes 8, 15 hem fet el primer i segon dia del 14è Festival de Jam Sessions a SVdH, 2023 amb combos de les escoles de música: ESMUC, ESEM Taller de Músics, el 8; Conservatori del Liceu i Conservatori de Bellaterra, aquest passat 15, i ja acabarem el 22, en plena Festa Major d’Estiu amb un combo d’alumnes de l’Escola Superior Jam Session i el Geni Barry Septet. Doncs això, que us hi esperem.
I ja els acabarem d’escoltar, i nosaltres el darrer programa d’aquesta 14a Temporada del Jazz Club de Nit, i ho farem amb el tema de Gigi Gryce a tot Swing i anomenat...
16.6.- Minority (Gig Gryce) 7m34s.
I aquest "Minority" és un estàndard de jazz de 16 compassos en F menor de Gigi Gryce, enregistrat per primera vegada amb Clifford Brown a París el 8 d'octubre de 1953. Gryce el va tornar a gravar amb Art Blakey i al seu àlbum The Hap'nin's per a Prestige (1960). ). El tema s'ha enregistrat moltíssimes més vegades. I jo diria que els nostres herois l’han fet encara més viu de tempo que varen fer Brownie i Gryce, que ja és dir. Un tema emblemàtic i força entremaliat aquest “Minority”, on hem pogut constatar de nou la gran professionalitat d’aquets músics, la seva gran tècnica. Iniciat a Latin en la “Intro”, per ja a tot Swing en el propi tema, havent-hi però aquests moments de Latin en alguna de les seves parts. Gaël ha estat el màster que l’ha començat improvisant i ja l’heu escoltat, i que ho ha fet de manera increïble, com ho ha fet en cadascuna de les seves intervencions solistes i melòdiques. Gran mestre del saxo contralt alhora que amb una sonoritat de les millors del panorama europeu i per què no, mundial, d’aquest instrument. L’organista Nardin ens ha tornat a impressionar gratament per com de bé ha fet la seva tasca solista, i més encara ens ha captivat el “Soli” que han fet els vents, ells que han fet una improvisació escrita, perquè això és un “Soli” de la secció de vents. Què brutals tots tres, què brutals tots cinc, i quin arranjament ens ha fet el líder d’aquest gran tema de Gigi Gryce, quines opcions té, quines possibilitats que té, com acabem d’escoltar.
Com a músic, Gaël sembla que mai es mantingui còmode durant massa temps, cosa que es pot escoltar a les moltes formacions de les quals ha format part. Per això, els seus enregistraments sempre són una sorpresa per a l'oient, però si hi ha alguna cosa que no canvia mai, és la font del seu estil, basat en el llenguatge del hard bop; el seu atac i fraseig aguts, que l'han convertit en un músic respectat tant pels músics com pels seguidors. Per això estic tan content d'enregistrar amb ell aquest nou projecte —“Organ Power!”— on l'essència de la música 'soul' i l'audàcia del “hard bop” seran abordades per un quintet amb una primera línia liderada per Gaël Horellou al contralt amb la trompeta de Pierre Drevet, Simon Girard al trombó i amb el suport d'una secció rítmica amb l'orgue de Fred Nardin i Antoine Paganotti a la bateria. Un grup que segur ens portarà un disc excel·lent, com acabem d’escoltar. —Jordi Pujol, Fresh Sound Records.
I amb aquest magnífic tema de Gigi Gryce hem acabat aquest darrer programa, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I hem escoltat a Javier López Jaso i Zimelezin, Luismi Segurado Trio, Pepa Niebla & Ignasi Terraza Trio acabant com acabem de fer a tot ORGAN POWER! amb en Gaël Horellou i companys.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, desitjo que tingueu unes molt bones vacances, que escolteu Jazz, les músiques del Jazz Club de Nit i també les dels companys del col·lectiu Esfera Jazz. Així doncs sigueu bones i bons, i us espero ja de cara a la segona setmana de setembre, suposo, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
