Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
I abans de res
dir-vos que aquest passat dissabte 8 de juliol vam inaugurar la 14a edició del Festival de Jam Sessions a SVdH 2023
amb dos combos de grau superior, l’un de l’ESEM
Taller de Músics i l’altre de l’ESMUC.
Del Taller vam tenir a Pau Mainé, Héctor
Tejedo i Pablo Ruiz mentre que de l’Esmuc hi hagué Joan Mominó, Dani Palací, Manuel Luque i Timotheé Kamba. Per
descomptat gràcies a la gent que sempre ens dóna suport i esclar, a l’Ajuntament de SVdH. Després us parlaré dels que tocaran el dissabte 15.
I ja parlant del
programa d’avui, doncs dir-vos que anirà de tres projectes actuals de músics
del país o que s’hi van estar força temps i ara s’estan per les amèriques. I sí
perquè tindrem el darrer projecte del quartet “NOSTOS”, el trio del guitarrista Miguel Viejo i la darrera joia de l’Emilio Solla & Antonio Lizana, i un micro conte de Carme de la Fuente.
I proposo que
comencem amb el projecte del quartet “NOSTOS”
publicat per Meidinerz Records.
Enregistrat per Horacio García a César Latorre Studios, mesclat per Fernando Arias. Amb Xose Miguélez, saxo tenor; César Latorre,
piano; Horacio García, contrabaix i Flavio li
Vigni bateria. Les composicions les comparteixen tots quatre, cosa que ja
us comentaré.
I ells ens diuen
això: Estem encantats d'anunciar el llançament de "Nostos", un nou àlbum que explora el viatge de tornada a
casa a través de la lent de la música jazz. L'àlbum és una col·laboració entre
el pianista César Latorre, el
saxofonista Xose Miguélez, el
baixista Horacio García i el
baterista Flavio Li Vigni, cadascun
dels quals aportant una veu i una perspectiva úniques a aquest projecte
internacional. "Nostos"
pren el seu nom de l'antiga paraula grega equivalent a la "tornada a
casa", i cada tema és una meditació sobre l'experiència de tornar després
d'un llarg viatge. Amb "Nostos",
esperem portar els oients a un viatge propi, un que evoqui la sensació d'estar
al camí i del seu retorn. Creiem que els temes atemporals de l'àlbum, combinats
amb el mestratge musical dels intèrprets, faran que la presentació en viu sigui
una gran experiència. Gràcies per la vostra consideració. Esperem tenir
l'oportunitat de compartir "Nostos"
amb vosaltres en algun Festival o actuació.
I ja els començarem a
escoltar en el preciós tema compost per Xose
Miguelez tema que dóna títol al seu darrer projecte personal que ja va
sonar al Jazz Club de Nit i anomenat....
1.8.- Contradictio
(Xose Miguelez) 4m02s.
I aquest tema és el
títol del seu darrer disc editat per l’editorial americana Origin Records i que va sonar al Jazz Club de Nit en el Programa
497 de la temporada passada, el de Xose
Miguélez, saxofonista gallec que s'ha consolidat a l'escena del jazz
internacional, ens diu Hray Attarian,
All about jazz. Una molt bonica balada que Xose ha volgut incloure en aquest treball del quartet “Nostos”, on cadascun dels seus membres
hi aporta composicions, algunes noves i d’altres, com aquesta, amb una mica de
solera. I no m’estranya que l’hagin volgut incloure, car és una delícia de
tema. El so càlid del saxo tenor del líder és el més adequat per aquesta balada
tan bonica, on ell n’és el quasi total protagonista sense oblidar a la resta de
companys que li han donat el seu suport al piano, contrabaix i suaus
escombretes de la bateria, ells qua són César
Latorre, piano; Horacio García, contrabaix
i Li Vigni bateria.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I els seguirem
escoltant en un altre preciós tema i que titula el disc, car, la majoria de les
composicions tenen aquest delicat tarannà, compost per Flavio li Vigni i anomenat....
2.1.- Nostos (Flavio
li Vigni) 6m53s.
I aquest disc ja ho
té això, el fet de trobar-nos un parell de temes tan delicats com el de Miguélez, i aquest del baterista, ell, Flavio Li Vigni un dels bateristes més sol·licitats
de l'escena londinenca, que ha tocat al Royal
Albert Hall i al Ronnie's Scotts,
i què és també el director del departament de jazz del Morley College de Londres.
Però és que la gestió del pianista en aquest tema ha estat també súper
important, en César Latorre, un dels
intèrprets al piano més sòlids i versàtils del panorama nacional. Sovint ens
dóna una lliçó d'aquesta lucidesa inspirada que manega amb exquisit virtuosisme
com acabem d’escolar i que va deixar dit en Marín Estrada, El Comercio. Però esclar que de nou la calidesa del
saxo tenor d’en Xose ens ha tornat a
captivar, en aquesta bonica composició del baterista Li Vigni. I de quina manera més delicada i suau l’ha començat Latorre en la seva “Introducció” a
piano sol, ell que ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions, i què
bonica l’ha fet.
I encara seguirem
escoltant-los en el tema compost per Horacio
García i anomenat....
3.4.- Porlafeis
(Horacio García) 5m14s.
I aquest tema ha
pujat una mica de tempo i alhora amb un Swing a ritme ternari, tema del
baixista García, ell que n’ha iniciat
les improvisacions i amb quina solidesa l’ha fet. Pulsació, ritme, Swing,
afinació i precisió, tot plegat “vestint” una molt bona tasca solista. No s’ha
trobat sol, car pianista i baterista han estat al seu costat. Latorre al piano ha continuat la “feina”
i hi ha tornat amb la mateixa clarividència que en els temes anteriors, amb les
mateixes “bones maneres” i bon gust jazzístic. En Xose igualment ha estat sobri, consistent, i ara amb un so més ple,
més present, tot i omplint l’espai amb el seu discurs i llenguatge a tot Jazz,
en un altre tema d’aquest col·lectiu Nostos
original però del baixista Horacio
García, ell posseïdor d’un so al contrabaix rodó i de gran enganxada, amb un gran sentit
del groove, i que sempre abraça en el seu si d’altres instrumentistes regalant-los
una llibertat interpretativa úniques.
I ja els acabarem
d’escoltar amb el magnífic contrafact que ha fet Xose del conegut tema i ara anomenat...
4.2.- Some day my
Monk will come (Xose Miguélez) 5m38s.
I amb aquest tema on Xose n’ha canviat algunes coses, com
per exemple el “príncep” per “Monk” i que n’ha fet un nou arranjament partint
de l’original i per tant essent una mena de “contrafact” del primer “Some day
my prince will come” compost l’any 1937 per Frank Murphy, música i lletra de Larry Morey, encabit en la pel·lícula de Walt Disney, “Blancaneus” i de la qual en Miles Davis en va fer una de les millors adaptacions en el seu disc
homònim. I sí, perquè Monk va ser el
“Príncep” i encara ho és per moltes i molts de nosaltres. I el tempo ha tornat
a estar contingut, gens viu i sí, de nou amb un Swing brutal i de nou a un
ritme ternari, a tot vals. I ells ens han tornat a impressionar per com de bé
n’han fet les improvisacions i primer el saxo tenor Xose Miguélez amb una gran sonoritat alhora que llenguatge ple de
gom a gom de Jazz. Latorre al piano
també ens ha omplert el cap del seu Jazz i sí, ell fent algunes línies típiques
de Monk per allò de gens trillades.
També el baixista García ens ha
captivat amb la seva solitud interpretativa tan consistent. Fins i tot el
baterista Li Vigni ha fet els seus
“quatres” per ja tornar-hi tots amb la melodia del tema, ideal per ja
deixar-los d’escoltar. Gràcies nois, gràcies Xose per fer-me arribar el vostre disc.
I després d’aquest
projecte sembla un bon moment d’escoltar el micro conte de Carme de la Fuente, ella que ens parlarà de Nostos. Gràcies Carme
per la teva dolçor i sempre explicant-nos poèticament les músiques del
programa.
I ara seguirem amb el
primer treball conjunt de l’Emilio Solla
& Antonio Lizana, “El siempre mar”, enregistrat el novembre de 2022 a Big Orange Sheep, Nova York, Estats Units.
Enginyers d'enregistrament: Chris Benham
i Diko Shoturma. Enginyer assistent: David Turk. Cordes gravades a Ideo,
Buenos Aires, Argentina - Enginyer: Pablo Lopez Ruiz. Roxana Amed va gravar a
PH211, Miami, Estats Units - Enginyer: Carlos Álvarez. Editat i barrejat per
Brian Montgomery a Soundview Studios, Nova York, Estats Units. Masteritzat per
Mike Marciano a Systems Two, Nova York, Estats Units. Productors: Denny Abrams, Kabir Sehgal, Emilio Solla, Doug Davis.
Co-Productors: Antonio Lizana, Pablo Aslan. Assistent de producció: Eduardo
Palacios. Art de Tapa i disseny: Noe Gaillardou. Fotografia: Natalia Chilo.
Aquest enregistrament va ser recolzat la Chamber Music America i la Fundació
Howard Gilman. Amb Emilio Solla: piano,
Antonio Lizana: veu i saxo contralt, Jorge Roeder: contrabaix i Ferenc Nemeth:
bateria i percussió. Roxana Amed: veu a #6. Quartet de cordes a #2 i #6: Javier
Weintraub: violí I, Cecília García: violí II, Javier Portero, viola i Patricio
Villarejo: violoncel.
I ara farem un salt
musical quasi en el buit sense allunyar-nos del Jazz amb les músiques del con
sud americà però afegint-hi el flamenc cantat per l’Antonio Lizana, ell que també és un dels saxos contralts més
incisius del país. I aquest és també un disc força íntim amb la majora de temes
delicats de tempo i de precioses melodies, com són “Lejos de casa”, “Zamba para
no dormir”, “Luna Tucumana”, “Silencio de Cristal” amb l’Emilio amb el Fender Rhodes,
“Una realidad diferente”, i “El otro mar”, aquest una mica més vital. I aquests
tan suaus us els deixo per a vosaltres una vegada aconseguit el disc, i els
escoltarem en els temes més vitals i amb el de l’Astor Piazzola, música, i lletra de la pianista, guitarrista i
compositora Eladia Blázquez en el
conegut i anomenat..
5. 5.- Siempre se
vuelve a Buenos Aires (Piazzola & Blázquez) 4m38s.
Doncs aquest tema és
un dels emblemàtics de Piazzola
sense oblidar el “Libertango” que potser ho és més. Aquí la lletra és molt
important, pel contingut i també per la reconeguda autora Blázquez, una altra de les estrelles refulgents del país
sud-americà. I la versió que ens n’han fet els dos nostres herois Solla-Lizana, Lizana-Solla no s’ha
allunyat massa de la original, tema interpretat abastament per tothom del món
musical del tango i demés. Versions es poden veure en vídeo i una d’elles
bastant actual feta al Teatro Colón
el 17 de març del 2021 per La Grela
Quinteto & Inés Cuello, ella apareixent a l’escenari amb la “negra
mascareta pandèmica”. I l’Emilio
l’ha iniciat amb una “Intro” a piano per ja ben aviat aparèixer-ne la melodia
cantada per l’Antonio, ells dos
solets en els inicis. Amb el solo al saxo contralt d’ell han aparegut la resta
de companys i seu suport imprescindible. Si primer Lizana ja ens ha captivat pel seu so, llenguatge i fraseig, després
l’Emilio ha aconseguit el mateix,
ells dos, les ànimes de tot plegat. I encara han fet uns moments solistes a
“quatres” per ja després recuperar-ne la melodia i acabar-la de cop. Brutal
tema per començar-los a escoltar.
I seguirem
escoltant-los en el súper conegut tema d’Atahualpa
Yupanki i anomenat...
6.1.- El Arriero (Atahualpa
Yupanki) 4m37s.
I Atahualpa Yupanki va ser el més gran en
això d’ensenyar-nos el folklore de la seva terra, ell, compositor, guitarrista
i esquerrà. I la versió que ens n’han fet els nostres herois també l’han
començat ells dos, a piano i veu en els primers moments. I de quina manera més
consistent han entrat la resta de companys en la segona estrofa de la cançó, i
parlo sobretot del baterista Ferenc
Nemeth i del baixista Jorge Roeder.
Consistència rítmica que ha donat pas a la improvisació de l’Antonio al saxo contralt, on ja li
reconeixem so i fraseig, tot plegat tan característic i personal de Lizana però a tot Jazz. La sobrietat de
l’Emilio al piano és de totes i tots
ben coneguda i reconeguda, ell, cada vegada més solista, més improvisador sense
oblidar la seva gran tasca com a compositor i arranjador. I els moments
posteriors amb la veu de l’Antonio
acompanyat només pel baixista Roeder
han estat sublims, per la pulsió permanent del baixista i la seva veu. Un
magnífic arranjament que n’ha fet l’Emilio
d’una cançó popular del genial creador Yupanki.
El “Siempre Mar” és el disc número 13 de
l’Emilio Solla, inspirat en els
cants d'anada i tornada que són les varietats de flamenc que van sorgir des del
segle XIX amb la immigració i la cruïlla amb la música llatinoamericana. La
versió del “Arriero” d'Atahualpa Yupanqui mostra l'esperit
de l'àlbum: una cançó criolla muntada sobre unes buleríes flamenques, amb un
ritme de bateria inspirat en l'”huayno andino”, convivint harmoniosament amb el
baix i el piano en clau de milonga. El nom remet a un poema de Borges: “abans que el temps s'encunyés
en dies, el mar, el sempre mar, ja hi era, ja hi era”.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I encara seguirem
escoltant-los en el blues de l’Emilio
Solla i anomenat....
7.2.- Vidalita - Buenos
Aires Blues (Emilio Solla) 6m34s.
I quin tema més
potent acabem d’escoltar. Quina consistència rítmica alhora que melòdica i
harmònica, ja d’entrada, i de seguit amb la veu de l’Antonio introduint-ne la lletra i el títol. Després, la melodia a
càrrec de Lizana al saxo contralt i l’energia de la base rítmica
amb els acords potents del piano de Solla.
Sorprenent la improvisació del baixista Jorge
Roeder al contrabaix, ell subtilment acompanyat per piano i baterista,
havent fet una tasca solista molt i molt
remarcable, rítmicament potent alhora que melòdica. Velocitat de pulsió i
afinació perfecte la de Roeder al
contrabaix, quin gran solo. Emilio
l’ha seguit amb una gran solvència i notes convincents alhora que amb un
“discurs” de lo més Jazzero. I de mica en mica, els de la base, concretament el
baterista Ferenc ha anat agafant més
i més presència i solo de l’Antonio
al saxo contralt i de nou espaterrant per fraseig, per discurs. I la seva veu a
duet amb el baterista, amb uns altres moments súper potents, els de les seves
dues veus. Brutal tema de l’Emilio.
Aquest nou material
conté onze temes entre clàssics i composicions de Solla i Lizana, un
repertori que mostra la versatilitat dels dos músics i les seves influències
variades. La composició i arranjaments de Solla
que sap entrellaçar amb mestria els sons tradicionals i els nous; l'elegància
de Lizana movent-se entre la força
del cant i la seva destacada interpretació al saxo. Hi participen també el
peruà Jorge Roeder al contrabaix i
l'hongarès Ferenc Nemeth a la bateria i percussió. A més, l'àlbum
compta amb convidats especials: la cantant Roxana
Amed i un quartet de cordes argentí integrat per Patricio Villarejo, Javier Weintraub, Cecilia García i Javier Portero.
I ja per acabar-los
d’escoltar ho farem amb dos temes seguits i anomenats..
8.1.7.- La piedra (E.
Solla & A. Lizana) 3m46s.
8.2.9.- Hurry (Hugo
Fattoruso) 3m59s.
I el primer tema, “La
piedra”, dels dos co-líders ens l’han fet amb els aires del flamenc de la seva
veu però també amb el flamenc encabit en la mateixa composició. Iniciat amb els
acords del piano de l’Emilio per ben
aviat la veu de l’Antonio i lletra
que ens parla d’històries...”Fui piedra y perdí mi centro, y me robaron el
alma”...I després de nou la veu solista de Lizana
al saxo contralt, tan personal, com també la del nostre estimat amic i
pianista, Emilio Solla. I el darrer
tema de Fattoruso l’han fet amb tota
la positivat i melodia cantada per l’Antonio
alhora que amb la rítmica trencada, ternària a 6x8, a tot vals, d’un tema no
massa conegut i força interessant. De fet, us recomano un vídeo on se’l veu a
ell i el seu trio interpretant-lo al piano alhora que cantant-lo la mar, la mar
de bé. Quina veu que té l’Hugo Fattoruso
i com toca el piano. https://youtu.be/0kEDgfkjt6I. I la versió
que ens n’han fet els nostres herois ha tingut una “intro” força ben trenada a
càrrec dels tres la base rítmica. La veu de l’Antonio ben aviat ha aparegut, captivant-nos de nou per la seva
personalitat interpretativa, la mateixa que té ell al saxo contralt, personal i
intransferible, per so i llenguatge. Veu de nou i ja per acabar el tema, i
nosaltres acabar-los ja d’escoltar, felicitats Emilio i Antonio,
felicitats resta de companys.
“És un disc que crec
expressa el particular vincle entre Espanya
i l'Argentina que ens travessa a molts
de nosaltres. Rescato les melodies de la meva infància, que és la tradició del
folklore, sens dubte les meves influències més primerenques. És el que se
sentia a casa meva, una família argentina que alhora té ascendència espanyola.
De l'altra banda de l'Atlàntic, Antonio
Lizana ve del món del flamenc. I tots dos coincidim en la fascinació pel
jazz que ens obre sempre el camí a la improvisació”. Emilio Solla.
I ja acabarem el programa
amb el trio del guitarrista Miguel Viejo
Trío, “Esto es lo que hay” publicat el 13 de maig de 2023, i no m’ha passat
les dades de l’enregistrament. I aquest és un disc autoproduït, amb tot
l’esforç que això significa. I aquí hi tenim a Miguel Viejo (guitarra); Olegario Velázquez Sokolov (baix elèctric) i Joan Terol (bateria). I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu
l’enllaç al seu bandcamp:
https://miguelviejo.bandcamp.com/album/esto-es-lo-que-hay.
I dels set temes,
només un és així com delicat de tempo i ritmes i aquest és el primer que
escoltarem d’aquest trio, on tots els temes estan compostos pel líder i
guitarrista Miguel Viejo i tema
anomenat..
9.7.- Amor Propio (Miguel
Viejo) 4m35s.
I de nou hem fet un
salt al buit, i ara amb la sonoritat característica de la guitarra de Jazz del
líder i compositor Miguel Viejo.
Sons eteris, dolços els de la seva
guitarra, duet rítmic a base de baix elèctric i bateria la del nostre amic Joan Terol, ara ja de tornada a casa
seva, a Reus, on sembla que també
s’hi està el líder i guitarrista i per això aquest disc. I si hem escoltat la
melodia d’aquest tema amb la guitarra de Viejo,
també n’hem escoltat les improvisacions, i la primera la del guitarrista. La
qüestió rítmica sembla també trencada, a
tot vals, coses que hem escoltat clarament. I també hem percebut la solidesa de
la improvisació del líder a la guitarra. El so fosc de la seva Gibson també l’hem capturat, car ens ha
agradat molt i molt, alhora que també les seves “maneres jazzeres” tot i
improvisant. El baixista ens ha clavat també una bona improvisació, continguda,
sòbria, rítmica i farcida de llenguatge alhora que bon gust. Un tema molt bonic
i interessant, ideal per començar-los a escoltar.
Segon àlbum com a
líder del músic almuniense Miguel Viejo,
set composicions originals en format Trio, amb dos músics molt experimentats
com són Olegario Velázquez al Baix elèctric i Joan Terol a la bateria. Miguel Viejo Orna (Guitarra i
composició). Després de cursar el Grau Professional de Guitarra Elèctrica i
completar la seva formació com a baixista al Conservatori Superior de Jazz de Pamplona de la mà de grans músics
com Iñaki Askunce, Mauro Urriza, i
Alonso Martínez. Miguel Viejo (L'Almunia de Doña Godina, Saragossa, 1979)
ha exercit com a guitarrista i baixista en formacions tan diverses com Blanche Et Les Deveraux a duo amb el
pianista Tomas Virgós (teclista a Amaral) i
Oven Hot Club, grup homenatge al mestre del Jazz Django Reinhardt amb què va
girar per Espanya i França. El 2010 va gravar el seu primer disc, 'Percepción y
Sentido', un treball a guitarra sola amb temes i arranjaments propis. A més, de
la mà d'Ayud Jazz Quartet ha actuat a diferents festivals de jazz nacionals,
destacant el Festival Internacional de Jazz d'Albacete, Festival Internacional
Munijazz (La Rioja), Festival Jazz a La Besteiro (Madrid) i Festival Rondo Jazz
( Saragossa). Va ser el baixista de la gira internacional per la Xina i Hong
Kong de FlyMingo Quintet. Durant dos anys (2015 i 2016) va actuar com a
director i baixista de la Feeling Big Band. Al gener de 2018 edita el seu
primer treball com a líder, "ENCARNACIÓN" (WS Records) amb la
formació Miguel Viejo Sextet, presentant-ho a nivell nacional a diversos
festivals (Munijazz i Calatayud Jazz i Vi). A l'octubre de 2018 es muda a Reus,
participant en diversos projectes: Atzavara Quintet (Jazz Flamenco Fusión),
Miguel Viejo Organ Trio (Standards i temes propis) i Iván Sáez Trio
(Standards). El 2019 grava com a baixista el disc " A otra cosa" del
guitarrista saragossà Isidro Melus.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I els seguim escoltant
a tot funk en el tema anomenat...
10.2.- La chispilla
de Carlitos (Miguel Viejo) 6m52s.
I la “Chispilla de
Carlitos” ens l’han fet a tot Blues. I quin tema més simpàtic, més agradable,
més ben trenat a partir de l’estructura del Blues de 12 compassos. I si la
melodia ens ha agradat força, per com n’està farcida d’arpegis i demés qüestions
musicals, més encara ens han agradat les seves improvisacions, i primera la del
líder Miguel Viejo. El líder ens ha
tornat a mostrar les seves habilitats amb l’instrument, i ara amb un so i
llenguatge més “funky” ideal per “vestir” el tema, i també per com de “beat”
l’ha acompanyat el nostre amic i gran baterista, Joan Terol. També el baixista Velázquez
Sokolov ha brillat de nou amb les tasques de suport rítmic alhora que amb
la seva improvisació tant reeixida. També Joan
ha fet uns moments a “quatres” amb el guitarrista. Tema rítmicament interessant
alhora que harmònicament i de tempo.
Olegario
Velázquez Sokolov (baix elèctric).
Va estudiar Grau mitjà de piano al Conservatori
de música de Severodonetsk, Ucraïna, el 1980 i baix elèctric al taller de
música moderna de Lugansk amb
destacats professors com Sergei
Fillipoff, Anatoliy Kogan. En l'àmbit
de la música moderna fa més de dues dècades que és membre de diverses
formacions: orquestra “Sovremenik”, “Félix Band” [rock fusió] - va participar
al festival de música “La Fete de Toutes les Musiques França”, Saint- Etienne
(1992), trio “Garbooz” (Folk-Fusió), “Almost Quartet Trio”, “Underwater Funk
Experience”, “Why Not Quartet”, “Rom a la Sonda”. Ha participat en diversos festivals: 1 Festival Internacional de Jazz Reus (2003) – “And the Winner
is...Quartet”, 16 Festival de Blues de Reus (2006) – “Dimmy Rider Trio”,
Festival de Funk de Valls ( 2006) amb “Underwater Funk Experience”, V Festival Internacional de Jazz Reus
(2007) amb “Ron a la Sonda” (Latin - Jazz), 7a mostra internacional de Jazz & Blues Cambrils (2015) amb “ Why
Not Quartet” (jazz - fusió), 22è 23è
Festival internacional de Dixieland de Tarragona (2015, 2016) juntament amb
“Pacheco & Ordax Electric Quartet” (jazz), 23è festival Internacional de
Dixieland de Tarragona (2016) sent membre de “D'onets Trio” ( jazz fusió), 26
Festival Internacional de Blues de Reus (2016) “Crossroads Blues Band” (blues), Festival Internacional XXIII mostra Jazz Tortosa (2016) “ManteKao L. C”
(latin – jazz). Ha actuat al llarg i ample de la geografia espanyola amb
músics de la talla de David Pastor, Xavi
Reija, Llibert Fortuny, Susana Sheiman, Santiago Ibarretxe, Alfredo Panebianco
i molts altres.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres ja
no farem concerts a la Sala Xica fins el 15 de setembre, quan inaugurarem la
15a temporada. Abans però, i durant tres caps de setmana, els dissabtes 8, 15 i
22 de juliol quan farem el 14è Festival
de Jam Sessions a SVdH, 2023 amb combos de les escoles de música: ESMUC, ESEM Taller de Músics, que ja
van tocar el 8, i amb Conservatori del Liceu i Conservatori de
Bellaterra, aquest proper 15 i Escola
Superior Jam Session i el Geni Barry
Septet el 22. Doncs això, esteu atents a les xarxes.
I encara els
escoltarem a tot Swing en el tema anomenat...
11.5.- Trafalgar
(Miguel Viejo) 6m58s.
I quin altre tema més
ben aconseguit ens han fet tots tres, i de manera particular el líder i
compositor Viejo. I quin “Walking”
del baixista Velázquez més brutal i com l’ha acompanyat el bo del Joan a la bateria ell mateix amb un
solo brutal ja acabant el tema. I l’han començat amb la melodia a base de notes
soltes i brillants de la guitarra del líder, melodia senzilla que no simple, i
també molt bonica, coses que es perceben més en el canvi tonal del pont o la B
del tema. I qui primer n’ha iniciat les improvisacions ha estat el baixista Olegario Velázquez ell que ens ha
tornat a captivar en la seva improvisació amb el baix elèctric. De quina manera
domina la pulsió rítmica alhora que es belluga amb solvència per les línies
harmòniques dels acords. I Viejo de
nou ens ha corprès per la seva tasca solista tan ben feta i ben trenada. El
Swing pel walking del baixista ha ajudat força en aquests moments improvisadors
del líder. Temes sobris, sense escarafalls i fets amb molta elegància i
musicalitat.
Joan
Terol Amigó
és un músic reusenc que ha desenvolupat la major part de la seva carrera
professional com a intèrpret i docent a les ciutats d'Amsterdam i Berlín.
Alguns dels projectes més destacats en què participa són Pere Bujosa Trio, Xavi Torres Trio, The BvR Flamenc Big Band, Néstor
Giménez Orchestra, Chamber9 i Els Tres Tenors i amb ells el vam veure al Jazz Club la Vicentina en dues
actuacions hivernals. Al llarg de la seva carrera ha enregistrat més de
cinquanta discos i ha tocat en alguns dels clubs i festivals de jazz més
importants d'Europa amb reconeguts
músics com Benny Golson, Lee Konitz, Jordi
Rossy, Jesse Davis, Maria Schneider, Jesse van Ruller. Joe Magnarelli, Grant
Stewart, Ben van Gelder, Reinier Baas, Joris Roelofs, Dena De Rose i Carla
Cook. Ha estat premiat a la Dutch
Jazz Competition, Keep An Eye International Jazz Award, The Records Award,
Getxo Jazz Competition, Premis Enderrock i Premis AMJM. Comença a tocar la bateria als 14 anys amb el professor
Àngel Hernàndez a l'Escola de Música el Xilòfon de Reus. Més endavant es
trasllada a Barcelona per estudiar a L'Aula de Música Moderna i Jazz amb Quim
Solé, i posteriorment, a l'ESMuC amb Jo Krause, Francesc Capella i Joan Monné,
on va obtenir el títol de bateria de jazz el 2010. Un any després va decidir
traslladar-se a la capital dels Països Baixos per estudiar un màster
d'interpretació al Conservatorium van Amsterdam. Actualment és professor de
bateria a l'ESEM Taller de Músics de Barcelona i al Conservatori de Música de
Reus.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema anomenat...
12.6.- Sin enfadarse
se vive mejor (Miguel Viejo) 6m45s.
I sí que el títol ens
diu una veritat com un temple, “Sin enfadarse se vive mejor”. I el tema està
també molt ben compost pel líder. I l’ha començat Joan Terol amb la seva “intro” a la bateria per ja ben aviat la
melodia a càrrec del líder. Un tema d’estructura de 32 compassos i de la forma
ABAB i tempo força vital. I Viejo
ens ha tornat a impressionar molt gratament per la seva bona digitació solista
i bon gust jazzero barrejat amb d’altres “perles” musicals. I de nou hem pogut notar
la gran feina dels dos de la base rítmica, baix elèctric, Velázquez subtil i més
present la bateria de Terol. El
baixista ha fet de nou una tasca solista molt ben reeixida i interpretada,
subtil la seva sonoritat, un tan fosca i amagada. Més insistents han estat els ”quatres”
fets pel Joan en els seus moments solistes, ell que n’és un
dels millors en això de tocar bateria i percussions. I Miguel ha recuperat el tema per ja acabar-lo després d’una
giragonsa repetida dels darrers acords. Bon tema per acabar-los d’escoltar.
Doncs després
d’aquest altre magnífic tema acomiadem el programa, que com sempre us dic,
espero que us hagi agradat tan com a mi. I us recordo que hem escoltat al
quartet Nostos, als dos col-líders Emilio Solla & Antonio Lizana i
companys, havent acabat com acabem de fer, amb el Miguel Viejo i companys.
Us recordo que aquest
dissabte 15 hi tornarem amb el 14è
Festival de Jam Sessions a SVdH 2023 i ens hi veurem a la Plaça de la Vila Vella on tindrem dos
combos dels Conservatoris del Liceu
i del Musical de Bellaterra, amb els
professors Eladio Reinón, Guillermo
Calliero, etc. Us hi esperem.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
