Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs ja hi som de nou, i dir-vos que aquest programa tindrà alguna relació amb les músiques que escoltarem aquest divendres 23 en el concert del 32è Festival l’Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu amb el trio TARKOLOGY que ens faran la música dels Emerson, Lake & Palmer en clau de Jazz, amb en Jaume Vilaseca, Dick Them i Ramón Díaz, quin goig. Gràcies Associació Musics de Jazz i Música Moderna per confiar en el Jazz Club la Vicentina un any més. I per això el programa d’avui anirà de Rock-Jazz, o més aviat amb dos projectes de músics de casa amb Fran Suárez, “Dr Go plays Led Zepellin” i un treball de Jaume Vilaseca al voltant de la música de l’Alan Parsons Project, i també amb un parell de temes que vaig enregistrar a la Nova Jazz Cava durant la presentació del projecte Tarkology – Jaume Vialseca Trio que veurem aquest divendres a la Sala Xica. Així doncs, ells ens faran una revisió a tot Jazz de les músiques d’aquests grups de Rock, l’un molt heavy i els altres més simfònics.

 

Començarem delicadament amb el projecte que Jaume Vilaseca va fer a piano sol, teclats i sintetitzadors, coses de la pandèmia, tot i reinterpretant la música de l’Alan Parsons Project. Ell ho ens explicarà de què va tot plegat coses que podreu escoltar i sinó ho podreu llegir al blog del programa. Diguem-ne que tot s’ho va fer ell, la qüestió dels instruments, reals i virtuals, a més a més d’un tema amb la veu de la seva filla Mar i una col·laboració del seu fill Martí a la bateria. 

El track list és el següent: 

1,- “I Robot” que pertany a l’àlbum de l’Alan Parsons del 1977.

2.- “Day after day...”, també pertany al “I Robot”.

3-. “Hypper Gamma Species” pertany al “Pyramid” de l’Alan Parsons Project.

4-. “Shadow of a lonely man” també a Pyramid. Del 1978.

5.- “Children of the Moon” és el 3r track del 6è àlbum “Eye in the Sky” del 1982.

6.- “May Be a Price To Pay” és del “The Turn of a friendly card” del 1980.

7.- “Time” també pertany a aquest darrer.

8.- “Lucifer” pertany a l’àlbum “Eve” del 1979.

9.- “The cask of amontillado” és del "Tales Of Mystery And Imagination - Edgar Allan Poe", de 1976.

10.- “To one in Paradise”, és l’11è track del mateix disc. 

Els dos darrers són preciosos, com els altres també, o sigui que amb el permís del Jaume escoltarem els temes per ordre cronològic, no tots, esclar, els que posi, així doncs que del "Tales Of Mystery And Imagination - Edgar Allan Poe", de 1976, començant pel molt bonic... 

1.10.- To one in Paradise (Alan Parsons) 4m21s. 

Doncs de quina manera més dolça hem començat el programa d’avui, amb aquesta producció plenament realitzada pel Jaume, on només el piano i potser teclats semblen ser el físicament real, car els altres instruments són virtuals, coses aquestes del software aplicat als programes editors de música. Un tema del preciós àlbum dedicat a la figura d’Edgar Allan Poe del 1976, i que Jaume ha sabut transmetre de manera íntegra, subtil i respectant l’esperit del tema original. Un bon i delicat inici de programa. 

M’estalviaré fer promoció de les editorials de la manera habitual però no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 

I com que hi ha més temes així en aquest àlbum de Parsons, seguirem amb el que també és així de bonic i dolç i anomenat.... 

2.9.- The Cask of Amontillado (A. Parsons) 4m38s. 

I el Jaume ens diu sobre aquest projecte que...

Era el març de 2020. Pandèmia mundial. Confinament. Uns mesos inquietants i desconcertants per a alguns, extremadament complicats per a altres. Tràgic per a moltes persones. A casa, a Vallcarca, Barcelona, gaudiré de l’escalfor de la família, aprendré l'ensenyament on line i dedicaré moltes hores a fer arranjaments sobre temes, tocar, improvisar i gravar. Res premeditat, tot va sorgint a mesura que passen dies, setmanes, mesos... Ja havia posat un ull a la música d'Eric Woolfson i Alan Parsons, especialment als sis primers discos (1976-1982). Penso que són uns àlbums mítics que van marcar l'adolescència i la joventut de diverses generacions, així com ho van fer moltes altres bandes i músics d'aquella època.   

I de nou ens ha acaronat dolçament en aquesta interpretació. Fer-vos notar el fregat delicat de les escombretes portant un ritme i tempo magnífics, una mica més viu el darrer, i el ritme ple de Groove que se’ns emporta, tot seguint-lo a ell en la seva magnífica interpretació, primer amb la melodia i després en la seva improvisació. No és massa usual que els músics de Jazz s’interessin per la música rock-progressiva i simfònica dels anys 70s, fent-ne les seves “re-interpretacions”, les seves revisions. Jaume va començar fent els seus Genesis, per ara Parsons i els ELP que escoltareu després d’aquest projecte.

I seguirem amb el tema on canta la seva filla Mar, tema molt bonic del “I Robot” del 1979 i anomenat... 

3.2.- Day after Day the Show must Go On (A. P.) 5m04s. 

I quin goig de veu de Mar Vilaseca, la seva filla. Mar s’està guanyant de mica en mica reconeixement per part del públic i també per la crítica especialitzada. Jaume la inclou en alguns dels seus projectes, conjuntament amb el jove crac del saxo contralt, en Roger Mir, i ara també la va convidar a cantar en aquest tema tan bonic. Ella ha passat una estada a la prestigiosa Julliard School of Music, a NYC, sí, allà on han estudiat alguns dels millors músics com per exemple Miles Davis. Dels nostres joves també hi ha estat en Lluc Casares, una mica abans de Mar, la qual cosa ens reconforta i ens encoratja car el nostre Jazz té vida per estona. En aquest tema en Jaume ha fet una magnífica improvisació al teclat, sense oblidar la base rítmica i tota la sèrie d’efectes que l’acompanyen, com un arpegi i “riff” repetitiu que l’hem escoltat a l’inici i en d’altres moments. El ritme, marcat pel cop a la caixa i d’altres elements de percussió ens ha mantingut a l’aguait. El curtet solo del líder al sintetitzador, també ha estat brutal. En fi, una dolça meravella. 

I el Jaume ens continua explicant què.....

Estic sol a l'estudi. No és un estudi de gravació professional. És el lloc on treballo, on tinc el piano i els teclats, és l'espai on estudio, composo i assajo. Però sí, puc gravar. Puc gravar teclats digitalment i analògicament; i amb una microfonia estàndard, també els instruments com el piano, percussions i veus. Amb el màxim respecte cap als músics i també cap als autors d'aquestes peces, començo a editar samplers i loops, percussions i alguna bateria real, com és el cas de la primera part de “Hyper-Gamma-Spaces”, loop creat a partir d'un ritme de bateria enregistrat pel meu fill Martí. Per als baixos i contrabaixos he fet servir el KORG SV1, i alguns baixos midi. També he utilitzat aquest piano elèctric, emulant tots els sons de Rhodes, Wurlitzer, Klavinet, òrgans, “strings”, “choirs”, “brass”… 

I ara anirem una mica més vius de tempo amb un altre tema d’aquest disc, el conegut... 

4.1.- I Robot (A. P.) 5m20s. 

I segur que heu reconegut aquest magnífic tema de l’Alan Parsons i que Jaume  ens ha interpretat de manera subtil. Ha acabat diluint-se en el silenci tot i dient-nos que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. La Intro ha estat també preciosa i delicada, i ja al cap d’una mica ha aparegut una bateria marcant-nos el beat, i després els coneguts acords que ja ens han situat en el tema. La base rítmica està embolcallada de diversos elements que fan que el tema sigui més ric, estigui més ple. La improvisació al piano d’en Jaume ha estat preciosista, feta amb un pianíssim delicat i suau i a tot Jazz, com ell sap fer tan bé. S’ha esplaiat amb la mà dreta amb unes frases i escales molt boniques, amunt i avall del teclat, i així podria haver seguit una bona estona en un directe. Preciós. 

I seguirem ara ja amb una mica més de tralla amb un tema del “Pyramid” de l’Alan Parsons Project del 1978, on el seu fill Martí va enregistrar la bateria i anomenat... 

6.3.- Hypper Gamma Species (A. P.) 3m57s. 

Doncs aquest va ser també un tema molt conegut de l’Alan Parsons. Aquesta música de qualitat va sonar per algunes discoteques, quan en aquests espais s’hi posava música bona que també es podia ballar, no com ara que em sembla que això ja no passa. La veritat és que no hi vaig i em baso en el què veig als mitjans. Un gran tema original, sí, però que en Jaume li ha sabut donar l’adequada i seva visió de com el Jazz hi pot aparèixer, la qual cosa ens ha demostrat en la seva reeixida improvisació feta amb el piano i a tot Swing. Brutal. La línia de baixos, amb el “Walking” i les escombretes a tot swing ens han situat en l’entorn adequat i amb ell fent una gran tasca al piano, a tot Blues, també. Un solo llarg que hem gaudit d’allò més, i un tempo viu magnífic. Els efectes posteriors a la seva impro, els sons sintetitzats, la línia permanent de l’orgue i el tema acabant-se d’aquella manera que us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Gran tema. 

I ell ens continua explicant com ho va fer: Per als òrgans amb so més Hammond, el NORD ELECTRO 2, i per als sons de sintetitzadors, el ROLAND JV-35 i el MINI MOOG Subsequent 73, així com instruments digitals del programa LogicX Pro, amb el qual he gravat i mesclat tot l'àlbum. Vaig gravar el piano acústic, un YAMAHA G-2 amb dos micròfons SHURE-52, i també amb aquests micros, algunes percussions, efectes i alguna veu. La veu de “Day after Day” la va gravar la meva filla Mar amb el seu ordinador portàtil des de Nova York un any després, ja desconfinats. Un any més tard decideixo editar aquests 10 temes amb les mescles originals. Demano ajuda als companys Natxo Nogueras per a una bona post-producció i a Marc Blanes per a la masterització. Febrer 2022. Han passat dos anys, la pandèmia no s'ha acabat, encara que sembla que ja veiem la llum; o almenys sabem que la desitgem. Més que mai. I per a mi aquest disc representa que als humans res no ens deté, sempre caminem. Per això formem part de l’univers. “Day after day, the Show must go on…” 

I encara seguirem amb un tema de l’àlbum “Eve” del 1979, anomenat... 

7.8.- Lucifer (A. P.) 6m41s. 

I quin altre magnífic i conegut tema de l’Alan Parsons i que també podria durar molta més estona en un directe. La Intro apareix com si estiguéssim a l’espai sideral, i el ritme i tempo marcat per bateria i un baix persistent. La melodia, reconeguda, va entrant de mica en mica. El canvi tonal del pont, molt bonic, ens el fa estimar encara més. Els teclats, la base rítmica fan que el  tema camini sol, d’una manera brutal. El break posterior, de volum també, ha deixat pas a la improvisació de Jaume al piano, i ben aviat, amb el “walking” del baix i la bateria, ha aparegut el Swing de nou, en un tema on hem tornat a gaudir amb la seva reeixida improvisació al piano. Grans temes aquests del Parsons i tots a un tempo mèdium magnífic, res de tralles a tot tren. Acabant la seva impro, ha tornat la melodia amb els acords dels teclats, redobles a la bateria, i tot plegat diluint-se en el silenci delicadament. Magnífic tema de nou. 

I com que no tenim massa temps, els acabarem escoltant amb el tema del “The Turn of a friendly card” del 1980 anomenat... 

8.6.- May Be a Price To Pay (A. P.) 4m04s. 

I amb aquest tema tan magnífic hem acabat la primera part, de dues, dedicada al Jaume. Un dels també coneguts temes de l’Alan Parsons, on l’orgue i el piano juguen a dues mans, el primer amb notes llargues i el segon amb els acords tot just començant-lo, coses que han canviat després. I el primer canvi de ritme i tempo ha arribat ben aviat, tot i escoltant la melodia a càrrec de l’orgue, i després amb un Swing delicat.  I encara ha arribat un canvi més brutal. I sí, el canvi ha estat increïble, de ritme i tempo, a tot Swing i tempo ben viu. El “Walking” del baix, les escombretes de la bateria i ell fent la seva magnífica improvisació al piano. L’orgue de fons, li ha donat el suport harmònic, se suposa que amb la mà esquerra, mentre la dreta ha volat lleugera i gràcil. Els moments a trio pelat han estat increïbles, a tot Jazz i el final amb l’orgue, deliciós. 

I després d’aquesta primera part i projecte del Jaume Vilaseca, ara proposo que escoltem algun tema que vaig enregistrat a Terrassa relacionat amb el projecte que podrem veure aquest divendres al Jazz Club la Vicentina del Tarkology – Jaume Vilaseca Trio. I aquí sí que podem dir que hi tenim al Jaume Vilaseca, piano, sintetitzador i veu; Dick Them, baix elèctric i veu i Ramón Díaz, bateria i veu. 

O sigui que els escoltarem en el tema de Keith Emerson  dels “ELP” pertanyen al seu disc “Trilogy” del 1972 amb el Jaume a piano solo i anomenat.. 

9.1.- The Fugue (Keith Emerson) 3m25s. 

I aquí el Jaume ha fet de Keith i en Vilaseca d’Emerson. “The Fugue” interpretada per Keith Emerson durà tot just dos minuts en el seu “Trilogy”, on ell ens va demostrar la seva gran tècnica al voltant del piano clàssic. Jaume ha allargat el tema quasi doblant-ne el temps, la qual cosa ens l’ha fet gaudir encara més. La seva interpretació ha seguit en els primers moments la del músic anglès, però ell l’ha desenvolupat encara més, seguint les línies mestres melòdiques i harmòniques, allargassant-lo segons la seva intuïció i creativitat en la seva improvisació, i recuperant els moments que ens l’identifiquen ja arribant al final. Acabeu d’escoltar el tema que vaig enregistrar a la Nova Jazz Cava el 10 de juny d’enguany, i qui diu ..”molt bé”...soc jo, esclar. 

I acabarem amb un trosset del darrer tema que ens van fer, ara sí tots tres,  barreja de dos el primer del disc de 1970 ”Emerson Lake & Palmer” el seu primer disc, i el segon un que l’Henry Mancini va fer per a una sèrie de televisió i que ells van enregistrar en directe, i anomenats... 

10.2.- Lucky Man – Peter Gun (ELP) 6m45s. 

I aquest va ser el darrer tros del tema “Lucky Man” el de la tornada i que totes i tots cantàrem. El sintetitzador final ens fa recordar encara més el tema, el final del tema, amb el baix d’en Dick i la bateria del Ramón. Un solo que es va anar diluint, fins arribar al gran “salt”, al gran canvi, que també vaig comentar jo, que per això tantes vegades havia escoltat aquest tema allà pels 70s. També l’havia posat al TOTEM, discoteca de Sant Vicenç dels Horts, mateix espai de la Sala Xica de La Vicentina, ves quins collons, ronda. El canvi amb el “Peter Gun” va ser brutal, i és que els directes són així de bestials, i més amb un projecte com aquest, tan marxós. Els llargs moments solistes del Jaume han deixat pas al gran solo que ens va fer el Ramón. I aquí el tema el dominen els baixos, el del Dick i potser la mà esquerra del Jaume. El cas és que amb aquest tema van acabar el concert, el magnífic concert a Terrassa. Aquest divendres els podrem escoltar a Sant Vicenç a partir de les 22h, encabit aquest concert en el 32è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu. Us hi esperem. 

I més promoció de les editorials amigues.... 

Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I després dels temes del Jaume i amics, escoltarem el darrer treball dels Dr. Go dedicat a la música de Led Zeppelin. Un projecte editat aquest 2022 per l’editorial de Fran Suárez, “Ediciones Imaginario”. Ho va enregistrar en “Nyanyo”, Toni Castaño el 2 de juliol a la Sala Cendra 24 – Taller de Músics, i ell mateix ho va mesclar i masteritzar. Producció artística i executiva de Dr. Go. I ells són Fran Suárez, orgue; Ignasi Cussó, guitarra i de nou Ramón Díaz, bateria, ell sempre en aquests “fregats”, haaaaa. 

Doncs dels 5 temes del disc us començaré posant el tema compost per Jimmy Page i Robert Plant, encabit en el seu àlbum sense títol del 8 de novembre del 1971, quart àlbum de la banda, i tema anomenat.. 

11.5.- Starway To Heaven (J. Plage & R. Plant) 7m53s. 

I aquesta és una altra cançó que moltes i molts recordareu, i d’altres reconeixereu potser, sense haver-la escoltat en el seu moment, i sí posteriorment, car ha esdevingut un tema clàssic dels Led Zeppelin. Fran l’ha iniciat a l’orgue amb la reconeixible melodia, per ben aviat aparèixer la guitarra de l’Ignasi seguint-ne l’estela. El so nítid de la seva “stratocaster” ens apropa als sons del gran Jimmy Page, tot i tocar aquest amb una Gibson, crec recordar. El canvi rítmic ha aparegut al cap d’una estoneta amb els acords de l’orgue i posterior melodia. La potència de la bateria del Ramón es percep clarament, ell, que també participa del Tarkology. I el tema segueix amb els canvis i així és que hem escoltat el “Riff” del guitarrista Cussó amb les cordes amortides, apagades, fent-lo de manera repetitiva. També el tempo s’ha vist incrementat i Fran ha aprofitat per improvisar amb l’orgue tot plegat amb els aires del Rock interpretat per músics de Jazz. Gran improvisació de Fran al teclat Nord Electric simulant un Hammond”, i sempre els dos companys i amics recolzant-lo. I el tema es va estirant amb aquesta energia i ja fins arribar al final on Ramón a la bateria ens ha fet un curtet i magnífic solo demostrant-nos el perquè està en aquestes dues mogudes, la de Tarkology i els Dr. Go plays Led Zeppelin. I el final ha estat brutal. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz. 

23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Jazz: https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

Etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 

I seguirem així de bé amb el tema compost per Jimmy Page, Robert Plant amb contribucions de John Bonham, tema encabit en el disc de 1975 “Phisycal Graffiti” el seu sisè àlbum i anomenat.. 

12.2.- Kashmir (Page, Plant & Bonham) 8m29s. 

I aquest “Kasmir” ha començat amb aquesta cadència rítmica i harmònica tan coneguda, com també reconeixem la melodia. Quasi que més la cadència que la pròpia melodia. Fran a l’orgue ha estat el melòdic mentre que els rítmics han estat l’Ignasi i el Ramón. Després d’una bona estona amb aquestes frases, ha vingut el canvi tonal on Fran s’ha posat a improvisar llargament i magníficament. Ha seguit amb aquesta empenta magnífica fins arribar de nou al canvi, on l’han recuperat. L’Ignasi s’hi ha afegit de manera solista en un altre canvi melòdic i tonal amb un so preciós, repetint el Riff i fent-ne la octava. Després d’ell han recuperat el motiu principal i ja ens han apropat al final del conegut tema dels Led Zeppelin, encara amb moments melòdics a càrrec del subtil guitarrista i ja per anar arribant al final.

I encara amb més música d’aquest projecte del Fran i amics i tema encabit en el disc del 1973 “Houses of the Holy” compost per tot el quartet, o sigui Jimmy Page, Robert Plant, John Paul John i John Bonham i anomenat.. 

13.3.- The Ocean (Led Zepelin) 7m06s. 

I aquest és un altre dels temes típics dels Led Zeppelin. Els nostres herois ho interpreten tot, aquest i els anteriors, amb un tarannà no tant heavy, on no hi ha guitarres distorsionades ni gens sorolloses, tot plegat fet amb un gust exquisit i delicada presentació del projecte. Podríem dir que la música brilla i no pas per la seva estridència i volums. També, en no haver-hi la veu de Robert Plant fa que tot plegat sigui més tranquil·let. I ja heu vist de quina manera han arribat al final del tema, amb una magnífica improvisació de Fran a l’orgue, i el “Walking” de la seva mà esquerra fent-ne els més baixos. Els acords puntuals de l’Ignasi l’han recolzat harmònicament així com la contundència controlada del Ramón a la bateria. Un solo impressionant a tot Jazz. Al final però, amb un trosset del motiu principal i acabant-lo de cop. Els inicis han estat marcats pel motiu principal i els moments a tot “Wha-Wha” de la guitarra de Cussó. La mà esquerra de Fran i el break ocasionat, ha deixat pas al subtil solo de l’Ignasi a la guitarra, magnífic i delicat. La base rítmica l’ha recolzat, l’un amb acords i les línies de baixos, i l’altre amb la precisió d’una màquina rítmica. I abans del solo final de Fran, més subtileses del guitarrista. Gran tema, també.

 

I ja per acabar projecte i programa d’avui dedicat al Rock a tot Jazz, més o menys, ho farem amb un tema d’un àlbum que van fer sense títol, el del 8 de novembre del 1971, quart àlbum de la banda, i tema, el súper conegut.... 

14.1.- Black Dog (J. Page & R. Plant) 5m44s. 

I si hem escoltat tot de temes coneguts dels Led Zeppelin aquest potser sigui el que més. Sí que és el més canyero que ens han fet. El tema ja ho era, i per la banda anglesa encara més. La versió que ens n’han fet els nostres herois segueix bastant fil per randa la original, més o menys com han respectat els altres temes tot i la revisió en clau de Jazz segons la seva perspectiva que ells han fet. Tralla  en l’original, i molta canya en el concert que els hi vam veure l’any passat ells tocant en el 31è Festival l’Hora del Jazz. Gran tema i versió, amb més presència de la qüestió rítmica que no pas la solista, al menys parlant de Fran i el seu orgue. No així en el cas del guitarrista Cussó que ha fet un solo brutal molt ben acompanyat pels acords de Fran i la contundència i marcatge rítmic de la bateria del Ramón. Un tema relativament curtet de menys de 6 minuts, considerant la llargària dels altres, tots entre els 7 i 8 minuts. En fi, gran tema, gran projecte el dels Dr. Go com també els que us he presentat del Jaume Vilaseca primer i després amb el seu trio, als quals els escoltarem aquest divendres a les 22h amb l’entrada gratuïta, havent doncs acabat el programa d’avui, el segon de la 14ena temporada del Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.