Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I després del programa tan heavy de la setmana passada, el d’aquesta, aquest programa el dedicaré al piano i a les seves diferents manifestacions mitjançant uns músics extraordinaris i les seves diverses músiques. Aquestes aniran passant per les seves arrels mediterrànies, pel flamenc i sempre amb el Jazz aclucant-los l’ullet, i també a nosaltres. Us proposo doncs escoltar el darrer treball d’un dels més eclèctics pianistes de casa nostra, en Marco Mezquida en el seu disc dedicat al seu fill, “Letter To Milos”. Després escoltarem un parell de treballs del pianista valencià establert a Nova York de fa anys, l’Àlex Conde al qual vam veure a Granollers. El primer serà bàsicament de Flamenc-Jazz el del seu “Barrio del Carmen”, mentre que l’altre està dedicat a Bud Powell també amb aires de Flamenc-Jazz i anomenat, “Descarga for Bud”. I acabarem amb el del pianista italià Roberto Tarenzi a qui vam veure al Jamboree i disc anomenat “11 Little Things”, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I penseu que tots els
textos i informació addicional dels projectes la podreu llegir al blog del
programa, i per això, aquí només us en faré cinc cèntims.
Doncs començarem amb en Marco Mezquida i “Letter to Milos”, projecte autoproduït conjuntament amb Julio Quintas i el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Disc enregistrat en tres espais diferents com veureu al disc quan l’adquiriu. I aquí hi tenim a : Marco Mezquida, Steinway & Sons grand piano model D, teclat Roland RD700 i acordió; Martin Meléndez, violoncel Otto Hos KLier, i Aleix Tobias, percussions diverses. Un projecte que vam poder veure com a cloenda del darrer Festival de Jazz de Barcelona i a l’Auditori del Conservatori del Liceu, ple de gom a gom. El disc me l’havia cedit ell mateix el dia abans a Granollers, ell encabit en el projecte de Joan Vidal del qual en vam escoltar uns temes en el programa anterior. La majoria de les composicions són d’en Marco, tot i haver-n’hi dels seus companys, coses que ja us diré si cal. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’en Marco: https://marcomezquida.com/ ....
Doncs ja els podem escoltar en alguns dels seus temes, com per exemple en el primer i delicat naixement d’en Milos, anomenat...
1.1.- Nacimiento (Marco Mezquida) 5m34s.
I de quina manera més dolça hem començat. I així de dolç va ser el naixement d’en Milos, el fill de Marco i Mireia. Una preciosa melodia, amb una gran solemnitat, com li cal a un esdeveniment tan gran com el del naixement del primer fill. De mica en mica es va fent més intens, no arribant mai però a un punt massa àlgid, i les sensacions i emocions es desborden dolçament. Una delícia de tema d’en Marco marcat rítmicament per les percussions de l’Aleix alhora que les notes més greus del violoncel de Martín. El pianíssim del compositor ens ha acaronat des del primer moment, des de la primera nota d’aquesta bonica cançó feta amb tot l’amor de pare, amb tot l’amor del món.
MARCO MEZQUIDA
PRESENTA LA SEVA NOVA CARTA A MILOS.
L'11 de març es va publicar el disc Carta a Milos, Letter to Milos, estrenat el 8 de març als Teatros del Canal de Madrid, dins del Festival FIAS 2022, i el 10 de març a l’Auditori del Conservatori del Liceu, on hi vaig poder assistir (gràcies Diego) dins de la programació del Festival International de Jazz de Barcelona. Carta a Milos, de nou, recull el trio original amb què Marco va gravar els Somnis de Ravel (2017) i Talismán (2019): Aleix Tobias a la percussió i Martín Meléndez al violoncel. El disc s'endinsa en l'esperit lúdic i colorit que ha tingut aquest trio —i ara, ja experimentat— des del seu inici. L'obra conté peces en què els músics tornen a les seves evocacions de la música tradicional ibèrica, al seu gust pel sincretisme musical (en aquest cas, vinculant el son cubà amb la samba brasilera) o a les seves habituals picades d'ullet al romanticisme però, a més, retre’n homenatge al free jazz, blues, música de circ i al groove.
Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web: https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.
I dels 16 temes que hi ha, alguns són molt curtets a mode d’expressió personal de cadascun dels seus membres i per això us en posaré alguns de seguits i seran els anomenats...
2.8.- Onírico (Marco
Mezquida) 1m12s.
3.4.- Corazón Feliz
(Aleix Tobias) 00m39s.
4.12.- Umbilical
(Marco Mezquida) 00m42s.
5.6.- Percebes y
Zamburiñas (Marco Mezquida) 2m07s.
6.11.- Pauta completa (Marco Mezquida) 1m00s.
Doncs déu n’hi do quina seqüència, la d’aquests cinc temes curtets enllaçats. Aquí hem pogut copsar la “vena” Free de tots ells, que la tenen i molta, sobretot en Marco, ell a qui havíem vist ara ja fa anys a les Sessions de Free que organitzava en Ramon Prats a 23 Robadors. Amb “Onírico”, s’han esplaiat amb la màxima llibertat. Amb “Corazón Feliz”, les percussions han preparat el camí rítmic i vital del cor, mentre que a “Umbilical” ha tornat a aparèixer l’aspecte Free, de lliure improvisació, temes aquests que ben bé es podrien allargassar en un directe. I la majestuositat de la primera part del quart tema, “Percebes y Zamburiñas”, la qual li hem escoltat en d’altres concerts, i com ha canviat l’estil del tema convertint-se en quelcom com més vital, i fins i tot divertit i entremaliat. I el darrer, “Pauta completa”, amb aires de Covid-19 i sorolls esgarrifosos per com va anar tot plegat. Descontrol total, desgavell total.
Marco diu que l'àlbum és un testimoni molt sincer de la seva identitat artística en aquest moment, així com, òbviament, una carta d'amor al seu fill en el primer any de vida. «A l'àlbum he abocat el lirisme que m'habita, i les meves moltes conviccions: des del meu declarat amor a la tonalitat fins a la llibertat del Free, reunint l'alegria que trobo en el composició de petites peces amb improvisació i esperit de joc» comenta Marco. «A Carta a Milos explorem camins i sons nous i diversos: la profunditat meditativa i hipnòtica de “Nacimiento” o “Infinito”, el poder i el groove de “Charrada de la vida” o “Sonajero”, el pop progressiu de “El cielo en tus brazos”, la picada d’ullet al blues i al circ de “Percebes y zamburiñas”, el minimal punk de “Pauta completa”, i passant per les vores del Free d’”Onírico” i “Umbilical”. Ret homenatge a diversos estils de música ibèrica (corrido maragato, ajechao, sorteao i bulería) amb “Pandero Suite”, creat conjuntament amb Aleix Tobias. Ens deixem anar en la melodia subtil i ingènua de “El beso” —de Martín Meléndez— i “Lluminosa”; ens vam inventar el nostre particular sincretisme, barrejant son cubà i samba brasilera a “Passarinho”. "Letter to Milos" i "Milos Smiles" són les marques del meu amor pel romanticisme (amb un subtil homenatge a Brahms) i els estàndards del jazz, respectivament. Allà viatja la meva carta musical, «Carta a Milos», de mi a tu; i espero que el gaudiu".
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la
seva agenda.
I seguirem ara amb un tema de Martín Meléndez i anomenat...
7.7.- El beso (Martín Meléndez) 4m57s.
I aquesta ha estat una molt bonica composició del Martín, iniciada per ell mateix amb una curta “intro” a violoncel, per ben aviat aparèixer la curta i maca melodia a càrrec de Marco. El compositor cubà establert a casa nostra, ha fet una reeixida improvisació per deixar pas a la del pianista menorquí, aquesta una mica més llarga. Un Riff posterior repetitiu per ells dos, ha permès al percussionista desenvolupar les seves moltes i diverses habilitats. Al final, Martín ha recuperat el motiu base i en Marco la “coda” recuperant la melodia principal, vital i molt bonica. El final, amb les cordes amortides del piano i les notes del chellista ha estat magnífic.
Marco Mezquida (Maó, 1987) és una de les aparicions més brillants i prometedores del panorama musical peninsular en dècades i un artista destinat a conquerir qualsevol escenari imaginable en el món. Ha estat escollit Músic de l'Any 4 vegades per l'Associació de Músics de Jazz i Moderna de Catalunya; Ha presentat el seu concert de piano solista a l'impressionant Palau de la Música, fet dues vegades, un privilegi reservat als pianistes de llarga trajectòria. També ha estat convocat per una llista interminable d'artistes de primer nivell per gravar discos i concerts arreu del món. Brillant com a compositor, pianista, improvisador, director de banda, eclèctic i polifacètic: Jarrett, Schubert, Ravel, Gesualdo o Bley, per citar-ne alguns, s'integren de manera exquisida en l'ADN musical de Marco, la vertiginosa activitat concertística del qual l'ha portat a actuar en importants auditoris i sales de 32 països arreu del món en 4 continents.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu
la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg
d’aquesta editorial de Lleida
dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I acabarem aquest magnífic treball d’en Marco i amics apropant-nos al projecte següent de l’Àlex Conde, amb el tema de l’Aleix Tobias i anomenat...
8.10.- Pandero Suite (Aleix Tobias) 5m22s.
I ja vam veure’l en directe, a tots tres sí, però veure a l’Aleix de quina manera controlà tots els seus diversos i molts estris percussius, és una passada. Aquí crec que va tocar una mena de pandero ibèric, ell que els controla tots. També ha estat brutal la feina d’en Marco al piano, tot i recolzant-lo, amb alguns moments molt delicats i d’altres més vitals, i també amb melodies properes al món del flamenc, antesala del que vindrà. La improvisació del percussionista ha estat llarga i molt reeixida. El fregat de les cordes del violoncel de Martín ha acabat d’arrodonir el tema, amb un final apoteòsic de tots tres, vital i ideal per acabar d’escoltar-los a tots tres. Un llarg projecte de 16 temes del qual n’hem escoltat una petita mostra, però crec que ens ha situat en el context global del disc d’en Marco, havent escoltat composicions de tots tres, que tots tres s’ho mereixen. Bravo nois.
Marco fa una mitjana de 180 concerts a l'any des del 2015 i ha enregistrat més de 50 discos: 15 com a líder i co-líder dels seus grups gravant la seva pròpia música i 36 com a sideman o col·laborador en diversos projectes. Els seus projectes com a líder/colíder inclouen el seu aclamat trio amb el guitarrista flamenc Chicuelo, el seu evocador projecte Los Sueños de Ravel revisitant la música del gran compositor francès, l'aclamat duet amb la gran cantant Silvia Pérez Cruz, la seva cita a cegues seductora amb la ballarina Sol Picó, el power trio MAP (Mezquida-Aurignac-Prats), el seu trio danès Pieris (Mezquida-Bodilsen-Andersen), el seu duet boig amb la cantant Celeste Alías, la seva infinita connexió amb el flautista Pablo Selnik, o amb el contrabaixista Manel Fortià, el trompetista Félix Rossy, el pianista Albert Bover, els percussionistes Ramón López i Marc Miralta, l'homenatge a la cançó francesa amb el seu admirat Alfonso de Vilallonga i finalment els seus lloats concerts a piano sol, un format amb el qual l'ha portat a ser anomenat “mag del piano” i a tenir una veu pròpia de culte a l'escena mundial.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I després d’aquestes
meravelles que hem escoltat, ara sembla un bon moment per escoltar el micro
conte de Carme de la Fuente. Gràcies
Carme per la teva dolçor i sempre
relacionada amb les músiques del programa i sovint recordant-nos la barbàrie de
la Guerra, de totes les guerres.
I ara us proposo seguir amb l’Àlex Conde i els seus dos projectes, primer però el més flamenc, car no endebades ell dirigeix i regenta una magnífica escola d’aquesta música a la ciutat de Nova York. El darrer tema de l’Aleix Tobias ens n’ha obert la porta de manera subtil. Disc anomenat “Barrio del Carmen” i editat ja fa una mica, el 2012, i enregistrat als seus estudis de San Francisco el maig del mateix any, i amb una gran colla de músics, dels quals ja en parlaré si cal. Ell però, està a càrrec del piano, el cajón i les palmes en tots els temes i quasi totes les composicions, i sí, tots els arranjaments. Una producció de l’Àlex Conde. I al blog hi podreu trobar l’enllaç a la pàgina web del músic: https://www.alexconde.com/...
I els podem escoltar amb les “alegrías” del tema que titula el disc, ell al piano i acompanyat de cordes tantes com aquestes les de José Luis Rodriguez, guitarra; Tregar Hotto, violí, viola; Joe Hebert, violoncel; Sasha Jacobson, contrabaix i Sudhi Rajahopal, tabla índia i quasi que de refilada, la trompeta de Jason Palmer....
9.2.- Barrio del Carmen (Àlex Conde) 4m21s.
Doncs aquestes seran les músiques que escoltarem una estoneta, les d’aquests aires flamencs i composicions d’aquest gran pianista valencià que vam descobrir a Granollers. Les palmes, persistents, la rítmica del tema, les intervencions dels solistes, brutals. El tema, preciós i magníficament interpretat per tots ells. L’ha iniciat ell mateix al piano amb una “intro”, per després l’acompanyament de la resta de músics amb uns aires força moderns. La melodia principal l’hem escoltat, bonica, i també n’haureu reconegut el canvi tonal en el “pont”, preciós. Les cordes fregades, molt boniques, fent-ne un coixí preciós on s’hi ha pogut recolzar els companys. Els moments a piano sol i palmes, brutals. En fi, un gran tema de l’Àlex Conde per començar els seus projecte.
Àlex Conde és un pianista valencià molt aclamat. Es va graduar al Conservatori Jose Iturbi de València abans de graduar-se al Berklee College of Music a mitjans dels anys 2000; posteriorment va rebre el seu màster en piano jazz al Queens College de la ciutat de Nova York. Conde ha actuat en escenaris apreciats als Estats Units i a l'estranger, des de al Blue Note de la ciutat de Nova York fins al Panama Jazz Festival. Ha col·laborat amb companyies de flamenc com Aspen Santa Fe Ballet, Theatre Flamenco of San Francisco (amb qui Conde va ser nominat a un Isadora Duncan Award el 2012) i el New York Flamenco Festival, entre d'altres. És el director i fundador del Piano Flamenco Institute de la ciutat de Nova York.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .
I seguirem d’aquesta manera amb el piano flamenc, i les seves palmes, les d’aquest magnífic pianista del qual no en coneixíem les seves diferents existències i habilitats. I l’escoltarem en el tema del nostre Enric Granados i amb els seus arranjaments i delicat tema anomenat “Andaluza”, on hi col·labora l’Aaron Germain, contrabaix.
10.4.- Andaluza (Enric Granados) 7m20s.
I aquí l’Àlex ens ha fet la seva versió de la “Dança espanyola nº5 Andaluza” del nostre Enric Granados. Les palmes fent-ne la rítmica alhora que algunes altres percussions delicades ens han acaronat durant tot el tema. La seva interpretació al piano ha estat molt sentida, i els acords de la mà esquerra afegint-hi modernitat. De fet, aquesta modernitat hi ha estat ja des dels inicis, per com l’aspecte rítmic, i per com ell ha omplert els espais amb les seves notes. També, la posterior i bonica improvisació del contrabaixista Aaron Germain. Preciosa també l’executada pel líder al piano, amb tota la dolçor possible, la d’aquesta meravella de composició de Granados, lleidatà ell. Un tema llarg, on hem pogut gaudir d’allò més tot i escoltant-los, la música i els ritmes. Preciós tema i arranjament de l’Àlex Conde i companys.
La seva discografia inclou cinc discos com a líder: Jazz and Claps [Matt Music 2006], Barrio del Carmen [2013 AC records], Descarga for Monk (2015, Zoho), Origins (2018, Ropeadope) i ara, Descarga for Bud [2021], [SR]. Totes les obres de Conde fan que el jazz i el piano flamenc s’uneixin en una mena de música original i/o nous arranjaments. Conde ha compost música per a orquestres com la Miami Chamber Orchestra amb el violinista Federico Britos i el guitarrista Jose Luis de la Paz; l'Orquestra Simfònica d'Oakland a Califòrnia, dirigida per Omid Zoufonoun; i els seus arranjaments de Franz Schubert s'han interpretat al Symphony Space i al Jardí Botànic de San Francisco. Àlex ha compartit escenari amb artistes com Vicente Amigo, John Patitucci, Eddie Palmieri, Tomatito o Diego el Cigala, entre d'altres en festivals nacionals i internacionals.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la
programació.
I acabarem aquest projecte tot i escoltant-lo en una sevillana, la del tema anomenat “Santa Fe”, i amb els músics: Gabriel Navia, guitarra i Sasha Jacobson, contrabaix ....
11.3.- Santa Fe (Àlex Conde) 4m37s.
I hem seguit més o menys al mateix tempo en aquest tema de Conde, on la seva interpretació conjuntament amb la del guitarrista Gabriel Navia ha estat brutal. Les palmes, sempre i molt ben situades a l’espai, i també el seu canvi sonor. Els moments del pianíssim del líder, preciosos. Hi ha hagut moments de clara modernitat en l’estil, amb el duet que han fet ell i el guitarrista. Una composició plena de riquesa sonora diversa, alhora que amb reeixides interpretacions. Moments de calma, seguits de les palmes. Bellesa musical aclaparadora, amb un piano flamenc, sí, però no nomes. Aquí es respira modernitat alhora que classicisme, i sempre i tots ells, intèrprets d’una gran tècnica. I amb aquest tema he acabat la selecció de temes del seu disc “Barrio del Carmen”, que crec ha estat suficient per copsar-ne tota la seva qualitat i diversitat.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I segueixo amb el projecte de l’Àlex Conde el dedicat a la música de Bud Powell i per tant anomenat Descarga for Bud. Un projecte de Jazz i els aires del seu piano flamenc, el d’aquest mestre valencià establert a Nova York on li han reconegut les seves virtuts, que en són moltes. Editat per SedaJazz. Produït per Ricky Fataar. Coproduït per Denny Abrams. I aquí hi tenim a: Àlex Conde, piano/arranjaments; John Santos, congues, bongos a #(2, 5, 7, 8); Jeff Chambers, contrabaix; Sergio Martínez, cajon & djembe a #(1, 2, 3, 4, 6 i 9); Mike Olmos, trompeta a #(1 i 8); Jeff Narell, Steel pan a #5 i Jose Luis de la Paz, guitarra a #( 2 i 6). Tota la música composta per Bud Powell.
I els escoltarem en una preciosa composició del gran Bud Powell i anomenada “Oblivion” on hi col·laboren Jose Luis de la Paz, guitarra; John Santos, congues, bongos i Sergio Martínez, cajon & djembe, i sempre Jeff Chambers, contrabaix...
12.2.- Oblivion (Bud Powell) 6m53s.
I Powell la va executar a un tempo més viu, i amb una mà dreta improvisant de bogeria, per velocitat interpretativa. A tot Bebop i disc “The Genius of Bud Powell” del 1956, enregistrat però el 1950 a trio, amb en Ray Brown i Buddy Rich, quatre temes, i la resta, amb aquest “Oblivion”, a piano sol el 1951. I què bé, de quina manera més rítmica hem començat aquest projecte dedicat a la figura i composicions d’un dels més grans Boppers, en Bud Powell. Els aires flamencs hi són sí, per les palmes i les seves intervencions i no només. La qüestió rítmica ara està ben servida i a càrrec de Santos i Martínez, ells dos amb les congues, bongos, cajón i demés estris percussius, tot plegat a un tempo mèdium. I després de la presentació del tema, l’Àlex n’ha iniciat les improvisacions, i la seva magistral. Brutal tema de Powell i què bé que ho han fet ells, amb els canvis melòdics i d’intensitat sonora, per quan el líder ha recuperat la melodia ja encarant el final. I quin final més intens, un Vamp persistent que ens ha portat a la fi del tema, de manera molt delicada.
El pianista Àlex Conde reimagina Bud Powell a través d'una lent flamenca a Descarga for Bud, nou àlbum que va sortir el 28 de maig de 2021 a través de Sedajazz. Descarga for Bud és l'emocionant nou àlbum del pianista i líder de banda espanyol, Àlex Conde. Una reimaginació atrevida de les composicions d'una de les figures més enigmàtiques del jazz, Bud Powell. Aquest il·luminador conjunt de 9 cançons utilitza aquests punts de referència del bebop com a plànols per a una fusió emocionant de la tradició musical del Carib i iberoamericana. Disponible a tot arreu el 28 de maig de 2021 a través del segell espanyol Sedajazz, Descarga for Bud és la segona entrega de la sèrie Descargas de Conde, la primera de les quals va ser el seu aclamat llançament del 2015 Descarga for Monk (Zoho).
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el
catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto
on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions,
free jazz, o quelcom inclassificable.
I seguirem amb una de les moltes al·lucinacions d’en Powell, on hi tenim a més a més del líder al piano a: John Santos, congues, i esclar Jeff Chambers, contrabaix.
13.7.- Hallucinations (Bud Powell) 5m37s.
I aquest tema també està inclòs en el disc de Powell, “The Genius of Bud Powell”, i també interpretat a piano sol, i igualment a tempo brutal. La versió que ens n’ha fet el nostre heroi i companys ha estat més temperada, més tranquil·la. La melodia és curteta i per això, ja ben aviat l’Àlex s’ha posat a improvisar sempre ben recolzat per la base rítmica, on s’hi perceben sons de percussions alhora que els d’una bateria. El contrabaixista Jeff Chambers hi és, i de quina manera els ha acompanyat. La llarga i magnífic improvisació de Conde ens l’ha tornat a mostrar en el seu màxim esplendor. Chambers l’ha seguit també de la mateixa i reeixida manera, magistral manera, amb un llenguatge jazzísitc immens, el que també Conde ens ha mostrat.
Durant més d'una dècada, el pianista Àlex Conde ha mantingut una fructífera i versàtil carrera com a director de banda i compositor. La seva tècnica enlluernadora i la seva presentació musical única l'han portat a alguns dels escenaris més prestigiosos del jazz. El venerat crític Raul da Gama diu: “[Conde] és un pianista, la música del qual se sosté per la fecunditat de les seves arrels espanyoles. Amb tot, el Conde és absolutament emocionant". En aquest treball, Conde ha consolidat una reputació com a intèrpret consumat amb un enfocament astut per unificar el jazz llatí amb les tradicions musicals de la seva Espanya natal. El seu aventurer homenatge a l'iconoclasta Thelonious Monk, “Descarga for Monk”, va rebre elogis unànimes, així com el seu llançament del 2018 amb Ropeadope, “Origins”, que va explorar les arrels de la música afrocubana i el jazz des d'una perspectiva flamenca. Amb Descarga for Bud, Conde es retroba amb el percussionista nominat a diversos Grammy John Santos i l'aclamat baixista Jeff Chambers, i afegeix el bateria Colin Douglas a la formació. Aquests intèrprets experimentats i versàtils s'adapten molt bé als arranjaments astuts de Conde de les composicions de Powell.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem al Jazz
Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 22 d’abril que
tindrem a un magnífic quartet liderat per l’Elisabet
Raspall, piano; Benet Palet, trompeta; Jordi Mestres, contrabaix i Aldo
Cavíglia, bateria en un concert organitzat
des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta.
I ja acabarem amb ell i els seus músics amb el primer track del disc i anomenat “The Fruit” on hi tenim al líder acompanyat de Mike Olmos, trompeta; Sergio Martínez, cajon & djembe i esclar Jeff Chambers, contrabaix.
14.1.- The Fruit (Bud Powell) 7m35s.
I Conde haurà escoltat aquest disc de Powell així com milers de vegades, per com li deu agradar, i per com aquests temes els ha volgut arranjar i incloure en el seu homenatge. I sí, aquest també a piano sol, el de Powell en el seu disc mostra de la seva genialitat. I ara havent escoltat la trompeta d’un dels seus convidats, Mike Olmos i sí, la resta de companys en les arts rítmiques, els que ens han acompanyat fins ara. Una melodia déu n’hi do de lo entremaliada, coses del gran Powell. L’arranjament de Conde ha estat increïble, deixant espais a la qüestió rítmica sí, però també se’ls ha donat a ell mateix per fer-nos una altra increïble improvisació. El contrabaixista Chambers hi ha estat sempre al darrera amb la seva pulsió i quin goig de so de la trompeta de Mike Olmos, fent una feina magnífica. So càlid i fraseig amb tot el Jazz del món. Treball de Conde dedicat a Bud Powell amb el qual ha fet una passa endavant en l’aspecte d’ampliar l’espectre del seu piano-flamenc abraçant al Jazz de manera ben àmplia. I al final quina gran feina dels percussionistes i baterista. Brutal tema per acabar d’escoltar-lo a ell, i a tots ells. Gràcies Àlex Conde per aquesta música.
En temes com “Oblivion”, “Parisian Thoroughfare” i el provat “Bouncing with Bud”, els arranjaments de Conde giren al voltant de formes tradicionals del flamenc com Bulerías o Soleá, en les quals empra el talent dels seus compatriotes Sergio Martínez al cajón i palmes, i el guitarrista flamenc José Luis de la Paz. Les contribucions úniques de Paz uneixen l'estètica tant del bebop com del flamenc d'una manera especialment sorprenent i impactant. L'àlbum també compta amb Mike Olmos a la trompeta que posa sense esforç línies de bebop de bona fe sobre l'arranjament de bulerías de "The Fruit" i el complex i enèrgic "Tempus Fugit". "Allucinations" s'inclina cap a l'idioma clàssic del jazz llatí, mentre que la melodia rapsòdica de "Wail" es toca com un alegre calipso amb Jeff Narrell doblant la melodia.
A les seves notes per a Descarga for Bud, el nominat al Grammy, Julio Martí declara: “[aquest àlbum] és el seu millor treball fins ara. Àlex fa seu l'univers musical d'aquest geni del bebop i li afegeix una riquesa rítmica, alhora sofisticada i molt refrescant. Al llarg d'aquest nou llançament brillant, Àlex Conde demostra la seva increïble habilitat com a pianista, fent solos inspirats i donant suport hàbilment als seus companys de banda. En les seves notes d'agraïment dedica aquest disc als pares del jazz, els compositors negres americans que van crear aquesta música i als quals admira des de ben petit. Desacarga for Bud és un homenatge amorós a un dels arquitectes del jazz, on explora l'enorme potencial estilístic de l'obra de Powell.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on cada dijous fan
una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré
la seva pàgina web,
I ja encarrilem el final del programa amb el darrer projecte d’un altre gran pianista que vam veure al Jamboree i l’escoltarem en un disc del 2019 a trio i anomenat “11 Little Things”, o sigui 11 petites coses, 11 preciosos temes. Malauradament no tinc la informació relativa a les sessions d’enregistrament, cosa però que en podríem dir “pecatta minuta”. Però sí que els músics són: Roberto Tarenzi, piano, Rhodes i composicions; Dario Deidda, contrabaix i Roberto Pistolesi, bateria. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: http://www.robertotarenzi.it/Sito/Home.html ...
Escoltem-los ara sí a tot Jazz Modern amb la bonica composició del líder i ell amb el Rhodes i anomenada...
15.5.- Little Dog (Roberto Tarenzi) 4m00s.
I déu n’hi do quin canvi estilístic que hem fet i també pel so del piano elèctric Rhodes i per com ens hem endinsat de ple en el món del Jazz actual de la mà d’aquest gran intèrpret. En Roberto és un dels exponents del piano jazz a Itàlia, músic que vam poder veure al Jamboree i per això sonen ara les seves músiques en aquest programa. Un projecte amb 11 composicions pròpies, com aquesta curteta que ha estat una delícia. Un motiu recurrent i principal que ens ha acompanyat tot el trajecte i que de ben segur en un directe ampliarien abastament. El trio funciona clavat, amb el baixista i baterista, ells dos companys de bolos del líder, i per tant amb una compenetració perfecte. La improvisació del líder, ens l’ha mostrat també com un gran instrumentista alhora que el veurem com a gran compositor.
I de la informació que em va enviar n’he extret aquests comentaris: La presentació del nou CD de Roberto Tarenzi, 11 petites coses, és una selecció d'11 peces originals de música trio, inspirades en la història, la literatura, les coses senzilles de la vida i, per descomptat, en l'amor. Roberto Tarenzi va poder tocar amb grans músics, inclosos Dave Liebman, Rosario Giuliani, i Stefano DiBattista. Al contrabaix, l'estelar Dario Deidda, actualment tocant al trio de Kurt Rosenwinkel. Roberto Pistolesi és un dels bateria més sol·licitats de l'escena europea en aquests moments, col·laborant amb Jesse VanRuller, Tineke Postma, David Binney entre d'altres. Una barreja única de ritmes, atmosferes i harmonies, interpretades amb un gust extremadament personal. El Trio va començar fa 10 anys i ha tocat per tot Europa; cadascun dels membres és una autèntica veu individual a l'escena del Jazz, aportant caràcter i originalitat a la música.
Seguirem amb ells tres amb el tema anomenat...
16.11.- I.M. (Roberto Tarenzi) 5m34s.
I aquest pianista ens ha meravellat amb el piano acústic i amb un tema molt bonic, molt vital, amb una bella melodia, i ves per on un pèl allunyada del concepte més ortodox del Jazz. Un ritme ternari a tot vals que se li escau la mar de bé a la melodia, amb una mà esquerra magnífica fent uns acords clavats. I una vegada exposat el tema és llavors quan el pianista italià ens ha frapat amb la seva improvisació jazzísitca. Bon tema propi, i magnífica feina dels dos de la base que l’han acompanyat. Ell, brutal en la seva improvisació, la qual ha seguit de manera bastant clara l’harmonia del tema, fent però unes passejades per la part alta del registre del piano de manera brillant. Al final, un Riff repetitiu per donar suport al baterista en la seva reeixida improvisació. I és que ells dos, Dario Deidda, contrabaix i Roberto Pistolesi, bateria són el seu suport imprescindible.
Nascut a Milà l'any 1977, Roberto comença a estudiar piano als vuit anys, dedicant-se a la música clàssica. Descobreix el jazz en la seva adolescència i estudia amb Ray Santisi a la Berklee School-Umbria Jazz Seminaris el 1994, amb Franco D'Andrea i Enrico Pieranunzi al Siena Jazz del 1996, Enrico Intra i Roberto Pronzato al Civici Corsi di Jazz de Milà on es va graduar el 1999. El 1995 s'incorpora a la Big Band dirigida per Enrico Intra i amb ells toca en quatre discos: "Italian Club Graffiti" per a Erga-Peer Music, Night Creatures", "New Perspectives" i "New Italian Graffiti" per Soul. Destaca i acompanya entre d'altres a: Dave Liebman, Max Roach, Bobby Watson, Bob Brookmeyer, David Murray, Eddie Daniels, David Raksin, Franco Cerri, Enrico Rava, Franco Ambrosetti, Giovanni Tommaso. L'any 2000, inspirat en la música del pianista Ahmad Jamal, va muntar CUES Trio juntament amb Lucio Terzano i Tony Arco, gravant "Introducing CUES Trio" per a DDQ-SoulNote i "Cues trio meets David Liebman - FEEL" per a Abeat records. L'any 2003, en una jam session a la ciutat de Nova York, Roberto coneix James Cammack, baixista amb el gran Ahmad Jamal durant més de vint anys i posteriorment el contracta per a una sèrie de concerts a Itàlia. El 2008, juntament amb Cammack, grava el disc "Rather Odd", del baterista Tony Arco.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I encara els escoltarem en el tema i primer track del disc anomenat...
17.1.- Nin (Roberto Tarenzi) 5m22s.
I quin altre tema més interessant, amb moments de Swing brutals alhora que canvis rítmics, i sempre amb una gran interpretació, la del líder i companys. El tema té un tarannà vital, divers per la seva composició on els companys del líder han pogut esplaiar-se, i el que més el baterista Roberto Pistolesi, el qual ens ha fet una bona demostració de les seves habilitats. Té un motiu principal que és recurrent, a partir del qual el líder l’ha desenvolupat afegint-ne tots els aspectes rítmics. La seva improvisació ha tornat ha estar magnífica, amb una mà dreta immensa i una esquerra que li ha donat el suport harmònic. El baixista Dario Deidda ens ha fet uns “walkings” amb tot el Swing del món, alhora que la seva bona tasca de la línia de baixos. Tros de tema d’aquest magnífic pianista italià.
L'octubre de 2005 grava el disc “Volatile” amb el quartet Nat Su, editat pel segell TCB-Montreux. El desembre de 2005 enregistra en directe amb Dave Liebman durant una gira italiana; aquestes sessions es converteixen en dos àlbums: "Dream of Nite" i "Negative Space", tots dos produïts a Europa per Emarcy-Universal i publicats als EUA per al prestigiós segell Verve. A principis de 2006 Tarenzi es trasllada a la ciutat de Nova York durant sis mesos, toca en diversos clubs i grava amb la cantant Alice Ricciardi el CD "Comes Love", publicat poc després per Blue Note-EMI Music. D'aquest període també són els enregistraments de "The Right Place" (Emarcy-Universal) de Gaetano Partipilo, "13 Floors" i "Dig Deep" (Music Center) i "Locomotion" (SoundHills) amb Franco Ambrosetti i Michele Bozza. De tornada dels Estats Units, Roberto és escollit juntament amb altres onze pianistes d'arreu del món (entre ells Aaron Parks i Gerald Clayton) per participar en el prestigiós "Thelonious Monk International Piano Competition", actuant davant d'un jurat presidit per Herbie Hancock i que inclou, entre d'altres, Danilo Pérez i Andrew Hill. L'any 2008 es trasllada a Roma i inicia una intensa activitat concertística amb Stefano Di Battista i Rosario Giuliani, col·laborant també amb Roberto Gatto, Maurizio Giammarco, Dario Deidda, Fabio Zeppetella, Fabrizio Bosso, Max Ionata i tots els millors músics de l'escena italiana.
I el Nota 79 ha iniciat ja una nova
temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i
diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus
esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio.
I ja acabaré el seu projecte i programa d’avui amb el tema més vital, l’anomenat...
18.6.- L6K (Roberto Tarenzi) 3m02s.
I avui ha tornat a sortir un programa llarg, el de la versió sense capar, la que podeu escoltar al blog del programa, coses aquestes que em veig obligat a fer, car cada emissora té el seu temps per el meu programa, menys la del meu poble, on no hi tinc limitació horària pel fet de no haver-hi cap programa darrere el meu. I hem tornat a gaudir en aquest tema de Tarenzi, on ell i els seus s’han esplaiat la mar de bé en les seves interpretacions. De fet, hem pogut escoltar-lo per primera vegada en aquest programa, i espero poder-ho fer en d’altres. Darrerament estic posant-vos Jazz que es fa Europa passats els Pirineus, però també la d’aquesta part més septentrional, Itàlia d’on us he posat projectes de l’editorial italiana Auand Records. Espero tornar-ne a posar d’ells. Avui hem gaudit amb el treball d’aquestes 11 petites peces de Roberto Tarenzi com aquesta que ha durat 3 minutets escassos, però amb quina intensitat i trempera. Gran tema i brutal improvisació del líder amb un “walking” del contrabaixista Dario Deidda i un Roberto Pistolesi a la bateria, ambdós brutals. Gràcies Roberto per la teva música.
Apareix al 12è DVD "La gran història del jazz" en un projecte dirigit per Massimo Nunzi. El 2009 el veu gravar amb Stefano di Battista per a una sèrie de Casa del Jazz i dos àlbums amb el cantant Nicky Nicolai ("Più Sole" per a Emarcy-Universal i "Sophisticated Lady" per a l'Espresso). També s'enregistren l'any 2009: "One Day I'll Fly Away", per a DejaVu, amb un gran èxit de vendes al Japó, i "Night Walk" amb el saxofonista Max Ionata, produït pel mateix segell. L'any 2010 enregistra un altre disc al seu nom amb el títol "Involving, evolving, revolving", publicat per Alice Records el juny de 2011, amb Roberto Pistolesi, Pietro Ciancaglini, Stefano Di Battista i Dario Deidda. L'any 2012 enregistra el CD "Imatges" amb Rosario Giuliani, John Patitucci, Joe Locke i Joe LaBarbera, posteriorment recorre el Japó i Europa. L'any 2013 grava el seu disc "Other digressions", publicat recentment per Abeat Records. El seu darrer CD en directe "Trio Live", amb Dario Deidda i Roberto Pistolesi, s'ha gravat el març de 2015. Publica "Love and Other Simple Matters" (JandoMusic 2018) amb Jordi Rossy i James Cammack, i el 2019 "11 Little Things" (Centre de Música) amb Dario Deidda i Roberto Pistolesi, que és aquest disc que hem escoltat. Actualment és actiu a l'escena italiana i internacional, a piano solo, a trio (D.Deidda, R.Pistolesi), amb Fabio Zeppetella 4et, Roberto Gatto Tribute to Miles Davis, Dave Liebman duo i Quartet. Tarenzi imparteix classes al Saint Louis College of Music de Roma, Conservatorio di Latina, i imparteix un taller de manera regular sobre improvisació.
Doncs sí, ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat, i també diferent del tot del de la setmana passada, coses que passen aquí, a Jazz Club de Nit. Us recordo que hem escoltat el projecte de Marco Mezquida i amics; els de l’Àlex Conde per acabar amb el de Roberto Tarenzi avui amb el piano d’instrument protagonista, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
