Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Bé, una vegada més NO a la Guerra, a cap de les guerres. Putin s’ha convertit en l’assassí del segle XXI. Cap acció anterior justifica la barbaritat que està fent, tot i haver-la cagat el bloc de l’OTAN, coses del negoci armamentista americà i no només. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

Doncs aquesta setmana us proposo un programa fora del normal que per a mi és el Jazz Modern. Ja sabeu que també poso d’altres estils, variants, com són la Fusió o el Jazz-Rock-Progressiu, que també se li pot dir d’aquest manera. Doncs no, avui anirà de Música Contemporània la de la magnífica Undercurrent Orchestra i disc anomenat “Everything Seems Different”, també la de l’amic Joan Vidal i la seva “Black Pool Suite”, amb convidats de luxe; Free Jazz, el de la formació argentina Orquesta Inorgánica i el seu “Noctámbulos”, i Lliure Improvisació, la de l’amic Josep-Maria Balanyà amb un sèrie sobre Ucraïna anomenada “Survivors”. Aprofito per dir-vos que en Josep-Maria Balanyà, piano i composicions i Tamara Joksimovic, escenografia de llums, actuaran el 8 d’abril a les 20h a la Sala Utopia126 del poble nou.

 

Bé, doncs començaré el programa amb la Undercurrent Orchestra i disc anomenat “Everything Seems Different”, editat per Zennez Records. I aquí hi tenim a: Iman Spaargaren - clarinet; Annie Tångberg - violoncel; Gerard Kleijn - trompeta; Joost Buis - trombó; Guillermo Celano - guitarra i Marcos Baggiani - bateria. Totes les composicions són de l’Iman Spaargaren, ell, que va ser qui es va posar en contacte amb mi. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.zennezrecords.com/shop/iman-spaargaren-undercurrent-orchestra-everything-seems-different-cd.. 

I els escoltarem en el primer tema del seu projecte i anomenat “Sí, què vull dir”... 

1.1.- Ja Wat Bedoel Ik? (Iman Spaargaren) 5m29s. 

Doncs déu n’hi do amb quin tema hem començat el programa d’avui, que anirà a més pel que fa a modernitats diverses. Aquesta orquestra però, ens ha captivat per la seva interpretació en clau contemporània, la de la música escrita pel jove clarinetista Iman Spaargaren. Amb quina rítmica ja ha començat el tema, marcada pel baterista i guitarrista. I ja heu pogut constatar de quina manera més dolça han continuat clarinet i guitarra, tot i allargassant el tema d’aquesta subtil manera fins el final. De mica en mica s’hi han afegit d’altres components d’aquesta formació que tot i dir-se orquestra és bàsicament un sextet. Un tema molt bonic per començar el programa. 

Spaargaren va escriure 10 noves composicions per a "Everything Seems Different" i va afegir un nou arranjament de l'estàndard "Smoke Gets in Your Eyes" del compositor Jerome Kern i el lletrista Otto Harbach, que va escriure la melodia per el musical de 1933 "Rebecca".  The Undercurrent Orchestra és un col·lectiu de músics aclamats de l'escena musical d'Amsterdam. La forta interacció entre els músics produeix una música emocionant i cinematogràfica. Paisatges sonors de somni, solcs sòlids i improvisacions ardents creen històries fortes en múltiples capes. 

I seguim amb el tema anomenat.. 

2.7.- SUB (Iman Spaargaren) 4m42s. 

I la corda fregada del violoncel ha iniciat la rítmica del tema alhora que amb la melodia a càrrec de clarinet i trombó, sembla. Un posterior canvi melòdic ha aparegut per la trompeta i aquesta l’ha tornat a fer amb més insistència i potència. I què bonica la guitarra de Guillermo Celano, i quina tasca solista més maca ens ha fet. I com l’han anat marcant rítmicament els companys. Al final hem viscut un crescendo melòdic alhora que el baterista Marcos Baggiani ens ha fet una gran improvisació. I han acabat el tema tornant a la melodia inicial. 

I ens diuen que:

Iman Spaargaren i la seva Undercurrent Orchestra és un conjunt de jazz contemporani en una línia moderna del concepte de la música de cambra,  tocant grooves, explicant històries, creant paisatges sonors de somni i servint improvisacions magnífiques. Tot directament des del cor. 'Everything Seems Different' és el seu comentari musical sobre la pandèmia de la COVID-19. L'àlbum conté cançons sobre la por i l'esperança, l'avorriment i la inspiració, la tristesa i l'alegria. L’Iman Spaargaren ens diu: "Moltes, si no totes, les composicions sobre 'Tot sembla diferent' es fan ressò de la gamma de sentiments i estat d'ànim de l'últim any i mig. Aquell temps no va ser només per a mi, sinó probablement gairebé per a tothom en aquest món, un període alienant, complicat, de vegades aterridor i possiblement fins i tot mortal a causa de l'arribada d'un virus maliciós". 

I seguirem escoltant-los en el tema anomenat “Escena interrompuda per una trucada telefònica entrant”.... 

3.6.- Scene Onderbroken Door Inkomend Telefoongespre (I. S.) 6m53s. 

I de mica en mica ens anem introduint en el concepte de la música contemporània, i més que ho hem constatat en aquesta composició de Spaargaren. I el tema l’ha començat l’arc del violoncel acompanyat del baterista, i ja de seguida aparèixer els acords del guitarrista, sons de la trompeta i trombó i la posterior melodia del clarinet del compositor. El tema se’ns emporta irremissiblement, tal és el Groove. El “break” amb el clarinet ens ha situat de nou a la melodia principal, apareixent els vents més potents i la bateria tots plegats fent una tasca imponent. I després d’aquesta nova immersió melòdica, el tema sembla tenir una segona part, amb les preguntes-respostes de clarinet, trompeta i trombó, i una enfadada guitarra. És aquí on el concepte de la contemporaneïtat, el del Free Jazz, el de la improvisació col·lectiva agafa cos. I el tema es va desenvolupant i de quina manera ho fa amb la rítmica adequada. Un altre moment inquietant és quan el trombonista dialoga amb el guitarrista, el primer amb plena modernitat avantguardista. Al final han recuperat el motiu principal acabant-lo amb gran solemnitat. Una composició un tant inquietant, coses que ell ens explica i que podreu llegir al blog, si jo no us ho dic.

 

I ja acabarem escoltant-los en el tema....

4.3.- The Waiting Room (Iman Spaargaren) 6m05s. 

Doncs i quin altre tema més inquietant, més tenebrós quasi diria jo, considerant que hi ha per aquí el Covid-19 amagat. I com la qüestió rítmica ha agafat la responsabilitat de fer córrer el tema. I sí, és el baterista, però també les notes marcades del violoncel i trombó, havent-hi aquí una part que sembla haver-se doblat amb un “loop”. La melodia fa posar els pels de punta. I és que tots els vents semblen estar situats en l’ambient i estar en la situació claustrofòbica que vam haver de viure. I com el tema va creixent en intensitat, amb la improvisació col·lectiva de tots ells. I el crescendo és brutal, arribant a un punt de clímax total, on sembla calmar-se tot. Al diàleg entre violoncel i trombó, primer, se li han afegit després d’altres vents. I quin final més apoteòsic amb la guitarra de Celano, tot i arribant al final d’aquest magnífic tema. Gran projecte d’aquesta formació liderada per Iman Spaargaren. Bravo noi, bravo nois. 

I el compositor ens acaba dient que: “El món va canviar, els contactes socials van canviar, la gent va canviar. Però, al mateix temps, moltes coses també van romandre igual. Algunes empreses van fer fallida, altres actors poderosos van aprofitar la crisi. La sensació d'estar junts en una gran sala d'espera, esperant la redempció, i alhora matar el temps amb aficions o sèries redescobertes a Netflix. Una sensació com si estiguessis vivint una vida prestada, mentre la teva vida antiga estava en suspens, fent una pausa. Un fort desig de temps millors i d'anteriors, de llibertat, de contactes socials, de ballar i divertir-se!”

I seguirem amb més contemporaneïtat, la de la Black Pool Suite de Joan Vidal amb en Marco Mezquida i els Barcelona Clarinet Players. Editat per Jazz Granollers Records aquest 2022, enregistrat per Sixto Cámara i Enric Giné als Moraleda Studios. Produït per BCP i Joan Vidal. Aquí hi tenim a: Marco Mezquida, piano; Joan Vidal, bateria i composicions i els BCP: Alejandro Castillo, clarinet baix; Javier Vilaplana, requinto i clarinet Bb; Martí Guasteví, corno di bassetto i Manuel Martínez, clarinet Bb. 

Doncs aquest treball està parit a partir de la lectura de Dubliners, novel·la de James Joyce. En Joan ja ens ha acostumat als seus treballs musical, tots ells relacionats amb la literatura. Recordo que la primera vegada que el vam tenir al Jazz Club la Vicentina va ser en la presentació del que seria el seu primer disc, la Deptford Suite. Més endavant us ho recordaré, però ara començaré amb la seva música, i per això proposo que els escoltem en.. 

5.4.- Ready, Steady, Go! (Joan Vidal) 6m51s. 

I avui anirà d’aquestes músiques, d’aquest estil de música contemporània barrejada amb les improvisacions jazzístiques. Que algú pugui compondre música així a partir de la lectura d’un recull de contes, doncs és quelcom que ens el fa veure com un ésser prou especial, i sí, sobretot molt capaç, quasi genial. Ell és un dels pocs que ho fa en cadascun dels seus projectes, compondre a partir de lectures diverses. El fet de fer-ho acompanyat de Marco Mezquida i els Barcelona Clarinet Players és encara molt més interessant, enriquidor per a totes i tots nosaltres. En aquest treball hi ha quatre interludis curtets, cadascun d’ells independent i particular. Un tema una mica més llarg és el primer track del disc, “Welcome to Black Pool”, on en Joan ens fa una demostració de les seves habilitats a la bateria i la posterior intervenció dels companys. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web: https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

I parlant de la Deptford Suite dir-vos que hi hagué en Gabriel Amargant, Josh Arcoleo, Marco Mezquida, Alex Munk i el tristament desaparegut  Miguel Serna. Data d’enregistrament: 2012. Segell Discogràfic: Quadrant Records. El primer treball discogràfic del sextet del baterista Joan Vidal és aquesta “Deptford Suite”, obra original inspirada en la trilogia literària de l’escriptor canadenc Robertson Davies. La suite que consta de set moviments, tots ells a cavall entre el jazz d’autor, el free i la música contemporània, va estar premiada per l´Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya com el millor disc de jazz de l’any 2012. 

I els seguirem escoltant en aquest tarannà de música contemporània, en el tema anomenat... 

6.6.- The Long Wait (Joan Vidal) 6m53s. 

Encara recordo els moments de la seva presentació a “casa seva”, al Jazz Granollers amb el Casino del Ritme ple de gom a gom. Allà hi ha un escenari, on s’hi fan els concerts “normals”. Però quan hi ha algun esdeveniment especial com aquest, llavors els músics els situen a baix, i tots nosaltres al voltant d’ells. Si el primer tema que hem escoltat ens ha copsat per la seva modernitat, contemporaneïtat melòdica i rítmica, aquest ens ha frapat per la seva diversitat. Calidesa sonora dels clarinetistes, uns artistes ells en el directe per com interpreten els temes, un temps impertèrrit marcat pel Joan, que no s’atura i un “pianíssim” preciós d’en Marco. Els quatre clarinetistes han fet uns moments a solo d’una bellesa remarcable. Els posteriors de l’intercanvi entre ells i pianista més baterista han estat també brutals. Marco ens ha fet una gran demostració de la seva mestria improvisadora, ell que sap nadar en totes les aigües, i al final ja en les més plàcides, on han recuperat el motiu principal, el del pas impertorbable del temps. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

La intenció de Joyce en escriure Dubliners, segons les seves pròpies paraules, era escriure un capítol de la història moral del seu país, i va triar Dublín per a l’escena perquè aquella ciutat li semblava que era el centre de la paràlisi. 

I seguirem amb una altra d’aquestes magnífiques composicions, anomenada... 

7.9.- Don’t Fool with Mr. K. (Joan Vidal) 6m59s. 

I dels diversos temes que en Joan va compondre, us he volgut posar els més vitals, tot i els breaks encabits en ells. I en Marco l’ha iniciat amb una “intro” curteta i vital alhora que motiu principal que li hem escoltat posteriorment. El que realment n’és la melodia, ha aparegut però amb el so dels clarinets. Marco, recurrent amb el seu motiu, i més dolça melodia amb la calidesa dels clarinets. Un tema complex, amb diversitat de canvis melòdics i rítmics, alhora que amb una gran intervenció solista d’aquest nostre i estimat gran pianista. Els quatre grans clarinetistes han interactuat amb ell, primer amb uns marcats “riffs” i sempre amb els seus càlids sons, tot i que el “pes” del tema se l’ha carregat Marco a la seva esquena. La seva interpretació ha estat una barreja de música contemporània i espurnes de clàssica, amb moments àlgids d’intensitat afavorits per l’energia del líder i compositor, el qual amb la seva bateria, ha estat brutal. Al final, break i recuperació dels moments inicials amb els BCP i sempre en Joan al darrere de tots ells, portant-los a bon port.  

Què va dir James Joyce sobre Dubliners?: “Jo anomeno la sèrie Dubliners”, va escriure a un amic, “per trair l’ànima d’aquella hemiplegia o paràlisi que molts consideren una ciutat”. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 I ja acabarem d’escoltar-los en el darrer tema del disc i anomenat... 

8.12.- The Three Graces (Joan Vidal) 6m20s. 

I en aquest tema hem gaudit abastament del so dels BCP, sobretot en la primera part. Ells l’han començat amb una simbiosi perfecta amb pianista i baterista. Quin so més càlid ens han fet, en aquest i en tots els temes que els hi hem escoltat. Són uns grans mestres. Quin goig haver vist aquest projecte en directe. Com s’han anat intercanviant el paper solista tots quatre, jugant amb el registre de cadascun dels clarinets, joc sonor que el compositor ha sabut plasmar. I després d’aquesta magnífica juguesca, han aparegut de nou en Marco i Joan, ells dos en uns moments solistes curtets. I sempre la interacció entre tots ells, en un tema on les melodies contemporànies dels clarinetistes s’han vist acompanyades pels acords del pianista i sempre amb el líder i baterista, i la seva màquina rítmica. I el tema ha acabat dolçament amb el pianíssim d’en Marco. Magnífic tema i projecte. Felicitats Joan, felicitats nois. 

Quan Joyce va escriure Dubliners?

Dubliners, col·lecció de contes de James Joyce, va ser escrita el 1904–07, publicada el 1914. Tres de les seves històries que havia publicat amb el pseudònim de Stephen Dedalus van servir de base per a Dubliners. 

On va escriure James Joyce Dubliners?

Aquestes dues obres posen en ènfasi  el seu estil característic de conscient  prosa fluïda que reflecteix els pensaments dels personatges sense les limitacions de la narrativa tradicional, un estil que no va utilitzar a Dubliners. Irlanda impregna tota l’escriptura de Joyce, especialment Irlanda durant el tumultuós començament del segle XX. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I ara canviarem d’estil, i ens situarem en el Free Jazz o Jazz Avantgarde de la mà de la Orquesta Inorgánica i el seu “Noctámbulos”, disc que em va enviar l’amic i gran saxofonista argentí, Jorge Torrecillas. Publicat el 18 de març de 2022. Enregistrat per Juan Polito a l’estudi “Haciendo Discos” el 31/10/2021 Tandil, Argentina. Mescla i mastering: Juan Polito. Art i disseny: Juan Torrissi. Poesia: “Ultimas imagenes de Neptuno” per Gabriela Torrissi. I aquí hi tenim a: Maria Eugenia Irianni //flauta; Ana Vocaturo Alfonso //clarinet; Fabian Bullotti //saxo soprano, tenor, flauta; Sandra Chariatti //saxo alto, flauta; Aníbal Tobos Vergara //saxo tenor, digeridoo, percussió; Enrique Sarraquigne //saxo tenor; Juan Torrissi //saxo baríton; Jorge Torrecillas //saxo alto, tenor, i composicions; Nahuel Bugarini //guitarra; Mario Alba //contrabaix; Dai Grierson //bateria; Juanita Flores Arce //veu i Alicia Larsen //recitat. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al seu bandcamp: https://neue-numeral.bandcamp.com/album/noct-mbulos i també la pàgina web de neuenumeral, https://neuenumeral.com/... 

I els començarem escoltant en el tema que titula el projecte, compost com tots per en Jorge Torrecillas... 

9.3.- Noctámbulos (Jorge Torrecillas) 5m25s. 

I no sé si hem fet una passa endavant o dues. En aquest tema però, sobretot en els primers passos, encara ens hem mantingut en una determinada contemporaneïtat. I és que les composicions de l’amic Jorge Torrecillas són així de modernes. Molt maca la cadència harmònica marcada per les notes del baixista, que va pujant de mica en mica el to del tema. Mentre això passava, hem pogut gaudir de la interacció dels diferents solistes, tot plegat amb la majoria dels moments musicals molt càlids. El motiu principal, marcat pels vents ha servit com a primera introducció a la interpretació solista del guitarrista Bugarini. A partir d’aquí, els vents, fent el seu particular diàleg ja situats en la música d’avantguarda. I sempre, anar creixent la cadència. Meravellosa i delicada composició, expressió de la modernitat dels solistes. 

L’Orquesta Inorgánica es crea a mitjan 2018, i a partir d’aquesta data, amb la pandèmia pel mig, s’ha presentat a l’àrea de la ciutat de Tandil i rodalies. L’OI està formada per músics de diferents zones de país d’important trajectòria local i regional, amb la direcció de Jorge Torrecillas (saxofonista i compositor) de dilatada carrera, que compta, en els darrers 35 anys, amb presentacions a Argentina i a l’exterior juntament amb importants músics de l’escena de la música improvisada i d’avantguarda. La idea de formar aquest grup amb músics amb antecedents en diferents estils és un punt de partida per crear una música no alineada a cap corrent on la improvisació lliure és el motor en totes les interpretacions. A Noctámbulos la cerca va ser utilitzar diferents recursos tímbrics de variada gamma d’instruments i les seves combinacions com és el cas de “Decididamente sin rumbo” formant-se en aquest tema un trio de flautes que és per on gira la composició, intercalant esdeveniments improvisats. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I els seguirem escoltant amb el tema anomenat... 

10.8.- Parcialmente racional (Jorge Torrecillas) 5m27s. 

I hem seguit amb el tarannà contemporani, ja més endinsats en el concepte Avantgarde. Un tema on el baterista ha tingut un paper fonamental marcant de manera constant la rítmica alhora que improvisant de manera constant. El motiu principal l’han fet tots els vents, executant una melodia magnífica, entremaliada sí, i moderníssima. Les improvisacions han començat amb la del saxo tenor del líder Torrecillas, probablement, mostrant-nos la seva capacitat creativa més enllà de les harmonies establertes. De manera puntual han anat apareixent els seus companys, formant tots plegats una barreja de brutalitat melòdica i estilística, arribant a uns moments de clímax impressionants. Llavors ha aparegut el guitarrista i els seus increïbles acords, i sempre, amb la base rítmica imparable. Brutal tema també d’en Jorge Torrecillas. 

El 1980, en Jorge Torrecillas comença a estudiar guitarra amb el mestre Walter Malosetti. A partir de 1982 es dedica al saxo prenent classes amb Jorge Cutello, Sergio Paolucci, Eduardo De Luca i Carlos Lastra. El 1988 ingressa al Conservatori Provincial “Julian Aguirre”. A partir de 1990 ha estat integrat en moltes formacions de jazz presentant-se a clubs de jazz de Buenos Aires i a diversos festivals a Argentina i a l'exterior. L'any 2000 pren classes d'harmonia i arranjaments amb el mestre Osvaldo Suarez i forma el Jorge Torrecillas Ensamble amb el qual es dedica al free jazz i a l'improvisació lliure. Amb l'Ensamble enregistra dos discos (“Indigo” i “Una búsqueda infinita”) i realitza dues gires Europees tocant al costat d'importants músics europeus (Ricardo Tejero, Ferran Besalduch, Hui-Chun Lin, Ádám Mészáros, Michal Dymny, etc). Grava “Luces Rojas” amb el Viaggio 6to. En l'actualitat, a part del Jorge Torrecillas Cuarteto, integra un duo al costat del pianista Mario Mocho, un trio amb Pablo Vazquez i Marcelo Von Schultz i l'Orquestra Inorgànica amb la qual ha enregistrar aquest “Noctámbulos”. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I encara els escoltarem en el tema anomenat.. 

11.4.- Hormigas Asesinas (Jorge Torrecillas) 6m04s. 

I aquí hem fet una passa endavant en l’aspecte vital del tempo, seguint però amb el tarannà de la més estricta modernitat, la del Jazz Avantgarde. També es podria parlar que estem escoltant Free Jazz, concepte aquest prou ampli per poder encabir aquest tema en ell. Hi ha una determinada harmonia, com també una determinada relació entre tots els intèrprets, no fugint cap d’ells de “mare”, i situats més o menys en el mateix entorn “harmolodic” que deia el gran Ornette Coleman. Un gran tema del Jorge, iniciat ja d’entrada a tot drap, amb un baixista que sembla fer una mena de “walking” brutal, alhora que amb la magnífica pulsió rítmica del baterista. Aquí hem tornat a escoltar la mestria  creativa i solista del líder, crec jo que ha estat ell, al saxo tenor. Hi ha hagut però un “background” de sons diversos dels seus companys, tot plegat d’una bogeria estratosfèrica brutal, exemple de la modernitat més actual que es fa a l’Argentina. El guitarrista també s’ha estat per allà fent de les seves, així com d’altres vents que han acompanyat al líder durant tot el tema, en una explosió d’improvisació col·lectiva. Brutal. I el tema l’han volgut acabar de manera melòdica, no sigui dit que ells no en saben de fer músiques boniques. 

I seguint dient-vos el que ells mateixos han escrit: D’altra banda, la peça “Hormigas asesinas” té clarament una influència free jazz, estil utilitzat sovint a l’OI, i a “Irrupción modal” ens trobem amb una peça d’improvisació lliure. El recurs d’“arranjament-improvisació lliure-arranjament” en aquest disc, és usat en diverses composicions essent un desafiament interpretatiu per als instrumentistes i alhora creant una dinàmica especial a la composició. Els arranjaments i les composicions han estat concebudes dins un corrent atonal recorrent a diferents recursos compositius del segle XX. Noctámbulos és la primera producció de l’OI que té com a projecte, a banda de mostrar la seva obra, difondre la música d’improvisació lliure, estil poc difós i conegut més enllà de les grans ciutats i capitals de l’Argentina. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web: https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació. 

I ja acabarem amb aquest projecte tan “heavy” amb el primer tema del disc anomenat.. 

12.1.- Cuatreros (Jorge Torrecillas) 7m41s. 

I sí, aquest és el més heavy de tots, i per això ha estat el darrer. Tema iniciat amb un motiu melòdic que sembla el principal, on s’hi ha refugiat posteriorment. L’acord del guitarrista ha deixat pas al que seria el “pont”, que han fet de manera repetitiva, per després recuperar el tema, afegint-hi alguns canvis. Ara bé, els canvis que han aparegut, primer de la mà del baixista i sempre amb el baterista acompanyant-lo, han deixat pas a la intervenció solista del líder Torrecillas, ara al saxo alto, amb un “background” rítmic brutal. Gran interpretació del líder i la resta de companys que li han donat el seu suport. Tot plegat amb una intensitat d’allò més heavy fins arribar a un “delicat break”, on sembla haver-se aturat tot. La improvisació col·lectiva dels vents implicats ha estat preciosa, situant-nos en un entorn d’una certa “pau”. Aviat ha desaparegut aquesta “pau” amb els acords dels guitarrista i ritme frenètic de la base. El guitarrista s’ha esplaiat abastament, amb moments del Rock més heavy, i sempre a un tempo vital i brutal. I quin “break” amb tot el Swing del món, tot i que curtet ens han fet, que ha donat peu a la solitud del guitarrista, encabida en el més estricte Avantgarde. I el final, brutal com en els inicis, grandíssim tema per acabar amb el projecte de l’amic Jorge Torrecillas. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I ja acabarem el programa d’avui amb el treball personal del gran pianista català resident a Brusel·les, Josep-Maria Balanyà. I ell em va fer arribar aquesta informació via email on ens explica en què consistirà el seu concert a la Sala Utopia 126... 

El projecte SURVIVOR, és un espectacle per a piano i escenografia de llums, que s’estrenarà a Barcelona el 8 d’abril. Durant la interpretació de la meva obra, Tamara Joksimovic ha realitzat l’escenografia de llums amb imatges pregravades que va llençant a mida que l’argument musical es desenvolupa, i que pot manipular en temps real. L’origen d’aquest projecte se situa a Odessa, Ucraïna, on vaig tocar la meva composició “Survivor” (“Survival” al meu CD “Elements Of Development”) al Festival “Two Days and Two Nights of New Music” i on també vaig interpretar obres de les compositores ucraïneses Ludmila Samodaieva i Julia Gomelskaya. Ara, aquest “Survivor” cobra un sentit funest i amb la meva obra vull rendir homenatge a Ucraïna i a les seves llibertats. 

Comencem escoltant-lo a ell a piano sol en la seva primera obra sobre la suite  Ukraine 1.. 

13.U1.- Survivor (Josep-Maria Balanyà) 6m16s. 

I ara hem fet una altra passa endavant entrant en la Lliure Improvisació, la del gran Josep-Maria Balanyà. Aquí intervenen conceptes més hermètics, els de la música concreta i demés avantguardes. Ens hem de situar en el context actual de la guerra d’Ucraïna, i per això l’estem escoltant a ell. Com he comentat, i si no ho llegireu al blog, farà un concert a Barcelona tot i relacionant-lo amb la bàrbara guerra i amb les intervencions que ell va fer a la ciutat d’Odessa ara ja fa alguns anys, el 21 d’abril del 2007. I concretament el 31 d’agost de 2007 en va fer la versió en CD, disc anomenat “Un peu à gauche”, una mica a l’esquerra. La que heu escoltat però, és la que es va enregistrar en directe a Odessa el mateix any. Una seqüència de 10 repeticions d’un motiu rítmic recurrent, primer sobre una única nota, i posteriorment afegint-n’hi més, de mica en mica alhora que amb una certa atonalitat. No s’ha de dir que el directe d’una interpretació d’aquest tipus és de lo més intens i impactant, alhora que encabida en una mena d’atmosfera on tot el públic present s’hi sent inclòs. El crescendo del motiu es va accentuant a cada passada que ens ha fet l’artista, arribant al final on l’amplia en el temps, deixant-lo decaure per tornar a la única nota repetitiva. 

“La poètica de les composicions de Josep-Maria Balanyà provoca processos profundament inquietants. Els continguts escenogràfics projectats acompanyen el so, creant una narrativa que cerca de generar preguntes en el context del món actual, sense mostrar respostes o conclusions. L’argument projectat no s’enfoca en la materialització de coses concretes, si no en transmetre, des d’emocions de moments íntims fins a estats generals que copsen tot l’espai.” 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I seguirem amb el 3r tema de la suite, compost per Julia Gomelskaya... 

14.6.- peça nº 6  “Seven Touches” (Julia Gomelskaya) 4m03s. 

I amb aquesta contundència, seriositat i concentració va tocar aquest reconegut molt més a fora que a dintre, malauradament, mestre de la lliure improvisació, en Josep-Maria Balanyà. I estem parlant encara dels concerts que va fer a Odessa l’abril del 2007, i ara amb una composició de la ucrainiana Julia Gomelskaya. Varen ser dos dies on la música més lliure va brillar abastament i on el “nostre” representant va ser ell, i estem parlant de fa 15 anys, poca broma. El Festival es va dir: “Two Days and Two Nights of New Music Festival”. Una composició força potent, tot i acabar molt delicadament, i que ha tingut uns moments de gran intensitat emocional. Gran, el Josep-Maria. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio.

 

I encara l’escoltarem en el 4r tema de la suite Ukraïne tema propi anomenat.. 

15.U4.- A Gauche 1 (Josep-Maria Balanyà) 6m58s. 

I aquesta composició és la capçalera del seu CD que va enregistrar l’agost del mateix any anomenat “Un peu à gauche”, com he comentat abans. Les dissonàncies són el “paradigma” en podríem dir, d’aquest tipus de música. És el fet de tocar acords afegint-hi notes que no hi pertanyen, aconseguint així aquesta sensació de “assonància” o “dissonància”. De fet, aquesta música, com també el Free Jazz, el que pretén és colpejar-nos les oïdes i les emocions, situant-nos en un altre context cultural pel que fa a l’escolta de la música. També són músiques que qüestionen determinades actituds conservadores, i per això, i en el cas del Free Jazz, varen ser una plataforma on l’esquerra més revolucionària, la d’en Malcom X, s’hi va confabular. En l’entorn més proper a nosaltres, la política d’esquerres no sembla haver-s’hi posicionat d’una manera massa evident. Ni massa, ni poc. En aquest tema, en Josep-Maria executa uns seqüència molt rítmica i repetitiva, amb les variacions adequades que la fan excitant, alhora que ens fan estar-nos expectants durant tota la seva execució, tot i seguint-lo en les noves línies creades. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

I ja acabarem el programa tot i escoltant a ell i al Marcel·lí Bayer clarinet baix, en un trosset del concert que van fer al Nota 79 ara ja fa uns dies... 

16.3er Nota 79 (Balanyà – Bayer) 3m30s. 

I he volgut acabar amb la part final del concert que va fer en Josep-Maria i Marcel·lí Bayer al Nota 79 ara ja fa una mica, no massa. És una manera de fer-vos veure la diversitat acústica de la qual Balanyà en fa gal·la. En el mateix indret també va fer un concert amb en Ramón López, gran baterista establert i molt reconegut a París. En aquesta improvisació que van fer tots dos i que va durar mitja hora llarga, l’equivalent al primer tema, n’he agafat la tercera part, la final, iniciada pel pianista primer amb una seqüència persistent situada en el registre alt del piano, i ja apareixent allà a baix, les notes soltes i distorsionades del clarinet de Bayer. Tot va creixent de mica en mica, en intensitat emotiva, en volum, en estridència volguda, la del clarinet. Balanyà ha fet una ostensible evolució des dels delicats inicis fins el final més potent, tot i situar-se de manera reiterativa en un determinat missatge, el qual ha anat modificant al llarg del recorregut. Una obra que de ben segur ens ampliarà el nostre sentit de la oïda. 

Doncs res, que ja he acabat aquest programa que ha tornat a sortir llarg, tot plegat per voler-vos presentar aquests projectes que han estat, en la versió completa del programa que podreu llegir i escoltar al blog, els de la Undercurrent Orchestra i el seu “Everything Seems Different”, el de l’amic Joan Vidal i la seva “Black Pool Suite”, el de la formació argentina Orquesta Inorgánica i el seu “Noctámbulos”, i finalment en Josep-Maria Balanyà. Espero que us hagi agradat aquest salt estilístic que hem fet avui, en una mena de “Salt Mortal”. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 22 d’abril que tindrem a un magnífic quartet liderat per l’Elisabet Raspall, piano; Benet Palet, trompeta; Jordi Mestres, contrabaix i Aldo Cavíglia, bateria en un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.