Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I dic, i diem No a la guerra de Putin, no a la guerra de ningú, utopia aquesta última que mai les classes dominants han volgut eliminar, car el negoci armamentista no el volen perdre. No ens volen deixar viure en pau, no. Maleïts siguin tots ells. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys, i sí, perquè un dels tres projectes del programa d’avui és d’aquesta editorial estimada i amiga. 

El programa anirà de saxos tenors actuals, el del jove italià Francesco Geminiani i disc “Red Sky, Blue Water”, editat per Fresh Sound New Talent. L’altre saxo tenor és l’americà Jared Sims i disc “Against All Odds”, editat per Origin Records i finalment, el del també americà Walt Weiskopf i el seu European Quartet, “Introspection” ara sota l’aixopluc de Jazz Fuel. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 

Doncs començaré el programa amb el disc de Francesco Geminiani i disc “Red Sky, Blue Water”, publicat el 2021 per Fresh Sound New Talent. i enregistrat al Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York, el novembre de 2018. Mesclat i masteritzat per Michael Perez-Cisneros. Produït per Francesco Geminiani. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Totes els temes han estat escrits i arranjats per Francesco Geminiani, excepte el #6 de Billy Strayhorn i el #8 de Rocco Granata. I ells són: Francesco Geminiani (saxo tenor), Manuel Schmiedel (piano), Rick Rosato (contrabaix), Daniel Dor (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/francesco-geminiani-albums/53920-red-sky-blue-water-digipack.html .... 

I proposo que comencem el programa amb el tema de Billy Strayhorn  i el preciós arranjament que ell ha fet, del conegut i estimat..... 

1.6.- Chelsea Bridge (B. Strayhorn, arr, F. Geminiani) 6m18s. 

I aquest “Chelsea Bridge” compost del 1941 és un estàndard de jazz impressionista compost per Billy Strayhorn. El biògraf de Strayhorn, David Hajdu assenyala que "a diferència dels temes de pop i jazz basats en melodies convencionals del moment, “Chelsea Bridge” és 'clàssic' en la seva integració de la melodia i l'harmonia com un tot orgànic". També observa que "evoca vivament l'aigua de sota" el pont més que el pont en si mateix i que la peça és deutora de l'obra de Claude Debussy. Hajdu també cita l'arranjador i compositor de jazz Gil Evans dient: "Des del moment en què vaig escoltar “Chelsea Bridge”, em vaig proposar intentar fer-ho. Això és tot el que vaig fer... vaig intentar fer el que va fer Billy Strayhorn". La cançó va ser enregistrada originalment per l'orquestra Duke Ellington el 2 de desembre de 1941, amb Strayhorn (en lloc del mateix Ellington) al piano i solos del saxofonista tenor Ben Webster i el trombonista, amb trombó de vàlvules Juan Tizol. La llista dels intèrprets que l’han tocat és molt i molt llarga. 

I si el tema ja és maco, originalment, doncs amb aquest arranjament encara ho és més. L’arranjament ens ha permès escoltar la pulsió del contrabaixista, que s’ha convertit amb un motiu principal, fet també pel pianista, motiu amb el qual l’acaben i comencen. La melodia ha volat per sobra d’aquest coixí preciós. El so del tenor del líder ens ha acaronat fent-ne la melodia i posteriorment en la seva improvisació. La seva improvisació ha estat delicada, també per la suavitat i per com el baterista ha colpejat la seva bateria. Una base rítmica que s’ha quedat acompanyant al pianista en el seu preciós solo, tot i que curtet. I ells han estat Manuel Schmiedel (piano), Rick Rosato (contrabaix), Daniel Dor (bateria). El final ha estat majestuós, dolç, ideal per començar el programa. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I seguirem amb un tema propi i primer track anomenat.... 

2.1.- Red Sky, Blue Water (F. Geminiani) 5m35s. 

I amb una mica més de tempo els acabem d’escoltar en el tema que titula el disc. Un final marcat per la improvisació del baterista Daniel Dor, mentrestant el líder l’ha anat acompanyant amb un “Riff” repetitiu, posterior improvisació i motiu principal. Una melodia molt bonica feta sobre un ritme ternari, encara no massa definit en la mena d’”Intro” que ha fet, sobretot el líder en començar-lo. Ell mateix ha iniciat la seva improvisació, cosa que ha fet de manera ininterrompuda passant de la melodia al seu solo. Un fraseig lligat molt ben trenat, tot plegat amb un so càlid i llenguatge modern, esclar. Manuel Schmiedel al piano ha estat també molt precís per digitació però també per història explicada, i al final amb uns arpegis descendents preciosos. 

I ell mateix ha deixat escrit quatre ratlles a l’interior del CD....i ens diu què:

"Red Sky, Blue Water" és un projecte urbà, amb ritmes tan flexibles com els horaris diaris en constant canvi de la vida de la ciutat, i harmonies que intenten pintar retrats de moments efímers i recrear aquestes sensacions en la imaginació de l'oient. La ciutat és el meu element artístic. La seva gent, els seus artistes i la inspiració que la ciutat els hi extreu, els alts i baixos —sobretot els baixos— enriqueixen la meva imaginació i estimulen el meu procés creatiu. Cada ciutat té un vocabulari artístic diferent. El meu és el de Nova York. Deixar-ho pel Vell Món va obrir un nou capítol a la meva vida i una oportunitat per evolucionar encara més com a artista. Aquest àlbum és el producte d'aquesta transició i la meva transformació. Reunint un conjunt d'estimats amics i músics creatius, vaig compondre un repertori d'originals dinàmics que van servir de plataforma de llançament per a les interaccions musicals que van seguir. Aquest treball està inspirat en tots els llocs i persones que he trobat durant l'última dècada. Sense aquestes experiències no seria la persona i el músic que sóc avui. Francesco Geminiani. 

I encara seguirem amb el tema d’ell també i anomenat... 

3.5.- Luce (F. Geminiani)  5m30s. 

I aquesta ha estat una altra bona composició de Geminiani, on a partir d’un motiu principal, curtet i recurrent, que ha estat la melodia del tema, ell, de ben seguit s’ha posat a improvisar. Aquest saxofonista, a cada tema que li escoltem , l’estimem cada vegada més. S’ha clavat un “tros de solo” immens, amb fraseig, amb motius rítmics recurrents, amb un llenguatge de Jazz immens i una demostració de tècnica. Manuel Schmiedel al piano l’ha seguit amb igual mestria, fent però un solo sobri, elegant, tècnic sí però amb subtilesa amb en Rick Rosato (contrabaix) i Daniel Dor (bateria) acompanyant-lo la mar de bé, i el primer amb un “Walking” i per això, amb Swing, i el segon a la bateria fent de les seves, les qüestions rítmiques. Uns “quatres” amb el baterista fets per piano i saxo tenor, ens han apropat al final, a la melodia principal. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

I acabarem amb el tema més vital, l’anomenat... 

4.2.- SOS (F. Geminiani) 5m56s. 

I tot i que a vegades no ho sembla, hi ha increment de tempo en els temes, i aquest ha estat el que més. Sí que ho notem en la improvisació del líder, el qual ens ha tornat a mostrar la seva gran tècnica. El seu ràpid fraseig i creativitat han estat a un gran nivell, en aquest tema i en la resta de temes del projecte. La melodia inicial, amb càlida sonoritat i molt bonica, ens l’han mostrat com a un sòlid compositor. Manuel Schmiedel al piano l’ha seguit amb una altra gran demostració de bon gust i inventiva. Digitació prístina, acords de la mà esquerra, els adequats, i una mà dreta lleugera i gràcil primer en el registre baix del piano, per després anar pujant per centrar-se en el registre del mig. Hem pogut escoltar com Rick Rosato al contrabaix ens ha clavat una gran improvisació, mentre Daniel Dor a la bateria l’ha acompanyat subtilment. Gran tema per acabar el seu projecte. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I després d’aquest primer i magnífic projecte del saxo tenor italià Francesco Geminiani, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor narrativa i per fer-ho sempre relacionat amb les músiques del programa.

 

I nosaltres seguirem amb el programa i ara us proposo que escoltem al saxo tenor americà Jared Sims i el seu disc “Against All Odds” publicat el 14 de febrer de 2022 per Origin Records. Enregistrat el 28 de juny de 2021, gravat i mesclat per Craig Welsch al Rear Window Studio, Boston, MA. Masteritzat per Paul Lipton, Boston, MA. Produït per Jared Sims. I ells són: JARED SIMS saxo tenor; STEVE FELL guitarra; KEALA KAUMEHEIWA contrabaix; LUTHER GRAY bateria i AMY M. ALVAREZ recitació (#4). Totes les composicions són de Jared Sims. I al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82840 ..... 

I proposo que els escoltem en el preciós tema anomenat... 

5.6.- Threnody (Jared Sims) 6m25s. 

I sí que hem notat que el so d’aquest tenor és una mica més “punyent” que el de l’italià. El tema l’ha iniciat ell amb una mena de “Intro” amb el suport dels arpegis de la guitarra i plats del baterista. Aquesta introducció s’ha convertit en el tema, en la melodia, de mica en mica. El ritme ternari a tot delicat vals ens ha captivat ja des del primer moment, cosa que ha passat en la improvisació del líder. Jared Sims ens ha impressionat per la seva potència i sonoritat. Llenguatge modern i sonoritat que ens recorda potser a Joe Henderson. Gran solo del líder i compositor que ha deixat pas al del guitarrista Steve Fell, ell ara a trio amb Keala Kaumeheiwa contrabaix i Luther Gray, bateria. Ens ha agradat força també la seva improvisació, amb un final farcit d’acords. I quin final més apoteòsic, majestuós, que per iniciar el seu projecte aquest tema ha anat la mar de bé. 

Jared Sims toca tots els saxos, clarinets i flauta. Ha fet gires pels Estats Units i per Europa, Amèrica del Sud i Àsia. Sims ha actuat/gravat amb una gran varietat d'artistes com Rufus Reid, Matt Wilson, Han Bennink, Cecil McBee, Bob Brookmeyer, Oteil Burbridge, Soulive, Temptations, Four Tops, 10.000 Maniacs, Artie Shaw Orchestra i Jimmy Dorsey Orchestra. Ha encapçalat concerts a llocs com Bangkok, Kuala Lumpur, Nova York, Boston, Washington, Seattle i Pittsburgh. Actualment és el Director d'Estudis de Jazz a la Universitat de West Virginia i té experiència com a docent a URI, UNH i Boston University.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

I seguirem amb ells i el tema..

6.2.- Flowering (Jared Sims) 7m29s. 

I aquest “Flowering” té també una “Intro” preciosa. Ara bé, com ha canviat el tema amb els compassos previs amb el baterista fent-ne una improvisació, i amb el guitarrista i baterista donant-li tot el seu suport. I vet aquí que ha aparegut el líder amb un “tros de solo” i enèrgica sonoritat. La seva improvisació ha estat de nou al més alt nivell, recorrent la major part del registre de l’instrument, situant-se però molta de l’estona en el registre del mig. I posterior al seu solo hem escoltat els acords primer i després execució solista del guitarrista Steve Fell. La pulsió del contrabaixista i feina del baterista l’han ajudat a fer la seva tasca solista, diversa i reeixida, amb un so de guitarra allò de lo més “cru” i “net”. El Groove ha estat brutal, el dels dos de la base que l’han acompanyat, mentre ell ha desgranat la seva creativitat, en un tema que té una cadència d’acords magnífica i que ens recorda a un tema, a moments, a un estàndard. El final, de nou majestuós. 

Tot i que reflexiona sobre les emocions àmplies i en cascada i les infinites complicacions creades per la pandèmia, el saxofonista Jared Sims aconsegueix d'alguna manera trobar una veu optimista que s'obre camí a través de la narrativa d'”Against All Odds”, el seu desè enregistrament en solitari. El guitarrista Steve Fell, el baixista Keala Kaumeheiwa i el bateria Luther Gray han estat companys a la vida musical de Sims des de fa anys, amb moltes experiències compartides i aportant una profunditat emocional fàcil d'accedir a les seves històries. "Angst" explora la por a la reclusió. La cançó del títol tracta sobre el pare de Sims que va sobreviure després de 3 mesos amb un ventilador, mentre que "Dear Gaia" reflexiona sobre la deessa de la Terra a través de la poesia de la seva dona, Amy M. Alvarez. Against All Odds revela un record honest de la veritat mentre recordem celebrar tot el que és i serà fantàstic a les nostres vides. 

I encara un altre tema d’en Jared Sims i que titula el projecte anomenat...

 7.1.- Against All Odds (Jared Sims) 4m15s. 

I aquest tema de Sims ens ha agradat també molt, la melodia, els canvis harmònics, la qüestió rítmica, el tempo mèdium, i com el baixista i baterista porten de bé la màquina rítmica, també amb els acords del guitarrista. Tema de 10 compassos dels quals Jared ens n’ha fet dos “chorus” amb la melodia  iniciada per ell mateix, i amb un canvi tonal ben assenyalat en els dos acords finals, en un tema curtet que ben aviat ha deixat pas a la improvisació del líder. Ens ha captivat de nou per com n’ha fet la improvisació, amb una  presència de so a primera línia, so robust però no en excessiu que pugui sonar estrident, que no, que no li sona. Una història explicada del líder amb l’harmonia ben present, amb la melodia ben present. Una creativitat al servei de la melodia, la del líder, i per això ens ha agradat tant. Fell a la guitarra ha estat també sobri, treballant amb els arpegis, acords i no només. El so de la seva guitarra, nítid, i també el seu llenguatge ens el situa en un entorn un tan allunyat dels guitarristes jazzeros, fent però una feina exquisida. I Jared ha recuperat el tema i l’han acabat dolçament.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I acabarem amb el projecte i temes de Jared Sims amb el tema anomenat... 

8.3.- Waiting (Jared Sims) 6m11s. 

I  de nou han començat un tema amb els darrers acords. I amb aquest tema més vital hem acabat el projecte de Jared Sims, tema molt bonic de melodia, i amb un ritme ben marcat per la pulsió del contrabaix, alhora que els copets als plats del baterista. Tema que té un pont maco i canvi tonal preciós ja a les seves acaballes, moment en el qual el líder n’ha iniciat les improvisacions. Un fraseig lligat, so amb molta presència, fermesa, llenguatge brutal i tècnica la d’aquest jove saxofonista que toca tots els saxos, flautes i clarinets, sembla ser doncs que és un crac. I com camina el tema, per la base de dos, de contrabaix i bateria, aquest sempre molt subtil amb els copets al plat “ride” i timbales. El solo del guitarrista Fell ens ha copsat de nou per la seva quasi absència de llenguatge jazzístic, però que maco l’ha fet, igualment. Doncs res, amb aquest tema els hem acabat d’escoltar i crec que hem gaudit tots plegats del seu llegat, del què ens han explicat. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I ja per acabar el programa d’avui que l’he dedicat al saxo tenor actual, proposo que escoltem el del també americà Walt Weiskopf European Quartet ara sota l’aixopluc de Jazz Fuel. Disc editat el 2022 i enregistrat en dues sessions, la primera i temes de l’1 al 8 entre el gener i març de 2021 a tres llocs diferents, Copenhage, Richmond i Berlin, mentre que la segona es va enregistrar el gener de 2020 també a Copenhage. Més dades les llegireu a la contraportada del disc que trobareu al blog. I aquí hi tenim a: Walt Weiskopf, saxo tenor, flautes i clarinet; Carl Winther, piano i teclat; Andreas Lang, contrabaix i Anders Magensen, bateria. La majoria dels temes són d’en Walt Weiskopf coses aquestes que us aniré aclarint. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://jazzfuel.com/project/walt-weiskopf-introspection/ on ens parlen que hi hagué l’”Introspection 1.0”, essent-ne aquest la versió 2.0. 

El saxofonista, compositor i autor Walt Weiskopf va començar la seva carrera a Nova York actuant amb la Buddy Rich Big Band l'any 1981 a l'edat de 21 anys. Des de llavors, ha deixat una marca impressionant tant com a líder com a company amb 20 CD aclamats per la crítica i innombrables crèdits de  sideman com ara actuar i enregistrar amb Buddy Rich, Frank Sinatra, Steely Dan, Donald Fagen, Boz Scaggs i Michael McDonald. I més coses que podreu saber si entreu a la seva pàgina web: https://waltweiskopf.com.... 

I proposo que els escoltem en l’estàndard de Swan arranjat pel líder i anomenat.. 

9.3.- When Your Lover Has Gone (E. A. Swan arra, W. Weiskopf) 6m0s. 

I "When Your Lover Has Gone" és una composició de 1931 d'Einar Aaron Swan que, després d’aparèixer a la pel·lícula de James Cagney, “Blonde Crazy” aquell mateix any, es va convertir en un estàndard del jazz. Carmen McRae va ser una de les moltes que la van cantar, a banda de molts dels instrumentistes que l’han tocat, com és el cas. Aquí, en Walt ens ha fet una “Intro” molt bonica primer ell sol i després amb acords del pianista per ja escoltar-lo fent-ne la melodia. El so del seu saxo té també la trempera que li hem escoltat amb en Jared, l’atac de la nota a l’instrument, vull dir, tot i que el timbre és diferent, essent un pèl més agut. Un tema molt maco i millor arranjament el d’en Weiskopf. Un solo molt melòdic, fent també passejades ràpides, amb arpegis i escales inversemblants, alhora que mostrant-nos la seva creativitat. Una base rítmica amb marcatge del baterista i baixista, i amb el so de fons del teclat electrònic. Qui feia anar el teclat, Carl Winther, s’hi ha posat amb el piano, oferint-nos una molt bona improvisació. Pulsació, poques notes i ben posades. Escales, que també, en definitiva una exposició solista elegant. Bon tema per començar el seu projecte. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. 

I seguirem amb un altre magnífic tema, ara propi i que titula el disc anomenat... 

10.7.- Introspection (Walt Weiskopf) 5m27s. 

I quin bon tema aquest “Introspection” del líder Walt Weiskopf. Iniciat amb una “Intro” de contrabaix, ja amb el ritme i tempo inclòs, per ben aviat aparèixer la melodia al seu càrrec i la resta de companys. El motiu principal es repeteix fins arribar al canvi tonal del “pont”, tema molt ben “construït”, composat vull dir, amb un final que dóna pas a la improvisació del líder. Aquest saxofonista té una trempera impressionant en directe, que per això sona aquest disc, perquè el Joan en va adquirir dos, un per a ell i un per a mi el dia que el vam veure a Terrassa, gràcies Joan. En disc, tot és perfecte, però no m’imagino que hagin fet aquest tema massa vegades fins que els hagi agradat. Un parell, com a molt. Gran solo del líder, amb el seu so i atac a la nota, i creativitat a dojo, la mateixa que ens ha mostrat el pianista. Winther al piano ha fet un solo magnífic, un tant percussiu, amb passejades amunt i avall del teclat del piano amb escales i arpegis inversemblants. Tema de nou, amb el motiu repetitiu, canvi tonal i final. Gran tema del líder. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

I encara els escoltarem i ara amb un estàndard tema de Brodszky i arranjament del líder, anomenat... 

11.12.- Be my Love (N.Brodszky arr. W. Weiskopf) 5m14s. 

I "Be My Love" és una cançó popular amb lletra de Sammy Cahn i música de Nicholas Brodszky. Publicada el 1950, va ser escrita per a Mario Lanza, que la va cantar amb Kathryn Grayson a la pel·lícula de 1950 “The Toast of New Orleans”. El tempo original és més el de balada que no pas el que hem escoltat. Sarah Vaughan el canta així, amb tota una orquestra de cordes fregades, i també d’altres cantants. En Walt ens ha fet un arranjament magnífic amb un bon Groove, i improvisacions a tot Swing. Després de la melodia hem notat com el contrabaixista ha iniciat el seu “walking” donant pas a la improvisació increïble que ens ha fet el líder Weiskopf. La base de dos, amb Andreas Lang, contrabaix i Anders Magensen, bateria, han estat immensos, conjuntament amb el pianista Winther. Aquest darrer ens ha fet un altre gran solo, i ves per on que també ens l’ha fet el baixista Lang. Un quartet de lo millor, amb el líder de les amèriques, mentre que el trio base, europeu per tots els costats. 

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.

 

I ara ja acabarem projecte i programa d’avui amb el tema anomenat... 

12.9.- Dot Dash (Walt Weiskopf) 4m13s. 

I sí, hem acabat el programa amb un tros de tema del líder, primer amb la “intro” del baterista, després melodia i Swing per “walking” del baixista que ja no abandonarà en les improvisacions. Walt Weiskopf ha estat qui primer l’ha fet, i de nou amb un llenguatge jazzístic personal i brutal. Velocitat de fraseig magistral, recursos tècnics a base d’arpegis i escales increïbles, i sempre amb un Swing incommensurable. Una demostració de mestria la que hem pogut gaudir escoltant-lo, escoltant-los a tots quatre. I sí, més pel propi líder, el qual també ha aportat les seves composicions, com aquesta, i tots els arranjaments. Winther al piano l’ha seguit amb la mateixa elegància que li hem escoltat en tots els temes. Swing en la digitació, no massa notes i ben posades. Al final, gaudi pel baterista Anders Magensen al qual encara recordem del directe a Terrassa. Gran tema del líder Walt Weiskopf i interpretacions de tots quatre per acabar el programa d’avui que com sempre espero us hagi agradat. I recordo que hem escoltat a tres magnífics saxos tenors, primer amb Francesco Geminiani, després amb en Jared Sims i acabant amb en Walt Weiskopf, i havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.