Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I aquesta setmana us proposo escoltar unes músiques de tres projectes personals, dos d’ells totalment originals i el tercer amb al·licients diversos com és el cas que el gran harmonicista, i organista del “Hammond B3”, en Víctor Puertas hagi col·laborat amb en Marc Ferrer Trio en el seu “Hotcha”, editat per Àmbit Records, editorial d’en Marc. Els personals són el més íntim d’en Pau Viguer Trio anomenat “Dreaming” per arribar al més vital amb ritmes brasilers i andalusos dels Brazulada liderat pel Julián Sánchez i anomenat “Samba Luiza” i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I començarem el programa d’avui amb en Pau Viguer Trio i el seu “Dreaming”. Aquest és un projecte parit a València, i aquí hi tenim al líder Pau Viguer, piano i composicions; Xuso Barberá, contrabaix i Felipe Cucciardi, bateria. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del músic, valencià com és en Pau: https://www.pauviguermusic.com .... 

I al blog hi podreu llegir el meu comentari sobre tots els temes del projecte.. 

Un projecte amb 8 composicions pròpies, on el classicisme del seu pianíssim amb la música de Mozart a la “intro” del seu preciós tema “Deconstrucción de Clementi”, un dels més íntims de tots, es va desenvolupant amb el tema a piano sol “Geppeto escapa de la ballena”, i passa després a la força més rítmica interpretació i homònima ja amb el trio sencer i tema més vital i llarg. “Homofonía” és una altra composició a tempo de balada, tot i haver-hi el marcatge del canto de la caixa del baterista. És íntima, dolça de melodia i amb una melòdica improvisació del contrabaixista. Una altra delicada composició és “12x8 para Pep”, amb la “intro” preciosa per després seguir el tema amb moments i canvis rítmics diversos. La resta dels quatre temes tenen tots una determinada trempera rítmica, coses aquestes que el baterista domina la mar de bé, sense oblidar al contrabaixista, i menys encara al líder al piano. Així doncs “Dreaming” que titula el projecte té aquesta ascendència rítmica i més encara pel solo del baterista ja acabant el tema. “212 Farenheiht degrees”, té uns inicis suaus que després canviaran a més rítmics, alhora que amb moments melòdics molt aràbigs, crec que els d’una part del “pont”. Dels arpegis del pianista encabits en el motiu principal passen a d’altres moments melòdics, sempre però amb la rítmica al costat, la del baixista i baterista. El “S.O.S Tierra” comença amb un marcatge rítmic del trio, visiblement emprenyats per com la tenim de fotuda, la terra. La melodia i fins i tot la improvisació del líder, a moments, la encabiríem en l’entorn clàssic. Coses diferents són les que fa el contrabaixista en la seva improvisació. En definitiva és un projecte que ens ha permès descobrir la veu personal al piano d’en Pau Viguer, les seves composicions alhora que copsar la diversitat musical que es produeix a la nostra terra germana, la terra valenciana. 

I com que aquest programa l’he titulat “Des de les calmes als diferents ritmes”, proposo que els escoltem en aquesta preciosa balada anomenada... 

1.7.- Homofonía (Pau Viguer) 5m47s 

Doncs sí, quina preciosa balada ha compost en Pau Viguer, aquesta “Homofonía”. Bonica melodia amb el tempo calmat, on en una part de l’harmonia, va seguint una seqüència  descendent d’acords d’una gran bellesa. És una magnífica composició, que ves per on la podríem situar com a banda sonora d’una pel·lícula d’un tarannà melancòlic, el d’una pèrdua amorosa, per exemple, tal és el to menor que hi intuïm. En Xuso Barberá n’ha fet una delicada improvisació, melòdica i molt sentida i profunda. La del líder ha estat però més brillant per la afluència dels acords alhora que per la seva mà dreta en el registre agut però també per la seva digitació percusiva, tot i que no massa. 

El pianista i compositor Pau Viguer ha compost aquest nou àlbum (el cinquè del trío) explorant records dels calaixos de la seua memòria, com des d’un somni...i per això el títol “Dreaming”. La realitat i la ficció es barreja ara; la música clàssica que va aprendre de nen (Bach, Clementi…) es fonen alhora amb el jazz a través de les seues composicions. També afloren en els seus somnis la preocupació pel planeta Terra, o la tristesa viscuda per la mort del seu company Pep, contrabaixista. Somnis que produeixen por com en Geppetto o, calma com en Homofonía. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

Tot i el títol del programa, no els escoltarem més així de delicats de tempo, sinó que ho farem amb els temes més rítmics, o sigui que els escoltarem ara amb el tema anomenat.... 

2.8.- S.O.S. Tierra (Pau Viguer) 6m21s. 

I tot i el títol del tema que no ens convida a l’optimisme, el tema sí que ho és, d’optimista. Segurament aquest és el missatge que ens vol enviar, el de no baixar la guàrdia i seguir amb els esforços per salvar-la, aquesta nostra estimada terra que tan malament tractem. I el tema té un ritme així com trencat en els inicis, i després, tampoc sembla ser un senzill, 4x4, i més aviat un ternari no massa senzill. La pulsió del contrabaix així ens ho indica alhora que la gestió del ritme que en fa el baterista. El líder Pau Viguer és qui primer ha fet la primera improvisació, després d‘haver presentat el tema. Un solo amb aires clàssics, el d’un tema que té també un “pont” força reeixit. També en Xus al contrabaix ha fet una bona tasca solista, afinació perfecte, llenguatge proper al del Jazz, bona gestió de l’harmonia, en fi, bona feina, la de tots tres, car el baterista els ha acompanyat amb copets a la caixa, als plats i gestió del ritme. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda.

 

I seguirem d’aquesta manera rítmica i diversa amb el tema anomenat... 

3.6.- 212 Farenheiht degrees (Pau Viguer) 5m05s. 

I quin altre bon tema, i ara amb una sèrie d’arpegis del pianista, tot plegat però, després de la “intro” del líder a piano sol. El tema té també un tarannà positiu, i el pont té una part on al final hi reconeixem uns preciosos motius aràbigs. En Pau ha iniciat les improvisacions, personals, perfectes des del punt de vista tècnic i amb un molt bon gust musical.  L’harmonia del tema potser convida més a improvisar en un context allunyat del Jazz pur i dur. El contrabaixista Xuso Barberá ha tornat a brillar amb la seva improvisació, i també la gestió que ha fet el baterista Felipe Cucciardi ha estat també magnífica. I els preciosos arpegis del tema previs a la part B i motiu aràbig han tornat a aparèixer tot just abans d’uns moments rítmics diversos amb el baterista i contrabaixista, tot això arribant al final d’aquests 212º Farenheit. 

De nou acompanyat pels músics Xuso Barberá al contrabaix y Felipe Cucciardi a la batería, músics amb trajectòria de llarg recorregut, en aquest nou treball se evidencia la conjunció dels tres músics. Això s'observa especialment en temes de l'àlbum com a “Dreaming” o en “Geppetto escapa de la ballena” on es combinen els ambients sonors amb altres moments de força i tensió màxima. Sens dubta un àlbum per gaudir de la fusió del jazz amb altres estils que agradarà tant als amants del jazz com als ulls que busquen noves avantguardes sonores. En definitiva un trio en el que podem gaudir d'un jazz de qualitat i amb unes composicions totalment originals i úniques. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I ja acabarem amb el projecte d’en Pau Viguer amb el tema anomenat... 

4.2.- Geppeto escapa de la ballena (Pau Viguer) 4m07s. 

Doncs déu n’hi do aquest tema d’en Pau, on també la qüestió rítmica és impressionant i més encara pel solo que ens ha fet el baterista Felipe Cucciardi a la meitat del tema, tot just abans de recuperar el líder la melodia del tema per acabar-lo després. Els inicis han estat també molt bonics, amb una preciosa “intro” a piano sol, per ben aviat immiscir-nos en la melodia del tema. El canvi tonal del pont és també reeixit i d’una evident bellesa. Pau ha iniciat les improvisacions, i de nou situades en l’entorn clàssic i a moments amb espurnes de fusió. La mà esquerra del pianista, conjuntament amb el contrabaixista, han fet una línia de baixos que ha estat imprescindible com a recolzament al baterista en el seu solo. Bon tema, bon projecte d’aquest pianista i compositor valencià que tenia pendent de posar-vos, i vet aquí que avui i en aquest programa de creadors del país, m’hi ha anat la mar de bé. 

Pau Viguer ha estudiat piano al Conservatori Superior de València y ha estudiat jazz amb pianistes como Ricardo Belda, John Serry, Robert Wilkinson o Vivian León. Els seus pianistes favorits per inspirar-se en la composició i com a músic són Kenny Barron, Oscar Peterson, Esbjörn Svensson, Chick Corea o Bill Evans. 

I després del projecte d’en Pau Viguer sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per fer-ho sempre amb la teva dolçor i relacionat amb les músiques del programa.

 

I seguiré amb el programa i els canvis musicals que a partir d’ara tindrem, i primer amb el projecte de l’amic Marc Ferrer Trio & Víctor Puertas, disc editat per l’editorial del pianista Àmbit Records, disc enregistrat el 31 d’agost i l’1 de setembre de 2021. I aquí hi tenim a Víctor Puertas, veu i Hammond B3; Marc Ferrer, piano; Pep Rius, guitarra i Olivier Rocque, bateria, amb la col·laboració de Big Dani Pérez, saxo tenor en el tema #3. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del pianista https://www.marcferrer.cat/ i de la discogràfica http://ambitrecords.com/ .... 

I al blog hi podreu llegir el meu comentari sobre tots els temes del projecte.. 

I aquest és un projecte amb 11 temes on ells deambulen per diversos estils amb una base de Blues però també el Jazz en alguns d’ells. A Puertas el podem escoltar cantant amb tot el cor de món com fa en la balada “Honest I do”  on hi col·labora en Big Dani Pérez al saxo tenor, tema a tot Blues i no només, el tema més lent del projecte. I sí, perquè a partir d’aquí el Swing apareix també en temes delicats de tempo mèdium com és el “Why Don’t You Do Right” on canta també en Víctor. I un altre tema mèdium de tempo és el “Soft Winds” de Benny Goodman, crec jo, havent-ne fet una versió un tant modificada per arranjaments i demés, amb un Swing brutal i magistral interpretació de Puertas a l’orgue alhora que la del piano de Ferrer. Més rítmic és el “Smack Dab in the Middle” i veu de Puertas i també a tot Swing sobretot en les improvisacions. I un altre tema al mateix tempo és el que inicia Puertas amb l’orgue i després segueix cantant-lo, el magnífic “One Mint Julep”. I tema divertit és el “Hot Barbeque” a tempo un pèl més viu i ritme rock and roller on tots ells canten el motiu principal i títol del tema. I un tema a tot “Gospel” és el “Shuffin’” de Barney Kessel, i per tant en Pep en torna ser el protagonista inicial amb melodia i primer solo. I el tema que titula el projecte “Hotcha” va també a un bon tempo i té també espurnes de Gospel, alhora que magnífiques improvisacions com la de l’altre líder Ferrer al piano. I una altre composició que ells s’han encarregat de convertir a tot Gipgy Jazz és el conegut i tema tradicional “Dark Eyes” iniciat molt lentament per la guitarra de Rius, per després doblar el tempo, i encara més, doblant-lo de nou i sempre amb la guitarra d’en Pep Rius, que després ja ho farà en Puertas, en un tema tradicional, amb una “intro” molt delicada, tot i canviar el ritme i anar a parar a un tema en l’ona “Gipsy Jazz”. I sí els dos més heavys de tempo  són el “Clockwise”, tema amb el qual els començareu a escoltar si aconseguiu aquest magnífic disc, i després el Blues cantat per Puertas, “I Got to Go” i amb una primera impro de Ferrer al piano i posterior de l’organista amb tot el Hammond del món. 

Doncs ja podem escoltar-los i ho farem amb el tema que ells han arranjat i que jo crec que és de Benny Goodman, el magnífic.... 

5.7.- Soft Winds (Benny Goodman) 6m42s. 

I una de les millors versions que m’agraden a mi és la que van fer Art Blakey & The Jazz Messengers en els seus concerts en directe al Cafè Bohemia i disc enregistrat “At the Cafe Bohemia, Vol. 1” i gran solo i interpretació de Hank Mobley, fent un solo de llibre. A primera escolta un percep un canvi de to respecte el tema dels Messengers però no de tempo, que és força similar. Si que hi ha un arranjament que canvia algunes coses, com són la pròpia melodia i per tant els acords, també. Tot i així el tema se sustenta sol per la base rítmica sòlida a tot Swing i per descomptat per la improvisació de Víctor Puertas al Hammond B3. Ens ha captivat pel seu sentit del ritme alhora que per les qüestions del so propi de l’instrument i també pel domini del seu llenguatge, barreja de Blues, Jazz i Gospel. Gran solo d’aquest multi-instrumentista que avui ens captiva amb l’orgue, canta i no toca l’harmònica, car aquesta és de Blues estricte, i avui no toca. Marc Ferrer també ha fet una gran tasca improvisant amb el piano, amb digitació prístina i percussiva, alhora que farcit de Swing tot plegat. Com el solo del contrabaixista Pep Rius que avui ens ha sorprès tocant la guitarra i què bé ho ha fet. El solo, brutal, so clar com una patena i fraseig força jazzístic. Gran tema per començar el seu projecte, on també hem pogut escoltar el solo del baterista Olivier Rocque.  

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I seguirem ara amb un tema més vital amb en Víctor Puertas veu i orgue Hammond i tema de  Rudy Toombs i que Ray Charles es va encarregar  de fer-nos conèixer, anomenat... 

6.8.- One Mint Julep (R. Toombs) 4m20s. 

Doncs ja veieu quina marxeta més maca la d’aquest tema i sí, la marxeta d’aquest projecte, amb un tema a tot Rhythm&Blues. Un tema que Ray Charles va encabir en el seu disc a tota Big Band, anomenat ”Ray Charles - Genius + Soul = Jazz” disc del 1961 i fent aquest tema eminentment instrumental, si n’exceptuem els moments que tota la Big Band fa els seus crits. Els nostres herois l’han fet al mateix tempo, però cantat pel Víctor, cosa que no va fer Ray Charles en el seu disc. Puertas se’ns ha aparegut com un bon cantant, coses que ja li sabíem de referències i directes, i la seva mestria a la veu l’acompanya amb la  gestió que en fa de l’orgue Hammond. Pep Rius a la guitarra ens ha agradat força, a ell a qui sempre l’hem escoltat amb el contrabaix. So nítid el de la seva Gibson de caixa, so pelat, d’aquell que ens agrada tant a nosaltres i bon discurs. Marc Ferrer, líder del trio, ha fet també un reeixit solo al piano, percussiu però no massa, bon llenguatge entremig del Blues i el Jazz, coses que ell fa tan bé. En fi, tema a tot Groove, paradigma d’aquest magnífic projecte. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es . 

I seguirem amb un pèl més de vitalitat, tot i començar lentament, amb el tradicional que ells faran a tot Gipsy Jazz i anomenat.. 

7.10.- Dark Eyes (tradicional) 5m02s. 

I ja heu pogut escoltar quina versió n’han fet d’aquesta cançó popular i tradicional russa. Un tema, “Les Yeux Noirs”, que Django Reinhardt havia fet a tot “Gipsy Jazz”, i que ells han volgut emular. Un tema que sol començar així de lent que han fet, per després una mica més viu, i finalment a tot Gipsy Jazz per tempo fast. En Pep Rius ha fet una bona interpretació melòdica alhora que solista del tema, a tot Swing per les escombretes de l’Olivier Rocque alhora que l’acompanyament d’en Víctor Puertas a l’orgue. Ell mateix n’ha fet també una magnífica improvisació seguint a moments l’aspecte melòdic i a moments amb frases i recursos que ens han frapat. Bon tema també que de ben segur gaudireu si els ajudeu a ells adquirint-ne el disc.   

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I acabarem a tot Rock and Roll amb el tema de Georges Benson anomenat... 

8.1.- Clockwise (G. Benson) 4m04s. 

Doncs aquest tema, en George Benson encara el va fer més viu de tempo en el seu disc del 1966 anomenat “It’s Uptown, With The George Benson Quartet” i tots ells varen ser: George Benson, guitarra; Lonnie Smith, orgue Hammond; Ronnie Cuber, saxo baríton i Jimmy Lovelace, bateria. I els nostres herois n’han fet una versió acurada, idèntica a la original per l’arranjament, i només una mica, no gaire, més lenta que la original. Improvisacions d’en Marc Ferrer al piano, amb tots els aires dels pianos i maneres típiques de l’Scott Joplin, les dels primers pianistes, per com l’ha iniciat colpejant les tecles del registre agut, de manera repetida amb la mà dreta, i demés meravelles. Solos d’en Pep a la guitarra, ell de nou magnífic amb un so sobri, elegant, com també ho ha estat el solo d’en Puertas a l’orgue Hammond, ell que en fa també la gestió dels més greus amb els pedals. I què bé han sonat els baixos en tots els temes que els hi he escoltat, i que en són 11 en el disc, havent-vos-en posat una curta selecció per problemes dels tempos de les emissores de ràdio. O sigui, que us recomano que l’adquiriu, aquest, l’anterior d’en Pau Viguer i el que ara escoltareu liderat pel gran trompetista granadí, en Julián Sánchez. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I farem de nou un salt estilístic amb diversitat també de ritmes, coses que passen aquí, al Jazz Club de Nit, on donem “carta blanca” als projectes dels músics que ens envien els seus projectes, sempre i quan estiguin en els marges adequats a la qualitat del programa. I acabarem els projectes d’avui i així és que proposo que escoltem alguns temes del marxós treball de l’inquiet Julián Sánchez i formació anomenada Brazulada i CD anomenat “Samba Luiza”. Enregistrat per Curro Ureba el novembre de 2020 a Trafalgar Estudios, El Palmar, Cadis. Mentre que les percussions menors es van enregistrat el desembre de 2020 als Salve! Estudios, Paraibo, Brasil, i ho va fer Felipe Ceará. Produït per Julián Sánchez, producció executiva de Javier Galiana. I aquí hi tenim a: Enrique Oliver, saxo tenor i soprano; Fernando Brox, trombó, flauta travessera i flautín; Valentín Murillo, flauta   travessera, flauta alto i flautín; Javier Galiana, piano, veu; Julián Sánchez, trompeta, fiscorn, veu; Joan Massana, contrabaix, David León, bateria i Felipe Cearé, percussions menors i brasileres. Amb la col·laboració de Salvador Sobral, veu a “El Nómada”. Composicions i arranjaments originals de Julián Sánchez, excepte un tema que és de la parella Gonzaga- Teixeira. 

I al blog hi podreu llegir el meu comentari sobre tots els temes del projecte.. 

I aquest treball de Julián Sánchez és una declaració d’intencions d’una estètica i d’una manera de viure, on ell mateix ha volgut encabir-hi els seus pensaments, com la lletra de la seva cançó “El Nómada”, on ens recorda els orígens del fet de ser nòmada i la relació amb la vida de la ètnia gitana. Una preciosa balada primer cantada, però després interpretada amb tota la dolçor pel saxo tenor de l’Enrique Oliver i el recolzament dels altres vents. Un altre tema delicat de tempo és el preciós “boleret cha-cha-cha” anomenat “Santos Cha”, iniciat per la trompeta del líder, i amb el rerefons de la resta de vents. El desenvolupen de manera magistral, i tots plegats, com també la base rítmica i amb les percussions de Santiago. Preciós el solo de Julián. Un altre dels ritmes d’aquest treball és el del “Choro” podent-lo escoltar en el tema “Choro Puxado”, on a banda del propi ritme, podrem escoltar tota la calidesa de les improvisacions, les del líder i les de la flauta de Fernando Brox fent-ne ells uns chorus, primer l’un i després l’altre, sense oblidar el saxo soprano de l’Enrique.

I la “samba” també hi és en el tema que titula el projecte, “Samba Luiza”, també un treball col·lectiu de tots els vents a l’uníson i una secció rítmica impressionant, alhora que primera i gran improvisació del contrabaixista català Joan Massana, ell vivint a les terres del sud de fa temps. I el tema “Assum Preto” l’inicien els vents molt delicadament amb una llarga “Intro” per després desenvolupar-lo la veu i text del cantant dolçament amb el recolzament dels vents. Les coses però canviaran a la meitat del tema esdevenint després una meravella rítmica i melòdica, amb una flauta de Brox protagonista en els inicis d’aquest canvi. I el tema que Julián ha dedicat a Paraiba, Brasil lloc on ell s’hi va estar i per això aquest projecte, és el tema “Parayba Com Amor”, ja amb tot el ritme i sabor del món i melodies compartides dels vents i primera improvisació d’Oliver al saxo tenor. I més vital és el “Tu Con Maraca”, amb melodies a càrrec de tots els vents ampliant encara més el concepte col·lectiu del projecte, car ells són Brazulada, tot i ser les composicions i idea inicial de Julián Sánchez. A les impros de Brox, flauta i Oliver al soprano li ha seguit de nou la melodia principal amb tots ells, per després fer-les, les improvisacions el líder, sons diversos de lliure improvisació i més modernitats. I ja finalment, el “Baile del Sambitas” va a tot tempo fast i melodia col·lectiva com sempre, tot i haver-hi algun canvi rítmic. El solos els comença Julián a la trompeta, seguint Fernando flauta i trombó, i el saxo tenor de l’Enrique. I això ho fan en un parell de chorus per finalment escoltar el solo del pianista Galiana. Gran projecte d’aquesta formació Brazulada, liderada pel Julián Sánchez i seves composicions i idea primigènia. 

I us proposo escoltar-los amb la bonica composició i balada a tot cha-cha-cha anomenada... 

9.2.- Santos Cha (Julián Sánchez) 7m14s. 

I quin canvi de ritmes i estils, oi? Sí, ara escoltarem una estoneta aquestes músiques tan ben parides i interpretades per tota aquesta colla de grans músics, alguns d’ells, amics nostres com el Julián, Fernando, Enrique, i d’altres ben coneguts com el Javier. Una preciosa balada d’aquest mestre del metall, Julián Sánchez, que tan ens fa músiques així de dolces, com ens fa les més agosarades, les del Free Jazz i Lliure Improvisació. Versàtil com el qui més, alhora que un dels millors en això de tocar el metall més daurat. Bonica composició, melodiosa, càlida, i sobretot, feta amb l’amor més gran per la terra i amigues i amics que ell va fer a Paraiba. I quin canvi més maco que té el pont del tema; canvi tonal i rítmic a tot cha-cha-cha, preciós. Julián Sánchez és qui primer ens ha acaronat amb el seu so i reeixida improvisació, tècnica, sonoritat, llenguatge, calidesa fins i tot tocant les notes agudes. Més profunda ha estat pel so, la de l’Enrique Oliver al saxo tenor. Magnífica improvisació la del músic malagueny, ell, un vell conegut nostre, a qui solem anar a veure quan ens visita per casa nostra. Qui m’ha sorprès més ha estat el Fernando Brox, el qual ha fet un solo de mestre al trombó, ell, a qui reconeixem com un dels millors flautistes. I ves per on quin tros de solo ens ha fet el Fernando en aquest primer i preciós tema d’aquesta formació Brazulada liderada pel Julián Sánchez per composicions i producció.

 

Brazulada ve del blau del mar, d'una Azulada*, i del Brasil. És el so filtrat d'una evasió, la del trompetista Julián Sánchez a l'estat de Paraíba al nord-est brasiler. Anys de convivències i trobades musicals connectades pel blau d'un mar i les arres de dues cultures, la nordestina i l'andalusa. Una unió basada en el més ancestral de la música popular, els ritmes i el ball que omplen el repertori d'aquest grup musical. Partint des del forà, el nou, que a poc a poc va girant quotidià com en el viatge d'un nòmada, la música de Brazulada destil·la forró, samba, maracatu, baião, choro i un bolero, composicions i arranjaments originals inspirats per les melodies, sons i ritmes que aspiren a ser, o ja són, com bé diu el mestre Hermeto Pascoal, Universals. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 25 de febrer que tindrem a un magnífic quartet liderat per Manuel Krapovitkas amb ell mateix guitarra baixa, Albert Cirera, saxo tenor; Jaume Llombart, guitarra i Carlos Falanga, bateria en un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

Seguirem més vius de tempo amb el tema que titula el projecte i anomenat... 

10.3.- Samba Luiza (Julián Sánchez) 5m37s. 

I doncs quina marxeta més bonica la d’aquest tema a tota Samba i percussions diverses les del brasiler Felipe Ceará. I quin primer solo ens ha fet el català resident a Andalusia, en Joan Massana, ell, qui es va enamorar del flamenc i demés ànimes del sud. Gran solo del Joan amb tota la rítmica i harmonia del tema, alhora que fet amb una perfecte afinació, la mateixa que la del líder a la trompeta, ell amb un so força més brillant, tècnica, gust exquisit el del seu discurs. Galiana al piano igualment ens ha captivat per com l’ha fet també, amb bona rítmica la de les dues mans, a moments, i una mà dreta força percussiva. I si parlem de les percussions i baterista, dir-vos que tots dos han estat magistrals, portant la màquina rítmica a bon port des dels inicis, i esclar, així ho han fet en cada tema d’aquest magnífic projecte. 

Els germans, la família i les reserves són indispensables per seguir motivat, aprenent i creant al meravellós món de la música: Javier Galiana, Ferran Brox, Joan Massana, Enrique Oliver, Valentín Murillo, David León, Ceará i Jesús Santiago són el sentit de l'existència i excel·lència d'aquest meravellós treball musical. Permeteu-vos una blavosa, i submergiu-vos en la música de Brazulada. JULIÁN SÁNCHEZ CARBALLO. *Azulada: del verb Azular, que en portuguès significa tenyir de blau/fugir, escapar. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

I encara els escoltarem en una altre magnífica composició de Julián Sánchez anomenada.. 

11.8.- Parahyba Com Amor (Julián Sánchez) 6m07s. 

I com ha crescut la marxa rítmica amb aquest tema del Julián, i tots els aires do Brasil. Quina trempera de tema, vital, amable i fins i tot divertit. A ballar tothom, sembla que ens vulguin dir, o sigui, que som-hi! Una gran composició del músic de Granada, que com en cada tema fa partícips a tots els companys vents en els aspectes melòdics. Els solos els ha començat l’Enrique i de nou al tenor, tot i tocar el soprano en dos temes. Gran solo del malagueny, so robust a vegades i sempre melòdic per com recrea les noves melodies a partir de l’harmonia del tema. Julián a la trompeta l’ha seguit amb brillantor per so però també per mestria interpretativa. Fernando al trombó ens ha “noquejat” de nou per com l’ha fet, per lles seves maneres improvisatòries, ell flautista de sempre i a partir d’ara trombonista també quasi al mateix nivell de mestria. Galiana al piano ens ha recordat de nou que ell va parir els “Spice Berberechos” i demés meravelles que va fer, com la del seu solo. I sempre, sempre, una base rítmica brutal la de contrabaix de Massana, bateria de León i percussions de Ceará, que els ha fet caminar d’aquesta magnífica manera. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio.  

I ja acabarem el projecte i programa d’avui amb el tema més vital i anomenat... 

12.6.- El Baile del Sambitas (Julián Sánchez) 5m27s. 

I quin brutal tema per tempo viu va parir aquest mestre del metall. I aquí ell ens ha meravellat amb el fiscorn, i el Valentín Murillo amb la flauta, mentre que de nou el Fernando amb el trombó. I quina melodia més entremaliada ens n’han fet tots plegats, coses aquestes que m’agraden força, el fet de la col·lectivitat de tots els vents fent-ne les melodies, coses aquestes que el líder va tenir molt clar des del primer moment, car en tots els temes fan això, fer la melodia tots plegats. La seqüència de solos i velocitat amb la qual els han fet ha estat brutal, repetint els chorus un parell de vegades cada músic, i parlo dels vents Julián Sánchez, fiscorn; Valentín Murillo, flauta; Fernando Brox, trombó; Enrique Oliver, saxo tenor; i així de nou ells altra vegada. Perquè després d’ells quatre, ha estat Javier Galiana qui ha fet els seus chorus, primer ell amb la base rítmica de contrabaix i bateria a escombretes delicades. Gran improvisació de Galiana i ritme frenètic el d’aquest gran tema del Julián, el qual recupera el tema amb tots els companys, i l’acaben després d’una bona gestió del baterista i final brutal, brutal, brutal. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I recordo que hem escoltat a Pau Viguer Trio, Víctor Puertas & Marc Ferrer Trio i als Brazulada projecte liderat pel Julián Sánchez havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.