Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Cl
ub de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I aquesta setmana hi tornem amb un altre programa dedicat al grup promotor anomenat “Music4Review” de la mà del Iouri Lnogradski i 4 dels seus projectes. Començarem amb el del gran guitarrista Giorgos Tabakis, “Here Now Then”, amb guitarra de 8 cordes, i seguirem amb el del Tony Karapetyan Trio, i convidats, “Point of View” per fer una passa endavant amb el moderníssim i sorprenent projecte “Lull” de la formació suïssa Wbajie i acabar el programa amb el increïble projecte de Soheil Peyghambari, “Dhysphoria”. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I començarem el programa amb el guitarrista Giorgos Tabakis i projecte “Here Now Then”, per a guitarra solista de 8 cordes. Data de publicació: 18 d'octubre de 2021, enregistrat el gener de 2021. Mescles i master de Giotis Paraskevaides, Aux Studio, Atenes, Grècia. Ekfrassis Produccions. Compost i interpretada per Giorgos Tabakis. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://giorgostabakis.com .... 

Escoltem-lo ja amb el primer tema del disc, anomenat.. 

1.1.- Atraction (Giorgos Tabakis) 6m32s 

El nou treball del guitarrista / compositor Giorgos Tabakis arriba com a CD de continuació després de la seva col·laboració amb la clarinetista alemanya Rebecca Trescher i el CD "Dual Nature" (2020) que va ser distingit internacionalment, reunint excel·lents crítiques d'Europa i EUA. A "Here nOw theN" Giorgos Tabakis recull la seva visió personal de la guitarra moderna, presentant un conjunt de composicions i improvisacions que se centren en l'enfocament més ampli de la música moderna, assimilant elements i tendències de la música clàssica contemporània, el jazz modern, l'avantguarda, la música progressiva, amb el so grec sovint present tant de manera melòdica com rítmica aconseguint un resultat fresc i distintiu. 

I sí, és sorprenent la sonoritat d’aquesta guitarra i les textures sonores que n’aconsegueix en Giorgos Tabakis. Aquest guitarrista grec, del qual no en sabíem ni poc ni molt i que a partir d’ara mirarem de seguir, ens ha sorprès molt gratament. El seu domini de l’instrument és aclaparador i les seves composicions respiren modernitat, abastant camins que van des del món clàssic al del Jazz i les seves improvisacions, passant pel món grec, cosa que hem pogut comprovar en aquest el seu primer tema. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

I ja l’escoltem per darrera vegada amb el segon track del disc, on segueix explorant els límits de la guitarra de 8 cordes, i tema anomenat... 

2.2.- Insideout Upsidedown (Giorgos Tabakis) 6m23s 

L'ús de material de música tropical, modal, tonal i àtona moderna, efectes sonors naturals, mitjans expressius i percussius, situa a “Here Now Then”, “Aquí ara i llavors” en la direcció d'una expressió sonora personal i lliure. A través de l'instrument especial, la guitarra MOOV de 8 cordes feta per George Behlivanoglou, Giorgos Tabakis, revela un món artístic ric en idees i tècniques de guitarra que ofereixen un nou espai a la música i als paisatges sonors que es creen. "Aquí ara llavors" és una obra única amb diferents parts, que posa de manifest la necessitat d'una font i una expressió lliure d'idees i experiències més profundes en una realitat sense precedents. 

La veritat és que aquesta seva darrera composició ens ha copsat també molt, i ara per com ha tractat els “arpegis”. Aquests, brillen des de l’inici del tema i així segueixen fins el final, tot i que ja quasi al final del tema, ens ha acaronat amb un “break” deliciós. De quina manera “omple” l’espai un sol instrument, amb l’aspecte rítmic també, i amb tota l’amplitud de notes, des de les més greus fins les més agudes semblant que estiguem escoltant una petita orquestra de cordes. Preciós tema per acabar el seu projecte que consta de 8 temes més titulats Touch, Cloudshapes, Dream within a dream, Under the sun, Dust, Soul & body, Transition and Exodos. Espero que tingueu l’interès de cercar-lo i escoltar-lo, i més encara, que n’adquiriu els seus treballs. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I seguirem ara amb el projecte del pianista rus Tony Karapetyan Trio & guests, “Point of View”. Disc editat aquest 2022 i enregistrat per Dmitry Kalyabin a l'estudi de música de l'orquestra de la governació de Nizhny Novgorod. Mescla i masterització de Robert Szydlo. Produït per Tony Karapetyan. Productor executiu: Araik Hakobyan. I aquí hi tenim a: Tony Karapetyan: piano, Yuri Barsukov: contrabaix, Petr Ivshin: bateria i Sebastian Studnitzky: trompeta (2, 3, 4, 5, 7). Tony Karapetyan ha compost els temes (2, 5, 6), mentre que Tony Karapetyan, Yuri Barsukov i Maxim Shadrin han fet (1, 3, 4), i Yuri Barsukov i Tony Karapetyan (7). I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web de l’editorial russa: https://jazzist.club/point-of-view-eng/ .... 

I un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I recordeu que a la Nova Jazz Cava s’hi fan concerts a partir del dijous, i al Nota 79 els dijous vespre i diumenges tarda. 

I començant amb les músiques d’aquest trio més un, els escoltarem ja amb el tema compost pel líder i amb en Sebastian a la trompeta, anomenat.. 

3.2.- Apricot (Tony Karapetyan) 7m20s. 

El format de trio de piano modern, contemporani, està establert per grans com Esbjorn Svensson i Tigran Hamasian. Però tot i que van demostrar les noves direccions de la música, van ocupar aquestes direccions tan estretament que no quedava gaire llibertat per als seus seguidors. En aquest sentit Tony Karapetyan, un pianista de la ciutat provincial russa de Nizhny Novgorod, és atractiu precisament perquè la seva estrella encara no brilla a nivell internacional. La seva música és semblant al futbol platja en comparació amb el futbol «normal», molt més anunciat i finançat: resulta que encara hi ha una zona on es pot jugar, tocar, bàsicament amb el mateix objectiu, però totalment lliure de «normatives de la indústria», per la teva pròpia felicitat i alegria, sense por de cap ombra de grans mestres ni idees noves, ni por de tu mateix. 

Doncs ja heu pogut escoltar amb quina gràcia i modernitat, la música i interpretacions d’aquest trio, més el trompetista, ens han acaronat. Uns primers aires amb cert regust clàssic han deixat ben aviat pas a la modernitat de la seva concepció. La melodia té també uns aires gràcils, divertits, bonics. El so de la trompeta en el primer break, quasi emmudit, com si no volgués molestar, ha deixat pas a la improvisació del líder i pianista. La qüestió rítmica s’ha anat desenvolupant alhora que la solista del líder, arribant a uns moments magnífics, com els del final, on de nou la emmudida trompeta ha tornat a aparèixer. Gran tema d’aquest pianista i formació ara a quartet. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I els acabarem escoltant en el potent i canviant tema, compost també pel líder i participació del trompetista, anomenat... 

4.5.- 5x5 (Tony Karapetyan) 4m20s. 

I déu n’hi do quin tema més sorprenent que acabem d’escoltar. Acabat amb la mateixa contundència que l’han començat, entremig però ells ens han acaronat per la musicalitat de la proposta. La base de contrabaix i bateria ha portat la màquina rítmica a bon port sota la direcció del capità de la nau, compositor i pianista Tony Karapetyan. Tema amb breaks diversos a partir dels quals ells desenvolupen el tema, amb rítmica i dolça sonoritat. Després del segon break, el pianista ha fet una gran tasca solista, seguint sí, els aires de l’Esbjorn Svensson clarament. La trompeta de Sebastian ha tornat a acaronar-nos amb la seva sonoritat i improvisació, tot i que no massa llarga. Bon tema per acabar d’escoltar-los i final potentíssim.  

«Point Of View» és un pas enrere tan esperat de la concepció moderna d'una formació; Tot i que tots els músics són entitats individuals, no és una constel·lació de tres líders, sinó òbviament un trio que pertany a un líder. Deixant que la llibertat dels seus socis es mostri, Karapetyan s’encarrega de la producció i de la idea global, i tot parteix de les seves pròpies mans i condueix la música exactament com la vol i necessita. Aquesta és una petita meravella en l'enfocament actual de la música. Brillant amb idees i inspiracions variades, Tony ofereix un conjunt de música que és absolutament personal i complet. Al mateix temps, la seva actitud envers els seus socis és extremadament senzilla i simple: i diu ell....”Sí, sé que teniu moltes idees pròpies, però senyors, deixem-ho clar i senzill per aquest moment determinat. Hi ha un piano, hi ha un baix, hi ha bateria. No cal concepcions complexes, no cal demostrar que pots alterar qualsevol cosa proposada, no cal demostrar la teva alta intel·ligència i devoció reflexiva. Només hi ha una música per tocar. Així que juguem-hi, com els nens juguen els seus jocs”. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I ara farem una passa endavant vers la modernitat tot i presentant-vos un projecte que m’ha sorprès i agradat molt i molt, ”Lull” del trio suís Wbajie. Ho publicarà Urgence Disk el 25 de febrer de 2022. "Jazz suís de canvi de gènere". Enregistrat per Sacha Ruffieux, l’octubre de 2020 a Studio de la Fonderie, Fribourg, CH. Mescla de Michel Wintsch i masterització de Christian Guggenbühl. I aquí hi tenim a: Soraya Berent, veu; Michel Wintsch, piano, teclats i Samuel Jakubec, bateria i percussió. Tots els arranjaments són del grup  Wabjie. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc https://www.urgencedisk.ch/fr/ i també la del grup: https://wabjie.com .. 

I els escoltarem ja en el primer tema, música i lletra de la cantant Soraya Berent i que titula el projecte anomenat... 

5.5.- Lull (Soraya Berent) 6m10s. 

Barrejant veus i sintetitzadors inquietants amb piano acústic i bateria, l'àlbum debut del grup suís Wabjie entrellaça jazz amb tocs d'artistes de “canvi de gènere musical”, genre-bending com Radiohead, Björk, Erykah Badu i Fiona Apple. Per definició, Wabjie és el nom donat a aquelles herbes o molses que brollen entre llambordes, a través d'esquerdes de paret i en forats no descoberts anteriorment. De la mateixa manera, la música del trio gira i gira, buscant el bri del sol on florir i florir. 

Doncs haureu flipat com jo ho vaig fer la primera vegada que els vaig escoltar, a tots tres sí, però molt més per com la cantant Soraya Berent remena el que canta. Un tema moderníssim de concepció on el Jazz es dóna la mà amb d’altres estils actuals. La creació a càrrec de la intel·ligència. Els canvis melòdics, harmònics i rítmics, brutals. Breaks diversos, melòdics, càlids i amb una dolçor aclaparadora, per moments després aparèixer i esclatar l’enèrgica modernitat i assonàncies diverses. Les veus doblades, el so dels teclats, immensos, el baterista marcant, la veu de la cantant, brutal. Un tema impressionant. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació. 

I acabarem d’escoltar-los amb el tema amb música de Michel Wintsch i lletra de Soraya Berent anomenat... 

6.1.- Perhaps/Maybe (M. Wintsch & S. Berent) 5m41s. 

Fundat pels improvisadors suïssos Soraya Berent i Michel Wintsch, i després completat pel bateria Samuel Jakubec el 2019, el seu àlbum “Lull” esclata amb riffs, girs, giragonses i sons orgànics originals. Amb una experiència dels tres músics que van des de l'avantguarda i el jazz directe fins al soul, el rock i l'electro, Wabjie (pronunciat "Wab-gee") presenta un organisme que creix a partir de les seves arrels del jazz i pren vida pròpia. Un ritme de bateria colorit i groovy, un piano que no té por del blues, paisatges de sintetitzadors que flirtegen amb el concepte del Jazz-Rock-Progressiu i una veu en moviment i ondulant, es barregen per agafar el vol, independentment de l'etiqueta i del gènere. 

I quina altra composició ens han fet aquests músics suïsos, molt més que sorprenent. El Jazz hi apareix pel concepte de la improvisació i no pas per cap mena de Swing. El Groove sí que el notem, el sentim ja amb la pulsió de les notes més greus fetes pel teclista, el qual te doble, o triple feina, car, amb el seu “Riff” repetitiu ha portat les regnes inicials. I com després han aparegut sons estratosfèrics dels seus teclats i sintetitzador, i com tot plegat, barrejat amb la discreció rítmica del baterista Samuel Jakubec i sorprenent veu de la cantant Soraya Berent, agafa una embranzida sonora, musical i rítmica molt més enllà dels conceptes “normals” de la música actual, un resultat musical proper al del Jazz més avantgarde, tot i la seva singularitat. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I ja acabarem el programa d’avui amb el projecte també força impressionant del multi-instrumentista Soheil Peyghambari, “Dysphoria”. Amb Soheil Peyghambari: compositor, clarinet, clarinet baix, saxo soprano, i electrònica diversa, i a la bateria i percussions, Rouzbeh Fadavi i convidada al contrabaix, Leila Soldevila. 

Disfòria, disfòria, /dɪsˈfɔːrɪə/. La disfòria (del grec: δύσφορος (dysphoros), δυσ-, difícil i φέρειν, suportar) és un estat profund de malestar o insatisfacció. És el contrari de l'eufòria. En un context psiquiàtric, la disfòria pot acompanyar la depressió, l'ansietat o l'agitació. A nosaltres no ens passarà, no. 

I els escoltarem en el tema enregistrat i mesclat per Soheil Peyghambari amb Leila Soldevila al contrabaix, tema anomenat.. 

7.2.- Les souvenirs de demain (S. Peyghambari) 6m17s. 

Soheil Peyghambari, neix el 1985 a Iran. Després d'estudiar clarinet i composició musical al Conservatori de Música de Teheran, també va treballar com a enginyer de so al Kargadan Studio des del 2008. “Assumption”, el seu primer àlbum, ha estat àmpliament representat a “Les contes de jour et de la nuit” amb emissió a Radio France i també ha estat nominat al millor disc de fusió de l'any al Festival Internacional de Música Fadjr. Ha format part de la banda de jazz progressiu “Quartet Diminished” des del 2016; L'àlbum "Station Two" també va ser nominat al millor àlbum de jazz modern de l'any al Fadjr International Music Festival. El 2019 va ser convidat a participar al Festival Internacional d'Improvisació "Show of hands" juntament amb diversos noms honorables del món del jazz contemporani com són Yuri Honing, Markus Stockhausen i Adam Pieroncyk. 

I quin tema més bonic, barreja de música ètnica i improvisada. Les textures diverses dels sons dels seus instruments són una meravella. El ritme, la melodia, l’espai on ens situa tot això, i per sobre de tot, la creativitat. El solo de la contrabaixista amb l’arc, una delícia, les percussions, també, i sempre el “Riff” reiteratiu del líder al soprano. Ell mateix ha fet també una preciosa improvisació, per després, en el break final, acaronar-nos de nou amb la melodia inicial, amb el clarinet, i també ell, per sobre, amb el saxo soprano. Un dels bonics temes d’aquest projecte tan eclèctic d’aquest jove creador. Una música hipnòtica, per descomptat. I quin final més bonic. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I ja acabarem el projecte i programa d’avui amb el tema que titula el projecte, enregistrat per Soheil Peyghambari i amb la bateria d’en Rouzbeh Fadavi, anomenat... 

8.5.- Dysphoria (S. Peyghambari) 5m27s. 

Ha fet una col·laboració contínua i continuada amb músics internacionals d'arreu del món; amb el músic de jazz francès Franck Dadure va gravar una emissió d'improvisació a Radio France "Tapage Nocturne" el 2018, l'àlbum "Småland projectscapes" és el resultat d'una col·laboració improvisada amb els músics suecs Stefan Levin i Hans Nyma gravat a Estocolm, publicat el novembre de 2020. Un altre disc és el de Modern Jazz (Möhit) gravat a Barcelona el 2020 amb Vasco Trilla a la bateria i Àlex Reviriego al contrabaix i també publicat el 2020. Va participar en un àlbum per al segell discogràfic nord-americà de jazz progressiu "Moonjune Records" amb els coneguts músics de jazz Tony Levin i Bele Beledo el 2020 i va llançar el seu primer projecte col·laborador amb el gran músic Kevin Kastning el 2021. 

Doncs ja heu pogut escoltar quin altre tema més sorprenent acabem d’escoltar. Quin altre tema més interessant també, on la rítmica persistent segueix hipnotitzant-nos. Ell mateix al saxo soprano segueix amb “Riffs” repetitius, i tot plegat amb unes percussions persistents i la base rítmica amb sons diversos dels clarinets, fent un fons rítmic i melòdic potent. I ell sempre per allà dalt, improvisant melòdicament pels aires de la seva terra, i no només, car, la modernitat de la seva concepció, amb electròniques diverses és quelcom de lo més actual. Un preciós tema per acabar el programa d’avui, diferent com cada setmana és, i que com sempre espero us hagi agradat tan com a mi. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres aquest divendres 25 de febrer que tindrem a un magnífic quartet liderat per Manuel Krapovickas amb ell mateix guitarra baixa, Albert Cirera, saxo tenor; Jaume Llombart, guitarra i Carlos Falanga, bateria en un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

I recordeu que avui hem dedicat un altre programa al grup promotor anomenat “Music4Review” de la mà del Iouri Lnogradski i 4 dels seus projectes. He començat amb el del gran guitarrista Giorgos Tabakis, “Here Now Then”, amb guitarra de 8 cordes, i he seguit amb el del Tony Karapetyan Trio, i convidats, “Point of View” i hem fet una passa endavant amb el moderníssim projecte del sorprenent projecte “Lull” de la formació suïssa Wbajie acabant el programa amb el increïble projecte de Soheil Peyghambari, “Dhysphoria”. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.