Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs aquesta setmana us proposo un programa en l’ona del Jazz-Rock-Progressiu o també anomenada Fusió. Podrem escoltar el projecte autoeditat de l’amic Dusan Jevtovic, “No Answer Project Live in Barcelona”; editat per Moonjune Records escoltarem als Machine Mass ara a Sextet i projecte anomenat “Intrusion”; El “Vulcanized” dels Conversations 4, del Florian Arbenz i companys, i també la “Fractal Guitar 2 - Remixes” de l’Stephan Thelen, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 


I començarem escoltant-los i primer ho farem amb el “Vulcanized”  Conversations 4, amb en Florian Arbenz, Maikel Vistel i François Moutin, publicat el 19 de novembre de 2021 i disc autoeditat. I aquí els músics són Florian Arbenz, bateria i percussions; Maikel Vistel, saxo tenor i François Moutin, contrabaix. Treball realitzat només en format digital, o sigui que ja us posaré al blog l’enllaç al seu bandcamp: https://florianarbenz.bandcamp.com .. 

Escoltem-los ja molt dolçament en el tema de Bill Evans anomenat ... 

1.8.- Waltz for Debby (Bill Evans) 4m28s. 

I aquí ens ha sorprès l’arranjament que n’han fet del tema d’Evans. En Maikel s’ha doblat als vents, sonant tot plegat molt bonic. El contrabaixista François Moutin ha estat qui més s’ha lluït, amb una llarga exposició solista també molt reeixida. La qüestió rítmica ha estat molt suau, amb les escombretes de Florian, mentre que la melòdica l’ha el saxofonista cubà resident a Madrid, el qual ens ha acaronat amb el so i interpretació. 

I potser més conegut pel seu treball amb el trio VEIN o amb els nord-americans Dave Liebman i Greg Osby, el bateria i percussionista suís Florian Arbenz s’ha imposat la missió de publicar 12 àlbums amb 12 diferents constel·lacions de músics. Des del seu Hammerstudio fet a mida a Basilea, reuneix tant a músics que coneix des de fa anys com els que només admira des de lluny. Tot curosament planificat i delicadament cuidat, però en definitiva depèn de la inspiració i la creativitat que generen els músics que allà s’hi troben. 

I ja sabeu que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com editorial creada pel Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

Seguirem amb un tema propi anomenat.... 

2.2.- Pandèmia (Florian Arbenz) 6m19s. 

I en aquests temes es respira Jazz que podríem emmarcar en el més agosarat, del qual en diem Contemporani o Avantgarde, d’Avantguarda. I així hem notat els ritmes trencats, i la sonoritat del saxo tenor de Maikel Vistel. Més encara ens ha copsat la seva improvisació, valenta, moderna i interpretada amb tot el gust i tècnica del món. El swing apareix puntualment i molt més al final en una altra impro de Vistel, coses que fa en Florian i François. De nou el contrabaixista ha reeixit en la seva improvisació, amb pulsió rítmica, llenguatge, tradició i una tècnica abassegadora. Gran tema del baterista i interpretacions de tots tres. 

De fet, no havia de ser un disc a trio, cosa que va canviar quan el trompetista Jorge Vistel (germà de Maikel) va donar positiu per COVID un dia abans de l'enregistrament, i els 4 es van convertir en 3. Els arranjaments i les melodies es van reorganitzar ràpidament per adaptar-se al nou format i el resultat és una gravació d'estudi amb l'emoció d’una actuació en directe. Maikel Vistel és un col·laborador de fa temps de Florian (ells dos van fer el grup Convergence), mentre que Francois Moutin és una connexió totalment nova, inspirada en el concepte del projecte que és participatiu. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors al blog us en posaré la seva pàgina web: https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 


I ja acabarem amb el tema de Thelonious Monk anomenat... 

3.5.- Hackensack (Thelonious Monk) 5m38s. 

I aquest tema de Monk l’ha iniciat el baixista amb una “intro” brutal a tot pizzicato quasi per com ens ha tocat les notes del registre més agut. I sí, en Maikel ens ha fet la melodia deixant el pont pel baixista, en un tema curtet també per la velocitat d’execució. François Moutin ens ha fet una magnífica i llarga improvisació i de nou mostrant-nos el seu talent, el mateix que ens ha mostrat en Maikel Vistel executant el seu brutal solo. I més brutal ha estat el solo del baterista Florian Arbenz. Gran tema de Monk i que ells han interpretat de manera brutal. I irònicament per a un àlbum que no inclou cap instrument harmònic, els estàndards inclosos estan escrits per pianistes, com aquest, el de Bill Evans i el de Joe Zawinul. 

Recordeu que podeu entrar al web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es editorial dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.....gràcies Carme per la teva dolçor.

 


I seguirem i començarem suaument i no només amb el primer tema del projecte de l’amic Dusan Jevtovic, “No Answer Project Live in Barcelona”. Publicat només en mode digital el 26 de gener de 2022. Enregistrat en directe per Jose Cattaneo als Aclam Studios, Barcelona durant el 2019. Mesclat i masteritzat per Juan Pablo Alcaro, Buenos Aires, Argentina. Notes de l’Owen Davies. Aquí hi tenim a: Dusan Jevtovic, guitarra; Vasil Hadzimanov, teclats i Asaf Sirkis, bateria. Els temes són tots d’en Dusan Jevtovic i sí, al blog hi trobareu l’enllaç al seu bandcamp:

https://dusanjevtovic.bandcamp.com/album/no-answer-project-live-in-barcelona-only-digital-release 

Els escoltarem en el Blues a la seva manera anomenat... 

4.2.- Blues for A (Dusan Jevtovic) 7m09s. 

I ja heu pogut notar el canvi estilístic que hem fet amb aquest magnífic Blues de l’amic Dusan. Les guitarres han aparegut, i les tindrem també després amb el “Fractal Guitar 2” de l’Stephan Thelen. Magnífica composició del guitarrista serbi establert a casa nostra i del qual ja li hem posat els seus anteriors projectes. Gran guitarrista, com acabeu d’escoltar, però també compositor, arranjador, tot i que en aquest tema, i els altres d’aquest projecte, es va enregistrar tot en directe als Estudis Aclam de Barcelona on per cert vaig estar convidat en un altre concert en viu, ara ja fa massa temps, amb ell a la guitarra i el Bernat Hernandez, baix elèctric en el trio del baterista tarragoní Xavi Reija. Tros de solo d’ne Dusan on l’hi hem pogut copsar el seu domini del llenguatge del Jazz-Rock-Progressiu, que li diem. I mentre ell el desenvolupava, la base de dos ha estat al darrere seu, recolzant-lo. Vasil al teclat ens ha meravellat, i ell mateix n’haurà fet els més greus, que també sonaven. Magnífic treball d’aquest teclista del qual també li he posat els seus treballs, com també he fet amb els del baterista Sirkis. Bon tema per començar escoltant-los. 

És encertat que la portada de l'últim treball de Dusan Jevtovic retrati els membres del projecte No Answer asseguts a prop d'una carretera. Dusan Jevtovic, Vasil Hadžimanov i Asaf Sirkis van en la mateixa direcció, però el camí que exploren revela moltes desviacions interessants mentre viatgen cap al seu destí col·lectiu. La subtilesa, l'habilitat i la gran musicalitat que ens mostren en aquest projecte, permeten a l'oient acompanyar al trio de músics en un emocionant viatge de descobriment. 

I també podeu entrar al web de http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

Seguirem amb un altre tema impactant...anomenat.. 

5.1.- Al Aire (Dusan Jevtovic) 5m14s. 

I aquest tema ha acabat delicadament pel piano d’en Vasil de la mateixa manera que l’han començat, tot i haver-hi entre mig diversitat d’energies i sonoritats. I ben aviat ja hem escoltat la guitarra d’en Dusan, un tan distorsionada, de quina manera ha aparegut, encara subtilment. Sirkis a la bateria anava fent, acompanyant-los, fins aparèixer el brutal canvi amb teclat i guitarra situant-nos en una atmosfera un tant balcànica, que per això tots ells són d’aquesta àrea geogràfica. El solo de Dusan ha tornat a estar impressionant, ara però amb distorsions diverses i Fusió a tot drap. So estripat espaterrant, Conxita, i mentre, els altres dos, el teclista pel canal esquerre fent un “Riff” o frase repetitiva, i el bateriste, recreant-se en la seva intervenció.  

I podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 


I ara, i ja per acabar el projecte de l’amic Dusan, us proposo escoltar el seu tema més llarg. Que en gaudiu amb aquest..... 

6.6.- El Oro (Dusan Jevtovic) 9m39s. 

Doncs el comentari és: Bravo, Dusan Jevtovic, Vasil Hadzimanoz i Asaf Sirkis. Magnífic tema i projecte d’aquest trio d’asos. I sí, comentar que:

L'àlbum recull l'actuació d'un concert a Barcelona durant el maig del 2019. Les set composicions porten totes la marca registrada que han fet que l'obra de Jevtovic sigui tan distintiva al llarg dels anys. Quatre de les composicions van aparèixer originalment en aquest projecte No Answer temes de Jevtovic. Les interpretacions en directe d'aquestes cançons són igualment atractives i, sens dubte, són encara més gratificants perquè capturen l'emoció, la invenció i la improvisació que van de la mà quan es crea aquest tipus de fusió progressiva en un entorn en directe. La bella interpretació de “Yo Sin Mi” és un dels temes més destacats dels àlbums. Les altres tres peces; “Blues For A”, “Op-Sa” i “Nine” no s'havien publicat abans. La seva inclusió en el set list del projecte garantirà que molts aficionats al treball de Jevtovic estiguin emocionats d'escoltar això. 

I podeu anar a la Cocteleria Campari Milano al blog us en posaré la seva pàgina web: https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. 



I ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i per això ara farem un canvi significatiu pel que fa a l’estil musical, que ara serà una mica més heavy, coses que passaran perquè entrarem a la Lluna de Moonjune de l’amic Leonardo Pavcovik tot i escoltant primer al també guitarrista Stephan Thelen i el seu Fractal 2 - Remixes”, del qual ja li vam posar el primer. I aquest 2n treball ha estat publicat el 3 de desembre de 2021. Aquest és un treball de llarga durada amb temes tots al voltant dels 10 minuts i més, havent-n’hi un que passa dels 15. Cadascun dels 6 temes té una formació diferent, o sigui que jo només us parlaré de la formació del tema que posaré, i la resta de informació la tindreu al blog, on us posaré l’enllaç al seu bandcamp:

https://stephanthelen-moonjune.bandcamp.com/album/fractal-guitar-2-remixes.. 

I només els escoltarem en el tema llarg, de quasi 15 minuts, i d’aquesta manera en tindrem una idea de què va tot plegat, on la versió original va estar escrita per Stephan Thelen i Fabio Anile, mesclat per Jah Wobble als Airtight Productions, Manchester, England, juliol del 2020 i amb el màster de Seadna McPhail, on hi participen: Henry Kaiser: guitarra elèctrica; Chris Muir: guitarra elàctrica, loops en viu; Markus Reuter: touch guitar U8, soundscapes; Jon Durant: filtered and sliced cloud guitar; Fabio Anile: piano electric ; Andy West: baix elècrtic; Andi Pupato: percussions; Manuel Pasquinelli: bateria i l’Stephan Thelen: guitarra elèctrica i teclats, i tema anomenat... 

7.2.- Ladder To The Stars (Jah Wobble Remix) 14m46m. 

Doncs res, després de tants minuts a un li queda el gust d’haver escoltat unes músiques que d’alguna manera ens recorden coses que havien fet els grans Soft Machine allà pels anys 70s del segle passat. Les idees actuals, així com la tecnologia acaben d’omplir aquest tema, així com la resta dels d’aquest projecte “compilat” per l’Stephan. I aquest programa havia de ser diferent, i segurament ara ho heu acabat de copsar. Un programa dedicat a alguns oïdors que gaudeixen també amb aquest tipus de música. I és que n’hi ha d’haver per a totes i tots. 

I l’Stephan ens diu que: Fractal Guitar 2 segueix sent un dels meus àlbums preferits, no només per motius musicals, sinó també perquè va ser una experiència de treball molt agradable en la qual molts dels meus amics músics em varen enviar fitxer rere fitxer de música sorprenent i fascinant. Al final, hi havia tants temes que alguns finalment no van arribar aparèixer a l'àlbum, però simplement eren massa bons per deixar-los allà al racó. Un bon exemple és el tema de percussió de l'Orient Mitjà d'Andi Pupato per al meu remix de 'Point of Inflection', que no era del tot adequat per a l'àlbum principal, però va preparar l'escenari per a l'ambient molt diferent  a la resta de temes del remix. 

I de l’editorial basca Errabal Jazz us posaré al blog l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es . 

A més, mentre preparava les mescles per a Fractal Guitar 2, va quedar clar que l'extens material d'aquest àlbum tenia el potencial de ser remesclat i remodelat de moltes maneres diferents. Sabent que alguns dels meus amics eren remixers excel·lents i creatius, em vaig posar en contacte amb ells per veure qui es veuria tentat a reimaginar els temes. Moltes gràcies a Bill Laswell, Jah Wobble, David Torn i Barry Cleveland per les seves increïbles habilitats en les  mescles i imaginació musical. En un correu electrònic escrit després d'escoltar el remix de Bill Laswell, Barry em va escriure: "Això és fascinant a diversos nivells. Una mena de classe magistral, de veritat... Fins i tot el rei Tubby aixecaria les celles davant d'aquest recull." Per descomptat, té raó. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava, al blog us posaré la pàgina web de la seva programació:  https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming..

 


I ja acabarem el programa d’avui amb el projecte editat per Moonjune Records el dels Machine Mass Sextet “Intrusion”. Publicat el 19 de febrer de 2021. Aquí hi tenim a: Michel DELVILLE, guitarra, Roland GR09; Tony BIANCO, bateria; Antoine GUENET, piano; Laurent BLONDIAU, trompeta; Manuel HERMIA, saxos i Damien CAMPION, contrabaix. I el bandcamp al blog: https://thewrongobject.bandcamp.com/album/intrusion... 

Amb aquest projecte tornem una mica al Jazz d’avantguarda, sense deixar en alguns temes aquesta ona de Jazz-Rock-Progressiu, i com que tenen algun tema delicat, els escoltarem en el tema de Michel Delville anomenat...

 8.4.- Not Another Loud Song (Michel Delville) 9m02s. 

I amb aquest projecte recuperem més musicalitat degut a la colla d’instruments de vent, sense abandonar del tot les electròniques, encara que ara hi ha estat molt menys. La guitarra del compositor i guitarrista Delville hi apareix, alhora que els diversos vents, els uns fent el que en seria la melodia i d’altres a mode de “background”. El tempo és força delicat, i tot i la consistència de la base rítmica de baix i bateria, aquests no sonen massa forts gràcies a les tasques de qui en va fer les mescles. Una bona mostra d’aquest magnífic treball dels Machine Mass que l’amic Santi em va passar, gràcies guapuuu...i és que el Leonardo deu estar amunt i avall, com feia abans de la pandèmia. 

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu al trio de Luca Tondena i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

MACHINE MASS va començar el 2011 com un duo idiosincràtic de MoonJune, format per col·laboradors de llarg recorregut, el bateria nord-americà Tony BIANCO (Elton Dean, Paul Dunmall, Evan Parker) i el guitarrista belga Michel DELVILLE (The Wrong Object, Vegir). Aclamats com una «exposició engrescadora i rebel que conté un excés de contrastos diamètrics i intercanvi ardent» (All About Jazz), des d'aleshores s'ha transformat en diverses formes i empreses, formacions amb convidats com Dave LIEBMAN (Inti, 2014) i Univers Zero i amb el teclista de Wrong Object, Antoine GUENET (Machine Mass Plays Hendrix; 2017), disc que ja va sonar en aquest programa. 

Seguirem encara escoltant-los en el tema també de Michel Delville anomenat... 

9.6.- The Roll (Michel Delville) 9m03s. 

I aquest tema és una altra mostra que la inclusió de tots aquests vents ha estat un encert. La qüestió rítmica és potent i també puc dir que no molesta per la qüestió de les mescles. La curteta melodia l’han fet tots els vents alhora, i ja amb el ritme per sota, recolzant-los. Saxo alto pel canal esquerre i amb tot l’estil del Jazz Avantgarde en les seves notes. La trompeta posteriorment pel dret, i situant-nos en el mateix context. I tot i tenir un so força càlid a moments, ha desenvolupat el seu discurs seguint l’ona del Jazz  més avançat. Una base rítmica que va per Jazz-Rock-Progressiu, i uns solistes que van pel Jazz més agosarat, quina barreja més brutal. Al meu entendre però, he notat massa alt el volum del piano pel canal esquerre, podria haver estat una mica més fluix. En fi, pecata minuta. Bon tema del Michel i bona feina de tots ells. 

“Intrusion”, el quart àlbum oficial de Machine Mass en una dècada d'existència, és una extravagància de sextet en tota regla que inclou vuit temes en directe a l'estudi (sis originals i dues versions). amb el baixista de Wrong Object, Damien CAMPION al costat de dos membres fonamentals de la banda belga i del jazz internacional: Laurent BLONDIAU (Mâäk's Spirit, Andy Emler MegaOctet, Octurn) i Manuel HERMIA (Slang, Orchestra Nazionale della Luna, Hermia-Ceccaldi-Darrifourcq Trio). 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 25 de febrer que tindrem a un magnífic quartet liderat per Manuel Krapovickas amb ell mateix guitarra baixa, Albert Cirera, saxo tenor; Jaume Llombart, guitarra i Carlos Falanga, bateria en un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta.

 


I ara ja acabarem projecte  i programa d’avui amb el tema de John Coltrane anomenat... 

10.1.- Africa (John Coltrane) 10m48s. 

I quina magnífica versió n’han fet d’aquest tema de John Coltrane del 1961, encabit en el seu “Africa/Brass The John Coltrane Quartet” enregistrat en diverses sessions i on hi hagué també el meu estimat Eric Dolphy precisament en la del 7 de juny i quasi que tota una Big Band que hi hagué. Doncs els nostres herois l’han feta un pèl més lenta, però crec que han fet un gran homenatge a Coltrane car no s’han apartat massa de l’esperit del tema, vaja, que ni gens  ni mica del seu esperit. En tot cas han afegit material, idees, sonoritats i una tralla a la bateria similar a la de l’Elvin Jones. Un magnífic tema per acabar aquest programa que ha resultat una mica llarg pel llarg tema de l’Stephan Thelen, coses que a partir del proper programa canviaran. Encetarem un nou format més reduït, al voltant de l’hora, amb més música que xerrameca meva, la qual cosa segur que us agradarà més. 

Tres anys després dels focs artificials psicodèlics del seu aclamat homenatge a Jimi Hendrix (que el productor brasiler Arnaldo de Souteiro va descriure com «probablement el millor homenatge a Hendrix des del llegendari àlbum de Gil Evans de 1974»), Machine Mass's Intrusion ofereix un conjunt de jazz acústic vaporós lleugerament moderat però amb quantitats importants de sons de guitarra elèctrica i electrònica. L'àlbum es basa tant en les estructures i els ritmes del jazz modern com també es remunta als implacables ostinati i les complexitats horitzontals del jazz modal (el CD s'obre amb «Àfrica» de John Coltrane i tanca amb «In a Silent Way» de Joe Zawinul. 

I al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web dels esdeveniments del Nota 79: https://www.nota79.cat/events/ ...I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui dedicat al Jazz en primera escolta del projecte Conversations 4 del Florian, Maikel i François, per anar una passa endavant amb els dos de Jazz-Rock-Progressiu, els de dos guitarristes i colla d’amics, el primer el de l’amic Dusan Jevtovic i posterior de l’Stephan Thelen per acabar de tornada al Jazz, més contemporani encara que el primer, per l’estil, el dels Machine Mass Sextet i havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |