Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I avui us proposo un programa de lo més actual amb quatre projectes de creadors joves, i aquests són: Joao Vieira, "A Poesia do Sal"; Pol Omedes i el seu "Pura Vida!", i els projectes col·lectius: A l'Aire i el seu “¡Ay!” i els Yei Yi & Co. I el seu “A l'Espai Nivi”. Els escoltarem dos a dos, també per les més o menys similituds musicals entre ells.
Començarem amb els projectes col·lectius i ho farem primer amb el del grup de casa nostra A l’Aire i el seu projecte “¡Ay!”. Editat el 2020 pels Audiovisuals de Sarrià, enregistrat per David Casamitjana el 26 i 27 de gener de 2018 a l’Espai Sonor Montoliu. Editat, mesclat i masteritzat per David Casamitjana. I aquí hi tenim a Clara Sallago, veu; Elena León, saxo soprano; Marcus Gibert, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor; Marina Vallet, saxo baríton (solo saxo alto en #7) i Martí Hosta, percussions. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://alairemusica.com/ ....
A L’AIRE s’apropa a la música tradicional des d’una formació original: veu i quartet de saxos. Els músics del projecte estan formats en diferents disciplines: clàssica o jazz, però busquen trencar estereotips i creuar les fronteres entre aquests estils, combinant tots per igual cançó, improvisació i música de cambra. El seu repertori reinterpreta cançons d’arrel tradicional obrint un espai on reviuen i es transformen interpretades per la càlida veu de Clara Sallago.
I res, que fa quatre dies mal comptats ja vam escoltar un projecte més o menys similar, el del Manel Fortià & Antonio Lizana, “Libérica”, aquest però tractant les cançons tradicionals catalanes en clau de flamenc jazz. El dels A l’Aire però, ho fan en clau de quartet de saxos, percussió, i textos cantats en català i castellà, amb el Jazz en les improvisacions, esclar, amb motius i moments clàssics..
Proposo que els escoltem en la cançó tradicional catalana arranjada per Anna Brix de la coneguda....
1.2.- El testament d’Amèlia (tradicional catalana) 7m58s.
I ja heu vist de quina manera més bonica hem començat. La veu de Clara ens ha impressionat, per la calidesa, afinació i sobretot, pel seu sentiment. Una cançó tradicional que hem escoltat moltes vegades, però mai d’aquesta manera. I ara no només parlo per la veu, i sí per l’arranjament que ha fet l’Anna Brix pel quartet de saxofons. I com s’han anat tornant ells i elles en els seus solos. Un tema llarg de quasi 8 minuts que ens ha donat també uns moments d’improvisació de la cantant a duet amb el soprano d’Elena. I quin final més impressionant, delicat i maco en un tema, una cançó plena d’història, de la nostre història.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I seguiré
presentant-vos el següent projecte col·lectiu, els de la formació Yei Yi & Co. I projecte anomenat “A l'Espai Nivi”. Editat el 17 de
desembre de 2021 i enregistrat per Juan
Carlos Tomás i Víctor Tomás el 5
de setembre de 2021 a l’Espai Nivi
Collblanc, Culla (Castelló). Productor artístic, Mondo Rítmic i productor executiu, Espai Nivi Collblanc. I aquí hi tenim a: José Muñoz, saxo tenor; Augusto César Lima, flauta, saxo alto i saxo
soprano; Joan De Ribera, teclat Nord; Carlos Medina, guitarra; Dani Fernández,
contrabaix i Jesús Gallardo, tambors, plats i platerets. I dir-vos que al
blog us posaré l’enllaç al bandcamp del projecte:
https://yeiyi.bandcamp.com/album/yei-yi-co-a-l-espai-nivi ....
El projecte consta de 7 temes originals compostos per Jose Muñoz, Carlos Medina i Jesús Gallardo. I com en treballs anteriors es pot escoltar la barreja de ritmes agermanats amb el jazz procedents d'altres estètiques. La incorporació de flauta, soprano i saxo alto de l’Augusto Cesar Lima i la guitarra de Carlos Medina, aporten noves textures que afegeixen frescor al repertori del grup. I s’ha de dir que aquest projecte el van fer a base d’un Verkami o similar, i per tant en el bandcamp hi podreu veure els i les “mecenes” del projecte que lidera en Jesús Gallardo el qual hi participa amb la bateria però també amb algunes de les composicions. i ara els escoltarem en la preciosa balada, de dues que n’hi ha, composta pel saxofonista José Muñoz anomenada....
2.2.- Del 15 al 16 (José Muñoz) 5m43s.
I amb aquesta preciosa balada del saxo tenor Muñoz hem començat escoltant aquesta formació, un col·lectiu que ara hi ha afegit més colors, com he comentat abans. Una bonica melodia a saxo tenor, amb un suport de background de contrabaix, teclat, plats i platerets i escombretes d’en Jesús. Primer solo de Dani Fernández al contrabaix, bonic, fet amb tendresa, la mateixa dels arpegis del teclista Joan De Ribera, previs a la seva maca improvisació. I és que aquest teclat Nord sona més o menys com un Rhodes i així de bonic és el seu so. El compositor i saxo tenor ha fet també una molt maca aportació solista, en un tema que té molta tendresa, profunditat, i que està farcit de sentiment. Ja haureu vist que aquest tema té una estructura similar a la dels estàndards, però no massa habitual, ara de 24 compassos, de la forma ABA, amb el pont entremig. Lenta composició, una preciosa balada, vaja.
Jesús Gallardo (bateria): Llicenciat pel Conservatori Superior de Música de València
a l'especialitat de Jazz. Actualment lidera Yei Yi & Co, grup de jazz, per al que compon i toca la bateria.
Ha tocat amb David Pastor, Ramon Cardo,
Jesús Santandreu, JL Galiana, Chema Peñalver, i més….
Jose Muñoz (saxo Tenor): Estudia saxofon al conservatori de Castelló assisteix a classes de jazz a Sedajazz Col·lectiu de Músics. Forma part de diferents projectes i grups com la Castelló Big Band, Big Band UJI, Big Band Mondo, La Venda, Panchii Vivó Quintet, Mr Pink. etc…
Recuperarem el projecte dels A l’Aire i el seu projecte “¡Ay!”. I recordem que hi tenim a Clara Sallago, veu; Elena León, saxo soprano; Marcus Gibert, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor i Marina Vallet, saxo baríton i solo de saxo alto en el tema que titula el projecte, música de Phillipe Vallet i lletra de Federico García Lorca...
3.7.- ¡Ay! (Phillipe Vallet & F. G. Lorca) 6m42s.
I ja heu vist com han començat aquesta cançó els saxofonistas, tot molt música contemporània, en un tema compost per en Phillipe Vallet, pare de Marina, al qual vaig poder saludar (a la mare, també), en el concert que Marina Vallet va fer el setembre de l’any passat, en un concert encabit en l’Hora del Jazz. Una magnífica composició feta a partir del poema de Federico García Lorca, jo diria. “Todo se ha roto en el mundo, no queda más que el silencio”....la guerra incivíl...Solos preciosos, primer el de l’Elena al saxo soprano, amb uns arpegis magnífics i mostra de tècnica magistral, com la resta de companys. La veu de Clara, magnífica afinació i sentiment a dojo. De nou una improvisació, i ara la de Marcus Gibert, ell al saxo alto, gran interpretació en l’ona de la música contemporània barrejada amb espurnes jazzístiques. I sempre, la resta de companys donant el suport al solista fent frases, seguint l’harmonia del tema, el baríton de Marina fent la línia de baixos. I quan la cantant fa la seva feina, igualment els saxofonistes, elles i ells la recolzen musicalment, l’acaronen.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu
la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg
d’aquesta editorial de Lleida
dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguirem amb el projecte dels Yei Yi & Co. I projecte anomenat “A l'Espai Nivi”, amb: José Muñoz, saxo tenor; Augusto César Lima, flauta, saxo alto i saxo soprano; Joan De Ribera, teclat Nord; Carlos Medina, guitarra; Dani Fernández, contrabaix i Jesús Gallardo, tambors, plats i platerets. El tema s’anomena....
4.3.- Malandrín (Jesús Gallardo) 6m06s.
I amb aquest tema més vital i preciosa flauta de l’ Augusto César i composició del baterista Jesús Gallardo, ens han agradat molt. Un bon tema del qual ens n’han fet la seva primera exposició per ben aviat aparèixer el saxo tenor de Muñoz, amb un so magnífic, alhora que magnífica improvisació. Qui ha tocat primer la flauta, després ha agafat el saxo soprano, i ja heu vist de quina manera l’ha utilitzat. Bon gust, com tenen tots, bon so, llenguatge, com tenen tots, i tècnica a dojo. Hem escoltat la primera guitarra de la nit, la de Carlos Medina, el qual ens ha fet també una bona feina solista, amb un so net, sense efectes, bona mostra del seu saber. I tots ells hi ha tornat en el pont del tema per deixar pas al curtet solo del contrabaixista Fernández i acabar-lo posteriorment. Bon tema d’en Jesús Gallardo. Ell va ser qui em va parlar d’aquest projecte i me’l va enviar, així doncs que gràcies Jesús. Per cert, aquest és un projecte muntat a Castelló, i per això també, situar-lo entremig de les músiques dels catalans A l’Aire.
Joan de Ribera (pianista i teclista), és compositor de
música per a teatre i cinema a BSO
produccions. Pianista del grup Mocedades
1992 / 2005 Músic/actor en diversos muntatges teatrals. Col·labora i
enregistra amb: Chema Peñalver, Niu
Jazz, Jazz Cinema, Açó és Jazz, BSO jazz trio. Panchi Vivó Quintet, JL Galiana.
Dani Fernandez (contrabaix): és baixista i contrabaixista, titulat superior en Interpretació Jazz Contrabaix pel Conservatori Superior de València. Ha format part de la Big Band del CSMV, Big Band UJI i nombrosos projectes de diferents estils musicals en els seus més de 15 anys com a músic professional.
Un altre lloc emblemàtic
és el 23 Robadors espai on es fa el
Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi
han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://23robadors.com/programacio/ la de la
seva programació.
I ara per darrera vegada els escoltarem a tots dos, i ho farem primer amb el projecte dels catalans A l’Aire i el seu projecte “¡Ay!”. I recordem que hi tenim a Clara Sallago, veu; Elena León, saxo soprano; Marcus Gibert, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor; Marina Vallet, saxo baríton i Martí Hosta, percussions. Escoltem-los a “todo sabor” en la cançó de l’Eliseo Grenet arranjada per Marc Gibert anomenada...
5.3.- Drume Negrita (Eliseo Grenet, Marc Gibert) 4m50s.
Doncs s’ha de dir que l’arranjament que ha en Marc d’aquesta coneguda cançó, ha estat molt reeixit. He volgut escoltar versions anteriors, i sí, n’hi ha de molt bones, però trobo que aquesta és una de les millors, pel ritme marcat pel propi quartet de saxos, amb l’ajut de les percussions de Hosta. Els saxos fan una feina incommensurable durant tot el tema. El baríton i el tenor fent els més baixos i construint arpegis. Algunes veus diuen que aquest tema és del germà de l’Eliseo, l’Ernesto, cosa que no podem confirmar, esclar. El que sí és que aquest tema ja ser un “boom” a l’època. Entremig del tema, Martí Hosta ha fet una tasca solista a les percussions, amb Marina al baríton fent els més greus, per després afegir-s’hi el tenor de Serra. Els saxos s’han esplaiat en una mena d’improvisació col·lectiva, o potser una estona l’un, i una l’estona l’altre. Un tema rítmic, calent, que ens va molt bé per anar-nos animant. Veu de Clara, percussions, saxos, i al final les veus dels companys fent un cor molt bonic, preciós final per un tema magnífic.
I el Nota 79 ha iniciat ja una nova
temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i
diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus
esdeveniments.
I ja per acabar aquesta primera part, escoltarem el darrer tema de la formació Yei Yi & Co. I projecte anomenat “A l'Espai Nivi”, amb: José Muñoz, saxo Tenor; Augusto César Lima, flauta, saxo alt i saxo soprano; Joan De Ribera, teclat Nord; Carlos Medina, guitarra; Dani Fernández, contrabaix i Jesús Gallardo, tambors, plats i platerets, i tema de Jesús Gallardo anomenat....
6.5.- Mil colinas (Jesús Gallardo) 6m25s.
I amb aquest tema
d’en Jesús Gallardo clourem aquesta
primera part, que us haig de dir, m’ha agradat molt. Un tema magnífic, canviant
de ritme en el pont, diria jo, i que gràcies a la base rítmica, potser i el més
present contrabaix per les notes que fa, però també amb teclat i bateria, doncs
que tots ells han recolzat la feina melòdica dels vents, saxo alto i tenor,
ells dos a duet. I quina persistència la del contrabaix en aquest tema. El solo de Joan De Ribera ha estat exquisit, el so a Fender Rhodes és preciós, ja ho vam parlar en el programa homenatge
a Chick Corea, segur que ho
recordeu. Gran solo rítmic del teclista, a moments amb la mà dreta en el
registre agut, i les més de les vegades, els acords sempre en el precís moment
i tessitura. Gran tasca solista de Joan en
un solo marcat per l’aspecte de la rítmica. També per com escoltem notes en els
dos canals, unes pel canals esquerre i d’altre pel dret. El compositor, a la
bateria, ha fet també uns moments presencials per entrar dins un ritme “beat”, amb
acords de teclista persistents, moment en el qual els dos vents han iniciat les
seves improvisacions, i aquí sí que els hem pogut gaudir en un solo col·lectiu,
a vegades a mode de pregunta-resposta. I ells dos han estat el saxo tenor de Muñoz i el saxo alto de Augusto
Cesár. Una tasca magnífica d’ells dos que ha fet incrementar les
sensacions a mida que el tema anava avançant i ells dos seguint tocant i
improvisant. Tema quasi a tot Jazz-Rock
i si més no en una plena Fusió. I
ells dos l’han acabat delicadament, i així també aquesta primera part del
programa.
Carlos Medina (guitarra): Graduat en Jazz pel CSMV. Com a docent treballa a Sedajazz Col·lectiu de Músics i al Conservatori Professional de Velluters, València. Compon i arranja
tant per a petits grups com per a Big Band.
Augusto César Lima (saxo alto, soprano i flauta): Llicenciat per la Universitat Federal de Mato Grosso (Brasil). Actualment és membre de l'Eleven Jazz Ensemble, Big Bands Mondo i UJI, Kirwany Orchestra, entre d'altres.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I ara farem un canvi estilístic i de ritmes amb els dos projectes que ens queden tot i començant amb el del baterista portuguès establert a casa nostra, en Joao Vieira, “A Poesia do Sal”. Enregistrat als Estudis Medusa a Barcelona, mesclat i masteritzat per Quim Puigtió "Kato". I aquí hi tenim a: Guillermo Calliero, trompeta; Diego Hervalejo, piano; Manel Fortià, contrabaix i el líder Joao Vieira, bateria i composicions.
I ell mateix em va dir què: El disc està pensat com una banda sonora i és un homenatge a les meves arrels, a la regió on vaig créixer i la seva relació particular amb l'Oceà Atlàntic i la seva cultura de la sal artesanal. Cada tema està inspirat en un símbol de la cultura. Vaig utilitzar sons reals en forma de samplers com a "Ode ao Atlântico", "Voos na Ria", "Passeio a beira mar" i "Marnoto, o feiticeiro do sal", aquest últim és música feta a partir dels sons reals dels artesans de la sal (Marnotos), treballant, amb una entrevista que vaig fer a un d'ells on descriu tot el procés per fer la sal artesanal. Bàsicament és un disc de jazz però té aquestes particularitats, només perquè entenguis una mica el concepte del disc. En directe és un bolo de jazz. Gràcies Joao.
Escoltem-los en el preciós tema anomenat....
7.7.- O Gigante de pijama (Joao Vieira) 6m40s.
Doncs us haig de dir que aquest tema m’ha impressionat molt gratament, vaja que m’ha agradat força. Té un Groove magnífic, tot plegat a tempo slow, tot i haver-hi un marcatge rítmic un tant “beat”. La melodia, l’harmonia, els canvis que hi incorpora, diversos, magnífics. I tot això ha passat abans de la primera improvisació del pianista Diego Hervalejo en un tema a trio, però ja heu pogut escoltar quina trempera que tenen tots tres. Gran solo d’en Diego al qual no coneixíem, i quin canvi doblant el tempo entremig de la seva improvisació, tot plegat, coses aquestes que ha parit el líder i compositor, l’amic Joao Vieira. Ell mateix ha acabat aquesta seqüència amb un magnífic tot i que curtet solo. I de nou “el tema”, melodia de piano i suport, gran suport del Manel Fortià al contrabaix, a qui vam posar fa quatre dies mal comptats. Ja ho he dit, el seu “Libérica”. I ell mateix, amb un final amb la “Berra” molt ben fregada, per acabar-lo majestuosament, com ha estat tot el tema. I és que l’Atlàntic és així de majestuós, coses que ens explica ell, i seguirà explicant.
" Aquest projecte neix d'un retrobament amb la meva essència més profunda. Després de 15 anys vivint a Barcelona, vaig sentir un gran desig de retrobar-me amb les meves arrels, i de comprendre millor la fascinació per aquest Mestre que tant em va ensenyar, el so del qual l’olor i tacte tinc gravat a la meva memòria, el que realment em fa sentir a casa, el Mar, l'Atlàntic... La frase “Qui neix al costat del mar no pot viure sense ell” va començar a prendre un significat més lúcid, més palpable.”
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .
I seguirem amb ells, escoltant-los ara amb una altra magnífica composició del líder Joao Vieira, anomenada...
8.9.- Salicornia (Joao Vieira) 4m22s.
I amb quin altre tema ens han copsat els nostres amics, i també a trio, i ves per on que tot i haver-hi el gran del Guillermo a la trompeta, aquests temes em semblen molt ben parits; ens queda un tema que serà on l’escoltarem. La qüestió de la rítmica és brutal, per com Joao l’ha començat...i què bonica la Berra fregada pel Manel. I la melodia a notes soltes a càrrec del piano, i moments de caIma amb la Berra fregada, i més tema. I ves que després de la presentació del tema, el pianista Diego Hervalejo ha fet unes primeres passes de la seva improvisació a mode de “pick up” previ a piano solo. Després, ja s’hi ha ficat la resta recolzant-lo, l’un a base d’improvisació a la bateria, o quasi, i l’altre, amb una pulsió magnífica al contrabaix. Ell mateix, en Manel l’ha seguit, primer amb una baixada harmònica marcada amb els dits, per després improvisant molt melòdicament amb l’arc de l’instrument, tot plegat en un “break” on ha semblat que s’aturava el món, però no, només ens hem acostat al final, acabant-lo de manera magistral, de la manera que l’han començat, amb una trempera impressionant.
“Des de molt jove vaig aprendre valors com són el respecte, l'admiració, la humilitat, el plaer de sentir, tocar i viure el present amb intensitat. El Mar té en mi un poder espiritual com només el produeixen els veritables Mestres. M'ensenya simplement, essent-hi, sense voler complaure'm ni ensenyar-me, mostrant-me només el camí. Amb ell vaig aprendre a afrontar les meves pors i trobar la meva força, i un profund respecte per la natura. Sentir la seva força i energia creativa em fa sentir viu, energitzat. Vaig trobar a la cultura de Sal d'Aveiro, la seva més pura manifestació i identitat, la metàfora perfecta de la seva generositat i poder creatiu. La sal és l'element impulsor de la manifestació del Mar, de la seva gent, tradicions, artesania i vida salvatge.”
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la
programació.
I acabarem d’escoltar-los amb el magnífic tema on hi tenim la trompeta càlida de Guillermo Calliero anomenat...
9.11.- Os Bacalhoeiros (Joao Vieira) 5m09s.
I aquest és un tema dedicat als vaixells bacallaners, i, o també a les persones, sí, més aviat a les persones, car ell mateix ens explica les xerrades que va fer amb alguns d’aquests homes de la mar, per saber-ne alguns dels seus amors secrets. I les notes al contrabaix del Manel ens han recordat el so dels vaixells. Els acords del piano, la berra fregada, les escombretes, tot plegat amb molt dolçor, i va ben aviat les notes soltes de la melodia, d’una primera part, les de la trompeta de Guillermo. I va heu pogut comprovar com ha canviat tot plegat, el tempo, el ritme, les melodies i harmonia de tot plegat. Un “break” posterior, amb el Manel a contrabaix sol, fent-ho amb una pulsió magnífica, Groove extraordinari, ha deixat pas al solo del trompetista argentí establert a casa nostra de fa anys, l’amic Guillermo Calliero. Joao a la bateria l’ha recolzat també de manera magistral, amb cops als plats, al xarles tancat, caixa, en fi, una amalgama de copets delicats, i també el pianista Diego Hervalejo els ha acompanyat amb acords puntuals. La improvisació de Calliero ha estat magnífica, brillant i no per això menys càlida, llenguatge jazzístic de primer nivell barrejat amb espurnes de les músiques de la seva terra, i també li hem escoltat alguns moments amb el so del seu estimat amic Enrico Rava. Al final del seu solo, de nou el món s’ha parat, entrant els acords i notes del pianista, berra fregada amb el so dels vaixells per arribar finalment a port. Gran tema d’en Joao, com ho és tot el seu projecte.
“A Poesía do Sal” és un homenatge a les meves arrels. Un recorregut pels símbols més emblemàtics de la meva terra. És aquesta història contada musicalment. La meva banda sonora d’aquesta manifestació poètica. Per mi, aquesta obra va ser tot un camí de redescobriment i valoració, com si tot se'm presentés per primera vegada, com una mena d'aire fresc. En un món on tot és més ràpid i superficial, vaig trobar en aquest projecte una manera de frenar, de contemplar, sense presses. Des d'aquest lloc es va desenvolupar tot el procés creatiu i recomano que el disc s'escolti també des d'un espai de serenitat i contemplació. Va ser en aquest sentit que vaig incloure sons reals i fotografia, per potenciar una experiència més sensorial. Després de tants anys vivint a l'estranger, havent absorbit diferents cultures i havent entrat en una mena de crisi d'identitat, va ser el Mar el que em va tornar a mi mateix. ¡Per mi, aquest és el sentiment que anomeno ser portuguès!". Bravo, Joao.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ara ja encararem la part final del programa amb el projecte vital de Pol Omedes anomenat “¡Pura Vida!”. Publicat el 14 de desembre de 2021 per l’editorial propietat d’un col·lectiu anomenat The Changes. Enregistrat a Vertigo Studios (Barcelona) els dies 7 i 8 de setembre de 2021. Mesclat per Big Daddy Pein i masteritzat per Aniol Bestit. I aquí hi tenim a: Pol Omedes, trompeta, veu; Pau Vidal, flauta, saxo tenor; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix; Xoan Sánchez, percussió; Joan Casares, bateria. I de convidats especials a: Lluc Casares, saxo tenor a "¡Pura Vida!" i Helena Camps, veu a "Abrazos". Totes les cançons són de Pol Omedes excepte la #6 de Benny Golson #9 de John Coltrane i la #10 de Randy Weston. I dir-vos que al blog us posaré l‘enllaç al bandcamp del disc: https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/pura-vida ....
Els podríem escoltar en els tres estàndards que Pol ha arranjat, però crec que és millor que n’escoltem les seves magnífiques composicions, i així doncs començarem amb el tema anomenat...
10.7.- After George Floyd (Pol Omedes) 4m30s.
I sí, el projecte va
d’això, de ritmes calents que per això es diu ¡Pura Vida!. En el tema que titula el disc, fins i tot podem
escoltar-ne la veu del líder, afinada com la de tots els/les trompetistes que
canten. I aquesta composició és força agradable, amb una bonica melodia i un
arranjament on tots els instruments hi són ben trobats. La qüestió rítmica en
temes així és força important, i per això hi tenim la bateria del Joan Casares i la percussió del Xoan Sánchez, ells dos en una perfecta
simbiosi. I és clar que el contrabaix del ja molt present en molts projectes,
el sicilià i mig català Giuseppe Campisi,
i tot el luxe del pianíssim d’en Xavi
Torres. Una melodia feta per la lírica trompeta del líder Omedes, feta a moments a duet amb el
saxo tenor del flautista Pau Vidal. I
el pianista establert a Amsterdam ens
ha acaronat dolçament amb la seva improvisació, feta amb dolçor, digitació
prístina, pulcre, precisa, i escales inversemblants. El líder l’ha seguit amb
un so de registre mig i bones frases creades, molt relacionades amb la melodia.
I ens ha sorprès la bellesa del so i improvisació d’en Pau Vidal, ell més conegut com a flautista, així el vam començar a
escoltar en els seus inicis a l’Esmuc;
ja se sap però que els saxofonistes venen de la flauta i el clarinet, molts d’ells
i elles.
Una ‘Tradició’ sòlida amb esquitxades de frescor, diversió i foc és el que escoltareu en les composicions i la interpretació del trompetista Pol Omedes en el seu meravellós nou enregistrament ¡Pura Vida! El conjunt de composicions principalment originals i tres estàndards clàssics de jazz mostren la seva manera d’escriure, les seves habilitats d'arranjament i la delicadesa i la comunicació sòlida de la banda. Omedes també és vocalista a la cançó d'obertura amb una altra característica vocal, la d'Helena Camps que aporta encara més varietat a aquest enregistrament! Escolta, escolta i escolta una mica més perquè segur que gaudiràs d'aquesta música estimulant, amb groove i profunditat! I això va deixar escrit la gran pianista i cantant Dena DeRose.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb ells escoltant-los en el tema vital....
11.2.- My First Time in New York (Pol Omedes) 5m13s.
I sí que hi ha alguna baladeta en el projecte, però em sembla millor encarar la recta final del programa amb els temes més rítmics, com ha estat també aquest, original també del líder. Una melodia molt bonica de nou, i tema molt ben trenat, primer amb una maca Intro a càrrec d’en Vidal al saxo tenor i moments amb el líder, per després encetar-ne la melodia del tema a duet, amb uns canvis rítmics brutals. La secció rítmica torna a estar incommensurable, bateria i percussions i la compenetració amb contrabaix i piano. Pol ens ha tornat a impressionar per composició i so de la seva trompeta. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i de quina magnífica manera ho ha fet. Amb unes escales inversemblants, descendents, ascendents, disminuïdes i més virgueries que ens ha fet. En Pau Vidal de nou ens ha acaronat amb el so del seu saxo tenor, alhora que mostrant-nos la seva mestria a l’hora d’improvisar. Quin gust escoltar-lo de nou, i ara al tenor. Xavi Torres, impressionant, quina solidesa i seguretat a l’hora de prémer les tecles del piano; quina pulcritud i nitidesa, alhora que gust en les línies creades. Gran tema d’en Pol Omedes, felicitats Pol.
Poso play i sona ¡Pura Vida!, el tema que obre aquest disc homònim d'inspiració caribenya del poderós sextet de Pol Omedes. Al cap de pocs segons tinc dibuixat a la cara un somriure ben revelador. Van passant els temes i aquest line-up de luxe excel·leix interpretant composicions brillants i savis arranjaments del mestre Omedes. En Pol sap el que es fa quan es tracta de tocar la trompeta, però també quan s'han de posar notes al pentagrama. I tant que sí! No paro de murmurar yeahs, uuuhs i mmms. Em ve al cap l'Afro-Cuban del gran Kenny Dorham. Que bo! I quan s'acosta el final del disc apareix “Naima” de John Coltrane, un dels meus temes preferits. Ja ho sabia, però se m'han ben guanyat. I a tu també et passarà, creu-me. Ladies & gentlemen: ¡Pura Vida! I això va deixar escrit en Genís Bou un dels creadors de la Gramophone All Stars, i també saxo tenor, ja ho sabeu, aquesta magnífica Big Band de joves músics.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem al Jazz
Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 15 de gener que
tindrem com cada any a la Marina Tuset
Quartet en el concert de la Festa
Major d’Hivern organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per
l’Ajuntament i amb l’entrada
gratuïta.
I ja per acabar el programa d’avui els escoltarem amb les mateixes energies, en un parell de temes seguits, car són cadascun de 4 minutets, els dels temes....
12.8.- Impro 4A -
Hasta siempre (Pol Omedes) 4m08s.
12.3.- Desconfination (Pol Omedes) 4m03s.
I aquesta “Impro 4A – hasta siempre” ha estat magnífica, primer amb una “Intro” percussiva amb el piano i contrabaix marcant les notes guies, per després escoltar-ne la melodia a càrrec de la flauta de Vidal, més present, tot i haver-hi també la trompeta del líder. Tema, ja heu escoltat on la flauta de Pau Vidal n’ha estat la gran protagonista, esclar, sense oblidar la resta de companys. Primer ha brillat amb la melodia, però després ha arribat al cel en la seva llarga i reeixida improvisació. Jo crec que en Pol li devia dir...”au noi, esplaiat”... I haureu escoltat com la base rítmica està impressionant de nou, percussions i bateria, en perfecta unió; contrabaix i piano, tots quatre recolzant als solistes. El líder primer i després el pianista tarragoní, ambdós magistrals han seguit les improvisacions en un tema brutal i vital.
I el “Desconfination”, títol ben clar que crec proposa l’execució del desconfinament, ha estat també increïble. Tema a un tempo súper fast i trempera sense cap dubte, amb un Swing per “walking” o més aviat “running” de Campisi al contrabaix, o sigui que és més un córrer que un caminar, on hem pogut escoltar al final de les improvisacions el magnífic solo d’en Joan Casares tot jut abans que en recuperessin la melodia principal. Un tema iniciat a duet pels dos vents, trompeta i saxo tenor. Aquí en Pol ens ha mostrat la seva vena més “bopper” en un tema ràpid on ell n’ha brodat la seva interpretació, per fraseig, per llenguatge, gust i so. Vidal ara al saxo tenor, ens ha mostrat la seva versatilitat, també molt “bopper” amb un fraseig lligat i mestria fora de cap dubte, la mateixa que ens ha mostrat de nou en Xavi Torres al piano. En definitiva, uns grans temes, un gran i vital projecte, i unes magnífiques interpretacions de tots ells. Felicitats Pol, felicitats nois.
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat quatre projectes encabits en dues parts, la primera amb les formacions A l'Aire i el seu “¡Ay!” i els Yei Yi & Co. i el “A l'Espai Nivi” i una segona part amb en Joao Vieira, "A Poesia do Sal" havent acabat amb en Pol Omedes i el seu "Pura Vida!".
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
