Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

5.1.- Mode On (Ch. Peñalver) 3m54s 

Doncs déu n’hi do quin altre tema ens ha fet el bo d’en Chema i amb quina marxeta més maca. El ritme, la persistència, el tempo, tot plegat té una trempera magnífica, i al final amb els metalls a tot drap acabant-lo de cop. De fet, el motiu principal de la línia de baixos el fa la Inma amb el saxo baríton. El que seria la melodia del tema la fan però les trompetes primer, afegint-s’hi les canyes (saxos) després. I amb el pont s’hi afegeixen tots plegats. I ja la darrera A del tema a càrrec dels saxos i ja donar pas als solos. En aquest tema, el líder és l’únic responsable de les intervencions solistes fent-ne un de molt ben trenat. Ens ha mostrat la tècnica sobrada que té, a base d’arpegis inversemblants en el registre agut, passejant-se però també pel registre greu. Gran instrumentista en Chema Peñalver, com hem pogut comprovar, alhora que compositor, amb mestria també per la qüestió rítmica, a la qual li dóna una gran importància en aquest projecte de tempos i ritmes diferents, entre els quals els relacionats amb el món Latin, i per tant amb el Latin Jazz. 

I un tema amb aires llatins és el “Casco antiguo”, amb una melodia compartida per saxos i trompetes, anar-se alternant, i amb uns solos magnífics com són els del líder Chema Peñalver, ell magnífic al clarinet amb aires de bolero. També el de Javier Llopis, trombó; Fran Conde, al saxo alto amb un so magnífic i finalment el de Manel Chust, a les timbales. I a tot swing hi ha el “First Lady”, amb aires dels anys 30s i solo de Peñalver al clarinet. I més vital de tempo és el “Slave” amb melodia a tres bandes, les de saxos, trompetes i trombons, i amb ritme de sardanes entremig per la secció rímica i solos de Peñalver, Toni Porcel, trompeta i Celso Sorriner, saxo alto. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

6.7.- Tarde o temprano (A. Olabarrieta) 4m57s 

I quina altra bona composició ens ha fet l’Asier i ara a un tempo una mica més viu, amb un bon Groove i canvis de ritme diversos i magnífic solo al saxo tenor a càrrec de César del Val. El tema l’han acabat dolçament amb espurnes solistes del pianista Guillem García. I ha estat ell qui l’ha començat després d’una descàrrega energètica a càrrec dels vents. Ell n’ha fet la primera intervenció solista a piano, mostrant-nos les seves bones maneres i bon gust. Un solo pausat, bonic, amb una pulsió rítmica maca, la de la base de contrabaix i bateria. La melodia del tema, o curiositat, ha aparegut després i barrejada amb la seva interpretació, i han estat els vents qui  l’han feta. I el que dèiem, el llarg solo de César del Val al saxo tenor ha estat més que reeixida, ha estat immensa, amb un bon so, bon fraseig i llenguatge. I què bé ho fan aquests nois i noies del Conervatori del Liceu, i això em recorda que els vam tenir en una Festa Major d’Hivern a Sant Vicenç dels Horts. I després d’ell, el que seria el pont on canvia més o menys tot, on el ritme deixa de ser constant i va a batzegades, en un canvi no només rítmic que deixa pas de nou al tema i pianista, acabant-lo delicadament. 

Destaquen els solos de Joan Mar Sauqué a “Al cruzar la puerta” i també en el bonic tema “Contigo”. També és molt maca la melodia de “Recuerdo” amb solo delicat de Miquel de Riba a la guitarra i el preciós de Martí Carrasco al saxo tenor. També resulta clau el gran treball d'acompanyament a càrrec de la base rítmica amb Guillem García al piano, Miquel de Riba a la guitarra, Juan Pastor al contrabaix i el mateix Asier Olabarrieta a la bateria. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 17 d’abril a  la Sala Xica on comptarem amb en Ramón Ángel Rey, Jon Robles i Manel Fortià, els quals ens presentaran el seu disc “Abril 10/18” i com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

7.4.- A room full of people (R. Faina) 8m55ss

I ja heu pogut escoltar de nou quin canvi d’estil i quin altre gran tema d’aquesta Change Ensemble portada de la mà del Rodrigo Faina. Un tema que resulta fins i tot inquietant, amb uns inicis que s’han desenvolupat vers la potència sonora i rítmica per la bateria de Marcos Baggiani. I després de la irrupció d’aquest, a la guitarra hem escoltat a Guillermo Celano, el qual ens ha fet un “solaco” increïble, per modernitat, per efectes sonors encabits en el Jazz-Fusió però també per com ho ha “pelat”, per com l’ha fet. Quin tros de tema, marcat per la rítmica persistent de la secció homònima, i també escoltant les notes llargues dels vents i demés instruments, seguint l’harmonia canviant del tema, coses aquestes que semblen la mare dels ous de tot plegat, o marca d’identitat del projecte. Un tema llarg amb recurrències però també amb recerques diverses i canvis de tempo just al final, amb un crescendo que ens estaborneix. Un tema amb el qual gaudiríem d’allò més veient-los en un directe. El final però, s’ha anat diluint a l’espai delicadament, i més o menys com l’han començat, amb les veus i vents a mode crida a les sirenes. 

I aquest projecte comença amb el tema “Opening”, i ho fan molt delicadament, amb les notes llargues i dolces, emprades abastament en aquest projecte i una melodia preciosa i un tan melancòlica. Un altre dels temes en la mateixa ona delicada és el “If I’m to live”, iniciat amb una cadència harmònica descendent que es va repetint, afegint-s’hi però més i més transcendència per les veus incorporades.

8.9.- Supertrascendente (O.G. de Liberación) 6m44s 

Doncs ves per on que el tema ha estat també potent, rítmicament parlant, després d’iniciar-lo a base de veus diverses i instruments mantenint llargament una persistent nota una bona estona. I ens hem trobat amb els dos bateristes amb un téte a téte increïble, alhora que la intervenció a crits dels seus companys, tot plegat parit in “situ” i conduït per les sàvies mans d’en Xacobe. Sobreposades a les bateries, hem pogut escoltar els “nyaps” i gemecs dels vents, barrejats amb els bateristes i a moments sols, i també la intervenció de les guitarres de Bravo i Cebrián tot i que poca estoneta. El break entremig a base cordes fregades i veus processades aconsegueixen sorprendre’ns per la gosadia i bona gestió del directe. Tots plegats, amb bateristes i vents a base dels esmentats gemecs, han arribat al final del tema, d’un tema exemple de com les gasten aquests joves músics embolicats tots ells en aquest entorn de la màxima llibertat musical. 

I els amics de la Orquestra Galega de Liberación varen crear in situ “Vintage Spacewalk”, una obra amb aires clàssics cantada dolçament per Sheila Patricia i profusió posterior de metalls iconoclastes. I també és així d’íntima “Be music, my friend”, amb la veu de Sheila dolça i repetitiva envoltada de sons que simulen ocellets i demés meravelles de la natura. Més Free, com és tot el projecte, és la “Intro, a liberdade”, curteta intro que deixarà pas al propi tema “Liberdade”, recitada aquesta paraula amb la insistència necessària perquè se’ns fiqui al cap, i amb la trompeta de Pereiro fent unes cabrioles sòniques interessants. I el tema en sí, l’iniciarà el clarinet, per després trompeta i més instruments fent tots ells una mena de  “lick” repetitiu i persistent ampliat després per veus diverses, tot explicant-nos el missatge relacionat amb la llibertat, amb tots els aires àcrates i llibertaris de l’acràcia. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne la seva programació a la pàgina web de jazzterrassa.

9.7.- Carga y descarga (Ch. Peñalver) 6m19s 

Doncs déu n’hi do amb quina càrrega i descàrrega rítmica més impressionant,amb “solis” de saxos, gran i potent solo a la trompeta de Manolo Díaz, allà a dalt del registre agut i quasi súper agut, cosa difícil. Després els “quatres” entre trombó i saxo alto de Javier Llopis i Fran Conde, magnífica demostració de compenetració. També ha brillat el pianista Cayetano Balfagón, ell a tot “Latin Jazz”, i pel darrere els “Solis” dels vents. I això dels solis dels vents és una part de l’arranjament on aquests instruments fan una línia melòdica equivalent a un solo, però que està escrit per l’arranjador. I les percussions també han aparegut, i ho han fet per les mans de Manel Chust i les seves congues. I recuperen el tema tots plegats i l’acaben de cop. Quin gran tema d’en Chema Peñalver. 

I un tema amb aires de l’època del swing és el “Café Swing”, gran tema ideal per fer ballar als “bojo” del lindy-hop, amb solos del líder Peñalver a tot Benny Goodman, i també els de Juan Moscardó, trompeta; Iván Pitarch, saxo tenor i Natxo Romero, contrabaix. I el “Clarinet a la cool” l’inicia el contrabaix amb el motiu principal per ben aviat escoltar la melodia amb aires “cool” a càrrec del líder al clarinet, amb moments i aires de samba. Els solos posteriors seran els d’ell mateix, Toni Porcel, fiscorn i Celso Sorribes, saxo alto. Un tema molt bonic i molt ben interpretat per tots ells i ella. I finalment, el “Moolongoo” és un tema força divertit i vital, amb melodies compartides de canyes i metalls, bona idea que Chem ha sabut implementar en molts dels seus temes. Els solos els iniciarà el líder al clarinet, per després fer-ho la única dona i gran músic, na Inma Martínez, saxo baríton; seguir el Fran Conde, saxo alto; Carlos Valls, trombó i Manolo Díaz, trompeta.

10.4.- Al cruzar la puerta (A. Olabarrieta) 7m22s 

I quin altre magnífic tema ens ha fet l’Asier iniciat dolçament però després amb tempo doblat i swing espaterrant. I és que la melodia ja ha aparegut de la mà dels metalls, mentre que saxos (les canyes) l’han recolzat també. Però això ha durat un sospir, car ja ens hem trobat amb el tempo doblat i els saxos amb el seu “soli” i recolzament de trompetes, tots plegats preparant el solo del jove crac Joan Mar Sauqué, el qual ens ha estabornit per com l’ha desenvolupat, seguint l’estela de Clifford Brown al qual ell admira, més o menys com nosaltres. Brutal solo del Joan que ha deixat pas al d’un altre “mostru”, ara però de les canyes, i concretament la del seu saxo alto, i aquest és en Roger Mir, el qual recordarem sempre com a líder del seu projecte recuperant la música que varen fer els “Super Sax 2.0”. Magnífic solo d’en Roger a qui vam tenir amb el seu projecte en un llunyà Festival de Jam Sessions a SVdH. El pianista Guillem García ha estat també precís i delicat, alhora que lleugerament percussiu i amb un bon llenguatge. En definitiva, un gran tema de l’Asier on al final recuperen el tempo inicial. 

I un dels temes “canyeros” és el “Rompe el silencio”, tema que ha resultat estar fet a base de treball col·lectiu de les diferents seccions de vents, o sigui amb els”solis” de cada secció, que recordeu que són uns solos escrits per ésser tocats per saxos, les canyes o pels metalls, trompetes i trombó. Tot i això hi ha un parell de solos, el del Joan Codina, al trombó i el de César del Val, saxo tenor, magnífics tots dos. I un altre tema vital de tempo és el “Seguramente quizás”, on el Fran Ramos fa un reeixit solo al saxo alto amb aires força moderns, com també els posteriors de Miquel de Riba, guitarra i el del Juan Pastor, contrabaix. 

I encara ens queda fer un darrer salt d’estil vers la modernitat més agosarada, ara la del projecte “Different Routes” de Rodrigo Faina & Change Ensemble així és que proposo que escoltem el tema anomenat.... 

11.8.- Dreams (R. Faina) 7m38s 

Doncs aquest tema està ficat com a bonus track, i déu n’hi do de la canya que té, increïble i amb quins canvis entremig, quins breaks curtets que incorpora. I ha començat delicadament però ben aviat hem vist de quin pal anaven, quan hem escoltat la persistència rítmica per la secció homònima i amb una bateria i també contrabaix increïbles tots dos que fan caminar el tema d’una manera brutal. La guitarra, ara sí del líder Rodrigo Faina ha estat també increïble, tot i que no massa estona, llàstima. També diferents instruments han mantingut la pulsió potent i persistent. En el primer break hem pogut escoltar un contrabaix a tot drap fent un “walking” insistent que no sembla haver aturat en cap moment. I break melòdic i dolç al bell mig del tema, però que ben aviat tornaran les aigües al mar esvalotat i desfermat. I més breaks a base de notes soltes percusives del piano, i tornem-hi, que no ha estat res. I el contrabaix, i la bateria, i la resta de músics del Change Ensemble i escoltant les tecles del piano percusivament, i la insistència rítmica d’aquest bonus track anomenat “Dreams” amb el qual ens acomiadament d’aquest projecte. 

I més temes que hi ha amb aires d’un intimisme plàcid són “An installment of time” iniciat per la veu de Fanny Alofs alhora que envoltada per la resta de músiques delicades, les de la resta d’instruments. I un tema molt bonic i amb un ritme persistent tot i que molt suau, i amb una cadència harmònica que a moments em recorda un tema de Peter Hammill, el “A Louse is not a home”, coses que poden passar. 

I ara sí, i ja per acabar el programa d’avui dedicat a la diversitat de les músiques de quatre Big Bands, proposo que escoltem el darrer tema de la nit, el del projecte de la “Orquestra Galega de Liberación”, en el tema amb el qual varen començar el concert, sense presentacions ni aplaudiments i ja encabits en els persistents ritmes del tema... 

12.1.- Chamada (O.G. de L.) -11m 

Doncs déu n’hi do també quina persistència rítmica la d’aquests joves músics establerts a Galícia, que no gallecs ells i elles. Varen començar d’aquesta manera, amb aquesta potència i quines bones conduccions els va fer en Xacobe. Un tema que comencen a base de cordes fregades i nota més o menys comuna, per ben aviat aparèixer un canvi tonal, i un altre, i un altre, i posteriors incursions individuals d’instruments per després barrejar-se tots plegats a base de col·lectivitat interpretativa. Percussions diverses recurrents, sons de violins fregats repetitius, aparició dels dos bateristes, dels vents, amb els més baixos també, amb les guitarres amb sons estratosfèrics impressionants, i amb quina potència més increïble tot plegat. I quin motiu recurrent més bonic els hi ha indicat el conductor que no director. I les guitarres elèctriques, i els bateristes i la trompeta solista de Pereiro, magnífica la seva sonoritat i exposició. I mentrestant, la persistència rítmica impressiona per això mateix, per la insistència. Fins i tot sense els bateristes, les cordes fregades han acompanyat al trompetista. Per després tornar-hi de nou tots plegats en una simbiosi col·lectiva increïblement potent i creativa. Magnífic tema per acabar el programa d’avui, un d’aquells que et fan pensar en la infinitud de la música, la qual ens acompanyarà fins el final dels nostres dies. 

I un dels temes iniciats pel saxo tenor de Xosé Miguélez és el “XL kind of men”, fet molt delicadament i quasi unipersonal, afegint-s’hi després alguns dels metalls i canyes, així com molt delicat i profund. I un tema que comença amb veus estranyes i inquietants, per després sorolls dels bateristes és el “O que garda sempre ten”, “El que guarda, sempre te”. Després s’hi afegirà saxo tenor, clarinet i tots plegats seguint-ne l’evolució conduïda pel Xacobe. I finalment, “Somos Un” l’inicia la trompeta de Pereiro per després afegir-s’hi alguns de la resta de companys, nois i noies en un altre tema força inquietant on el so del saxo tenor de Miguélez destaca com el de la trompeta, i després els dels dos guitarristes. 

I us recordo que hem escoltat a la Chema Peñalver Big Band, i el seu “Mode On”, a l’Asier Olabarrieta amb el seu “Retrato para Big Band”, a Rodrigo Faina & Change Ensemble i els seus “Different Routes” i a la “Orquestra Galega de Liberación” havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

I començarem amb les músiques d’aquest projecte amb el tema que titula el disc, tema compost per ella mateixa, lletra i música, així com també n’ha fet els arranjaments, i amb músics com Calle Brickman, piano; Anders Fjeldsted, contrabaix; Andreas Fryland, bateria i el KVARTS String Quartet, cordes fregades, ella mateixa a la veu, i la seva germana Rebecca amb efectes i sampling. 

Som-hi doncs amb el preciós...

 2.1.- Young Dreams (Iris Bergcrantz) 4m49s 

I ja heu pogut escoltar quina composició ha fet Iris, i que bé i bonic canta, Iris Bergcrantz. I quin preciós acompanyament el del KVARTS String Quartet, i com han acabat el tema, delicadament, de la mateixa manera que l’han començat. Però entremig hi ha hagut diversitat i pulsió, la del contrabaix primer i després amb la bateria, tot i que molt dolça. També el punteig d’algun violí ens corprèn. El que més, però, la veu de la jova Iris. Tot i que més o menys a la meitat del tema hem gaudit d’allò més amb la part instrumental, la de les cordes fregades i més amb el solo al piano, el de Calle Brickman. La melodia ha aparegut de nou, i aquesta ves per on que té uns aires folklòrics preciosos. Que maco també aquest tema per seguir endinsats en aquesta atmosfera musical. 

I hi ha d’altres meravelles d’aquest projecte com és ara el “Nu Har Jag Fatt Den Jag Vill Ha”, a duet de veu i piano inicials, per després omplir l’espai musical amb la profunditat del contrabaix i la dolçor de les escombretes. I el “Head in the Clouds”, el fan només les veus de les dues germanes Rebecca i Iris amb efectes especials de la primera. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Escoltema-la ja amb el primer track, tema que comença delicadament però que tindrà d’altres derroters força heavys, tema on hi col·laboren els músics convidats entre ells el magnífic bateria Victor Lewis.... 

3.1.- If You Fail, I’ll Allways Stay (Iris Bergcranctz) 6m40s 

I ja heu pogut escolat la magnífica veu de l’Iris i composició força moderna i agosarada. I tot i iniciar el tema delicadament, després s’ha desenvolupat amb més energia, tot i mantenir el tempo. L’entrada de l’Anders en el seu solo a trompeta ha estat espaterrant. La base ha seguit amb la mateixa cadència harmònica, amb una pujada de tres acords i baixada de dos a l’arrel, amb la bateria marcant una rítmica potent. Però el tema l’ha iniciat dolçament Iris cantant i acompanyada pel gran piano de Anna-Lena Laurin. El motiu principal i cadència ja l’hem pogut identificar, el que seguirem escoltant fins el final amb les variacions adequades. Ens ha agradat molt la veu de Iris, i més encara la manera com compon, com ho feia el 2015 o potser ja d’abans. I els cors els fa la seva germana Rebecca i no oblideu que el baterista convidat en aquest tema és l’americà Victor Lewis, increïble “capo” de tots els tambors i plats, i que també hem escoltat a Stefan Bellnas al contrabaix. I de quina manera més dolça l’han acabat, més o menys de la mateixa manera que l’han començat. Magnífic tema i més que en vindran, avui amb tot el programa dedicat a la Música de la Família Bergcrantz. 

I d’aquest projecte hi ha d’altres delicats temes com el “They Say”, iniciat per una magnífica “intro” a contrabaix i acords del Fender Rhodes, per ben aviat escoltar la delicada veu de l’Iris. I el més curtet és el que fan instrumental l’Anders, Anna-Lena i demés “Aurora’s Anthem” de només 34 segons. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs proposo que escoltem el tema més llarg, anomenat.... 

4.4.- Demons (Anders Bergcrantz) 10m08s 

I ara, amb el projecte súper modern de l’Anders ens hem situat en un context de Jazz Contemporani, tot i que, en alguns aspectes, en el rítmic, em recorda una mica el Jazz-Fusió que feu Miles Davis a finals dels anys 60 del segle XX. Tot i això, les improvisacions dels membres d’aquest combo han estat increïbles, i actuals. I el darrer solo que hem escoltat ha estat el del guitarrista Anders Chico Lindwall, aquest sí, en l’ona del Jazz-Rock-Fusió. I encara al final, el pianista Lundeqvist, s’ha barrejat amb tota la banda, a mode d’improvisació col·lectiva, i tot això abans de recuperar el motiu principal, el de la línia de baixos i guitarra, alhora que la melodia a càrrec dels vents, trompeta i saxo tenor, i acabar el tema delicadament. L’han començat però amb el motiu o línia de baixos i melodia a càrrec del líder a la trompeta. El canvi del pont, tot i ser curtet, repetit dues vegades és increïble, quina potència. Quin “Groove”, tot i que lent de tempo, però que se’ns emporta irremissiblement. I el primer solo, i com l’ha iniciat, ha estat brutal...amb quins sons el líder l’ha començat, passats per sintetitzadors diversos. Després d’ell, i al saxo tenor, en Tomas Frank també ens ha deixat palplantats. Anders, ara sí amb el so “normal” de la seva trompeta, en un solo brutal, afegint-s’hi el saxo tenor, modificant-ne després el so de la trompeta, i tots dos en una magnífica improvisació col·lectiva. I ja després, la guitarra, la bateria, mare de 10 sr, quin  tros de tema. Grandíssim el nostre amic Anders Bergcrantz que recordo li vam fer el primer especial Nadal 2020, amb el vinil que li vaig adquirir en el concert a trio que va fer uns mesos abans a 23 Robadors, amb el Gonzalo del Val, i baixista irlandès. 

I una baladeta molt maca d’aquest projecte és “Forever” amb una melodia molt bonica interpretada pel líder a la trompeta. El saxo tenor Tomas Frank en fa la part del pont, o la B del tema. Després improvisaran i primer el pianista Sven Erik Lundeqvist. I també delicada i molt curteta de 1m10s és la balada “City of Roses”. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

5.5.- Twlight (Anna-Lena Laurin) 8m05s 

Doncs ja heu pogut escoltar una altra magnífica composició de l’Anna-Lena, primer molt delicada, però de quina manera s’ha desenvolupat. El “Groove” també hi és, el marcat per la línia base amb els metalls més greus, trombons, i contrabaix de Gundstrom. La melodia ha aparegut a base de cordes fregades i demés instruments i el so magnífic de la trompeta de l’Anders. La potència de la orquestra simfònica, la repetició de motius per la marimba, sembla, i com va pujant tot de potència, tot i haver-hi canvis preciosos. I sempre apareix el so de la trompeta del líder, solista, per després fer-ho la resta de músics d’aquesta gran orquestra. I la calidesa de la composició es veu ampliada per la potència dels moments més brillants. I al final, motiu repetitiu, moments d’intensitat, i un final espaterrant. Difícil el comentar un tema com aquest, i si és llarg, doncs encara més. Escoltant-lo atentament se’n gaudeix molt més, d’aquest i de totes les músiques. 

I si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

6.2.- Kling Klang, blockan slar (Tradicional) 4m18s 

 Doncs què maca la pulsió del contrabaixista, ja d’entrada tot i indicant-nos com anirà el tema. La veu d’ella, també ens ha frapat, primer cantant sense lletra, però ben aviat notant el “Kling Klang”, cantant ella en suec, suposo, perquè podria ser una llengua encara més antiga, la dels primers pobladors, homes del gel. Trobo molt interessant aquesta recuperació, la del folklore del seu país, passat pel sedàs de la modernitat dels seus arranjaments. Iris canta la mar de bé, té una veu preciosa i afinació perfecte, i amb el recolzament del seu pare a la trompeta, doncs trobo que ha estat deliciós aquest tema. 

I un altre tradicional és l’anomenat “Vi Salde Vara Hemman”, iniciat dolçament per la veu d’Iris i contrabaix i piano, arranjament fet per tot el quintet de l’Iris i tema cantat en suec, suposo. Com també canta el “Hur Kan Jag Saga?”, música d’ella, lletra de Karin Boye i arranjat per la seva mare Anna-Lena. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

7.5.- Different Universe (Iris Bergcrantz) 12m50s 

I de quina manera més delicada han acabat aquest tema, amb ella cantant-lo suaument, més o menys com l’ha començat. Ara bé, ja heu escoltat entremig la “tralla” amb la qual ens han sorprès, i corprès. La melodia ha estat cantada per ella, i amb una línia de baixos de motiu principal, i també amb els chors de la seva germana Rebecca.  I com va creixent d’intensitat, i com puja el tempo i ja llavors sí que estem front un nou tema, una nova versió de l’original. La pulsió rítmica és brutal, els efectes emprats a base de sintetitzadors sobre la trompeta del líder així ens ho han mostrat. I potser és el Conn Multi Vider, aparell que diu l’Anders que usa. I quina canya la música que va fer Iris allà pel 2015. El solo de l’Anders a la trompeta sintetitzada és brutal, què bé que controla l’assumpte dels efectes. I la seva parella, l’Anna-Lena ha estat qui ha fet la seva aportació solista amb el Fender Rhodes, i quin so més bonic que té aquest instrument, i quin bon solo que ens ha fet l’Anna, ella compositora de música de l’entorn “clàssic”, la música clàssica contemporània que es fa ara. Gran interpretació solista de l’Anna, i de nou, sons sintetitzats, i sempre la base rítmica amb una trempera increïble. I parlant del tempo i ritme, el solo que ens ha fet el baterista Kolsut ha estat també increïble, allò que diem, per acabar-ho d’adobar, per després, com ja he comentat, aparèixer de nou la dolça veu de Iris Bergcrantz i acabar aquest tema tan impressionant. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

8.1.- Elevate (Anders Bergcrantz) 8m55s 

I de nou ens retrobem amb la modernitat de la proposta de l’Anders Bergcrantz, i tot i ser el tempo mèdium high ja heu pogut comprovar el Groove del tema, a tot Jazz-Fusió embolcallat de contemporaneïtat. Una melodia encetada pel líder després de la ”intro” delicada que han fet tots plegats. Guitarra i baix han fet la línia de baixos i motiu principal, el rítmic-harmònic. El líder ha fet després la melodia, i també hem pogut constatar el canvi tonal en el pont o la B del tema. Ell mateix ha iniciat la improvisació tocant el cel allà dalt del registre més agut. I què difícil és tocar la trompeta en aquest registre i mantenir-ne l’afinació, coses aquestes que fan els mestres com ell, i com d’altres de casa com és ara en David Pastor, per parlar del que més toca allà a dalt, i fins i tot més amunt. El solo del líder ha estat a més farcit de bon gust, per sonoritat, però també per la història que ens ha explicat amb les seves línies melòdiques creades. Brillant, potent, creatiu i tècnic, i molts més  qualificatius li podríem afegir. Anders Chico l’ha seguit amb la guitarra, i què bé ho ha fet també, farcit de Jazz-Rock, gran tècnica i sonoritat seguint l’estela de músics com Mike Stern, Jeff Beck, per parlar dels que em venen ara mateix al cap, ells mestres en això del Jazz, del Rock, de les fusions, vaja. I ja per acabar-ho d’arrodonir, el solo del saxo tenor Tomas Frank ha estat també brutal, seguint també l’estil de la modernitat del tema i solos anteriors, mostrant-nos una tècnica esfereïdora. I abans de retrobar de nou la melodia principal, el baterista ha fet també un solet molt ben trenat. En definitiva, una gran composició de l’Anders i millors interpretacions de tots plegats. 

I un tema a tempo mèdium és el cantat per l’Iris i anomenat “Bagatella”, a un ritme ternari simple, o sigui, a ritme de vals preciós, amb una magnífica improvisació del líder a la trompeta. I més o menys al mateix tempo i ritme tenim el “Simplicity”, aquest però instrumental, amb una melodia molt bonica i sembla que amb el so més dolç i càlid del fiscorn del líder. I un pèl més de tempo te el preciós “Maple Syrup”, i amb un magnífic swing, sobretot en les improvisacions, la primera la del pianista Sven Erik Lundeqvist. 

I hi tornem amb el projecte “Young Dreams” de l’Iris Bergcrantz, i recordeu que és força melòdic alhora que amb aires folklòrics, i els escoltarem en el tema de la líder anomenat.... 

9.5.- Was it written on the stars? (Iris Bergcrantz) 6m32s 

I en aquest tema l’hem escoltat a ella cantant i també a Calle Brickman, piano; Anders Fjeldsted, contrabaix; Andreas Fryland, bateria i el Vindla String Quartet, cordes fregades. I quin altre gran tema ens han fet, i quina altra magnífica composició de Iris. L’han començat però molt delicadament, si el comparem com l’han interpretat amb moments d’una intensitat remarcable, i sempre amb la veu delicada de la líder. Un tema que sembla tenir dues parts, la primera melòdica i amb el quartet de corda, i la segona amb la improvisació a càrrec de Calle Brickman al piano, acompanyant-lo la base rítmica de contrabaix, Anders Fjeldsted  i bateria, Andreas Fryland. I quin solo ens ha fet el pianista, i amb quina pulsió rítmica l’ha fet gràcies als dos de la base rítmica. Afegir-s’hi el quartet de cordes al trio base, i ja finalment amb la veu de la líder, ha aconseguit pujar el  nivell d’emotivitat d’aquest tema de Iris. I quin final més bonic amb les cordes fregades. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el mes d’abril, encara per concretar el dia, però amb el projecte “Abril 18”, amb Ramón Ángel Rey, Jon Robles i Manel Fortià, concert que hem hagut de posposar diverses vegades per la malparida Covid-19, i com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

10.3.- Time Was Spent (Iris Bergcrantz) 7m34s 

I quin tema més impressionant ens ha tornat a fer la Iris Bergcrantz, ple de potència, de modernitat, recordeu però que és del 2015 aquest magnífic projecte. I ha acabat amb l’Anders fent referències al “Bolero” de Maurice Ravel, i amb una canya final impressionant. Ha començat més tranquil, però, i amb un ritme així com trencat, però no hem tardat massa en trobar-nos amb els sons estratosfèrics de la trompeta de l’Anders, passats aquests sons pel Conn Multi Vider, un catxarret d’efectes especials que han convertit el so de la seva trompeta en quelcom més bèstia. Després sí que l’hem pogut escoltar amb el seu so “normal”, i amb un altre solo espaterrant, brutal. La base rítmica de baix, teclat i bateria li han donat un immens suport, i de quina manera. I recordeu que als teclats hi ha la mare de l’Iris, i que a la trompeta hi ha el seu pare. Quina família musical més potent. I el tema ha fet una altra passada per la modernitat dels sintetitzadors a càrrec de l’Anna-Lena, i la trompeta passada per efectes tot plegat farcit de contemporaneïtat i una gran tècnica de tots els executants, alhora que magnífica composició de l’Iris Bergcrantz. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne la programació.

11.5.- Danse (Anders Bergcrantz) 4m40s 

I quin tema tan bonic, de melodia vital, i amb la veu de nou de l’Iris recolzant ara al seu pare, car ell, també ho ha fet en els projectes d’ella. Un tema i melodia feta a duet de veu i trompeta, notant també el pont i canvi tonal, fet això al principi i al final del tema. Entremig però hem gaudit de les improvisacions magnífiques, la primera la del líder a la trompeta. Un tema amb una molt maca trempera i vitalitat alhora que amb uns canvis harmònics molt macos, ideals per desenvolupar-hi una improvisació creativa, com així mateix ens ha fet l’Anders en el seu brutal solo. I l’Anna-Lena l’ha seguit al piano amb una altra magnífica execució, delicada, un puntet percusiva, i feta amb molt bon gust musical, el gust exquisit que te aquesta família de músics, de creadors, d’artistes suecs. I a la capçalera del rètol del programa deia jo: Programa 448, amb la música de la família Bergcrantz. I així ha estat el programa d’avui. 

I el darrer tema “Fountain in Youth” és el que interpreta amb la magnífica Norrlandsoperan Symphony Orchestra, amb moments increïbles per delicats, com aquells de Miles Davis fent el seu “Sketches of Spain” i similars d’ell, arranjats per Gil Evans. 

I per acabar-ho d’adobar, us recordo que de la família  Bergcrantz hem escoltat dos projectes de l’Iris, “Young Dreams” i “Different Universe”, que hem escoltat també algun tema de l’Anders tocant temes de l’Anna-Lena Laurin en el projecte “The Painter” i també a l’Anders amb el seu projecte “Elevate”. I com sempre dic, espero que us hagi agradat força el programa d’avui, on us he mostrat la música que ha fet, i que fa aquesta família de creadors suecs. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina (doncs sí, i serà el mes d’abril), La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.