Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Així doncs els escoltarem en un tema força delicat de tempo, anomenat.... 

2.2.- Luna de hortaleza (Sacri Delfino) 6m25s 

I ell mateix m’ha comentat coses sobre aquest tema, i diu que està dedicat al barri “Hortaleza” de Madrid. I està fet sobre la rítmica típica argentina anomenada “Chacarera”. I sembla que des de la pàgina web jazz.com americana, li van fer uns magnífics comentaris, vaja que la van puntuar molt bé. 

I ens hem tornat a trobar amb el so fosc d’una altra guitarra, ara però la del líder i guitarrista argentí Sacri Delfino, el qual ens ha acaronat amb aquesta composició tan bonica. Els ritmes dels temes d’aquest projecte ens transportaran al seu país, i no només al seu, com veurem més endavant. Un tema amb la melodia a càrrec del líder, una melodia un tant melancòlica, però d’una gran bellesa, amb uns acords descendents al final, preciosos. Juan San Martín ha desenvolupat un magnífic solo, melòdic, ple de sentiment, i alhora farcit de pulsió rítmica, i fent un recorregut clar per l’harmonia del tema. Sacri s’encara al seu solo després d’un “Pick Up” curtet, executant també una gran feina solista, creant unes línies melòdiques molt boniques, i també plenes de contingut rítmic. I a això darrer hi ha contribuït molt el baterista José Manuel Torrego, el qual s’ha passejat a base de cops als tambors tot plegat a ritme de “Chacarera” el del preciós tema “Luna de hortaleza”. 

Parlar de Sacri Delfino, l'excel·lent guitarrista argentí establert a Madrid, és parlar d'un dels creadors més distingits i inspirats de l’estat espanyol. Sacri proposa al costat del seu trio un apassionant viatge musical a través de les diferents geografies que va saber recórrer i abraçar. Compositor diverses vegades guardonat, transforma el jazz modern en fil conductor dels paisatges pintats pel tango, la milonga, la chacarera i el vals crioll de la seva Argentina, el candombe uruguaià i la bossa nova i samba de Brasil. Havent interactuat amb músics de nombroses nacionalitats i estils, presenta un projecte original on en els concerts hi ha una gran despesa d'energia, subtilesa i virtuosisme. El seu CD "JAIRANÍA", en què es destaquen l'especial i personal so de la seva guitarra, pulcritud interpretativa i una música d'arrels multicolors, amb presència rioplatense, reminiscències brasileres, música en blanc i negre, de nord i de sud, de sales d'assaig i sòl empedrat, d'allà i d'aquí, ha estat premiat a Espanya i elogiat per la premsa especialitzada de diversos països. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

Escoltem-los delicadament amb el tema anomenat... 

3.5.- Melodia de Luz (Valentín Murillo) 4m45s 

Doncs ja heu vist quina altra nova proposta acabem d’escoltar. Un tema amb una melodia recurrent, de concepció minimalista per repetitiva i senzilla. Ara bé, sembla que la gràcia del tema consisteix precisament en això mateix. Per sota però, la base rítmica ha estat magnífica amb en Bori, David, contrabaix i bateria, ambdós en una permanent creació i amb un ritme impressionant. De fet, qui ha brillat abastament ha estat el pianista “Petaca” el qual sí que ha desenvolupat una bona exposició solista basada en els pocs acords que el tema incorpora. De fet, semblen haver iniciat el tema a partir de la cançó cantada per la petita que escoltem al començament. La línia de baixos d’en Bori ens ha situat en el context harmònic i rítmic, mantenint-la i desenvolupant-la a mida que es desenvolupa el tema. És curiós com un tema amb una melodia tan repetitiva et va enganxant de mica en mica, i ho és més de curiós per com n’és de senzilla, la melodia. Ara bé, no us preocupeu que ells això ho “pelen” a uns nivells molt més bèsties que els d’aquesta cançó. 

El projecte musical sorgeix durant els mesos de març, abril i maig de 2020. Liderat per Valentín Murillo i cuinat al costat del gran pianista JMª Pedraza "Petaca" reflexiona sobre la capacitat de l'ésser humà en el seu afany d'ingerir tot allò que se li posa per davant, sigui material o immaterial, estant en estat normal o d'alarma, tant se val. Les composicions s'inspiren en aquest pensament i és la música el vehicle per donar-li sortida. El disc es compon de set peces, de les quals una d'elles, “Corcor Suite”, està formada per quatre moviments alterns essent la que te una major durada dins l'obra. Els estils sobre els quals versa la proposta són diversos, prenent com a referència en el seu desenvolupament la improvisació, entesa en tota la seva extensió i formes, inserint-se en els llenguatges i sons del jazz, rock, electrònica, flamenc, marxes fúnebres, tota una amalgama de colors que fan de la música un eclèctic sonor sense precedents. La formació a quintet clàssic de jazz porten aquesta obra a l’estudi de gravació a l'agost de 2020, transformant les partitures i integrant tota la música des del propi sentit que per a nosaltres té la ingesta, sense por. La totalitat del disc està gravada en rigorós directe així com els efectes emprats i la durada de cadascuna de les peces, pel que la seva exposició al públic és, serà un viatge en tota regla. Gaudeixin. Viva La Ingesta! I això ens diuen ells mateixos i sí que en gaudirem, car ja ho hem fet. 

I un tema molt bonic i dolç és el que Valentín Murillo li dedica a la seva “Tia Pili”. Un tema envoltat de sentiment, potser per la pèrdua de la seva estimada tia. I el “Tanguillo Pillo”, té uns aires flamencs amb l’empremta de Chick Corea, en els inicis, però després el tema tindrà d’altres derroters, sobretot després del break rítmic delicat a flauta, trompeta amb sordina i demés, mantenint però la mateixa atmosfera. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Aquest és un altre projecte envoltat de qualitat alhora que ritmes calents, en els temes amb ritme, esclar. Perquè hi ha balades precioses com és ara la que  proposo que escoltem plegats, dones i homes, composta per Vivian i Evaristo anomenada... 

4.10.- Pero te dejo... (Vivian & Evaristo) 5m05s 

Bé, doncs ja heu pogut escoltar que seguim prou delicats i molt melòdics. Aquesta és una formació íntegrament cubana de la qual en tinc novetat gràcies a l’amic Siscu Cruces qui me’ls va fer conèixer, coses aquestes que passen en el virtual món de les xarxes com és ara el Facebook. M’ha semblat una dolça composició, amb una melodia molt maca a càrrec del saxo alto Evaristo, jo diria, ell amb un so més clàssic que jazzístic, al menys en aquest tema, de ben segur que per la pròpia melodia. La base rítmica l’ha acompanyat delicadament i de la mateixa manera ho ha fet quan Vivian ha fet la seva intervenció solista al piano, ella també molt delicada. De nou hem escoltat el saxo alto i ara desenvolupant la seva improvisació sobre l’harmonia del tema, i ja ben a prop del final, hem escoltat les veus de les dues dones músics, la mateixa Vivian i la que n’és la primera veu, Ly Rodríguez. El tema acaba amb elles dues cantant el motiu principal d’aquesta cançó amb aires cubans alhora que melancòlics. 

"Lluz D'Habana" és un projecte cubà integrat per músics titulats de l'Institut Superior d'Art ISA i per l'Escola Nacional d'Art, que s'han unit per fer música cubana fusionant-la amb bebop, blues, soul, smooth jazz, latin jazz, pop, bossa nova, clàssica, reggae, etc. El projecte fundat l'any 2013 per la MsC. Música, master en música, Vivian Pérez, pretén rescatar les formes més antigues de cada gènere i interpretar-les emprant les maneres d'execució actuals. A més, es barreja amb la música internacional que per la seva rellevància i originalitat ha transcendit d'anys anteriors i constitueixen paradigmes de la música a nivell mundial. D'aquesta manera, s'aconsegueix un ritme amè, amb una dualitat de convergència entre l'antic i el nou jazz, la música alternativa, alhora que interactua amb gèneres de la música cubana com el són, danzón, guaracha, salsa, chachachá , bolero, cançó. 

I aquest projecte inclou d’altres preciosos temes, com és ara el “Doñaque”, amb el saxo tenor de Evaristo molt delicat i maco en la melodia i posteriors improvisacions. Una altra cançó molt bonica és “A ’buelos” iniciada per una flauta delicada d’algun dels seus col·laboradors. “Lusss” és una altra cosa, iniciada ja a tot ritme càlid i melodia a càrrec del saxo alto i posteriors incursions de guitarra i percussions diverses, tot plegat a un ritme un pèl trencat per després el magnífic solo del guitarrista i saxo alto. Un altre tema maco, i també divertit és el “De tres, tres”, iniciat amb les dues veus, i ben aviat amb la incursió del solo d’un bon trompetista, col·laborador de la formació. 

I després de la presentació dels projectes, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente

............

Gràcies Carme per ésser tan dolça i sempre amb les històries musicals del programa. 

I seguim escoltant temes d’aquests projectes, i així és que recuperem el projecte de Joana Cebolla, “Better Go”, i recordeu que la tenim a ella amb veu i trombó, a més de Jul Frayssinet, guitarra; Ignasi González, contrabaix i Roger Gutierrez, bateria. Escoltem-los en el preciós tema de Richard Rodgers & Lorenz Hart on també hi trobarem al Xavi Monge a l’orgue, tema anomenat... 

5.4.- Where or When (Rodgers & Hart) 5m54s 

I quina cançó més bonica varen compondre aquesta parella de genis, l’un amb la música i l’altre amb la lletra. I com ha aparegut el Swing en determinats moments, tot i ser-hi més en les improvisacions, i per això el “walking” de l’Ignasi i el “Ride” del Roger. Doncs ja heu pogut escoltar que el teclat que apareix en aquest tema va a càrrec del Xavi Monge, el qual ha donat un plus de qualitat al preciós tema cantat per Joana Cebolla. En Xavi hi ha estat sempre, durant tot el tema, acompanyant però també desenvolupant la seva improvisació. Primer però hem tornat a escoltar la molt bona del guitarrista Jul Frassynet, i posteriorment la de la líder amb el trombó. Una bona feina de tots dos en els seus treballs solistes, concretament la improvisació de Joana ens ha agradat força. I ara recordo que no fa gaire que va presentar aquest projecte al Cafè de l’Escorxador de Lleida, en un concert organitzat pel Jazz Tardor i Josep Ramon Jové, ànima del Jazz de Lleida i de l’editorial Quadrant Records. Joana ha estat força delicada amb el seu trombó en un solo melòdic i ben trenat. Monge ha acabat de “reblar el clau” amb la seva intervenció solista amb el seu teclat a mode d’orgue amb un Swing brutal, i s’ha de dir que molt ben acompanyat per la base rítmica de dos, Ignasi – Roger. En fi, una preciosa composició i molt bones interpretacions. Li augurem un bon futur a Joana Cebolla, car el present ja el té ben amanyat. 

I un tema instrumental més viu de tempo és el que titula l’àlbum, “Better Go” de Ben Webster i ara amb el suport de Pau Gairí al saxo baríton amb solos d’ell, del guitarrista Jul i de la líder al trombó. I encara més viu i en una ona més “pop” és el tema de Stevie Wonder, que ella mateixa l’inicia cantant, i també amb el suport d’en Xavi Monge a l’orgue. Ell mateix és qui iniciarà les improvisacions. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim ara amb el projecte de Sacri Delfino Trio, amb ell mateix a la guitarra, Juan San Martín, contrabaix i José Manuel Torrego i de convidat al saxo tenor Alex Cid, els escoltarem en el tema... 

6.9.- Adónde vas (Sacri Delfino) 6m57s 

Doncs ja heu pogut escoltar de nou els aires argentins, els del Sacri però també els de l’Astor Piazzola i els seus tangos moderns, i ara amb la col·laboració del saxo tenor Alex Cid. Un tema iniciat amb els darrers acords a mode d’intro, per després ja escoltar la melodia a càrrec de la guitarra del líder, primer, i després en el segon chorus ja amb el saxo tenor. El pont té també un canvi tonal molt ric i bonic que li dóna més riquesa harmònica al tema, que ja en té prou, ja. Sacri ens ha acaronat de nou amb el so de la seva guitarra, alhora que també amb la seva bona digitació i fraseig, i sempre amb l’harmonia del tema ben al costat. Cid s’ha clavat un “solaco” amb tots els sons i aires jazzísitcs, a lo Michael Brecker per sonoritat, tot i no “estripar”gens el so del seu instrument. Ells dos recuperen de nou el tema, i pont, i l’acaben de nou, i ara per donar pas a la intervenció del líder, el qual l’ha recuperat. Alex Cid l’ha acompanyat de nou en un tema força elaborat de composició, llarg, per les diverses variacions que hi inclou, bonic de melodia, i farcit de ritmes del sud, del Buenos Aires querido. I aquest és un altre tema que el va tocar en un directe, sense títol, i va ser el públic qui li va posar aquest, “Adónde vas”. 

I el Sacri ens parla dels seus temes i ens diu això que el primer tema anomenat  “Deseos mundanos” parteix de la idea budista que els desitjos mundans ens porten a la “il·luminació”.  Un altre tema és “Pan Caliente”, títol que va posar el públic en un Festival de Jazz de Madrid. Té un toc amb aires brasilers potser degut a la veu de Edimundo Santos i el so Hammond li ve del teclat de Cristian Cifarelli, argentí com ell. I un altre tema és “Silbando bajito”, a ritme de valls “criollo”, amb lletra, originalment, però en incloure-la en aquest projecte a trio li va donar el toc de “jazz-vals” i per tant instrumental. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

7.4.- Corcor Suite Russian Mountain (V. Murillo) 4m30s 

I el Valentín i els seus, entre els quals amics nostres com és el Pol Padrós i Bori Albero, ens han tornat a acaronar amb les seves músiques de melodies senzilles i repetitives, aquelles que podríem encabir en un concepte minimalista. La sonoritat del saxo del líder però, ens ha sorprès per la seva immersió farcida d’efectes electrònics, contrastant amb la nítida i clara sonoritat de la trompeta del Pol, ambdós en un téte-téte solista molt remarcable. I sempre la base rítmica amb en Bori i David amb el recolzament delicat del Rhodes de “Petaca”. Un tema que l’ha començat el baterista, teclista de manera delicada per ben aviat escoltar el motiu principal i únic del tema, d’estructura de pocs acords, i també sense cap pont ni canvi tonal, coses aquestes relacionades amb projectes també encabits en la Fusió, on, amb pocs acords i centre tonal únic, els músics desenvolupaven tota la seva creativitat. Allò que a vegades diem, que improvisar en un tema senzill, un blues per exemple, és difícil pel fet d’haver d’improvisar sense fer-se repetitiu ni monòton. Gran i delicat tema del Valentín Murillo. 

I d’aquesta “Corcor Suite”, la més bonica i delicada és la del “Remanso manso”, amb una melodia que ens acarona per dolçor, per tempo slow i molt més després amb la flauta del líder Murillo. I la més majestuosa d’aquesta “Corcor Suite” és la “Expo”, iniciada per tots els vents lentament quasi a mode de marxa fúnebre d’aquelles de New Orleans, tema molt curtet potser a mode d’exposició del que ha de ser aquesta “Corcor Suite”. I encara hi ha la “Corcor Suite Yeah”, la més vital, sobretot després de la “intro” del líder a saxo tenor. Hi haurà una bona estona amb un tempo brutal, i amb un Swing increïble, coses aquestes que canviaran en el solo d’en Bori amb un break rítmic, solo que s’allargarà fins al final del tema. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió que en mireu la programació en el seu web.

8.7.- Chomp’s aña (Vivian & Evaristo) 5m15s 

Doncs hem passat d’un minimalisme a un altre, car amb aquest tema tan bonic i gens complex, aquesta formació cubana plena de ritmes càlids ens han tornat a acaronar sobretot en els inicis amb la base de piano, baix i percussions. Una composició amb un motiu principal que hem pogut escoltar primer amb el piano, i també notar el pont i canvi tonal, a un ritme magnífic per les percussions, una a cada canal. Ben aviat hem escoltat a un dels col·laboradors al trombó en un reeixit solo, i sempre amb les magnífiques percussions dels mestres cubans, que s’hi n’hi ha de mestres, en són ells i elles, després amb les veus a modo de chor, les de Vivan i Ly. La persistència rítmica del tema és magnífica, situant-nos de bell mig a la illa de Cuba. La qualitat de la formació es constata en cadascun dels temes que hi ha en el seu disc, i en aquest tema, i ja cap al final, amb la veu a mode de rap cubà, ens han situat en les seves ancestrals arrels africanes. 

Les composicions dels integrants del projecte garanteixen la seva novetat, mentre que l'elevat nivell de preparació dels artistes possibilita que aquests es desenvolupin en el seus instruments a professionals que són. S'ha fet una selecció de temes que abasten tot el ventall de el gènere de jazz llatí, barrejant-los amb ritmes brasilers, afrocubans, flamencs, jamaicans i amb les pròpies arrels de la música cubana com el són, el nengón, el chachachá, el danzón, el bolero entre d'altres. El projecte ha participat en les dues últimes edicions de Festival Jazz Plaça de l'Havana. Programes de Televisió Cubana com són "De tard a casa", "Entre mans" Migdia a TV, Corda Viva Programes de Ràdio en emissores rellevants de país com "Ràdio Taino", "Ràdio Havana Cuba", "Ràdio Guamá. 

I un tema bonic, cantat per Ly Rodríguez, és la baladeta dolça i tendra anomenada “No me gusta verte ir”. Mentre que el “Danzón de la fe”, té uns aires gràcils amb aires de la música clàssica en els inicis, tot i que després s’endinsarà en d’altres derroters, a tota salsa i magnífic solo del flautista convidat.

I ja per acabar repassarem alguns temes més, i així és que escoltarem de nou a Joana Cebolla, “Better Go”, ”, amb ella amb veu i trombó, Jul Frayssinet, guitarra; Ignasi González, contrabaix i Roger Gutierrez, bateria. Escoltem-los en el tema amb el qual comencen les músiques del seu disc, compost per Jimmy McHugh & Harold Adamson anomenat... 

9.1.- I just found out about love (McHugh & Adamson) 4m54s 

I seguint amb la diversitat, ara passem de la illa de Cuba al New York dels anys 30s del segle passat. I sí, sembla que a la Joana li agraden els temes com aquest, i d’altres que ella te en el projecte, on hi cantà Nat King Cole, com va fer aquell primer gran pianista de Bop, i després amb la seva mel·líflua i càlida veu. I aquest tema el van escriure McHug & Adamson encabit en el musical “Strip for Action”, que mai va poder ser vist a Broadway i molt poc a Boston on hi va recalar el 1956. Les autoritats “morals” van voler impedir-ne la seva presentació pel fet d’aparèixer dues noies vestides amb robes color carn i per tant que simulaven anar nues. De fet, Nat King Cole el canta a un tempo mèdium mentre que Joana i els seus l’han fet més viva de tempo. I el títol ens diu que ella, tot just ha tastat les mels de l’amor i per això així n’està de contenta. Joana ens ha mostrat de nou el seu bon gust alhora d’improvisar amb el trombó, tot plegat després d’haver introduït el tema cantat. En Jul a la guitarra igualment ens ha tornat a impressionar gratament pel seu llenguatge i sonoritat. Els “vuits” posteriors amb el nostre estimat Roger Gutiérrez qui els ha compartit amb Joana, trombó i Jul, guitarra, ens han situat de nou recuperant el tema cantat per Joana. Un magnífic estàndard no massa interpretat però farcit de qualitat i swing. 

I finalment, el tema a tota “bossa” és el “Only trust your heart” de Benny Carter & Sammy Cahn, també instrumental on Joana en fa la melodia primer, per després iniciar-ne les improvisacions, i la seva, llarga i reeixida, i la de després la del guitarrista Jul també a un gran nivell. I sempre, sempre, la base rítmica de l’Ignasi i Roger, contrabaix i bateria, incommensurables tots dos en tot el projecte. 

I ara ja hi tornem amb el so fosc i profund de la guitarra de Sacri Delfino i el seu trio, amb Juan San Martín, contrabaix i José Manuel Torrego, bateria i la col·laboració del percussionista veneçolà Juan Carlos Melián en el tema anomenat.... 

10.3.- Chamota (Sacri Delfino) 7m22s 

I haver tingut la col·laboració de Juan Carlos Melián, mestre de les percussions que ha tocat amb gent com Vinie Colaiuta, col·laborat amb Joan Manuel Serrat, Alejandro Sanz, etc...doncs és tot un luxe, com heu pogut escoltar. I el Sacri ens diu que aquest tema està fet a partir del ritme “candombe”, molt típic del “Rio de la plata”, ritme característic de l’Uruguai, i ve de tota l’herència negra, de l’esclavitud que va navegar pe aquest riu. I va ser la seva filla, quan era petita i s’inventava paraules, que li va sortir aquesta. Sacri sembla tenir algunes dificultats a l’hora de posar títols a les cançons, i així la seva filla el va ajudar de manera involuntària. Un magnífic tema, per ritme alhora que per melodia, la de la seva Gibson, amb aquest so tan bonic i característic de les guitarres de caixa, les de Jazz. Després d’haver introduït el tema amb la càlida i bonica melodia, amb el magnífic coixí rítmic, ell mateix ha iniciat una curteta improvisació, càlida, melòdica, seguint l’harmonia de manera clara, quasi a mode de “pick up” previ. I ai las, el canvi posterior, a base de percussions, les veus d’ells seguint el motiu principal així com de manera entretallada ha donat pas, ara sí, al llarg solo del líder. Molt bona improvisació de Sacri ara sí, farcida de motius, de recursos tècnics, de bon gust musical, de melodia, d’arrels del seu país farcides de Jazz, i sempre amb un suport rítmic increïble, el del Juan Carlos Melián. Gran tema d’aquest músic argentí i gran guitarman. 

I més temes d’aquest projecte són “10 de enero”, amb estructura de Blues i dedicat al gran Mike Stern, que fa anys aquest dia, i en Sacri els fa el 9, tema que va compondre allà pel 1994, després de celebrar el seu aniversari amb tota la seva gent i després quedar-se sol, vet aquí que el va enregistrar un 10 de gener del 2009. 

“La Strada” és la música característica d’un micro programa de la ràdio oficial de Buenos Aires parlant de les coses que passaven en un bar molt xungu del mateix nom. Un tema a balada és “Si te hubiera conocido” però se li ha escapat l’esperit del “tango”, dedicat a la mare de la seva parella que no va poder conèixer. 

I encara amb el projecte “La Ingesta” amb Valentín Murillo, flauta i saxo i, JMª Pedraza "Petaca", piano i Rhodes; Pol Padrós, trompeta; Bori Albero, contrabaix i David Leon, bateria. El tema que proposo que escoltem és un troçet del més llarg que ell ha fet i que s’anomena.... 

11.10.- Becerros de la ingesta (V. Murillo) 6m49s 

Doncs ja heu vist quin tros de tema, un tant iconoclasta, per no dir que ho és del tot. De fet la “intro” a base de sons amb esquelles i demés és encara més llarga. Jo n’he agafat la seva i més curta darrera part per entrar aviat amb els ritmes i melodies del tema del Valentín. I ell mateix ha fet una bona exposició del tema amb el seu saxo tenor, improvisació magnífica amb un ritme increïble gràcies al Bori i David, contrabaix i bateria/percussions diverses, i també gràcies a “Petaca” al piano. El tempo mèdium i ritme a tot quasi Funk ha estat ideal per poder-la desenvolupar, la improvisació a càrrec del líder i saxo tenor. Després, la sorpresa de tots ells cridant el títol del tema. I després, encara més sorpreses, i ara sí, amb quina magnífica part de la composició de Murillo. Pol a la trompeta, ha quallat una gran improvisació, allà dalt dels més aguts, que no súper aguts. La rítmica ha seguit amb una pulsió increïble, la de contrabaix i bateria, i acords del pianista. Notes llargues, escridassades, frases ultraràpides i ben lligades a càrrec del Pol, ell un estilista en això de la lliure improvisació. I en aquests moments hem pogut constatar la grandiositat del projecte, per la modernitat, per l’aventura. El final, de cop, ens ha fet tornar a la realitat, vaja quina llàstima, ens hi hauríem quedat una bona estona més escoltant-los. Quin gran tema i projecte del Valentín Murillo. 

I un dels temes del projecte del Valentín Murillo, és “Ansia viva” iniciat amb el motiu principal, que de nou resulta ser molt curtet i que repeteixen dues vegades, per fer la tercera amb una clara modificació com si del pont es tractés, o del final del tema. Aquest tema no segueix l’estructura típica dels estàndards, per descomptat, o sigui que a vegades costen una mica d’identificar. Escoltar amb atenció els temes per esbrinar-ne els seus “ets i uts” és una bona tasca de descobriment i aprenentatge, la qual cosa ens els fa estimar encara més. I ja finalment, i el més vital és també un dels curtets de tot just 3 minuts anomenat “Happy”, amb un magnífic solo del líder al saxo tenor i tempo brutal, amb la base rítmica, a vegades doblant el tempo dels solistes. 

I ja per acabar els temes dels projectes i el programa d’avui, recuperem el projecte que ens ha arribat des de Cuba, “LUZ”, amb Vivian Pérez, direcció, veu, piano; Ly Rodríguez, veu líder; Evaristo Denis, saxos; Sergio Jiménez, percussió i saxo alto; Arnulfo José, baix elèctric. I també amb el tema compost  per Vivian i Evaristo, anomenat.... 

12.11.- La era violeta (Vivian & Evaristo) 5m46s 

I així de calents hem volgut acabar el programa d’avui, que ja heu pogut constatar que ha estat també força divers d’estils, alhora que ple de qualitat. Amb aquest “La era violeta” d’aquesta formació “Luz d’Habana”, ens han tornat a corprendre, i més encara amb aquest tema, el més “Jazzero” de tots els del seu projecte, i que per això és el darrer del seu projecte i també el del programa. Un magnífic tema a tot “Latin Jazz”, amb “sabor” però també amb unes magnífiques improvisacions, unes més jazzeres que d’altres, com per exemple la primera a saxo tenor. La melodia però l’han iniciat trompeta i saxo tenor, i ells dos l’han desenvolupat a duet. Seguint després el saxo tenor i una possible guitarra que l’acompanya, car, trompetista i guitarrista, en són amics col·laboradors. El solo de Evaristo al saxo tenor ha estat magnífic, amb un so força maco i robust, tot i que no massa. Bon llenguatge i bones maneres i gust musical jazzístic. La directora musical i pianista, ànima del projecte Vivian Pérez ha estat qui ha fet la seva també reeixida improvisació al piano, relaxada i tranquil·la. El motiu principal a duet de saxo tenor i trompeta ens acarona cada vegada que l’escoltem. Però el final amb la veu del cantant que fa un “rap” a la cubana, i amb el ritme a tota percussió i rif dels vents, ha estat brutal, magnífica manera d’acabar el seu projecte i programa d’avui. 

I finalment, el tema un dels temes més vitals del projecte és el “My favorite kavar”, iniciada la melodia pel saxo tenor per després escoltar la melodia amb les dues veus a duet. 

A l'octubre de 2016 van fer la seva primera gira per la jornada de la Cultura Cubana a les illes Antigua i Barbuda, invitació feta per l'Ambaixada de Cuba a aquesta illa caribenya essent tot un gran èxit. Després, i al novembre del mateix any, van fer una temporada a Surinam i a l'abril del 2017 ho van fer al seu germà país de Belize, oferint el seu art cubà als pobles germans de Llatinoamèrica i el Carib com a intercanvi cultural i desenvolupament de la cultura cubana pel món. Actualment es presenten a diferents hotels i espais de Cuba. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, divers, magnífic per la qualitat, i sempre donant suport als músics i els seus projectes actuals. I recordeu que avui hem escoltat a Joana Cebolla, “Better Go”, a Sacri Delfino Trio i el seu “Jairanía”, al Valentin Murillo Grupo, “La Ingesta” i la formació cubana Luz d’Habana & Vivian Pérez i el seu “Luz”, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

I res, que us recordo que quan pugueu, aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, (ja ho veurem) La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.