Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I ja hi som de nou amb un programa dedicat a Fresh Sound Records que ja feia dies que no en fèiem cap. En el d’aquesta setmana tindrem quatre  magnífics projectes, i no només per poder recuperar el del nostre estimat Tete Montoliu Trio "Barcelona Meeting", car l'acompanyen en Lluís Coloma, "Piano solo", i el "Reunion Blues Gerard Nieto Reunion Three". I ja ho dic en el rètol que "tots tres són pianistes, però ella no ho és", i ella és Giulia Valle i amb el seu "Eden Club". I la Teresa Tuset ens explicarà un micro conte. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.


Doncs comencem amb les músiques d’aquest programa dedicat a FSR i així és que començarem amb el projecte de Giulia Valle, “Eden Club”, editat el 2020 per FSR – CD 5109 i enregistrat en directe a l’Auditori Pau Casals i al Jamboree, i ho va fer Jorge Pérez l’abril de 2019, que també ho va mesclar i masteritzar. I Giula Valle en va fer la producció musical i Jordi Pujol la executiva. I aquí tenim una colla de músics com són Giulia Valle, baix elèctric i contrabaix; David Pastor, trompeta; Vicent Pérez, trombó; Guim García, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor; Roger Mas, piano i Dani Domínguez, bateria. I tots els temes són de la líder Valle excepte la “Intro Aurora” que va parir Roger Mas en directe el dia del concert. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/giulia-valle-albums/50692-eden-club-digifile.html 

Escoltem doncs un dels temes delicats del projecte de Giulia, tema propi anomenat... 

1.6.- 3x4 (Giulia Valle) 4m37s 

I quin tema més maco per començar el programa, així com molt majestuós, i quin primer solo de Giulia al contrabaix. Martí Serra s’hi ha afegit i amb quina sonoritat més maca, més dolça, alhora que un tant brillant, amb un fraseig increïble i mateixa majestuositat. La resta de vents s’hi ha afegit al final per acabar-lo delicadament. 

I una altra balada d’aquest projecte és la preciosa “Aurora”, iniciada amb uns arpegis molt delicats a piano, com ho és també la curta “Intro Aurora” que es va inventar en Roger Mas el dia del concert. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I seguim ara amb el “Reunion Blues, Gerard Nieto Reunion Three” editat el 2018 per Swing Alley de FSR. Enregistrat per David Casamitjana l’11 i 12 de novembre de 2015 a l’Auditori Pau Casals, El Vendrell. Ho va mesclar i masteritzar ell mateix a casa seva, a l’Espai Sonor Montoliu el 2017. Un disc amb producció musical de Gerard Nieto i executiva de Jordi Pujol. Amb músics com Gerard Nieto, piano; Kike Angulo, guitarra i Pere Loewe, contrabaix. 

Un projecte amb 10 temes de compositors diversos tocant una mica de quasi tot, parlant d’estils, sempre però amb el Jazz i sense oblidar el Blues i el Manouche. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/gerard-nieto-albums/6681-reunion-blues.html 

Doncs proposo que escoltem la preciosa balada de Django Reinhardt, amb dedicació incorporada, a l’amic Joan Recolons, va Joan que ja saps quina és... 

2.6.- Nuages (D. Reinhardt) 7m10s

I sí, ell ja ho sap que el tema es diu “Nuages”, potser el de manouche del Django que més li agrada al Joan. I l’han començat amb una curta “intro” a guitarra de Kike, per després ja reconèixer la seva molt bonica melodia. El nostre amic guitarrista ha fet una interpretació molt sentida, de sentiment, i el so “fosc” de la seva Gibson ha ajudat de totes, totes. Un trio de piano, guitarra i contrabaix, tampoc gens habitual, i que segueix l’estela dels que suprimeixen la bateria, i entre els quals el del meu amic Geni Barry, el qual havia vingut a  tocar al Jazz Club La Vicentina amb vibràfon, piano i contrabaix. Gran solo del Kike per cert, ell, ànima primera del tema. El swing arrastradet en pla “manouche” ha aparegut amb la rítmica del guitarrista en preciós solo del Gerard al piano. Potser la més bonica balada del que en diem Jazz Manouche, o Gipsy Jazz.

I més balades hi ha, com la preciosa “Willow weep for me” de l’Ann Ronell, i també la de Murray Mercher anomenada “I want a little girl”, a tot blues. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.


I seguint amb els projectes d’avui, ara us proposo el de l’amic Lluís Coloma, “Piano Sol”, editat el 2020 per Swing Alley  de FSR. Es va enregistrar als Estudis Oido i ho va fer el Natxo Nogueras l’11 i 12 de gener de 2019. Ho va mesclar i masteritzar ell mateix i el líder als Wilson Studios el gener de 2020 a Barcelona. Un disc amb producció musical de Lluís Coloma i executiva de Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Lluís Coloma, piano. Un magne projecte amb 14 temes, barreja de propis i d’aliens, també de tempos i estils diversos, on el Blues hi és però de manera més evident. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al web del disc del Lluís:

https://www.freshsoundrecords.com/lluis-coloma-albums/48635-piano-solo-digifile.html 

I seguint tan delicats com estem, proposo que escoltem una altra de les més maques balades, la que va composar Duke Ellington, l’anomenada.... 

3.12.- In a sentimental mood (D. Ellington) 4m15s 

I quin gust escoltar al Lluís en una balada i si és un estàndard de Jazz, doncs encara més. I aquestes coses no són les habituals, car ell vola “literalment” per velocitat, en els seves interpretacions, les més de les vegades a tempo fast, com sí n’hi ha en aquest projecte. Doncs això, que ell ha sabut però tocar-la “a la seva manera” amb arpegis, els de la mà dreta, car l’esquerra, ha marcat les notes soltes dels més greus, de la línia de baixos, i algun acord, mentre que la dreta, que és la seva, ha desenvolupat la seva particular i brillant manera de tocar aquest tema tan bonic de Duke Ellington. 

I el Lluís va incloure una preciosa i dolça composició seva anomenada “Spring Equinox”. Com també el magnífic tema de Keith Jarrett anomenat “Country”. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I ja per acabar la presentació dels projectes d’avui, ara ens toca parlar-vos d’una nova reedició feta des de FSR i aquesta és la del disc del Tete Montoliu Trio, “Barcelona Meeting”. Disc editat per Fresh Sound Records el 2019 enregistrat però el 22 de maig de 1988 a l’Estudi Gemma, producció musical de Jordi Sunyol i executiva de Jordi Pujol. I amb el Tete Montoliu, piano, hi hagué també Reggie Johnson, contrabaix i Alvin Queen, bateriaI també hi trobareu el corresponent enllaç al web del disc, al blog del programa:

https://www.freshsoundrecords.com/tete-montoliu-albums/47804-barcelona-meeting.html 

Un projecte del més genial dels nostres pianistes, el més internacional, qui tocà amb els millors mestres en uns anys on això era si més no quelcom inabastable per la resta de músics del país, exceptuant-ne Pedro Iturralde que també destacà a un gran nivell. Disc amb 9 estàndards magnífics, també amb diversitat de compositors, tempos i ritmes. 

I també us posaré una altra preciosa balada, amb música de Vernon Duke i quan la cantaren ho feien amb la lletra de Ira Gershwin, cosa que no passarà ara mateix amb en Tete i companys... 

4.9.- I can’t get started (V. Duke & I. Gershwin) 6m20s 

I quina altra balada d’aquelles que et fan posar la pell de gallina. I quina digitació més prístina i brillant la del nostre estimat Tete. Quina pulsació més percusiva, tot i que no massa martellejant i sí amb la delicadesa adequada, la d’un gran mestre del piano jazz de tots els temps. Un tema slow però que ell interpreta a tempo doblat, o quadruplicat, sobretot en el seu espaterrant solo. Quan ell comença a improvisar, un te la sensació que ho podria estar fent molta més estona, fent més “chorus” i sense fer-se “pesat”, car cadascun dels nous “chorus” seria diferent de l’anterior, tal era la seva immensa creativitat. La mà dreta ha estat la total protagonista des que l’ha començat, sense oblidar però la mà esquerra que l’ha acompanyat en tot moment. I quina subtilesa la de la base rítmica de dos, amb en Reggie molt dolç al contrabaix i Alvin a la bateria amb unes escombretes que fan que el tema “camini” delicadament. 

I una altra baladeta, preciosa és la seva dolça composició “Vull que m’acariciïs”. I encara hi ha a tempo mèdium delicat la preciosa “What’s New?” de Haggart & Burke. 

I després de la presentació dels projectes d’avui, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset......................

Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb la teva energia, vitalitat i intel·ligència.

 Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I com estic fent aquesta temporada, ara seguirem repassant alguns més dels temes de tots els projectes, o sigui que recuperaré el projecte de Giulia Valle i recordeu que hi tenim a Giulia Valle, baix elèctric i contrabaix; David Pastor, trompeta; Vicent Pérez, trombó; Guim García, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor; Roger Mas, piano i Dani Domínguez, bateria. El tema propi que escoltareu és: 

5.2.- Ratón imaginario (G. Valle) 5m09s 

I el projecte de Giulia té la característica diferent dels altres tres per la seva modernitat, allunyada dels conceptes estàndards del Jazz més ortodox. I ja hem vist com ha començat el tema, i de quina manera amb el contrabaix, marcant la línia mestre de baixos alhora que el ritme del tema. I ara ha estat el meu amic Guim García Balasch qui ha executat un solo brutal amb el seu saxo alto, magnífic instrument i sonoritat americana. Una gran intervenció solista la del Guim fent “cridar” al seu saxo en els més aguts, però també amb una sonoritat increïble en el registre de baix de tot. Un llarg solo que s’ha acabat amb un break curtet, on hem escoltat el piano d’en Roger Mas, i més sonoritats diverses, estratosfèriques les que hem escoltat abans d’acabar el tema, amb el dos vents a duet. Preciós tema de Giulia Valle. 

I un altre preciós tema és el “Tango Ensemble”, magnífica composició un tant majestuosa, amb uns canvis rítmics encabits alhora que improvisacions col·lectives a moments, i gran improvisació d’en Roger Mas al piano, la primera del tema. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


I tornant al Jazz més ortodox, proposo que escoteu un altre gran tema, ara del Gerard Nieto Reunion Blues Three i recordeu que ell toca el piano, Kike Angulo, guitarra i Pere Loewe, contrabaix. Escoltem-los de nou i ara amb el magnífic tema de Edgar Sampson anomenat... 

6.3.- Stompin at the Savoy (E. Sampson) 5m30s 

I dir-vos que una de les versions que més m’agraden a mi, i segur que també al Gerard i companys, és la que va fer el Clifford Brown & Max Roach Quintet allà pels anys 50s del segle passat. Aleshores aquesta era la millor formació de Post Bop de l’època. El desgraciat accident automobilístic que van tenir es va emportar la vida de Brownie, Richtie Powell i la dona d’aquest, que era qui conduïa. D’aquí va sorgir el tema de Benny Golson, “I remember Clifford”. La versió que ens n’han fet els nostres herois ha estat magnífica també, primer amb la “intro” de piano i contrabaix per ben aviat la melodia alhora que la rítmica delicada i Manouche de Kike a la guitarra. El pont però l’ha fet ell mateix a la guitarra, i de nou el piano del líder. El solo del guitarrista ha tornat a estar farcit de qualitat, dolçor i unes “bones maneres” d’Angulo, al qual hem escoltat “manta vegades” i sempre amb aquest gust exquisit. Gerard ha fet la seva intervenció solista, recolzat a tot swing Manouche pel guitarrista. El líder ens ha mostrat també la seva digitació també percusiva, delicada i sempre amb un llenguatge jazzístic de primer nivell, amb la mà dreta i finalment marcant els acords a dues mans. 

I temes com aquest a tot delicat swing són també el de Duke Ellington, “Just Squeeze me”. I més vital i a tot vals és el de Fats Waller el conegut i molt bonic “Jitterbug Waltz”. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que és qüestió de mirar-ne la programació a la pàgina web.


I seguim així a mig tempo, i ara retrobant-nos amb el Lluís a piano sol i el tema de l’Albert Ammons, germà del saxofonista Gene Ammons, i tema a tot blues... 

7.3.- Chicago in Mind (A. Ammons) 3m27s 

I amb el Lluís ens tornem a situar en un context més “Chicago que New Orleans” també amb tot el Blues del món. I la mà esquerra ja ens ho ha mostrat, el ritme i harmonies típiques del Blues en un tema de Albert Ammons. La mà dreta del nostre amic ha fet meravelles repicant les tecles adjacents, maneres típiques dels pianistes de Blues. Tot i ser no massa llarg el tema, Coloma el podria estar desenvolupant també força més estona, coses aquestes que passen en els directes. La mà esquerra ha mantingut la línia de baixos durant tota l’estona, recolzant la dreta en les seves incursions creatives. Un tema delicat, a una mica més de tempo que les balades que inclou en el disc, i molt menys que els temes més vitals que tan li agraden a ell, i a nosaltres, i que ja n’escoltareu algun, tot i que no els més ràpids, que per això les podreu escoltar adquirint el disc a l’enllaç que ja us he comentat. 

I un tema a tempo mèdium i composició pròpia és e “El funambulista”, bona composició marcada per una reiteració rítmica i harmònica, coses aquestes de la mà esquerra, mentre que amb la dreta desenvolupa melodia i posterior improvisació. I a ell li “va molt la marxa” des del punt de vista del tempo ràpid dels temes a tot “Boogie Woogie”, com són alguns dels temes restants, i és aquest tema propi “Mooving from home to home”, tema que va fer degut als diversos trasllats de residència que ha fet. 

I de nou amb el Tete, Johnson i Queen, i l’estàndard de nou amb el Jazz com a patró d’abord, ara un puntet més vius de tempo, amb el tema de Richard Rodgers & Lorentz Hart anomenat... 

8.2.- Have you met miss Jones (R. R. & L. H.) 4m45s 

I aquest és un tema magnífic que vam escoltar de la mà de Miles Davis en la seva època post bop i pre cool, car ell va passar per aquests i molts altres estils alguns dels quals va contribuir a crear, com la Fusió, on incorporà músics de rock com el gran John McLauglin. El tempo del tema és força maco, amb un Groove magnífic amb copets al canto de la caixa a càrrec de l’Alvin Queen, sobretot en el llarg i magnífic solo del contrabaixista Johnson, el qual s’ha ficat tot just després d’haver-nos presentat el tema. Aquest és el típic tema estàndard d’estructura de 32 compassos i de la forma AABA, on es nota abastament el canvi tonal en el pont la B. I de quina manera més divertida l’han acabat, amb en Tete marcant a tot Latin uns licks amb la mà dreta. Aquest esperit però ha persistit una bona estona, car el Swing del “ride” o el “walking” del contrabaix han estat absents, coses aquestes dels arranjaments. El solo d’en Tete també ha estat acompanyat de la mateixa manera, amb aquest ritme calentet. La seva mestria l’hem pogut escoltar de nou, amb una altra magnífica improvisació, amb insistència percusiva i frases del mateix estil, car l’arranjament del tema va d’això. I sempre ho diem, quan li escoltes la primera nota, ja saps que és ell. I amb la melodia a càrrec de Johnson l’han acabat, a tot Tete Latin. 

I tot i començar delicadament, el tema de Robinson & Hill el preciós “Old folks / all blues”, es desenvoluparà a tot swing posteriorment en els solos del mestre de totes i tots, un tema que no he volgut posar per la llargària, car depassa els 13 minuts. 

I seguim endavant amb la roda de projectes i temes, i ara de nou amb Giulia Valle i els seus magnífics temes, allunyats sí del Jazz més ortodox, però farcits de creativitat, modernitat, alhora que magnífiques intervencions dels músics que l’acompanyen, que són David Pastor, Vicent Pérez, Guim García, Martí Serra, Roger Mas i Dani Domínguez. El tema que proposo que escoltem és el també propi anomenat... 

9.5.- Trance (G. Valle) 5m59s 

I ja heu pogut escoltar quin canvi ens introdueix la música de Giulia, força sorprenent, sí, alhora que farcit d’una gran qualitat. I aquest tema recordo que el va tocar amb el baix elèctric, el dia del Jamboree, i també que hi hagué dos bateristes, en Dani i l’Adri Claramunt. Vaig mesurar els decibels i rondaven els 100dB, per la qual cosa “vaig fotre el camp”. Els meus “acúfens” em van treure del local a puntades, vaja. I quin tema més potent, consistent i també ben “construït”. La línia de baixos amb rítmica inclosa ha marcat el tempo del tema, per deixar pas a les línies melòdiques amb notes llargues, les del vents primer, i després la brutal improvisació col·lectiva dels vents. David Pastor ens ha sorprès amb la sonoritat de la seva trompeta passada per sedassos electrònics diversos, alhora que ha brillat per la seva improvisació. Espero que aquesta modernitat no “xoqui” massa amb la ortodòxia dels altres temes. A mi em sembla prou bé, és com un alè d’aire diferent i per això més fresc. Un tema que en el directe segurament va durar força més estona. Jo com que ja no hi era, doncs no ho sé. 

I el primer track “Grec”, l’inicien els vents amb aires del món de la música clàssica, tot i haver-hi canvis rítmics posteriors, increïbles, amb marcatge potent de la base rítmica. 

I tornant als aspectes més clàssics del Jazz que estem escoltant avui, recupero el projecte del Gerard Nieto Blues Reunion Three, i ho faig amb el tema del gran Milt Jackson anomenat... 

10.5.- Reunion Blues (M. Jackson) 5m29s 

I ja de nou amb la ortodòxia passada per la modernitat dels nostres músics. I quin tema més “xulu”, vaja la curta melodia a tot Blues i tema del vibrafonista Milt Jackson qui va endegar el Modern Jazz Quartet amb el pianista John Lewis. Aquí sí que tenim un bon swing amb el “walking” del Pere Loewe, i també amb la rítmica del Kike, quan aquest no improvisa. En el seu solo, Gerard l’ha recolzat amb uns magnífics acords amb el Pere a tot “walking”. Kike ens ha tornat a meravellar amb la sonoritat un tant fosca, la típica de gent com Kenny Burrel, Grant Green entre d’altres. I sí, Gerard ha clavat un gran solo, per digitació percusiva alhora que per les línies “bluesy” creades, amb moments de mà dreta repicant les notes adjacents com ha fet abans el Lluís Coloma. I les notes de la línia de baixos han donat pas a la senzilla melodia a tot Blues acabant-lo de cop. Gran tema. 

I també és molt maca la versió que en fan del “How high the moon” de Morgan Lewis a tot delicat swing també. 

I de nou recuperem el projecte a piano solo de Lluís Coloma amb el seu tema i primer track del disc, segurament dedicat a la seva dona Anna Cuixart.... 

11.1.- Anna’s Theme (Ll. Coloma) 3m24s 

I quin tema més bonic i ple de joia, d’alegria, de vitalitat. Està clar que quan les coses es fan amb amor, el resultat és immillorable. I així trobo que li va quedar aquesta composició dedicada a la seva parella, a la seva dona Anna. Una mà esquerra que ja des dels inicis ha mantingut la pulsió rítmica i sentit harmònic del tema amb el motiu principal. Ben aviat ha aparegut la dreta per fer-nos la melodia, que per senzilla i no simple, no deixa de ser bonica. Sol passar a vegades que les coses més senzilles siguin les més boniques. I en aquest tema ho hem acabat de comprovar. Els arpegis que ell ha anat fent a mida que ha anat desenvolupant el tema han estat molt bonics, gloriosos quasi diria. Una brillantor en l’execució que ha acompanyat a la brillantor de la composició. El final, a més ha estat de lo més Bluesy. Molt maco Lluis. 

I un tema increïble que inclou el Lluís és el “Tico-Tico no Fubá” de Zequinha de Abreu a un tempo déu n’hi do de ràpid i el ritme càlid dels aires caribenys. I a tot Rock&Roll tenim el “Hot Road Special” de Lee Allen. I també ho és el de King Oliver “Mule Face Blues”, un blues que sembla anar a tot “Xarleston”. 

I ara amb el gran Tete Montoliu Trio, amb ell mateix al piano, Reggie Johnson, contrabaix i Alvin Queen, bateria, i el tema que proposo que escoltem és el compost per Cole Porter i anomenat.. 

12.8.- I love you (Cole Porter) 7m32s 

I esclar que Cole Porter és un dels grans compositors del The Great American Song Book, entre tants i tants. I quina sort que vam tenir totes i tots plegats que això pugues passar. I es que va passar en aquells moments posteriors a la Gran Depressió i els primers anys trenta del segle passat. Theodore Roosevelt i el seu The New Deal en va ser l’artífex i va durar fins que els conservadors els van fotre fora. Posteriorment es va encetar una caça de bruixes, car quasi tots els que hi varen participar, de la creació i llibertat, varen ser titllats de comunistes. Coses que podeu llegir en el llibre “El Eterno Ruido” (escuchar al siglo XX a través de su música) de l’Alex Ross. I aquí hem tornat a “flipar” amb la mestria del nostre més gran heroi, en Tete Montoliu. El duet de la base rítmica que l’acompanyà en aquestes sessions ha estat increïble, i ja ho heu pogut comprovar. Quin Swing ja des dels inicis amb les escombretes de Alvin Queen amb la melodia tan bonica a càrrec d’en Tete. Ben aviat ell mateix ha encetat el seu magistral solo. I de quina manera ha volat la seva mà dreta, lleugera i gràcil amb prístina digitació, alhora que creativitat a dojo, amb unes línies melòdiques brillants, fresques i precioses. El Swing del “walking” d’en Reggie Johnson ha tardat una mica però al final s’hi ha posat, entremig del solo del líder i mestre. Alhora, Queen a la bateria ha estat increïble, creant, deixant de banda la única tasca d’acompanyar, car ja ho feia l’altre company. Compenetració màxima entre ells dos mentre Tete anava fent. Johnson ha fet també un grandíssim i llarg solo, mostrant-nos diversos moments de gran factura, vaja, que tot el solo ha estat increïble, i ara sí amb Queen a les escombretes i a tot swing. Al final, aquest mateix ha fet uns “quatres” amb els companys, l’un improvisant al piano i l’altre acompanyant. Una meravella de tema i d’interpretacions de tots tres. Tete Montoliu Trio en estat de gràcia. 

I el magnífic “All the things you are” de Jerome Kern & Oscar Hammerstein II també hi és en aquest magnífic “Barcelona Meeting”, amb un swing espaterrant. I si no el poso és perquè així el voldreu adquirir entrant al web del disc. 

I avui, i de manera excepcional faré una altra roda i així és que escoltarem els temes amb menys paraules meves i més música d’ells i ella. Així és que hi tornarem amb Giulia Valle, David Pastor, trompeta; Vicent Pérez, trombó; Guim García, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor; Roger Mas, piano i Dani Domínguez, bateria i el seu projecte “Eden Club” i magnífic tema propi anomenat... 

13.7.- Clave Baloo (Giulia Valle) 6m06s 

Les úniques paraules sobre aquest tema és que ha estat magnífic, increïble la composició de Giulia i de quina manera més impressionant han tocat tots plegats en un tema i projecte que s’aparta una mica de les músiques de la resta de projectes. Però aquesta és la gràcia, car ella és també la única que no és pianista, com sí són els altres tres. 

I també amb el Gerard Nieto, Kike Angulo i Pere Loewe amb el tema del gran Oliver Nelson, anomenat.. 

14.9.- Step right up (Oliver Nelson) 3m47s 

I d’aquest tema doncs poca cosa, i una mica més sí parlant del seu compositor Oliver Nelson, grandíssim compositor, director de Big Band, arranjador i també va ser un molt bon saxo, alto i tenor. Ho tocava tot aquest gran músic. Recordar-vos el seu insigne àlbum “The Blues and the abstract true” amb gent com el meu estimat Eric Dolphy i una llarga colla més. Un bon tema que els nostres amics han fet de manera magistral, i fent èmfasi en la gran tasca del Pere Loewe, car d’aquest tema ell ha estat quasi el protagonista únic. Gran el Pere. 

I el tema més vital del projecte és el “Perdido” de Juan Tizol, magnífica improvisació del Kike Angulo a la guitarra, essent qui primer les comença. 

I de nou amb el Lluís Coloma, piano sol amb el tema propi anomenat... 

15.5.- Life (Lluís Coloma) 3m22s 

I sí, el Lluís aquí ha volat amb la seva vital composició, “Life”, “Vida”. Un tema amb una cadència d’acords i notes descendents que semblen ser la mare dels ous de tot plegat. El tema segueix amb un canvi tonal que ha estat igualment preciós. En fi, poques paraules i més músiques. 

I vital és també “Muir Woods” de Lluís Coloma, com també els seus i que van a tota hòstia com “Ketchup on the Keys” i el que tanca l’àlbum “Goin’ to Malaysia”, un altre Rock&Roll on ell ens mostra les seves habilitats, que en són moltes, alhora que la seva simpatia, la qual cosa vam poder constatar en un concert a trio que ens va fer al Jazz Club la Vicentina, ara ja fa massa. 

I ara sí que acabem el programa d’avui dedicat àmpliament a l’editorial Fresh Sound Records i ho farem amb una altra magnífica interpretació del trio Tete, Johnson i Queen, amb el tema de Sonny Rollins anomenat.. 

16.7.- Oleo (Sonny Rollins) 3m23s 

I què podem dir d’aquest magnífic tema de Sonny Rollins. Un dels grans clàssics compostos per músics, a més de ser un Rh&Ch, un d’aquells temes basats en l’estructura del “I got rhythm” de George Gershwin que tant gent ha tocat. També molts altres músics van fer servir la mateixa estructura per fer-ne els seus temes com va ser també el “Anthropology” de Charlie Parker. La llista és de ben cert molt més llarga, però crec que és suficient per saber d’on ve tot plegat. El mateix Miles el va tocar en un dels seus discos, no però a aquest tempo “UP”, i sí una mica més calmat, com a ell li agradava tocar. Aquí el nostre mestre  Tete està immens, a un tempo ràpid més o menys com el que emprà Rollins en les seves interpretacions, a ell que sí li agradava anar a tot tren. El nostre insigne pianista ha estat sublim en la seva improvisació, vital, creativa i amb unes línies melòdiques brillants, per idees i execució. Alvin Queen ha fet també una gran tasca amb els seus “quatres”.  Un tema curtet per veloç, però també perquè en aquesta curta estona ja ens han dit tot el que ens havien de dir. 

I un altre dels temes vitals que té aquest projecte és el tema de Miles Davis, el conegut “Solar” que ells interpreten a tempo fast, tot i la delicada “intro” a piano sol del Tete. 

I ja hem acabat el programa d’avui, que igualment espero que us hagi agradat, i avui dedicat a Fresh Sound Records i quatre projectes, tres de pianistes i amb un cert paral·lelisme, mentre que l’altre l’ha liderat una contrabaixista creativa al més alt nivell. Ella, Giulia Valle i ells, Gerard Nieto i Lluís Coloma havent gaudit d’allò més amb el nostre estimat Tete Montoliu, sense oblidar els músics que els han acompanyat David Pastor, trompeta; Vicent Pérez, trombó; Guim García, saxo alto; Martí Serra, saxo tenor; Roger Mas, piano i Dani Domínguez, bateria amb la Giulia; Kike Angulo, guitarra i Pere Loewe, contrabaix, amb el Gerard i Reggie Johnson, contrabaix i Alvin Queen, bateria amb el Tete. I havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs res, que quan tot aquest mal son s’acabi, us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, (ja ho veurem) La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |