Programa 427: Mayte Alguacil & Mike Kanan, Leo Minax & German Kucich, Enrique Oliver & Jaume Llombart, i un bonus de Kenny Dorham, dimecres 28 d'octubre de 2020
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs sembla que no anem bé, no. Això és un mal viure, per la qual cosa hem de tenir paciència i voluntat de fer les coses ben fetes, o sigui que ja ho sabeu, les mans a la butxaca, i ben netes, la boca tancada que no hi entrin mosques i no respireu gaire, lo just, no sigui que us ennuegueu, tot això amb tot l’humor del món.
I si no passa res gros de veritat, aquest dissabte 31 i a les 19h farem el concert previst i programat del mes d’octubre. Com sempre ens retrobarem a la Sala Xica de La Vicentina i aquesta vegada amb en Guim García Balash, saxo alto; Marko Lohikari, contrabaix i Ramón Ángel Rey, bateria, els quals ens presentaran el seu disc “Abril 10/18”, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.
I parlant de les músiques del programa d’avui, dir-vos que serà un programa delicat, res a veure amb el de la setmana passada, i dedicat a les diferents però dolces músiques de tres duets i que seran les del duet Leo Minax & German Kucich i el seu "Con la mosca detrás de la oreja", de Youkali Music. També el de Mayte Alguacil & Mike Kanan, "Something I Dreamed Last Night" de Fresh Sound New Talent, i finalment, i de Underpool, el "Everything I Love" de Jaume Llombart & Enrique Oliver. El bonus serà de Kenny Dorham del disc "In 'n out" de Joe Henderson, i entremig escoltarem un micro conte de Teresa Tuset.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I dir-vos que tota la informació addicional la podreu llegir al blog.
Doncs comencem amb les músiques més delicades, les del projecte...
“SOMETHING
I DREAMED LAST NIGHT”
Mayte
Alguacil & Michael Kanan
Editat
per FSNT 591
Enregistrat
per Ferran Conangla el 5 i 6 de febrer de 2019 a l’Estudi Rosazul, Barcelona.
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla.
Produït
per Mayte Alguacil
Productor
executiu, Jordi Pujol Baulenas
Mayte
Alguacil, veu
Michael Kanan, piano
Estem davant d’un projecte amb tot d’estàndards, 13 per ser més exactes i quasi una hora de músiques, les més delicades i precioses possibles. Sí són estàndards, a tempo de balada, però no són les més conegudes i trillades, sinó una selecció d’altres magnífics temes també, els quals tindreu l’oportunitat de descobrir, si no els coneixeu, i gaudir-ne de nou si ja els coneixeu. El format dels temes, quasi tots a tempo de balada, a veu i piano, és tal que poques coses puc comentar dels temes, des del punt de vista rítmic. Tot i això, hi ha lleugeres diferències de ritmes i tempo en els temes, situades sí, en els més dolços possibles. I com que el mateix Jordi Pujol ha deixat escrit el seu comentari del disc a la pàgina web d’aquest, serà a ell a qui llegiré:
Estic molt orgullós de presentar aquest, el tercer àlbum de Mayte Alguacil per a Fresh Sound Records, després dels seus dos èxits anteriors: “Day by Day” (2015) i “Trav’lin’ Light ”(2017). Junts, Mayte i Mike Kanan ens han aportat aquesta vegada una gran bellesa, una música que et fa sentir. Tots dos es complementen de manera natural, sense esforços innecessaris, i tot flueix amb serenor a través de la qualitat acariciant de la fascinant veu de Mayte. El seu cant és suau i ple d’amor, la respiració tranquil·la i s’entén clarament el significat de les lletres; i pel que fa a Mike, el seu swing relaxat i el seu toc càlid i de suau gust al piano, combinat amb un domini complet de la melodia, donen a aquest àlbum una intensitat que el fa brillar. Hi ha un gran contingut emocional en aquestes interpretacions, executades amb convicció i gràcia. A través de la tendresa, Mayte i Mike fan que tot sembli senzill, però no us deixeu enganyar: les seves interpretacions tenen profunditat i projecció, i cada cançó té prou entitat i honestedat perquè escoltar-la es converteixi en una experiència molt personal. En gaudireu d’allò més.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT:
I comencem aquest melòdic passeig per aquestes precioses balades, i ho farem amb el tema més llarg i també preciós és el compost per Jule Styne i Sammy Cahn anomenat...
1.- Guess I’ll Hang My Tears Our to Dry (Styne & Cahn) 6m17s
Aquesta és una preciosa balada i estàndard de jazz del 1944, amb música de Jule Styne i lletres de Sammy Cahn. Va ser introduïda als escenaris per l’estrella del cinema Jane Withers a l’espectacle Glad To See You, que es va fer a Boston i no es va inaugurar mai a Broadway, o sigui que no va tenir massa èxit, sembla. Styne i Cahn ja havien escrit cançons per a diverses de les pel·lícules de Withers. Molts músics, instrumentistes i cantants l’han interpretat, com per exemple la meravellosa versió que en va fer Cannonball Aderley en el seu Cannonball Takes Charge; també Sarah Vaughan, “Sarah Sings Soulfully”, i tants altres.
I ells dos ens n’han fet una preciosa versió, ella amb la seva càlida i sempre afinada veu, i ell, amb la profunditat dels seus acords tot i acompanyant-la. Després de cantar Mayte el tema sencer, Mike ha fet una molt delicada improvisació seguint la melodia ben a prop. La cantant madrilenya hi ha tornat en el “pont”, i ja per acabar el tema tot delicadament amb un final la mar de dolç.
MAYTE ALGUACIL. Nascuda a Madrid, va començar els seus estudis musicals a l'edat de dotze anys al Conservatori Rodolfo Halffter de Móstoles, on va prendre classes de Grau Elemental i Mitjà especialitzant-se en flauta travessera. Va fer estudis paral·lels amb una tutora, a l'escola Marita Novas de Sant Petersburg. Més tard es va traslladar a Barcelona per acabar els estudis de flauta travessera a l’Escola de Música de Catalunya (ESMUC) amb la professora Julia Gallego. Al mateix centre comença el seu interès pel jazz i, gradualment, es converteix en una prioritat màxima. Ja graduada de flauta travessera, es preparà la prova d’accés a l’especialitat de cant de jazz al centre, obtenint el primer lloc.
I seguim a tot delicat swing amb aquest tema de Hopper & Adair anomenat....
4.- There’s No You (Hopper & Adair) 4m16s
Aquest preciosa cançó es va publicar per primera vegada el 1944. Dues de les versions més conegudes de la cançó van ser enregistrades el 1944 per Jo Stafford i Frank Sinatra. La versió de Stafford es va gravar el 13 de desembre de 1944 i va arribar al número 7 a les llistes de Billboard el 1945. El primer enregistrament de la cançó de Sinatra es va fer el 14 de novembre de 1944. Miles Davis la va enregistrar a un tempo mèdium i a tot swing en el seu disc del 1955 Blue Moods a tot Cool Jazz.
I ells dos ens han tornat a captivar, ella amb la seva veu i calidesa interpretativa i ell amb la seva presència permanent al piano. Posterior a la interpretació del tema a càrrec de Mayte, el pianista americà ha fet un sentit solo, sempre amb la melodia al cap, i sense apartar-se ni gens ni mica de l’harmonia central, coses que faria en un altre context i tema. La cantant ha entrat de nou en el “pont”, coses aquestes que solen fer els músics, cantants i no. Recuperant el tema de nou, ha semblat que el tempo s’aturés mica a mica, tot i acostant-nos al final d’aquesta no massa coneguda melodia.
El juny de 2011 va completar els seus estudis a l'ESMUC, especialitzant-se en cant de jazz, on va rebre classes de cant amb Carme Canela i Ana Finger i més professors com Joan Monné, Eladio Reinón, Matthew Simon, Agustí Fernández, Mireia Lara, Pep O'Callaghan, Francesc Capella o Lluís Vidal entre d’altres.
I encara seguirem amb un tema que a mi m’agrada molt, que també podeu escoltar per Coleman Hawking en el seu disc Hawk Relax, compost per Malneck, Signorelli i Kahn anomenat...
5.- I’ll Never be the Same (Malneck, Signorelli, Kahn) 4m10s
Aquesta és una cançó popular basada en la instrumental "Little Buttercup" escrit per Matty Malneck i Frank Signorelli. Després que diversos músics havien gravat la versió instrumental, Gus Kahn en va fer les lletres. La cançó completa va ser estrenada el 1932 per Mildred Bailey i Paul Whiteman. El mateix any, Guy Lombardo va gravar la cançó; la seva versió va arribar al número vuit. Es troba en el lloc 210 del llistat a JazzStandards.com de les 1000 composicions estàndard de jazz més freqüentment enregistrades. Coleman Hawkins en va una magnífica versió en el seu The Hawks Relaxes.
Ells dos però, han
seguit acaronant-nos les oïdes amb la seva calidesa en aquesta preciosa cançó. Mayte l’ha cantat d’una manera
magnífica, i més al final de la B, amb unes harmonies que sempre em captiven
quan les escolto. Mike Kanan ha fet
la seva tasca solista fent la primera part del tema, la A, amb unes mostres
clares de la seva qualitat. Mayte ha
agafat el relleu del pianista en la segona part del tema, la B, la d’un tema de
32 compassos de la forma AB, de 16 compassos cadascuna de les parts.
Durant el seu període acadèmic ha rebut classes magistrals de David Hoffmann, Dick Oatts, Jerry Bergonzi, Jim Snidero i Chris Cheek. Després va viatjar a Nova York i va poder prendre classes particulars de Chris Cheek i Marion Cowings. També ha assistit a diversos seminaris de jazz com el Seminari Internacional de Jazz i Música Llatina a València, el qual va ser impartit per Jesús Santandreu, Abe Rábade, Toni Belenguer, Terri Lyne Carrington i altres; i ha participat en tallers de músics com Michael Kanan, Peter Bernstein, Putter Smith i Jimmy Wormworth. Des d’aquí, una abraçada molt gran, Toni Belenguer. Sàpigues que pensem sovint en tu.
I acabarem a tot delicat swing amb el darrer track del projecte, composició de Schwartz & Dietz, tema anomenat..
13.- By Myself (Schwartz & Dietz) 3m20s
Aquest és un estàndard de jazz del 1937. Va ser escrit per Arthur Schwartz i amb lletres de Howard Dietz. La cançó va ser cantada per primera vegada per Jack Buchanan a l'espectacle "Between the Devil" (1937) i va ser un número musical de la pel·lícula i comèdia musical del 1953, The Band Wagon. Aquest és un tema interpretat també per alguns músics, cantants i instrumentistes. I ves per on que Cecile Mc Lorin en fa una versió amb el mateix format, veu i piano, tot i que a un tempo força més viu i en un context diferent per com el pianista l’acompanya i improvisa.
Els nostres dos herois ens l’han fet seguint el format del disc, a tot càlid i delicat swing, més però en aquest tema que en d’altres del disc. Aquesta és una preciosa melodia, cantada primer per Mayte, apareixent però una mena de break curtet tot just en la improvisació de Kanan. Ella s’ha ha tornat a posar amb la melodia i càlida i afinada veu, per acabar-lo també delicadament.
El 2015 va iniciar el seu debut discogràfic "Day by Day" (Fresh Sound New Talent). Una magnífica col·lecció d’estàndards clàssics recolzada per una notable secció rítmica composta pel pianista Michael Kanan, Pedro Campos al contrabaix i Jorge Rossy a la bateria. Seguit de "Trav'lin 'Light" (2018) i l'àlbum a duet del 2020, aquest que hem escoltat, el magnífic "Something I Dreamed Last Night", de nou amb el suport de Michael Kanan.
I després d’aquesta delícia de músiques, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...............
Gràcies Teresa per sempre donar-nos la teva vitalitat expositiva.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I nosaltres seguirem deixant ara els estàndards de Jazz per immiscir-nos dins dels aires del Brasil amb les músiques del projecte....
“CON
LA MOSCA DETRÁS DE LA OREJA”
Leo
Minax & German Kucich
Editat
per Youkali Music
Enregistrat
a Madrid
Produït
per Minax i Kucich
Leo
Minax, veu i guitarra
German Kucich, piano
Aquest és un projecte molt delicat i no només on la música personal, la de les composicions de Leo Minax que comparteix amb d’altres companys, ens acaronaran dolçament, havent-hi també un curtet i preciós tema de Germán Kucich. La veu i guitarra d’un més el piano de l’altre ens ompliran de calidesa en cadascuna de les cançons que escoltarem. Recrearan unes cançons gens o molt poc escoltades de compositors no gaire coneguts, la qual cosa ens obrirà una nova perspectiva del que es fa musicalment parlant al Brasil. Els ritmes i tempos són també diversos, no trobant-nos però amb les trillades “bossa noves”, i sí les sambes i demés ritmes propis d’aquestes músiques. La vitalitat hi és però també els temes amb tempos tipus balades com el t1 “Azul”, preciosa cançó, composició col·lectiva d’ells dos i dos músics més. Tot i començar delicadament amb una “intro” de piano sol de Germán, el t5 “Cançao de despertar” tindrà un tarannà un pèl més vital posteriorment amb la guitarra i veu de Leo amb una cadència preciosa. El 7t “O Forte”, és un tema recitat amb uns aires de reivindicació social, a un tempo mèdium marcat pel piano de Kucich, mentre la veu de Minax va canviant segons el text, fins i tot amb moments on sembla que la tingui escanyada, amb un final on ens diu que “s’ajusta, per a defensar el més fort”. Un tema diferent, càlid a un tempo mèdium i amb una cadència rítmica preciosa, com la seva melodia, és el t9 “Teia”, interpretat per ells dos, veu, guitarra i piano. Una cançó d’una bellesa molt remarcable, i no us penseu, no, n’hi ha moltes d’aquesta bellesa. Més vital és el t3 “Circular 102” marcat el ritme per piano i guitarra, així com una mica insistent, mentre la veu de Leo segueix acaronant-nos tota l’estona que dura la cançó, acabant-la però com l’han començat, a piano i guitarra. I Germán inicia el t2 “Fortuna” a piano i motiu principal, reiteratiu, al qual s’hi afegirà també la guitarra i ben aviat la veu de Leo, tot plegat amb una delicada vitalitat. I el t11 “Portas no ar” l’inicien amb un motiu principal amb guitarra i piano, una mica més viu de tempo, amb una melodia preciosa amb uns canvis tot i anar pujant de to sobretot en el que seria el “pont”. I seguint el tarannà rítmic i de tempo mèdium tenim el t4 “Vagabundos”, amb una reiteració de motiu per la guitarra a base d’arpegis, únic instrument del tema en els inicis, mentre la veu de Leo vola com sempre lleugera sobre les harmonies. El piano de Germán apareixerà només per fer un preciós i curtet solo amb tots els aires de la diversitat. I el t6 “Música mesmo” l’inicia Germán amb el motiu principal a base de tres acords, els quals deriven a més en el “pont”. La guitarra sempre hi serà amb els seus arpegis així com la veu de Leo, aquest amb uns canvis tonals preciosos. Hi sonen també les notes més greus, les de la seva guitarra. Una mica més vital és la cançó “Perdiendo el Sur”, t8, iniciat de manera persistent per arpegis de piano i guitarra, per després entrar Leo amb la seva preciosa veu, tema aquest cantat en castellà. El pont és també força preciós pels canvis harmònics, i sempre el tema amb el ritme encabit en els arpegis. Entremig però, hi haurà un curtet solo de Germán al piano. I a tot samba i melodies i harmonies precioses tenim el tema “Tempo de samba” t10, a un ritme preciós i delicat. I finalment, el tema més curtet i també delicat i molt maco és el tema de Germán, t12, “Eterna” on el pianista ens acarona amb els arpegis, amb la melodia de la nota més greu, cantada per Leo en un tema sense lletra. Un preciós projecte d’unes cançons que de ben segur us agradaran, i per això us recomano que mireu d’adquirir el disc, i així poder escoltar aquestes 12 precioses cançons i els seus quasi tres quarts d’hora.
I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest projecte, la del Leo Minax, per ser exactes: https://www.leominax.com/bio/
I ja sí començarem a escoltat aquestes precioses cançons....i proposo que escoltem la cançó composta per Leo Minax i Guilherme Rondon 9è track, anomenada....
9.- Teia (Minax & Rondon) 3m00s
Doncs ja veieu que ens hem situat en un espai musical relativament diferent, no pas per la calidesa de les músiques, i sí pel seu estil. El tempo és una mica més viu, però ens situa encara en les melodies properes a les balades, tot i el tempo. Jo crec què és també per com de càlida i bonica és la veu de Leo Minax, també pel fet d’haver-hi un piano, el preciós so de Kucich. Hi ha també la guitarra del cantant, el qual s’acompanya d’ella tot i cantant. Ja sabem lo bé que toquen la guitarra els brasilers, molts d’ells fent el mateix que Leo, cantant i acompanyant-se a la guitarra. Aquesta és una molt bonica melodia, i ells dos en fan l’harmonia amb una total delicadesa, amb arpegis i notes soltes barrejant-se amb la veu del cantant brasiler, ell resident a Madrid, com el pianista argentí, establert també a la ciutat.
L'artista brasiler Leo Minax i el pianista argentí German Kucich presenten el seu recent treball discogràfic, "Con la mosca detrás de la oreja", en format duo, en què el jazz es troba amb la cançó d'inspiració brasilera. Aquest format vesteix les cançons de Leo i de German d'una manera molt original i també posa el focus en la faceta més brasilera de Kucich, el seu amor per aquesta música, el seu talent, i en particular el seu ofici per abordar l'univers de les cançons com a intèrpret i també com a compositor. Un duo acústic dissenyat per a alts vols, format des de la complicitat musical i des de l'experiència de molts anys de col·laboració entre tots dos.
El disc s'ha gravat en directe a l'estudi i celebra el retrobament dels seus dos protagonistes després de molts anys. Kucich ja havia participat com a pianista dels dos primers discos del brasiler; el primer publicat l’any 1996 i el segon el 2000. Leo Minax i German Kucich s'encarreguen de la producció musical, buscant que el registre del directe reculli el que realment passa a l'estudi de gravació, la música del duo en estat pur. Des de la llibertat i amb espai per a la improvisació.
I escoltarem una altra molt bonica melodia, la composta per Leo Minax i Bispo Filho, anomenada....
2.- Fortuna (Minax & Filho) 4m03s
Ens hem trobat amb una altra preciosa composició interpretada a piano, veu i guitarra per Leo Minax i German on se l’escolta per notes, les més greus i alguns acords, sempre però amb l’energia tranquil·la de Leo a la veu i guitarra. Un tema on la lletra és fonamental, com en quasi tots, però molt en aquest on el cantant quasi que no para en tota l’estona. Us torno a dir que el que sembla el “pont” del tema és preciós, per canvi harmònic i demés. I ves per on que el tema l’han acabat en suspensió, l’han deixat un pèl penjat a voluntat.
Veí de Madrid, Leo Minax desenvolupa de fa molt el seu singular discurs musical com a compositor i intèrpret. Inquiet i sempre obert a l'experimentació, ja va publicar nou discos a Espanya. A més de les seves harmonies suggerents i de la seva riquesa rítmica, l'obra d'aquest artista també es destaca pels textos de les seves cançons, per la seva creativitat i inspiració poètica. Al Brasil, la seva trajectòria està associada als noms de Toninho Horta, Vitor Ramil, Arnaldo Antunes, Ronaldo Bastos i Moska, entre d'altres, com a col·laboradors habituals o com a coautors de les seves cançons.
La seva música ja ha estat gravada per l'uruguaià Jorge Drexler, per l'artista mexicana Ximena Sariñana, i per l'espanyola Ana Belén. Ha treballat al costat de grans autors, com ara Lisandro Aristimuño, Francesca Ancarola, Pablo Guerrero, Diego Vasallo, Suso Saiz o Pedro Guerra, entre molts altres. Ha fet gires al Japó, Irlanda, Itàlia, Portugal, Estats Units, Holanda, Dinamarca, Alemanya, Mèxic, Argentina, Xile, Equador, Brasil i Uruguai.
Seguim a tot música amb el tema de Leo Minax i Ricardo Aleixo, amb el també preciós..
6.- Música Mesmo (Minax & Aleixo) 3m14s
I ja heu escoltat quin altre tema més maco hem escoltat, i de nou els canvis de centre tonal li donen un tarannà preciós. I de nou, senzillesa instrumental, preciosa però al servei de la música, de la cançó. Iniciat per tres acords al piano, i ja amb la veu i guitarra del company, i canvi harmònic després de la primera part del tema. En el canvi semblen recrear-se abastament, tant maco és, per tornar de nou a la melodia i motiu principal. I què maco tornar a escoltar el canvi tonal, amb la seva càlida veu. I sempre, la senzillesa instrumental al servei de la melodia, de la veu. I el ritme, quina cadència. I el final, de nou penjat. Què curiós.
German Kucich ha publicat sis discos com a líder i ha tocat, gravat i viatjat pel món acompanyant a artistes de renom internacional com Sonny Fortune, Frank Lacy, Eddie Henderson, James Moody, Richie Cole, Tony Lakatos, Kirk MacDonald, Deborah Davis, Toninho Horta, Perico Sambeat, Andrej Olejkniczak, Bob Sands, Marc Miralta, Joaquín Chacón, Pedro Iturralde, Javier Colina i Philippe Caterine, entre d'altres.
Entre els seus projectes actuals podem destacar el German Kucich Trio amb el que acaba d'editar el CD "Inside", el nou projecte "On Bud" (quartet al costat del saxofonista Bob Sands dedicat a la música de Bud Powell), i el "Projecte Stravinsky", duo de pianos al costat d'Hugo Foigelman amb el qual ha gravat la versió per a dos pianos del ballet Petrouchka.
I acabarem aquest preciós projecte amb el tema amb dos temes seguits, primer el de Germán i el darrer a tot samba, el de Leo Minax i Chico Amaral...anomenat..
12.- Eterna (Germán Kucich) 1m40s
10.- Tempo de Samba (Minax & Amaral) 4m24s
I poques paraules ens queden per dir, relacionades totes amb la bellesa d’aquestes cançons, i ves per on que la primera i curteta de German Kucich amb la veu a notes soltes de Leo, ha estat de nou així de maca, com totes les altres. I l’enllaç amb el “Tempo de Samba” crec que ha quedat la mar de bé. I am aquesta samba tan bonica ens han tornat a acaronar i de nou amb unes harmonies precioses, molt boniques, coses aquestes que ens indiquen la qualitat i gust musical que té en Leo Minax i també el seu amic German Kucich. Aquest ens ho ha mostrat amb un magnífic solo després d’escoltar el tema cantat pel primer. Un solo farcit de llenguatge jazzístic amb una gràcia personal de German al piano força evident. Ell que el vam posar ja va temps encabit en un disc que Geni Barry va enregistrar a Madrid als estudis de TV, allà per l’any 2000. Res, en fa només quatre dies. Leo ha recuperat el tema cantat després del solo del pianista, aquest però acabant-lo també, i de nou, en suspensió, la qual cosa hem escoltat abastament.
Bé, deixem aquest preciós projecte, a totes les músiques del Brasil i acabarem els projectes d’avui, que no les músiques, i retrobarem de nou els estàndards de Jazz amb el projecte ara instrumental a guitarra i saxo tenor anomenat...
“EVERYTHING
I LOVE”
Enrique
Oliver & Jaume Llombart
Editat
per Underpool UNDP-047
Enregistrat
per Sergi Felipe en dues tongades, el 20 d’abril de 2016 i el 19 de març de
2019 a l’Estudi Underpool, Esplugues de Llobregat.
Mesclat
per Sergi Felipe
Masteritzat
per Joan Hernández
Produït
per Underpool
Enrique
Oliver, saxo tenor
Jaume
Llombart, guitarra
I la col·laboració de Fèlix Rossy en un parell de temes.
Doncs amb 13 temes i tres quarts d’hora de músiques, ens trobem amb un projecte on els temes delicats a tempo balada, guanyen per majoria, car, 8 dels temes ho són, mentre que els altres 5 són a tempo viu i a tot swing. Aquest és el motiu per afegir aquest projecte als altres dos, car el programa d’avui va d’això. Doncs tot i ser quasi totes les balades al mateix tempo, bit a munt, bit a vall, el “Love me tender” és potser la més delicada de tempo, tema on hi escoltarem la trompeta del Fèlix, acompanyant a l’Enrique i Jaume. Un altre dels preciosos temes a tempo similar és el “Lush Life” de Billy Strayhorn. També és així el bonic tema “But Beautiful” de Van Haussen, amb el duet protagonista perfectament compenetrats, amb melodia a càrrec del saxo tenor malagueny, i acompanyaments del guitarrista d’Igualada. Un altre preciosa balada de la mà dreta del Duc, Billy Strayhorn, és el preciós “Daydream / after all”, com també és bonica el “For heaven’s Sake” de Edwards, Meyer i Bretton. I també han volgut incloure el “Georgia on my Mind” de Hoagy Charmichael que va fer famosa el gran Ray Charles. I el darrer track del disc, “Lotus Blossom” és una altra coneguda i magnífica composició de Billy Strayhorn, inclosa a mode de “bonus track”. I ja, el darrer dels temes “slow” és el “I Surrender, Dear” de Harry Barris. A partir d’aquí, els cinc temes restants van a tot swing i tempo prou vital, com és el cas de “There Shall Be No Night”, de Shelley & Silver. Amb tempo similar tenim el tema de Cole Porter que titula el disc “Everything I Love” amb una impro d’ells dos alhora. Més vital és el “Raincheck” de nou de Billy Strayhorn. I com es nota com l’estimen. I així és també el “If Ever I would Leave You”, de nou amb la col·laboració de Félix a la trompeta, tema de Loewe & Jay Lerner. I potser el més vital és el tema de Schetzinger, “Tangerine”, amb els dols músics a duet de solo, ja quasi des dels inicis. Doncs amb aquest resum del projecte ja podem centrar-nos amb la seva música, la dels grans compositors americans i les magnífiques interpretacions dels músics, dos, i a vegades tres, els d’aquest projecte.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc d’Underpool:
https://www.underpool.org/releases/everything-i-love-enrique-oliver-jaume-llombart/
I si hi ha el “Lush Life” en un projecte, acabarà sonant, i en aquest serà el primer que ho farà. Escoltem aquesta meravella....
11.- Lush Life (Billy Strayhorn) 3m54s
I què podem dir d’aquesta meravella de cançó que Strayhorn va fer quan era ben jovenet. De fet va ser escrita del 1933 al 1936. Va ser interpretada públicament per primera vegada per Strayhorn i el vocalista Kay Davis amb l'Orquestra Duke Ellington al Carnegie Hall el 13 de novembre de 1948. Una cançó que parla de les seves dificultats de poder viure als EEUU d’aquells anys, essent afroamericà i homosexual. Aquesta versió ens recorda la que va fer John Coltrane en el seu disc homònim, el mestre però, fent-ne una increïble improvisació en un tema que s’allargà fins els 14 minuts, i tot això amb Donald Byrd, Red Garland, Paul Chambers i Louis Hayes en el disc de 1958 editat per Prestige. Els nostres dos herois l’han fet més curteta per no fer cap improvisació i per ser només ells dos, a saxo tenor i guitarra. Jaume intervé al final del tema en solitari, essent-hi però en tota la exposició del tema. Una de les balades més maques segons molts músics, entre els quals l’amic Toni Solà. És tan maca la melodia, que no li cal cap improvisació.
“Everything I love” és el títol del brillant nou disc del duo format per Jaume Llombart i Enrique Oliver. Llombart i Oliver traslladen en aquest disc totes les seves experiències i complicitats convertint la seva música en un diàleg sincer, ple de bellesa. A “Everything I love” han centrat el seu repertori en el songbook americà, especialment en les melodies d’una de les parelles més prolífiques de la història del jazz, Duke Ellington i Billy Strayhorn. Sí, i dic jo que fan quatre temes d’ells dos, o millor dit de Billy Strayhorn, tot i que el què ens diuen des d’Underpool és que molts d’aquests temes els tocà la Big Band de l’Ellington.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb una altra baladeta, que d’això va el programa d’avui...i serà el tema de Sherman Edwards, Donald Meyer i Elise Bretton, anomenada...
2.- For Heaven’s Sake (Edwards, Meyer, Bretton) 3m06s
Doncs d’aquest tema se n’han fet moltes interpretacions com per exemple les que van fer Bobbi Hutcherson, Horace Silver, Elvin Jones, i tots ells amb un dels compositors, Don Meyer formant part del combo de músics. Ells dos l’han interpretat amb tota la dolçor possible, amb en Jaume més solista en el “pont” tot i acompanyar tota l’estona a l’Enrique. Aquest ha desenvolupat un preciós solo en la seva improvisació, profunda, i farcida de melodia, aquesta, apareixent de nou ben aviat, en un tema no gens llarg, i apropant-nos al final. Sembla evident que el que prima en aquest projecte és la melodia, fent improvisacions sí, però tampoc massa llargues ni apartades de les harmonies. Tot sembla haver de ser proper al món melòdic del tema.
Escoltant la música de Jaume Llombart i Enrique Oliver s’aprecia un llenguatge propi que mira endavant, que tot i respectant la tradició trasllada al present un repertori que ha esdevingut clàssic. “Everything I love” compta amb la col·laboració del trompetista barceloní Félix Rossy que afegeix el seu talent al diàleg d’aquest meravellós duo en els temes “If I Ever would lose you” i “Love Me Tender”.
I encara escoltarem un tema a tempo mèdium alt, el primer track, compost per Abner Silver & Gladys Shelley, anomenat...
1.- There Shall Be No Night (Silver & Shelley) 4m05s
I d’aquest tema, un altre dels que tocà la Duke Ellington Famous Orquestra, amb Herb Jefries vocalista, sembla que el van enregistrar el 1940 per RCA Victor. I els nostres herois ens l’han fet ara amb un pèl més de tempo respecte els anteriors. I ves per on que en aquest tema en Jaume Llombart ha fet una intervenció solista amb la guitarra entremig del tema, i després de la presentació de la melodia a càrrec del saxo tenor Enrique Oliver, i posterior solo d’aquest. Aquí l’Enrique està soberg, mostrant-nos tota la seva capacitat interpretativa a tempo fast i igualment amb la dolçor característica i magnífic Swing. S’ha de dir que Jaume també ha brillat tot i recolzant al músic malagueny. Llavors ha estat el moment de la seva interpretació solista, la qual, tot i no haver estat gens llarga ha estat força reeixida. Amb la melodia de nou a càrrec de l’Enrique han retrobat el final.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ara afegirem una mica de tempo al programa, per anar encarrilant el seu final i acostar-nos de tempo al tema que sempre posem al final, a tot Hard Bop. Escoltareu un dels temes on hi participa Fèlix Rossy, tema de Loewe & Jay Lerner, anomenat.....
7.- If Ever I Would Leave You (Loewe & Jay Lerner) 4m59s
I resulta que aquest tema està immiscit en tota una música sobre “Camelot” que Alan Jay Lerner va escriure, llibret i textos, mentre que Frederick Loewe en va escriure la música. Aquesta música la varen interpretar a l’inici del segon acte a càrrec de l’actor que representà a Lancelot. El tempo emprat pels nostres herois és més fast que el de l’original. De fet els nostres herois n’han fet una extraordinària versió, per tempo i per tot el que implica interpretar els temes així de ràpids, on el control sobre l’instrument, la tècnica i concentració ha d’estar a un nivell altíssim. En aquest tema hem pogut escoltar a Fèlix Rossy a la trompeta, el qual, amb la seva característica llibertat interpretativa ha deixat constància del seu magnífic estat de forma. L’hem vist darrerament en els seus projectes, on per cert i a La Nau el va acompanyar l’Enrique Oliver en el quintet del jove trompetista. I ara no fa gaire, l’Enrique va estar a quartet a Els Carlins de Manresa i llavors va ser aquest qui convidà al jove trompetista. Tema relativament llarg de 5 minuts, que per un trio és déu n’hi do. I en aquest, Jaume ha fet les úniques tasques acompanyants pel fet d’haver-hi ara dos solistes. Els dos vents han fet uns moments tocant junts amb una grana energia i qualitat, la mateixa que quan els hem escoltat individualment en les seves interpretacions solistes. Magnífic i vital tema.
I ja acabarem aquest projecte amb el curtet però vital tema de Victor Schertzinger anomenat..
3.- Tangerine (V. Schertzinger) 2m32s
Doncs aquest tema, el més fast d’aquest projecte ens va molt bé per acabar-lo. Aquest compositor Schertzinger va ser molt més prolífic com a director de cinema. Tot i així va tenir l’habilitat de compondre aquest magnífic tema i també el preciós “I Remember You”. Els nostres dos herois han fet aquest tema a un tempo també molt més viu que l’original. I quasi que des de l’inici ells dos s’han embrancat en una improvisació col·lectiva, d’ells dos, cadascú a la seva bola i seguint clarament l’harmonia del tema. Hem pogut escoltar a Llombart improvisant, solejant, deixant finalment els acords que ens han acompanyat durant tota l’estona que els hem escoltat. Al final del tema, i ja amb la melodia a càrrec de l’Enrique, ha recuperat la seva missió d’acompanyant fent acords amb la seva guitarra. Ben aviat però, tal és la velocitat del tema, han arribat al final i l’han acabat de cop.
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava i del seu 39è Festival de Jazz que ja fa dies que rutlla, amb totes les mesures de seguretat i que de ben segur així seguirà essent tot i l’increment de restriccions pel que fa a la mobilitat i toc de queda.
Magnífic tema per acabar aquest projecte, i les músiques dels tres projectes d’avui. Però no patiu que encara ens queda un tema, el de sempre, el bonus track d’un dels discos de Jordi Lliuret, i que de moment encara és aquell doble CD The Blue Note Explosion. El tema escollit per avui és de Kenny Dorham del disc “In `n Out” de Joe Henderson, amb aquest al saxo tenor, Kenny Dorham, trompeta; McCoy Tiner, piano; Richard Davies, contrabaix i Elvin Jones, bateria, disc enregistrat el 10 d’abril de 1964 i editat per Blue Note, evidentment...El tema de Dorham és...
CD2 9.- Short Story (Kenny Dorham) 7m10s
I ara sí que hem acabat el programa d’avui, i us recordo que ha anat de tres diferents duets, el primer amb Mayte Alguacil & Mike Kanan, “Something I Dreamed Last Night”, per després fer un salt estilístic amb el duet de Leo Minax & German Kucich, "Con la mosca detrás de la oreja", continuar amb el duet Enrique Oliver & Jaume Llombart, “Everything I Love”, i acabar com ho hem fet amb el bonus track de Kenny Dorham, havent escoltat entremig un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs abans d’acomiadar-me de totes i tots vosaltres us recordo que per aquest dissabte 31 d’octubre tenim un magnífic concert a les 19h a la Sala Xica amb Guim García Balash, saxo alto; Marko Lohikari, contrabaix i Ramón Ángel Rey, bateria, els quals ens presentaran el seu disc “Abril 10/18”, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
