Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. 

Espero que estigueu totes i tots la mar de bé, o sigui que a seguir amb les mans a la butxaca, sense tocar-vos el nas, la boca tancada que no hi entrin mosques i respirant poquet, que ja n’hi ha prou amb una mica, no sigui que ens afartéssim... 

Abans de començar, dir-vos que aquest dissabte a les 19h farem el primer dia de l’11è Festival de Jam Sessions a SVdH, on comptarem amb els combos d’alumnes i professors de les escoles ESEM Taller de Músics i El Musical de Bellaterra. Entrada gratuïta, amb reserva al mail del programa i al meu personal, aforament limitat i totes les mesures de seguretat per la Covid com ja vam fer el passat 18 de setembre. Esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Us hi esperem. 

Doncs ja hi som aquí a Jazz Club de Nit amb el primer programa dedicat a Fresh Sound New Talent, i com sempre amb un bonus track, i un micro conte, recuperant a Carme de la Fuente que la setmana passada no va poder. Podreu escoltar a Eva Novoa en el seu “Satellite Quartet”, i al Thomas Delor i el “Silence the 13th”. El bonus track serà un tema del disc “Action, Action, Action” de Jackie McLean. 

Doncs comencem amb les músiques de Eva Novoa i projecte.... 

“SATELLITE Quartet”

Eva Novoa 

Editat el 2020 per FSNT 593

Enregistrat el febrer de 2017 als estudis Echo Beach Jupiter, Florida, EUA,

Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas al Sear Sound de Nova York

Produït per Eva Novoa

Productor executiu: Jordi Pujol per a:

Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.

 

Eva Novoa, piano

Rainer Davies, guitarra

Kenneth Jiménez, contrabaix

Arturo Garcia, bateria 

Totes les composicions són de l’Eva Novoa 

Estem davant d’un projecte farcit de modernitat, de la més agosarada actualitat per concepció de temes i per la manera com els han desenvolupat. En general els tempos no són massa vius, i els moments introspectius hi són. Els ritmes també segueixen el tarannà dels tempos, existint sí el Groove en alguns temes i fins i tot algunes espurnes de Swing, molt espurnes. Els temes són llargs, considerant que tenim quasi 52 minuts de música i només 6 temes. Cadascun dels temes té també diversitat melòdica i rítmica, trobant-nos amb inicis delicats que després desenvolupen de manera més rítmica. Tot i això la concepció intimista hi és en molts d’ells i potser el que més és el darrer track “203”, farcit de moments on el silenci ens acompanya. També és així el 5è track “Big Moose Road” iniciat dolçament per piano i contrabaix fent la melodia de notes soltes i llargues. I tot i començar delicadament amb un llarg piano sol, el 2n track “Interim Song”, el desenvoluparan amb un suau Groove ja en el solo del contrabaixista. I el 1er track “Three Nine Turner”, iniciat a piano i contrabaix fent melodia i després amb el guitarrista, ben aviat escoltarem el Groove del tema farcit de modernitat, més o menys com tots els altres, amb uns moments brillants quasi d’improvisació col·lectiva. I el 3er track “Inefficient 39T” iniciat a piano sol, per després amb el guitarrista, ambdós seguint la moderna melodia, posterior solo d’escombretes, suport al contrabaix fregat, fins arribar al solo del guitarrista, ja amb un Swing implícit i posteriorment més evident en el solo de la líder Eva Novoa. I ja finalment, el 4rt track i tema que quasi titula el projecte “Satellite Earth”, el comencen amb acords de la pianista, suport al contrabaix i guitarra, amb un ritme marcat dolçament per la mà esquerra de la líder i del baixista, en el tema més rítmic del projecte, tot i les variacions posteriors. Magnífic i moderníssim projecte de la gran pianista barcelonina establerta a Nova York de ja uns quants anys, de la qual us haig de dir que en aquest programa li hem posat 4 dels seus anteriors projectes. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc per així poder-lo adquirir:

https://www.freshsoundrecords.com/eva-novoa-albums/48637-satellite.html 

Comencem amb les seves músiques, i així és que proposo que escoltem.... 

1.- Three Nine Turner       (Eva Novoa)           7m41s 

I el Drew Gress, a Nova York, i el novembre de 2019, va escriure algunes coses que jo us aniré comentant i que estan en el llibret interior del CD. I comença dient: Satellite Quartet, d’Eva Novoa, es llança a l’estratosfera musical amb aquesta distintiva sessió, que mostra la interacció rítmica a diversos nivells, el lirisme hipermodern i la seva tendència a la sorpresa. Enregistrat a només 2 hores de Cap Cañaveral, aquest projecte desafia la gravetat a la recerca de nous mons d’expressió. 

I d’aquest tema ens diu què...”el tema “Three Nine Turner” comença amb un grup de recerca que troba el que vindrà després ... La bateria d’Arturo Garcia impulsa als companys de manera màgica, inspirant Rainer Davies i Kenneth Jiménez a explorar universos paral·lels. La força centrífuga manté el grup unit mentre Eva encapçala el camí, acabant d'alguna manera en una exploració Shearingesque del bloc d'acords, o sigui fent referència a George Shearing. Això finalment dóna pas a una extrapolació solista i brutal del baixista Jiménez, que finalment aterra amb un segment contemplatiu de la guitarra de Davies que evoca l’Spaghetti Western. No sé ben bé com hem arribat fins aquí, però tot sembla correcte i d’alguna manera inevitable.” 

Poques coses tinc jo a dir, sinó afirmar el que en  Drew Gress va entendre que passava. El que sí es sorprenent és el clímax aconseguit en la improvisació de la líder, que quasi és col·lectiva, i el brutal solo del contrabaixista i la dolça intervenció del guitarrista, tot just abans de recuperar el tema i acabar-lo delicadament. 

I d’Eva Novoa us recomano que repasseu dos dels meus programes, el 266 on presentà el seu “Butterflies and Zebras” i el 366, amb el seu “Live at Beam” ambdós amb el seu Dymas Quartet. En aquests programes hi ha comentaris i escrits sobre ella mateixa, part de la seva biografia i demés informacions que segurament us interessaran. També ho podeu trobar al seu web:

http://evanovoa.com/#home-section 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I seguirem amb el tema inicialment delicat però amb canvis posteriors... 

3.- Inefficient 39T    (Eva Novoa)           9m33s 

I d’aquest llarg tema ens en diu massa poques coses...”Inefficient 39T” presenta una de les 2 sensacions més interessants que mai escoltaràs, un solo fascinant de Garcia i una gran quantitat de converses farcides de Groove.” 

Afegiré que el tema passa per moments molt diversos, melòdics i rítmics. Comença amb piano i contrabaix fent la melodia, la qual és tot menys senzilla. Curiosa la participació del baterista fent un solo a escombretes, tot just acabada la presentació del tema, amb un trencament melòdic total. De la mateixa manera, la intervenció del baixista fregant la berra, seguint aquest trencament ara també rítmic és força sorprenent. Ens ha deixat de la mà de 10, la líder i compositora, i ens hem d’apanyar. I quasi arribant a la meitat del tema, tot comença a caminar, amb el contrabaix fent un delicat “walking” i apareixent el Swing, alhora que el magnífic solo de Davies a la guitarra. El suport de García encara a les escombretes reforça el Swing. Aquest esdevindrà magnífic en el solo de Novoa i ja amb els cops al “Ride” de la bateria de García. Quin magnífic Swing i improvisació de la líder a base d’acords inicialment, però posteriorment amb una mà dreta gràcil i lleugera acaronant el piano creativament. Al final del tema ens retrobem amb la dolçor inicial, primer amb les notes soltes del contrabaix i després afegint-s’hi les de la líder al piano. Recuperació de la gens senzilla melodia, i final. I quin tros de tema, mare de 10 Sr. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas per veure’n la seva programació i dia de concert que més us agradi. És qüestió d’anar al Jamboree  de la Plaça Reial ara molt més, car és quan més ens necessiten, músics i programadors. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I acabarem el seu projecte amb el tema: 

4.- Satellite Earth    (Eva Novoa)           8m22s 

I en Drew ens comenta: Aquest tema “Satellite Earth” busca trencar els lligams de la gravetat, a mesura que la melodia s’enfila i empeny contra l’atmosfera superior, per tornar inevitablement a la terra. Tot i això, no es tracta del viatge, sinó de la destinació... El solo percussiu de Davies alimenta el solc fins que Novoa es llança cap amunt i cap a fora. Jiménez proporciona la força gravitacional irresistible com si el seu punt fos una llarga exhalació que reaclimatitza el quartet fins al nivell zero. Aquí hi ha molta sofisticació corpulenta. 

I aquest tema sí que ha acabat de la manera que l’han començat, i és que el motiu principal de tres acords es va repetint i és que dóna vida al tema, car hi ha implícit el ritme, també. El tema té però un pont, que ja haureu notat. La incursió del baterista fa que tot camini d’allò més bé. El marcatge rítmic, Beat, és incommensurable. Sobre això hi ha tot lo altre. El solo de la líder Novoa al piano està recolzat per García a la bateria i les tres notes del motiu principal a càrrec de Jiménez al contrabaix. Els moments de “disbauxa col·lectiva” del trio són brutals, arribant a un clímax força acollonant. El contrabaixista es queda sol seguint el tarannà de les poques notes, posterior silenci, i de nou tema amb el motiu principal, amb piano i contrabaix. En aquest tema el guitarrista apareix ben poquet, a l’inici i al final, cosa curiosa. Aquest és el moment de glòria pel baterista García fent el seu solo. Retorn al motiu principal, ara amb algunes notes del guitarrista, i final de tema i de projecte d’aquesta sofisticada pianista i compositora Eva Novoa, la qual ens ha presentat un projecte “sobri”, un tant “eteri” i sobretot molt “creatiu” des de tots els punts de vista, el melòdic, harmònic i rítmic, alhora que amb un gran sentit del concepte “silenci”. Bravo Eva Novoa, des d’aquí un petó molt gran i cuida’t molt. 

I en Drew ens acaba dient què: “Sóc molt conscient que la música tan personal, espontània i única com aquesta s’ha de sentir i potser no s’ha d’escriure sobre ella. Per tant, doneu-li una atenció indivisa al Satellite Quartet d’Eva Novoa. Ho mereixen. Aquesta música ho exigeix.” I jo dic...gràcies Drew Gress. 

Doncs ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.........................

Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la mateixa dolçor i situar-nos a les músiques del programa. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava i del seu Festival de Jazz que ja ha començat. És qüestió de mirar la seva programació i escollir el concert que més us interessi, que segur n’hi ha molts. 

I acabarem els projectes, que no les músiques del programa, i ho farem amb el del baterista Thomas Delor....anomenat...

 

“SILENCE THE 13th”

Thomas Delor

Enregistrat els dies 4 i 5 de setembre de 2019 a l’Studio Artesuono a Udine, Itàlia.

Enregistrat, mesclat i masteritzat per Stefano Amerio

Produït per Thomas Delor & Soprane Productions

Productor executiu Jordi Pujol per a:

Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.

 

Simon Martineau, guitarra

Georges Correia, contrabaix.

Thomas Delor, bateria 

Hi ha temes de Thomas Delor i d’altres de Parker, Trenet i Chopin. 

Estem davant d’un projecte d’una hora de músiques i amb 9 temes de marcat sentit rítmic però tampoc massa consistent. Hi ha també temes llargs, i per això amb canvis diversos fent-los més amplis, com si n’haguessin més d’un dins l’un. El 3er track “Peaux Pourries” és una impro a bateria sol, amb el líder, recordant-nos alguna melodia, i aquesta recolzada pels dos companys. El tema més delicat és però el que titula el disc “Silence the 13th” i segon track. Tema de més de 8 minuts amb una profunditat musical evident, quasi majestuosa. El tema de Chopin i 8è track “Prelude Op28 Nº 20” és una altra delícia musical i el tractament que ells li fan és força amorós. Els inicis són delicats però acabarà agafant molt cos, sobretot en el solo del guitarrista on la majestuositat tornarà a aparèixer. El tema “Providence Incitation” i 5è track, ja comença amb un Groove implícit en la melodia del tema, alhora que també les notes soltes del contrabaixista Georges Correia, els acords del guitarrista i la permanent i delicada pulsió del líder Thomas Delor a la bateria. El tema evolucionarà posteriorment i més canvis que hi haurà. El 7è track “Que reste-t-il de nous amours?” comença també molt suaument, i així seguirà fins el solo del guitarrista, el qual aportarà calidesa i més sonoritat al tema. El 1er track “Syllogism” té també uns inicis delicats i eteris, esdevenint quelcom més poc després, amb aportació rítmica del líder i melòdica del guitarrista, en un tema que es desenvoluparà posteriorment de manera diversa, i molt potent en el solo del guitarrista Simon Martineau. La melodia del tema de Charlie Parker “My Little Suede Shoes” el fa el líder amb les timbales de la seva bateria, i no només, car posteriorment farà unes seqüències de pregunta-resposta amb el guitarrista, ambdós fent melodia. El tempo és viu, tot i que no massa, mostrant-nos en aquest tema un aspecte molt simpàtic de la personalitat del líder. El 9è track “Une soupe, et au lit” té un tempo maco i Swing implícit en les notes i delicat walking del baixista. Melodia maca a càrrec del guitarrista, escombretes del líder i tema vital, tot i la dolçor interpretativa. I finalment, el 6è track “Minefield” va a tot swing quasi des dels inicis, tot i els canvis rítmics entremig. Diversitat de ritmes també en aquest tema, cosa aquesta que deu ser la “mare dels ous” del projecte, car pràcticament no hi ha un tema que es mantingui en ritme i tempo des de l’inici fins el final. Un altre gran projecte amb temes personals, concepció moderna de les composicions i magnífiques interpretacions d’aquests tres músics.

 I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/thomas-delor-albums/48394-silence-the-13th.html 

I aquesta és la pàgina web del líder i baterista Thoma Delor:

http://www.thomasdelor.com/index.php/en/ 

I per començar proposo que escoltem el 1er track, el llarg i preciós tema... 

1.- Syllogism           (Thomas Delor)      9m51s 

I quin tema més variat per començar el seu projecte. Hem tingut diversitat de tempos i ritmes, havent-lo començat amb una “intro” delicada i subtil a càrrec del guitarrista Martineau i amb el recolzament del líder i baterista Thomas Delor. El ritme cadenciós ha aparegut ben aviat alhora que la pròpia melodia del tema, amb els acords també, en el que podria ser un “dubbing” d’ell mateix. El líder sempre està involucrat creant línies rítmiques. La melodia ens va entrant mica a mica, per la seva bellesa però també per la seva constància rítmica. El tema té però breaks diversos on la pausa ens meravella, el primer amb el del contrabaixista Correia fregant la seva berra de manera delicada, improvisant seguint la melodia. Els moments repetitius posteriors del guitarrista ens embolcallen tot i acostant-nos a la seva reeixida i melòdica interpretació, i sempre, sempre, el líder a la bateria mantenint la creativitat. El so de la guitarra s’ha tornat més electrificat, més distorsionat en el solo posterior de Martineau, magnífic ell en la seva exposició del tema. La pulsió rítmica s’incrementa, per intensitat anímica, per insistència, i així és que ens deixem portar per tot plegat fins arribar al break on el baterista ens ha demostrat quines són les seves moltes habilitats, en un solo magnífic. Mentrestant, guitarrista i baixista li han donat el seu suport fent uns riffs repetitius i tot això acostant-nos al final del tema que han acabat d’aquesta magnífica manera, i acabant-lo de cop, més l’acord final. 

Per parlar una mica d’aquest músic autodidacta, convé saber algunes coses prèvies. De fet, ell va estudiar matemàtiques i es va graduar als 22 anys com a tal. Des de Niça es va traslladar a Paris, on donar classes. Parlant de música, ell havia començat als 8 anys a tocar la bateria. Es desenvolupà en ambdós aficions i als 16 anys i el  2007 va ser convidat pel director de l'Orchestre Classique Instrumental de Nice, Avner Soudry, per actuar com a percussionista convidat. El 2008 va anar a Nova York per primera vegada. Aquest viatge li va donar l'oportunitat de treballar en la xarxa de músics nord-americans i col·laborar-hi. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

Seguim ara amb un altre tema del líder, anomenat... 

9.- Une soupe, et au lit      (Thomas Delor)      5m52s 

Doncs i quin tema més maco, divers de ritmes i tempo, amb un delicat Swing des de l’inici i més incisiu sobretot en el solo del guitarrista Martineau. De fet, no s’albira fàcilment quan acaba el tema i quan comença el solo del guitarrista, car aquest sembla haver-s’hi posat ben aviat. Les notes soltes amb suau walking del contrabaixista, en els inicis, han derivat a un “Walking” molt més evident, a negres, a mida que el solo del guitarrista s’ha anat desenvolupant. Molt bona sonoritat la de Martineau, delicada i subtil també, alhora que un molt bon fraseig i llenguatge, treballant abastament amb els acords. El break i solo posterior del baterista fent uns “quatres” amb els companys, ens ha apropat al tema recuperat melòdicament pel guitarrista, amb tot el swing del món i acabant-lo de cop. 

Quan Delor arribà a Paris, no tardà en establir-se com a músic de Jazz, i tant va ser així que va optar per deixar de donar classes de matemàtiques per centrar-se només en la música, en el Jazz. I ens diuen d’ell què és un: "Bateria autodidacta amb un gran sentit de la musicalitat, famós pel seu estil únic, expressiu i individual, barrejant finor, intensitat, sensibilitat i complexitat. Basa el seu treball principalment en l'escolta, la interacció i la recerca de la sonoritat". El seu gust per tocar en petites bandes (des d’ell sol fins al quartet) el va desenvolupar com un mitjà per apropar-se a l'instrument rítmicament i diatònicament. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. 

I encara podreu escoltar un altre tema del líder i baterista Delor 

6.- Minefield           (Thomas Delor)      7m27s 

I ens hem trobat de nou amb un altre tema sorprenent, també farcit d’un delicat Swing i amb canvis i breaks diversos. L’aspecte melòdic en la seva bateria és força interessant, com més endavant us comentaré o al blog podreu llegir. Un tema que ha acabat com l’han començat, amb un motiu principal a càrrec de guitarrista i contrabaixista i ben aviat ha aparegut el Swing i els primers breaks rítmics. El solo del guitarrista ha començat molt delicadament, primer, amb breaks marca de la casa, i el Swing, i la incommensurable creativitat del líder a la bateria. I és que el tema té tot això, Swing, breaks i molta subtilesa com hem constatat de nou en el solo de Martineau. També reconèixer la gran tasca del contrabaixista Correia, i és clar que la del líder Thomas Delor. Aquest ens ha tornat a demostrar les seves habilitats a la bateria, que en són moltes, sobretot les referents a fer melodies amb les diferents timbales, caixa, goliat i bombo de la seva Canopus. Sorprenent aquest jove melòdic baterista francès i també, ja ho esteu escoltant, gran compositor, en Thomas Delor. Després d’ell, han recuperat el motiu principal a càrrec de contrabaixista i guitarrista i també l’han acabat de cop.

I diu ell què: “La bateria és un instrument jove que sens dubte ha evolucionat, però que encara està en les seves primeres etapes. M'agradaria trencar la regla que les bateries només tenen funcions de ritme i tempo, tal com s'ensenya a França ... Avui en dia crec que les bateries, com a instrument, haurien de ser tan integrants de la melodia com qualsevol altre instrument ".

El 2010 va guanyar el concurs "Jazz à Juan Révélations", després el 2015, el "Golden Jazz Trophy" (presidit per Archie Shepp i Jean-Claude Casadesus). El 2016 també va ser el guanyador del "Concurs Nacional de Jazz de Niça" i ha estat guardonat amb el "Concurs Internacional de Jazz" de París (Premi Matmut Music). Des del 2016, està avalat, és “endorser” de Canopus Drums Company. Ha col·laborat amb els pianistes David Berkman, Eric Lewis, Noah Haidu; els guitarristes Philippe Petit, Philip Catherine; els contrabaixistes Ugonna Okegwo, Miroslav Vitous, Christophe Wallemme; entre altres. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I acabem amb les músiques d’aquest projecte, amb el divertit tema de Charlie Parker, el qual farà de pont pel darrer tema a tot Hard Bop 

4.- My Little Suede Shoes (Charlie Parker)      5m53s 

Doncs Parker va enregistrar aquest tema més tranquilet de tempo, que en les improvisacions ja va volar prou. I la informació del disc de Parker és aquesta: Disc, Boss Bird, editat per Proper Records (P1284), data de l’enregistrament 12-03-1951. Amb la penya liderada per Charlie Parker (saxo alto); Walter Bishop (piano); Teddy Kotick (contrabaix); Roy Haynes (bateria); Luis Miranda (congues); Jose Manguel (bongos). Estil, BEBOP, Tonalitat de Eb-maj, ritme 4/4, i les qüestions rítmiques ens porten al LATIN Jazz. 

I els nostres herois ens han tornat a meravellar, i més si considerem que estem escoltant un trio. De quina manera i amb quin brutal solo del líder i baterista Thomas Delor l’han acabat, i també de cop. Però és que l’han començat compartint la melodia amb bateria i guitarra. I ja heu pogut constatar la clara intenció del líder en fer el seu instrument quelcom més que rítmic. La melodia extreta de les timbales i caixa així ens ho ha mostrat. Un tema on ha desenvolupat tota la seva mestria, ara melòdica, tot i insistint en aquest punt més que ha de tenir la bateria, que ha de ser també melòdica. Després del llarg duet que ens han fet ells dos, Martineau i Delor, guitarrista i baterista, tot i desenvolupant el tema melòdicament, i al final de manera rítmica, el guitarrista ha iniciat el seu solo seguint a tot Latin i amb una mestria total, d’ell, però també del contrabaixista Correia, i per descomptat que del líder Thomas Delor. Després han recuperat el tema i aquest s’ha desfermat en un llarg i increïble solo, ara del tot rítmic, car de la melodia ja ens n’ha parlat de manera suficient. 

A part dels projectes en què participa actualment com a sideman, Thomas Delor és el líder d’un trio ("The Swaggerer" publicat a Fresh Sound New Talent el 2018, amb el suport de SCPP), té un projecte en solitari on totes les possibilitats de l'instrument ocupen el primer lloc, així com en el "Chamber Metropolitan Trio" amb el pianista Matthieu Roffé i el contrabaixista Damien Varaillon. 

I amb aquest tema hem acabat les músiques dels projectes d’avui, ambdós de FSNT amb estils diversos i un gust exquisit per la innovació, i ara és el moment d’escoltar el darrer tema a tot Hard Bop, com sempre fem i dedicat al Jordi Lliuret i per això us poso un tema d’un dels seus dics que em va cedir la seva cosina Marta Sugrañes després que ell ens deixés. El tema és de Jackie McLean i originalment es va afegir als temes del disc “Action, Action, Action”. Nosaltres el tenim del recopilatori Blue Note Explosion i és el tema:

 CD2.6.- Hootnan     (Jackie McLean)     7m35s

Ara sí que hem acabat el programa d’avui, i us recordo que hem escoltat les músiques del projecte de l’Eva Novoa, “Satellite Quartet”, després el del baterista francès Thomas Delor, “Silence the 13th”, acabant amb el bonus track de Jackie McLean i havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs us recordo que el dissabte 10 d’octubre farem el 1er dia de l’11é Festival de Jam Sessions a SVdH, amb alumnes i professors del Taller de Músics i El Musical de Bellaterra, a les 19h....obrirem portes a les 18h30m, i

que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.