Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem a
ser, aquí de nou amb totes vosaltres, fent servir el genèric femení per a
tothom que ja tocava. Espero que estigueu totes la mar de bé, considerant la
situació tan bèstia i dramàtica que ens toca viure. Sembla que encara durarà
aquest confinament, o sigui que hem de treure forces d’on sembla que no n’hi
ha. A casa estem protegits, no ho oblideu. I quan sortiu per una necessitat,
feu-ho tapats de dalt a baix.
Bé, centrant-nos en
el programa d’avui, dir-vos que li dedicaré a les músiques de l’entorn i ona Moonjune Records. Tot i això, el disc
de l’amic Dusan Jectovic “If you see
me”, l’ha editat i produït ell mateix. El darrer treball sí és un disc de Moonjune i aquest és el doble CD de l’Asaf Sirkis & Sylwia Bialas “Our New Earth”, i aquesta setmana
escoltarem un micro conte de Carme de la
Fuente.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Comencem doncs amb el
primer projecte de la nit i que serà el de Moonjune
Records, anomenat....
“OUR
NEW EARTH”
Sirkis
& Bialas IQ
Editat
el 2019per Moonjune Records MJr099
Enregistrat
a Masterchord Studio, Londres (Regne Unit), l’agost de 2017
Veu
enregistrada i produïda per Christoph Reiss i Sylwia Bialas, Würzburg (Alemanya),
desembre de 2017 / gener de 2018
Mesclat
per Christoph Reiss (Alemanya), al gener de 2019
Masteritzat
per Alex Klebl al Marell Music Group (GER), al febrer de 2019
Produït
per Asaf Sirkis i Sylwia Bialas.
Producció
executiva de Leonardo Pavkovic per a la publicació internacional de MoonJune
Records.
ASAF
SIRKIS, bateria (totes les pistes), cròtals (3, 6, 7, 10), konnakol (7, 11),
Manjira (7), frame drums (7)
SYLWIA
BIALAS, veu (totes les pistes), waterphone (7, 9), overtone singing (6), lletres
(1, 2, 5, 10), konnakol (7)
FRANK
HARRISON, piano (1, 2, 4, 5, 6, 8, 10), teclats (1, 2, 3, 7, 9, 11)
KEVIN
GLASGOW, baix elèctric de sis cordes (totes les pistes)
Temes 2, 3, 7, 8, 9,
11 compostos per Asaf Sirkis. Temes
1, 4, 5, 6, 10 compostos per Sylwia
Bialas. Tots els arranjaments són d’Asaf
Sirkis i Sylwia Bialas i totes les lletres i arranjaments vocals són de Sylwia Bialas.
Doncs aquest disc
me’l va enviar el Leonardo Pavkovic
ara ja fa una mica. He hagut d’esperar al moment propici per posar-lo i ha
sigut després d’haver rebut el disc de Dusan,
ell també, en l’ona de Moonjune i
havent enregistrat discos anteriors de la mà del Leonardo. Estem front un doble CD i amb 1hora i mitja de músiques
molt relaxades, i les que no, en l’ona del Jazz-Rock-Progressiu
característic d’aquesta magnífica editorial. Miraré de posar alguns temes de
cada compacte, entenen com entenc que formen part d’una determinada aurèola i
missatge comú.
I abans de començar a
comentar-vos els temes des del punt de vista rítmic, fins i tot els que no
acabaré posant, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del
bancamp d’aquest disc per així poder-lo adquirir i col·laborar a mantenir la
flama de la música en aquests moments tant durs:
I dels cinc temes del
1er CD en tenim tres de preciosos a tempo slow de balada i que són el 2n track
“Land of Oblivion”, el qual l’inicien amb uns sons que podrien ser els dels
vents alisis, per després escoltar una llarga intro a càrrec de guitarrista,
per després ésser la cantant qui el segueix. El 5è track “Chiaroscuro” comença
amb notes puntuals del pianista a tempo súper slow, per després fer-ho la
cantant, tot molt pausat. Comença el 3er track “Letter to A” amb sons profunds fets
pel teclista per després afegir-s’hi campanetes i demés, més brillants. I
després la veu de Sylwia, delicada i
un tempo que esdevindrà un pèl viu. Els dos temes restants tenen ja una
vitalitat rítmica i així és que el 4rt track “Reminiscence” l’inicia el
baterista amb una llarga intro, per afegir-s’hi el pianista amb aires flamencs,
tot plegat a un tempo viu. La vocalista s’hi afegirà posteriorment. I el 1er
track “If Pegasus had one wing” ha començat també amb uns sons que et gelen
l’ànima alhora que amb els sons dels teclats del Harrison, de moment tot molt delicat. Amb la irrupció dels dos
líders, vocalista i baterista, els tempos i ritmes esdevindran força més
potents.
Doncs comencem el
programa d’avui amb la delicadesa d’aquestes músiques i el tema...
3.- Letter to A (A. Sirkis) 8m56s
Doncs ja veieu com
serà el programa d’avui, i no només, perquè després amb el Dusan Jevtovic ens endinsarem en el Jazz-Rock-Progressiu. D’alguna
manera hi serem també en aquest projecte que esteu escoltant, i per descomptat
que en el concepte més ampli de la Fusió. Heu pogut escoltar de quina manera
canta Sylwia Bialas, com si la seva
veu fos un instrument. I sí, aquesta és una de les seves particularitats, entre
d’altres. Un tema que ha començat molt delicadament i que mica en mica s’ha
anat desenvolupant enèrgicament fins arribar a un final apoteòsic, tot i acabar
més o menys com l’han començat. Aquesta és una música molt majestuosa, per com
l’orgue i demés instruments l’han començat. Profund a l’inici, i posteriorment
brillant pels platerets, cròtals i demés. La veu de Bialas ha aparegut dolçament fent la preciosa melodia, seguint amb
el tarannà majestuós, i amb una afinació perfecte la d’aquesta cantant nascuda
i crescuda polaca, que amb 7 anys ja va cantar dalt d’un escenari amb músics
professionals. Una artista que es va desenvolupar per camins com els de la
poesia, l’escriptura, la fotografia i també en la cuina, passions que encara
ara la captiven. El trio base ha seguit desenvolupant el tema amb el solo del
teclista Harrison, la bateria del co-líder
Asaf Sirkis i el baix elèctric de
sis cordes de Glasgow. Bona
intervenció del teclista i bon suport dels dos companys, amb un baixista fent
les notes guia llargues i profundes, mentre que Sirkis a la bateria també està immens. L’entrada de la veu de Sylwia, dolça i càlida, ens torna a
situar en el tema, el qual aniran desenvolupant de nou fins arribar a uns
moments de clímax total, com he comentat abans. Magnífica música per començar
el programa d’avui dedicat a les músiques en l’ona MoonJune Records.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
"Al Jazz Europeu
se li veu un futur pràcticament il·limitat si continua enganxat a les seves
arrels europees incrustades en el subsòl de cultures regionals específiques, i
continua sent interpretat per bandes tan imaginatives com el Sirkis Bialas IQ".
I això deia el nostre estimat Bill
Bruford, sobre "Our New Earth", Surrey, Regne Unit 2019.
Seguim amb més música
i una mica més vius de tempo ara amb el...
4.- Reminiscence (A. Sirkis) 6m03s
Per ella però, la
música va ser el camí on es desenvoluparia professionalment, així és que de
joveneta ja va endinsar-s’hi cantant en formacions i fent estils diversos com
el Blues, Rock, Funk, Jazz. El Jazz li va obrir nous horitzons estudiant-lo amb
mestres del seu entorn i rebent màster classes. No va oblidar però les seves
arrels, i així és que també va interessar-se pel folklore del seu país, i
tampoc va obviar les lluites socials i tot lo que es referís a la llibertat, en
tots els seus aspectes. El Jazz que es feia a Polònia era molt fèrtil i ella en va aprendre i participar
plenament, encaminant la seva vida professional vers aquesta direcció. I ens
hem tornat a trobar amb un tema on la cantant utilitza la veu com un instrument
més. De tempo una mica més vital i ritme ternari, com si d’un vals es tractés,
el tema té una maca melodia també. El final ha tornat a ser abassegador, amb un
final incabat, coses aquestes que ens indiquen que en un directe el tema
s’allargassaria segons inquietuds de músics i públic. Ha estat Asaf Sirkis qui l’ha començat amb una
magistral “intro” amb la seva bateria, i delicades pulsions sobre els plats,
que sonen brutals. El baix i piano han començat amb harmonies properes a les
flamenques tot i que amb la melodia feta per Sylwia ens hi ha allunyat. El suport del trio base és substancial,
i tot i només ser tres, ben bé sembla que siguin més, tal és el recolzament
harmònic i rítmic que li donen. El teclista torna a ser el solista destacat,
ara al piano, mostrant-nos una molt bona
tècnica. Amb la veu de la cantant
recuperen el tema i més endavant, amb els cors subtils van acabant el tema
meravellosament, tot i diluint-se en el no res.
Sirkis
& Bialas IQ és una banda en actiu establerta el 2014 que consta de
quatre personalitats musicals úniques que aporten la seva individualitat i
treballen juntes com un equip per a crear nova música explorant camins nous i
amb visió de futur. El nou àlbum explora molts colors diferents en l'espectre
emocional, utilitzant alguns instruments rarament utilitzats en el jazz, com
l'òrgan de l'església, el telèfon aquàtic, waterphone, els cròtals, el konnakol
i altres i diferents sons.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I ja per acabar
aquest primer disc, de dos, el tema compost pels dos líders, Bialas & Sirkis..
1.- If Pegasus Had
One Wing (Sirkis & Bialas) 6m10s
I de quina manera
l’han començat, d’una manera molt inquietant. Una llarga “intro” amb sons
profunds i el teclat i piano fent el motiu principal. El tema agafa camins
diversos per melodies i ritmes amb breaks diversos. Molta suavitat la del
baterista, de nou acaronant els plats de la bateria i demés elements, tot
plegat amb un tempo més viu i ritme que també em sembla ternari. La veu de la
cantant, de nou un instrument més alhora que teclista i baixista tot just abans
del solo de Harrison de nou al
piano, i magistral i delicat de nou. El Jazz es respira en cadascuna de les
seves improvisacions i el seu llenguatge i fraseig així ens ho fan entendre. Té
una pulsió delicada i no gens percussiva, acaronant més aviat algunes de les 88
tecles. La cantant ara ha col·laborat també amb els textos cantant
presumiblement en polonès, per després improvisar en de la mateixa manera que
ha anat fent fins ara. Sorprenent la seva improvisació seguint al baterista, i
tot això just abans d’acabar aquest magnífic tema i fer-ho delicadament, quasi
de la mateixa manera que l’han començat.
I deixem el primer CD
i parlem una mica del segon.....
I el segon CD és
majorment delicat en els sis temes que té, essent-ne només un a un tempo viu. O
sigui que, tot i haver-hi alguns canvis rítmics, us els comentaré l’un darrere
l’altre. I hi tenim dos temes en “The Earth Suite”, el 1er “Rooting” iniciat
per teclats i veu tot molt esotèric i oriental, per després intervenir la resta
de músics ja amb un ritme i tempo determinat, tot i que suau, en un tema farcit
de canvis rítmics i breaks. El segon d’aquesta suite “Our New Earth” comença
amb els mateixos sons orientals a mode de mantra com una continuació del tema
anterior, per després escoltar-los fent la tècnica del Koonakol com fan a Índia
i també amb tambors i percussions, aparèixer de nou els teclats amb notes
llargues màntriques, per després la vocalista i la resta de músics, ja a un
ritme determinat tot i que delicat, i posteriors breaks també. El 3er track
“Message from the blue bird”, també a tempo slow, l’han començat amb redoble
del baterista i la resta de la formació amb piano i veu de la co-líder, a un
tempo tranquil també el qual durarà quasi fins el final. I el 4rt track “Spooky
Action at a distance”, comença també amb sons guturals d’altres cultures i serà
així una bona estona fins arribar a la participació de la cantant i el
baterista, i resta de companys en un altre tema a tempo ara una mica més viu, i
solo magnífic del teclista. I també el 5è track “Nocturnity” comença dolçament,
ara amb arpegis del pianista i veu de la cantant i seguint el tema també a un
tempo medium slow. I finalment, el 6è track “Picture From a Polish Wood” ja
comença viu amb els cops del baterista Sirkis
per després Sylwia afegir-s’hi a la
veu fent una melodia sense lletra. Baix i teclista també s’hi han afegit, i
serà el darrer qui primer farà el seu solo, recolzat per baix i bateria, en un
tema que al final retrobaran les tècniques vocals de l’Índia crec que pel baterista, car aquest també participa en aquesta
moguda increïble tocant la bateria.
I afegeixo que al
blog us posaré la pàgina web d’ells dos: https://www.asafsirkis.com/ i https://www.sylwiabialas.com/
Escoltarem doncs els temes
de “Earth Suite”, i ara el primer amb música de Sylwia Bialas...
1.- Rooting (Sylwia Bialas) 8m49s
Doncs amb aquest tema
ens han situat ben bé a l’Orient Mitjà
per com l’han començat i també per la veu de Sylwia. Alguns dels sons inicials deuen ser d’alguns dels
instruments que no hem reconegut, crec jo, i que algun deu ser els cròtals, o
platerets minúsculs que es fan anar amb els dits. Els arpegis dolços del piano
ens han situat en el context harmònic i rítmic, i també amb l’ajut del baixista
Glasgow que també ha seguit al
pianista amb la seva línia base, primer amb notes profundes. Sylwia ens ha tornat a acaronar amb la
seva veu instrumental i tan ben controlada. La dolçor d’aquest tema és també
remarcable, per la veu de la cantant però també per com n’és la seva estructura
harmònica i rítmica, amb un canvi preciós tot just abans dels solos. El
baixista Glasgow ha estat qui primer
els ha començat; i com es noten les sis cordes, per com l’hem escoltat en un
registre més agut que el dels baixos de quatre cordes. A banda de la sonoritat
més brillant, el solo ha sigut magnífic i fet seguint la dolçor del tema. Harrison al piano l’ha seguit de la
mateixa manera, acaronant-nos per la seva delicada pulsió, alhora que molt bona
improvisació i llenguatge jazzístic, amb un magnífic recolzament de baixista i
del co-líder a la bateria, com sempre ell tan delicat, Asaf Sirkis, que per cert ja hem posat al Jazz Club de Nit en programes anteriors. La veu de Bialas ha aparegut de nou delicadament
i ja per apropar-nos al final d’aquest altre magnífic i delicat tema.
I ara, seguidament el
segon tema de la “Earth Suite”, amb música de l’Asaf Sirkis, on els dos líders ens mostren el seu domini sobre la
tècnica rítmico-vocal del Konnakol,
en el tema que titula el projecte, del qual però n’he tret la darrera part, per
qüestions diverses....
2.- Our New Earth_1 (Asaf Sirkis) 8m29s
I aquest és el tema
més llarg del projecte amb més d’11 minuts de diversitat musical, primer amb
els més de 3 minuts escoltant-los a base de cròtals, orgue i konnakol, per
després un break d’uns quants minuts molt esotèric. Després però, uns altres
moments potents i finalment una llarga i també molt esotèrica i lenta cloenda,
de la qual n’he tret uns quants minuts per no fer-vos-ho massa apalancat. La
primera part del Konnakol ha estat increïble, per com l’han
anat desenvolupant cada vegada amb més energia i mostrant-nos el seu control
tècnic sobre aquesta modalitat de cant-rítmic indi. Després, uns preciosos
moments de relaxació amb sons ideals per a la meditació, i després de nou la
formació al complert amb la cantant Sylwia
seguint el va i ve de l’harmonia, pujant, baixant les notes seguint a l’orgue,
i tot això escoltant el solo del baixista Glasgow,
el qual ha fet una bon interpretació solista d’aquest tema. Després, un final
molt oriental, amb la cantant i molts diversos sons, que en el disc encara s’allarguen
uns minuts i que m’ha semblat que ja n’hi havia prou. I seguim...
Amb un èmfasi en la
interacció de la banda i l'alegria de tocar, “Our New Earth” celebra la música de Sirkis i Bialas, cobrint una àmplia gamma d'influències com la
música clàssica contemporània, el folk polonès, el rock progressiu, les
músiques del sud de l'Índia i de l'Orient Mitjà així com amb una àmplia
gamma de dinàmiques, des de la balada més delicada fins a les línies
elèctriques d'alta energia i tota la resta; gaudireu amb melodies commovedores,
sons aeroesfèrics amb ritmes forts, un jazz electroacústic a tot color amb un
toc ètnic i alguns instruments i efectes de so poc comuns. Encara que la música
de Sirkis / Bialas IQ de vegades es
pot denominar genèricament com "jazz vocal", l'enfocament de Sylwia com a cantant és diferent, fent
que el paper de la veu s'assembli més a un instrument que no pas a una altra
cosa.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguim amb un altre
preciós tema d’aquest projecte, música de Asaf
Sirkis ara amb el...
3.- Message from the
blue bird (Asaf Sirkis) 5m45s
I així de nou ens han
tornat a acaronar amb un missatge que es repeteix, el d’una música que ens vol
més properes i propers a la natura. I el tempo medium i el ritme ternari de
nou, dóna suport a aquest missatge optimista tot i que amb un punt de
melancolia. La veu de Sylwia l’ha
iniciat de nou i també amb arpegis del pianista i la base donant el suport
adequat, ella amb una calidesa increïble i afinació perfecte, fent aquesta
preciosa melodia. Harrison al piano
l’ha seguit amb un magnífic solo, emmarcat més en el registre alt, amb
excursions a les notes més agudes a base d’escales inversemblants i que no ens
allunyen de les harmonies bàsiques del tema. La cantant ha fet també la seva
meravellosa improvisació, mostrant-nos el control que té sobre les seves cordes
vocals. I ja cap el final, encara més ens ho ha mostrat ella a soles amb el
pianista.
I amb les seves pròpies paraules, ens diu Asaf Sirkis:
"Realment no
sento la necessitat de prendre el lloc central a l'escenari (com s'espera que
un cantant ho faci). Estic tremendament satisfet de ser part de la banda,
contribuint al seu so, afegint diferents colors, compartint l'alegria
d'interactuar i prendre riscos junts. No hi ha major satisfacció per a mi
d'estar 'dins de la banda', escoltant el so creat pels meus companys músics a
cada moment i observant el seu llenguatge corporal. Em sento molt feliç i
agraït que tant el públic com els crítics reconeguin i acceptin el meu
enfocament personal.” I també ens diu...
"El missatge
darrere d'”Our New Earth” està
reflectint els canvis dràstics que estem experimentant actualment individual i
col·lectivament a tot el món amb la tecnologia, les xarxes socials i molts
altres temes predominants. Ens agradaria oferir aquesta música com un reflex,
un desig de reconnexió amb la natura i una espècie de pregària en forma de
música per a un món millor per a tots nosaltres i d'aquí el nom del nostre
projecte, La Nostra Nova Terra".
I jo afegiria que ara
mateix estem com estem per no haver connectat ni gens ni mica amb la natura. A
veure què farem quan aquest malson s’acabi, segur que tampoc ho farem. I és que
som masses en aquest planeta per fer un canvi global, i tots a una, vers la
natura.
I acabarem aquest
projecte amb el darrer tema d’aquest segon CD, anomenat..
6.- Picture from a
polish world (Asaf Sirkis) 7m36s
Aquest àlbum és el
resultat de l'amor col·lectiu, la devoció a la música i una musicalitat molt
especial. Ens agradaria dedicar aquest àlbum al nostre planeta amb l'esperança
d'un futur millor per a tots nosaltres. Moltes gràcies a Leonardo "MoonJune" Pavkovic pel seu suport i enfocament
idealista en la cura de la música i els artistes. Bill Bruford per ser una inspiració, per trobar el temps i posar el
seu esforç en escoltar la nostra música i escrivint les notes per a aquest
àlbum. Moltes gràcies a totes les persones que van contribuir a fer realitat
aquest àlbum. I acaben fent un agraïment especial a molta gent i al final a l’Slawek
Janus per crear el nostre telèfon aquàtic.
I amb aquest el tema
més viu del projecte, i ja heu vist que tampoc és que sigui massa fast tampoc,
he acabat de presentar-vos la seva música, la que farà que tinguem una Nova
Terra si nosaltres hi col·laborem, esclar. Un tema que ha inclòs al final la
participació del baterista i co-líder Asaf
Sirkis fent el “Konnakol”, el típic i difícil cant rítmic de Índia. El tema l’ha iniciat el
baterista a bon ritme i tempo, tot i les llargues notes de la cantant,
situant-nos en un context ambigu on el tempo no sembla definit. Es defineix
però tot just la cantant Bialas ha
acabat la seva primera exposició i el trio s’ha quedat sol, fent el solo Harrison ara als teclats. El baixista Glasgow i Asaf Sirkis han mantingut la màquina rítmica a bon tempo, sobretot
pel baterista per com remena la seva bateria i per com el baixista omple els
espais de notes llargues i profundes. La participació de la cantant de nou fent
un duet doblant-se ella mateixa acaba d’arrodonir la sonoritat global, i tot a
un tempo prou maco. Al final, solo de Sirkis
magistral per després mostrar-nos el seu domini del “Konnakol” i un final dolç
amb sons estratosfèrics.
I després d’aquest
increïble projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...
.............
Gràcies Carme per sempre encabir les músiques
del programa en les teves dolces històries.
I acabarem aquest
programa temàtic, i preparem-nos ara amb el canvi rítmic més consistent a tot Jazz-Rock-Progressiu amb el projecte de
l’amic Dusan...
“IF
YOU SEE ME”
Dusan
Jevtovic
Editat
i produït per Dusan Jectovic
Enregistrat
en directe per Jesús Rovira el maig de 2017 a La Casa Murada, Banyeres del
Penedès, Catalunya.
Tapan,
afegit a l’estudi Podrumot de Macedònia
Mesclat
i masteritzat per Juan Pablo Alcaro, Buenos Aires, Argentina.
Dusan
Jevtovic, guitarra
Markus
Reuter, touch guitar AU8 i loopings
Bernat
Hernández, fretless baix
Gary
Husband, bateria
Aleksandar
Petrov, tapan (percussió tradicional de Macedònia)
Tots els temes són
compostos i arranjats per Dusan Jevtovic
I aquest és un
projecte amb 8 temes i més de 40 minuts de músiques diverses, enregistrat en
viu, i ho remarco pel valor que això implica, car no hi va haver preses
alternatives dels temes ni hi ha hagut posteriors manipulacions. Els tempos són
també diversos havent-hi temes a tempo slow com per exemple el 3er track
“Blue”, amb el Blues vivint a través d’ells. També el 8è track i darrer i per
tant “Ending”, i el més curtet, és una passejada majestuosa per acords i
efectes del líder, i demés virgueries de
la resta de companys, tot remenat dolçament. I el 4rt track “Once Ocho”, que
segur devien ser les 11 i 8, ja no sé si del dia o la nit, d’aquell dia de
l’enregistrament, comença amb uns arpegis preciosos per després afegir-s’hi els
efectes esotèrics i posteriorment baix i bateria, tot plegat a un tempo força
delicat. I el 4rt track que fa referència al títol “If you see me again”, també
comença amb els arpegis de la guitarra per després afegir-s’hi la touch guitar
AU8 i demés tecnologies sonores, seguint una cadència força bonica,
harmònicament, on posteriorment s’hi afegiran els ritmes de la base rítmica i
demés. I amb el 1er track “Walking Seven”, tot i començar amb guitarra i
efectes molt delicadament, esdevindrà quelcom més posteriorment per ritmes i
tempo, amb la resta de companys i una línia súper potent de baixos que fa que
el tema camini brutalment. I el 2n track “Babe (Grannies)”, l’inicia Petrov amb el Patan i posterior veus macedòniques, en el més sincer homenatge a
la cultura tradicional més propera a Dusan,
per després ampliar-se la concepció amb els aires del Rock-Progressiu amb
espurnes sempre de Jazz. Tot i la insistència del tema, no és tampoc massa fast
de tempo. I el 5è track “Something in between”, també l’inicien dolçament per
acords de guitarra electrificada, AU8, plats diversos a cada canal, i ben
aviat, amb la curta melodia a mode de riff, ens endinsarem en el tema i mica en
mica l’aniran potenciant en tots els aspectes, els de ritmes, tempo i efectes
estratosfèrics. I ja finalment, amb el 7è track “Si pooro” que no sé què vol
dir, l’ha començat el líder amb guitarra i efectes subtils ja amb tempo i ritme
inclòs, per ben aviat afegir-s’hi baterista i la resta de companys. El canvi
energètic és substancial i la potència rítmica es donen la mà amb els sons
increïbles que obté el líder de la seva guitarra. Magnífic tema per acabar
l’exposició de ritmes i tempos dels temes d’aquest increïble projecte a tot Jazz-Rock-Progressiu, del Dusan Jevtovic. I recordeu durant tota
l’estona que ens queda de programa, que aquesta música la van enregistrar en
directe a l’estudi, amb tot el plus de sensacions que això va implicar per a
tots els músics i tècnics. Esteu a punt de viure una sessió brutal. Gaudiu-la,
car aquestes coses no passen cada dia.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web de Dusan
Jevtovic:
I per començar aquest
projecte us proposo escoltar la seva aproximació al món del Blues, amb...
3.- Blue (Dusan Jevtovic) 5m53s
Doncs amb aquest tema
ens hem introduït al món d’aquest magnífic creador i guitarrista establert a
casa nostra. He volgut veure, he volgut escoltar referències molt personals al
Blues, al Rock-Blues, que hi són. Un tema majúscul per profunditat amb un motiu
principal que es repeteix de manera sistemàtica al llarg de tot el tema.
Entremig però hi ha espai per a la improvisació del líder seguint la ona tan
slow de tempo d’aquest “Blue”. Uns inicis estratosfèrics els dels sons
encabits, ben recolzat pel fretless baix del Bernat i per la bateria de Husband.
Entremig també s’escolten els sons de la Touch Guitar AU8 de Reuter i majestuós també em sembla el
tema. Els moments solistes del líder es quan l’hem vist més proper a
guitarristes com per exemple Alvin Lee,
si se’m permet, i esclar que Hendrix
respira per totes les seves cordes.
Nascut a Sèrbia a finals dels anys setanta, Dusan Jevtovic va començar la seva
educació musical escoltant la gran varietat de música que es podia escoltar a
la ràdio nacional, des del jazz nord-americà i el hard rock britànic fins a la
música tradicional sèrbia. Els seus pares li van comprar una guitarra als 12
anys, després que va veure al llegendari guitarrista RM Tocak i el seu grup Smak
en concert. Poc després, Dusan va
muntar la seva primera banda "Trim",
cridant ràpidament l'atenció del públic el qual va reconèixer el talent inusual
dels joves i l'abundant energia evident en cada actuació. Combina aquestes
primeres experiències amb els seus tres anys d'estudis privats sota la tutela
de Radomir Mihajlovic Tocak, i tens
els ingredients principals de la guitarra virtuosa de Dusan, el so reconeixible i la seva versatilitat estilística.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim encara amb el
tema...
6.- Once Ocho (Dusan Jevtovic) 6m12s
I ens tornem a trobar
amb un altre tema impressionant, a tempo slow, però amb una bona consistència
rítmica i bon Groove, que per això tenim a Gary
Husband i Bernat Hernández
bateria i fretless baix, o sigui un baix elèctric sense trastes, sense oblidar
els sons generats per Markus Reuter
i la seva Touch Guitar AU8. La música em sona un tant inquietant també, per com
ell fa amb notes llargues i també alguns dels efectes que acompanyen la
sonoritat global. La base rítmica està immensa, sense parar el baterista de
crear línies rítmiques i fer redobles diversos. Igualment en Bernat amb el seu baix i sons profunds,
i per sobre d’ells, el líder i solista desenvolupant el tema amb sonoritats
brillants, les de la seva Stratocaster. Al final, els sons passats per efectes
diversos amb notes llarguíssimes ens acaben d’acaronar acabant un altre tema
preciós.
Si fem un salt ràpid
fins al 2003 ens trobem que Dusan,
després de molt èxit tocant en innombrables esdeveniments musicals locals i
nacionals, va abandonar la seva Sèrbia
natal i es va mudar a Barcelona,
on va completar els seus estudis de música moderna al famós Conservatori del Liceu. Juntament amb
els seus estudis, Dusan es va
convertir ràpidament en un company molt buscat en l'escena musical espanyola,
actuant en nombrosos festivals i gires amb la formació de jazz fusió del baterista
Xavi Reija, així com amb el popular
cantautor Rafa Pons. Dusan també va recórrer tot el món amb Rim Banna, una de les cantants àrabs
més famoses. Com a músic de sessió d'estudi, Dusan ha enregistrat àlbums editats per Satchmo Records, Batiendo
Rècords, Vicious Records, L'Indi Records i altres segells europeus.
I més música d’aquest
innovador nat...
4.- If you see me
again (Dusan Jevtovic) 5m18s
I amb aquest tema que
titula el disc, pels acords pressuposo jo que de la Touch Guitar i la guitarra
distorsionada del líder han començat aquest tema, amb similar tarannà rítmic i
de tempo, car, aquesta és una característica típica d’aquest projecte. La cosa
ha canviat posteriorment quan tots plegats s’hi han posat amb una energia
desbordant, tot i seguint una línia harmònica descendent que es va repetint, i
cada vegada amb més potència sonora i rítmica permanent. Per un tema
enregistrat, com tots, en directe, és a dir que els que hi eren són els que
tocaven, doncs és impressionant la quantitat de sons generat al moment de
l’enregistrament. Impressionant el tema per com l’ha mantingut també el baterista
Husband, portant la màquina rítmica
a la perfecció, alhora que també en Bernat
al baix, en Markus a la Touch Guitar
AU8 i per descomptat el líder Dusan
a la guitarra. Tema que han acabat delicadament, quasi com l’han començat, i
que podia haver durat molt més, per com és la seva estructura, i que segur que
en algun directe que facin ben bé es podria allargassar segons els ànims de
públic i músics. La veritat és que tinc moltes ganes que això passi ja d’una
vegada, i això tan és la Covid-19
com que puguin fer aquest concert en directe.
Dusan és un
intèrpret molt versàtil que cobreix moltes àrees de la música, però és millor
conegut pel seu treball en el llenguatge modern del jazz / blues / rock. Dusan és conegut pel seu treball
d'improvisació i per la diversitat dels seus projectes musicals, així com per
l'ús de pedals d'efectes i dispositius de bucle que li donen a la seva música
un so distintiu. Com a líder, Dusan
ha fet sempre música original, i així és que el seu primer CD "On The Edge" va sortir al
setembre de 2009 editat per L’Indi Music
amb Sava Miletic, rhodes, Bernat Hernandez, baix i Xavi Reija bateria.
I ara us proposo
escoltar el primer track...
1.- Walking Seven (Dusan Jevtovic) 4m53s
Doncs amb aquest tema
hem fet una passa endavant vers tempos i ritmes. Les sonoritats distorsionades
ens han omplert l’ànima i el ritme se’ns ha endut vers països llunyans, ara que
no ens podem moure de casa. I el tema l’han iniciat amb una certa dolçor sí,
però ja amb els sons a punt de solfa, a punt d’esclatar. L’entrada del
baterista, el baix, amb una línia permanent, la Touch Guitar i la guitarra del
líder a plena distorsió, serà el Leit Motiv d’aquest tema tan bèstia. El tema
té posteriorment un salt qualitatiu en el solo del líder, pressuposo, amb la
seva guitarra totalment distorsionada, i sonoritat impactant. I per sota una
magnífica i hipnòtica màquina rítmica potentíssima que et fa sortir del teu
confinament vers llibertats futures. Al final retroben el motiu inicial, i
se’ns acaba la llibertat de cop.
El 2013, l'energia de
Dusan es va dirigir al seu propi
projecte. El seu primer debut internacional anomenat "Am I Walking Wrong" compta amb el bateria Marko Djordjevic i el baix de Bernat Hernández, disc que va editar
l'octubre de 2013 Moonjune Records, Nova York i que va sonar a Jazz Club de Nit. El 2015, Dusan
va llançar dos àlbums, Dusan Jevtovic
LIVE i Random Abstract amb Xavi Reija a la bateria, nou projecte
anomenat XaDu. Tots dos àlbums de Moonjune.
I encara seguirem amb
bon tempo i ritme amb el tema...
5.- Something in
between (Dusan Jevtovic) 5m12s
I quina altra
brutalitat de tema que ens ha ofert Dusan
i els seus companys, sra sí en el més heavy Rock-Progressiu, en un tema
imparable durant una bona estona, tot i que quasi al final ens han sorprès amb
un break rítmic aturant la màquina rítmica per deixar-la descansar, que encara
queda un tema. El tema ha començat amb acords i sons estratosfèrics seguint una
línia melòdica que serà el motiu principal, encara tot molt dolç de tempo, tot
i ja entreveure les urpes el baterista amb els seus redobles i demés. El baix i
la Touch Guitar també s’han despertat seguint la nova línia melòdica ara ja
marcant un tempo i ritme. El seu desenvolupament ha estat brutal, amb la línia
de baixos del Bernat, en Markus també col·laborant amb la línia
melòdica encetada i el líder i solista fent un magistral solo....i després el
break.....i després el final, mare de 10 Sr quin tros de tema, i encara ens
queda el més potent...no sé si ho podrà ser més que aquest.
Al juny de 2017, Dusan va editar un nou àlbum anomenat "No Answer", que també va
sonar a Jazz Club de Nit, amb Vasil Hadzimanov al piano, Fender Rhodes i mini moog, i el ja
conegut Assaf Sirkis a la bateria.
L'àlbum el va editar també Moonjune
Records, Nova York. Últimament Dusan
ha enregistrat amb Tony Levin, Gary
Husband, Assaf Sirkis, Vasil Hadzimanov, Marko Djordjevic, Xavi Reija, Bernat
Hernández, Markus Router, etc. La recepta de la música ens la descriu Dusan: és una amalgama de l'enfocament
d'improvisació associat amb el jazz, juntament amb la sensibilitat del gran Jimmy Hendrix, amb el toc del folklore
ètnic serbi, tot això crea una barreja eclèctica que val la pena escoltar! Dusan està decidit a portar la seva
música pel món com un missatge d'esperit creatiu i de bona voluntat. 'La seva
brillant musicalitat serà la missatgera que la gent acceptarà amb entusiasme,
amb orelles obertes i cors càlids! Dusan
continua residint a Barcelona!
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I per acabar aquest
magnífic projecte i programa d’avui ho farem a tota potència...
7.- Si pooro? (Dusan
Jevtovic) 4m06s
Doncs sí, amb aquest
altre impressionant tema han superat l’energia de l’anterior, cosa difícil. El
tempo és una mica més viu i la línia melòdica encetada a l’inici ha sigut la
que han mantingut tota l’estona, afegint-s’hi però la resta de companys en una
altra demostració de poder musical creatiu. I ara us heu d’imaginar que això ho
van fer en directe, que ells estaven participant de la creació de tot plegat al
mateix moment, sense cap modificació posterior. Les vivències d’una sessió així
deuen ser brutals, les que van viure tots quatre, a més a més dels tècnics de La Casa Murada. I el tema el van
desenvolupant seguint la línia iniciada i la potència és cada vegada més
bèstia. També és sorprenent el motiu que ens ofereix el líder a la guitarra, motiu
agut i repetitiu. El break ens ha semblat també increïble, també per com s’hi
han afegit, amb la base rítmica impactant amb Husband, Hernández, Reuter i el líder fent els seus esgarips aguts amb
la guitarra que ens acaben de destarotar. I tant que han passat coses,
meravelloses coses des del primer tema fins aquest amb una demostració de
tècnica, d’energia, de Jazz-Rock-Progressiu, amb més Rock que Jazz, les coses
com siguin.
Doncs ja hem acabat
el programa especial d’avui dedicat als sons de l’ona Moonjune, i us recordo que hem escoltat el projecte dedicat a una
Nova Terra, que ja ens fa falta, ja, “Our
New Earth” amb Sirkis & Bialas
IQ, i que hem acabat de la manera que ho hem fet, brutalment, amb el Dusan Jevtovic i el seu “If You See Me”, i aquesta setmana hem
escoltat un micro conte de Carme de la
Fuente.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
