Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs ja hi tornem amb un programa dedicat a les dolces guitarres en els dos primers projectes, per després situar-nos en el context d’un quartet a dos vents i sense piano, tal i com el de l’Ornette Coleman, tot i que no tant en aquesta ona free. Amb les guitarres gaudirem primer amb el projecte del Luis Casado Trio, “Tiempo Presente”, disc editat per Blue Asteroid. Després seguirem amb la dolçor de la del Rai Paz Quartet, “Plays Gipsy”, editat per FSNT de la sèrie 1000, per acabar amb el quartet Kind Folk i el seu projecte “Why Not”, editat també per FSNT, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Dir-vos que les músiques del programa són diverses de la mateixa manera que els estils, car primer començarem de la més delicada manera amb el projecte de Luís Casado, amb música pròpia un tan minimalista, per seguir amb el treball de Rai Paz basat amb el musical de finals dels 50s Gipsy amb balades i swing a dojo. Acabarem de la manera més contemporània possible amb el quartet de dos vents sense piano, com he dit abans segons Ornette Coleman, i tot i que les músiques no seran Free Jazz, sí que seran properes a l’ona Avant-Garde.

I es va apropant la data del concert de febrer al Jazz Club La Vicentina. El 21 de febrer tindrem el projecte dedicat a George Gershwin, a càrrec del Gabriel Amargant Quartet, amb Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat des de l’ajuntament de SVdH i organitzat des del JCLV. Us hi esperem a la Sala Xica  el 21 de febrer a partir de les 22h.

I ja ens podem centrar amb les músiques del programa d’avui, i tal i com he comentat a l’inici, escoltarem primer el treball del guitarrista sevillà Luís Casado...



“TIEMPO PRESENTE”
Luís Casado Trio

Edita el 2019 Factoria Jazz per a Blues Asteroid
Enregistrat per José Gómez el 3 i 4 de gener als Mikima Records
Mesclat per Curro Ureba als Trafalgar Estudios
Masteritzat per Miguel Ángel González als Black Box Mastering
Produït per Luís Casado

Luís Casado, guitarra
Joan Masana, contrabaix
Manu Pinzón, bateria

Totes les composicions són de Luís Casado mentre que els arranjaments són de tot el trio.

Estem davant d’un projecte de 40 minuts amb 8 temes i diversitat de tempos, aquests però situats al 50% entre els més delicats, els de les 4 balades que hi ha, i la resta amb tempos més vius, tot i que no massa. Diria que el tarannà global és força tranquil. De precioses balades tenim la del 3er track “Volver” iniciada amb arpegis del líder, tema a un tempo súper slow. Amb una mica més de tempo tenim el 5è track “Solitude under no moon” amb una melodia preciosa on es va repetint plàcidament el motiu principal. Amb la mateixa sensibilitat escoltem el 7è track, delicat com els altres, amb notes soltes que van trenant la melodia del tema. I el darrer dels delicats temes és el 8è track “Siempre conmigo”, amb tot un reguitzell d’arpegis delicats a la intro, esdevenint majestuós posteriorment. Els quatre restants tenen una major vitalitat tot i que no n’hi ha cap a tempo súper fast. De fet, tots quatre respiren tempo medium fast, i així doncs el 1er track “Evolución” ja comença amb el motiu principal repetit un parell de vegades per després seguir amb el pont i posteriorment tornar a la A per després iniciar les improvisacions. El 2n track “Alicia” l’inicia el contrabaixista amb el motiu principal, afegint-s’hi el líder a base d’arpegis per seguir amb la melodia. El blues del projecte és el 4rt track “Historia”. I ves per on que si tingués un tempo fast, l’ubicaríem en el millor rock-and-roll, car el so de la guitarra del líder, una més que probable “Strato”, se l’hi escau la mar de bé. I ja finalment, el 6è track “En el sótano” és el més viu, marcant la bateria el context rítmic del tema i amb aires quasi beats. Tot i aquests inicis, poc podrem esperar els posteriors, uns curtets canvis farcits de swing i diversitat rítmica posterior.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina del Facebook de l’editorial Blue Asteroid:

I per començar el seu projecte he seleccionat la balada...

8.- Siempre conmigo         (L. Casado)            5m05s

Doncs ja veieu de quina manera més tranquil·la i un punt de majestuosa hem començat, amb aquesta preciosa balada del líder, guitarrista i compositor Luís Casado. Els canvis harmònics, la cadència dels acords moltes vegades, per no dir sempre, són la gràcia d’un tema. En aquesta composició de Casado encara es nota més, car, la bellesa de l’esmentada cadència és evident, fent-nos gaudir alhora també amb la pròpia melodia. El delicat final ens recorda que l’inici encara ha estat més delicat, amb uns acords suaus i notes també amb el contrabaix, en la intro del tema. La melodia entra per la porta gran, majestuosament, i també el ritme i tempo de la mà també del baterista Pinzón, i tots tres encarrilen l’espai vers les improvisacions, la del líder primer, tot i mostrant-nos el seu refinat gust interpretatiu, on la respiració, silencis, en són la clau de volta. Un curtet solo de Masana al contrabaix ens ha retrobat amb la melodia d’aquest “Siempre conmigo” de Casado, i per extensió de tots  tres, car de tots tres en són els arranjaments. Preciós tema per començar el programa d’avui.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I seguirem amb el primer track del disc, ara ja més vitals...

1.- Evolución          (L. Casado)            3m43s

I tot i els inicis d’aquest tema amb el motiu principal, ha esdevingut quelcom tranquil també. El Groove hi és, allò que fa que camini el tema tot i semblar-nos que no, que és força delicat, fins i tot lent. Però no, aquest tema es va desenvolupant també, i en la magnífica improvisació del líder arriba a moments intensos que destaquen per sobre de la dinàmica global d’aquest “Evolución”. Potser el títol ja ens parla d’aquesta i segur que de la seva evolució. Un primer solo l’hem tingut amb el contrabaix de Masana amb un so potent i rítmic, alhora que amb precioses referències melòdiques, les que ell ha trobat relacionades amb l’harmonia. I el solo del líder iniciat dolçament, ha esdevingut quelcom més a mode de crescendo d’intensitat emocional, també gràcies a la col·laboració del baterista Pinzón. El delicat so del líder està acompanyat d’una molt bona tècnica i fraseig, però per sobre de tot domina el control sobre els silencis, la tendència a deixar “respirar” els temes, la qual cosa s’agraeix, car, la interpretació pausada, tranquil·la, fa que sovint gaudim més els oients del plaer de l’escolta.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió



I encara amb més temes d’aquest molt delicat guitarrista amb el tema..

4.- Historia    (L. Casado)            6m28s

Doncs com ja havíem dit en la presentació, aquest és un tema farcit de Rock&Roll tot i que suau, com és tot el projecte. Un Blues més o menys clàssic, rítmic, amb so delicat per escombretes bàsicament, però també per la sonoritat de tots ells. I sinó, imagineu-vos el tema a cop de caixa, bombo, timbales, plats i tot a un bon volum; seria tota una altra cosa. Aquests estris però hi apareixen posteriorment però amb aquesta contenció sonora. Tot i això que us comento, contrabaixista i baterista han fet ben al final uns “quatres” però igualment delicats. La melodia se’ns enganxa ja des de l’inici, i així la gaudim i fins i tot la podríem situar en aquella època daurada del R&Roll amb el típic so de la “Strato”, que crec jo deu ser la guitarra, o potser una “Tele”. El solo de Luís a la guitarra ens l’ha mostrat de nou en tot el seu esplendor. Delicada digitació, so nítid i clar, fins i tot amb acords, i silencis, molts silencis i gran tècnica i fraseig. Masana al contrabaix ha seguit el perfil del tema, ell també amb un magnífic so situat a la part alta del seu mànec, però no només, i amb molt bona pulsió rítmica. El retorn al tema, ens ha apropat al final d’aquesta “Història” del Blues i R&Roll. Algú va dir que el R&Roll no era sinó Blues interpretat més ràpid i amb l’ànim de fer ballar, i això ho dic jo.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I ja per acabar el projecte del Luís Casado escoltarem el tema...

6.- En el sótano      (L. Casado)  4m58s

Doncs amb aquest tema hem fet una passa endavant, rítmica i potser un pèl més potent, tot i que no massa. El tema té una primera part marcada pel motiu principal repetit i el ritme així com trencat, per canviar al swing en el curtet pont, i jo que l’he trobat massa curta aquesta intervenció solista a tot swing, ha. El tema l’ha iniciat Masana al contrabaix amb la línia base del tema per després afegir-s’hi tots tres, ja amb tota l’energia del món. El solo del líder sobre la A a ritme trencat (a vegades no sé pas com dir-ho) però sí quasi “beat” amb dos acords de base que el baixista ens mostra clarament, ens l’ha mostrat de nou brillant. I és que aquest guitarrista domina clarament el seu instrument, sobretot tot domina el seu so i llenguatge nítid i clar, gens embrutat, alhora que per descomptat domina la tècnica. Un solo de remarcable bellesa que ha anat creixent fins l’inici del solo del baterista Pinzón. A aquest l’han recolzat els dos companys amb notes soltes en el seu magnífic solo, per després tots plegats retrobar el tema, la A, al mateix ritme i tempo i el curtet pont amb swing, de nou la A i així acabar el tema així com en suspensió. Magnífic tema per acabar aquest projecte del Luís Casado Trio.

I després d’aquest projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
.....................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en el bell mig d’algun dels projectes del programa.

I nosaltres seguirem, però abans...
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I sí, seguirem amb les guitarres i ara serà la de l’amic Rai Paz de Casacuberta i el seu...



“PLAYS GIPSY” (By Jule Styne & Stephen Sondheim)
Rai Paz Quartet

Editat per FSNT sèrie 1000       FSNT1015
Enregistrat per Sergi Felipe el 17 i 18 d’agost de 2017 a l’Underpool Studio, Esplugues de Llobregat.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Rai Paz, Assumpte de Casacuberta i Lisard Paz
Productor executiu, Jordi Pujol

Rai Paz, guitarra
Toni Saigi, piano
Pau Sala, contrabaix
Andreu Pitarch, bateria
I la col·laboració de Mayte Alguacil en el #11

Totes les composicions són de Jule Styne amb lletra de Stephen Sondheim.

I és que estem davant d’un projecte on en Rai Paz Quartet repassen els temes d’un dels més importants musicals de Broadway, anomenat “Gipsy”. En el llibret interior del disc, en Federico Bada,”Colbran” ens explica els ets i uts de la història a partir de la qual va sorgir aquest magnífic musical, o sigui que lo seu seria que adquiríssiu aquest disc entrant a la web que us posaré al blog del programa:

Estem doncs davant d’un projecte de quasi una hora de les millors peces d’aquest magnífic musical “Gipsy”, 13 per ser més concrets. Els ritmes i tempos varien segons les escenes i històries del musical, havent-hi balades precioses i temes més vius. Els dos primers temes són vius de tempo, molt més el segon, mentre que el 3er trak és una preciosa balada. I parlem per l’ordre comentat de “May we entertain you”, “Some People” i “Small World”. A “Mr Goldstone”, I love You, a l’original, hi tenim un swing magnífic a medium/high, mentre que la més dolça i delicada és “Little Lamb”. El swing torna amb “You’ll never get away from me”, mentre que els valsos els ballarem amb “If mama was married”, també amb momentets de swing. I encara amb dos temes del primer acte com són “All I need is the girl”, també swingat delicadament des dels inicis. Mentre que l’himne dels musicals “Everything’s coming up Roses” va a tot tempo fast i swing a tope, també, melodia que segurament reconeixerem. El segon acte comença en aquest disc amb el “Together”, també amb un bon swing alhora que breaks els de l’arranjament, com quan el líder ens fa una magnífica interpretació a guitarra ell solet. I amb “You gotta have a Gimmick”, el swing hi és, tot i que més relaxat de tempo. I sembla que estem davant d’un Blues per tempo arrastradet però no ho és, i aquest és “Let me entertain you”, una magnífica balada amb tot el so càlid de la guitarra de Rai. I potser el més vital del projecte és el darrer cantat per Mayte, “Rose’s Turn”. Ella li dóna la millor presència i potència al tema, cantat amb frescor i desimboltura, la “poca wertgonya” de la mare, on acaba explicant, trista i sentint-se inútil, com sempre s’ha aprofitat de les filles. Magnífic treball dels quatre més una, al final.

Doncs us proposo escoltar els temes partint del primer acte i seguint amb el segon, o sigui que aquesta és la balada....

3.- Small World       (J. Steyne & S. Sondheim)                    4m29s

Rose i les seves dues filles, Baby June i Louise, fan varietés al circuit de vaudeville pels Estats Units a principis dels anys vint. Rose, l’arquetip d’una dona de teatre, d’escena, és una mare agressiva i dominadora, la qual empeny les filles a actuar. Mentre que June és una estrella infantil extrovertida i amb talent, la jove Louise, és tímida. L’acte primer té una primera cançó, "May We Entertain You", que canten una i altra vegada, amb June sempre com a eix central i Louise sovint com un dels "nois" ("Baby June & Her Newsboys"). Rose té grans somnis per a les noies, però troba contratemps econòmics, per això intenta demanar diners al seu pare, sense aconseguir-ho ("Some people"). No queda clar si demana calers al pare de les noies o al seu. Quan Rose es troba amb un agent, Herbie, aquesta el persuadeix perquè es converteixi en el seu mànager utilitzant les seves seductores i femenines arts ("Small World") de la manera que hem escoltat.

I quin swing més delicat ens han fet els nostres herois en aquest tema ple de seducció; la pròpia melodia així ens ho sembla. En Rai l’ha començat amb una intro molt dolça a guitarra sol, per ja escoltar-los interpretant el tema i melodia principal seguidament. Quina calidesa la de la guitarra del líder en l’exposició del tema i per descomptat que també la del solo del Toni al piano. Aquest ha remarcat amb notes i silencis el swing implícit, i desenvolupat una delicada improvisació per després tots plegats recuperar el tema i acabar-lo delicadament.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns, dimarts, dimecres i divendres podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fant concerts primer i després jam session.

I seguim amb el delicat swing del tema...

6.- You’ll never get away from me  (J. Steyne & S. Sondheim)  4m37s

Les noies creixen i June, ara com a  Dainty June, té l'oportunitat d'actuar per al Sr. Goldstone del Circuit Orpheum ("Mr. Goldstone, I Love You"). Mentrestant, Louise celebra el seu aniversari sola i demana el seu regal d'aniversari, un petit xai, com l'edat que ella té llavors ("Little Lamb"). Després que Rose rebutgi la proposta de matrimoni d’Herbie, ell fa com si marxés, però ella li assegura que mai no es podrà allunyar d’ella ("You'll Never Get Away From Me"). I piano i contrabaix han iniciat amb acords descendents la intro d’aquest tema. La melodia ha aparegut amb la guitarra delicada del líder Rai Paz i compilador de tot plegat. Ell mateix ha iniciat i desenvolupat el seu solo farcit de delicat gust amb mestria demostrada i mesurada, plàcida i melòdica interpretació. Toni ha liderat el trio base amb un solo percussiu i farcit de swing amb el suport d’en Pau Sala i Andreu Pitarch, aquest darrer gaudint d’allò més per com ha omplert els espais. El pianíssim del Toni ha estat rítmic però també un tan minimalista per silencis. Pau ha desenvolupat un curtet solo melòdic, amb calidesa també i ple de tècnica. El retorn al tema, ens l’ha acostat al final, acabant-lo de cop, amb acords descendents de la mateixa manera que l’han començat.

Aquest musical sorgeix però de les memòries de Gipsy Rose Lee, la més famosa “stripper” que s’hagi dedicat mai al “Burlesque”. La història parteix d’una mare, Madame Rose, autoritària i frustrada que va voler projectar-se mitjançant les seves filles, tractant-les de la pitjor manera i manllevant-les l’educació adequada i la seva infantesa i primera joventut. Les va obligar a ser artistes amb grans dosis de crueltat explotant-les també. Les dues filles la van deixar, i els seus èxits posteriors varen fer que la mare castradora se sentís inútil. De fet, ella mateixa s’hi va sentir, car ningú la va obligar i així quedà palès en el darrer tema “Rose’s Turn”, el que canta Mayte Alguacil. Un musical que es va estrenar el 1959 on la mateixa Rose Lee hi va assistir acompanyada de fill i marit. Sembla que el nen li va preguntar: “Ma, how do you feel?” (Mare, com et sents?) i ella va respondre curt i ras “Home”, (a casa). I és que el seu home va ser el gran director de cinema Otto Preminger. Posteriorment es van fer d’altres realitzacions com la pel·lícula el 1962.



I acabarem el primer acte amb el vital tema....

9.- Everything’s coming up Roses   (J. Steyne & S. Sondheim)      4m54s

I seguint amb la història...
Actualment com "Dainty June and Her Farmboys", actuen finalment al Circuit Orpheum ("Dainty June and Her Farmboys"). June s’ofereix a una escola d’arts escèniques després d’una audició. Tanmateix, Rose ho rebutja, negant-se a trencar les actuacions. Louise i June fantasiegen per com seria seva la vida si Rose es casés i acabés amb els espectacles ("If Momma Was Married"). Uns mesos després, encara d’espectacle en espectacle, Tulsa, un dels nois que hi actua, confia a Louise que ha estat treballant en el seu propi llibret-guió ("All I Need Is the Girl"), i Louise fantasieja de nou que ella i ell podrien fer-ho junts. Poc després, June es troba a faltar, i en una nota explica que s’ha emmalaltit per culpa de la seva mare i de la gira sense fi, i s’ha escapat amb Tulsa, i diu que representaran l’obra del noi. Rose està ferida, però jura de manera optimista que farà de Louise una estrella, proclamant que "Everything’s coming up Roses, Tot va a sortir de Roses".

I aquest tema té una vitalitat i positivitat increïbles tal i com diu el títol. L’han començat amb una intro que ben aviat s’ha desenvolupat amb el tema ple de tempo, ritme i swing. Rai mateix ha desenvolupat el seu solo d’una manera excelsa amb algunes referències musicals creuades, bon tempo, Groove, gust en la improvisació i bona tècnica. Toni l’ha seguit de la mateixa manera, improvisant de manera percussiva amb energia, la d’ell i la de la base rítmica, amb el “walking” d’en Pau i el “swing” per xarles, ride i demés estris de la bateria de l’Andreu. El nostre pianista ens ha mostrat el perquè és un dels joves pianistes que més en forma està i a qui veiem més en concerts i Jams. Després d’ell, recuperació de tema i final clamorós i delicat allargament.

Rai Paz, com a responsable primer de tot plegat, ha concentrat en aquest CD quasi totes les músiques de la partitura de Styne, si n’exceptuem en el primer acte “L’Overture”, ”Baby June and her newboys”, “Dainty June an her Farmboys” i “Broadway”, mentre que del segon acte no escoltarem “l’Entreacte” i “Madame Rose’s Toreadorables”, havent-hi algunes repeticions en l’obra d’algunes de les cançons que ells evidentment no han fet.

I ja en el segon acte us proposo escoltar...

10.- Together         (J. Steyne & S. Sondheim)                    4m12s

Louise és ara una jove, i Rose ha construït per a ella una imitació pàl·lida com a Dainty June. Utilitzant les dues noies, Rose i Herbie intenten de valent vendre l’espectacle "Madame Rose's Toreadorables" a una indústria de vaudeville esvaïda i paupèrrima. Tot i això, continuen junts ("Together, wherever you go”, “Junts, allà on anem"). I la història segueix i us animo a cercar-la i acabar-la de llegir per seguir més i millor aquesta música.

Doncs amb aquest tema també farcit de swing ens han acaronat amb la melodia i les seves interpretacions. Iniciat per guitarra i bateria amb la melodia principal, la de la A, per després escoltar-los en el pont i finalment en la C, modificació de la A. Les improvisacions han aparegut pel líder Rai després d’un primer tros a guitarra sol, com també ha fet després el Toni a piano sol. Ells dos han estat genials, com en els temes anteriors, i també el molt bon solo de l’Andreu a la bateria, per després de tots tres aparèixer el tema i acabar-lo delicadament.

I acabant amb els comentaris...
Sembla que és una de les millors partitures teatrals composta per un geni anomenat Jule Styne autor ell mateix d’una llarga llista d’espectacles com són “Gentleman prefer blondes”, “Funny Girl”, i un llarg etc. En aquest musical, hi ha una de les millors composicions, considerat un dels himnes del “American Musical Theatre” la que clou el primer acte “Everything’s coming up Roses”. Qui va fer de Rose Lee va ser la millor que hagi trepitjat un escenari, Ethel Merman. Una gran artista amb un veu plena i potent que va protagonitzar innombrables musicals com varen ser “Girl Carzy”, de George Gershwin, “Anything Goes” de Cole Porter, “Call me madam”, d’Irving Berlin i molts més. Els nostres herois han fet un treball extraordinari en extreure lo millor de les partitures de June Styne adaptades al món del Jazz, amb tot el swing quan aquest ha estat requerit i necessitat alhora amb unes magnífiques interpretacions de tots quatre més una, en el darrer tema.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

I per acabar projecte, per descomptat que l’hem d’acabar com realment s’acaba el musical i també projecte, i serà amb el tema on hi col·labora Mayte Alguacil...

13.- Rose’s Turn     (J. Steyne& S. Sondheim)           4m17s

I ja finalment, Louise es converteix en una estrella del burlesc important i ja no necessita la seva mare. Rose i Louise, que s'ha convertit en el sofisticat espectacle "Gypsy Rose Lee", té un amarg argument. Rose, trista, inútil i amargada, revela que la veritable motivació de totes les seves accions ha estat viure vicàriament a través de les seves filles, perseguir l’estrellat que volia per a ella mateixa, i no per les seves filles ("Rose's Turn").

I aquí Mayte ho “clava” cantant enèrgicament, amb una veu potent i extrovertida, una veu que es projecte vers l’espai, amb una perfecte afinació; i d’ella i de les seves demés virtuts en sabem força. I de quina manera més vital comença, i de quina manera segueix desenvolupant el tema on Rose se suposa que confessa tots els seus pecats. Un tema no gens fàcil de cantar amb una estructura complexa, això sembla aparentment, amb canvis diversos, també de ritme, amb un swing magnífic i on ella es veu impel·lida també a parlar quasi a tot crit. El swing magnífic del tros on se la sent dir repetidament de “Mamma”. Després... un break increïble entremig amb guitarra i veu és el canvi més important del tema, com si d’un nou tema es tractés. Moments posteriors aparents de creixement de tempo amb l’Andreu a tot ritme, i sí de clímax, i de nou el swing ha aparegut al final per apropar-nos al final del tema a tot crit “for me, for me” que diu Mayte. Deixem doncs aquest magnífic treball d’investigació que ha fet en Rai Paz de Casacuberta, dedicat a aquest musical i per extensió al “Burlesque” en general. Magnífic treball Rai, teu i de tots i de Mayte en aquest darrer tema.

Doncs ja acabarem el programa d’avui i ara fent una altre canvi estilístic, aquest força evident, amb el magnífic treball anomenat



“WHY NOT”
Kind Folk

Editat per FSNT 557
Enregistrat per Michael Perez-Cisneros el 19 de novembre de 2017 als Big Orange Sheep Studios, Brooklyn, Nova York,
Mesclat i masteritzat per Dave Darlington
Produït per John Raymond
Productor executiu: Jordi Pujol

John Raymond, trompeta, flugelhorn
Alex LoRe, saxo alt
Noam Wiesenberg, contrabaix
Colin Stranahan, bateria

Doncs excepte el primer tema, d’on han agafat el nom del quartet, “Kind Folk”, que és de Kenny Wheeler, i el darrer, “Silence” de Charlie Haden, la resta són dels diferents membres del quartet.

I sí que estem davant un disc innovador per composicions i manera d’interpretar-les, projecte amb quasi ¾ d’hora de música i 10 magnífics temes. El tempo també és divers havent-hi balades, temes amb un modern swing i d’altres on es fa difícil precisar els seus ritmes. Les balades o temes slow, són el 2n track “Capricorn Lady” iniciat pel motiu principal a càrrec del contrabaix. El curtet 6è track “Future Self” l’interpreten només els dos vents, mentre que el tema de Haden, “Silence”, s’arrastra com ho fan les escombretes iniciat també amb la melancòlica melodia del contrabaix, per després afegir-s’hi els dos vents. Hi ha dos temes curtets on ens mostren la seva vena més Free i que són el 8è track de 41 segons “Glimmer” a saxo alto i bateria, mentre que l’altre és el 3er “Break” a trompeta i bateria. El 4rt track “#14” l’inicien els dos vents amb una melodia quasi dissonant i així seguiran a un tempo mèdium i ritmes diversos no identificats. El 7è “Motion Sickness”, l’inicia el baterista amb una intro trencadora per després afegir-s’hi els vents, també amb un ritme complicat de discernir, però amb una mena de Groove persistent que no ens deixa impassibles. El 1er track, el de Wheeler “Kind Folk” té un ritme marcat pel motiu principal a càrrec del contrabaixista, afegint-s’hi els dos vents posteriorment amb la melodia i tempo prou viu. Un tema avant-garde de totes, totes, és el 9è track “Waiting for the open door”, tot i els canvis estructurals posteriors de tot tipus, melòdics, rítmics i harmònics. I ja per acabar, el 5è track és on trobarem el millor i contemporani swing, tot i que primer ens trobarem amb una intro a dos vents i baterista, i mica a mica el contrabaix per arribar als solos i el preciós swing, tema anomenat “Landmarks”.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

Doncs us proposo escoltar els temes més vius del projecte, tot i que no ho són massa, i serà el del baterista Colin Stranahan.....

7.- Motion Sickness          (C. Stranahan)        5m03s

I el mateix compositor i baterista ha començat aquest tema farcit de melancolia per la melodia de notes llargues dels vents que no per com el baterista l’interpreta. Wiesenberg al contrabaix també va a la seva bola, amb l’Stranahan a mode d’improvisació permanent i col·lectiva de tots dos. Els altres dos, els vents, faran el mateix tot i alternant melodia i improvisació, tots quatre en l’ona contemporània per concepció que no tant per sonoritats, que tot ja vindrà. Una melodia primer iniciada pel flugel de Raymond i després pel saxo alto de Lore, i posteriors improvisacions de tots dos també amb notes llargues i melancòliques. Una bon introducció al canvi estilístic que més endavant es desenvoluparà.

Quan els músics de Kind Folk van tocar per primera vegada junts en un petit apartament de Brooklyn el 2014, hi va haver una sinergia immediata. Passaren els mesos abans de tornar a tocar junts, però quan van tornar a unir-se, la mateixa connexió encara hi era. Quatre anys més tard, després d’un bon grapat d’altres sessions i fins i tot un primer concert fallit, el grup treu el primer àlbum de debut, "Why Not", amb Fresh Sound New Talent al setembre del 2018, aquest que esteu escoltant.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.

Seguirem amb el primer track del disc i tema de Kenny Wheeler...

1.- Kind Folk           (K. Wheeler)           7m02s

I aquest és el tema que Kenny Wheeler va fer el 2000 enregistrat en directe al Birdland a quartet amb Lee Konitz, Gunnar Plümer i Frank Wunsch. D’aquest tema han agafat el nom, o sigui que aquest quartet es diuen “Kind Folk”, “gent amable”.

I parlant de Kenny Wheeler...
Nascut a Toronto el 1930, però amb seu al Regne Unit des de 1952, Kenny Wheeler era a finals dels anys seixanta una figura molt apreciada de l'escena londinenca, vivint una mena de doble vida, com a trompetista i intèrpret de fiscorn post-bopper inspirat en Clifford Brown i l'Art Farmer i com a intèrpret pioner de Free que es trasllada a un territori inexplorat al costat d’improvisadors com John Stevens, Evan Parker, Dave Holland i Derek Bailey. La tradició del jazz i l'experimentació lliure s'entrellaçaran en la paleta de Wheeler com a actor i compositor. Segons ell va dir, "la manera Free de tocar va relaxar la meva manera de tocar convencional i això va donar forma als meus solos Free", i les idees descobertes per improvisar, especialment l'afició als grans salts d’intervals, van ser desplegades posteriorment a les seves composicions. Va citar a Duke Ellington, Gil Evans i Stan Kenton com a influències formatives en la seva forma d’escriure, però també va escoltar de prop la composició clàssica i contemporània; Paul Hindemith va ser una altra influència clau. La “melodia” era el nucli de la seva pròpia escriptura, i sempre trobava noves maneres d’emmarcar-la, harmònicament i rítmicament. Pel que fa a l'atmosfera emocional, va trobar animes melancòliques. "La música trista em fa sentir feliç", va dir. "Els meus preferits en el jazz són els que semblen una mica tristos. Billie Holiday, Miles Davis."



I aquest tema de Wheeler jo diria que l’han fet a un tempo més viu que l’original del malaguanyat trompetista. La melodia és la mateixa, no es pot canviar, tampoc l’estructura, però sí el tempo i ritmes. En la pulsió del contrabaixista Wiesenberg hi ha implícit el tempo d’una determinada persistència, mentre que Stranahan continua anant de per lliure. Ells dos fan però que el tema camini, per descomptat. Els dos vents solistes han fet les seves improvisacions, i primer ha estat en Raymond ara a la trompeta. Un so càlid en el registre mig i baix, encara amb notes llargues, i alguns fraseigs magnífics en el registre més agut i farcits d’arpegis inversemblants per dificultat, també amb notables salts d’intervals amplis. El canvi sonor posterior en escoltar l’alto en el registre baix evidencia la recerca de sonoritats extremes. La mestria d’aquest se’ns ha fet palesa també amb moments brillants i fraseigs lligats tot i la velocitat d’execució, també interpretats amb un exquisit gust. Gran tècnica dels dos vents, i també la dels dos de la base rítmica. Recuperen el tema i ja ens apropen al final, també amb les notes del contrabaixista, les primeres que hem escoltat, i les darreres.

I seguirem de la manera més contemporània possible amb el 9è track, tema del trompetista Raymond....

9.- Waiting for the open door       (J. Raymond)         7m34s

I més contemporaneïtat hem escoltat en aquest tema iniciat pels dos vents i baterista amb una increïble intro. El tema pròpiament dit apareixerà de manera melòdica ja amb tots quatre, amb un pont a càrrec del compositor i trompetista, tot ser manifestament difícil reconèixer-ne l’estructura. A banda d’alguns curtets moments, el ritme és d’un 3x4, el típic del vals, ideal per aquesta composició.  Sí que sabem quan el compositor ha iniciat el seu solo a trio i que ho ha fet amb una sonoritat contemporània la de la seva trompeta, alhora que també li veiem reflectit l’estil per com desenvolupa el seu fraseig. I és que la infinitud de la música ens la fa estimar per com cadascun dels músics sap trobar nous i bells, amb b alta, bells camins. Els amplis intervals i quasi dissonàncies ens apropen també a la sonoritat més avant-garde com és questa, tot i ser-ho amb un tarannà amable, no massa trencador. Gran solo de tots dos, cadascun amb la seva personal manera d’entendre-ho i d’explicar-ho, i clara compenetració en el projecte col·lectiu de tots quatre. Al final, semblen haver recuperat el tema i motiu principal per acabar-lo a ritme de vals, com ha estat fet tot el tema.

El grup inclou el trompetista / flugelhornist John Raymond, el saxofonista alto Alex LoRe, el contrabaixista Noam Wiesenberg i el baterista Colin Stranahan. De manera individual, cadascun dels músics s’ha desenvolupat per la seva pròpia vàlua i ha anat aconseguit reconeixement en ascens com a músic. Després d'haver publicat nombrosos àlbums cadascun d’ells en solitari de la seva pròpia música, han obtingut elogis de fonts com el New York Times, la revista Downbeat, JazzTimes i d’altres. És indubtable que cadascú s’ha establert com a veu important en el panorama mundial del jazz.

I acabarem amb el tema també de Raymond anomenat...

5.- Landmarks        (J. Raymond)         4m57s

I amb aquest tema, també iniciat per baterista ara a escombretes, i ambdós vents fent la melodia, hem acabat el projecte dels Kind Folk i programa d’aquesta setmana. Remarcable el duet a dos vents fent la melodia interpretat a l’uniso i amb moments amb clara variació tonal de l’un vers l’altre. Un tema que posteriorment ha tingut tot el Swing que no ha aparegut en els temes anteriors. I és curiós com mica a mica el baterista hi va participant, primer quasi gens i després a tot sac, considerant que el “walking” del contrabaixista ha aparegut ja des de l’inici de les improvisacions. Un tema magnífic amb un Swing evident i d’una modernitat sense cap mena de dubtes, amb uns solos dels dos solistes de gran nivell i contemporaneïtat. Tècnica a dojo és el que fa falta per poder interpretar d’aquesta manera, i anys i panys d’estudis de tot tipus, alhora que milers d’hores de classes, d’escolta musical de referents de cadascun d’ells. Els “vuits” de contrabaix i baterista ja al final, han acabat d’arrodonir aquest magnífic tema que ha acabat amb l’uniso dels dos vents fent la melodia i acabant-lo delicadament.

Tanmateix, col·lectivament, el conjunt és superior a la suma de les seves parts. Kind Folk presenta principalment composicions originals escrites per cadascun dels músics, i cadascun dels quals aporta el seu estil compositiu personal al grup per formar finalment un so de quartet únic, propi. El grup també inclou material seleccionat de músics com Kenny Wheeler, Charlie Haden, Ornette Coleman i altres, tot i que en aquest disc, els dos primers són els autors de dos dels temes. Per tot plegat, no hi ha dubte que "Why Not" és només el principi d’un gran futur per a aquest grup de músics amb idees semblants que s’aniran desenvolupant en el temps.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el febrer, aneu reservant la data del 21 de febrer, divendres  a les 22h, on tindrem el projecte de Gabriel Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |