Programa 376: Max Villavecchia Trio, Monographic Trio, Sergi Sirvent Octopussy Cats i Javier Moreno, dimecres 17 de juliol de 2019
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs dir-vos que
aquest dissabte passat vam inaugurar la desena edició del Festival de Jam
Sessions de Sant Vicenç dels Horts. Vam comptar amb els nois i noies del ESEM Taller de Músics i tota la colla dels de El Musical de Bellaterra, amb la col·laboració estel·lar dels professors que els van acompanyar. Va venir molta gent i alguns músics a tocar a la Jam, però anem a pams. Primer van tocar els nois del Musical de Bellaterra amb Antonio González (baix i piano), David Julbe (veu), Ignasi Rius (piano) i Gerard Farré (violí) acompanyats de l’Eladio Reinón, Jordi Martínez i Adriàn Mateos. El combo del ESEM Taller de Músics van tocar després i van ser Clara Palet (veu), Marc Urrutia (saxo tenor), Marina Vinent (guitarra elèctrica), Héctor Tejedo (contrabaix) i Pol Leiva (bateria). Uns projectes d’ambdós combos magnífics tot i mostrant-nos el molt bon nivell de tots ells i elles. Després vam fer la Jam Session tocant entre ells i amb els músics que van venir, el Juan Carlos Speedy, Maria Teresa Poris, Ferran i jo mateix al saxo alto. Molt content per com els tècnics de l’ajuntament ens van ajudar a solucionar els problemes que van sorgir, i parlo de Marcel·lina Bosch, Tina i Toni. Moltíssimes gràcies a ells i al públic i també al consistori anterior que són els qui durant els darrers anys ens han donat suport i de manera especial al Miquel Àngel Camacho qui va voler que el Jazz anés a buscar els barris del poble i no a l'inrevés.
Ara us vull recordar que el proper dissabte 20 de
juliol a les 20h a la Plaça Joan Prats i
Escala (prop Estació Can Ros FGC)
farem el segon dia de Festival amb...
Combo
ESMUC, amb Álvaro Ocón (trompeta), Isaac Romagosa (guitarra), Alberto López
(baix) i David Gimeno (bateria).
Combo
Conservatori del Liceu, amb M. Antonia Gili (trompeta), Sergi Massana (saxo
tenor), Fran Ramos (saxo alto), Marçal Xirau (guitarra elèctrica), Juan Pastor
(contrabaix) i Adrià Claramunt (bateria). Ja sabeu com va,
primer toquen uns, després els altres i després tots junts fent una Jam Session
també amb els músics que vinguin a tocar i/o a cantar. Us hi esperem.
I ja entrant en el
programa d’aquesta setmana, dir-vos serà el darrer de la temporada i que el
dedicaré a projectes de músics de l’entorn proper de casa nostra a més a més
d’un fet a Nova York però d’un músic
madrileny que nosaltres coneixem prou bé, el Javier Moreno. Aquest em va enviar el seu treball via Internet del
seu disc “In Sides” editat per FSNT. Un altre disc enviat pel mateix
mitjà en aquest cas pel Gonzalo del Val
és el dels Monographic Trio editat
per Underpool del qual tinc l’honor
d’haver-hi col·laborat com després us explicaré, disc anomenat “Caleidoscopi 23”. Un altre és el del Max Villavecchia, autoeditat i que em
va enviar a casa anomenat “Midstream”.
Finalment el darrer projecte de Sergi
Sirvent Octopussy Cats anomenat “Flax
Golden Tales”, també de FSNT, el
vaig adquirir un dia de Jam Session al Jamboree
on hi participà un combo de G.S. del ESEM
Tallers de Músics del qual en Sergi
n’és el professor. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs comencem amb
les propostes musicals, i us proposo escoltar el disc del pianista de l’entorn
del Taller de Músics, Villavecchia,
anomenat....
“MIDSTREAM”
Max
Villavecchia Trio
Disc
autoeditat
Enregistrat
per Juanjo Alba l’abril de 2018 als Medusa Studios
Mesclat
i masteritzat per David Casamitjana
Produït
per Max Villavecchia
Max
Villavecchia, piano
Javi
Garrabella, baix elèctric
Joan
Carles Marí, bateria
Totes les
composicions són de Max Villavecchia
excepte “Danza del gaucho Matrero”, de Alberto
Ginastera i “Bela Bye”, d’en Javi
Garrabella.
Aquest és un disc
força delicat amb unes composicions precioses, encabides més en un àmbit de
Jazz d’autor i fins i tot en alguns aspectes de l’ona ECM amb una hora de músiques diverses pels ritmes, la majoria suaus
tot i que també hi ha temes d’una gran vitalitat rítmica. El primer track a
mode de curta introducció, “Dormant Mons Igneus” ja ens corprèn per la seva
dolçor. “Caramelo” és el quart track, una altra delicada cançó, no sé si dir-li
balada car sembla quelcom més profund. En la mateixa ona tenim el novè track
“One for the Lab”, preciosa composició també amb una intro a piano sol d’una
bellesa remarcable, esdevenint després una preciosa balada súper slow. El tema
de Garrabella “Bela Bye” segueix
l’esperit del projecte per calidesa i bellesa participant ell mateix amb un
solo remarcable. Amb el segon track “Bardo” inicien el canvi en l’aspecte
rítmic amb una intro a càrrec de Marí
a la bateria, que ben bé ens situarà en el nou context, rítmic, tot i que
encara no massa potent. Amb el mateix protagonista inicial a la bateria
iniciaran el “Síntesis”, cinquè track, amb marcatges diversos a les timbales i
bombos, i tot i el posterior desenvolupament del líder, una mica més delicat,
el tema seguirà liderat pels ritmes del baterista i baixista. L’onzè track
“Mariannata” ja comença viu gràcies a la mà esquerra del líder, el qual ens
marca el tempo i notes guia del tema. La dreta, gràcil i viva, farà les nítides
notes de la melodia. Amb el vuitè i curtet track “Erumpentium Volcano” notem com
ja d’entrada la música esdevé així com magnificent. La intro a piano sol del
líder en el tercer track “En vela”, és també una meravella, eixamplant-se
aquest concepte per la persistència melòdica i rítmica inicial del tema,
després encara el desenvoluparan més en les improvisacions. El desè track “Tatlin’s
Tower”, iniciat també pel líder amb notes soltes i prístines a mode de llarga
introducció, esdevindrà també quelcom més mica a mica arribant quasi a un
èxtasi, moment en el qual s’hi afegiran els dos companys. Tema divers, amb
breaks entremig però amb una clara demostració de com un tema pot esdevenir una
peça magistral, també de manera emocional. I ja finalment, i el més viu de tots
ja des de l’inici és el conegut tema “Danza del gaucho Matrero”, de Alberto Ginastera. Un tema a amb aires
del folklore de la Pampa, però amb tota la modernitat del concepte contemporani
de la música del segle XX al voltant del dodecafonisme i demés modernitats, i
no parlo de jazz. Doncs amb aquesta exposició del projecte en l’aspecte rítmic
espero haver-vos-el presentat de manera suficient.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder, pianista i compositor, Max Villavecchia, al qual vam tenir en
una anterior edició del Festival de Jam
Sessions formant part del combo del ESEM
Taller de Músics com han fet el dissabte els seus companys, aquests encara
estudiants.
Comencem doncs amb
les seves músiques i ho farem amb el tema....
9.- One for the lab (M. Villavecchia) 7m03s
Doncs he volgut
començar amb aquesta preciosa balada del Max
i ves per on que amb les tres primeres notes em sentia convidat a escoltar un
altre conegut tema, però no, hem pogut gaudir d’aquesta preciosa cançó d’aquest
pianista format al Taller de Músics
de la mateixa manera que els seus dos companys i amics. Una melodia dolça i
interpretada amb tot el sentiment, car aquest traspua a cada nota. En Javi Garrabella al baix elèctric acarona
la melodia de la mateixa manera que en Joan
Carles Marí a la bateria. El líder i
pianista ha desenvolupat un solo que ben bé a estat una continuació melòdica
del tema, i quasi que no ens n’hem adonat quan acabava una cosa i començava
l’altra. El final, diluint-se suaument, ens diu que s’allargassaria a voluntat
en un directe, com sempre fan els músics en temes que no tenen un final
definit. Preciosa balada per començar el darrer programa de la 10 ena
temporada.
I aquest projecte el
va presentar el 4 d’abril de 2018 a la Sala 3 Tete Montoliu de l’Auditori.... Max
Villavecchia lidera un projecte a trio amb Javi Garrabella i Joan
Carles Marí. Un trio que neix a les aules de l’Escola Superior del Taller de
Músics i que ha tocat en diverses formacions com Aurora, Midstream o
l’espectacle "Nadando en el olvido", homenatge a Leopoldo Maria
Panero dirigit per Enric Palomar. Presenten un repertori original buscant un so
transversal entre diferents estils com el jazz, minimalisme, world music i improvisació.
El repertori es complementarà amb algun homenatge als mestres que han inspirat
al trio, i pretén ser el material per la gravació del primer disc de la
gravació.
Seguirem amb un altre
tema del Max i que serà el
5.- Síntesis (M. Villavecchia) 5m35s
I com ha començat
aquest tema pel que fa a ritmes i amb els dos de la base, baixista i baterista.
Després però, el líder ha fet la melodia que sembla consistir en una seqüència
ascendent d’intervals preciosos, i això seria la A del tema, mentre que a la B,
s’enlairen vers quelcom més i situat a l’entorn clàssic. El retorn primer a la
A i després recuperant la intro, ens situa en el solo d’en Max amortint les cordes amb
la mà, i acompanyat per baix i bateria. Després, amb el so obert i clar,
segueix desenvolupant el tema amb la seva personal concepció i nítida
digitació. I sense adonar-nos-en ens hem trobat de nou amb la melodia principal
del tema, la de la primera part de la seva estructura i primera lletra de
l’abecedari.
I des del Taller de Músics ens parlen d’ell
d’aquesta manera:
Nascut a Barcelona el
1990, estudia piano clàssic a l'Acadèmia Marshall amb Viqui Canut i Alfredo
Armero. Més tard estudia piano flamenc al Taller de Músics amb Carlos Torijano. Ha quasi acabat els estudis de Grau d'Interpretació de Jazz i Música Moderna a
l'ESEM Taller de Músics amb Joan Monné i Marco Mezquida. També ha rebut classes
de la mà de músics com Javier Colina, Ignasi Terraza, Danilo Pérez, David
Mengual i Joan Díaz entre d'altres. Ha treballat amb diferents formacions com
Clau de Funk, on ha col·laborat amb David Pastor, el Big Ensemble Taller de
Músics -dirigit per Enric Palomar-, l'Original Jazz Orquestra (OJO) del Taller
de Músics, la companyia de dansa Laura Vilar, Rocío Seligrat Quartet,
acompanyant el cantautor Enric Hernàez, Think Twice, Landscape Experience, i
com a líder i compositor en el seu propi quartet. També ha col·laborat com a
músic d'estudi per a projectes publicitaris. Ha treballat de professor a
l'escola Musicalex i actualment és professor del Taller de Músics.
I seguirem amb un altre magnífic tema del Max anomenat...
I seguirem amb un altre magnífic tema del Max anomenat...
3.- Noche en vela (M. Villavecchia) 7m03s
I quina altra
preciosa melodia ens ha fet en Max,
seguint el tarannà d’intervals però ara situat en els preciosos arpegis del
tema. La reiteració de determinades formes musicals que incorpora el líder en
aquest tema ens el fa més reconeixible a mida que l’anem escoltant. Un tema que
passa per diferents moments estilístics i de calma rítmica i que ell ha sabut
situar en els tempos adequats. Els arpegis ens van acompanyant canviants, i
seguint l’harmonia d’aquest “Noche en vela”, alhora que endinsant-nos en
l’aspecte rítmic gràcies a les delicades escombretes de Joan Carles. Moments intensos amb tots tres els hem tingut i també
amb tot de canvis i abans del break suau, una línia ascendent feta per pianista
i baixista ens acostà al límit de l’èxtasi. Després, sí, la calma, i l’inici de
les improvisacions del pianista i compositor. I així ens ha acaronat una
miqueta tot i incrementant-ne l’aspecte emotiu i el rítmic, pujant de nou vers
un punt de culminació al qual hi arriben tots tres. El final, amb els acords
greus del pianista i notes iguals del baixista, han permès al baterista
expressar-se amb la contundència adequada i així acabar aquesta nit sense
tancar els ulls.
I acabarem amb el
tema de Alberto Ginastera...
6.- Danza del Gaucho
Matrero (A. Ginastera) 4m14s
I de quina manera ha
començat aquest tema de Ginastera,
ja a tot tempo i amb el marcatge del baterista. I la rítmica melodia ens ha
acompanyat des de l’inici i segur que l’hem reconegut car és una mostra del nou
concepte que el gran Alberto Ginastera es
va encarregar de desenvolupar, barrejant els ritmes argentins amb harmonies
modernes properes a la música contemporània, serialismes i demés. Tot i això,
dir-vos que els tempos de l’original són força més vius que els que hem
escoltat, i pianistes com Elena Casanova
entre d’altres l’han interpretat al tempo viu original. Magnífica peça i mostra
de les reiteracions melòdiques a les quals ens ha acostumat el mateix Max amb les seves composicions, com si
hagués “parit” aquest disc partint de la concepció d’aquest tema, evidentment
no en totes les seves cançons. Aquesta és una de les tres Danzas Argentinas,
Op. 2, conjunt de tres danses per a piano solo, escrites el 1937 per Alberto Ginastera (Buenos Aires 11 d'abril de 1916 - Ginebra, 25 d juny de 1983), va ser un compositor argentí de música
contemporània, considerat com un dels més importants del segle XX a l’Amèrica Llatina. Deixeble destacat d'Aaron Copland, el seu estil va
discórrer al voltant del dodecafonisme, el serialisme, el microtonalisme i la
música aleatòria amb un ampli ús de motius propis del patrimoni folklòric
argentí. Va ser degà de la Facultat
d'Arts i Ciències Musicals de la Universitat Catòlica Argentina des de 1959
fins el 1964. Les altres dues danses són “Danza del viejo boyero” i “Danza de
la moza donosa”.
Doncs amb aquesta
dansa deixem el projecte del Max
Villavecchia i ara és un bon moment per escoltar el micro
conte de Carme de la Fuente....
.................................
Gràcies Carme per com ens ho expliques sempre
de delicat i relacionat amb les músiques del programa.
I seguim ara amb el
projecte editat per Underpool....
I acabarem el
programa amb el projecte editat per Underpool...
“CALEIDOSCOPI
23”
Monogràphic
Trio
Editat
per Underpool UNDP
Enregistrat
per Sergi Felipe entre març i abril de 2017 a l’Underpool Studio
Mesclat
i masteritzat per Sergi Felipe.
Produït
per Monographic Trio
Toni
Saigi, piano
Juan
Pablo Balcázar, contrabaix
Gonzalo
del Val, bateria
Aquest va ser un
projecte que vaig tenir la sort de seguir des del seu inici. De fet van
començar a fer un concert al mes a 23
Robadors amb la particularitat que cada mes el van dedicar a interpretar
els temes d’un disc, d’un compositor, d’un músic. Cada mes hi vaig anar,
enregistrar els àudios, els hi vaig enviar per a una posterior escolta, fer
vídeos, fotos, en di, compartint la feina que varen fer durant tot un any. El
premi em va arribar podent anar un dia, i una estona, a l’enregistrament a
l’estudi que Sergi Felipe te a Esplugues. Aquest “Caleidoscopi 23” és
una mena de resum dels temes que més els hi van agradar dels diversos músics
als quals van interpretar. Tot i això, dels 8 temes del disc, n’hi ha però un
de propi deixant doncs també la seva empremta amb la resta de temes de Fred Hersch, dos, Charlie Haden, Herbie Nichols, Lenny Tristano, Duke Ellington i Cedar
Walton. Quasi 40 minuts de magnífica música, amb magnífiques interpretacions
de tots tres, mestres dos d’ells, mentre que al més jove Toni Saigi li va servir per anar-se desenvolupant d’una excel·lent
manera, i així ho va anar constatant amb els diversos projectes en els quals hi
està implicat. El concepte rítmic global és bàsicament vital. Tot i això hi ha
dues precioses balades com són “Melancholia” de Duke Ellington i “Night Fall” de Charlie Haden on l’aspecte més íntim de tots tres, potser més el
del jove pianista, arriba a cotes molt elevades. El “Tango” de Fred Hersch és una altra meravella,
aquesta amb els ritmes delicats implícits indicats pel títol. I del mateix Hersch tenim, ja més vital, el magnífic
tema “Aria”. També té aquest tarannà el tema de Cedar Walton, “Clockwise”. Els tres temes restants són els més
vitals rítmicament parlant i així tenim el magnífic “Smog Eyes” de Lenny Tristano, amb un “walking”
magnífic de Juan Pablo. El swing del
“Ride “ i “xarles” del Gonzalo del Val
seguirà amb el tema de Herbie Nichols
“It didn’t happened” per acabar a tot fast amb el tema propi, de tots tres,
anomenat “Lanada”. Un molt bon projecte d’aquest trio que es va muntar per a
l’ocasió i que espero segueixin desenvolupant nous projectes i no s’acabi aquí
la seva història com a trio.
Com que encara no ha
sortit físicament, no el podem veure a la pàgina web de Underpool. Tot i això us la posaré amb l’ànim de recordar-vos que
quan sí hagi sortit, mireu d’adquirir-lo.
Comencem amb les
músiques d’aquest projecte, i ho farem amb el tema de Fred Hersch...
5.- Tango (Fred Hersch) 5m40s
Fred
Hersch
(nascut el 21 d'octubre de 1955) és un pianista i educador de jazz
nord-americà. Ha actuat en solitari i dirigit als seus propis grups, inclosa la
Pocket Orchestra que consta de
piano, trompeta, veu i percussió. Va tocar com a pianista solista al Village Vanguard a la ciutat de Nova York. Ha gravat més de 70 de les
seves composicions de jazz. Hersch
ha estat nominat per a diversos Premis
Grammy com el de desembre de 2014. També ha estat (amb pauses), a la
facultat d'Estudis de Jazz del Conservatori
de Nova Anglaterra des de 1980. Aquest tema el va incloure Hersch en el seu “Songs without words”. Té discos amb el gran Julian Lage interpretant algunes d’aquestes cançons sense lletra.
El tempo original del compositor americà és sensiblement més lent que el que
ens han fet els nostres herois. La melodia l’han iniciat Toni i Juan Carlos fent
un preciós duet melòdic a piano i contrabaix, per ben aviat afegir-s’hi Gonzalo del Val a les escombretes. El
contrabaixista colombià establert entre nosaltres de fa anys ha fet el primer
solo, melòdic, i seguint fil per randa l’estructura harmònica d’aquest preciós
tango. I és que el Juan Pablo és un
dels referents del contrabaix a casa nostra. Toni Saigi ha seguit desenvolupant el tema amb el seu precís i
delicat solo, d’una manera tal que ens ha apropat encara més a la concepció
sonora d’aquest tango de Fred Hersch.
Després de la seva reeixida interpretació solista hi ha tornat amb la dolça i
ja molt reconeixible melodia d’aquest mestre americà.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I seguim ara amb un
altre tema i que serà el de Cedar Walton..
3.- Clockwise (Cedar Walton) 4m35s
I amb quin delicat
ritme de vals va fer aquest tema el gran Cedar
Walton, ells però a un tempo una mica slow que l’original tot i que no
massa. Cedar Anthony Walton, Jr. (17
de gener de 1934 - 19 d'agost de 2013) va ser un pianista de jazz nord-americà.
Va arribar a la fama com a membre dels Art
Blakey & The Jazz Messengers abans d'establir una llarga carrera com a
director i compositor. Diverses de les seves composicions s'han convertit en
estàndards de jazz, incloent "Mosaic", "Bolívia",
"Holy Land", "Mode for Joe" i "Fantasy in D"
entre algunes més. I és que aquest
“Mostru” va enregistrar el Giant Steps amb
John Coltrane, el Broken Shadows amb l’Ornette Coleman i una llarguíssima llista de temes i discos amb
tots els més grans. Un tema que va enregistrar en el disc “Soweto” de Billy Higgins
amb Bob Berg i Tony Dumas, però que
també va afegir en el seu “Seasoned
Wood” amb Vincent Herring, Jeremy
Pelt i alguns més. La interpretació que ens n’han fet els nostres herois és
magnífica per pulcra i nítida digitació del Toni alhora que per la pulsió al contrabaix del Juan Pablo i el sempre perfecte control
rítmic del Gonzalo del Val, tots
tres incommensurables. Després d’introduir la melodia, Toni ha desenvolupat un solo farcit de ritme alhora que seguint el
fil de la melodia i les diverses aportacions de la seva mà dreta acompanyant-se
amb els acords. Juan Pablo ha fet la
seva aportació igualment seguint l’aspecte harmònic, força identificable, i
també fent-lo molt melòdic. Després, tots ells de nou recuperant la melodia
principal i acabant el tema delicadament.
I darrerament
amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em
fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li
al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I en
dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I seguim amb un altre
magnífic tema d’aquest disc, i ara serà el de Lennie Tristano anomenat...
8.- Smog Eyes (Lennie Tristano) 4m53s
Aquest és un tema que
va incloure Tristano en el seu disc
amb en Warne Marsch saxo tenor i
disc anomenat “Intuition”, disc amb
temes enregistrats entre el 1949 i el 1956 i amb col·laboradors il·lustres com Lee Konitz. Els originals amb tot el
glamour del Jazz de la Costa Oest, i el so més Cool possible, i els nostres herois, al mateix tempo i també a tot
swing. Aquest és un tema bastant conegut de Tristano i el nostre trio l’ha interpretat amb la màxima solvència
i mestria. A remarcar el gran treball que ha fet el Toni Saigi en la seva magistral improvisació seguint l’estil del
tema, del pianista i sense oblidar el seu gran amor per la música de Theloinous Monk i la seva personal
manera de tocar el piano. Juan Pablo
al contrabaix ha estat igualment magistral i així és que hem tornat a gaudir
amb com l’ha desenvolupat i la seva magnífica pulsió rítmica alhora que tècnica
abassegadora. El control sobre l’estructura harmònica ha estat total seguint
l’estructura del tema sense allunyar-se massa amb súper estructures i tensions
dels acords, coses que a vegades ens poden fer pensar que estan fora, quan no
és així, i sí que desenvolupen altres línies melòdiques llunyanes a les més
bàsiques. Després d’ell, han fet uns “vuits” amb el Gonzalo per després tornar al tema i acabar-lo dolçament.
Leonard
Joseph Tristano (19 de març de 1919 - 18 de novembre de 1978) va ser un
pianista, compositor, arranjador i mestre d'improvisació de jazz nord-americà. Tristano va estudiar llicenciatura i
mestratge en música a Chicago abans
de traslladar-se a la ciutat de Nova
York el 1946. Va tocar amb els músics de bebop més destacats i va formar
les seves pròpies petites bandes, que aviat van mostrar alguns dels seus
primers interessos: la interacció de contrapunts dels instruments , la
flexibilitat harmònica. i la complexitat rítmica. El 1949, el seu quintet
va gravar les primeres improvisacions grupals lliures. Les innovacions de Tristano van continuar el 1951, amb els
primers enregistraments de jazz improvisades fetes amb “dubbing”, i dos anys
més tard, quan va gravar una peça atonal a piano sol improvisada que es basava
en el desenvolupament de motius en lloc d’harmonies. Es va desenvolupar encara
més a través dels polirritmes i el cromatisme a la dècada de 1960, però va enregistrar
poc. Tristano va començar a ensenyar
música, especialment improvisació, a principis de la dècada de 1940, i a
mitjans de la dècada de 1950 es concentrà més en l'ensenyament que en la
interpretació. Va ensenyar de manera estructurada i disciplinada, la qual cosa
era inusual en l'educació de jazz d’aquells temps. El seu paper educatiu durant
tres dècades va significar que va exercir una gran influència en el jazz a
través dels seus estudiants, inclosos saxofonistes com Lee Konitz i Warne Marsh. Músics i crítics varien en la seva
valoració sobre Tristano com a músic.
Alguns descriuen la seva manera de tocar com freda i suggereixen que les seves
innovacions van tenir poc impacte; altres afirmen que va ser un pont entre el
bebop i més tard, formes més lliures de jazz, i afirmen que és menys apreciat
del que hauria de ser perquè els comentaristes el van trobar difícil de
classificar i perquè va optar per no fer música comercial.
I acabarem el
projecte d’aquest trio d’amics, els Monographic
Trio amb el seu tema original, el qual a més a més és el més viu de tempo
del projecte...
4.- Lanada (Monographic Trio) 2m46s
És el tema més curtet
però amb diferència el més viu de tempo del projecte. De fet, el “walking” del Juan Pablo no ha parat des de l’inici
fent-lo a tot tren. Igualment el “Ride” de la bateria de Gonzalo no ha parat d’estar colpejat per aquest mantenint la
sensació de velocitat a tot swing. I Toni
Saigi ha sabut desenvolupar solo i melodia del tema, aquesta no gaire
identificada, amb una total capacitat. Entremig del tema, Gonzalo ha fet la seva aportació amb un reeixit solo a la bateria
encoratjat pel Juan Pablo, essent
aquest qui ha arribat al final del tema, també amb el seu solo. Tema curtet
però intens, amb tots tres brillant de la mateixa manera que han fet en la
resta de temes, i és que d’aquest trio esperem molt més encara, o sigui que els
hi haurem de dir que vagin preparant material per un altre disc. Ara que, ben
vist, tenen material de sobres per fer-ne no un, no, sinó dos o tres o més,
després d’haver estat tocant cada mes temes de discos o de diversos compositors
com avui hem pogut escoltar.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Bé doncs, deixem aquest
magnífic projecte i nosaltres seguirem amb els dos discos que ens queden,
ambdós de Fresh Sound New Talent..i
seguirem amb el de l’amic Sergi Sirvent......
“FLAX-GOLDEN
TALES”
Sergi
Sirvent Octopussy Cats
Editat
per FSNT 568
Enregistrat
per Jordi Vidal els dies 16, 17 i 18 de setembre de 2017 a Laietana Estudis,
Barcelona
Mesclat
i masteritzat per Jordi Vidal i Sergi Sirvent
Produït
per Sergi Sirvent
Productor
executiu: Jordi Pujol
Els
Octopussy Cats són:
Sergi
Sirvent (piano, contrabaix en # 6 i 7)
Benet
Palet (trompeta)
Hugo
Astudillo (saxo alt, saxo soprano en # 5)
Albert
Cirera (saxo tenor, saxo soprano en #2)
Pau
Doménech (clarinet baix, clarinet soprano #10, flauta # 3 i 5)
Jaume
Llombart (guitarra)
Jordi
Gaspar (contrabaix baix a #1-5)
Horacio
Fumero (contrabaix a #8-11)
Jordi
Gardeñas (bateria).
Totes les
composicions han estat arranjades per Sergi
Sirvent
Quasi una hora de
música encabida en 8 estàndards de jazz i una del líder i dues composicions de
tots plegats a mode d’improvisació col·lectiva i tots arranjats pel líder. Sergi explica que entremig de
l’enregistrament Jordi Gaspar va
haver de marxar per un problema personal i urgent i que l’Horacio Fumero s’hi va afegir i immiscir al màxim, tal i com sempre
fa. Mentrestant, es van dedicar a fer els dos temes improvisats allà mateix, i
és que així són els nostres músics i així és la camaraderia entre ells. I tal i
com ens explica en Sergi Sirvent,
els cinc primers temes els va fer Gaspar,
els dos següents, tots plegats improvisant esperant l’Horacio i la resta ja amb ell al contrabaix. Aquest és l’ordre dels
temes i la seva història relacionada. I com sempre faig, dir-vos relacionat als
tempos dels temes que tenim el sisè track, improvisació col·lectiva anomenada
“By pass”, a un tempo súper slow tot i creant en temps real una petita
meravella. Que el primer track és el magnífic “Body & Soul” de Johnny Green i que ells acaronen
dolçament. També així de suau és el “Fall” de Wayne Shorter, i un pèl més viva és la balada de Coltrane, “Naima”. D’ell mateix podreu
escoltar una versió del seu “Impressions” iniciada a un tempo slow, gens
habitual en un tema que es toca a tot tren. Entremig però hi ha una incursió
curteta al tempo habitual improvisant tots els vents per després tornar a la
calma. El conegut tema de Bill Evans
“Time remembered” segueix en aquesta ona melòdica i suau de tempos. El quart
track “Sus” del Sergi Sirvent és una
meravella amb un swing contingut i amb una base de piano i contrabaix fent el
preciós motiu principal, i el baterista a tot delicat swing. Un altre magnífic
arranjament per ritme ternari incorporat és el conegut “Invitation” de Bronislaw Kaper. Mentre que amb
“Isotope” de Joe Henderson ens
retrobem amb el swing tot i a un tempo medium up, darrer tema tocat pel Jordi Gaspar. Amb el tema “La llamada”,
que suposo va ser el moment en què Sergi
devia trucar a l’Horacio, tots
plegats desenvolupen el motiu cantat prèviament pel líder, i també a tot swing.
I finalment i ja fast, ràpid, és el tema de Duke Ellington “Wig Wise”, i a tot swing up darrer tema amb l’Horacio Fumero.
I dir-vos que al blog
us penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc..
I comencem aquest
projecte escoltant les seves meravelloses músiques, i així és que podeu
escoltar el tema original del líder anomenat...
4.- Sus (Sergi Sirvent) 4m12s
I amb quin magnífic i
delicat swing comencem i preciós tema del Sergi,
amb el suport de tot el seu “Ensemble” amb una base rítmica de Jordi Gaspar i Jordi Gardeñas, contrabaix i bateria, i els solistes als vents Albert Cirera, Hugo Astudillo, Pau Domènech
i Benet Palet, saxos tenor, alto, clarinet baix i trompeta, respectivament,
amb unes improvisacions magnífiques, curtes i l’un darrera l’altre. I tot això
amb el swing que no ha parat en cap moment, ans al contrari, que ens ha anat
atrapant més i més. El tema (la melodia), col·lectivament interpretat, ha
tornat de nou i sempre amb el fons harmònic i melòdic de piano i contrabaix que
marca en alguns moments unes situacions fortament emotives, amb una línia
melòdica en forma de dent de serra creixent, motiu principal d’aquest gran tema
del Sergi. Magnífic tema per
immiscir-nos en les seves músiques i gaudir com ho hem fet i com us asseguro
farem a continuació.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguim ara amb el
tema de Joe Henderson, el conegut..
5.- Isotope (Joe Henderson) 3m14s
I resulta que aquest
tema el va incloure Joe Henderson en
el seu magnífic disc “Inner Urge” àlbum
del saxofonista editat el 1966, el quart gravat com a líder amb Blue Note Records. Va ser gravat per Rudy Van Gelder al seu estudi, a Englewood Cliffs, Nova Jersey, el 30 de
novembre de 1964. Aquí hi hagué el pianista McCoy Tyner, Elvin Jones a la bateria, ambdós músics i base rítmica
de John Coltrane, el contrabaixista Bob Cranshaw i el líder Joe Henderson al saxo tenor. Els
nostres herois l’han fet a un tempo relativament slow però amb el plus de
riquesa instrumental, la de tots els solistes i que han estat Albert Cirera, Hugo Astudillo, ara saxo
tenor i soprano respectivament, mentre que Pau
Domènech sembla haver fet el solo més llarg i ara amb la flauta travessera.
Després d’ells, tota la formació ha fet un chorus col·lectiu, per després
encarrilar la melodia del tema també tots plegats i acabar-lo, sense oblidar
que qui l’ha començat ha estat el nostre estimat Benet Palet a la trompeta. I quin swing que hem tornat a sentir en
els nostres cossos, a les nostres cames, al nostre cap i cor. I és que el “walking”
del Jordi Gaspar i el “ride” i “xarles”
de la bateria de Gardeñas no ens han
abandonat en cap moment. Magnífica interpretació d’aquet clàssic de Henderson.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I seguirem amb el
tema que van fer abans o després d’haver trucat a l’Horacio perquè vingués corra-cuita a substituir al Jordi en les tasques dels sons més
profunds i greus, les del contrabaix. El tema s’anomena....
7.- La llamada (Octopussy Cats) 4m01s
I ja heu pogut
escoltar com va anar tot plegat. En Sergi
creant una curta línia melòdica i la resta de companys aprenent-la al moment,
swing pel “walking” ara amb el mateix Sirvent
(car encara no havia arribat l’Horacio)
i amb tots plegats desenvolupant el tema amb les seves improvisacions havent-hi
participat tots els vents comentats amb en Benet
Palet primer, Cirera després, i
en els solos l’Hugo Astudillo al
saxo alto, magnífic l’Hugo i a qui
no escoltem en massa projectes. A l’Albert
Cirera sí se l’escolta més però ves per on en l’ona de la “lliure
improvisació”, ell que és mestre de totes les arts improvisatòries. Pau Domènech, el rei del clarinet baix
a casa nostra entre d’altres reiets, que en tenim molts i cap d’ells és
monàrquic. I sembla que finalment hem pogut escoltat al Jaume Llombart una miqueta amb la seva guitarra quasi ja acabant el
tema, i qui l’ha acabat ha estat el líder i compositor Sergi Sirvent escoltant després unes rialles i un....”hosti, de
puta mare tio...” per com va anar tot plegat.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous,
amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges
oferint l’espai per a projectes mes populars.
I per acabar el
projecte del Sergi Sirvent i els
Octopussy Cats escoltarem el tema més viu i també a tot swing de Duke Ellington anomenat...
11.- Wig Wise (D. Ellington) 4m34s
Doncs aquest tema el
va incloure Ellington en el seu disc
“Money Jungle”, que van fer a trio
amb en Charles Mingus i Max Roach,
disc enregistrat el 1962 i editat el 1963 per United Artists. En aquest disc hi ha també “Caravan”, “Solitude” i
alguns temes més. El tempo dels nostres herois és el mateix de l’original, es
noten però algunes variacions al piano, concretament les notes de la mà
esquerra de Duke, que no semblen
ser-hi tant en la interpretació dels nostres herois i concretament del líder,
pianista i compositor, i és que les fan els vents i no ell, cosa força més
enriquidora. Gran tema de Ellington
i millor versió la que ens ha fet el líder i arranjador de tot plegat, on
finalment també l’hem pogut escoltar al piano en un magnífic solo. Sergi Sirvent, músic polifacètic,
multi-instrumentista, ell tocant també contrabaix, bateria i trompeta, havent
fet un disc amb el metall més daurat a trio, els seus “Trumpet Affaires” que
vam posar en aquest programa ja fa una mica. El solo del líder ha estat
percussiu alhora que ple de recursos harmònics a base d’acords, arpegis i demés
motius i línies melòdiques improvisades seguint el fil conductor de l’estructura.
Benet Palet l’ha seguit amb la seva
trompeta i magnífica sonoritat a l’estil de Baker i sempre amb les notes més inversemblants possibles. Hugo Astudillo l’ha seguit amb un solo
súper lligat, dolç i ben trenat, per després escoltar una mica de Fumero, i acabar reprenent la melodia
de Duke Ellington i així acabar el
tema de cop.
Magnífic tema per acabar el projecte de Sergi Sirvent & The Octopussy Cats, i ideal per acabar el
darrer programa de la 10ena temporada amb el magnífic i modern projecte del
contrabaixista madrileny Javier Moreno
anomenat....
“IN-SIDES”
Javier
Moreno
Editat
per FSNT 574
Enregistrat
per Christopher Benham el 25 de setembre de 2017 al Big Orange Sheep, Brooklyn,
Nova York
Mesclat
i Masteritzat per Mariano Míguez a Buenos Aires, març del 2018
Produït
per Javier Moreno
Productor
executiu: Jordi Pujol
Javier
Moreno (contrabaix)
Michael
Attias (saxo alt)
Hery
Paz (saxo tenor, clarinet i flauta baix)
Eden
Bareket (saxo baríton, clarinet baix)
Santiago
Leibson (piano)
Jeff
Hirshfield (bateria).
Totes les
composicions són de Javier Moreno.
Aquest és un projecte
força potent amb vuit temes i més d‘una hora de música. I ens endinsarem ara
amb unes músiques molt més elaborades rítmicament i no tant en el context del
swing tot hi haver-hi el “Move” que ja ho diu, va a tot swing. La varietat de
ritmes hi és de manera evident, havent-hi també temes amb una musicalitat
allunyada de conceptes determinats essent aquesta una música d’autor, amb
reminiscències de la modernitat més actual. El cinquè track “No One for The
Rhine” és una mostra d’això on a un se li fa difícil emmarcar-lo en un estil
concret. El cinquè track “Passby” segueix aquest tarannà. El tempo és mig i les
melodies molt personals on hi ha conjuminacions de música clàssica amb la més
actual. La sonoritat de les seves músiques t’embolcalla i mica a mica vas
entrant en una mena de cercle tancat on no te’n pots escapar. Amb el sisè track
ens passa tres quarts del mateix, on els sons solistes de la flauta es barregen
amb els de fons, dels saxos i el més profund i greu del contrabaix i saxo
baríton. Igualment el quart track “Move” resulta estar marcat per aquest segell
d’identitat d’aquest projecte per melodies d’una certa assonància. El darrer
tema del disc “Sights from a Lost Winter” et deixa meravellat per la conjunció
de tots els instruments tocant alhora, des dels sons més greus de saxo baríton i contrabaix fins els més aguts de piano, saxo alto i flauta, en
una mena de catarsi col·lectiva. El primer track “Oda a Ricardo” segueix la
personal concepció de les composicions de Javier
Moreno, amb una melodia, ara a un tempo viu, però que segueix el fil
conductor d’aquest projecte alhora que amb un solo increïble del líder i la
resta de companys. I finalment, amb el tercer track “Violet Sun” acabo aquesta
exposició rítmica i primera dels temes d’aquest disc que realment m’ha sorprès
per melodies i per canvis rítmics. I és que la música és infinita i infinites
les seves possibilitats. En aquest tema s’han embrancat en desenvolupar la
melodia d’aires orientals amb les seves magnífiques improvisacions tot i mostrant-nos la seva
capacitat instrumentista, la dels companys del Javier Moreno, i la d’ell mateix, incidint però amb l’aspecte
compositiu d’aquest gran contrabaixista madrileny resident a Nova York com a eix vertebrador de tot
plegat.
I dir-vos que al blog
us penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc...
I comencem amb les
seves músiques o sigui que us proposo escoltar el tema a tot swing anomenat....
4.- Move (Javier Moreno) 9m11s
Tot i les diverses
variacions rítmiques d’aquest tema, recordeu que ha començat força delicadament
amb les notes soltes del piano, per anar-s’hi afegint les de la resta de
companys fent el que podríem identificar com la melodia del tema, melodia no
tant evident com les anteriors, car aquest projecte el podríem emmarcar en el Jazz
més contemporani que ara mateix es fa. Javier
al contrabaix dóna peu a que la resta de vents vagin fent una mena d’improvisació
col·lectiva magnífica tot i seguint les notes guia del líder i compositor. El
nivell emocional va creixent mica a mica alhora que la seva sonoritat i
missatge modern, més que modern diria jo. Arribaran a un clímax ben trobat a
partir del qual sembla canviar tot i aparèixer unes noves línies melòdiques,
alhora que també aparèixer un break rítmic aprofitat pel pianista per iniciar
un nou caminar. Qui no ho ha parat de fer ha estat el líder i compositor Javier Moreno qui ha seguit al pianista
conjuntament amb el baterista, i així tots tres desenvolupar una improvisació
col·lectiva de tres, magnífica, i també per com ell mateix ha iniciat el “walking”
a tempo fast, i així tots tres volar vers les altures més enigmàtiques. Quina
manera de desenvolupar un tema, quin solo del pianista Santiago Leibson amb el suport del baterista que vam tenir no fa
gens ni mica, en Jeff Hirshfield.
Després del solo dels tres, tots plegats han recuperat la línia melòdica principal
i inicial per així acabar aquest magnífic primer tema d’aquest gran del
contrabaix i ja ho veiem, també de les composicions, en Javier Moreno.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim amb una mica
més de tempo amb el primer track i tema que és una oda....
1.- Oda a Ricardo (Javier Moreno) 6m58s
D’entrada a un se li
pot fer difícil emmarcar aquesta música, car s’allunya de cap estereotip ni
estil conegut, així és que tan la melodia com el ritme i harmonia ens provoquen
una mena de sotragada en acabar d’escoltar-lo. La melodia té un punt d’aire
oriental tot i canviar posteriorment seguint una altra línia melòdica i
repetitiva, gràcies a lo qual podem anar-lo seguint, al tema. El líder ha desenvolupat
el seu magistral solo en un chorus per després afegir-s’hi al saxo baríton el
conegut Eden Bareket del qual li hem
posat alguns dels seus discos. Magnífic solo d’aquest baritonista
impressionant. Després i a duet amb el baterista, el saxo tenor Hery Paz ha fet també el seu magnífic i
reeixit solo afegint-s’hi després el piano de Leibson amb moments estridents del saxo a l’estil de Gato Barbieri, si el recordeu. Ell
mateix i després del seu increïble solo, amb break incorporat, ha recuperat el
motiu principal afegint-s’hi tots plegats amb una mena de catarsi final magnífica
amb els canvis inherents al tema, canvis increïbles els d’una increïble
composició d’un increïble compositor, anomenat Javier Moreno.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, però ara haureu d’esperar a l’inici de
la onzena temporada, al setembre i que serà amb els De Diego Brothers. Mentrestant, i el juliol encabit en l’Estiu de
Cultura de Sant Vicenç dels Horts, farem el 10è Festival de Jam Sessions durant tres dissabtes i que seran el
13, el 20 i el 27. Quan ens hi apropem, ja us en donaré més detalls.
I ara sí, acabarem
projecte i darrer programa de la temporada,
de la desena temporada i ho recalco car crec que és quelcom màgic haver
arribat fins aquí. El tema que us proposo escoltar s’anomena.
3.- Violet Sun (Javier Moreno) 7m00s
Doncs amb aquest tros
de tema hem acabat amb molt bona nota el darrer programa després de 10 anys
fent-lo i darrerament sortint també amb versió reduïda per Ràdio Molins de Rei i per Ràdio Abrera, car els seus timings són
diferents als que tinc a Ràdio Sant
Vicenç. Un projecte aquest del Javier
Moreno encabit en lo més atrevit de concepte amb unes melodies repetitives
però força elaborades, amb aires d’aquí i d’allà però no de Nova York tot i haver estat enregistrat
allà. Les línies melòdiques reiteratives ajuden al seguiment tot i els canvis
diversos existents entremig del tema. El pianista ha començat el tema amb notes
soltes marcades i repetitives, ajudat per baterista per després ésser els vents
els qui ens han situat en la melodia del tema, força elaborada a càrrec
principalment del saxo tenor, però després amb l’alto i finalment amb tots
plegats arribant a un clímax del qual han baixat delicadament amb el solo del
saxo alto Michael Attias, magnífic
aquest saxofonista al qual hem escoltat en anteriors programes. Final de solo i
inici de línia melòdica principal i deixar pas al magnífic solo del pianista Leibson per després d’ell, enlairar-se tots
plegats emocionalment per recuperar posteriorment la melodia principal i seguir
tocant, tocant en un directe allargassant el final a voluntat. Aquí però, ha
estat el tècnic de so qui ha anat rebaixant el volum de gravació per anar-se
diluint poc a poc la línia melòdica d’aquest magnífic tema de Javier Moreno amb el qual hem acabat
auesta temporada 2018-2019, la desena del Jazz
Club de Nit.
Doncs deixeu-me que
us recordi les músiques que hem escoltat i que han estat primer les de Max Villavecchia, “Midstream”, les dels Monographic
Trio disc anomenat “Caleidoscopi
123”. També el projecte de Sergi
Sirvent & Octopussy Cats anomenat “Flax-Golden
Tales”, i haver acabat amb el del Javier
Moreno, “In Sides” i aquesta
setmana amb un micro conte de Carme de
la Fuente.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I recordar-vos que
aquest dissabte 20 de juliol a les 20h a la Plaça Joan Prats i Escala (prop Estació Can Ros FGC) farem el segon dia de Festival amb els combos
de Grau Superior de l’ESMUC i Conservatori
del Liceu. Us hi esperem.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
