Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs avui farem un programa dedicat a projectes de músics joves de casa nostra, o que s’estan entre nosaltres com és el cas del flautista malagueny Fernando Brox, el qual ens presenta el seu treball anomenat “Secreto”, disc editat per Underpool, amb músics com Toni Saigi, Pau Sala i Andreu Pitarch. Podreu escoltar també el darrer treball de Tomàs Fosch Quartet, “Live at Jamboree Jazz Club”, editat per Tres Ceps, amb Gianni Gagliardi, Tom Warburton i Jesse Simpson, i també el disc enregistrat a Brooklyn ja fa tres anys, on hi participa també en Gianni, a més a més de Tobias Meinhart, Yago Vazquez, Lars Ekman i Rodrigo Recabarren, disc dels “Brooklyn Aliens”, editat per Unit Records, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I començarem el programa amb un disc que vaig adquirir al Jamboree el dia del concert de Tobias Meinhart & Kurt Rosenwinkel, on en el bis del segon set varen convidar al nostre amic Gianni Gagliardi al qual també escoltarem al final del programa...el projecte és el dels...


“BROOKLYN ALIENS”
Brooklyn Aliens

Editat per Unit Records   UTR4696
Enregistrat per Tom Tebesco el 2014 a Tebesco Studios, New York.
Mesclat i masteritzat per Matt Lapoint a Los Angeles, Califòrnia.

Gianni Gagliardi, saxos tenor i soprano i flauta
Tobias Meinhart, saxo tenor, flauta i clarinet
Yago Vazquez, piano i Rhodes
Lars Ekman, contrabaix i baix elèctric
Rodrigo Recabarren, bateria i percussions

En aquest disc ens trobem amb onze temes originals dels membres de la banda i més de 50 minuts de música. El tempo dels temes també és variat, havent-hi balades i fins i tot una mena d’himne misteriós com el seu nom indica, “Mistero”, el quart track compost pel Gianni. Abans, i de curta durada, una mena d’introducció a base de flautes i contrabaix anomenada “Miniatura”, de Yago Vázquez. El setè track també és d’una bellesa aclaparadora, “Chilhood” de Tobias Meinhart. Força inquietant és el tema “728Ing” de Vázquez a un tempo mig i un punt de “beat” en el ritme i melodia captivadora. A un tempo similar tenim el darrer track del disc de Tobias Meinhart “Like Gianni”, fent el símil del tema de Coltrane dedicat a Sonny Rollins, “Like Sonny”. El desè track “The Trio” del baixista Lars Ekman és un altre magnífic tema. El segon track “Canción del licor de ave” de Rodrigo Recabarren té uns inicis força delicats però es va desenvolupant rítmicament arribant al final amb una mena d’èxtasi. El primer track, de Gianni Gagliardi anomenat “La fragoneta de Wayne”, té un tarannà proper a les músiques del sud amb aires relativament  aflamencats i un bon desenvolupament. El sisè track de Tobias “The Effort” s’inicia amb el motiu principal a càrrec del baixista, melòdic i rítmic, a partir del qual sonen melodies i improvisacions. El novè track, de Gianni és un Choro dedicat a l’amic i gran pianista Albert Sanz, anomenat “Chorinho pra Albert Sanz”. I de similar i curta durada, inferior als dos minuts és el cinquè track també de Gianni anomenat “Punto Luz” interpretat a tot tren. En definitiva 11 composicions magnífiques d’aquest increïble quintet de joves músics que van compartir vivències a Brooklyn i d’on va sortir formació, projecte i disc.

Us proposo escoltat l’inquietant tema de Yago Vázquez anomenat...

8.- 728ing               (Y. Vázquez)          5m04s

Doncs i quina bona melodia de Vázquez en aquest tema inquietant per les notes de la mà esquerra del pianista i les del baixista. El so de Gianni és totalment identificable i és el qui primer ha fet el solo de saxo tenor. Podríem dir que per l’esquerra teníam a Gianni i per la dreta Tobias, al menys en aquest tema i quan tocaven junts. Una vegada feta l’exposició del tema i impro del nostre jove amic, ha estat el compositor al piano qui ha marcat un break rítmic i ens ha recordat les notes guia i motiu principal del tema. Ben aviat, i amb el Rhodes han canviat les tornes, i pel canal esquerra hem escoltat el diferent so i improvisació de Tobias Meinhart el qual ha desenvolupat el seu solo de manera “estripada” acabant el tema de cop. Magnífic tema per començar el programa d’avui on hem pogut escoltar els diferents colors dels dos saxos alhora que la seva concepció musical, l’un més melòdic, l’italo-català Gianni i l’alemany, Meinhart amb un punt més d’agressivitat.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Fèlix Rossy Quartet & Davis Withfield que serà el 14 de juny. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

Seguim amb un altre tema d’aquest magnífic quintet compost pel bateria Recabarren anomenat...

2.- Canción al licor de Ave          (R. Recabarren)      5m52s

I seguint el tarannà dolç d’aquest projecte, ens hem endinsat en la melodia del tema del bateria Recabarren. Els inicis han estat així, amb la melodia a càrrec dels dos vents presentant el tema per després, i amb la mateixa vitalitat rítmica, alhora que delicada sonoritat, ha estat el pianista Yago qui ha executat un bon solo tot i recordant-nos al final el motiu principal, tot just abans d’afegir-s’hi els dos vents i tots plegats a plena intensitat emotiva. Tobias, pel canal dret ha executat un preciós i inicialment delicat solo, per després també afegir-s’hi més “penya” i pujar el nivell de l’emotivitat recuperant el motiu principal. Amb en Gianni pel canal esquerra i la secció rítmica magnífica, i Tobias pel canal dret han anat desenvolupant el tema i la seva intensitat emocional arribant a unes cotes altíssimes acabant tots plegats i amb la darrera nota del contrabaix. Magnífic tema i millor desenvolupament de tots plegats amb una total compenetració.


Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

Seguim amb més música, i ara amb una composició de Tobias Meinhart tema anomenat...

6.- The Effort                    (T. Meinhart)          4m45s

I quin altre tema més ben trobat amb les notes del baix que marquen el motiu melòdic i rítmic i per sobre la melodia dels dos vents. Qui primer ha desenvolupat el solo ha estat Tobias pel canal dret, i sempre amb el magnífic suport de tota la secció rítmica. Les notes del piano semblen com gotes cristal·lines, i sempre el baixista marcant la base. Ben aviat s’hi ha afegit en Gianni pel canal esquerra amb la seva diferenciada i reconeixible sonoritat. Gran solo dels dos tenors, cadascun amb el seu personal llenguatge i sonoritat, l’un més melós i melòdic que l’altre, segons la meva percepció. Després, tots dos junts i amb la resta de companys de nou tornant al tema principal acabant-lo delicadament. Una molt bona composició de Meinhart seguint el tarannà del projecte, amb els temes a tempo mig, i composicions relacionades per la seva convivència a Brooklyn.

I acabarem aquest projecte amb el tema de Gianni Gagliardi primer track del disc i anomenat...

1.- La Fragoneta de Wayne        (G. Gagliardi)         5m21s

Doncs amb aquest molt bon tema de Gianni Gagliardi deixarem el seu projecte. Un tema on hem escoltat la flauta de Tobias al canal esquerra mentre que al central el so del tenor del compositor i amic nostre. Després de l’exposició del tema, i amb un punt de relax, hem gaudit amb la dolça sonoritat del tenor del compositor i per com ha desenvolupat el seu solo. El títol te la seva gràcia i jo diria que sembla recordar “La furgoneta de Wayne”, sense saber qui és aquest Wayne, tot i que podria ser el Wayne Tucker, trompetista americà que havíem vist al Jamboree i que de ben segur és amic de tota aquesta colla. Gran solo de Gianni per so i creativitat. Després, Yago al piano ha fet també una molt bona tasca, tocant com toca el piano amb un punt de percussió alhora que amb els acords. Després d’ell, els aires del sud amb palmes incloses ens han recordat que aquest tema té aquest punt de flamenc, la qual cosa hem escoltat en algunes parts melòdiques de les improvisacions dels músics. Gran tema de Gianni que ha acabat delicadament, al final, després d’haver passat per diverses etapes intenses emocionalment.

I després d’aquest magnífic projecte dels Brooklyn Aliens sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
.........................................
Gràcies Teresa per explicar-nos-ho tot de manera tant fresca i intel·ligentment.

I nosaltres seguim amb el projecte que em va cedir no fa gaire el gran flautista Fernando Brox, anomenat....


“SECRETO”
Fernando Brox Quartet

Editat per Underpool UNDP-023
I la col·laboració de Rizoma Records
Enregistrat per Jordi Vidal el 2017 a Estudi Laietana, Barcelona
Produït per Underpool

Fernando Brox, flauta
Toni Saigi, piano
Pau Sala, contrabaix
Andreu Pitarch, bateria

Totes les composicions són de Fernando Brox, excepte “Sophisticated Lady” que és de Duke Ellington.

Com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Underpool. https://underpool.bandcamp.com/album/secreto

El flautista Fernanado Brox ha editat el seu primer disc com a líder “Secreto”. Les 9 peces que formen aquest disc sorgeixen de l’experiència que el músic malagueny ha acumulat des de la seva arribada a Barcelona. Fernando Brox forma part d’una nova generació de músics inquiets i talentosos que treballen fort per trobar una veu pròpia dins del món del jazz i la improvisació. Prova d’això és la maduresa amb la qual els seus companys Toni Saigi, Pau Sala i Andreu Pitarch acompanyen en aquest treball a Brox on hi aporten la seva pròpia veu als vuit originals proposats pel flautista malagueny. Això ens deien els de Underpool.

Nou temes i prop d’una hora d’una magnífica música on la varietat de tempos enriqueix la proposta. La delicada balada de Duke, “Sophisticated Lady” i darrer track del disc iniciarà aquest camí slow vers els més ràpids. Una altra preciositat és el sisè track, i ara ja tota la resta de temes són del Fernando, “El poder de los corazones”. Amb el segon track, la “Lista de la compra”, Brox segueix en aquest entorn càlid, i de la mateixa manera en el quart track, que pel títol podria ben bé ser un homenatge a Wayne Shorter, tema anomenat “Shortera”. Amb el vuitè track, “Roman Romanosky”, hi ha una aproximació a l’avantgarde feta amb molta cura i maduresa. El setè track, “No hombre!”, es desplaça ben aviat rítmicament vers el swing, tot i començar amb ritmes així com trencats, per seguir amb varietat diverses de ritmes i tempo. El primer track anomenat “Beautiful people”, tema que circula també amb una picada d’ulls cap al jazz més contemporani. Amb el cinquè track, “Macoyero” segueixen els ritmes “trencats” a l’inici, per desplaçar-se vers el swing alhora amb que amb una gran interpretació de tots quatre, com en tots els temes. Per acabar aquest recorregut rítmic, el tercer track, “Tíbia y peroné”, Brox ens proposa el tema més vital de tempo i també amb un magnífic swing. Magnífic projecte de Fernando Brox, flautista malagueny que amb crec que dos o tres anys entre nosaltres, ha quallat de manera total en l’ambient musical de casa nostra, podent-lo trobar a les diferents Jam Sessions que s’hi fan alhora que en concerts diversos, i una altra proba fefaent d’això que acabo de dir-vos és aquest projecte enregistrat el 2017, o sigui un parell d’anys després que va arribar.

Comencem doncs amb les seves músiques, i ho farem amb una de les balades del projecte, anomenada....

6.- El poder de los corazones      (F. Brox)       6m36s

I quina delícia de tema per començar el seu projecte, i ves per on que a moments em recorda músiques de Wayne Shorter. I hem canviat els saxos per la flauta, una meravellosa flauta, la de Fernando Brox, flautista malagueny que ja porta un parell d’anys entre nosaltres. El dia que Ernesto Aurignac va presentar UNO a la Nova Jazz Cava hi érem, i vam gaudir molt del projecte de l’amic i gran saxofonista, però també vam veure un jove flautista que ens va enlluernar, i aquest era el Fernando. D’ençà llavors, el nostre heroi no ha parat d’evolucionar, de fer projectes propis i de col·laborar amb els d’altres músics, i d’anar a tocar a totes les Jam Sessions de la ciutat. El darrer descobriment que vam fer va ser veure’l tocant el trombó a 23 Robadors. El domini que té de l’instrument és abassegador, i ara em ve al cap un altre gran flautista, aquest de casa nostra que és un altre gran mestre, en Pablo Selnik. La composició que acabem d’escoltar és una preciositat i de quina manera tan delicada l’han acompanyat els companys, Toni, al piano; Pau al contrabaix i l’Andreu a la bateria. El líder i compositor ha iniciat la seva improvisació sense quasi notar-se el final del tema i aquet inici. I quin gust i fraseig que té alhora que control del so de l’instrument en tots els registres. Toni l’ha seguit, quedant ara el format de trio base, on tots tres semblen improvisar alhora, car no està massa clara la seva estricte aportació en funcions d’acompanyant. Preciós tema per endinsar-nos en aquestes noves músiques d’aquesta formació, composicions totes menys una del Fernando.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb una mica més de tempo i ho farem amb el tema anomenat...

8.- Roman Romanosky     (F. Brox)       4m49s

Doncs i quin tema i quina manera de passejar-se per diferents indrets, estils i demés meravelles. Ben aviat hem intuït les melodies apropades al Jazz més contemporani. La concepció del tema així ens ho ha mostrat. El so de la flauta, a vegades estripat, però sempre seguint línies musicals avant-garde fent-ho els companys de la mateixa manera. La flauta va ser un instrument tardà en el món del Jazz, essent-ne no gaires els qui la van utilitzar en aquells finals dels 50s del segle passat, entre els quals el gran Eric Dolphy també Yusef Lateef etc. Posteriorment ha estat un instrument que el toquen els saxofonistes la majoria dels quals han començat amb aquest instrument o amb el clarinet. I és que avui dia i ja fa temps, alguns músics són polinstrumentistes. Magnífica demostració de tècnica, de bon gust en el llenguatge complicat de l’avant-garde i un bon desenvolupament d’un tema amb un recorregut inicial curt, però que ells han sabut elaborar.


Nascut a Màlaga el 1988, té una llarga trajectòria dins el món de la música clàssica abans de dedicar-se plenament al jazz i la música moderna. Comença els seus estudis a l'edat de vuit anys a l'Ateneu de Màlaga i es gradua el 2010 en el Conservatori Superior de la mateixa ciutat, després d'haver finalitzat el Bachellor of Music al Royal College de Londres. Des de llavors estudia jazz i música moderna de manera autodidacta per col·laborar poc després amb músics com Ernesto Aurignac (formant part de la seva orquestra i gravant el disc UNO), Enrique Oliver, Julián Sánchez, Juan Galiardo o Javier Galiana. Fernando Brox ha compartit escenari amb músics com Perico Sambeat, Toni Belenguer, Dani Pérez, Ramon Prats, Martín Leiton, José Carra o Arturo Serra.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

Seguim amb el setè track del disc, amb tots els canvis rítmics possibles, en el tema...

7.- No Hombre!       (F. Brox)       3m07s

Doncs en aquest tema ens ha tornat a sobtar el Fernando per la composició, i per la seva execució. Un altre tema de caire modern, tot i que potser no tant com l’anterior on hem pogut constatar l’estat de forma dels acompanyants, concretament el del Toni Saigi en el seu solo. La melodia ha aparegut ben aviat i també els canvis rítmics i de tempo. El líder ha iniciat el seu solo després de la presentació del tema i canvis diversos. El pianista de Badalona ha seguit el tarannà del líder però amb el seu quasi sempre particular record a Monk, del qual n’és un confés devot. Després d’ell, hi han tornat amb el tema i canvis diversos acabant-lo de cop.

I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I acabarem aquest projecte amb el tema més viu, l’anomenat...

3.- Tíbia y peroné   (F. Brox)       4m41s

I de quina manera hem acabat el projecte de Fernando Brox Quartet, havent fet un curt recorregut per la seva música, primer recordeu amb una preciosa balada. Els temes posteriors s’han encabit en el Jazz més contemporani on les improvisacions han brillat per execució, tècnica i bon gust, i en aquest tema, amb un magnífic solo del baterista Andreu Pitarch. El tema ha mantingut un tempo viu des de l’inici i el final ha estat com l’inici, amb l’exposició del tema, tot i haver-lo encetat el baterista amb una curta intro. Un tema amb una estructura clara i on també s’intueix clarament el pont. El líder ha estat qui primer ha iniciat les improvisacions, fent-ho com en cada tema que l’hem escoltat amb un total domini de l’instrument i magnífica creativitat. En aquest tema hem pogut gaudir amb el bon fer del Toni al piano amb un llarg i magnífic solo que ha desenvolupat amb mestria. També el comencem a reconèixer per la seva particular pulsió i sentit rítmic alhora que bon gust en l’exposició de les seves idees. Després, el gran solo de l’Andreu i retorn a la melodia del tema i final, feliç. Magnífic projecte Fernando, magnífic projecte nois.

Des 2016, Fernando resideix a Barcelona, ​​on col·labora amb músics com Dimitri Skidanov, Aldo Cavigglia, Manel Fortià, Roger Gutiérrez, Juan Pablo Balcázar i Iván González, entre altres. El 2015 va obtenir el premi al millor solista amb Daniel Torres Quintet en el Concurs del Portón del Jazz, festival que se celebra a Alhaurín de la Torre, Màlaga. En l'actualitat lidera el seu propi projecte com a instrumentista i compositor, Brox Quartet, al costat de Toni Saigi, Andreu Pitarch i Pau Sala. A més a més forma part de diversos projectes a nivell nacional, com Chiva Quartet, de Juan Pablo Balcázar, al costat de Marco Mezquida i Juan Berbín. També col·labora en el projecte personal del percussionista i guitarrista gadità Carlos Cortés Bustamante i és col·laborador habitual de la Big Band de Martín Léiton.

Deixem el projecte de Fernando Brox Quartet i ara ja acabarem el programa d’avui amb el treball enregistrat en viu al Jamboree anomenat.....


“LIVE AT JAMBOREE JAZZ CLUB”
Tomàs Fosch Quartet
Editat per Tres Ceps       TC004
Enregistrat en directe al Jamboree per Leo Bianchi i alguns més.
Produït per Tomàs Fosch

Tomàs Fosch, piano
Gianni Gagliardi, saxo tenor
Tom Warburton, contrabaix
Jesse Simpson, bateria

Vuit temes i prop d’una hora de magnífiques músiques, temes propis i arranjaments, on també hi encabeix els diferents ritmes. Així és que hi podrem escoltar unes precioses balades com per exemple el tercer track anomenat “Nicolasa”. Una delícia de composició d’en Tomàs. També és així de preciosa la cançó de Vernon Duke, “Autumn in New York”. En el cinquè track hi ha una meravellosa balada amb un suau ritme i cadència, alhora que preciosa melodia, anomenada “Sé Louco” de Dorival Coymmi. El primer track, iniciat amb els aplaudiments quan sortien a l’escenari, és un tema original del Tom anomenat “Tashmanian”, magnífica composició amb una melodia que t’enganxa a la primera escolta. El tempo és mig i el ritme sembla un ternari simple força ben treballat per la base rítmica. Un altre dels estàndards és el preciós “Nobody Else Like You” del gran Jerome Kern, a tempo una mica més viu. El vuitè i final track és el tema que titula el disc “Solid Society”, també el més llarg. Tema a tot “swing” que clogué el concert enregistrat i que s’allargassà per les improvisacions i magnífiques interpretacions del quartet. Un dels magnífics arranjaments fets pel Tomàs és el “Gianni Steps” sobre el “Giant Steps” de John Coltrane. Igualment, i ja per acabar la repassada rítmica del projecte, el segon track “Dóna Li” sobre el “Donna Lee” encara no tenim clar si de Parker o Dives, tema a tope de swing i no sé si a 300 la negra com el que va fer Bird. Vuit temes on podrem gaudir d’unes grans interpretacions dels quatre membres de la banda, amb Tomàs Fosch com a líder i arranjador de tot plegat. Per cert, dir-vos que van venir a Sant Vicenç el 16 de març de 2018 tot i presentant aquest projecte que finalment ha vist la llum en format físic.

I com sempre, dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

Comencem amb la preciosa balada anomenada...

5.- Só Louco           (Dorival Caymmi)              5m18s

I de quina manera hem tornat a la calma amb aquesta meravella de balada amb tots els aires brasilers. Un tema súper conegut del cantautor brasiler Dorival Caymmi interpretat per infinitat d’artistes i que allà al Brasil és quasi tot un himne. Gianni ha estat qui primer ha fet la melodia amb la seva dolçor característica, i de quina manera li ha posat tot el seu sentiment en el so. I que dolçament l’han acompanyat, en aquest cas el trio base de piano, contrabaix i bateria, amb Tomàs Fosch, Tom Warburton i Jesse Simpson. El pianista ha brodat la seva improvisació amb delicada pulsió i bon gust, per deixar pas al saxo tenor italo-català Gianni Galgiardi. Aquest ha estat igualment genial amb el seu particular so, el qual reconeixem de manera immediata pel seu fraseig dolçament lligat i llenguatge jazzístic tant personal. Al final, i quasi sense donar-noes-en, hi ha tornat amb la melodia, amb la preciosa melodia.

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Seguim amb el primer track del disc, un magnífic tema compost per Tomàs Fosch amb el qual presumiblement van iniciar el concert, nomenat....

1.- Tashmanian      (T. Fosch)    6m58s

Els aplaudiments inicials semblen indicar que així van començar el concert al Jamboree, i l’enregistrament d’aquest disc en directe, amb tot el que això comporta de la immediatesa, de què, allò que estàs fent serà el que s’enregistrarà sense possibilitats de fer preses noves i escollir les millors, coses aquestes que es fan als estudis de gravació. La melodia feta pel saxo tenor ens situa en l’entorn del tema, un tant melancòlic, però d’una bellesa fora de dubtes. Una gran composició de Tomàs Fosch  que ben bé es mereix l’honor de ser el primer tema del disc. Gianni segueix desenvolupant l’estructura del tema en la seva reeixida improvisació, on ens mostra tota la seva tècnica, que per cert, ja hem escoltat en el primer projecte, el dels Brooklyn Aliens. El retorn a la part final de la melodia obra el pas al líder a fer la seva aportació. Abans però en Tomàs s’ha quedat a piano solo per millor situar el canvi melòdic i rítmic posterior. I sí, hi ha hagut un canvi rítmic, la qual cosa s’escolta en com va el bateria, de quina manera el segueix el Tom al contrabaix, i per com el mateix líder, compositor i pianista desenvolupa el seu solo. Una molt bona interpretació del Tomàs al piano a la qual segueix el retorn al tema. S’ha de recordar que aquest projecte el van presentar al Molí dels Frares que és on fèiem els concerts del Jazz Club La Vicentina l’any passat i una part d’aquest. Van venir, us ho recordo el 16 de març de 2018, on van presentar en primícia aquest projecte que finalment ha vista la llum en format físic. Un final delicat i melancòlic com és la melodia d’aquest preciós tema, i tant ben interpretat per tots ells. I a banda dels dos solistes, recordeu que tenim una base rítmica espectacular amb en Tom Warburton, contrabaix i Jesse Simpson, bateria.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.


Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguirem amb un altre tema del Tomàs, el que titula el disc i amb el qual varen cloure el concert si ens atenem a l’ordre dels temes en el disc....

8.- Solid Society      (T. Fosch)    10m53s

Doncs el tempo del tema ja l’hem intuït amb l’entrada que ha donat en Tomàs tot i els canvis rítmics posteriors. Un tema llarg de més de 10 minuts que per això aquest és un projecte enregistrat en viu, on els solos s’allargassen segons la situació anímica de tots plegats. El “walking” del gran contrabaixista americà Tom Warburton ens ha situat ja en el “swing” del solo de Gianni, també amb el “Ride” i “Xarles” de la bateria de Simpson. Un “solaco” increïble d’aquest mestre del saxo tenor, un dels més internacionals que tenim, pel munt de viatges que fa per tot arreu del món on el criden els seus amics per anar a tocar. Mentre estava preparant aquest programa veia que venia de Finlàndia on s’ha estat uns dies tocant per allà. Després del saxo, el líder ha desenvolupat el seu, en aquest un tema amb l’estructura típica de Blues de 12 compassos en els solos, tot i haver-hi alguns canvis diversos que ens l’amplien. Llarg i aplaudit solo del líder, al qual ha seguit el del contrabaixista americà resident a Sitges, Tom Warburton, aquest un dels magnífics músics de la “Berra” entre els quals d’altres com Martín Léiton, i una bona colla més. Magnífic solo de Tom ell sempre amb els aires més moderns del Hard Bop, com és l’essència d’aquest projecte. Després, Gianni ha donat pas als “dotzes” que han fet amb el baterista, car ja sabeu que el Blues té una estructura de 12 compassos. Tomàs al piano també els ha compartit amb el seu amic Simpson. Després, retorn al tema per així acabar-lo de nou. I és que el tema no té només 12 compassos i sí que ho hem constatat en els solos dels músics.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Acabarem el projecte de l’amic Tomàs Fosch i companys i programa d’avui....amb l’arranjament sobre el “Donna Lee” de Parker/Davis....que ell anomena....

2.- Dóna-li    (Parker/Davis arranj. T. Fosch)   7m24s

I pels qui seguiu aquest programa potser haureu copsat el clar regust a “Donna Lee” que té aquest “contrafact” que és com es diu això de fer un tema basant-se amb l’estructura d’un altre. En aquest cas, la melodia del tema de Parker/Davis l’hem reconegut ja a les primeres notes, i amb quin canvi de tempo ens l’han regalat. Magnífic arranjament del líder i pianista. Ben aviat Gianni ha desenvolupat el seu magnífic i quasi delirant solo per tempo, i sinó, escolteu el “walking” del Tom al contrabaix, i notareu que va a “tot tren”. De fet el solo del saxo tenor també segueix el tempo tot i que amb les notes més lligades i jugant amb els tresets i demés formes realitzades. El solo del líder segueix algunes frases de Parker d’alguns dels seus temes, i sempre incansable el contrabaixista de Sitges. Menys mal que en el seu solo ha abandonat el “walking” perquè sinó l’haurien recollit rebentat. Magnífic solo de Tom seguint perfectament l’harmonia del tema aportant però la seva part de nova melodia, la que ha desenvolupat en el seu solo. El baterista Simpson ha fet també un curtet i magnífic solo, acompanyat després per la resta dels seus amics, acabant el tema de cop.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui i us recordo que primer hem escoltat el projecte dels Brooklyn Aliens, que després hem escoltat el del Fernando Brox Quartet  i que hem acabat amb el del Tomàs Fosch Quarte enregistrat al Jamboree.

I us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, (amb nosaltres el 14 de juny) al Jamboree, La Traska Truska, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit i els dels músics que fan aquesta música que tant ens agrada, i que és el Jazz. Si poden ser discos de músics locals, millor.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |