Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs ja hi tornem a ser amb un programa dedicat a Fresh Sound New Talent, que ja tocava. Aquesta setmana podreu escoltar els projectes “Ben entrada la nit”, de Bill McHenry Trio. El del quartet Lucky Dog, “Live at The Jacques Pelzer Jazz Club” i el “Resilience” de Sebastien Julie Group, per tant, tindrem un trio, un quartet i un quintet i també amb un micro conte aquesta setmana a càrrec de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs comencem amb el trio de Bill McHenry i projecte anomenat....


“BEN ENTRADA LA NIT”
Bill McHenry Trio

Editat per FSNT 541
Enregistrat el 9 de novembre a 23 Robadors, #1, 2 i 3
Enregistrat el 10 i 11 de novembre a Underpool Studio, #4, 5, 6 i 7
Enregistrat i mesclat  per Sergi Felipe
Produït per Bill McHenry
Productor executiu, Jordi Pujol Baulenas

Bill McHenry, saxo tenor
Eric Revis, contrabaix
RJ Miller, bateria

I com sempre, dir-vos que al blog del programa penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de McHenry...

Doncs tal i com he comentat abans, aquest és un disc que es va enregistrar en dues tongades, consecutives però. Primer a 23 Robadors els tres primers temes, i tot seguit a l’Underpool Studio que Sergi Felipe te a Esplugues. Aquí enregistrar els 4 temes més curts de l’àlbum, i és que els del directe són tres temes que depassen àmpliament els 10 minuts cadascun arribant quasi als 15 en un d’ells. I això és el que passa en els directes, on no hi ha limitació de cap tipus i els solos de cadascun dels músics es poden allargassar. Tenim en conjunt un projecte amb balades, temes a mig tempo i algun de fast, cosa ideal per qui això comenta. O sigui que tenim la combinació perfecte de tempo i durades.

I Bill McHenry ens diu.......Des del començament de les meves associacions musicals amb Eric Revis i RJ Miller, al costat dels nostres deures professionals es va produir una ràpida amistat de la mena en què la performance es va unir a l'entorn social, i sovint continuem després a casa d'algú o a l'habitació d'hotel amb una conversació vital, informació compartida, riures i compartint música, pel·lícules o concert, i a mesura que anava passant la nit, tots els moments brillants van ser acceptats, i vam poder gaudir plenament de la dignitat de la bona companyia, com molts músics tenen i volen per sempre. Aquí tenim l'exemple d'allò que passa en la música. Aquesta és la gravació de les primeres notes (i darreres, fins ara) interpretades per Eric Revis i RJ Miller durant un parell de dies a la fascinant ciutat catalana on visc, Barcelona. Per a les nostres primeres 3 cançons, vàrem començar en un lloc de música en viu anomenat per la seva adreça -Robadors 23 - amb un públic en viu, i més tard, durant els dos dies següents, transitarem per la resta de l'àlbum a l’estudi d'enregistrament del saxofonista Sergi Felipe en els bonics turons que envolten la ciutat, i continuem bé a la nit, o en català que dirien "Ben entrada la nit".- Bill McHenry (de les notes de l'interior del llibret del CD)

Us proposo escoltar doncs un dels temes slow d’aquest projecte, enregistrat a Underpool, tema de Fred Ahlert i lletra de Roy Turk anomenat...

7.- Mean to me       (F. Ahlert & R. Turk)         4m31s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de composició ens han interpretat aquests tres mestres. Aquest és un tema del 1929 interpretat per milers de músics entre els quals les cantants Billie Holiday, Sarah Vaughan, i un llarguíssim etcètera. Però ja veieu, un tema del 29, època del Crac del 29, amb una preciosa melodia i harmonia, la qual escoltada ara mateix no sembla poder-la encabir en el taüt de les músiques obsoletes. I això és el que tenen aquestes cançons, atemporalitat, gràcies però per haver estat incloses a la terminologia dels “estàndards de Jazz”, i totes encabides en el “The Great American Song Book”. La sonoritat profunda del saxo de McHenry s’escau a la perfecció en aquesta melodia, mestre aquest de les més diverses maneres de tocar-lo i de tocar qualsevulla de les músiques. Té una personalitat i un fraseig molt característic amb gran control sobra les notes, fent notes llargues la qual cosa ens apropa al relax, a l’escolta relaxada, sobretot en les balades. El company contrabaixista Rives ha fet també un gran solo acompanyat pel baterista Miller, melòdic i amb pulsió rítmica, tot plegat amb un swing delicat des de l’inicia del tema i fins el final, després de retrobar la melodia principal i acabant-lo delicadament.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb un tema enregistrat en viu a 23 Robadors crec que tem del mateix McHenry anomenat..

2.- Dancin’, Ya’ll Come      (Bill McHenry)         14m58s

Doncs i quin tros de tema, llarg sí, però magnífic tema interpretat a tot swing en un concert que em vaig perdre per motius diversos. Sóc un fan d’aquest petit local del carrer Robadors on cada dia s’hi fa música en viu i tota d’ella del més alt nivell. Un espai on quasi tots els músics presenten els seus projectes més personals i a vegades amb assaigs en viu. Jo mateix n’he vist alguns com per exemple el que va fer Martín Léiton amb la seva Big Band tot i presentant el seu nou projecte, també de FSNT i que també va sonar en aquest programa. Bé, ja heu pogut constatar la mestria d’aquest saxofonista americà enamorat de la nostra ciutat i afegiria llengua, cultura i manera de ser nostra.

Tema situat en l’ona directe dels que va fer Sonny Rollins en aquest format que ell mateix es va encarregar de popularitzar, el de trio sense instrument harmònic. Quan la guitarra o el piano hi són, doncs dius què bé que hi siguin, però quan no hi són com és aquest cas, doncs no els trobes a faltar. Una apreciació meva al respecte és que el so és més net al no haver-hi els acords de piano o guitarra.

I si el solo de McHenry ha estat brutal, que sí, ha estat també gràcies a la base rítmica que fa que el Swing hi estigui present des de l’inici. El “Walking” del Rives ha estat increïble, persistent, constant, alhora que el “swing” del baterista Miller a base de “Ride i Xarles”. El contrabaixista ha estat qui ha seguit al líder i de quina manera més impressionant ho ha fet. Un solo rítmic, amb recursos tècnics on la pulsió domina alhora que la concepció de l’harmonia, cosa més complicada quan no hi ha suport d’acords de guitarra i piano. Després d’ell, Miller ha fet uns “vuits” amb els companys demostrant les “bones maneres” que atresora aquest baterista americà, com tots ells són. Després, un magnífic i llarg solo, també delicat solo a la bateria de RJ Miller per arribar després al final del tema, magnífic tema pressuposo que del líder Mc Henry.

I ara ja podem acabar amb un altre tema a tot swing i fast i presumiblement de Mc Henry anomenat.....

5.- John Daniel       (Bill McHenry)         3m32s

Doncs no sé què més podem demanar...després d’escoltar aquest magnífic trio. Senzillesa de combo a tres i quina música són capaços de crear. Ja he dit que escoltant-los em ve al cap les formacions a trio que Sonny Rollins va liderar amb un concepte musical més o menys igual a aquest. O sigui, que aquest és un projecte que sembla seguir la concepció musical dels trios liderats per Sonny Rollins, que no us vull pas confondre. Bill McHenry toca a l’estil Sonny Rollins, cosa innegable, però també amb la seva personal interpretació solista, força melòdica a vegades i sempre carregada de swing i recursos tècnics a l’abast dels mestres com ell és.  La base rítmica li ha donat el suport adequat, a tot swing, amb el “walking” de Rives i la pulsió imparable del baterista Miller i acabant de cop aquest magnífic tema curtet.

I deixem aquest projecte però abans podríem escoltar el  micro conte de Teresa Tuset....
.................................
Gràcies Teresa per com ens ho expliques sempre amb un punt d’ironia i sempre amb intel·ligència...

I seguim amb el projecte a quartet anomenat


“RESILIENCE”
Sebastien Joulie Group

Editat per FSNT 543
Gravat per Pierre Baudinathe a Trouillet Studios, 2017
Mixta de Nicolás CharlierDominat per Pieter De Wagter a Equus Studio, Bruxelles, Bèlgica
Produït per Sébastien Joulie
Productor executiu, Jordi Pujol

Sébastien Joulie, guitarra
Stéphane Moutot, saxos tenor i soprano
Pierre de Bethmann, piano
François-Régis Gallix, contrabaix
Charles Clayette, bateria

Totes les composicions de Sébastien Joulie excepte # 01 de Stéphane Moutot, # 05 de Thelonious Monk arranjades per Sébastien Joulie i Charles Clayette, i #09 de Brooks Bowman arranjada per Sébastien Joulie.

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del disc de FSNT..

Un projecte amb una hora llarga de música, increïblement interpretada amb tota la modernitat de l’actualitat per un quintet francès amb aires de Nova York.

I Fred Grand de Jazz Journal deia l’abril de 2017, que “la meva única exposició anterior a la música de Joulie va arribar a través del seu debut a Fresh Sounds, amb “Green Sounds”, de 2014, que va comptar amb el saxofonista nord-americà Walter Smith III. Un dels principals impulsors del Lió Jazz Collectif, el guitarrista d'aquesta banda, en aquest grup nou  reuneix a alguns dels seus col·laboradors habituals; tot i que ostensiblement és un assumpte europeu, els batecs del cor de la Nova York contemporània, sens dubte, es troben dins de la música del grup. Desplegant només el més lleuger joc de distorsió de la seva guitarra, Joulie té un so entre Adam Rogers i Kurt Rosenwinkel. El so del saxofonista Moutot posseeix una làmina adequadament robusta i expansiva, tot i que, habitualment, el de Bethmann, pianista, és més estel·lar car apareix freqüentment sempre ben acompanyat per la bateria subtil de Clayette i la permanent presència de Gallix al contrabaix.”

I ja sense més dilació, comencem amb la seva música en un magnífic tema amb tota la càrrega del Blues, compost pel líder i guitarrista Joulie, anomenat....

2.- Old Matters       (S. Joulie)               7m15s

I quin tros de tema per a començar aquest projecte. Tema que ha començat i ha seguit tota l’estona estona encabit dins de l’estructura del Blues, amb solos magnífics com el del contrabaixista Gallix. Seguint l’estela del Blues, el saxo tenor Moutot ha desenvolupat el seu amb un gust exquisit, i ja el swing ha aparegut tot i que delicadament. El so fosc de la guitarra del líder, ha seguit la seqüència bluesera, amb una delicada interpretació d’aquest molt bon guitarrista, i també compositor, en Sébastien Julie. Després, melodia del tema a càrrec del saxo tenor, amb els canvis harmònics de l’estructura i inici d’una seqüència amb mà esquerra de piano i contrabaix, força inquietant, la mateixa que la de l’inici, per així arribar al final d’aquest magnífic Blues, anomenat “Old matters”, o “vells afers”.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim una mica més mogudets, tot i que encara no massa, amb el tema de Monk arranjat per Julie anomenat....

5.- Green Chimneys         (Monk & Julie)                  7m26s

Aquest és un tema que Monk va enregistrar entre el 1967 i 1968 en un disc editat per Columbia i que va ser el magnífic “Underground”. “Green Chimneys” és el nom de l’escola que va atendre la seva filla Barbara, o Boo Boo, que va ser el mot que ell mateix li va posar. Tema iniciat per piano, la mà esquerra del piano primer, després la dreta, contrabaix i bateria, per ben aviat la A del tema interpretada pel saxo tenor, mentre que la B, o el pont, pel guitarrista ja a tot swing. Aquest ha estat qui primer ha desenvolupat els solos. En la seva magnífica intervenció el ritme ha canviat entrant el swing a vegades, crec que en el pont, per tornar de nou al ritme ternari complex. Amb aquest canvi de ritme s’ha trobat també el pianista, car la concepció del tema així és. Pierre de Bethmann ha fet també un magnífic solo, sempre molt ben acompanyat per l’incansable bateria. Al final, el saxo de Moutot ens ha situat en la A, després la guitarra al pont, retorn a la A, per acabar amb una mena de “Turn around” amb un solo estratosfèric del saxo tenor, magnífic l’Stéphan Moutot. Un retorn curtet a la A, per així acabar-lo de cop. Gran tema aquest de Monk i molt bon arranjament del Sébastien Joulie.


Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Evidencien un palpable sentit de la progressió musical, car la música de la Resiliència és estructuralment així com fluixa sense estar massa fixada. Els oients es veuen immediatament llançats a la voràgine amb una tonalitat ambigua i els tempos fracturats del primer track “Time Tabliod”. “Old Matters” paga un homenatge freqüentment revisionista a la tradició clàssica de la balada de jazz envoltada de Blues, amb una curiosíssima estructura diferenciada per una tensa i alhora alliberada i meravellos articulació, i “Massive Boozer” és un estrident blues que es dirigeix ​​directament a la jugular. El xat mecànic que sostenen Joulie i Clayette a les Xemeneies Verdes, “Green Chimneys” és tan encantador com inesperat. El tema final, “East Of The Sun”, “East” segons ells segurament per l’arranjament del líder, reflex de la portada de l'àlbum, està completament deconstruït i esclata amb un moment aparentment imparable.” I això van dir-nos des de Jazz Journal l’abril del 2017.

I ja acabarem aquest projecte escoltant el tema més potent del disc, tema del líder anomenat....

4.- Massive Boozer           (S. Joulie)               5m26s

I només de la manera com ha començat ja ens n’hem adonat com anirien els trets. Magnífica composició, la més post-bopper del projecte, amb un magnífic  Stéphane Moutot, saxo tenor, el qual ja ben aviat s’ha endinsat en la presentació del tema, en la A, per fer-ho el pianista en la B, primer i després ser el contrabaixista qui primer s’ha embrancat en la seva grandíssima improvisació. El saxofonista ha iniciat una inversemblant improvisació amb un suport increïble de la base rítmica, immensos tots dos, contrabaixista i baterista, aquest darrer amb uns canvis i swing remarcables. Gran solo a trio, com els que hem escoltat en el projecte anterior, tot i que potser el pianista deixi anar alguns acords solts. El solo del líder i compositor, més delicat i amb un so més net que els anteriors, més proper al so de Rossenwinkel i amb una molt personal interpretació de l’estructura ha estat força reeixit. Al final, guitarrista i saxofonista, a duet, repassen de nou la melodia del tema per acabar-lo més o menys delicadament.

Doncs deixem aquest projecte i endinsem-nos en el proper encara més sorprenent, i ben aviat que ho comprovareu.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I ja per acabar el programa d’avui, ens endinsarem amb la música més contemporània de les formacions d’avui amb el projecte “Avant Garde”......


“LIVE AT THE JACQUES PELZER JAZZ CLUB”
Lucky Dog

Editat per FSNT 542
Enregistrat en viu per Laurent Walgraffe el 7 i 8 de febrer de 2017 al Jacques Pelzer Jazz Club, Liège.
Mesclat i masteritzat per Antoine Polin al Vintage Panda Studio
Produït per Jordi Pujol

Frédéric Borey, saxos tenor i soprano
Yoann Loustalot, trompeta i fiscorn
Yoni Zelnik, contrabaix
Frédéric Pasqua, bateria

Un projecte on les composicions són compartides entre Borey i Loustalot.

Ens tornem a trobar amb un altre projecte sense instrument harmònic, ara però amb saxo i trompeta liderant els vents i els dos de la base rítmica. Més d’hora i quart de música original dels dos vents, amb 10 temes magnífics dels quals cadascun dels dos vents n’ha compost la meitat. Treball dedicat al jazz contemporani i més concretament al “Jazz Avant Garde” on no s’oblida però la tradició. Així és que ens trobem amb temes marcadament contemporanis i d’altres on el swing hi és de manera evident, tot i la modernitat de les composicions. Temes llargs, també, pel fet d’haver estat enregistrats en directe tot i que no tant com els que hem escoltat en el projecte anterior. Un projecte sorgit per a recordar el ja fa força temps desaparegut “Old and New Dreams” que va seguí l’estela de l’iniciat per Ornette Coleman allà per finals dels 50s.

I des de la pàgina web del disc,
ens diuen....

"El títol de l'última cançó pot proporcionar una pista. És possible que els nois es refereixin tranquil·lament a Antics i Nous somnis, “Old and New Dreams”, el quartet de Don Cherry, Dewey Redman, Charlie Haden i Ed Blackwell que buscava mantenir viu el so de l'original quartet d'Ornette Coleman, mentre el líder fundador es va dirigir a explorar les guitarres. És la influència més modesta i, en bona part, Lucky Dog sembla que estigui a la seva altura. En realitat, el que fan és prendre el so harmònicament obert i fix que Coleman va introduir en el jazz i tornar a connectar-lo a alguns antecedents encara més antics, per la qual cosa hi ha una sensació crua i gairebé atàvica d'aquests temes on l’aturada i l’inici hi són abastament. El swing enganyós de “Manzana Mood” captura l’oïdor habituat al “swing”, però el solo del compositor Loustalot és un model d'ordre i control, tot i que sembla ser un viatge sense destinació. De la mateixa manera, el seu company frontman Borey, que és un artista més naturalment exuberant, es mostra com si Coleman i Cherry, o Cherry i Redman, haguessin intercanviat personalitats musicals. Durant gran part del temps, Zelnik i Pasqua mantenen un comptador força regular, de tempo, però tots dos tenen la capacitat d'accelerar inesperadament a partir d'un o dos determinats compassos abans de tornar a posar els frens. És una habilitat deliciosament remarcable i s'afegeix substancialment a una seqüència sòlida i intel·ligent de música d'un grup que ja ha tingut el temps suficient per conèixer els moviments i els estats d'ànim per dins". Brian Morton Jazz Journal (maig de 2017)

Doncs escoltem un primer tema d’aquest magnífic i contemporani projecte compost per Loustalot anomenat...

2.- Manzana Mood           (Yoann Loustaslot)           9m04s

Doncs amb quin magnífic swing arrastradet hem començat aquest projecte molt relacionat amb el concepte “Avant Garde” tal i com ens ha explicat Brian Morton de Jazz Journal. Un quartet que ha volgut seguí l’aureola del comentat abans “Old and New Dreams” amb Redman, Cherry, Haden i Blackwell. I sí, el concepte hi és i sona com a tal. I altra cop sense instrument harmònic com fe també Ornette Coleman en els seus projectes inicials. Aquí el compositor Loustalot ha fet de Cherry, tot i que amb un so més melodiós i assequible, sense fer grinyolar cap de les notes. La base rítmica ha seguit quan ha volgut i s’ha avançat també d’igual manera, tornant ràpidament a lloc. Frédéric Borey ha endolcit amb la seva musicalitat, tot i que mica a mica s’han anat encoratjant a tibar endavant, i lo que he comentat de com es desplacen en el tempo baterista sobretot, i contrabaixista. Magnífic solo de Borey més encabit en el jazz modern i no tant en l’avant garde, apreciació meva. Els dos restants, contrabaixista i baterista, sí ens han situat en el “avant garde concept”, i potser més per com colpeja la bateria en Pasqua i no tant pel solo de Zelnik. Curiosament, en tornar la melodia tornem a sintonitzar amb el concepte “Avsant Garde” per la manera com son, així com amb una certa dissonància i línies melòdiques no massa habituals.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I seguim amb el darrer track del disc, tema de Frédéric Borey el que fa referència al quartet abans comentat dels “mostrus” americans, tema evidentment anomenat....

10.- Old and New    (F. Borey)     4m04s

Doncs sí que això és “Avant Garde” i del de veritat. Típica composició que recorda d’alguna manera les del mestre del “Free Jazz”, Ornette Coleman. Una estructura, perquè sí, té estructura tot i que no l’estàndard que d’altres vegades comentem, sobre la qual han interpretat la melodia els dos instruments de vent per després immiscir-se de ple amb els solos respectius. Però ai las, aquí tothom està fent improvisacions tota l’estona, o sigui que això de “normal” no en té res. Tema diria jo que fins i tot un tan divertit, o més aviat “trapella”, per melodia i per com aquesta melodia s’atura i torna a continuar. També per l’harmonia, la qual segueix una cadència que s’allunya de les habituals dels estàndards, tot i que sembla que al final hi ha resolucions a acords de tonals. Pasqua a la bateria ha fet una demostració també de com fer-ho, alhora que tots els altres, Borey, Loustalot i Zelnik, els quals han estat tota l’estona interpretant sense parar. De fet la melodia principal la han tocat els tres anteriors mentre Pasqua primer amb escombretes i després amb baquetes ha fet les seves impros inicials.


Old and New Dreams (Black_Saint / 1977) I comu si fos na reencarnació virtual dels primers conjunts de l’Ornette Coleman, la formació-cooperativa Old and New Dreams, va reunir el trompetista Don Cherry, el saxofonista tenor Dewey Redman, el contrabaixista Charlie Haden i el baterista Ed Blackwell per reinterpretar el repertori primerenc del mestre. Quan aquest primer àlbum va ser publicat el 1978 per ECM, els quatre músics van ser líders i més reconeguts amb els seus propis projectes; això potser expliqui la naturalesa intermitent de la seva consegüent col·laboració. La qualitat dels enregistraments del grup era uniformement alta. Amb la mort de Cherry i Blackwell els anys noranta, les col·laboracions, per descomptat, es van fer impossibles. No obstant això, la producció limitada però excel·lent de la banda és un complement important del treball que van fer sota el lideratge de Coleman a finals dels anys 50 i principis dels anys 60.
(Extret de la web de Chalie Haden i comentat per la gent de  AllMusic.com)

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I acabem projecte i programa amb el primer track del disc, tema de Borey anomenat...

1.- Knock Knock     (F. Borey)     7m21s

Doncs amb quin altra tros de tema que hem acabat, a tot “Avant Garde” i sense poder-vos endormiscar en cap moment. Magnífica composició de Borey i millors interpretacions de tots plegats. Si aquest va ser el primer tema que van interpretar en directe en l’esmentat club de jazz, déu n’hi do. Tot i que pel fet de ser el primer track, això no vol dir que fos el primer que van tocar. Comença així com de manera tímida el compositor i s’hi van afegint també aparentment tímidament, però ai las, durarà poc. El “tema” te dues parts diferenciades, la primera que fan els dos solistes a duet, i a tempo “normal” per dir-ho d’una manera, i després o entre mig l’altra part on el tempo del baterista sembla doblar-se i anar a tota hòstia. Després, i ja en les suposades improvisacions, els dos solistes desenvolupen tota la seva creativitat tocant a duet, mentre la base rítmica va a tot tren. Una demostració de control rítmic dels dos de la base rítmica, i de control melòdic i tècnic dels dos solistes fent una mena de téte a téte. Un moment de calma per a relaxar-nos una miqueta, moment en el qual Zelnik al contrabaix i Pasqua a la bateria han començat a volar a les més altes altures, i de quina manera més bèstia ho han fet. Al final, tots plegats han tornat a la melodia del tema per així acabar-lo ja definitivament.

I de quina manera hem acabat el programa d’avui, res a veure amb l’anterior dedicat al Jazz-Rock-Progressiu de l’editorial Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic. Doncs us recordo que hem escoltat un programa dedicat a Fresh Sound New Talent, amb els projectes “Ben entrada la nit”, de Bill McHenry Trio. “Resilience” de Sebastien Julie Group i aquest darrer del quartet Lucky Dog, “Live at The Jacques Pelzer Jazz Club” i amb un micro conte de Teresa Tuset. Espero de tot cor que us hagi agradat la proposta i la selecció de les músiques, com sempre, totalment diferents a les de la setmana passada.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs avui hi tornem amb un programa temàtic, amb la guitarra de nou com a protagonista, guitarra de jazz-rock-progressiu, però, dedicat a l’editorial Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic, i ho farem amb els dos projectes que em va enviar recentment i que són els d’en Dewa Budjana anomenat “Mahandini” i el de l’Stephan Thelen, “Fractal Guitar”.

I aquesta és la segona setmana del Judici al Procés on tornarem a constatar que ni la fiscalia ni l’advocacia, de l’estat, podran presentar cap prova convincent que pogués condemnar als nostres herois en un país democràtic amb separació de poders.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Comencem doncs amb el programa d’avui i ho farem amb el projecte anomenat..

“MAHANDINI”
Dewa Budjana

Editat per Moonjune Records   MJR 097
Enregistrat per Prashant Aswani a Steakhouse Studio, Los Angeles, CA, 24 de gener de 2018
Produït per Leonardo Pavkovic

DEWA BUDJANA - guitarres, paisatges sonors
JORDAN RUDESS – teclats
MARCO MINNEMANN – bateria
MOHINI DEY - baix, konnakol

Aparicions especials:
JOHN FRUSCIANTE: veu a "Crowded" i "Zone"
MIKE STERN: primer solo de guitarra a "ILW"
SOIMAH PANCAWATI: vocalista de "Hyang Giri"

Totes les composicions són de Dewa Budjana.

I com sempre, al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc...

Aquest és el darrer treball del magnífic guitarrista balinès Dewa Budjana, on ja heu pogut escoltar que compta amb genis de la guitarra com Mike Stern, la qual cosa ja ens pressuposa el nivell d’aquest àlbum pel que fa a instrumentistes. De les seves composicions ja en tenim coneixença, car, ja les hem escoltat en diverses ocasions i la d’avui només confirmarà el que ja sabem, que alhora de ser un gran guitarrista és així mateix un gran compositor.

Projecte aquest de prop de 50 minuts de música magnífica envoltada d’atmosferes balineses, de la illa de Bali d’on ell és i hi viu. Músic del qual li hem posat projectes anteriors amb col·laboradors tan il·lustres com  Jack DeJohnette, Peter Erskine, Vinnie Colaiuta, Antonio Sánchez, Txad Wackerman, Gary Husband, Tony Levin entre molts d’altres.

Escoltem per començar el programa la preciosa balada anomenada...

4.- Jung Oman       (D. Budjana)           6m52s

Doncs ja heu pogut constatar que estem situats en un món musical diferent del de la setmana passada. Amb aquesta preciosa cançó, però, és l’avantsala del que vindrà properament. El Jazz-Rock-Progressiu serà el protagonista i amb aquesta preciosa melodia encara no ens en fem càrrec, però no patiu, o sí, que aviat ens hi posarem. Tot i ser instrumental, aquest tema, n’hi ha un parell de cantats per John Frusciante, magnífic cantant i també omplint amb la seva guitarra la coda “Zone”, un dels dos temes que canta. Tema inquietant, amb una melodia d’una gran bellesa i que segueix tota l’estona el suau ritme marcat pel baterista Minnemann. El canvi harmònic, a la B, o el pont, és preciós, tot i no ser un tema amb estructura estàndard de 32 compassos, té una estructura que ben aviat podem copsar. I com ha estat el delicat so de la guitarra acústica del líder, meravellós, dolç. Quasi sense adonar-nos-en, ell mateix ha agafat les regnes de la elèctrica per seguir enlluernant-nos amb aquesta preciosa harmonia. El final és immens per la seva senzillesa aparent i per això mateix també, grandesa.

“Mahandini” segueix l'estrena de l'àlbum doble “Zentuary” aclamat per unanimitat el 2016 i que es va gravar en una sessió d'un dia a Los Angeles. Aconsegueix el que ja és habitual per al guitarrista, canviar el seu line up, o sigui la formació, cada vegada i escriure magistralment música que sempre sembla adaptar-se perfectament a cada nou músic a càrrec. Aquesta vegada dirigeix ​​un potent quartet de so que comprèn el teclista Jordan Rudess que forma part de Dream Theater i Liquid Tension Experiment, el reconegut bateria Marco Minnemann amb projectes com els The Aristocrats, Steven Wilson, Joe Satriani, Adrian Belew, Trey Gunn, The Mute Gods i l'estrella baixista Mohini Dey músic que ha tocat amb Steve Vai. En el disc hi ha convidats de la llegenda del rock com, John Frusciante (Red Hot Chilli Peppers), el veterà de la guitarra de fusió Mike Stern (Miles Davis, Blood, Sweat & Tears, Billy Cobham, Jaco Pastorius) i per la vehement veu de la cantant indonesia Soimah Pancawati.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Us proposo escoltar una meravella de tema on hi canta una magnífica cantant del seu país anomenada Soimah Pancawati en el tema anomenat...

3.- Hyang Giri         (D. Budjana)           7m44s

Doncs déu n’hi do quina meravella de tema i quina més increïble veu. Soimah ens ha impressionat d’allò més ja als inicis del tema amb una veu aguda que arriba fins el cel, amb tota probabilitat, alhora que súper afinada i d’una bellesa colpidora. El tema té uns canvis increïbles, car, després de la veu de Soimah, el guitarrista i líder fa un recorregut circular increïble. El tros cantat a cors, i també amb la veu de la cantant és certament impressionant, i després, els solos, i primer el de la guitarra de Dewa Budjana que ha sonat personal, súper modern, amb estris electrònics que en modifiquen el seu so tot i que no massa. Demostra ser posseïdor d’una més que depurada tècnica, de fet, el tracten, el tractem com a virtuós de la guitarra elèctrica en aquest estil. Els companys no li van gens lluny i així és que hem pogut escoltar uns solos magnífics del pianista Jordan Rudess i també del baixista Mohini Dey, primer en solos i després en “vuits”. Al final la veu de Soimah ens ha tornat a situar en el principi del tema per així encarar tots plegats el final. Meravella de tema.

Els àmbits balinesos s'alternen amb una estreta i intricada unió de guitarra i teclat, mentre que nosaltres ens veiem elevats a un meravellós món amb la veu de Soimah Pancawati. La cantant tradicional d'Indonèsia és una estrella del seu país i actua en programes de televisió vistos per quasi milions de persones. La seva aguda veu aguda afegeix una capa de misteri mentre que la banda explora sense parar nous límits. "El títol Hyang Giri prové de Ring of Fire", diu Dewa Budjana. Aquestes són les muntanyes que envolten el lloc on vivim. Últimament vam tenir erupcions freqüents a Sumatra, Java, Bali, també a Lombok o Flores, i jo li vaig posar el títol a aquest tema, “Hyang Giri”, a qui el Déu Shiva confia la responsabilitat de controlar la muntanya, ens diu ell mateix.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Us proposo escoltar el tema que titula l’àlbum...

6.- Mahandini         (D. Budjana)           8m17s

Doncs ja heu pogut copsar quina melodia més inquietant, a moments, i d’una gran bellesa en tots els moments. Quina força melòdica i rítmica que té aquesta música, i és que el Jazz-Rock-Progressiu és això: melodies aixoplugades per un substrat rítmic impressionant alhora que magnífiques interpretacions solistes. En aquest tema ho hem tornat a constatar després de la seva llarga presentació de més de dos minuts. I sí, hem constatat de nou el gran solo de Mohini Dey sustentat per l’implacable ritme frenètic del baterista Marco Minnemann. Però és que el solo del ara teclista Jordan Rudess també ha estat impactant. Després d’ells, la guitarra de Budjana amb uns acords immensos ha donat pas al seu increïble solo. Quina delicadesa en les seves interpretacions, tot i tocar una guitarra elèctrica passada per mil i un pedals. Al final, un lick dels companys ha permès fer un grandíssim solo al baterista Minnemann per així acabar el tema.

Dewa Budjana té una trajectòria de 30 anys de carrera com a principal compositor i membre de la banda Gigi, icona del Rock amb best sellers en el seu país d'origen, Indonèsia. Dewa ha editat 10 enregistraments en solitari que li van fer guanyar un elogi cada vegada major per la crítica de jazz-progressiu mundial. El llançament de l'àlbum internacional “Mahandini” es troba sota la supervisió del visionari productor de MoonJune, Leonardo Pavkovic, que va actuar com a mentor de Dewa durant la seva expansió a un públic més ampli en l'última dècada. El títol Mahandini prové de dues paraules, Maha & Nandini: Maha significa “gran”, i Nandini significa "el vehicle que porta el déu Shiva" en indi. L'ús d'aquesta paraula com a nom d'aquest àlbun va donar com a resultat un bon signe, em va semblar que tenia un gran vehicle per a la meva música. Vaig tenir sort!, ens diu ell mateix.

I acabo aquest projecte amb el tema on hi col·labora Mike Stern amb el primer solo de guitarra, tema anomenat...

5.- ILW         (D. Budjana)           6m39s

I quin impressionant tema per acabar el projecte de Dewa Budjana. Una melodia força ben trobada que s’enganxa fàcilment i ben aviat ja la podríem cantar. Però és que el “pont” és encara molt més preciós. Gran tema que ben aviat deixa pas al solo del gran guitarrista Mike Stern. I és que aquest “mostru” és un guitarrista de Jazz americà que ha tocat amb gent com Miles Davis, Stan Getz, Jaco Pastorius, Joe Henderson, Jim Hall, Pat Martino, Tom Harrell, Arturo Sandoval, Tiger Okoshi, Michael Brecker, Bob Berg, David Sanborn, Steps Ahead, Brecker Brothers entre molts altres. Mestre i dominador del llenguatge jazzísitc alhora que el del Rock, el del Blues, etc. Tot un màster de la guitarra que ha acceptat la invitació per a tocar en aquest projecte de Dewa Budjana. La seva col·laboració en aquest tema és esclatant, i podríem dir que puja en termes generals tot el projecte al més alt nivell. El primer solo l’ha realitzat ell, i ens ha deixat bocabadats per tal i com l’ha fet. Aquestes pujades amb escales inversemblants i a tota hòstia al més alt clímax, han estat meravelloses. Però és que després d’ell, i també a la guitarra, el líder del projecte ha desenvolupat el seu i quasi que podríem dir que no s’ha notat ni un canvi significatiu tot i indicant-nos el nivell de Budjana, equiparat al del gran músic americà, Mike Stern. Impressionant tema per acabar el projecte de Dewa Budjana.

Doncs deixem aquest magnífic projecte de Dewa Budjana i ara sembla un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente..
............................................
Doncs gràcies Carmen per com ens ho has dit, per com sempre ens ho expliques, així de delicadament.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara acabarem el programa amb un altre magnífic i també inquietant projecte, el del guitarrista Stephan Thelen, projecte anomenat...


“FRACTAL GUITAR”
Stephan Thelen
Editat per Moonjune Records   MJR 096
Enregistrat en diversos llocs d’Europa i Amèrica del Nord, entre l’agost de 2015 i abril de 2018.
Produït per Markus Reuter & Stephan Thelen
Productor executiu Leonardo Pavkovic per a Moonjune Records.

Stephan Thelen, David Torn, Markus Reuter, Henry Kaiser, Jon Durant, Bill Walker, Barry Cleveland, Matt Tate, Andi Pupato, Benno Kaiser i Manuel Pasuinelli.

Hi ha tota aquesta colla de músics que toquen en diferents temes, o sigui que a cada tema que us posi us en comentaré la formació.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Moonjune Records....

Aquest és un disc amb cinc temes i amb una hora i vuit minuts de música, la qual cosa vol dir que hi ha temes molt llargs amb més de 18 minuts de música i que els dos més curts són nou minuts, minut amunt, minut avall.

El guitarrista i compositor Stephan Thelen llançà el seu àlbum debut per Moonjune Records i a tot el món el 18 de gener de 2019. És un àlbum instrumental i post-progressiu coproduït per Markus Reuter (Stick Men), amb aparicions de convidats de molts dels principals guitarristes elèctrics com David Torn, Markus Reuter, Henry Kaiser, Jon Durant, Bill Walker, Barry Cleveland i Matt Tate, així com els bateristas / percussionistes Benno Kaiser, Manuel Pasquinelli i Andi Pupato. Stephan Thelen, nascut suís i americà, actualment, és un músic que composa, produeix i interpreta música al voltant del rock, el jazz, la música experimental i la música clàssica. El seu principal projecte actual com a líder, guitarrista i compositor és la banda sonora Sonar, que ràpidament ha guanyat reputació internacional per crear una combinació única de música que fusiona un concepte mínim rigorós amb el poder d'una banda de rock i la sensibilitat d'un combo de jazz.

Escoltem el tema que titula el disc...

3.- Fractal Guitar    (S. Thelen)             9m21s

En aquest primer i magnífic tema hem tingut a Markus Reuter, guitarra tàctil U8 i paisatges sonors; Barry Cleveland, atmosferes de guitarra; Matt Tate,  guitarra tàctil U8 fent de baix elèctric. Andi Pupato, percussió; Benno Kaiser, bateria; Stephan Thelen, guitarra fractal, bucles granulars. Doncs ja heu escoltat quina altra delícia per començar el projecte de Stephan Thelen, rodejat de companys guitarristes i estris diversos encabits en la més actual modernitat. Doncs partint d’una motiu repetitiu, Thelen ha anat desenvolupant el simple tema, i aquest qualificatiu no és despectiu, car sovint en la senzillesa hi trobem vertaderes obres d’art, com és el cas. Una delicada composició sense cap escarafall de solos i sí amb una bona conjunció de tots els intèrprets. Bé, a l’Stephan se l’escolta a la guitarra però sembla en permanent tasca de col·laboració i la d’omplir els espais de la resta amb la seva guitarra. Em sembla un bon tema per a començar aquest projecte d’aquest guitarrista nascut a Suïssa i ara americà.

Fractal Guitar presenta un tapís atmosfèricament dens i polirrítmic per al qual Sonar és conegut, però se centra molt més en les  possibilitats sonores i ambientals de la guitarra elèctrica. En el llibret interior del disc, Stephan Thelen escriu: "Després d'uns quants anys de tocar sense efectes electrònics a Sonar, a part de la reverberació, vaig sentir l'impuls de compondre i gravar algunes peces en què els efectes eren una part integral de la música. Vaig voler utilitzar especialment un efecte que havia treballat abans de Sonar, i que jo anomeno "Fractal Guitar": Aquest és un retard rítmic amb un nivell de retroalimentació molt elevat que crea patrons de retard en cascada en temps parcials com ara 3/8, 5/8 o 7/8. L'altre desig que tenia era treballar i divertir-me amb alguns dels molts grans guitarristes que he conegut al llarg dels anys, i així crear un àlbum incloent-hi algunes de les possibilitats més antigues del més misteriós i atractiu i eclèctic de tots els instruments, la guitarra elèctrica."

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

Escoltem ara el tema més llarg del disc....anomenat....

1.- Briefing for a descent into hell                    (S. Thelen)             18m37s

Doncs en aquest llarguíssim tema hem tingut a David Torn, guitarra elèctrica i loops en viu; Markus Reuter, guitarra tàctil U8, paisatges sonors; Jon Durant, cloud guitarra; Matt Tate, guitarra tàctil U8 fent de baix; Manuel Pasquinelli, bateria i Stephan Thelen, guitarra tritonal i fractal. Doncs la reiteració ens ha tornat a colpir, car la persistència sovint crea un ambient meditatiu adequat per a l’oïdor i també pels músics participants immiscint-los en una determinada atmosfera idònia per a la creació. I així és que els diversos guitarristes ens han meravellat amb les seves intervencions i el tema, de manera global, és una joia de la creació, per com, i a partir d’una reiterativa base rítmica, s’hi van afegint els diferents solistes amb els seus diversos efectes. Quan sembla que ja s’hauria d’acabar el tema, sorgeix un altre guitarrista amb els seus efectes estratosfèrics per omplir amb més musicalitat l’espai sideral. La Touch Guitars U8, una guitarra que es toca colpejant les cordes per dalt, per sobre el mànec, i no de la manera habitual amb púa i prop del pont i que en aquest disc utilitzen com a guitarra o com a baix elèctric, amb el so característicament percussiu. El final va apareixent dolçament i sí que l’intuïm, després de tota la creació anterior de 17 minuts i mig, acabant el tema delicadament amb els efectes adequats.


I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I acabem aquest increïble projecte amb el tema anomenat....

5.- Urban Nightscape                  (S. Thelen)             minut 12m35s

I en aquest tema hem pogut escoltar a David Torn, guitarra elèctrica i loops en viu; Markus Reuter; guitarra tàctil U8, paisatges sonors; Matt Tate, guitarra tàctil U8 fent de baix elèctric; Benno Kaiser, bateria i Stephan Thelen: guitarra fractal, orgue i samples. Un altre tema aquest que ens ha sorprès i del qual he obviat la part final, un llarg epíleg que va decreixent delicadament que s’allarga alguns minuts en una altra reiterativa pulsió a base dels loops esmentats de la mà de David Torn. I com els sons de les dues guitarres inicials les escoltem nota a nota per canals diferents, ampliant-ne l’efecte d’espai del concepte estèreo. Després, han intervingut la resta de músics, bateria, baix elèctric, orgue i guitarres diverses en una altra persistent pulsió rítmica i sònica. Ben aviat han aparegut els solos d’un altre mon, els de les guitarres i demés estris inversemblants. Magnífic treball aquest el de l’Stephan Thelen, el de les seves composicions però també el fet d’haver convidat a tants mestres de les cordes electrificades. El resultat global és espaterrant, extra-atmosfèric, que ens imbueix en cadascun dels temes d’un tarannà d’inquietud, de robòtica, d’éssers automatitzats, d’intel·ligència artificial. En fi, un projecte que us recomano aconseguir, cosa fàcil, només entrant a la web que us he comentat abans, la d’aquest disc, una web bandcamp on el podreu escoltar i descarregar, alhora que llegir-ne, en anglès, tota la informació. De la mateixa manera podreu fer-ho amb el disc anterior de Dewa Budjana.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Doncs deixem aquest projecte i programa d’avui dedicat a Moojune Records i recordeu que hem escoltat dos dels seus més recients projectes, primer amb el guitarrista Dewa Budjana i el seu “Mahandini” i acabant amb aquest magnífic “Guitar Fractal” de Stephan Thelen. Espero de tot cor que us hagi agradat la  música seleccionada de la proposta d’avui dedicada al Jazz-Rock-Progressiu. Abans d’acomiadar-me definitivament, recordar-vos que convindria que anéssiu a veure i escoltar música en viu, com a principal manera de recolzar la música i el jazz, minoritari, de manera particular, i que també seria bo que podríeu adquirir discos, CDs i vinils anant a les diverses botigues que teniu a disposició o fent-ho per internet, de manera molt més fàcil i còmoda.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |