Programa 389: Manolo Pereira, Álvaro Vieito, Alejandro Doñágueda i Pol Omedes, dimecres 11 de desembre de 2019
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
I abans de començar
deixeu-me que us digui que aquest dissabte 14 de desembre, a les 19h de la
tarda, farem el concert organitzat pel Jazz
Club La Vicentina, i encara al Molí
dels Frares, on comptarem amb un
quartet vingut de Málaga liderat pel
vibrafonista Javier Navas que ens presentarà
el seu projecte “Fresh Start” que ja
va sonar a Jazz Club de Nit.
L’acompanyaran Juan Galiardo, piano;
Bori Albero, contrabaix i Dani Domínguez, bateria. Entrada gratuïta en un
esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH.
I ja entrats en el
programa d’aquesta setmana, dir-vos que comptarem amb 4 projectes de lo bo i
més actual del jazz d’autor que es fa a la península. Podreu escoltar una
autoproducció i darrer projecte del guitarrista sevillà Manolo Pereira, “Equilibrio” en format de trio. I seguirem amb més
guitarres, la del gallec Álvaro Vieito
i el seu disc ”Devayu” a quartet.
També escoltarem el disc del saxofonista saragossà Alejandro Doñagueda i el seu projecte anomenat “Ayyub” en formació de quintet, també autoproduït. I acabarem el
programa amb el darrer disc del trompetista català Pol Omedes, el seu “Bon
Viatge” editat per l’editorial The Changes
muntada per ell i més valents i valenta, com l’Irene Reig. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Un programa com el
d’avui, amb quatre discos i també quatre temes per disc, ha resultat sortir
molt més llarg del normal, amb tots els textos i biografies i informació sobre
locals i discogràfiques, o sigui que he hagut de suprimir tota aquesta
informació en l’àudio però no com a textos en el blog, o sigui que tots els
podreu trobar allà.
Sense més preàmbuls,
comencem ja amb els projectes d’avui i a qui primer us proposo escoltar és al
guitarrista guitarrista sevillà.....
“EQUILIBRIO”
Manolo
Pereira
Editat
per Blue Asteroid Records
Enregistrat
a la tardor del 2019
Produït
per Manolo Pereira i Blue Asteroid Records
Manolo
Pereira, guitarra elèctrica
Fran
Real, baix elèctric
José
Gómez, bateria
Totes les
composicions són de Manolo Pereira.
I ens diuen des del
web de l’editorial què...el disc està compost per 9 temes que van des d'un
swing ortodox a altres formes més obertes amb matisos de world music i música
popular. Calidesa de moments propers a la bossanova, pinzellades funk,
passatges introspectius i emotius. El jazz és el punt de trobada dels tres
components pel que fa al desenvolupament formal i conceptual de la música. La
recerca del lirisme melòdic, el joc dinàmic i la interacció i complicitat que
s'estableix entre els seus components porta a
una sonoritat personal allunyada del concepte clàssic de trio de jazz.
I jo afegiria que
dels 9 temes hi ha quatre temes encabits en els tempos més slow, com és ara el
curtet i 8è track, “In alcanzable”, a guitarra sol. El 9è “Mioquimia” és també
una delicada composició un tant inquietant, sobretot pels inicis, esdevenint posteriorment
de tarannà melancòlic. El 4rt track “Algo/Nada especial”, és igualment una
càlida composició, delicada, i a tempo slow també. El 2n track Óbuda, té un
groove delicat que ben aviat t’enxampa. Amb “Hipocampo”, 7è track ens situem en
una bossa força delicada de tempo mig i amb tot el Groove del món. El 3r track
“Tren a Godollo”, tot i iniciar-lo amb una intro molt delicada a guitarra sol,
esdevindrà quelcom més delicat sí igualment, però amb una mica més de vivacitat
rítmica, marcada pel propi baterista. El 6è track “Paseos” fa una clucada d’ull
a un tema “pop” que tothom havia ballat, aquell tema de Michael Jackson tan famós. I el 1er track “El Mirón”, té un tarannà
rítmic més potent també per com el baterista manega els seus estris, tot i
tenir un punt de bossa en el ritme, a moments. I el 5è track “Habitaciones” és
clarament el més viu, el més swingat i jazzy ja des dels inicis i també pel
posterior swing i walking del baixista en el solo del líder.
Doncs després
d’aquesta repassada rítmica dir-vos que el blog us posaré els enllaços a les
pàgines web del músic i editorial:
Comencem ja amb les
seves músiques, i ho farem amb la preciosa “bossa” i el tema anomenat....
7.- Hipocampo (Manolo Pereira) 4m19s
Doncs de quina manera
més delicada hem començat el programa d’avui, així, amb aquest primer tema del
guitarrista sevillà Manolo Pereira i
el seu “Hipocampo”. I és que aquesta quasi balada a mig tempo i ritme de bossa
és una preciositat, per la melodia però també pels canvis i breaks que té. Una
vegada feta l’exposició del tema, el líder ha iniciat la seva molt bona
improvisació amb un estil força personal amb referències possibles de
guitarristes de l’ona Barney Kessel per parlar d’un que també va tenir un lligam
evident amb les músiques del Brasil.
I és que em recorda el seu àlbum “Autumn
Leeves” i el seu “Corcovado”, interpretat amb la mateixa suavitat. I sí, el
guitarrista sevillà ens ha acaronat delicadament amb la seva improvisació
mostrant-nos unes “bones maneres” com a solista alhora que com a compositor.
Els dos de la base rítmica li han donat però tot el seu suport, sobre el qual,
el líder ha planejat dolçament amb la seva interpretació, que ha durat tot el
tema. Molt bon tema per començar el programa d’avui, crec jo.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Nascut a Sevilla. Des de l'inici de la seva
adolescència sent un gran interès per la música i la guitarra en concret, la
qual cosa el fa iniciar-se en el món de les sis cordes i començar a tocar en
grups de rock. Enregistraments i actuacions en directe que van desembocar en la
composició i gravació d'algunes capçaleres per a programes de TV. A partir del
descobriment del jazz, el seu interès i
formació contínua en el Conservatori de
Sevilla i el Taller de Músics de
Madrid en estades temporals a la capital madrilenya. Al mateix temps que
forma part de grups de música popular recorrent la geografia andalusa.
I seguim delicadament
i amb una mica més de tempo amb el tema anomenat...
6.- Paseos (Manolo Pereira) 5m54s
I sí, esteu pensant
el mateix que jo, que hem escoltat trocets del “Billie Jean” de Michael Jackson, bàsicament per les
dues notes del baixista i pel beat del baterista. Doncs ja podeu escoltar de
quina manera més dolça ens acaronen les músiques d’aquest subtil i delicat
guitarrista sevillà. Però el programa donarà d’altres possibilitats i ritmes i
serà divers car no oblideu que tenim tres projectes més. Tot i la dolçor, el
tempo hi és i ens el marquen el bateria i les dues notes del tema de Jackson com a referència bàsica. El
compositor s’ha basat amb aquest motiu rítmic amb les dues notes del “Billie
Jean” per a desenvolupar el seu tema, i entremig hem pogut escoltar el magnífic
solo del guitarrista, Pereira el
qual se’ns ha mostrat de nou precís, amb una interpretació força acurada en la
seva improvisació i la mateixa càlida sonoritat, el posterior solo del baixista
ben recolzat pel baterista, i després el solo del baterista, molt curtet, que
ha donat pas de nou al tema per així acabar-lo delicadament. Una altra reeixida
composició d’aquest guitarrista sevillà, el qual alhora atresora una molt bona
tècnica a la guitarra elèctrica.
Arran d'estudiar amb
el mestre Fran Mazuelos és quan la
seva visió de la música, del jazz,
l'harmonia i la creativitat pren una altra dimensió i el seu nord musical i
personal giren 180 graus. Després d'un fugaç viatge a NYC és quan s'inicia en un projecte més personal que inclou la seva
visió i música original. Ha rebut classes magistrals amb John Scofield, Kurt Rosenwinkel, Julian Lage i Al Di Meola entre d'altres.
I encara amb més
música d’aquest guitarrista sevillà amb el 1er track i tema...
1.- El Mirón (Manolo Pereira) 5m29s
Doncs amb aquest tema
hem assolit un nou estadi musical i rítmic, sobretot per com el bateria manega
el ritme i toca la seva bateria. Tot i això, el so de la guitarra del líder és
igual de controlada, de dolça, essent aquest el seu tarannà en tots els temes
del projecte. Dit el que acabo de dir, sí, però hi ha un però i és que el tema
en qüestió em sembla que fa una passa endavant pel que fa a concepció i també
per la seva interpretació. És interessant però que segueixi el mateix
plantejament interpretatiu, el de tocar notes llargues mentre el ritme va
doblat respecte a ell. Passa també que després del tema, la calma ha aparegut
pel que fa al bateria, tot i desenvolupar el líder el seu solo amb moments
diversos pel que fa al fraseig. Un bon solo, amb una gran demostració pel que
fa al domini de l’instrument, alhora que fet amb molt bon gust, recuperant
posteriorment el tema i acabant-lo de cop, aquest “Mirón”.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I acabarem el
projecte de Manolo Pereira amb el
4rt track anomenat..
4.- Habitaciones (Manolo Pereira) 3m22s
I amb aquest tema més
vital de tempo hem acabat la presentació del projecte de Manolo Pereira, guitarrista de Sevilla
el qual ens ha mostrat el seu món musical amb aquest el seu trio MP Trio, alhora que també ens n’hem
adonat de com sona de net i pur aquest trio de guitarra, baix i bateria. Un
tema farcit de Groove, com també els temes escoltats, i tot i la diversitat de
tempos, dir-vos que el Groove sempre hi ha estat present. En aquest, fins i tot
el Swing també l’hem gaudit, i per això el “walking” del baixista. Aquest
mateix ha fet un curtet i bon solo, de la mateixa manera que ho ha fet el bateria,
el qual ha donat pas de nou al tema a càrrec del líder, per així acabar-lo, més
o menys com l’han començat, tot i fer-ho amb una repetició dels acords finals,
que l’ha arrodonit. Manolo Pereira,
amb la seva guitarra, a pèl com es diu de manera habitual, sense cap ni un
afegitó d’efectes ni pedals, se’ns ha mostrat com un molt bon guitarrista, tot
ell encabit en la tradició dels mestres que ell ha escoltat i dels quals ha
aprés tot això que li hem escoltat.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
I sí, deixem aquest
magnífic projecte i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
.......................
Gràcies Carme per situar-nos sempre en el
context de les músiques del programa, car ben aviat escoltarem les músiques de
les quals ens n’has fet un tastet poètic.
I nosaltres seguirem
amb un altre líder guitarrista i projecte, on notarem un canvi estilístic però
també de sonoritats, i ara és el guitarrista gallec i el seu...
“DEVAYU”
Álvaro
Vieito
Disc
autoproduït
Enregistrat
a Galícia,
Álvaro
Vieito, guitarra elèctrica
Javier
Ortí, saxo tenor
Javier
Delgado, contrabaix
Nacho
Megina, bateria
Totes les
composicions són del líder i guitarrista Álvaro
Vieito. Tenim aquí 8 temes i prop de 40 minuts de música farcida de un molt
bon swing, entre d’altres ritmes com és la bossa. Hi ha una preciosa balada, el
6è track “Home”, mentre que la bossa a mig tempo és 4rt track “Greeny”. El 1er
track “BPFT”, tot i començar amb una intro delicada, esdevé quelcom més en
posterioritat a un tempo una mica més viu, i alguns aires també de bossa. El
darrer track “Mr JV”, té un tarannà un tan “funky” essent un tema força
enganxós per melodies. Més vius ja són la resta, com el 3er “Understanding”,
amb una melodia a duet de guitarra is saxo tenor. I viu també és el 2n track
“Walk the Walk”, tot i que el 5e track “Flowers” ja va una passa més endavant
de tempo, a tot swing, com també el 7è
“Fly Lies”, amb un walking del contrabaixista que no et deixa impassible. Un
resum curtet del seu projecte pel que fa a tempos, la qual cosa ens va força bé
per saber-ne una mica, car, en aquest programa només li podré posar alguns
d’aquests temes. I així, si us agrada, podeu cercar-lo a la seva pàgina web,
que com sempre us en penjaré l’enllaç al blog del programa:
Doncs per començar us
proposo escoltar la preciosa balada anomenada..
6.- Home (Álvaro Vieito) 5m59s
I ja veieu que sí,
que el canvi d’estil i sonoritat l’hem tingut i l’hem pogut copsar ja des de
les primeres notes, les del saxo tenor en aquest cas. La melodia, dolça, càlida
i també melancòlica, l’han fet a duet saxo i guitarra durant tot el tema,
iniciant els solos el líder i guitarrista gallec Vieito. I tot i tenir la guitarra no tan a pèl, el so en aquest
tema també es força nítid i pulcre, i també càlid. El llenguatge emprat és
potser més jazzístic que el de Pereira,
però no perquè aquest no el sàpiga implementar i sí més aviat perquè cada
projecte té la seva particularitat. El que estem escoltant ara és d’un concepte
més Jazzy, al menys en aquesta deliciosa baladeta a mig tempo, de fet, el solo
del saxo tenor Ortí també segueix
aquest tarannà en la seva molt bona intervenció. Un so un tan fosc el del tenor
que s’adapta a la perfecció al de la guitarra del líder i sobretot a aquest
tema anomenat “Home”.
Segons explica el líder
.... Es tracta d'un conjunt de vuit temes que vaig escriure per a aquest grup
en concret. Vaig voler fer un disc com els d'abans, una única sessió, gravant
tots junts a la mateixa sala (la tarda del dilluns 22 de juliol) i després no
fer cap tipus d'edició. Una sessió d'estudi on s’enregistra un fresc repertori
de cançons originals compostes per a aquesta formació. Un nou lloc inspira
melodies que evoquen olors, gammes de colors i sensacions difícils d'expressar
amb paraules però potser no tant amb música.
Seguim amb un altre
magnífic tema, ara ja una més viu de tempo, tot i que no gaire, amb el tema un
tan funky anomenat....
8.- Mr JV (Álvaro Vieito) 3m43s
Doncs amb aquest tema
hem fet una passa endavant rítmica, car la pulsió “funk” hi és a la mateixa
matriu del tema. La melodia a duet de saxo tenor i guitarra està molt ben
trobada i se’ns enganxa ja des del primer moment. El primer solo, el del
contrabaixista fa que tot plegat encara es trobi sota l’influx de la calidesa i
profunditat, amb un baterista molt controlat, de volums, també gràcies al
tècnic de gravació. Un tema on el líder ha deixat pas als solos dels seus
companys, contrabaixista i saxo tenor, aquest darrer tornant-nos a meravellar
per com ho ha “pelat” tot plegat. I sí, té un molt bon so i fraseig, i per
descomptat un llenguatge Jazzísitc magnífic aquest Javier Ortí, al qual haurem de continuar seguint. Després d’ell, de
nou el tema a duet per arribar al final del tema i acabar-lo de cop. Un molt bon tema aquest “Mr. JV” de l’Àlvaro Vieito com són tots els temes
d’aquest projecte.
Es forma en l'Estudi-escola a Santiago de Compostel·la i el SPJ
de Pontevedra, sent becat per l’AIE
per costejar els estudis, per IGAEM
per a un viatge i concert a Suècia i
seleccionat per al Meeting Anual de IASJ a Louisville. Després és admès per la New School i es trasllada a New
York. A la seva tornada, grava “Introducing”
girant amb el Cicle 1906, amb gran
acollida i ressenyes en mitjans com El Mundo i ABC en la seva edició nacional.
Ha tocat en festivals com el de Copenhaguen,
Jazz y Más Heineken, Cicle Teatre Central (Sevilla), Cadis, Imaxinasons, Lugo,
Granada i altres, col·laborant amb Andalusia
Big Band, Jimmy Weinstein Quintet, Javier Ortí, Cordelia, Javier Delgado,
Arturo Serra, Perico Sambeat i Eva
Cortés.
Seguim encara amb un
altre bon tema...
3.- Understanding (Álvaro Vieito) 4m15s
Doncs ens hem tornat
a trobar amb un tema on la melodia l’han fet a duet, guitarra i saxo tenor. El
tempo, més viu, i el ritme, harmonies i parts de la melodia tenen uns aires
càlids, els del sud, ves a saber si perquè del sud és el magnífic saxofonista,
de Huelva, concretament, tot i
créixer musicalment parlant a Sevilla.
Un magnífic i vital tema, aquest “Understanding” de Vieito, on aquest mateix és qui n’ha iniciat les improvisacions
després que hagin fet el tema sencer, d’una estructura que més o menys podem
reconèixer. El solo d’aquest ha estat també força reeixit, amb aires flamencs
en tota la seva exposició barrejats amb el llenguatge jazzístic. Ortí ens ha tornat a impressionat
positivament per com l’ha desenvolupat, i sempre per sota la base rítmica,
sòbria i perfectament ensamblada, amb les escombretes del baterista i el suport
profund del contrabaixista amb un ritme perfecte durant tot el tema. I com que
el tema com a tal és déu n’hi do de llarg, el recuperen al final per acabar el
tema tal i com l’han començat tot i fer-ho amb un curtet “vamp”.
Ha gravat els
següents àlbums:
- Introducing, (àlbum
debut com a líder) amb Abe Rábade, Massa
Yamamoto, Ross Gallagher i Max Gómez.
- Vision Tales, de Javier Delgado i Arturo Serra, amb Juan Galiardo i Martin Andersen.
- Mares, de Juan García amb Jimmy González,
- Celtis Australis,
de Pancho Álvarez
- Enki, de Javier Ortí amb Julián Sánchez, Javier Galiana, Javier Delgado i Nacho Megina
- Boreas - In my
Life, amb Xan Campos, Luis Salt i Jesús
Pazos
- Cuarteto Fuerte, de
Juan Miguel Martín amb Gustavo Domínguez i Nacho Megina
Disc aquest darrer
que vam posar en aquest programa fa quatre setmanes.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I darrerament amb els
amics de Youkali Music i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I ja acabem aquest
molt bon projecte d’aquest guitarrista gallec Álvaro Vieito i el tema...
7.- Fly Lies (Álvaro Vieito) 4m12s
Doncs amb aquest
tema, el més “viu” del seu projecte hem acabat aquest “Devayu” del guitarrista gallec Álvaro Vieito. Molt bons temes em sembla que hem escoltat, i els
que han quedat per fer-ho i que espero que podreu escoltar després d’haver
adquirit el disc entrant al seu web. I és que sempre us recordo que hauríem de
col·laborar i donar suport a tots els músics que constantment treballen,
componen i s’esforcen enregistrant els seus nous projectes i i a vegades
editant i produint els seus discos. Un tema vital, molt ben trenat amb melodia
a duet de nou, que per això hi ha aquests dos grans mestres en el projecte. De
fet, són ells dos els qui tenen la responsabilitat melòdica i també en les
improvisacions, tot i fer-ne alguna el contrabaixista. En aquest magnífic tema
amb aires Boppers per velocitat hem pogut escoltar el mot bon solo final del
contrabaixista, tot just abans de recuperar els dos solistes la melodia
principal. No oblidem però que ells han fet els solos respectius després del
primer passe del tema, havent-ho fet primer el líder, també amb el so nítid i
càlid, el de la seva guitarra, amb un fraseig magnífic i tècnica la d’aquest
guitarrista gallec que ens ha sorprès gratament. De la mateixa manera hem
tornat a gaudir amb el del saxo tenor andalús, el qual s’ha tornat a mostrar
excels per llenguatge, tècnica i fraseig.
Com a docent:
- Professor de
Guitarra Jazz en Estudi Escola de Música de Santiago de Compostel·la,
pertanyent a la IASJ (International Asociation of Schools of Jazz)
- Professor de
Guitarra Jazz a Injex (Institut de Jazz d'Extremadura)
- Professor de Taller
de Combo de Assejazz
Deixem aquest projecte
i ens endinsem en la música del saxofonista saragossà, anomenat...
“AYYUB”
Alejandro
Doñagueda 5tet
Autoproduït
Alejandro
Doñágueda, saxo tenor
Israel
González, piano i teclats
Álex
Comín, guitarra
Jesús
Martí, baix elèctric
Samuel
Blasco, bateria
Totes les
composicions són del líder i saxo tenor Alejandro
Doñágueda
Aquest és un projecte
de 8 temes i més de 50 minuts de música força ben elaborada amb diversitat
rítmica i projecte situat en el Jazz d’autor. El tema que titula el projecte “Ayyub”
i 5è track és una composició d’una remarcable bellesa. La balada del projecte,
és la del 7è track, “Te conocí en el mini bar”, té també una molt maca melodia
i tempo d’aquells per ballar-lo amb la parella i ben arrambadets. El 4rt track
“Tummy” comença delicadament també tot i desenvolupar-se posteriorment seguint
però el mateix i ara tempo mig del tema. I també el 2n track “Y esa preta pues”
és un tema que comença càlidament per sonoritat de saxo tenor i una guitarra
encara suau, com també ho és la del piano i solo inicial. Els ritmes canvien
una mica en el 1er track, “Que tal o que”, amb els marcats pel baterista al
canto de la caixa, tot i ser el tempo tampoc massa viu. Més encara viu és el
3er track “Klein”, iniciat per acords al piano, i ben aviat amb la melodia
doblada per saxo i guitarra. Els dos restants tenen una característica diferent
accentuada per la sonoritat més agressiva de la guitarra, cosa que passa en els
inicis de manera notable en el 8è track “Dedos de aguilucho”, amb els sons més
elèctrics del teclat i una guitarra més distorsionada i potent. I encara més
insistent és el 6è track “Momentos”, marcat per un repetitiu riff inicial i
ritme del baterista, i una posterior melodia a càrrec de guitarrista, aquest
amb els sons potents com en l’anterior tema.
Doncs després
d’aquesta primera impressió de l’aspecte de tempos i ritmes del projecte, crec
que ja podem escoltar les seves músiques, i així és que us proposo escoltar la
seva delicada composició a mig tempo, anomenada..
2.- Y esa preta pues (A. Doñágueda) 7m19s
Doncs ens trobem ja
amb un altre projecte, aquesta vegada d’un saxofonista, saragossà per més
senyes. I és que aquest projecte i músic me’l va fer saber un magnífic
aficionat que sovint veiem a la Nova
Jazz Cava i aquest és el Pedro José
Labrador, ell també d’aquelles properes contrades i assidu a festivals de
Jazz diversos. Ell el va veure al Festival
de Jazz de Saragossa i me’ls va
proposar per sonar en aquest programa, ens va posar en contacte i el líder Alejandro Doñágueda me’l va fer arribar
a casa. I com que en aquest programa estem per recolzar els nous projectes amb
la qualitat adequada, és per això que està sonant. Aquest és un dels temes
delicats com he comentat abans i també càlid, en un tema ternari de ritme, com
un vals que és. La melodia l’han fet a duet guitarra i saxo, escoltant per sota
els acords del piano, i la resta de la base rítmica. El primer solo l’ha fet el
pianista González el qual ens ha
acaronat amb la seva pulsió i sonoritat, alhora que molt bona exposició de la
seva interpretació de l’harmonia del tema. Una pulsió percusiva però tampoc en
excés i sí un solo molt Jazzy. Després han recuperat el motiu principal del
tema per donar pas al solo del líder, saxofonista i compositor, aquest també
ens ha corprès amb la seva sonoritat un tan fosca i profunda i molt bon
llenguatge jazzísitc. El guitarrista Comín
té un so també càlid i s’ha mostrat també amb control absolut de l’instrument i
un fraseig i llenguatge jazzístics de gran nivell. La melodia, un tan
melancòlica, ha aparegut de nou al final del tema per així acabar-lo
delicadament, tal i com l’han començat, amb els acords del piano.
Nascut el 1982 a Calataiud (Saragossa), als 11 anys
comença la seva formació musical a l'Agrupació
Musical Pascual Marquina de Calataiud
amb Alfonso Catalan i continuant amb
Manuel Gràcia i Francisco Roy Roy, llavors catedràtic del Conservatori Superior d'Aragó. Continuarà formant-se en les ciutats
de Saragossa, Logronyo, València,
Pamplona i Madrid obtenint, el Títol Superior en Música, especialitat Interpretació Saxòfon Jazz, Llicenciat en Musicologia (Ciències i
Història de la Música), Diplomat en Magisteri en Educació Musical, Titulat
com a Professor de saxòfon Clàssic i
Màster en Investigació Musicològica
Universitària on ha treballat en la seva tesina de fi de màster la figura
del compositor bilbilità Pascual
Marquina.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguim amb una mica
més de tempo ara amb el tema...
3.- Klein (A. Doñágueda) 7m38s
Doncs amb aquests
persistents acords del piano ha començat aquest tema de Doñágueda. El ritme beat marcat pel baterista dóna el suport
adequat a la interpretació dels dos solistes a duet, tot i presentant-nos el
tema que ha resultat força elaborat i maco. El primer solista ha estat el
guitarrista, i ara amb un so més Jazz-Rock per dir-ho d’alguna manera, més
distorsionat, tot i que tampoc en excés, ha aconseguit un tarannà força vital,
amb un bon fraseig, ara l’adequat a la modificació estilística emprada. Un molt
bon solo el d’aquest guitarrista que ha deixat pas al del pianista González, més sobri i amb un caire més
percussiu per com és el tema també, però igualment amb una molt bona
improvisació. Bons acompanyants els que té l’Alejandro en el seu projecte, i també la base rítmica de baix
elèctric i bateria, els quals sense fer escarafalls són la bona base sobre la
qual se sustenta tot plegat. El solo del líder ha anat evolucionant a mida que
l’ha anat desenvolupant, sobretot en la segona passada pel tema on ha fet un
reguitzell d’escales i arpegis d’una gran factura. Els acords bàsics del
pianista han permès al baterista fer la seva curta aportació solista, per
després recuperar la melodia i situar-nos de cap al final.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
Ha format i forma
part de diferents formacions de jazz com Ayud
Jazz Quartet, Mordor 's Defenders Quartet, Divan Jazz Quartet, Conget Jazz
Quartet, Giant Steps Sax Quartet, AIRA, S Quartet, Art Jazz Quartet, Black Band
Big Band, Feeling Big Band i durant el 2015 el seu propi projecte Alejandro Doñagueda 4tet amb grans
músics aragonesos com Javi Callén,
Israel González i Fran Gazol o Bitàcora, un projecte del compositor i pianista aragonès Antonio Ballestín, on el 2018 editaran
el seu primer CD sent gravat el 2017. També participa en altres projectes
d'altres estils musicals com The Bronson
Funk amb tres discos al mercat. Al 2017 entra a gravar el primer disc de Miguel Viejo Sextet i l'editen a la fi
de 2017 amb el nom de "Encarnación".
I ara amb una mica més
de potència sonora amb el tema...
8.- Dedos de
aguilucho (A. Doñágueda) 5m36s
Doncs sembla que, tot
i seguir un determinat discurs melòdic i harmònic, els relativament potents
acords del guitarrista i l’entorn i sonoritat del piano elèctric ara ens ha
situat en una altra òrbita. I és que ha passat el mateix amb la sonoritat de la
guitarra elèctrica, o sigui que entre tots dos, i també el baterista i
baixista, ens han fet anar una passa més endavant vers les interioritats del
compositor, líder i saxofonista, Alejandro
Doñágueda. La melodia, de nou la fan a duet saxo i guitarra, i aquesta és
una melodia força moderna i elaborada, que també s’enganxa fàcilment,
escoltant-la amb atenció. Després de la presentació del tema, el teclista Gonzalez ara fet un altre magnífic solo
tot i recordant-nos amb la seva sonoritat, els primers moments de la fusió, la
del Jazz-Rock de gent com Keith Jarret,
Chick Corea i demés màsters que encara avui dia ens meravellen. El solo del
líder ha estat també magnífic, amb uns moments de repetició de licks que sempre
ens ajuden a situar-nos millor. El seu fraseig molt ben lligsat i melodies
noves trobades en la improvisació, ens el fan entendre com a molt bon solista
que és. Així mateix ha fet el solo el guitarrista, am un punt d’agressivitat,
la de la fusió, però amb el gust adequat per adequar-se al projecte del
saxofonista saragossà. I el tema l’han acabat de cop, després de recuperar la
molt ben trobada melodia que han fet els dos solistes de nou. Bon tema, aquest
“Dedos de aguilucho” de l’Alejandro
Doñagueda.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
A acabem aquest
projecte amb el tema més canyero..
6.- Momentos (A. Doñágueda) 5m56s
I amb aquest
“Momentos” crec que hem anat una mica més endavant, vers l’univers sonor
d’aquest magnífic compositor de l’Aragó,
alhora que també gran solista. Un gran tema que ens ha impressionat ja
d’entrada pel motiu principal descendent a càrrec de pianista i baixista,
alhora que amb els acords distorsionats del guitarrista. Però és que encara ens
ha “flipat” més la melodia que han fet ells dos, una melodia també molt ben
trobada i que segueix el tarannà d’alguna de les altres del projecte, i sempre
per sota la base rítmica, la d’un bateria en segon terme, també amb el baixista
donant-los el suport adequat. I ha estat aquest qui primer ha encetat els
solos, fent-ne un de força reeixit mostrant-nos-el com a molt bon intèrpret
solista a un tempo i ritme més tranquil. La sonoritat posterior calmada també
en el solo del guitarrista ha estat també increïble, alhora que el domini del llenguatge
de la fusió a la guitarra de l’Álex
Comín, un altre crack de les guitarres, que en el programa d’avui van sent
també les protagonistes. Un solo magnífic encabit en un altre magnífic tema,
amb aires melancòlics també, les del projecte genèric “Ayyub”. El líder l’ha seguit amb un mot bon solo, ara ja amb el
tempo més viu marcat pel beat del baterista, recuperant el tema a partir del
riff del baixista, magnífica melodia i tema per acabar el tema, de cop i també
el projecte de l’Alejandro Doñágueda.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
Deixem aquest
magnífic projecte i nosaltres encarem ja la recta final i ara ho farem amb un
Jazz més situat en el “latin” per percussions però també en el Post Bop per les
interpretacions dels solistes. El projecte és el del nostre amic i trompetista Pol Omedes i el seu....
“BON
VIATGE”
Pol
Omedes
Editat
per The Changes
Enregistrat
el 18 de març de 2019 als Medusa Estudis
Mesclat
per Aniol Bestit
Masteritzat
per Quim Puigtió “Kato”
Produït
per Pol Omedes i The Changes
Pol
Omedes, trompeta
Mátyás
Gayer, piano
Mátyás
Hofecker, contrabaix
José
Carlos Cubas, congas
Joan
Casares, bateria
Totes les
composicions són del Pol excepte una
de Roy Hargrove i una altre de James Moody.
En el llibret del
disc hi ha un parell de comentaris, un del seu amic Oriol Vallés parlant dels xacres i la seva alineació gràcies a la
trompeta “Omédica” i l’altre del gran mestre trompetista Jim Rotondi el qual crec que devia ser un dels seus mestres en el
seu treball de màster a Gratz, Àustria,
i que ve a dir que ha escoltat la música que li agrada escoltar, música amb
“profunditat” i que la majoria de temes venen de la inspiració de màsters com Fats Navarro, Dizzy Gillespie, John
Coltrane, Ornette Coleman i és clar, Roy
Hargrove. Segueix dient però que aquesta música és ell, és Pol Omedes. El mateix Pol no s’oblida de trompetistes com Kenny Dorham i Blue Mitchell, i jo afegiria a Carmel Jones, trompetista que va compartir amb
el Pol el Programa
299 de la 9na Temporada de Jazz Club de Nit.
I sí, en aquest
projecte hi tenim 9 temes i prop de 50 minuts d’unes temes farcits de ritmes
càlids, que per això les congues i no només, havent-hi també espai per a les
balades com la preciosa que titula el disc i 1er track “Bon Viatge”. També ho
és el 7è track “Helenita”, iniciada per una curta i dolça intro a trompeta que
ben aviat es veurà acompanyada per la resta de companys. A partir d’aquí els
ritmes i percussions ja no s’aturaran i així és que hi ha cinc temes de marcat
accent “Latin” i el primer d’ells és el 2n track “I Love Smack Dab”, en
referència clara a la formació liderada pels seus amics Joan Casares i Oriol Vallés. També té aquest tarannà el 9è track
“Exili”, tot i aparèixer un marcat swing a moments diversos. El 1er track “Low
Kick” l’inicia amb una referència clara a un blues de Parker, esdevenint quelcom més i personal. En el 4rt tema dedicat
al Joan Casares, “JC”, en Pol l’inicia cantant-lo o quelcom de
similar, incitant a fer-ho en els directes, i ben aviat els solos començaran i
qui primer ho farà és el pianista Gayer.
El 6è track “Top of my Head” és un tema en l’ona Hargrove i així li ha volgut retre l’homenatge al jove músic
desaparegut i gran trompetista. Els dos temes restants estan encabits ja des
dels inicis en el swing, i així tenim el 8è track “Janitus”, amb una melodia
preciosa i sonoritat càlida de la seva trompeta. I el darrer per comentar i 5è
track és el “Last train from Overbrook”, el qual s’introdueix en el swing
després d’una intro marcada pels redobles del baterista.
Doncs i com sempre
dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder, Pol Omedes: http://polomedes.com/
I com que la majoria
de temes tenen aquell regust de latin barrejat amb swing, us proposo acabar el
programa amb la millor vitalitat, i per començar la del tema....
2.- I Love Smack Dab (Pol Omedes) 5m17s
Doncs abans de
comentar-vos les meves impressions del tema, us voldria comentar que aquest
projecte el vam poder veure la temporada passada a la Sala Xica en un concert organitzat des del Jazz Club La Vicentina fent-ho ells a quartet, sense el
percussionista Cubas, i jo diria que
va ser en estrena absoluta a casa nostra. Un tema dedicat als Smack Dab del Joan Casares i Oriol Vallés, estimats d’ell, i companys que han
crescut plegats en tots els aspectes. I ja heu vist quin canvi d’estil i ritmes
hem tingut, ara encabits en l’ona del Jazz que Dizzy Gillespie va afavorir quasi abans que el Be-Bop o alhora,
afegint-hi les percussions de Machito
i demés a la seva magnífica Big Band. Aquesta formació no és una Big Band però
igualment sona molt i molt bé, i l’entrada del tema amb la intro a piano de Gayer ha estat magnífica, tot i situant-nos en
ritmes i melodies posteriors, les del líder, trompetista i compositor Pol Omedes. A Pol l’he pogut seguir al llarg d’aquests darrers anys, i constato
la seva magnífica evolució com a músic i també com a persona, car és un xaval
magnífic, amb un bon sentit de l’humor,
amor per l’exercici físic mitjançant les arts marcials, i un tarannà força
amable. El seu tema és també magnífic i és sorprenent, o no, que hagi tingut la
gran idea d’encabir-hi les percussions en el seu projecte, car aquestes li
donen un tarannà que no tindria si no hi fossin. Potser sigui el que he
comentat sobre Gillespie. El seu
solo ha estat magnífic també, i el so de la seva trompeta i melodia del tema és
també molt enganxós, entrant de seguida en el nostre cap, i ja no en sortirà
fins al final del programa d’avui. Gayer
al piano ha estat increïble també per llenguatge, tècnica i velocitat
interpretativa alhora que bon gust. El tema apareix de nou de la mà del líder
per acabar-lo amb un “vamp” delicat que es va diluint poc a poc. I quin tema i canvi d’estil per encarar el final del
programa.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I seguim a tot swing,
i ara amb el tema anomenat...
8.- Janitus (Pol Omedes) 4m45s
I aquest tema del Pol té també una bona exposició i
ritme, ara més directament situat en el Swing. Un tema d’estructura AAB... i un
final que s’allarga com un “vamp” per ja donar pas a les improvisacions. I tot
i haver-hi percussions, aquestes estan en un segon pla permetent que el tema
sigui totalment swingat. El “walking” del contrabaixista Hofecker i la col·laboració del Joan a la bateria fan que així sigui, per descomptat. Pol ha estat qui primer ha iniciat els
solos, i l’hem pogut escoltar amb una molt bona tècnica, fraseig i un so força
càlid també, tot i recordant-nos a Hargrove.
El llenguatge és totalment jazzístic i hi inclou tots els elements dels quals
ell n’ha estat un bon receptor. Un solo curtet que ha seguit a la melodia del
tema i que ha deixat pas al del pianista Gayer,
magnífic també. I quin record tenir-los a tots quatre a la Sala Xica en un concert on vam tenir una bona afluència de públic;
i quines ganes de tornar-hi, i que suposo que serà el gener o febrer de 2020. I
jo diria que el pianista ha fet un parell de Chorus del tema, encetant després
d’ell el tema amb en Pol al
capdavant, tema amb les seves variacions i que s’acaba de manera diluïda, tot i
indicant-nos que s’allargaria en un directe, com així va ser en el nostre
concert.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns,
dimarts, dimecres i divndres podeu anar a Casa
Fígari a Gràcia on en aquests
dies s’hi fant concerts primer i després jam session. I els dilluns també podeu
anar al Jazzman on hi sol haver el
gran Pere Ferré Trio. Els dijous
també s’hi fan concerts.
Seguim encara amb el
tema de Roy Hargrove...
6.- Top of my Head (Roy Hargrove) 5m35s
I ara amb un altre
tema “Latin” que aquest és el ritme i estil que impera en aquest projecte,
essent aquest el tema que Roy Hargrove va
enregistrar també en vídeo i en directe a l’estudi amb Justin Robinson, saxo alto i la resta de companys. Un músic que ens
va deixar el 2 de novembre del 2018 amb només 49 anys trencant-se la vida i un
futur d’un dels millors trompetistes del moment, pupil que va ser del mateix Wynton Marsalis. Roy va enregistrar el seu primer disc a l’edat de 20 anys en
formació a sextet amb l’Antonio Hart
entre d’altres, disc anomenat “Diamond
in the Rough”. Els discos al seu nom es van acabar el 2008 mentre que les
seves col·laboracions amb d’altres van arribar fins l’any 2017, col·laborant
amb el pianista Johnny O’neal i el
seu disc “In The Moment”. Segons
sembla, va estar passant per diàlisis els darrers 14 anys de la seva vida. Doncs
resulta que els nostres herois li han fet el seu merescut homenatge
interpretant aquest magnífic i vital tema, iniciat pels acords del piano i la
percussió per ben aviat amb en Pol a
la trompeta fer la melodia, senzilla i curta però amb que té el que cal tenir
per a esdevenir un éxit musical. Els magnífics solos posteriors de Pol i del pianista Mátyás Gayer han sublimat el tema, alhora que també els “vuits”
fets amb el Joan a la bateria. El
tema ha aparegut al final de nou, sempre volant per sobre la base rítmica i
aquesta vegada sí amb una permanent
percussió.
I ja acabarem
projecte i programa amb el també magnífic tema i 1er track del disc,
anomenat...
1.- Low Kick (Pol Omedes) 4m44s
I hem acabat el
projecte i programa d’avui amb el primer tema d’aquest magnífic ”Bon Vitge” de Pol Omedes i companys. Un tema també a tot Swing per “walking” del
contrabaixista ja des dels inicis. En el solo del pianista, però, ha brillat més l’aspecte Latin, i
posteriorment, de nou amb tot el Swing del món en la magnífica improvisació del
líder, trompetista i compositor, en Pol
Omedes. El contrabaixista Hofecker
ha fet un remarcable solo, més Latin que Swing, i també el Joan ens ha fet el seu, força reeixit. El tema ha sonat de nou al
final recuperant l’esperit inicial, barreja dels dos ritmes, segons la meva
opinió.
I doncs ja hem acabar
projecte i programa i us recordo que avui hem escoltat el disc del guitarrista sevillà Manolo Pereira, “Equilibrio”, al guitarrista gallec Álvaro Vieito i el seu ”Devayu” a quartet, el del saxofonista saragossà Alejandro Doñagueda i el seu “Ayyub”, havent acabat de la manera que
ho hem fet, amb el Pol Omedes i el
seu “Bon Viatge” i aquesta setmana
amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I deixeu-me que us
recordi que aquest dissabte 14 de desembre, a les 19h de la tarda, farem el
concert organitzat pel Jazz Club La
Vicentina, i encara al Molí dels
Frares, on comptarem amb un quartet
vingut de Málaga liderat pel
vibrafonista Javier Navas que ens
presentarà el seu projecte “Fresh Start”
que ja va sonar a Jazz Club de Nit.
L’acompanyaran Juan Galiardo, piano;
Bori Albero, contrabaix i Dani Domínguez, bateria. Entrada gratuïta en un
esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia,
Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els
d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
