Bones Festes i molt
bona nit a tothom, benvinguts a Jazz
Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç
90.2, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com
deia el nostre amic Cifu. A ell li
dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben
gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs com que ja
tocava, aquesta setmana farem un programa dedicat a Fresh Sound Records en les seves vessants de New Talent i de Jazz
Workshop, aquesta darrera dels vinils recuperats i tornats a editar pel Jordi. O sigui que us proposo escoltar
dos dels darrers treballs de la sèrie 1000 de FSNT i un dels magnífics vinils, convertit a digital en primera
escolta. Doncs aquesta setmana podreu escoltar el primer treball dels MUTE en formació a quartet amb el seu
disc homònim. Després, el del magnífic saxo alto Roberto Nieva i el seu “PROCESS”,
amb un quintet + 1, magnífic. I Per acabar el programa el magnífic Bud Shank i el seu “Play's the Tenor”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
Dir-vos que vam poder
gaudir d’un magnífic concert de Jazz al Molí
dels Frares, amb el Javier Navas
Quartet, amb Juan Galiardo, Bori
Albero i Dani Domínguez. Gràcies gent per venir i a l’ajuntament per fer-ho
possible. I que el proper ja el farem al
Jazz Club La Vicentina, i ja de cara
el 2020 tornarem a La Vicentina i el
proper serà el de la Festa Major d’Hivern on comptarem amb Marina Tuset Quartet. Entrada gratuïta en un esdeveniment
patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu
els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Comencem ja amb els
projectes i ho farem amb el del quartet...
“MUTE”
Mute
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT 1019
Enregistrat
per Luis Bacqué l’11 d’agost de 2018 als Bacqué Recording Studio, Nova York.
Mesclat
per Eivind Opsvik
Masteritzat
per Pieter De Wagter
Produït
per MUTE
Productor
executiu: Jordi Pujol
(Blue
Moon Produccions Discogràfiquess S.L.)
Kevin
Sun, saxo C-Melody, clarinet
Christian
Li, piano
Jeonglim
Yang, contrabaix
Dayeon
Seok, bateria
Les composicions les
comparteixen els membres del quartet, i amb això vull dir que n’hi una de Seok, tres de Sun, dues de Yang i tres
de Li.
Aquest és un projecte
actual, tot just té un any escàs, o sigui que de la màxima contemporaneïtat,
pel temps però també per les músiques, imbuïdes de la millor modernitat. Nou
temes i quasi una hora de música d’aquests joves creadors, on els tempos també
són variats, no havent-hi però massa Swing, i sí un Groove permanent tot i els
tempos slow com és el cas del darrer i
novè track 9è “Lava”, molta estona d’ella essent una preciosa balada, i també
ho és el 4rt track “Are You Happy Now?”. També segueix aquesta perspectiva el
segon track anomenat “Articulate Space”, una mena de baladeta suau que al final
agafa un tarannà lleugerament diferent. I el 5è track “Great Concavitiy”, també s’inicia delicadament tot i haver aquí
una diferent modernitat, més agosarada per melodies i harmonies. La resta de
temes tenen un tarannà una mica més vital, com és el cas del 1er track
“Decalcomanie”, tot i tenir també alguns breaks rítmics. I el 8è track, “Palindromania’s
Dream”tot i iniciar-lo molt viu de tempo, es convertirà en un magnífic blues,
sense sortir de l’aspecte modern per melodies i harmonies, apropant-se una mica
a l’Avant Garde, havent-hi igualment variacions de tempo posteriors. El 6è track “False Ideals” està
ben marcat per com el baterista colpeja la seva bateria en els inicis, també
per la melodia a càrrec del saxo tenor C-melody i les posteriors i modernes
improvisacions. El 3è track a tempo mig i marcat per acords quasi amb so
dissonant del piano, esdevindrà quelcom més amb les interpretacions de la resta
de companys. I ja finalment, i essent el més viu de tempo, tenim el 7è track
“And Now for a World from Our Sponsors”, iniciat però amb tempo trencat de
ritmes i per la melodia de saxo i piano, tot i això, dir-vos que el swing
apareixerà en les posteriors improvisacions i només al final, recuperant el
tema, tornant al tempo trencat inicial. Aquest és un quartet de dues noies i
dos nois, tots quatre d’origen asiàtic ubicats a l’escena de Nova York i d’un nivell instrumental
extraordinari.
I com sempre dir-vos que
al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, per així poder-lo adquirir
i ajudar als músics i al Jazz en general:
Escoltem ara ja sí
les seves músiques, i ho farem amb el tema compost per la contrabaixista Jeonglim Yang anomenat
8.- Palindromania’s
Dream (J. Yang) 5m27s
Doncs ja veieu com
hem començat avui, amb unes músiques que ens acompanyaran bona part del
programa. I tot i haver començat aquest tema força viu, ben aviat s’han produït
els canvis rítmics i tempo, primer amb el swing modern en el solo del pianista Li, magnífic solo per cert, un tant
percussiu però amb un discurs pausat i melòdic també. El tempo i swing han
baixat a la meitat en el solo del saxofonista Sun, ell que toca un C-melody, un dels primers saxos tenors que hi
va haver en C, o sigui en Do. Modern el solo del Kevin alhora que sense oblidar la tradició i mostrant també un molt
bon domini de l’instrument, en un solo ple d’aquell swing arrastradet tant
xulu, i de l’època, també molt Bluesy. El pianista Li l’ha seguit doblat de tempo, com ha fet abans, però ara ja per
deixar a la baterista Seok fer un
curtet solo de vuit compassos intercalat amb les intervencions de saxo i piano,
acabant el tema tot i recuperant la melodia, i fent-ho delicadament, com és de
delicat el so del saxo tenor C-melody de Sun.
Jeonglim
Yang
és contrabaixista i compositora. Nascuda i criada a Corea del Sud, Yang es va mudar a la ciutat de Nova York el 2011 després de graduar-se al Berklee College of Music. Des que va arribar a la ciutat, ha actuat
regularment com a acompanyant amb artistes com Tim Berne, Russ Lossing, Jacob Sacks, Oscar Noriega, Mary Halvorson,
Adam Kolker, Michaël Attias, Jason Palmer, Billy Mintz i molts altres. El
seu àlbum debut, “Déjà Vu”, (Fresh Sound
New Talent, 2017) va tenir un gran èxit de crítica, disc que vaig posar a
la novena temporada del Jazz Club de Nit
i Programa 318.
Dayeon
Seok
és una baterista coreana amb seu a Nova
York. Graduada al Berklee College of
Music i la Universitat de Nova York,
Seok és membre del King Vulture
de Russ Lossing i ha actuat com a
acompanyant amb Adam Kolker, Matt
Pavolka, Kyoko Kitamura, Frank Kimbrough, Ken Filiano, Kenny Wessel i molts
altres. Ella va treballar anteriorment a l'Escola
de Música Improvisada, dirigida per Ralph
Alessi, i continua actuant amb freqüència a Nova York.
I seguim ara amb el
tema de Christian Li anomenat..
6.- False Idols (Ch. Li) 5m34s
Doncs i quin altre
tros de tema, ara del pianista Li,
iniciat amb la melodia a càrrec del saxo tenor de Sun, amb un marcatge rítmic de la base rítmica molt potent i una
vitalitat remarcable. La cosa ha canviat però en les improvisacions, i la
primera a càrrec del compositor i pianista, ens ha sorprès pel canvi rítmic
inicial, tot i que mica a mica ha anar agafant més consistència per les
aportacions de les dues de la base rítmica, contrabaixista i baterista. El solo
del pianista s’ha situat una passa més endavant vers l’Avant-Garde, i el tornem
a situar amb una base solista minimalista, puntillista, tot i desenvolupar
també unes línies força rebuscades i d’una dificultat manifesta. El saxofonista
Sun sembla haver fet una altra passa
en la mateixa direcció en el seu també contemporani i magnífic solo, amb
moments íntims ja al final també amb el piano sol realitzat tot just abans de
recuperar la potent melodia i ritme del tema, per així encarar el final i
acabar-lo de cop. Gran tema aquest del Christian
Li.
Kevin
Sun
és un saxofonista, clarinetista i compositor improvisador amb seu a Brooklyn. Membre del quartet col·lectiu
Earprint, Sun va contribuir amb diverses
composicions en l’edició del disc homònim de 2016, que va ser nomenat # 1 Debut Album a l'enquesta NPR Music Jazz Critics 2016. Els seus
escrits sobre música han aparegut a Music
& Literature, Jazz, i també en el seu blog, "A Horitzontal Search". S'ha exercit com a editor de Jazz Speaks, el bloc oficial de The Jazz Gallery, un centre cultural de
jazz sense ànim de lucre a la ciutat de Nova
York, i treballa per a l'organització en qualitat de subvenció, de manera
altruista. Sun es va graduar “Summa
Cum Laude” amb un A.B. en anglès al Harvard
College, té un mestratge, màster, en administració d'empreses, i un altre
màster en Jazz Performance del
Conservatori de Música de Nova Anglaterra, on va estudiar amb Miguel Zenón, entre molts altres.
I encara escoltarem
un altre tema d’aquest magnífica formació, compost per Christian Li, anomenat..
3.- Follow the Leader (Ch. Li) 8m43s
Doncs i quina altra
meravella de tema també del pianista Li,
on sembla que el motiu principal l’executa ell mateix ja des dels inicis a mode
d’intro, essent uns arpegis juganers, i per sobre d’ells, Sun amb el seu saxo tenor fa la melodia, en un tema on ens ha
semblat reconèixer la seva estructura amb el pont inclòs, essent aquest molt
melòdic i delicat, tornant als inicis del tema, a les As. Els solos els ha
iniciat el pianista i compositor, i igualment ens ha sorprès la seva mestria,
tècnica i modernitat; per descomptat que les dues de la base rítmica li donen
un grandíssim suport, fent esment en la baterista Seok que constantment sembla estar fent el seu particular solo. Sun en el seu solo ha estat increïble
també, amb un control tècnic de l’instrument d’un nivell altíssim, alhora que
desgranant sempre unes línies melòdiques que tot i molt modernes, tenen un gran
lirisme, amb una sonoritat propera a les típiques del Jazz més Free. Gran solo
de Sun que ha deixat pas al motiu
principal del pianista, melodia a càrrec del saxofonista, fent el tema de nou i
així acabar-lo magistralment, igual com ho estan fent en cadascun d’aquestes
temes del seu “Mute”.
Christian
Li
és pianista, compositor i arranjador amb seu a la ciutat de Nova York. Nascut a Montreal, Quebec i criat a la petita
ciutat de Horseheads, Nova York, va
començar a actuar regularment a l'edat de dotze anys. Des de llavors, ha estat
assessorat per un colorit elenc de músics, inclosos Danilo Pérez, Ben Street, Greg Osby, Hal Crook, Joe Lovano, Joanne
Brackeen, John Patitucci i Alain Mallet. Christian ha aparegut en llocs tan
notables com The Newport Jazz Festival,
The Panama Jazz Festival, Jazz En Comminges, The Monterey Jazz Festival, The
Blue Note, Birdland i el Detroit Jazz Festival. Ha actuat amb diversos
artistes de renom, inclosos Greg Osby,
Dave Liebman, Chris Cheek, Rich Perry, Adam Cruz, Jason Palmer i Chad Lefkowitz-Brown.
Christian també és actiu en el camp
de l'educació, fent classes al Berklee
College of Music i a la Calhoun
School. Ha impartit tallers a Panamà
formant part de la Fundació Danilo Pérez,
així com al Centre Kimmel a Filadèlfia.
I acabarem ja aquest
modern projecte amb el tema de Kevin Sun
anomenat..
7.- And Now for a
World from Our Sponsors (K. Sun) 4m11s
I ens hem tornat a
trobar amb un altre magnífic tema, amb un Swing increïble en les
improvisacions, marcat per “walking” de la contrabaixista Yang i el “ride” i “xarles” de la baterista Seok, magnífiques aquestes dues instrumentistes. El tema però ha
tingut uns inicis melòdics força rebuscats, alhora que també rítmics, amb una
melodia feta a duet de piano i saxo tenor, i amb aportacions brillants de Seok a la bateria. La base rítmica
d’aquestes dues instrumentistes és tot solidesa, per sobre de la qual, el
pianista Li ha desenvolupat el seu
reeixit solo. Una mà esquerra sòlida ha situat l’harmonia a cada moment del seu
gran solo, on la dreta ha brillat de nou amb un so percussiu i gran creativitat
amb línies riques d’arpegis però també d’escales inversemblants. Sun amb el seu C-melody ha tornat a
desgranar el seu so i fraseig lligat tot i les dificultats dels salts
d’intervals amplis. El trio rítmic però i igualment a tot swing, li ha donat
l’imprescindible suport sense el qual no hauria volat tan a munt. Uns mestres aquests
quatre músics, dues dones i dos homes, joves tots quatre, però amb un nivell
altíssim, els quals han retrobat la melodia de nou per així acabar el tema i
nosaltres el seu magnífic projecte.
I deixem ja aquest
modern i magnífic projecte i ara sembla un bon moment per escoltar el micro
conte de Teresa Tuset.
...............................
Gràcies Teresa per la teva vitalitat i ritme expositiu alhora
que per la teva visió sempre intel·ligent de tot plegat.
I nosaltres seguirem
amb el següent projecte que ja sabeu que és també de la sèrie 1000 dels FSNT, i ho farem amb el...
“PROCESS”
Roberto
Nieva
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT 1012
Enregistrat
per Manuel Pájaro a 360 Global Media, el 4 de desembre de 2017, Madrid.
Mesclat
i masteritzat per Katsuhiko Naito.
Produït
per Roberto Nieva
Productor
executiu Jordi Pujol
Roberto
Nieva, saxo alto
Jorge
Vistel, trompeta excepte en #5 i #8
Richard
Sears, piano
Reinier
Elizarde “Negrón”, contrabaix excepte en #8
Guilhem
Flouzat, bateria excepte en #8
I la col·laboració de
Maikel Vistel, saxo tenor en #4
Aquest treball fa una
passa endavant respecte el projecte anterior, endinsant-nos més encara en la
més ferotge modernitat i molt més Avant-Garde. Un disc amb 8 temes i prop dels
50 minuts d’una música que no us deixarà impassibles. Tot i la evident modernitat
del projecte del Roberto, hi ha un
parell de temes que podríem encabir en el món de les balades, per tempo però
també per melodies com són el 2n track “One Of Those Days” on trompeta i saxo
alto fan un preciós diàleg. Els altres dos són el 5è track “Never Was Like
That”, i el 8è, “Commedia”, a duet de saxo alto i piano. Els temes restants
tenen una bona vitalitat rítmica i complexitat compositiva important com és el
cas del 1er track que titula el projecte “Process”. També el 3er track “Wetiko”
segueix un tarannà evolucionat amb una melodia a duet dels dos vents, havent-hi
però canvis i breaks rítmics que el fan molt interessant. També és així
d’impressionant el 6è track “Swing on the Spiral” amb una gran participació
solista del baterista, alhora que també els dos vents i la resta de secció
rítmica. El 7è track “Setup” segueix amb aquesta vitalitat, i seguirà també en
les improvisacions com la de Jorge a
la trompeta. Finalment, i amb una mica més de tempo i complexitat és el 4rt
track “Extracción”, amb un duet de saxo alto i trompeta, però amb la
participació en els solos del gran Maikel
Vistel al saxo tenor, un dels més potents i peninsulars.
I com sempre dir-vos
que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Comencem amb les
músiques i ho farem sense possible descans, amb el tema
3.- Wetiko (R. Nieva) 8m35s
I quin tros de tema
per començar el projecte de Nieva,
marcat ja ho heu pogut escoltar, per un motiu principal, melòdic de poques
notes, tres notes i acords i rítmic, que es va repetint al llarg de tot el
tema. Bateria i contrabaixista segueixen impertorbables durant tot el tema
marcant el ritme i tempo, la qual cosa ha permès en els inicis poder escoltar
la melodia a duet de saxo alto i trompeta. Després de la intro, i amb un lick
repetitiu fet pel líder, semblen haver obert la porta a les improvisacions iniciant-les
l’amic Jorge Vistel amb tota una
demostració de domini tècnic, i amb un so càlid i registre mig, bàsicament, tot
i pujar als aguts quan vol. Un músic el Jorge
de reputat prestigi en aquesta pell de brau, tot i que més en l’entorn central
madrileny. Un llenguatge clarament Avant-Garde i fraseig molt ben trenat amb
tot un reguitzell d’arpegis i escales que ell ha anat desenvolupant al llarg
del seu magnífic solo, que s’ha anat diluint al final poc a poc amb contrabaix
i piano. Aquests han obert la porta al solo magistral del baterista Flouzat amb el so esmorteït de la
caixa, sonant tot plegat més “matat”, molt en l’ona d’un percussionista i
seguint el ritme del motiu principal. Amb aquest motiu ens hem tornat a trobar
una estona, com a intro al solo del líder i saxo alto Nieva. I quina mestria i modernitat sense cap mena de dubtes, la d’aquest
saxofonista d’Àvila, posseïdor d’un
so enèrgic i potent en el registre mig, i estripat a voluntat en els aguts. El
fraseig lligat i ple d’intervals amplis també ens el mostren ferm en la
interpretació, dominador de
l’instrument. Al final han recuperat el motiu principal i melodia, acabant el
tema de cop.
I per parlar una mica
del líder, encara tenim un moment, o sigui que ara sabrem qui és i què ha fet i
està fent:
Saxofonista i
compositor nascut a Àvila i vinculat
a la música des de molt primerenca edat. Sempre preocupat per formar-se, va
estudiar al Conservatori Professional de
Música de la seva ciutat natal. Anys més tard es va traslladar a Sant Sebastià per completar els seus
estudis al Centre Superior de Música del
País Basc, Musikene. Fora de el marc acadèmic ha pogut estudiar i rebre
classes magistrals de músics com Branford
Marsalis, Miguel Zenón, Loren Stillman, Roman Filiu o Bob Mintzer. En
l'actualitat resideix a Madrid on és
habitual en l'escena musical de la ciutat i on ha treballat amb músics com: Bob Sands, Bobby Martínez, Miguel Blanco,
Juanma Barroso, Jorge Vistel, Maikel Vistel, Reiner Elizarde
"Negrón", Luis Guerra, Ap Big Band, CMQ Big Band o La Resistencia
Jazz Ensemble. Al llarg de la seva carrera ha treballat i compartit
escenari amb músics com: Kirk MacDonald,
Jo Krause, Andrzej Olejniczak, Ben Williams, Marcus Strickland, Christian
Sands, Alain Pérez Richard Sears, Guilhem Flouzat, Perico Sambeat o Sílvia Pérez Cruz.
I més música d’aquest
gran compositor i saxofonista amb el tema que titula el projecte....
1.- Process (R. Nieva) 5m49s
Doncs ens hem tornat
a trobar amb un tema potentíssim, primer amb una melodia a duet dels dos vents,
i amb un suport rítmic magnífic amb Reiner
Elizarde “Negrón” i Flouzat a la
bateria, amb els acords del pianista Sears
donant el contrapunt adequat. El solo desenvolupat pel líder ha estat magistral
de nou, en aquest tema i projecte encabit en l’Avant-Garde més provocador. Una
constància rítmica i una constància melòdica al saxo alto, i més diria jo una
persistència en el missatge contemporani. El solo de Jorge a la trompeta s’ha emmarcat en el context rítmic repetitiu de
contrabaix i bombo de la bateria. El llenguatge emprat súper modern, el fraseig
i control de l’instrument, sonoritat càlida en el registre mig, la seva mestria
desenvolupant-lo ha estat abassegadora. Gran solo també del trompetista cubà
establert a Madrid de ja fa alguns
anys, on ell i el seu germà Maikel
s’han anat guanyant un espai i lloc, reconegut per tots els músics del país. Després
d’ell han recuperat la difícil i intricada melodia a duet de vents, per així
acabar el tema de cop.
Doncs aquest és un
altre projecte que s’emmarca en les músiques escoltades abans amb Mute. Els tempos són relativament més
vius, tot i que no massa tampoc. Ara tenim un saxo alto, el del líder i
compositor Roberto Nieva, músic del
qual no en sabíem ni massa ni poc, coses aquestes negatives de la
compartimentació dels músics locals de qualsevol indret peninsular. I és que
aquesta moguda sembla haver estat muntada des de Madrid on resideixen també els cubans Jorge i Maikel Vistel, Reinier Elizarde “Negron” i potser també el
mateix Nieva, tot i ser ell avilès;
no així el pianista Richard Sears que
s’està per les Amèriques del Nord.
I seguim amb aquest magnífic projecte, ara amb el
tema...
6.- Swing on the Spiral (R. Nieva) 9m44s
I sense possibilitat
de descans, hi tornem amb un tema força potent, tot i tenir un break entremig
en el solo del pianista Sears. Però
és que la diferència rítmica i de tempos entre aquests temes i les tres balades
és massa bèstia, així és que les balades les he deixat perquè les escolteu
vosaltres a casa, una vegada aconseguit aquest disc. Un tema aquest on el
pianista americà ha pogut esplaiar-se llargament amb un solo magistral. Els
inicis però han estat força potents amb el baterista marcant redobles i també
les notes greus del contrabaixista. L’elaborada melodia ha aparegut de nou amb
els dos vents fent-la a duet, com ja ens tenen acostumats, iniciant els solos
el líder Nieva amb el seu so i
fraseig magnífics ambdós. Un tros de solo del líder que no para
d’impressionar-nos positivament, a mida que l’anem escoltant, cada vegada més i
més. I és que em recorda el concert que van fer al Festival de Montreux 1975, l’Anthony
Braxton & Kenny Wheeler, amb
Dave Holland i Barry Alstchull. Un
projecte el del Roberto Nieva que ha
begut d’aquestes fonts, entre d’altres, és clar. El posterior solo del
pianista, amb uns inicis calms i relaxats, ens l’han fet escoltar i veure amb
tot el seu lirisme, i sempre per sota els dos de la base rítmica marcant-li el
pas. Un solo que l’ha anat desenvolupant vers les frases més agosarades alhora
que han anat mantenint l’aspecte sonor i potència, amb una persistència de
tempo i rítmica incommensurable. El solo del Jorge, amb un fraseig més viu sembla haver encoratjat a la base per
ampliar el seu espectre i aspecte rítmic i així és que al cap d’una mica ens
hem trobat amb una potència de la màquina rítmica brutal, arribant ja al final
del tema, on els dos vents han recuperat la complexa melodia i així anar-lo acabant
i fent-ho de cop.
I extret de la pàgina
web de FSNT...
"Tothom anhelava
aquest treball i, en canvi, s'ha hagut de tenir la mateixa paciència que ha
tingut l’autor. El saxo alto Roberto
Nieva ha esperat el moment oportú per publicar el seu primer disc, esperant
a que les essències de la seva bufera jazzística es fessin reconeixibles,
necessàries. És revelador el títol de la seva òpera prima, “Process”, ja que en ella habita tot el procés que l'ha portat per
desenes d'escenaris, centenars de col·laboracions i concerts, milers d'hores
d'assajos i de recerca. En la seva actitud un descobreix el primer aplaudiment,
ja que en el món accelerat que vivim, en aquesta carrera frenètica per
aconseguir un èxit mal entès, rarament ens topem amb artistes que parlen a poc
a poc, que es miren cap a dins i escolten. És Nieva un poderós instrumentista, un 'bufador' amb tots els focs del
bebop més acadèmic, però ha esperat el seu moment per posar-se a el front dels
crèdits i signar unes composicions honestes. Segon aplaudiment. El tercer ve
donat per un estrany sentiment de compositor que ens evoca permanentment als
clàssics i no obstant això sempre et fa anar pel camí del jazz contemporani. Molta
personalitat la del jove avilès escrivint música, perquè ja tots sabíem de la
seva autoritat -s’insisteix- com a intèrpret. Un talent que ha donat un pas al
front per quedar-s’hi, i ja ho enyoràvem....”
I acabarem el
projecte amb el tema on hi col·labora Maikel
Vistel al saxo tenor, anomenat...
4.- Extracción (R. Nieva) 5m41sç
Doncs i quin gran i
potent tema per acabar el projecte del Roberto
Nieva, i només en aquest tema, amb la col·laboració del Maikel Vistel al saxo tenor. Un
magnífic i esbojarrat tema tocat a mode d’improvisació col·lectiva dels vents,
tot i començar-les, les improvisacions, el saxofonista cubà. El ritme
persistent ha començat ja a la intro amb tots els vents fent la melodia, a
moments dissonant i d’una modernitat aclaparadora. Mikel ens ha enlluernat amb el seu magnífic solo, també seguint el
tarannà modern del líder, tot i que el llenguatge és més bopper,
avant-garde-bopper, podríem dir. Ben aviat se li afegiran la resta de músics,
com per exemple el líder i saxo alto, amb una magnífica improvisació
col·lectiva d’aquests dos mestres. Un final espaterrant que ben bé ens deixa
així com una mica estabornits, amb els dos solistes de les canyes arrodonint
una interpretació fora de sèrie. Després hi tornen saxo alto i trompeta per fer
la melodia principal i acabar tots plegats el tema de cop, com sembla que s’han
d’acabar aquests temes tan potents per ritmes i també per fortes conviccions.
“......En tot procés
hi ha molts factors, sobresortint aquí els que figuren al seu costat: el
trompetista cubà Jorge Vistel, (i en
aquest darrer tema el seu germà Maikel)
el pianista Richard Sears, el
contrabaixista "El Negrón"
i el baterista Guilhem Flouzat
esdevenen el just sosteniment de tant poder jazzístic, alhora que també en són l’estímul. Enorme disc i
enorme música, amb un tremend caràcter,
personalitat i múscul jazzístics. Enorme Roberto
Nieva." I això va dir en Pablo
Sanz per a Scherzo el març del
2019.
I ara per acabar el
programa i amb un canvi d’estil total, ens retrobarem amb un disc reeditat en
vinil de 180 grams per Blue Moon
sota l’etiqueta Jazz Workshops, i
aquest serà el de Bud Shank...
“PLAY’S
TENOR”
Bud
Shank
Editat
per JAZZWORKSHOP JW-087
Enregistrat
per "Bones" Howe a Ràdio Recorders, Studio "B", 28 de
novembre de 1957, Hollywood.
Música
original produïda per Russ Freeman
Disseny
de portada, fotografia i notes de contraportada: Woody Woodward
Reedició
de l'original Pacific Jazz PJ-4
Produït
per Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
Bud
Shank, saxo tenor
Claude
Williamson, piano
Don
Prell, contrabaix
Chuck
Flores, bateria.
Aquest àlbum
representa la primera vegada que Bud
Shank va enregistrar extensament utilitzant el saxo tenor.
"Com promet el
seu títol, Bud Shank Plays Tenor
evita l'alto i la flauta característics del jazzman, i si bé el salt al tenor
no impacta dramàticament en el seu so i estil en general, sí que hi afegeix
ànima i profunditat als seus solos lírics. Shank
juntament amb el pianista Claude
Williamson, el contrabaixista Don
Prell i el baterista Chuck Flors, elaboren
un conjunt radiant d'estàndards que abasten des de "All the Things You Are"
fins a "Long Ago and Far Away", i tot i que cap de les interpretacions
reinventa el familiar material, l'enfocament robust fa d’aquesta sessió una de
les més reeixides de Pacific Jazz".
Jason
Ankeny – All Music Guide
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest magnífic vinil de 180
grams:
I per acabar el
programa, us proposo escoltar tres temes seguits, sense comentaris, que ja n’he
fet prous i fins i tot masses, o sigui que acabarem a tot swing amb....
A – 2.- Tenderly (Gross-Lawrence) 7m48s
A – 1.- Thou Swell (Hart-Rodgers) 6m38s
B – 2.- All the
Things You Are (Kern-Hammersteim II) 4m50s
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui, amb un Jazz molt contemporani dins de l’Avant Garde com hem
comentat diverses vegades, en els dos primers projectes, havent començat amb el
quartet MUTE i disc homònim, amb
quatre músics d’origen asiàtic boníssims, dues dones i dos homes, joves tots
quatre, i hem seguit amb el projecte a quintet + 1 convidat, el del Roberto Nieva, “Process” i acabat a tot
Swing amb el “Bud Shank play’s tenor”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Contrabaix, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari,
Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
