Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio molins
de rei 91.2 aquí a Ràdio abrera
107.9
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia
el nostre amic Cifu. A ell li dediquem
el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”.
Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us
parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels
nostres músics.
Benvinguts a Jazz Club de Nit
avui amb un programa dedicat a tres projectes personals de músics de casa
nostra, i sí, músics de casa nostra són els que han estudiat aquí, els que han
fet projectes aquí o amb gent d’aquí, com són el de l’Emilio Martín, contrabaixista canari establert a casa nostra i el,
seu primer projecte personal anomenat “Achined”, o sigui Tenerife en la llengua dels primers pobladors de les illes. També
és un projecte com de casa el del gran saxofonista Ernesto Aurignac Trio “Plays Standards Vol.1”, amb la base rítmica
de casa nostra. I per descomptat, el projecte de Sergi Sirvent Quartet dedicat a la música de Thelonious Monk “Monk Numbers”.
Us voldria comentar que a partir d’avui encetarem un nou espai, un micro
espai, dins el programa i que serà la inclusió d’un micro conte sobre músics,
música o estils del jazz. Coses de la vida, en un magnífic concert al Jamboree, el del Peter Bernstein Quartet em vaig trobar un bon amic, Pep Cardona, que fa el programa Paraula de Jazz a Tarragona
Ràdio. Al Jamboree mateix, en Pep em va presentar a Carme de la Fuente i el seu company
Artur. Carme em va explicar que
feia micro contes en el programa del Pep
i vam estar xerrant una estona explicant-li jo les meves activitats. Posteriorment
vam contactar pel Facebook i em va proposar de fer algun micro conte per aquest
programa i jo que els havia convidat a venir al concert de divendres, i ells
que fins i tot van venir al concert del divendres a veure Xavier Casellas Quartet on van gaudir moltíssim, com tots
nosaltres. Doncs això, que ja us he presentat Carme de la Fuente
i avui la podrem escoltar en un micro conte sobre el projecte de l’Emilio Martín. Fins després Carme.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs comencem amb la música del programa d’avui que serà, ja ho podreu
escoltar, magnífica, i ho farem amb el projecte del gran pianista amic nostre Sergi Sirvent el qual ha vingut també al Jazz Club La
Vicentina.. ..i el projecte dedicat a Monk ....
“MONK NUMBERS”
Sergi Sirvent Quartet
Editat per Selffish Records
Enregistrat en directe el
dia 25 d´Octubre del 2017, al Centre Cívic Can Déu.
Mesclat i masteritzat per Jordi Vidal.
Produït per Sergi Sirvent i publicat per Selffish Records
Produït per Sergi Sirvent i publicat per Selffish Records
Sergi Sirvent, piano.
Jaume Llombart, guitarra.
Horacio Fumero, contrabaix.
Jordi Gardeñas, bateria.
Thelonius Monk. Un mite. Un referent absolutament imprescindible
per a qualsevol músic de jazz. Ha sigut i segueix essent una influència molt
important en la vida musical del pianista Sergi Sirvent així com també en
la del imprevisible guitarrista Jaume Llombart que també és un
declarat fan de la música de Monk.
Amb el reconegut contrabaixista Horacio
Fumero, Sirvent té el privilegi de tocar-hi sovint compartint escenari a
trio amb David Xirgu amb qui ja ha enregistrat dos álbums; per
descomptat que Fumero ha tocat i retocat la obra de Monk moltíssimes vegades,
en nombroses ocasions al costat de Tete Montoliu i Peer Wyboris, entre molts
d´altres. Jordi Gardeñas es un baterista únic i molt personal, amb qui
Sirvent va poder comptar per realitzar un projecte vanguardístic en format
octet anomenat Octopussy Cats (on
també hi ha Jaume Llombart) entre
d´altres projectes.
Doncs després de la presentació que ens ha fet en Sergi, comencem amb les músiques de Monk, i ver per on, que no fa pas massa vam fer un programa on en Valentí Moya li va retre també el seu
homenatge, aquest en clau manouche o gipsy jazz. Comencem amb el primer track ,
la baladeta anomenada...
1.- Light Blue (Th.
Monk) 4m51s
Tema que obre l'àlbum "Thelonious In Action" de Monk. Enregistrat en directe al Five Spot Cafe, Nova York, el 9 de
juliol i el 7 d'agost de 1958. Originalment publicat a Riverside amb Thelonious
Monk (piano); Johnny Griffin (saxo tenor); Ahmed Abdul-Malik (baix); Roy Haynes
(bateria). Doncs ja veieu, aquesta és la referència d’un magnífic tema del
genial Thelonious Monk amb el seu
magnífic quartet amb en Johnny Griffin
extraordinari. Els nostres herois l’han fet també amb la mateixa delicadesa, i
jo diria que un pèl més delicat, de tempo, amb un Sirvent fent de Monk,
com tantes vegades l’hem vist. Jaume
Llombart i el líder comparteixen els preciosos moments melòdics d’aquest
bonic tema de Monk on un percep la
mixtura de tema i improvisació, car en Monk
fins i tot el tema podria semblar una improvisació.
Dir vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb una mica més, no gaire, tempo, car, aquest projecte és així
de delicast. Voldria dir-vos que aquest és un disc autoeditat, o sigui que per
a més informació us poso l’enllaç a la pàgina web de Sergi Sirvent...
Seguim ara amb un altre tema on els inicis són força delicats a guitarra
solo del magnífic Jaume Llombart en
el tema....
5.- Reflections (Th.
Monk) 4m55s
Doncs un es podria preguntar si hi pot haver alguna música més delicada
que aquesta, i sí, n’hi deu haver, però no tant maca. Una llarga introducció a
càrrec d’un dels millors guitarristes de l’escena peninsular, no gaire
reconegut pel públic, i volia dir, gran públic, ha...malauradament, no existeix
aquest concepte del gran públic en el món del Jazz. Jaume ha encetat el tema amb una impro quasi només amb acords i la
melodia sempre al seu costat. Horacio sí
ha desenvolupat una gran improvisació, melòdica i delicada, alhora que rica amb
tècnica i per descomptat una gran afinació. Ell que, havia tocat Monk tantes vegades amb Tete Montoliu i Peer Wiboris i què és el referent per a tots nosaltres en humanitat
i musicalitat. I acabant el tema, el líder ha aparegut a tot swing delicat fent
una preciosa impro enllaçada amb la melodia, ja per acabar el preciós tema. Els
aplaudiments suposo que deuen ser els vostres...
Monk va enregistrar aquest tema el 1952, fixeu-vos, en
una edició de Prestige amb d’altres
joies de la seva corona com són “Trinkle Tinkle” i “Bemsha Swing”. I tot i ser
aquesta una melodia força aclamada, sembla que no va trobar ningú que l’hi
posés cap lletra.
Des del prisma de cada membre del quartet i l’alquímia que es crea entre
tots ells - amb alguns petits i mínims
arranjaments de Sirvent, en algun tema - ens presenten uns quants “numbers”
de la obra monkiana. Tots els temes de
Monk tenen una Àurea pròpia i el seu propi color però tots estan unificats per
un llenguatge personal i intransferible que ha transcendit de tal forma que ha
afectat a la música en si, al llenguatge del Jazz. I és que com deia el
mestre amb humor: “jo sempre toco la mateixa cançó”.
Seguim amb dos temes que ha volgut ajuntar en Sergi primer amb el delicat “Misterioso” que Monk també va enregistrar al Five
Spot Cafe de New York el mateix 1958, i evidentment amb la mateixa
formació comentada abans, i després amb el més potent i modern “Evidence”,
Som-hi doncs amb....
7.- Misterioso-Evidence (Th. Monk) 6m31s
La versió original és però amb una mica més de tempo, començant el Geni
a piano solo i després ja amb el gran Johnny
Griffin i tot el quartet en un directe que devia ser acollonant. Charlie Rouse seria després el saxo
tenor de Monk, cadascun d’ells dos,
monstres del tenor. Misterioso el varen tocar i és un Blues, al menys en la
impro de Griffin. El que hem
escoltat, curtet i ras, de “Misterioso”, és la seva melodia interpretada amb la
millor sensibilitat, amb el líder improvisant al piano mentrestant la resta de
companys el recolzen harmònicament. I el canvi a “Evidence” és brutal,
considerant la modernitat de la composició, amb ritmes trencats i harmonia
típicament Monkiana. Jaume ens mostra com és ell de gran
guitarrista, ara sí, amb un solo puntejat de gran tècnica i gust, alhora que
sonoritat profunda, la de la seva guitarra de caixa, un so a Jazz. Una base
rítmica impactant amb el gran Horacio
i el més dels eclèctics bateristes, per com toca, el magnífic Jordi Gardeñas, ell també amb una
concepció del swing increïble. El seu solo ha estat magistral, i més impactant
és veure’l executar-los. Després d’ell, líder i guitarrista, acabant el tema
amb la melodia principal.
I nosaltres acabarem el projecte del Sergi Sirvent “Monk Numbers” amb el magnífic....
2.- Nutty (Th.
Monk) 6m23s
Aquest és un altre dels temes que Monk
va tocar al Five Spot Cafè formant
part del disc “Misterioso” del Thelonious
Monk Quartet. El quartet liderat per Sirvent
en va fer una magnífica interpretació, recordem que va ser en un directe el dia 25 d´Octubre del 2017, al Centre Cívic Can Déu. Si no fos pel
“Reflections” que hem posat abans, diria que aquest directe del Sergi Sirvent Quartet és un homenatge
als enregistraments en viu que va fer el genial Thelonious Monk. Després de la presentació del tema amb la seva
melodia, el swing ha aparegut de la mà de la base rítmica, magnífics tots dos,
recolzant la gran improvisació de Sirvent
al piano. En aquest moment hem escoltat només a un trio de jazz, de piano,
contrabaix i bateria. El solo de Jaume
Llombart ha aparegut després del seu volgut silenci, i ja ho heu vist de
quina manera ho ha fet, delicada, quatre notes i alguns acords, per després
deixar pas al grandíssim Horacio Fumero,
un dels mestres en això d’acaronar “La
Berra ”. El tema ha tornat al final, amb piano i guitarra a
l’uníson en una gran col·laboració, i el swing que no ha parat, fins el final....i
em sembla que encara el sento dintre meu....El final però, acabat amb una gran
intervenció de Jordi Gardeñas a la
bateria.
Doncs deixem aquest projecte però nosaltres seguirem ara amb el
primer disc al seu nom del gran contrabaixista canari Emilio Martín el qual ens va acompanyar en un concert al Molí dels Frares formant part del Ramón Díaz Trio amb el gran saxofonista
Jeppe Rasmussen.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Som´hi doncs amb el projecte de l’Emilio anomenat...
“ACHINED”
Emilio Martín
Editat per 96kmusic 960026
Enregistrat per Jordi Vidal
el 10 i 11 de febrer a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Masteritzat per Albert
Guitart
Iago Aguado, guitarra
Jeppe Rasmussen, saxo tenor
i soprano
Alejandro Esperanza, piano
Emilio Martín, contrabaix
Ramón Díaz, bateria
Totes les composicions són de l’Emilio
Martín.
Doncs aquest magnífic contrabaixista i compositor que vam poder
veure al Molí dels Frares, ha
presentat aquest projecte amb el seu quintet per diversos indrets com són l’Auditori de Barcelona tal dia com el 19
d’abril de 2017, acompanyat de Miquel
Mayordomo Trio, en el que va ser una col·laboració del mateix Auditori i el Conservatori del Liceu. Músic ell d’aquesta institució, ha
coordinat alguna de les Jam Sessions que es fan els dijous al cafè de la
institució centenària, al Nou de la
Rambla , jams que es fan amb els alumnes del centre i que ell
va coordinar. També va presentar-lo a l’Auditorio
de Tenerife un 20 d’octubre de 2017 amb quasi la formació al complet. L’Emilio Martín ara mateix està acabant
de polir el que serà el seu segon projecte en disc. Quan surti i me’l faci
arribar, també el podreu escoltar en aquest mateix programa.
Doncs comencem amb la seva música i ho farem amb el preciós tema
anomenat....
4.- 10 Hours (E.
Martín) 3m10s
Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de música, la d’aquest gran
contrabaixista i compositor. Us haig de dir que aquest disc me’l va donar a 23 Robadors ja fa uns dies, després
d’escoltar un projecte a trio amb Iago
Aguado, el guitarrista que tant bé i suau a sonat i sonarà, i en Jordi Pallarès, bateria. Un projecte
que una vegada editat també podreu escoltar aquí, si és que finalment
decideixen fer-ho. Una preciosa balada, curteta, però molt maca la seva melodia
i una bona introducció del líder al contrabaix, seguida dels suaus sons de la
guitarra de Iago. L’Emilio Martín i el Jeppe Rasmussen al saxo tenor, van venir al Molí dels Frares format part del projecte de Ramón Díaz, ara també a la bateria. La delicadesa del so del saxo
tenor d’aquest músic danès establert a casa nostra de fa molts anys, ens ha
captivat i ho seguirà fent en els propers temes amb una mica més de canya
rítmica.
I tal i com us havia comentat, aquí teniu el Micro Conte de Carme de la Fuente dedicat a
“Achined”, La Meva Terra..
.....................................
Doncs ja heu
escoltat de quina manera més delicada Carme
ens ha parlat de “Achined”, la Meva Terra
Seguim doncs amb el tema anomenat...
6.- Daniela (E.
Martín) 6m38s
Doncs ja heu escoltat que, tot i el tempo una mica més viu, la
composició s’ha mantingut en l’atmosfera delicada, i així és que també amb el
solo del pianista amb unes frases curtes inicials magnífiques, plenes
d’intencions, i amb un magnífic swing gràcies al contrabaix del líder i a la
bateria del Ramón. Ells dos han
permès que l’Alejandro Esperanza
executés un preciós i nítid solo amb un molt bon gust musical. El líder ens ha
mostrat de quina manera més melòdica ha fet el seu solo, amb un bon llenguatge
jazzísitc i bon domini de l’instrument en una altra seva magnífica composició.
Guitarra, saxo i piano acaben el tema amb la melodia principal i així és que
ens han ben enlluernat.
I encara seguim amb més música de l’Emilio
Martín i ara ho farem amb el tema anomenat...
5.- Lonoma (E.
Martín) 8m42s
Un altre gran tema, amb una preciosa intro de Iago Aguado a la guitarra. Després d’ell han introduït el tema
pròpiament dit, amb els diversos canvis encabits en la seva estructura. No gens
fàcil i sí complex, i també la melodia, i tot i així, ens ha entrat fàcilment
per la orella, oïda. Un break rítmic després del tema sencer, ens ha permès
gaudir de nou i molt delicadament del so cristal·lí de la guitarra del jove Iago Aguado. El Groove, imparable i
delicat, s’ha mantingut gràcies a les mans de l’Emílio i Ramón, ajudant l’Alejandro
amb els acords tant ben posats. El característic so del saxo soprano, ara amb
el Jeppe Rasmussen i el seu solo,
ens han anat catapultant vers moments màgics i d’un cert clímax, arribant al
final, amb la melodia, trencada, a mans de guitarrista, pianista i saxofonista,
tots tres alhora, per acabar de cop el magnífic tema.
I nosaltres acabem el projecte d’aquest gran contrabaixista i ja ho heu
pogut escoltar, també gran compositor, i ho farem amb el tema més viu i primer
tall del disc, anomenat...
1.- Tiroles (E.
Martín) 4m52s
Doncs tot i els inicis força vius, però també delicats com tot el
projecte, el líder ens ha tornat a situar en un break rítmic on la delicadesa
ha imperat de nou, moments després però, de nou amb un altre magnífic swing de
contrabaixista i bateria, recolzats pels acords del pianista, permetent al
saxofonista Jeppe Rasmussen, ara amb
el tenor, fer un magnífic solo. Quina gran compenetració que tenen l’Emilio i el Ramón, i de quina manera fan tirar a tot drap la màquina rítmica.
El saxofonista ha acabat el seu solo i sense donar-nos compte ens ha situat en
la melodia principal, tot i ben acompanyat de la resta de companys i així
acabar el magnífic tema anomenta “Tiroles”. Doncs ja hem acabat aquest projecte
de l’Emilio Martín, contrabaixista i
compositor, gran en les dues facetes i que espero que us hagi agradat. Acabarem
el programa, però abans..
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs sí, acabarem el programa amb el projecte de l’amic Ernesto Aurignac Trio anomenat....
“PLAYS STANDARD VOL. 1”
Ernesto Aurignac Trio
Edita Factoria Jazz per a Blue
Asteroid Records
Mesclat per Ferran Conangla
Produït per Ernesto Aurignac i Jorge
Moreno
Ernesto Aurignac, saxo alto
Pedro Campos, contrabaix
Santi Colomer, bateria
Veiem què ens diu l’Ernesto
d’aquest el seu projecte....
Estic molt agraït a Pedro Camps
(contrabaix) i Santi Colomer (drums)
per l'amor i l'energia que han posat en aquesta nova aventura: El meu tercer
fill! Brindo per vosaltres i per tot el que ens queda. Per a mi era un somni
treballar amb Jorge Moreno de Blue Asteroid Records, un professional
increïble i una grandíssima persona, em feia molta il·lusió fer alguna cosa
junts i per fi ho vam aconseguir. Gràcies Jorge! Gràcies Ferran Conangla pel gran treball de mescles que has fet i gràcies Alberto Sol de Sants i Manolo Toro de PuertoRecords per tot el vostre amor i bon fer a l'estudi. Sempre
vaig tenir al cap fer un disc a trio, sense instrument harmònic, tocant els
meus estàndards favorits. Un disc que fos senzill, fàcil d'escoltar i dinàmic;
Que passessin els temes volant, ple de clàssics, tots els tracks de breu
durada, solos molt curts, exposició i re-exposició de les melodies a l'ús, amb
un so directe, humil i sincer.
Ernesto Aurignac
Doncs començarem amb una preciosa balada, no precisament de les que
s’escolten més a concerts i jams, composta per Billy Eckstine anomenada...
9.- I want to talk about you (B. Eckstine) 5m23s
Doncs aquesta és una preciosa balada escrita per Billy Eckstine i que podem escoltar cantada per ell mateix en un
enregistrament del 1944. John Coltrane
en va fer una versió personal en el seu disc SoulTrane interpretada en un to més alt i amb el seu saxo tenor,
reinterpretant-la i fent-se-la seva, molt seva com feia amb tots els temes
d’altres que ell tocà. L’Ernesto
l’ha interpretat en la mateixa tonalitat que el genial Trane però una mica més lenta, fent-la encara més profunda. I quin
so que té aquest grandíssim saxofonista malagueny, ell interpretant a la seva
manera els estàndards que més li agraden, i amb la seva particular manera de
fer els solos, amb glissandos súper ràpids fins i tot en una balada tant lenta.
Preciosa melodia de Eckstine que a
més a més de ser un molt bon cantant, va compondre i dirigir la seva pròpia
banda, en aquells terribles anys de la Segona
Guerra
Ens diu l’Ernesto ...vaig
estudiar gràcies als meus pares la carrera de saxòfon clàssic i vaig créixer
escoltant els discos de Chet Baker,
Charlie Parker, John Coltrane, Joe Pass i Miles Davis. Sempre vaig ser gran
melòman aficionat al jazz i la música clàssica. Amb 18 anys em vaig instal·lar
a Barcelona on vaig aprendre el
llenguatge del jazz de forma autodidacta. El so de la meva música és la fusió
de les meves influències i experiències vitals. La música clàssica i el jazz em
van dotar d'una àmplia perspectiva de la música que he desenvolupat en la meva
carrera musical. Cada viatge, cada concert, cada trobada aporta una nota més en
la meva ens sonora, en la meva concepció musical, en la meva recerca. Agraeixo
profundament estar involucrat en la formació educativa com a professor d'altres
músics novells, impartint màster-class, visitant conservatoris, escoles i
agrupacions musicals, fent classes en seminaris i en cursos de música.
Seguim amb la música dels estàndards que més li agraden a aquest, un
dels millors saxos altos del moment de l’estat, amb permís de Perico Sambeat i Llibert Fortuny, i ho farem escoltant el magnífic i tampoc massa
escoltat blues de Charlie Parker
anomenat....
2.- Barbados (Ch.
Parker) 5m05s
Es tracta d'un blues de dotze compassos amb un ritme de mambo. Parker el
va gravar el 29 d'agost de 1948 amb Miles
Davis (trompeta), John Lewis (piano), Curly Russell (baix) i Max Roach
(bateria). Doncs sí, ja heu pogut copsar el ritme de Mambo, tan ben marcat
pel Santi Colomer, i el contrabaix
del Pedro Campos. L’Ernesto comença els temes i sovint no
saps si està fent el tema, o sigui la melodia sencera, o si està improvisant,
car, sempre afegeix força notes en la melodia principal. Sí és veritat que si
sabem el tema, ben bé podem saber què està fent, i més quan s’aboca de ple a la
improvisació, on ja no podem relacionar el solo de manera fàcil amb la melodia,
tan potents i personals són els seus solos. Després del seu increïble solo, hem
pogut escoltar el del jove contrabaixista Pedro
Campos, magnífic solo, que ha deixat pas als “dotzes” amb solista i
baterista Colomer fent ells dos una
mena de tète a tète per finalment
tornar al tema i acabar-lo.
Crec en la responsabilitat de continuar el camí de la recerca eterna i
expandir la mirada cap al jazz i la música en general. En aquests últims anys,
la composició ha pres una gran rellevància en la meva vida i segueixo
treballant en nous projectes com a compositor. Haver escrit tota la música de
"UNO" i "Anunnakis" ha estat una gran experiència que ha
desenvolupat i evolucionat el meu so. Crec, invento, imagino, somnio, jugo,
aprenc, comparteixo ... La meva missió com a persona i músic és aprofundir i
madurar en l'art que em guia, la
MÚSICA. ... i així fins a l'últim dia de la meva vida.
Ernesto Aurignac
I seguim amb més temes, avui, aprofitant que com ell ens ha dit, són
curtets ab solos curtets, i ara ho farem amb el magnífic i positiu tema que ens
va fer conèixer el gran Louis Armstrong
tot i no ser seu el tema ....
5.- Struttin with some barbecue (Lil Hardin) 4m14s
Doncs i quina joia de tema de Jazz
Clàssic, però què bonic i maco que ho fan tots tres, i per descomptat el
líder del projecte Ernesto Aurignac.
Un tema dels anys 20, de fet del 1927 i que Louis Armstrong va enregistrar a Chicago amb els seus Hot
Five, no havent-se cantat fins els anys 50 amb lletra de Don Raye. Ernesto ha desenvolupat el
seu solo encabit en les harmonies i amb el so característic d’aquella època. El
walking del Pedro al contrabaix ens
el fa més rítmic alhora que també, evidentment amb l’aportació de Santi Colomer a la bateria, seguint el
ritme d’aquells anys tan bojos.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I encara amb més temes d’aquest magnífic disc d’estàndards de l’Ernesto Aurignac i ara amb un altre
magnífic tema de Cole Porter el
conegut....
7.- Night and Day (Cole
Porter) 2m59s
Un tema que Cole Porter va
escriure el 1932 pel musical “Gay Divorce” i que, segons diuen alguns, ha estat
la més gran aportació d’aquest compositor al “Great American Song Book” i que
per descomptat ha tocat tothom i es continuarà fent pels segles dels
segles...ha. El tempo de l’Ernesto
és en l’ona “parkeriana”, com ho és tot el projecte, car, aquest músic amic
nostre és totalment parkerià en ànima i cor. Tot i això, la utilització
d’elements distorsionants en el so del seu saxo alto, l’allunyen una mica del
mite americà, i sovint el situen en l’aspecte més contemporani i free de la
música feta per aquest instrument. De fet, “Night and Day” és una balada a
tempo mig, que ha cantat quasi tothom, però que els músics de Jazz de l’època
Be Bop, com és el cas en Neo Bop, sovint modificaven els tempos per adaptar-la
a la nova musicalitat. Ja heu anat escoltant amb quina mestria interpreta les
músiques aquest gran músic autodidacta, i tot i així, magnífic compositor amb
dos projectes anteriors, “UNO”, amb una magnífica Big Band, i l’”Annunakis”,
ambdós projectes posats en aquest programa. L’Ernesto havia acabat, o quasi el segon projecte amb una Big Band
encara més Big que la de l’”UNO”, i ho havia de presentar de la mà del Taller de Músics, però malauradament i
suposem per qüestions econòmiques, de moment, s’ha cancel·lat la seva
presentació.
Doncs nosaltres acabarem el programa d’avui amb el darrer track del
disc, amb un tema que m’agrada molt, i que és el....
10.- Just Friends (Klener
& Lewis) 3m45s
Ja veieu de quina manera són
aquests nois, i no només amics, car, han volgut representar de quina
manera van anar els enregistraments, fets amb una total desimboltura i
camaraderia. Us haig de dir que la base rítmica formada pel Pedro Campos i Santi Colomer ha estat
imprescindible per a la consecució d’aquest projecte, i així ho ha expressat el
líder a la pàgina web de l’editorial Blue
Asteroid, i per descomptat que nosaltres també ho ratifiquem, car, ells dos
han estat perfectes en la seva tasca primera, la d’acompanyar al líder a la
perfecció i també amb la seva participació en alguns solos. Magnífics tots dos,
i magnífics tots tres. Aquest és una cançó popular que es va convertir en un
estàndard de jazz. La cançó va ser escrita el 1931 per John Klenner amb lletra de Sam
M. Lewis. Encara que va ser presentada per Red McKenzie i His Orchestra l'octubre de 1931, es va convertir en
un èxit quan el cantant Russ Columbo
la va interpretar amb l'Orquestra de
Leonard Joy el 1932. Es va tornar a editar el mateix any en una versió de Ben Selvin & His Orchestra i ha
estat gravada molt sovint des de llavors. Amb aquesta magnífica aportació de l’Ernesto Aurignac en l’ona més
parkeriana, la de tot el seu projecte, hem acabat el nostre programa d’avui.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb aquest programa i recordar-vos
que hem començat amb un projecte de Sergi
Sirvent dedicat a Thelonious Monk
i per tant “Monk Numbers”, i que hem seguit amb el magnífic projecte de l’Emilio Martín “Achined” per acabar amb
la meravella neo bop de l’Ernesto
Aurignac Trio dedicada alguns dels estàndards que més li agraden, i per
tant “Plays Standards Vol. 1”.
Ara sí, acomiadem aquest programa i fins la setmana vinent, i jo mateix Miquel Tuset i Mallol us agraeixo la vostra
assistència, aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
jazzclubdenit.blogspot.com.es, i us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
