Programa 314: Fresh Sound Records - Deep Tone Project, Adam Schneit Band i Nat Adderley & The Big Sax Section, dimecres 7 de març de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Avui hi tornem amb un programa dedicat a Fresh Sound Records i com sempre, primer amb dos projectes New Talent per acabar el programa a tot
swing, a tot Hard Bop, amb un vinil de 180grams digitalitzat en primera escolta
per qui us parla. Els dos primers projectes tenen en comú la formació de
quartet i els instruments, saxo, guitarra contrabaix i bateria, amb Deep Tone Project i el seu “Onward” i
l’Adam Schneit Band i el “Light
Shines In”. Per acabar podrem gaudir amb el “That’s Right” de Nat Adderley and the Big Sax Section.
També, avui podreu escoltar un micro conte de Carme de la Fuente ,
un petit espai que hem encabit en aquest
programa, conte que ella mateixa ha fet tot i escoltant algunes de les musiques
que li vaig fer arribar, les del programa d’avui.
Abans però dir-vos que aquest proper diumenge a les 19h i a la Traska Truska
Doncs avui i per descomptat, deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem el programa amb el projecte anomenat...
“ONWARD”
Deep Tone Projecte
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 519
Enregistrat per Sergey
Kurotchkin l’abril de 2016 al Mask Studio de Kiev.
Produït per Konstantin Ionenko
Productor executiu, Jordi Pujol
Viktor Pavelko, saxo tenor
Aleksandr Pavlov, guitarra
Konstantin Ionenko, contrabaix
i baix elèctric
Pavel Galitsky, bateria
Totes les composicions del grup Deep
Tone Project
Deep Tone Project va ser creat a principis de 2013 per aquests
quatre músics ucraïnesos. El quartet va presentar una nova música original: un
jazz contemporani europeu amb un so líric ampli i suau. Tothom escoltarà alguna
cosa pròpia, reconeixible: hi ha prou colors càlids en els sons per a tothom.
L'àlbum debut "Flow", editat a la primavera de 2014, va ser elogiat
per molts crítics i periodistes musicals dels EUA i Europa. El seu segon treball, "Onward", és aquest
projecte que esteu a punt d’escoltar.
I començarem el projecte amb el preciós tema anomenat....
4.- Slightly Abashed (D.
T. P.) 6m47s
Doncs hem escoltat un tema força líric, tot i la modernitat evident de
la proposta. Una molt bona composició, delicada pel so de la guitarra, amb una
base rítmica de contrabaix i bateria fent tasques de suport i acompanyament
quasi en segon terme, car, aquí els dos solistes, saxo tenor i guitarra, han
omplert el primer pla amb la seva presència, primer amb Aleksandr Pavlov, guitarra i després amb Viktor Pavelko, saxo tenor. Profunditat de missatge d’aquest
magnífic saxofonista, ucraïnès, com tots quatre. Ja veieu quin Jazz en
majúscules es fa a Ucraïna, i és que
el llenguatge del Jazz és universal. La melodia de nou, ens ha tornat a situar
en la melancolia inicial i així és com han acabat la seva primera intervenció,
delicadament.
I Karl Ackermann, de New York Jazz Records, ens diu....
"Les composicions i la musicalitat de Deep Tone Project són una creació clarament moderna i texturada
dels elements clàssics i el jazz de cambra fet a Europa. Els temes es construeixen com a exploracions agradables,
ocasionalment prenent canvis més aventurers però sempre basats en la melodia. Ionenko ha optat per un format on tot
està inclòs i és molt gratificant veure com ha donat lloc a una exposició més
àmplia per a tots els implicats".
Seguim amb una mica més de tempo, ara amb el tema anomena....
6.- Heritage (D.
T. P.) 8m13s
De nou la guitarra obre amb acords el tema, però després, ambdós solistes
ens introdueixen la melodia principal del tema amb els seus canvis dins
l’estructura, complexos però d’una gran bellesa. Calidesa en aquesta música
alhora que una modernitat expressada sense escarafalls ni estridències. El so
del saxo tenor així ens ho mostra, on es conjuminen delicades melodies en la
improvisació alhora amb demostració tècnica sobrada amb arpegis i demès
tècniques emprades. Molt bon so i llenguatge el del Víktor Pavelko. De la mateixa manera el so de la guitarra de Pavlov mixtura delicades melodies i
imbricades escales i arpegis amb l’aspecte més modern. El so, càlid, de la
guitarra de Jazz, net, pulcre i sense cap tipus d’alteració sonora, ens embolcalla ja només en escoltar-lo. Molt
bon solo, el del guitarrista, seguint la aurèola del tema, i així arribar amb
tots plegats al final del tema.
I Bud Kopman, All-about-Jazz
ens diu
"Música molt sensual, amb intel·ligència més que suficient per a
envair la ment. Aquesta música té prou giravoltes i sorpreses per reclamar
l'originalitat de la concepció. Molt recomanable".
I Krzysztof Komorek, Jazzpress
Magazine....
"La música de Deep Tone
Project pot referir-se a un jazz contemporani. Les composicions
interessants i enganxoses, que sovint sorprenen a l'oïdor per la recurrència en
la narració, són el seu actiu. És una música molt agradable, moderna i
fresca".
Seguim amb una mica més de tempo, tot i que ja veieu com és aquest
projecte de delicat, ara amb el tema anomenat..
2.- Dubious Pleasure (D.
T. P.) 6m44s
De fet, és evident que estem endinsats en la música d’un projecte amb
una clara identitat. La interrelació de les músiques dels diferents temes és
prou clara. El tempo ara és lleugerament més viu, però amb un baterista i
baixista ara, amb un control total del tempo, mantenint aquest Groove amb total
persistència. El solo del saxo tenor ha seguit la línia de l’anterior tot i
ampliant-ne les mires més enllà de lo més evident, car, així és la seva
creativitat i molt bona tècnica i llenguatge. La tradició, ai, la tradició,
feia temps que no us en parlava d’ella, i és allò que sempre diem que han de
tenir els músics i mai abandonar-la tot i les seves recerques musicals. Així
ens ho mostra també el guitarrista en la seva magnífica improvisació, moderna
però amb la tradició fent-li companyia per no deixar-lo mai desvalgut.
I Viachek Kryshtofovych, Jr. Ens
diu...
"Aquesta música és com una bomba, improbable però que exploti. Però
...
El més bonic del quartet Deep Tone és que no es mostren de manera
exagerada. Estan en un humil mode pràctic de tocar i enregistrar. Encara que
haurien de mostrar-se més, són els millors músics de jazz d'Ucraïna que escriuen i interpreten la
música que voleu escoltar. No és d'estranyar, car, podeu escoltar bastants
gravacions de quartets com aquest. Però una de les sorpreses és que són
ucraïnesos i no nord-americans. L'altra és que després d’escoltar-los, els
tornes a posar, no importa qui siguin. Hi ha influències del jazz dels 60s en aquesta
música actualitzada. Poden fer coses des del jazz mes profund segons ECM, fins i a temes gairebé rockers.
Definitivament, aquesta és la guitarra elèctrica d'Alex Pavlov que canvia els colors i els estats d'ànim des de
lleus a aspres. Però també hi ha aquests grans interplays entre guitarra i
baix, i saxó i bateria. Ells, tot i tocar en molts llocs, representen aquest
terme beneït anomenat, “conjunt”, “grup”...”
I nosaltres acabem aquest projecte amb el darrer tema anomenat....
8.- Black Depth (D.
T. P.) 8m40s
Doncs ja heu pogut escoltar quina és la dinàmica d’aquest projecte, més
o menys continguda per la sonoritat soft del saxo tenor, i on es dispara una
mica més, és amb el so i impros del guitarrista, el més brillant de sonoritat.
Aquí l’heu pogut tornar a escoltar ben acompanyat pel baix elèctric de Ionenko, permanent en el tempo, i el
baterista amb un tempo més trencat, donant-li el suport adequat per a
desenvolupar una magnífica improvisació. La profunditat de so ha tornat amb el
saxo tenor, on el trio de saxo, baix i bateria, formen el trio sense harmonies,
formacions promogudes per gent com Gerry
Mulligan i Sonny Rollins. Magnífica improvisació del saxo tenor que ens
acosta al final del tema, de nou amb la melodia, car les aigües tornen sempre a
l’origen.
Deixem doncs aquest projecte però abans....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb el projecte del saxofonista Adam Schneit anomenat...
“LIGHT SHINES IN”
Adam Schneit
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 518
Enregistrat per John Dasvis el
9 de febrer de 2016 a The Bunker, Brooklyn, New York.
Mesclat per Eivind Opsvik al
Grenwood Underground
Masteritzat per Nate Wood al
Kerseboom Mastering
Produït per Adam Schneit
Productor executiu, Jordi Pujol
Adam Schneit, saxo tenor i
clarinet
Sean Moran guitarra
Eivind Opsvik, contrabaix
Kenny Wollesen, bateria
Totes les composicions són de l’Adam
Schneit.
Escoltem ja el primer tema, que serà una preciosa balada que potser ens
recordarà algun tema pop embolcallat de blues rural, en l’anomenat...
1.- A Clearer View (A.
Schneit) 9m03s
El tema ha començat totalment pausat amb els acords de la guitarra, i
ben aviat la melodia principal, amb espurnes de pop a càrrec del líder i el seu
saxo tenor ens ha embolcallat, una melodia pacífica, que et dóna pau. La
guitarra líquida de Sean Moran ens
ha recordat moments diversos en una execució perfecte on el domini dels efectes
ha estat limitat i ha predominat la melodia en la seva improvisació. El líder
ha desenvolupat el seu solo de manera contundent, amb una improvisació amb una
musicalitat aconseguida seguint la melodia principal tot i la seva clara
demostració de domini tècnic en els inacabables arpegis tant ben executats.
Sense cap discontinuïtat ens hem tornat a trobar amb el motiu principal del
tema i així l’han acabat repetint-lo suaument.
I els amics de Tomajazz ens
diuen coses tals com aquestes......
El primer disc sempre ocupa un lloc especial en el gruix de la carrera
musical. Implica la presentació en societat del conjunt musical. La impressió
ha de ser el més positiva. De la mateixa manera, el seu llançament sol estar
embolicat en l'ambiciosa il·lusió del principiant. No obstant això, no només
els neòfits han de complir aquestes premisses. Pot tractar-se d'un músic
experimentat. Pot tractar-se d'un nou començament. “Light Shines In” és el
títol del debut del saxofonista Adam
Schneit. Tot un conegut de l'escena novaiorquesa. ha col·laborat amb músics
de la talla de Jesse Peterson o Jacob Sacks, entre d'altres. Així
mateix, va liderar el grup Old Time
Musketry en una gran aventura de fusió d'estils.
Seguim amb el següent tema d’aquest projecte on ja podreu veure de quina
manera gira el concepte tornant-se sí força contemporània amb el tema
anomenat...
2.- Different Times (A.
Schneit) 7m03s
Doncs pot ser que aquest tema ens
hagi noquejat, tal és l’embranzida de la seva música contemporània
comparada amb la calma del tema anterior. Guitarrista i saxofonista es
desfermen en una demostració de velocitat i ritme neo-bop on la concepció en
els solos ens els mostren superbs i tècnics a l’extrem, alhora que amb un molt
bon gust estilístic. La base rítmica de l’Eivind
Opsvik i Kenny Wollensen està magnífica, essent aquest darrer, el baterista,
molt expressiu i potent amb una improvisació que podríem dir dura tot el tema.
També el contrabaixista està excels, i sí que ha donat la sensació que sigui
aquest tema una quasi total improvisació tal és la modernitat de la melodia.
Glenn Astarita de All-About-Jazz
ens diu....
Des de fa diversos anys, que al saxofonista Adam Schneit se’l reconeix més com a sideman de luxe que no pas com
l’antic líder de Old Time Musketry, aquest talentós quartet on hi
va inculcar les seves impressionants habilitats compositives. Aquí, l'aventura
dels músics en l'àmbit exterior mentre es desenvolupa una tarifa més
convencional durant diverses fases o moviments. Per exemple, l'obertura
"Una vista més clara" es construeix amb una ranura estirada i un
cordial tema primari ancorat per les baixes baixes de Eivind Opsvik i els
ritmes fixos del baterista Kenny Wolleson. Però el seguiment "Different
Times" va fer una visió diferent, ja que els músics projecten un marc
d'opinió de la temporada oberta al jazz de Vernacula, ple de cadències rodants
i els focs artificials de guitarrista elèctric Sean Moran. A més, les notes
rebutjables de Schneit porten una seqüència bulliciosa de falles, juntament amb
les tensions habituals i les activitats d'alliberament.
Seguim amb el tercer track, ara ja amb un tempo més contundent amb el
tema anomenat....
3.- Old Time Musketry (A.
Schneit) 5m24s
Aquest és un tema homenatge al grup anomenat igual que el tema, Old Time Musketry. Un tema doncs farcit de Funky amb un Groove impressionant
des del primer moment amb una base rítmica impressionant, sempre a top,
permetent als dos solistes desenvolupar els seus solos, el del líder, Adam Schneit impressionant i
incansable, sembla ben bé no tenir aturador, tal és la seva persistència. El
guitarrista Sean Moran tot i seguir
el tempo tan ben marcat per la base rítmica s’ha mostrat no tant persistent en
el seu solo, deixant algun espai pels silencis, cosa que no fa el líder. Gran
tema, gran composició on he pogut escoltar moments o frases del “Spain” de Corea. Contundència del líder en el seu
solo i en aquesta també seva composició.
Seguint amb Glenn Astarita de
All-About-Jazz.....
"My Secret Hobby" és la segona sorpresa d'aquest Light
Shines In. Difícilment es pot discernir si és el millor tema o no. No obstant
això, l'arpa més free jazz queda més que patent. Un cavall desbocat a ritme de
distorsió i cops de saxo propis de l’Ornette
Coleman més salvatge. El contrast és certament singular. I en ell resideix
la qualitat d'aquest disc.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I ja, abans d’acabar aquest projecte, escolteu el micro conte de Carme dela Fuente, la qual s’ha
inspirat amb les músiques de l’Adam
Schneit i el seu “Light Shines In”...escoltem-la doncs...
.............................................................
I com he dit abans, acabarem aquest projecte escoltant el darrer tema del
projecte de l’Adam Schneit...
6.- My Secret Hobby (A.
Schneit) 5m49s
Doncs certament que l’aspecte més free del projecte l’hem escoltat en
aquest tema, i tot i els inicis tan bèsties dels dos solistres, ben aviat ha
aparegut la secció rítmica per a embolcallar-ho tot a bon tempo, tot i que no
massa definit. El solo del guitarrista ens el mostra distorsionat i frenètic
amb el seu so, mentrestant el baterista i contrabaixista no han parat de fer de
les seves, imparables tots dos. El líder s’ha convertit en un cavall desbocat
amb el so més Free com la resta de companys. Si recordeu de quina manera hem
començat aquest projecte, estareu amb mi que aquest final és acollonant i
substancia la diversitat de la proposta també amb els anteriors temes que heu
escoltat. No estan per romanços aquests músics. No hi ha terme mig.
Al considerar el títol per al seu àlbum de debut, "Light Shines
In", de Fresh Sound New Talent,
Adam Schneit saxofonista tenor i clarinetista va recordar els cors de la
seva cançó favorita de Leonard Cohen,
"Anthem":
Ring the bells that still can
ring / Forget your perfect offering / There is a crack in everything / That’s
how the light gets in.”
O sigui...
“Fes dringar les campanes que
encara poden sonar
Oblida't de la teva ofrena
perfecta
Hi ha una esquerda en tot
plegat
Així és com entra la llum
".
Deixem ara el projecte d’aquest saxofonista però abans....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I nosaltres acabarem el programa amb el vinil digitalitzat de Nat Adderley anomenat....
“THAT’S RIGHT”
Nat Adderley & The Big Sax
Section
Primera edició per Riverside
Enregistrat el 9 i 15 de
setembre de 1960 a New York
Reeditat per Jazz Workshops JW-071
Productor executiu, Jordi Pujol
Nat Adderley, fiscorn
Cannonball Adderley, saxo alto
Jimmy Heath, Charlie Rouse,
saxo tenor
Yusef Lateef, saxo tenor,
flauta, oboè
Tate Houston, saxo baríton
Wynton Kelly, piano
Jim Hall (pistes 2, 3 i 5), Les
Spann (pistes 1, 4 i 6-8), guitarra
Sam Jones, contrabaix
Jimmy Cobb, bateria
Un disc, on la majoria d’arranjaments els va fer Jimmy Heath, excepte “Night after Night” de Jimmy Jones i “That’s Right” fet per Norman Simmons.
Doncs suposo que ja sabeu qui és Nat
Adderley i que era el germà petit del gran Julian “Cannonball” Adderley, darrera l’ombra del qual va haver de
viure fins que aquest va morir. Però per si de cas no el coneixeu, us en faig
cinc cèntims. Nascuts a Florida,
fills d’un pare trompetista professional en la seva joventut, el qual li va
passar l’instrument a gran d’ells dos, però quan aquest va provar el saxo alto,
va passar-li la trompeta al petit Nat.
Va estudiar a la “Florida A&M University”, anar a fer de soldat, i en
tornar, ensenyà música a la mateixa universitat on ell havia estudiat. Lionel Hampton va tocar en aquella
universitat i Nat va tocar per a
ell, aleshores Hampton el va
convidar a afegir-se a la seva Big Band
amb la qual va tocar des del 1952 al 1954.
Comencem escoltant la música d’aquest molt bon compositor i cornetista i
ho farem amb el tema suau i farcit de swing, primer tall de la cara B,compost
per Hollander & Freed,
anomenat....
B1.- You Leave Me Breathless (Hollander & Freed) 4m14s
Doncs ja heu pogut escoltar que hem començat amb bon swing i que ja no
abandonarem, i ho hem fet amb un tema compost com una balada i que tant bé va
cantar Ella Fitzgerald i moltes i
molts altres. Un tema no tocat massa a Jams Sessions i que no gaire sovint
utilitzen els músics en el seu repertori. Nat
King Cole li va donar ja un tempo més swingat sense arribar al que acabem
d’escoltar. Per contra, Eden Atwood
la canta a un tempo súper slow, fent encara més emotiu allò de....”em vas
deixar sense respiració”....Amb una intro preciosa, Nat Adderley enceta ja la melodia d’aquesta cançó en la seva A,
mentre que Jim Hall ha fet la B amb la seva guitarra. Després
de la darrera A, el líder ens ha mostrat lo bon cornetista que va ser, que era
ja aleshores, no havent destacat mai al nivell que hauria merescut. El so
característic del saxo alto de Cannonball
sí el reconeixem en tot el seu esplendor, i recordeu que tot just un any abans
havia enregistrat el “Kind of Blue” de Miles
Davis, o sigui que estava al seu màxim nivell, i encara el, que havia de
venir. Magnífic solo per després, amb tota la secció de vents fer la melodia,
de nou la A , i fer
el pont el líder al fiscorn, per tornar-hi en la C , que ha estat una A modificada amb un final
preciós.
El punt de partida real de Nat
Adderley va ser quan, el 1955 i amb el seu germà van fer un viatge a New York. Només arribar van anar al
“Cafè Bohemia” on Oscar Petitford hi
tocava. Només mostrar els seus respectius talents, i Cannonball va esdevenir el saxofonista fixa de la banda del gran
contrabaixista. Nat també va
impressionar tothom i a tots dos germans, aquest fet, els va fer renovar les
seves carreres, enregistrant Nat el
seu primer disc al seu nom aquell mateix any, disc anomenat “That`s Nat” editat
per Savoy amb Jerome Richardson, Hank Jones, Wendell Marshall i Kenny Clarke.
Finalment, els dos germans es van establir en aquesta gran ciutat, on es coïa
el millor del Jazz de l’època sense oblidar d’altres indrets del país. Una
vegada a New York, Cannonball va formar el seu quintet amb
el seu germà, amb qui va estar sempre unit, cosa que va passar el 1956, tot i
pensant que les coses els anirien bé. No va ésser així, i un any després el van
dissoldre. Nat va entrar a formar
part de combos del J. J. Johnson i Woody Herman mentre que Cannonball va anar-se’n amb Miles Davis enregistrant el 1959 la
seva obra mestre “KInd of Blue”.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb més swing i ara ho farem amb el tema que titula el disc i
compost pel líder, un magnífic blues....
B4.- That’s Right (N.
Adderley) 8m36s
Tema que també ha començat amb una intro delicada fent el líder la melodia
de tot el tema, marcat pels seus companys amb un ritme trencat i riffs dels
vents que han anat creixent fins arribar al primer solo dels saxos a càrrec de Charlie Rouse, seguint-lo Jimmy Heath, Yusef Lateef per acabar
amb el baríton de Tate Houston. I com
es noten les diferents sonoritats dels saxos tenors de cadascun dels tres cracs
que jan tocat. Per descomptat que el baríton no té cap problema de
reconeixement sonor acústic, i què bé que l’ha fet sonar en Houston. Magnífic tema, magnífic Blues,
i com l’han acabat, quasi com l’han començat, amb la diferència ara, que el
swing no s’ha aturat, acabant d’aquella manera que et fa entendre que en un
directe, els solos anirien brollant sense parar.
Seguin amb la vida i miracles de Tad
i el seu germà i després de l’èxit de “Kind Of Blue” de Miles on hi va haver lo millor de cada casa, o sigui John Coltrane, Cannonball Adderley, Wynton
Kelly, Bill Evans, Paul Chambers i Jimmy Cobb, els dos germans van tornar a
muntar el quintet i aquesta vegada sí que l’èxit els va acompanyar, més encara
amb un “hit” del seu pianista i compositor Bobby
Timmons anomenat “This Here”. Una formació que va passejar-se pel Hard Bop i per l’aleshores nou so i més
assequible Soul Jazz. A la dècada
del 1960, Nat Adderley es va
consolidar com a cornetista i compositor amb temes “Work Song” i “Jive Samba”,
entre d’altres. Mentre va formar part del quintet liderat pel seu germà, Nat no es va dedicar gaire als seus
projectes, tot i això, i tornant a establir-se a New York va enregistrar discos com a líder i sideman amb gent com Wes Montgomery, Kenny Clarke i Walter
Booker el qual li va ser fidel i per descomptat amb el seu germà. El 1966
va formar part de la banda que tocà en el film “A man called Adam” on Sammt Davis Jr està caracteritzat com
el trompetista i Nat tocà la
trompeta.
Seguim amb el mateix swing i ara ho farem amb el tema de Barry Harris anomenat...
A4.- Tadd (B.
Harris) 4m13s
Doncs una altra preciositat de melodia, encetada per tots els vents
possibles, i ja veieu que en són una bona colla. Com si d’una Big Band es
tractés, així sonen aquests músics, aquesta banda de 10 músics, ara amb la
guitarra de Les Spann. Un primer
solo a càrrec del líder, magnífic, per després fer-ho Jimmy Heath i per acabar el guitarrista malauradament no gaire
conegut Les Spann. Tota la colla de
vents tornen amb la melodia inicial per acabar-lo de cop, per acabar aquesta
magnífica composició del gran pianista Barry
Harris.
Nat va treballar també en un musical i va escriure, amb
el seu germà, el tema “Shout up a morning” basat en la llegenda de l’heroi John Henry. Tot i començant a treballar
en aquest projecte, Cannonball va
morir el 1975 d’un atac de cor de manera sobtada. Una vegada mort Cannonbal el quintet es va separar i
gent com Bobby Timmons, Joe Zavinul i
Victor Fieldman en varen ser
pianistes, Yusef Lateef, Charles Lloyd,
saxofonistes, el primer també amb la flauta, i una base rítmica de Sam Jones, contrabaix i Louis Hayes, bateria. La mort de Cannonball va quasi enfonsar a Nat car la seva carrera anava de la mà
de la del seu germà, havent de posar-se a treballar de valent liderant una gira
per Europa tot i fent-li segur un
més que sentit per a tothom homenatge. Va fer també gires per Japó i en tornar als EEUU ensenyà a la Harvard University
Doncs acabem ja amb aquest magnífic disc de Nat Adderley & The Big Sax Section i ho farem amb el tema de Jimmy Heath anomenat...
A2.- Chordnation (J.
Heath) 6m07s
Doncs amb quin molt bon tema hem acabat, a tope de swing, un tema del
saxofonista i compositor Jimmy Heath,
germà del contrabaixista Percy Heath
i del baterista Albert “Tootie” Heath,
tots tres liderant una formació anomenada Heath
Brothers, amb Stanley Cowell al
piano. En aquest tema, hem pogut escoltar els solos primer del compositor jimmy Heath, per després gaudir amb el
del líder del projecte a la corneta, al fiscorn, i mentrestant un swing a tope
amb Sam Jones i Jimmy Cobb. Després
del solo del líder hem escoltat el del magnífic pianista Wynton Kelly, i no l’oblideu, car va fer el gran solo a “Freddy
Freeloader”, tema del gran Kind of Blue
de Miles Davis. El magnífic i
reconegut solo de Charlie Rouse l’ha
seguit per acabar-los. Després d’alguns dels solos, ja hem escoltat com tota la
banda fa la melodia principal, i després del de Rouse ho han tornat a fer però per acabar el tema, projecte i
programa d’avui.
De manera eventual Nat Adderley
va muntar una banda a sextet anomenada Adderley
Brotherhood, amb alguns membres del quintet liderat pel seu germà. Amb ells
van fer gires per Europa i EEUU durant
la dècada del 1980. D’altres formacions d’aquella època van ser Paris Reunion Band esdevenint també els
The Riverside Reunion Band i ja en
clau de Bop amb el grup format al Monterey
Jazz Festival el 1993. Nat Adderley
va morir d’una complicació amb la diabetis que patia a l’edat de 68 anys.
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa d’avui, de nou, i encara en
queden alguns més, dedicat a l’editorial de casa nostra Fresh Sound Records, primer amb dos New Talent, amb Deep Tone
Project i el seu “Onward” per després fer-ho amb l’Adam Schneit Band i el “Light Shines In”. Per acabar com ho hem fet
i hem gaudit amb el “That’s Right” de Nat
Adderley and the Big Sax Section.
Abans d’acomiadar-me, dir-vos que aquest proper diumenge a les 19h i a la Traska Truska
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, ens escoltem la
setmana vinent i jo mateix Miquel Tuset
i Mallol qui l’ha realitzat i seleccionat les seves músiques us desitjo
molt bona nit i molt bon jazz Club de
Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
