Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs aprofitant que encara podem fer el darrer programa emès per
antena, us convido a escoltar un parell de projectes força actuals de dos
músics amb diversitat d’estils però que els uneix sinó la concepció dels seus
treballs, sí que ho fa la delicadesa de les seves músiques. Estem parlant del
guitarrista Scott DuBois i el seu
projecte “Autumn Wind” i el del vibrafonista canari establert a casa nostra Aridane Matín i el seu “Tiébélé”.
Deixeu-me que us digui que us desitjo un molt bon Nadal i un millor
2018.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb el projecte del guitarrista Scott DuBois anomenat
“AUTUMN WIND”
Scott DuBois
Editat per ACT Music
Enregistrat per Thomas Vang el
4 de febrer de 2017 a The Village, a Copenhaguen, Dinamarca.
Produït per Scott DuBois
Scott DuBois / guitarra i conductor
Gebhard Ullmann / saxo tenor i clarinet baix
Thomas Morgan / contrabaix
Kresten Osgood / bateria
Eva León / violí I
Conway Kuo / violí II
William Frampton / viola
Sarah Rommel / violoncel
Erin Lesser / flauta
BJ Karpen / oboe
Elisabeth Stimpert / clarinet
Michael Harley / fagot
Gebhard Ullmann / saxo tenor i clarinet baix
Thomas Morgan / contrabaix
Kresten Osgood / bateria
Eva León / violí I
Conway Kuo / violí II
William Frampton / viola
Sarah Rommel / violoncel
Erin Lesser / flauta
BJ Karpen / oboe
Elisabeth Stimpert / clarinet
Michael Harley / fagot
Veiem
què ens en diu ell mateix del seu projecte:
“La meva visió per a aquest àlbum va ser quan vaig prendre
un cafè en una estació de tren alemanya. Tornava a Nova York després de fer una
gira amb el meu quartet. La meva idea va ser la d’utilitzar tres quartets per
crear una conversa entre el món de la composició clàssica contemporània i la
composició i la improvisació del jazz modern. La tardor seria el meu tema.
Realitzant el meu pla, vaig compondre dotze peces per al meu quartet i les vaig
gravar a Copenhaguen. Cada peça comença amb una nota diferent, generant una
fila de dotze tons que he utilitzat en diverses parts de les composicions. Més
tard, a Nova York, a partir de les actuacions fluides i les improvisacions en
aquests enregistraments, vaig compondre, dirigir i gravar peces per als
quartets de corda clàssica i de fusta per superposar-los en les actuacions de
jazz.”
Comencem doncs a escoltar la música d’aquest mag de les
cordes i sons ben especials amb el tema més dolç del seu projecte....
9.- Late november farm fields (S. DuBois) 4m45s
Doncs ja veieu quina música més aèria, fresca, i lluminosa
ens ha transmès aquest guitarrista i compositor americà. El so de la tardor
l’hem pogut escoltar mitjançant els vents diversos de Gebhard Ullmann alhora que la delicadesa i brillantor de la
guitarra del líder. Una composició íntima que ens situa momentàniament en uns
espai de relax i pau, i dic de moment perquè els espais musicals d’aquest
projecte són més diversos, encabint-hi sempre la delicada musicalitat alhora
que la llibertat d’expressar-se amb sons una mica més agrestes, en podríem dir.
I nosaltres seguim però....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
“La primera peça és per a guitarra solista. Cada peça posterior afegeix un instrument que culmina en un final (per a dotze músics) en què la fila de dotze tons estructura tota la composició. Entre altres tècniques compositives que vaig emprar hi varen haver aleatorisme, ritme, arrodoniment, dinàmica, minimalisme i serialització. Sempre em vaig centrar la melodia i l'harmonia que em van suggerir les permutacions de la tardor. Aquest viatge musical comença amb la llum canviant de principis de tardor i continua amb un passeig tranquil al vespre.”
Seguim amb una altra bella composició anomenada...
3.- Early October Insect Songs (S. DuBois) 2m34s
I ves per on que ha aparegut el magnífic i profund so del
clarinet baix ja des del mateix inici de la peça. Tot plegat sembla haver estat
com una dansa, curta dansa però preciosa on la senzillesa està envoltada de
bellesa, llàstima que hagi durat tan poc. Una composició que ens mostra com, amb
un concepte recurrent principal es poden crear espais sensorials musicals d’una
exquisida bellesa.
“Els compositors més delicats de la tardor apareixen
després de la foscor. El misteri del viatge del regne animal vers la tardor
coincideix amb les fulles canviants de la temporada. Els ocells criden i volen
en la gran formació a través de la llum del sol, els núvols, la pluja i els
vents bufant. El vent de la tardor transmet sons des de prop i de lluny. La
llum de la lluna penetra el bosc profund. La sortida del sol revela camps
agrícoles coberts de neu. El fum de la xemeneia s'alça contra el cel blau a la
llum del sol. A la nit, les estrelles brillen i esclaten. L'aurora boreal pinta
el cel. El viatge acaba en una reflexió silenciosa.” Scott DuBois. Nova York. 21 de juny de 2017.
I aquet ha estat el petit resum del seu projecte explicat
per ell mateix. Ja vegeu quina quantitat de poesia hi ha també en el seu
interior. I seguim ara ja amb un canvi substancial tot i que no pas relacionat
amb la bellesa, car aquesta no desapareixerà en cap moment. Escoltem la peça
anomenada...
4.- Mid october migration (S. DuBois) 5m54s
Un inici amb els sons del baterista que no semblava haver
de derivar cap on l’Scot ens ha
portat posteriorment. La delicada veu de la guitarra contrasta amb la del saxo
tenor, més volgudament estrident, com si la migració a l’octubre de les aus ens
entristís. La compaginació i diversitat de sons de la seva guitarra és realment
sorprenent. La permanent presència del baterista, contrabaix i saxo tenor en un
format podríem dir més “free”, contrasta amb la volguda bellesa de la guitarra
del líder i compositor en una altra peça sorprenentment lírica i poètica.
Acabarem aquest projecte de l’Scot Dubois qui per cert em va fer arribar aquest disc des dels
EEUU i tot gràcies a la intervenció de l’amic, gran fotògraf i companys d’ones
sonores jazzístiques, en Sergio
Cabanillas. No l’oblideu, car ell fa cada setmana els seus “Universos
Paral·lels”. Com deia, acabarem el projecte d’aquest iconoclasta compositor amb
una peça on la barreja inicialment exposada per ell mateix de la música
clàssica contemporània i les improvisacions del Jazz hi és de manera evident i
fins i tot la podríem situar en el context més Free del Jazz. Escoltem doncs la
peça anomenada....
8.- Mid-november Moonlit Forest (S.
DuBois) 7m38s
I de quina manera més càlida ens ha envoltat el so del
violoncel ja en els inicis, tot i que ben aviat la persistència rítmica del
baterista ha embolcallat les músiques del cello i posteriorment les dels altres
companys de les cordes fregades que recordem-ho són la
Eva León
I deixem ja aquest magnífic projecte del compositor i
guitarrista Scot duBois però...
......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Acabarem el programa amb l’altre magnífic i delicat projecte del jove
vibrafonista canari anomenat Aidane
Martín i el seu Quartet, en un
projecte complet on la música està acompanyada de dos projectes gràfics dels
quals en parlarem ben aviat...el projecte es diu..
“TIÉBÉLÉ”
Aridane Martín Quartet
Autoeditat
Enregistrat per Jordi Vidal a
Laietana Studios
Mesclat i masteritzat per David
Casamitjana
Produït per Aridane Martín
Aridane Martín, vibràfon
Octavio Hernández, guitarra
Pedro Campos, contrabaix
José Benítez, bateria
I la col·laboració de..
Jon Robles, saxo tenor
Piano, Elisabet Raspall
Sinead Cormican, violí 1
Ismael Cabaleiro, violí 2
Elena Martínez, viola
Carla Peña, cello
Dir-vos que l’Aridane em va
enviar a casa els dos projectes que gràficament són diferents l’un amb els
dissenys de Mireia Tramunt i l’altre amb els de Felo Monzón. També hi ha algunes altres diferències, i si bàsicament
tenen els mateixos temes, en cadascun dels dos projectes l’Aridane hi ha afegit un parell de bonus tracks. En el de Mireia els dos bonus tracks són temes
amb el projecte que té a duo amb l’Elisabet
Raspall i del qual podreu escoltar-ne un tema que a més a més serà el
primer del projecte. Del de Felo els
temes són el “Para Víctor”, de Jon
Robles que no podré posar i un tema que interpreta Aridane a vibràfon solo.
Aridane
Martín (Las Palmas de Gran
Canària, 1989) al juliol tornà a casa. Deixà de banda els edificis i el
tràfec de la ciutat de Barcelona per
continuar cosint i esgrimint els seus projectes. Després d'haver participat en
diversos festivals -com el festival Smoke,
jazz and drink, el Festival
Internacional de Música de Barcelona o el Festival de Jazz de Barcelona-, el músic canari es prepara per a
les properes edicions del Festival de
Jazz Tardor de les Palmes de Gran Canària o al Festival Internacional de Saxòfon i Jazz de Teror.
Mentrestant, mima Tiébélé, el seu
primer disc, a través de les làmines daurades del vibràfon que reverbera al
pati. Les baquetes llisquen i Aridane neda
amb la melodia i els ulls tancats. Fa sorgir d'entre els seus dits les notes
que l'acompanyaran durant aquest ardu viatge en què es converteixen els
projectes primigenis. Siguin aquestes quatre ratlles i algunes més que us
comentaré una presentació d’aquest músic, extretes d’una entrevista que li va
fer Carla
Rivero el juliol d’enguany per a la revista digital Revista 7iM. Escoltem ja el primer tema on comptarem amb la
participació de la nostra amiga i gran pianista Elisabet Raspall, en la delícia a piano i vibràfon anomenada....
5.- Words I
don’t remember (A. Martín) 3m37s
Doncs ja vegeu quin meravella
sònica d’aquest tema tant preciós i delicadament interpretat pels dos músics,
el líder al vibràfon i Elisabet Raspall
al piano. Melodies càlides ens han omplert el cor d’esperança i plenitud en un
tema curtet però ampli de mires. Una composició d’una gran tendresa alhora que
interpretació a duet d’aquests dos instruments melòdics, harmònics i percudius
i que tan bé casen entre ells. Recordo al meu amic Geni Barry qui sempre que pot toca acompanyat de piano, (i
contrabaix) i sovint ha estat l’Albert
Bover i el Jaume Vilaseca a qui
vaig poder veure dilluns al Campari Milano
acompanyats de l’amic Nono Fernández.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres seguim amb el següent tema anomenat...
4.- The Place (A.
Martín) 5m46s
La delicada intro del líder a vibràfon solo ens ha anat situant en la
música certament força més viva que ha vingut després. En aquest tema hem pogut
escoltar com el quartet de cordes fregades omplia de les seves sonoritats
l’espai i posteriorment en el solo del líder, Octavio Hernández l’acompanyava a la guitarra. Un músic també
canari del qual en vam posar el seu magnífic projecte i no fa gaire, en aquesta
mateixa 9ena temporada. Un tema que aha anat derivant cap a potències diverses
amb el solo del baterista Benítez.
Aquest és un jove músic, com el contrabaixista Pedro Campos, i ells dos ves per on que estan embolicats en
d’altres diversos projectes, tant bé s’entenen. Un tema on a més a més de poder
comprovar la capacitat de composició que te Aridane l’hem pogut escoltar també de quina manera més
impressionant ha improvisat en el seu solo.
I seguim amb l’entrevista de Carla
Rivero per saber-ne més coses d’ell.
Per què vas decidir
especialitzar-te en el vibràfon?
Vaig estudiar en un principi percussió
clàssica, la qual cosa engloba tots els instruments de percussió. Llavors,
arribat el moment, em vaig adonar que el que millor se’m donava i amb el que
més gaudia era amb els instruments de làmines i, buscant una formació
especialitzada en vibràfon i marimba, vaig veure que a Espanya no existia com a tal. Així que vaig estar viatjant. Vaig
anar a Portugal, a París, rebent classes de diferents
professors i, arribat el moment, vaig decidir tornar a Espanya per prendre l'única possibilitat que tenia d'estudiar
làmines estudiant la carrera d'Vibràfon
Jazz al Conservatori Liceu de Barcelona.
I un gènere com el jazz què et dóna?
La capacitat i la llibertat de compondre la teva pròpia música, de començar un projecte des de zero i que sigui totalment teu. És la diferència amb el clàssic, en el qual generalment tot el que toques ja ha estat interpretat.
I sense comptar amb la llibertat
de creació en les improvisacions, i això ho dic jo i també llegeixo al llibret
del seu disc que al Liceu va rebre
classes del gran Marc Miralta com
també les ha rebudes de Jeffery Davies,
Eric Sammut, Gary Burton....
Som-hi amb una altra meravella i
ara comptarem amb Jon Robles al saxo
soprano en el tema que titula el projecte...
6.- Tiébélé (A. Martín) 5m33s
Doncs ja vegeu de quina manera
més impressionant ha començat aquest tema amb el Pedro Campos primer i després amb el José Benítez quin parell de cracs. Un altre tema on les cordes
fregades acompanyen els inicis per després desaparèixer delicadament com ha
aparegut el líder al vibràfon. Ben aviat les sonoritats del gran guitarrista Hernández l’han acompanyat i ves per on
que la persistència rítmica en la concepció més moderna de baterista i
contrabaixista han elevat a un nivell ben alt la improvisació, ja per ella
sola, la de Jon Robles al saxo
soprano també a lo més elevat. Recordeu que a Jon el vam tenir a trio a la Plaça de l’Ajuntament un 17 de juny
amb Javi Callén i Ramón Díaz en un
magnífic concert patrocinat per l’ajuntament. La combinació de vent, contrabaix
i guitarra ha permès al jove baterista desenvolupar-se amb una demostració de
poder i ritme. Al final l’han acabat de cop. Magnífic també.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb més coses de
l’entrevista de Carla Rivero...
En quina mesura es barregen la tècnica i l'emoció durant el procés de
creació?
Les dues coses són molt importants. No cal menysprear la tècnica, perquè al cap i a la fi és el mitjà per poder tocar el que hi ha al teu cap. És a dir, la música no és només emoció. Primer hi ha un estudi, i molt dur, de moltes hores de cabina, i després hi ha els teus gustos, les teves influències i la creativitat en si.
Les dues coses són molt importants. No cal menysprear la tècnica, perquè al cap i a la fi és el mitjà per poder tocar el que hi ha al teu cap. És a dir, la música no és només emoció. Primer hi ha un estudi, i molt dur, de moltes hores de cabina, i després hi ha els teus gustos, les teves influències i la creativitat en si.
Ara mateix estàs embarcat en la promoció del teu nou projecte musical: Tiébélé. Quin és el seu significat?
Tiébélé és un poblet de l'Àfrica en el qual cada família pinta la seva casa per fora en forma de mosaics. Vaig veure un documental que em va semblar molt interessant. Tractava sobre una senyora que havia decidit, a casa, com una cosa particular dins de la ja particularitat del poble, que cada franja de la casa pertanyeria a una generació de la seva família. Em va semblar molt bonic, em va fer reflexionar molt sobre l'art i la humanitat i em va inspirar.
Us deixo que entreu a la web de revista7im per acabar de conèixer aquest
jove i gran músic.
Doncs nosaltres acabarem aquest projecte i programa amb el tema amb més
swing del disc, l’anomenat...
2.- Moon Rice (A.
Martín) 5m16s
Doncs de quina manera més acollonant hem acabat el programa d’avui, a
tot swing. Jo diria que aquest tema i ritme és la demostració de l’amplitud de
gustos del líder de la formació. Un Blues magnífic a tot swing amb vuits
inclosos entre contrabaix i baterista ja per encarar el final del tema,
interpretat a duet entre el líder i Octavio
Hernández de la mateixa manera que l’han començat. Després de la intro, el
líder ha mostrat el seu domini de baquetes i làmines en un solo espaterrant,
precís i nítid com una patena. El seu amic guitarrista l’ha seguit i ja heu
comprovat al llarg de tot el programa amb quina sonoritat més profunda la de la
seva guitarra en el més pur estil Wes
Montgomery per sonoritat, ell, l’Octavio
que ha begut de totes les millors fonts siguin les de l’estimat i malauradament
desaparegut John Abrecrombie entre
molts d’altres. Doncs això, gran projecte el de l’Aridane Martín Quartet amb l’Octavio
Hernández, Pedro Campos, José Benítez, i la col·laboració de Elisabet Raspall, Jon Robles i un
magnífic quartet de cordes fregades.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui on la
delicadesa del projecte de l’Scott
DuBois ha anat de la mà de la més i major modernitat, mentre que aquest que
acabem d’escoltar de l’Aridane Martín
no s’ha mogut gairebé gens del món musical i delicat. Ambdós, magnífics
projectes per encarar aquestes festes nadalenques sense oblidar que abans, el
dijous 21 de desembre ens toca votar per així poder recuperar les institucions
ara per ara malmeses i intervingudes.
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és: http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/
jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha
parlat pels descosits a fi de millor informar-vos, realitzat el programa i
seleccionat les seves músiques us desito molt bones festes, molt bona nit i bon
Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
