Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja teníem ganes de tornar-hi amb un programa dedicat a Fresh Sound Records i com us vaig dir,
i sempre que puguem i convingui, el programa tindrà dues parts més o menys
diferenciades essent la primera dedicada als nous talents, o sigui als New Talent i la segona dedicada a les
velles glòries del Jazz, amb discos vinils de 180 grams digitalitzats en
primera escolta per qui us parla. O sigui que en el programa d’avui podreu
escoltar una part del darrer treball de Iago
Fernández anomenat “Brisa”, i acabarem el programa amb una magnífica joia
del gran Benny Golson al qual vam
poder veure al Jazz Tardor convidats
per en Josep Ramon Jové i encara, el
genial compositor i saxofonista, amb molt bona forma. El disc que us proposo
escoltar és el “The Other Side of Benny Golson”.
Deixeu-me però que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem sense més dilació amb el projecte del baterista gallec Iago Fernández el qual s’acompanya de
gent molt bona i jove com ell en el projecte anomenat...
“BRISA”
Iago Fernández
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 512
Enregistrat per José Diogo el 4
de març de 2016 a Sá Da Bandeira Studios, Porto.
Mesclat i masteritzat per André
Fernandes al Timbuktu Studio de Lisboa.
Produït per Iago Fernández
Productor executiu Jordi Pujol
Enrique Oliver, saxo tenor
Wilfried Wilde, guitarra
Reiner Elizarde “El Negrón”,
contrabaix
Iago Fernández, bateria
Amb la col·laboració de
Zé Pedro Coelho, saxo soprano
#1 i 4
Xan Campos, Fender Rhodes #1 i
2
Totes les composicions són del Iago
Fernández excepte els temes de Victor
Young, George Shearing i Cole Porter,
I sembla que alguns han fet alguns “overdubs” en algun tema, que si de
cas ja comentaré, o sigui que després de tocar en un tema, ho han tornat a fer
a sobre de la gravació amb el mateix o amb un altre instrument. Coses de la
tècnica.
Veiem una mica qui és aquest grandíssim i encara jove músic....
Iago Fernández és un baterista i compositor de Galícia (Espanya). Destaca per la seva
efectivitat melòdica i la seva gran frescor i interacció amb els components de
les bandes en què participa. Ha tocat en els més importants festivals i cicles
de jazz del país (Getxo, Madrid,
Eivissa, Pontevedra, Vigo, Lugo, Sant Sebastià, Barcelona, València,
Múrcia, Las Palmas, Mallorca)
a més de Guayaquil i Quito (Equador), i ho ha fet amb músics
reconeguts com Perico Sambeat, Jesús
Santandreu, Marcus Strickland, Lage Lund, Masa Kamaguchi, Javier Colina, Albert
Sanz, Chris Kase, Jordi Rossy, Paco Charlín, Nelson Cascais, Abe Rábade,
Guillermo Klein, Demian Caboud, André Fernandes, Pedro Moreira , Javier Vercher
i Andrzej Olejniczak entre d'altres.
Doncs comencem amb la música ja, i ho farem amb una de les delícies dolces i melòdiques d’aquest projecte, anomenada....
2.- Kayak (I.
Fernández) 5m25s
Doncs ja veieu quina música més dolça hem escoltat, una composició
certament maca amb un punt de complexitat, que perquè sigui una mena de balada
a mig tempo no ha de ser bleda, amb tots els respectes a les bledes, elles tan
bones. Una composició on hem pogut escoltar al Xan Campos a mans d’un preciós Fender
Rhodes. I dir-vos que aquest pianista gallec ens va acompanyar en un
Concert-Jam de fa un parell d’anys al Jazz
Club La Vicentina. També hem escoltat la mestria de l’Enrique Oliver,
jove saxo tenor malagueny que tenim la sort de veure quan ens visita aquí, a
casa nostra. Un projecte amb dues balades d’aquelles precioses com “Brisa” i el
“Flut Blues” que us les deixo a punt perquè les escolteu una vegada aconseguit
el disc entrant a la web de Fresh Sound o anant a la botiga del carrer Benet
Mateu 26 de Barcelona. Un tema, aquest Kayak, que ha finalitzat dolçament
després d’una total participació dels músics a mode d’improvisació col·lectiva.
Preciós per a començar.
Seguim amb un altre tema d’aquest projecte, el primer que podreu
escoltar o primer tall si fos un vinil i que serà el magnífic...
1.- África (I.
Fernández) 3m39s
Tema magnífic on comptem amb la participació de Zé Pedro Coelho al saxo soprano i de nou el jove Xan Campos al Fender Rhodes i el mateix
Iago doblant-se amb la marimba. Tema
curtet i recurrent de tempo amb un motiu principal ben clar exposat pel
contrabaixista Elizarde, músic
aquest, com molts cubans, establert a Madrid i amic dels Vistel Brothers. I ves per on que Iago va participar també en la gravació del disc “Evolution”
d’aquests germans cubans, magnífics músics, el Jorge, trompetista i el Maikel,
saxo tenor i que vam posar en aquest programa ja fa alguns anys. Per cert, us
el recomano de tot cor. Tema aquest que hem escoltat que té un caminar evident,
un Groove imparable, mare dels ous de tot plegat i que els instruments de vent
i demés acaben d’omplir amb la seva sonoritat, acompanyant el ritme i patró
principal d’aquesta nau.
També ha gravat una desena de discos, entre els quals destaquen Sound Colors de J.Santandreu (FSNT-2008),
Guruka de N.Cascais (toap-2008), Canjazz Reunion de Canjazz Reunion
(FCJR-2008), Evolution de Vistel Brothers (FSNT-2009) i Orixe Zero de Xan Camps
(FCJR-2011). Actualment és el baterista de Xan Campos Trio, Chris Kase Sextet i Jesús Santandreu Quartet i
participa eventualment en altres formacions liderades per artistes com Perico Sambeat, Nelson Cascais, Paco
Charlín o Jordi Rossy.
Va acompanyar al trompetista Avishai Cohen en la seva gira europea de 2013. Ha gravat més de vint àlbums com a sideman i tres discos com a líder: 'Agromando' (2011), 'Acougo' (2015) i aquest que avui us presentem, 'Brisa' (2016).
Va acompanyar al trompetista Avishai Cohen en la seva gira europea de 2013. Ha gravat més de vint àlbums com a sideman i tres discos com a líder: 'Agromando' (2011), 'Acougo' (2015) i aquest que avui us presentem, 'Brisa' (2016).
Seguim amb una preciosa cançó a ritme de bossa anomenada...
6.- Iri (I.
Fernández) 5m35s
Una bossa preciosa i d’una gran delicadesa on hem pogut escoltar la
mestria del guitarrista Wilfried Wilde
amb un so dolç i digitació precisa alhora que bon llenguatge jazzístic amb tot
un gran fraseig. I parlant de fraseig, el que hem pogut escoltar de l’increïble
saxo tenor Enrique Oliver, des
d’aquí una abraçada Enrique. Un tema
que inclou moments de clímax i ves per on a càrrec d’aquest músic malagueny en
el seu reiteratiu final de la seva improvisació, un final que ha deixat pas a
la melodia principal d’aquesta preciosa bossa.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim ara amb un dels temes que no són d’ell i ho farem amb el magnífic
tema de Cole Porter anomenat...
8.- Everything I Love (Cole
Porter) 5m06s
I quin tros de tema i swing ens han regalat aquests músics amb una
primera intervenció a trio de saxo, contrabaix i bateria, després del tema i
amb un bon tros de la improvisació de l’Enrique
Oliver. Gran, molt gran aquest músic malagueny amb una demostració de
tècnica i gust interpretatiu abassegador. Després d’ell, i també a trio ara amb
el delicat guitarrista Wilde amb una
també magnífica intervenció, i ves per on que després l’Enrique s’hi ha afegit per acabar a quartet aquest gran tema de Porter. Magnífic tema i magnífica
interpretació.
Doncs nosaltres acabem aquest grandíssim projecte amb el tema de Iago Fernández anomenat...
4.- Brétema (I.
Fernández) 5m55s
Doncs de quina magnífica manera hem acabat aquest projecte, amb un tema
amb una clara majestuositat melòdica i amb un tempo imparable. Sembla ben bé
que el bateria va doblat de tempo i per tant emportant-se als seus companys al
més enllà interpretatiu. I els companys són la formació base però amb l’afegitó
del gran saxo soprano Zé Pedro Coelho
doblant-se ara amb el clarinet baix. Un tema on la melodia principal l’executen
alhora saxo tenor i soprano amb moments àlgids d’improvisació col·lectiva
esclatant. Primer solo a càrrec del soprano, mentre per sota i de manera
magistral la secció rítmica fa tremolar les estructures més sòlides que no les
interpretacions solistes d’aquests grans músics. Els dos vents han anat
compartint les estones de lluïment solista mentre el guitarrista s’ha limitat a
acompanyar-los, a ells, els dos vents, foragitats per l’embranzida rítmica de
la composició d’aquest gran baterista i ja ho heu vist, també compositor.
Magnífic projecte que per descomptat us encoratjo a aconseguir entrant al web
de Fresh Sound Records.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Bé, doncs nosaltres seguirem amb el darrer projecte de la nit, ara amb
el magnífic disc de Benny Golson i
aprofitant que el vam veure la setmana passada, de fet el 25 de novembre passat
al Jazz Tardor on hi vam assistir
convidats pel Josep Ramon Jové. O
sigui que som-hi amb el magnífic disc, un vinil digitalitzat en primera escolta
per qui us parla. El disc de Golson
és el magnífic...
“THE OTHER SIDE OF BENNY
GOLSON”
Benny Golson
Primera edició de Riverside
Enregistrat per Tom Nola als
Nola Studios el 12 de novembre de 1958.
Produït per Orrin Keepnews
Re-edició de Jazz Workshop JW-072
Productor executiu Jordi Pujol.
Benny Golson, saxo tenor
Curtis Fuller, trombó
Barry Harris, piano
Jymie Merritt, contrabaix
Philly Joe Jones, bateria
Aquest és el tercer disc gravat pel saxo tenor Benny Golson com a líder el qual va ser significatiu per dues
maneres. Va ser la seva primera oportunitat de treballar amb el trombonista Curtis Fuller (els dos serien membres
de The Jazztet en 1960) i va ser una de les seves primeres oportunitats de
presentar-se realment com a solista. Fins aquest punt Golson era possiblement molt més conegut com a compositor que com a
saxofonista. Tres dels sis originals en aquesta reedició de d'una data de
Riverside són de Golson però podem
emfatitzar els solos del líder, i el trombonista Fuller, el pianista Barry
Harris, el baixista Jymie Merritt
i el baterista Philly Joe Jones són
excel·lents en suport.
I això és el que hem pogut escoltar del que te posat Scott Yanow a All
Music.
Comencem amb el primer tema d’aquest magnífic retorn a les millors
essències del Jazz, del Hard Bop, i ho farem amb un tema a mig tempo i farcit
de swing com ho són tots excepte la preciosa balada “Cry a Blue Tear” tema del
mateix Golson i que no posarem.
Som-hi doncs amb el tercer tall de la cara B, ara sí, car encara que l’hagi
digitalitzat prové d’un vinil de 180 grams
i el tema és de Richard Evans i
es diu..
B3.- This Night (R.
Evans) 7m45s
Doncs ja heu vist quin canvi hem fet respecte les músiques actuals del
projecte de Iago Fernández, dels
seus temes moderns de concepció i harmonies i melodies també amb el seu swing,
hem passat a un swing total i ple. Tema que l’han desenvolupat en la seva
introducció melòdica els dos vents alhora amb un swing increïble i que
posteriorment ha estat el gran Curtis
Fuller, un dels millors trombonistes si considerem que encara hi havia
davant seu el genial J. J. Johnson. Fuller en el seu solo ha estat força
precís en la execució de les notes alhora que ha aportat una frescor inusual en
aquest instrument, també tan difícil de tocar com és el trombó. Llenguatge
jazzístic i fraseig de primera categoria la de Fuller. A Golson el
podem escoltar ja més que com a compositor com a solista i així ho hem
comprovat en la seva improvisació. De fet, el so del seu saxo va ser també
força característic i personal, sobretot el seu fraseig, i de ben segur ho
haureu notat. El solo de Barry Harris
ha estat força pulcre amb una digitació precisa i molt neta alhora que domini
del llenguatge, i és que aleshores aquests joves músics ja eren tots uns
mestres. Solo final del contrabaixista Merrit
i a punt per encarar els “quarts” dels dos vents amb el baterista, el gran Philly Joe Jones i de nou el tema principal amb els dos vents i
arribar al final.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim ara amb un altre dels temes farcits de swing d’aquest gran disc
de Benny Golson am el qual us haig
de dir que em vaig poder fotografiar al seu costat al Cafè de l’escorxador de Lleida en motiu de la seva actuació amb el
seu quartet habitual de casa nostra amb Joan
Monné, Ignasi González i Jo Krause. El tema que us proposo escoltar és el
compost pel Curtis Fuller el
magnífic...
A3.- Symptoms (C.
Fuller) 5m58s
De nou els dos vents han iniciat la melodia principal i com que Fuller n’és el compositor doncs ha
estat ell qui s’hi ha posat primer en fer la magnífica improvisació de la qual
en podríem dir les meravelles que hem dit abans en la del tema anterior. Ens
estalviarem repetir-nos però sí que us recordaré que Fuller és un dels grans del trombó. Va viure conjuntament amb Freddie Hubbard una etapa diem-ne una
mica més comercial allà pels anys 70s enregistrant per CTI discos més en l’ona
Soul Jazz. En aquests primers anys del Hard Bop estava genial. Després d’ell hi
ha tornat el líder d’aquesta magnífica formació amb un altre genial solo amb un so que ja haureu identificat amb una
interpretació impecable i domini total de l’instrument. Harris ha fet també un nítid solo d’aquest tema amb estructura
típica de 32 compassos. Al final d’ell, els dos vents hi ha tornat amb la
melodia del tema per així acabar-lo definitivament.
Benny Golson és un talentós compositor / arreglista amb
una manera de tocar el saxo tenor que ha seguit evolucionant amb el temps.
Després d'assistir a la
Howard University
(1947-1950), va treballar a Filadelfia
amb la banda de R & B de Bull Moose Jackson (1951) en un moment en què va
incloure una de les seves influències d'escriptura, Tadd Dameron al piano. Golson
va tocar amb Dameron per un període,
l'any 1953, seguit de alguns bolos amb Lionel Hampton (1953-1954), i Johnny Hodges & Earl Bostic
(1954-1956). Va arribar a destacar, mentre que amb la gran banda de Dizzy Gillespie (1956-1958), tant per
la seva escriptura com pel seu tenor (aquest últim va ser més influenciat per Don Byas i Lucky Thompson). Golson va
escriure estàndards com "I Remember Clifford" (per al difunt Clifford
Brown), "Killer Joe", "Stablemates", "Whisper
Not", "Along Came Betty" i "Blues March" durant
1956-1960.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I encara seguim amb un altre tema amb tot el swing del món en un tema de
Julian Mance anomenat...
A2.- Jubilation (J.Mance) 6m15s
Doncs amb quina profunditat sonora han començat els dos vents amb la
preciosa i curta melodia d’aquest tema de Mance.
Els solos han aparegut ja ràpidament i el del trombonista Fuller ha estat el primer amb el màxim swing en la seva
interpretació molt reeixida mostrant-nos la mestria que ja li hem reconegut en
totes les seves anteriors intervencions solistes. El contrabaixista Merrit ha estat igualment sobri i
precís en el seu solo ben marcat per la rítmica que ell mateix ha imposat.
L’aspecte harmònic del seu solo ens ha permès seguir-lo sense dificultat tot i
reconeixent la seva improvisació en el tema, cosa a vegades força complicada. Aquest
contrabaixista tot i ser també de Philadelphia
com el líder, només va participar en aquest projecte acompanyant a Golson i ja esteu escoltant de quina
manera. Barry Harris pianista de Detroit, encara viu com en Benny, va estar influenciat per Bud Powell, Art Tatum i Tad Dameron
essent considerat continuador del Bebop
va realitzar una trentena de discos al seu nom entre els quals In Spain de “Karonte” el 1991. Ben bé
se li nota la pulsió bopper en els seus solos alhora que les seves influències
i més les de Powell. El magnífic
baterista Philly Joe Jones, també de
Philadelphia com Golson i Merrit, va formar part dels
quintets de Miles Davis, en aquella
magnífica sèrie de Cookin’, Relaxin’, Workin’ i Steamin’ a més a més del
“Milestones” i demés. També va col·laborar amb el pianista Elmo Hope, el gran saxo tenor Hank
Mobley i demés, i ves per on que amb en Benny Golson va col·laborar en aquest “The Other Side Of” i amb el
“The Philadelphians”. El mateix Fuller
també de Detroit va col·laborar amb
els Jazz Messengers de Art Blakey i amb el seu amic Golson. Aquestes varen ser les majors
col·laboracions, amb els que va fer més discos tot i col·laborar amb d’altres
músics també, tot i que la seva discografia pròpia inclou també una trentena de
discos.
Doncs acabem projecte i programa amb el tema amb més trempera del disc i
aquest no és sinó el primer tall de la cara A, tema de Golson anomenat....
A1.- Strut Time (B.
Golson) 5m54s
I amb quin tema més farcit de canvis rítmics i posterior swing en el
solo del líder. I és que així són la majoria de temes del Jazz amb una melodia
del tema curta per així iniciar ja les
improvisacions. Així és que en aquest tema propietat de Benny Golso ha volgut ser ell qui iniciés els solos i de quina
manera més “bèstia” ho ha fet. A tot drap i amb notes quasi les de més curta
durada. Fraseig típic de Golson i de
la mateixa manera el del trombonista Fuller
que posteriorment a aquell, s’hi ha
ficat de nou amb un altre solo de gran factura. Un solet del pianista,
ha viscut a ple swing gràcies als dos companys de la secció rítmica,
contrabaixista i baterista. Després del delicat solo del pianista ens hem
trobat amb el llarg solo del baterista Philly
Joe Jones on ens ha pogut mostrar la
seva gran habilitat, i així és que després d’ell han encarat el tema per
acabar-lo.
La seva estada amb els Jazz
Messengers de d'Art Blakey (1958-1959) va ser important, i durant 1959-1962
va codirigir el Jazztet amb Art Farmer. A partir d'aquest moment, Golson es va allunyar del jazz i es va
concentrar més en treballar en els estudis i amb orquestres, incloent-hi passar
un parell d'anys a Europa (1964-1966). Quan Golson va tornar a tocar de forma activa el 1977, el seu to s'havia
endurit i semblava molt més proper a Archie
Shepp que a Don Byas. A més d'un
desafortunat esforç comercial per a Columbia
el 1977, Golson ha gravat discos
consistentment gratificants (molts per a els segells japonesos) des d'aquest
moment incloent una reunió amb Art
Farmer i Curtis Fuller en un nou
Jazztet. A través dels anys, ha
gravat com a líder de Contemporary,
Riverside, United Artists, New Jazz, Argo, Mercury i Dreyfus, entre
d'altres. Tornant una vegada més a l'esperit del Jazztet original, Golson
va editar New Time, New’ Tet amb Concord Records el 2009.
Doncs ves per on que ja hem acabat el programa especial dedicat a Fresh Sound Records i jo diria que us
ha agradat molt la barreja de la contemporaneïtat del primer projecte de Iago Fernández amb aquest darrer vell
per temps i no per sonoritat la del gran saxo tenor i compositor Benny Golson. Doncs sembla que ja hem
acabat o sigui que agrair-vos la vostra presència aquí o al blog del
jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel
Tuset i Mallol qui us ha parlat pels colzes i ha seleccionat les músiques
del programa us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit, en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
