Programa 305 Nit de Cap d'Any 2017-18, amb Clara Luna i Xavier Monge Quartet, diumenge 31 de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs aprofitant dies d’aquestes festes per posar-vos discos de Jazz i
és així com avui, nit de cap d’any 2017-18, podreu escoltar un parell de
projectes de dues cantants editats per dues de les nostres editorials, i parlo
del disc que em va donar en mà Clara
Luna i el seu preciós “Pure Imagination”, disc de Temps Record i el que em va donar Josep Ramon Jové al Cafè de
l’Escorxador el 25 de novembre i que ben bé em podia haver donat el Xavier Monge, present ell també en el
concert de Benny Golson Quartet.
Disc editat doncs per Quadrant
Produccions i d’en Xavier Monge
Quartet featuring Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat. Dues joies que
segur gaudireu d’allò més. Una casualitat ha fet que David Casamitjana sigui qui ha fet les mescles i hagi masteritzat
els dos projectes.
Som-hi doncs, abans però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Escoltem doncs la delícia anomenada...
“PURE IMAGINATION”
Clara Luna
Editat per Temps Record TR1653-GE17
Enregistrat per Jose Cattaneo
als ACLAM Records durant el 2017, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per David
Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu.
Produït per Clara Luna i Xavi
Maureta
Clara Luna, veu i piano en #11
Andreu Zaragoza, guitarra
Rai Ferrer, contrabaix
Xavi Maureta, bateria
Vicenç Solsona, guitarra
Fèlix Rossy, trompeta
Seamus Blake, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
“Marala”, Selma Bruna, Paula
Giberga, Clara Fiol, veus
Arranjaments fets per Clara Luna,
Xavi Maureta i Andreu Zaragoza.
“Jo no sé si jo m’interesso per la música o és la música la que m’atrapa
a mi. Crec que un músic fa de filtre de la música que existeix en un algun lloc
i t’utilitza per mostrar-se als altres”.
La Clara Luna va néixer a
Barcelona l’any 1980, al barri del Guinardó, en una casa que els seus pares
omplien de música els caps de setmana. “A casa hi havia de tot, el meu pare
posava copla, després la meva mare sardanes, cançons de Nadal cubanes, música
clàssica, jazz… hi ha tot un bagatge musical dins del meu disc dur que surt
d’aquells primers anys”. La Clara va demanar un piano per Reis amb només cinc
anys. Li van portar un professor particular que, al veure les seves aptituds,
va recomanar als seus pares que la portessin al Conservatori de Música de
Barcelona.
Escoltem el primer tema, una de les diverses balades que hi podreu
escoltar si el mireu d’aconseguir al web de Temps Record. El tema es diu...
8.- Caminhos cruzados (A.
C. Jobim) 8m21s
Doncs ja heu pogut escoltar quina delicada cançó ens ha ofert Clara Luna, un tema de Jobim com el preciós “Eu Nao Existo Sem
Vocé”, o sigui, “no existeixo sense tu”. Aquests camins creuats són una delícia
com moltes de les cançons que va composar aquest prolífic i genial compositor.
En aquest tema hem pogut escoltar també la dolça trompeta del Fèlix Rossy en una de les seves intervencions
en aquest disc. L’Andreu Zaragoza,
amic de l’ànima de Clara hi
participa com també el gran pianista Marco
Mezquida tots tres en curtets i magnífics solos. Sense oblidar però la base
rítmica de Rai Ferrer i Xavi Maureta.
Una formació magnífica per a una magnífica balada, bossa delicada d’aquest
genial autor. Com us he comentat, d’altres precioses balades d’aquest disc són
el bolero “Murmullo”, de Electo Rosell,
“You go to my head” de Coots el tema
de Herbert Ellis “Detour Ahead” i el
de Jobim comentat abans, o sigui quatre
meravelles més que podreu escoltar aconseguint el disc.
Seguim amb més música i ara una mica més viva amb el tema que titula el
disc...
1.- Pure Imagination (Bricusse
& Newley) 6m10s
Una altra meravella que te motius de sobres per titular aquest projecte
de pures imaginacions, o pura imaginació. A ritme de vals ens ha enlluernat ja
des de l’inici amb la delicada i preciosa veu de Clara. El solo de l’Andreu
ha estat genial, amb un so, el de la seva guitarra profund com el dels grans
mestres i amb un fraseig modern i delicat, com ha estat també el del Marco al piano, en al seva línia de
recerques sonores i harmòniques emmarcades però en els sons de les melodies. Ja
sabem de quina manera i en alguns casos s’allunyen de les harmonies bàsiques i
circulen per les súper estructures i demés meravelles. La veu de Clara al final va acabant el tema en
una mena de Turnaround preciós com preciós ha estat aquesta pura imaginació.
Anys al Conservatori: “Vaig tenir la sort d’estudiar amb la Mercè
Molero, una de les millors, es dedicava a la música amb passió, ganes i amb tot
el respecte del món”
La Clara va estudiar el grau mig del Plà 66 de piano clàssic amb la
Mercè Molero i en Ramon Coll, formant-se com a intèrpret de piano i picant
l’ullet a la música contemporània, treballant, entre d’altres, amb l’Albert
Sardà i la Ludovica Mosca. Va gaudir fent el seu examen de vuitè i els
professors van reconèixer que feia anys que no s’ho passaven tan bé. “Em va
agradar que em diguessin això, jo és el que n’espero de la música, que no la
controlis, que flueixi”.
Seguim escoltant-la, ara amb un tema viu Jerome Kern anomenat...
7.- Nobody Else Like Me (J. D. Kern) 4m22s
Tema aquest del mestre Jerome
Kern interpretat per quasi tothom i quasi tots els màsters i ara em ve al
cap el que va fer el gran Stan Getz
amb Jimmy Rowles (piano), Bob Whitlock
(contrabaix) i Max Roach (bateria), tema a un tempo inferior del que ha fet
la nostra artista. Ella l’ha encetat a veu i escombretes del Xavi per després afegir-s’hi la resta
de intèrprets entre els quals el jove trompetista Fèlix Rossy. Clara Luna
és una de les que millor improvisa en “scat” com heu pogut comprovar en aquest
tema, però es que ho fa també en molts altres temes on ella canta i ja no dic
els d’aquest disc. El solo de Fèlix
està força ben realitzat en el registre mig on el jove trompetista ens mostra
la seva bona tècnica i molt bon so alhora que recursos tècnics i llenguatge. La
sonoritat de la guitarra de l’Andreu
ens torna a meravellar per la dolçor del seu so, so de caixa, so de jazz,
igualment que la seva pura imaginació en la seva improvisació. El tema torna a
sonar cantat amb la veu de la Clara
acabant-lo de cop.
Seguim a bon ritme amb un dels referents de la música popular
transvasada als estàndards de Jazz com és el tema de la pel·lícula que van
traduir com a “Somriures i llàgrimes” o en l’original “The Sound of music” de Robert Wise de 1965, tema que va popularitzar pel Jazz ni més ni
menys ni més que John Coltrane
anomenat, ja ho sabeu...
2.- My Favourite Things (R. Rodgers) 5m43s
Doncs ja l’heu reconegut, i doncs la Clara n’ha fet una magnífica versió, un molt bon arranjament que
ella ha fet dels temes d’aquest disc conjuntament amb en Xavi Maureta i Andreu Zaragoza. En aquest tema hem pogut escoltar
al seu amic Seamus Blake al saxo
tenor. Grandíssim el Seamus ja ho
sabem però és que en aquest tema està súper, ell amb un so una mica metàl·lic
si se’m permet, alhora que personal i modern de fraseig, amb sonoritats que
recorden d’altres tenors, els seus referents com varen ser Joe Henderson entre d’altres. Magnífic el solo d’aquest mestre
americà amic de tants dels nostres músics com són Jordi Rossy. Andreu de
nou ha omplert de bellesa els espais sonors d’aquest tema, com ha fet en els
altres temes, i com també han fet la resta de músics i companys. El tema torna
als inicis amb la veu de la Clara i
la participació de vents i cordes arribant al final a tot ritme també de vals
tal i com ha començat.
Canvi de registre: “Acabava d’acabar una part de la carrera de piano, i
em qüestionava si m’hi volia dedicar. Però em cridava més començar a descobrir
la música moderna, el jazz i cantar”
La cantant va compaginar l’últim any de vuitè de piano amb els primers
contactes amb la música moderna. Va entrar al Taller de Músics fent jazz, veu i
piano. Tot i que el piano clàssic no el volia deixar, rebia classes
esporàdiques de la mà del pianista brasiler Luiz de Moura Castro que la va
encoratjar a seguir el seu instint. Li va deixar també moltes partitures del
Brasil i d’altres compositors sud-americans, que a poc a poc atraparien a la
cantant que continuava introduint-se en el món del jazz, estudiant amb
professors que li oferien eines per expressar-se a través de la veu i les
harmonies modernes, com són Anna Finger, Xavi Maureta, Jorge Rossy o Pere
Arguimbau. També va rebre màster classes en diversos seminaris de Luciana
Souza, Claudia Acuña, Michele Weir, Dick Oatts, Seamus Blake o Bill Steward.
S’interessa durant aquells anys per les diferents tècniques vocals, com el
Voice Craft, que treballa amb Viv Manning i Helen Rowson, i el Somathic
VocieWork, amb Jeannie LoVettri i Theo Bleckmann. La cantant, inquieta, sempre
buscant ampliar coneixements, treballa amb Franco Fussi i Mònica Miralles.
I acabem el projecte de Clara
Luna, magnífic amb 11 temes preciosos dels quals n’hem posat cinc
impressionants....el tema és l’original de la mateixa líder del projecte
anomenat...
9.- Moving Fast (Clara
Luna) 3m53s
Doncs ja heu vist de quina manera més impressionant hem acabat el
projecte de Clara Luna amb un
magnífic tema propi i millors interpretacions i intervencions dels solistes,
primer la del grandíssim saxo tenor Seamus
Blake executant un solo magistral ja des dels inicis i després de la curta
melodia cantada per la líder. Els recursos que ha desenvolupat són
impressionants igual que la tècnica emprada i demostrada. Arpegis descendents
inversemblants alhora que desbordant imaginació. Fèlix l’ha seguit amb similar mestria i diferència sonora la del
metall però també amb una molt bona tècnica. El tema acaba amb la veu de Clara Luna. Magnífic projecte, ja ho
heu pogut escoltar. Dir-vos que podeu entrar al web http://www.claraluna.info/ per saber-ne
més d’ella, però ara deixem-la i nosaltres seguirem però abans....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I nosaltres acabem el programa amb el darrer projecte del pianista
català Xavier Monge i el seu quartet
amb dues figures estel·lars com ara sabreu...en el projecte anomenat...
“POEMES DISPARS”
Xavier Monge Quartet featuring
Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat
Enregistrat per Jordi Vidal el
4 de febrer de 2017 a l’Estudi Laietana.
Editat per Roger Gutiérrez.
Mesclat i masteritzat per David
Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu.
Producció executiva de Josep
Ramon Jové.
Viktorija Pilatovic, veu
Perico Sambeat, saxo alto
Jaume Sanchís, saxo tenor
Xavier Monge, piano
Ignasi González, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria
Tots els temes són de Xavier
Monge, escrits i arranjats, en base a poemes d’escriptors anglòfons.
Veiem què ens diu Josep Ramon
Jové des del web de Quadrant Produccions.....
“Xavier Monge proposa noves
composicions sobre l’obra d’uns quants poetes nord-americans, una selecció
d’autors que reuneix alguns dels millors versificadors de més enllà de l’oceà,
des de T.S. Eliot i Ezra Pound a Sylvia
Plath, Jack Kerouac o Charles Bukowski. Poemes Dispars ens retorna Xavier Monge amb tots els seus accents
particulars, al coneixedor profund de la rica tradició del jazz modern que es
torna a expressar amb la singular combinació de respecte i atreviment que
sempre l’ha caracteritzat com a intèrpret i compositor.”
Escoltem-lo ja amb la primera baladeta sobre el poema “The Waste Land”
de T. S. Elliot, anomenada...
7.- The Song Of The Three Thames Daughters (X. Monge) 3m49s
Preciosa cançó per segur un preciós poema aquí amb un trosset de la seva
lletra, presum i imagino. La delicada i personal veu de Viktorija alhora que preciosa també, ens ha situat en la nova
sonoritat, la d’aquest projecte però també veu. Musicà poemes te la seva gràcia
i dificultat car, i en anglès, o en qualsevulla llengua el poema cantat ha de
ser com el recitat, i així ho ha fet en Xavier,
mestre ell en aquets afers com ens diu també el Josep Ramon en el text del llibret interior. La improvisació del
líder ens l’ha mostrat també com és també en aquest àmbit del Jazz, un creador
nat.
......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb un tema farcit de swing en el tema anomenat...
5.- Song (X.
Monge) 4m26s
Un tema música d’un altre dels poemes d’aquests escriptors
nord-americans, magnífica música de Xavier
i millor improvisació de Viktorija en
“scat” després de la presentació cantada del poema. D’aquesta cantant amiga
nostra ja li hem posat un parell dels seus projectes personals alhora que també
la vam veure en directe tot i presentant el seu “Stories” a Rubí ella ben acompanyada de Michele Faber Trio amb Curro Gálvez i Enrique Heredia. En
aquest tema hem pogut escoltar al mestre de mestres del saxo alto, el gran Perico Sambeat, en un solo magistral.
La fluïdesa del seu so fresc i lleuger alhora que ric en tècnica, una de les
millors, s’acompanya de la seva creativitat i increïble fraseig a l’abast de
pocs solistes del saxo alto del continent europeu. El poema cantat torna a
sonar acompanyant-nos en el tram final i amb el swing fins el final.
Seguim amb més trempera ara amb un altre dels grans temes d’aquest
projecte del poema de E. E. Cummings anomenat....
2.- The Moon is hiding in her hair (X. Monge) 5m29s
Magnífic tema també on hi ha encabit el curtet poema de Cummings amb un canvi rítmic en el
pont, canvi a swing on canta....
cover her briefness in singing
close her with the intricate
faint birds
I segueix el ritme intricat i complex amb la resta del poema, realitzant
un riff força potent amb veu i saxo alto, per donar pas de nou a la
improvisació magnífica de Viktorija en
“scat”, mestre aquesta cantant en tot això del cant i improvisació. El solo del
líder al piano ha arrodonit i calmat l’esfera sònica amb la seva solidesa i
prístina digitació, precisa i pulcre alhora que bella, deixant pas al solo del
màster dels saxos altos, el gran Perico
Sambeat, ell que ens ha tornat a enlluernar amb el seu fraseig i tècnica.
Després d’ell, de nou el potent riff amb veu i alto per tornar al poema complet
de Cummings amb swing inclòs en el
pont i ritme ternari en les As....magnífica composició que finalitza de cop.
Seguim amb un altre gran tema d’aquest projecte amb l’anomenat...
6.- I Kneel (X.
Monge) 4m48s
Doncs un tema amb una seqüència d’acords que d’entrada semblen ser el
motiu principal i després amb els canvis adequats per arrodonir la cançó. La
melodia principal la podem escoltar amb els dos vents alhora, saxo alto i
tenor, el del Jaume Sanchis. Ben
aviat Viktorija ha seguit la
seqüència amb la lletra, ara sí que no podem saber de quin dels poetes, amb una
melodia força ben trobada i tan ben cantada. El so impressionant de l’alto de Perico ens ha tornat a impressionar
alhora que la seva magnífica improvisació. Xavier,
com sempre que s’hi posa, calma les tempestes anteriors tot i anar-les
encoratjant mica a mica que s’hi va introduint. Amb la veu de la cantant croata
ens tornem a trobar amb el poema i així amb la melodia final del tema acabada
pels dos vents, així com de cop. Magnífica composició.
Doncs ara sí que nosaltres acabem el projecte de Xavier Monge Quartet amb Viktorija
Pilatovic & Perico Sambeat amb un altre gran tema a tot ritme
anomenat...
8.- San Francisco Blues (X. Monge) 6m24s
I quin altre gran tema ha compost Xavier
Monge a un ritme complex amb els dos vents fent riffs assenyalant el camí
de com anirà el tema, harmònicament. Mentrestant Viktorija els ha acompanyat fins arribar a la primera estrofa
d’aquest “San Francisco Blues”. Un tema d’una clara complexitat i certament
molta potència, magnífic per acabar el programa. Aquí si que hem pogut escoltar
el so del saxo tenor Jaume Sanchis i
la seva reeixida improvisació amb molt bon gust interpretatiu i bons recursos i
llenguatge. El líder l’ha seguit també amb mestria solista de mà dreta a la
vegada que amb grans acords d’ambdues mans. Perico Sambeat ha brillat de nou en la més llunyana galàxia on no
gaires li poden fer companyia. De nou la veu i els riffs ens situen cap el
final d’aquest gran tema del Xavie Monge,
sí noi, felicitats i gràcies per la feina feta.
Doncs ja heu pogut escoltar quin magnífic programa hem fet avui, primer
amb el projecte de Clara Luna
acompanyada d’una colla de cracs de casa nostra i l‘americà Seamus Blake, i havent acabat amb
aquesta altra meravella del pianista i compositor també nostre en Xavier Monge acompanyat d’una colla de
cracs i fent esment de manera particular de Viktorija Pilatovic & Perico Sambeat.
Espero i desitjo que us hagi agradat el programa d’avui i ara sí, jo
mateix Miquel Tuset i Mallol qui us
ha parlat pels colzes, realitzat i seleccionat les músiques del programa, us
desitjo molt bon any 2018, que us sigui molt més favorable que el complicat
2017, que tornin tots els presos a casa i que deixin de perseguir els polítics
exiliats. Molt bona nit i bon Jazz Club
de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs aprofitant que encara podem fer el darrer programa emès per
antena, us convido a escoltar un parell de projectes força actuals de dos
músics amb diversitat d’estils però que els uneix sinó la concepció dels seus
treballs, sí que ho fa la delicadesa de les seves músiques. Estem parlant del
guitarrista Scott DuBois i el seu
projecte “Autumn Wind” i el del vibrafonista canari establert a casa nostra Aridane Matín i el seu “Tiébélé”.
Deixeu-me que us digui que us desitjo un molt bon Nadal i un millor
2018.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb el projecte del guitarrista Scott DuBois anomenat
“AUTUMN WIND”
Scott DuBois
Editat per ACT Music
Enregistrat per Thomas Vang el
4 de febrer de 2017 a The Village, a Copenhaguen, Dinamarca.
Produït per Scott DuBois
Scott DuBois / guitarra i conductor
Gebhard Ullmann / saxo tenor i clarinet baix
Thomas Morgan / contrabaix
Kresten Osgood / bateria
Eva León / violí I
Conway Kuo / violí II
William Frampton / viola
Sarah Rommel / violoncel
Erin Lesser / flauta
BJ Karpen / oboe
Elisabeth Stimpert / clarinet
Michael Harley / fagot
Gebhard Ullmann / saxo tenor i clarinet baix
Thomas Morgan / contrabaix
Kresten Osgood / bateria
Eva León / violí I
Conway Kuo / violí II
William Frampton / viola
Sarah Rommel / violoncel
Erin Lesser / flauta
BJ Karpen / oboe
Elisabeth Stimpert / clarinet
Michael Harley / fagot
Veiem
què ens en diu ell mateix del seu projecte:
“La meva visió per a aquest àlbum va ser quan vaig prendre
un cafè en una estació de tren alemanya. Tornava a Nova York després de fer una
gira amb el meu quartet. La meva idea va ser la d’utilitzar tres quartets per
crear una conversa entre el món de la composició clàssica contemporània i la
composició i la improvisació del jazz modern. La tardor seria el meu tema.
Realitzant el meu pla, vaig compondre dotze peces per al meu quartet i les vaig
gravar a Copenhaguen. Cada peça comença amb una nota diferent, generant una
fila de dotze tons que he utilitzat en diverses parts de les composicions. Més
tard, a Nova York, a partir de les actuacions fluides i les improvisacions en
aquests enregistraments, vaig compondre, dirigir i gravar peces per als
quartets de corda clàssica i de fusta per superposar-los en les actuacions de
jazz.”
Comencem doncs a escoltar la música d’aquest mag de les
cordes i sons ben especials amb el tema més dolç del seu projecte....
9.- Late november farm fields (S. DuBois) 4m45s
Doncs ja veieu quina música més aèria, fresca, i lluminosa
ens ha transmès aquest guitarrista i compositor americà. El so de la tardor
l’hem pogut escoltar mitjançant els vents diversos de Gebhard Ullmann alhora que la delicadesa i brillantor de la
guitarra del líder. Una composició íntima que ens situa momentàniament en uns
espai de relax i pau, i dic de moment perquè els espais musicals d’aquest
projecte són més diversos, encabint-hi sempre la delicada musicalitat alhora
que la llibertat d’expressar-se amb sons una mica més agrestes, en podríem dir.
I nosaltres seguim però....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
“La primera peça és per a guitarra solista. Cada peça posterior afegeix un instrument que culmina en un final (per a dotze músics) en què la fila de dotze tons estructura tota la composició. Entre altres tècniques compositives que vaig emprar hi varen haver aleatorisme, ritme, arrodoniment, dinàmica, minimalisme i serialització. Sempre em vaig centrar la melodia i l'harmonia que em van suggerir les permutacions de la tardor. Aquest viatge musical comença amb la llum canviant de principis de tardor i continua amb un passeig tranquil al vespre.”
Seguim amb una altra bella composició anomenada...
3.- Early October Insect Songs (S. DuBois) 2m34s
I ves per on que ha aparegut el magnífic i profund so del
clarinet baix ja des del mateix inici de la peça. Tot plegat sembla haver estat
com una dansa, curta dansa però preciosa on la senzillesa està envoltada de
bellesa, llàstima que hagi durat tan poc. Una composició que ens mostra com, amb
un concepte recurrent principal es poden crear espais sensorials musicals d’una
exquisida bellesa.
“Els compositors més delicats de la tardor apareixen
després de la foscor. El misteri del viatge del regne animal vers la tardor
coincideix amb les fulles canviants de la temporada. Els ocells criden i volen
en la gran formació a través de la llum del sol, els núvols, la pluja i els
vents bufant. El vent de la tardor transmet sons des de prop i de lluny. La
llum de la lluna penetra el bosc profund. La sortida del sol revela camps
agrícoles coberts de neu. El fum de la xemeneia s'alça contra el cel blau a la
llum del sol. A la nit, les estrelles brillen i esclaten. L'aurora boreal pinta
el cel. El viatge acaba en una reflexió silenciosa.” Scott DuBois. Nova York. 21 de juny de 2017.
I aquet ha estat el petit resum del seu projecte explicat
per ell mateix. Ja vegeu quina quantitat de poesia hi ha també en el seu
interior. I seguim ara ja amb un canvi substancial tot i que no pas relacionat
amb la bellesa, car aquesta no desapareixerà en cap moment. Escoltem la peça
anomenada...
4.- Mid october migration (S. DuBois) 5m54s
Un inici amb els sons del baterista que no semblava haver
de derivar cap on l’Scot ens ha
portat posteriorment. La delicada veu de la guitarra contrasta amb la del saxo
tenor, més volgudament estrident, com si la migració a l’octubre de les aus ens
entristís. La compaginació i diversitat de sons de la seva guitarra és realment
sorprenent. La permanent presència del baterista, contrabaix i saxo tenor en un
format podríem dir més “free”, contrasta amb la volguda bellesa de la guitarra
del líder i compositor en una altra peça sorprenentment lírica i poètica.
Acabarem aquest projecte de l’Scot Dubois qui per cert em va fer arribar aquest disc des dels
EEUU i tot gràcies a la intervenció de l’amic, gran fotògraf i companys d’ones
sonores jazzístiques, en Sergio
Cabanillas. No l’oblideu, car ell fa cada setmana els seus “Universos
Paral·lels”. Com deia, acabarem el projecte d’aquest iconoclasta compositor amb
una peça on la barreja inicialment exposada per ell mateix de la música
clàssica contemporània i les improvisacions del Jazz hi és de manera evident i
fins i tot la podríem situar en el context més Free del Jazz. Escoltem doncs la
peça anomenada....
8.- Mid-november Moonlit Forest (S.
DuBois) 7m38s
I de quina manera més càlida ens ha envoltat el so del
violoncel ja en els inicis, tot i que ben aviat la persistència rítmica del
baterista ha embolcallat les músiques del cello i posteriorment les dels altres
companys de les cordes fregades que recordem-ho són la
Eva León
I deixem ja aquest magnífic projecte del compositor i
guitarrista Scot duBois però...
......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Acabarem el programa amb l’altre magnífic i delicat projecte del jove
vibrafonista canari anomenat Aidane
Martín i el seu Quartet, en un
projecte complet on la música està acompanyada de dos projectes gràfics dels
quals en parlarem ben aviat...el projecte es diu..
“TIÉBÉLÉ”
Aridane Martín Quartet
Autoeditat
Enregistrat per Jordi Vidal a
Laietana Studios
Mesclat i masteritzat per David
Casamitjana
Produït per Aridane Martín
Aridane Martín, vibràfon
Octavio Hernández, guitarra
Pedro Campos, contrabaix
José Benítez, bateria
I la col·laboració de..
Jon Robles, saxo tenor
Piano, Elisabet Raspall
Sinead Cormican, violí 1
Ismael Cabaleiro, violí 2
Elena Martínez, viola
Carla Peña, cello
Dir-vos que l’Aridane em va
enviar a casa els dos projectes que gràficament són diferents l’un amb els
dissenys de Mireia Tramunt i l’altre amb els de Felo Monzón. També hi ha algunes altres diferències, i si bàsicament
tenen els mateixos temes, en cadascun dels dos projectes l’Aridane hi ha afegit un parell de bonus tracks. En el de Mireia els dos bonus tracks són temes
amb el projecte que té a duo amb l’Elisabet
Raspall i del qual podreu escoltar-ne un tema que a més a més serà el
primer del projecte. Del de Felo els
temes són el “Para Víctor”, de Jon
Robles que no podré posar i un tema que interpreta Aridane a vibràfon solo.
Aridane
Martín (Las Palmas de Gran
Canària, 1989) al juliol tornà a casa. Deixà de banda els edificis i el
tràfec de la ciutat de Barcelona per
continuar cosint i esgrimint els seus projectes. Després d'haver participat en
diversos festivals -com el festival Smoke,
jazz and drink, el Festival
Internacional de Música de Barcelona o el Festival de Jazz de Barcelona-, el músic canari es prepara per a
les properes edicions del Festival de
Jazz Tardor de les Palmes de Gran Canària o al Festival Internacional de Saxòfon i Jazz de Teror.
Mentrestant, mima Tiébélé, el seu
primer disc, a través de les làmines daurades del vibràfon que reverbera al
pati. Les baquetes llisquen i Aridane neda
amb la melodia i els ulls tancats. Fa sorgir d'entre els seus dits les notes
que l'acompanyaran durant aquest ardu viatge en què es converteixen els
projectes primigenis. Siguin aquestes quatre ratlles i algunes més que us
comentaré una presentació d’aquest músic, extretes d’una entrevista que li va
fer Carla
Rivero el juliol d’enguany per a la revista digital Revista 7iM. Escoltem ja el primer tema on comptarem amb la
participació de la nostra amiga i gran pianista Elisabet Raspall, en la delícia a piano i vibràfon anomenada....
5.- Words I
don’t remember (A. Martín) 3m37s
Doncs ja vegeu quin meravella
sònica d’aquest tema tant preciós i delicadament interpretat pels dos músics,
el líder al vibràfon i Elisabet Raspall
al piano. Melodies càlides ens han omplert el cor d’esperança i plenitud en un
tema curtet però ampli de mires. Una composició d’una gran tendresa alhora que
interpretació a duet d’aquests dos instruments melòdics, harmònics i percudius
i que tan bé casen entre ells. Recordo al meu amic Geni Barry qui sempre que pot toca acompanyat de piano, (i
contrabaix) i sovint ha estat l’Albert
Bover i el Jaume Vilaseca a qui
vaig poder veure dilluns al Campari Milano
acompanyats de l’amic Nono Fernández.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres seguim amb el següent tema anomenat...
4.- The Place (A.
Martín) 5m46s
La delicada intro del líder a vibràfon solo ens ha anat situant en la
música certament força més viva que ha vingut després. En aquest tema hem pogut
escoltar com el quartet de cordes fregades omplia de les seves sonoritats
l’espai i posteriorment en el solo del líder, Octavio Hernández l’acompanyava a la guitarra. Un músic també
canari del qual en vam posar el seu magnífic projecte i no fa gaire, en aquesta
mateixa 9ena temporada. Un tema que aha anat derivant cap a potències diverses
amb el solo del baterista Benítez.
Aquest és un jove músic, com el contrabaixista Pedro Campos, i ells dos ves per on que estan embolicats en
d’altres diversos projectes, tant bé s’entenen. Un tema on a més a més de poder
comprovar la capacitat de composició que te Aridane l’hem pogut escoltar també de quina manera més
impressionant ha improvisat en el seu solo.
I seguim amb l’entrevista de Carla
Rivero per saber-ne més coses d’ell.
Per què vas decidir
especialitzar-te en el vibràfon?
Vaig estudiar en un principi percussió
clàssica, la qual cosa engloba tots els instruments de percussió. Llavors,
arribat el moment, em vaig adonar que el que millor se’m donava i amb el que
més gaudia era amb els instruments de làmines i, buscant una formació
especialitzada en vibràfon i marimba, vaig veure que a Espanya no existia com a tal. Així que vaig estar viatjant. Vaig
anar a Portugal, a París, rebent classes de diferents
professors i, arribat el moment, vaig decidir tornar a Espanya per prendre l'única possibilitat que tenia d'estudiar
làmines estudiant la carrera d'Vibràfon
Jazz al Conservatori Liceu de Barcelona.
I un gènere com el jazz què et dóna?
La capacitat i la llibertat de compondre la teva pròpia música, de començar un projecte des de zero i que sigui totalment teu. És la diferència amb el clàssic, en el qual generalment tot el que toques ja ha estat interpretat.
I sense comptar amb la llibertat
de creació en les improvisacions, i això ho dic jo i també llegeixo al llibret
del seu disc que al Liceu va rebre
classes del gran Marc Miralta com
també les ha rebudes de Jeffery Davies,
Eric Sammut, Gary Burton....
Som-hi amb una altra meravella i
ara comptarem amb Jon Robles al saxo
soprano en el tema que titula el projecte...
6.- Tiébélé (A. Martín) 5m33s
Doncs ja vegeu de quina manera
més impressionant ha començat aquest tema amb el Pedro Campos primer i després amb el José Benítez quin parell de cracs. Un altre tema on les cordes
fregades acompanyen els inicis per després desaparèixer delicadament com ha
aparegut el líder al vibràfon. Ben aviat les sonoritats del gran guitarrista Hernández l’han acompanyat i ves per on
que la persistència rítmica en la concepció més moderna de baterista i
contrabaixista han elevat a un nivell ben alt la improvisació, ja per ella
sola, la de Jon Robles al saxo
soprano també a lo més elevat. Recordeu que a Jon el vam tenir a trio a la Plaça de l’Ajuntament un 17 de juny
amb Javi Callén i Ramón Díaz en un
magnífic concert patrocinat per l’ajuntament. La combinació de vent, contrabaix
i guitarra ha permès al jove baterista desenvolupar-se amb una demostració de
poder i ritme. Al final l’han acabat de cop. Magnífic també.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb més coses de
l’entrevista de Carla Rivero...
En quina mesura es barregen la tècnica i l'emoció durant el procés de
creació?
Les dues coses són molt importants. No cal menysprear la tècnica, perquè al cap i a la fi és el mitjà per poder tocar el que hi ha al teu cap. És a dir, la música no és només emoció. Primer hi ha un estudi, i molt dur, de moltes hores de cabina, i després hi ha els teus gustos, les teves influències i la creativitat en si.
Les dues coses són molt importants. No cal menysprear la tècnica, perquè al cap i a la fi és el mitjà per poder tocar el que hi ha al teu cap. És a dir, la música no és només emoció. Primer hi ha un estudi, i molt dur, de moltes hores de cabina, i després hi ha els teus gustos, les teves influències i la creativitat en si.
Ara mateix estàs embarcat en la promoció del teu nou projecte musical: Tiébélé. Quin és el seu significat?
Tiébélé és un poblet de l'Àfrica en el qual cada família pinta la seva casa per fora en forma de mosaics. Vaig veure un documental que em va semblar molt interessant. Tractava sobre una senyora que havia decidit, a casa, com una cosa particular dins de la ja particularitat del poble, que cada franja de la casa pertanyeria a una generació de la seva família. Em va semblar molt bonic, em va fer reflexionar molt sobre l'art i la humanitat i em va inspirar.
Us deixo que entreu a la web de revista7im per acabar de conèixer aquest
jove i gran músic.
Doncs nosaltres acabarem aquest projecte i programa amb el tema amb més
swing del disc, l’anomenat...
2.- Moon Rice (A.
Martín) 5m16s
Doncs de quina manera més acollonant hem acabat el programa d’avui, a
tot swing. Jo diria que aquest tema i ritme és la demostració de l’amplitud de
gustos del líder de la formació. Un Blues magnífic a tot swing amb vuits
inclosos entre contrabaix i baterista ja per encarar el final del tema,
interpretat a duet entre el líder i Octavio
Hernández de la mateixa manera que l’han començat. Després de la intro, el
líder ha mostrat el seu domini de baquetes i làmines en un solo espaterrant,
precís i nítid com una patena. El seu amic guitarrista l’ha seguit i ja heu
comprovat al llarg de tot el programa amb quina sonoritat més profunda la de la
seva guitarra en el més pur estil Wes
Montgomery per sonoritat, ell, l’Octavio
que ha begut de totes les millors fonts siguin les de l’estimat i malauradament
desaparegut John Abrecrombie entre
molts d’altres. Doncs això, gran projecte el de l’Aridane Martín Quartet amb l’Octavio
Hernández, Pedro Campos, José Benítez, i la col·laboració de Elisabet Raspall, Jon Robles i un
magnífic quartet de cordes fregades.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui on la
delicadesa del projecte de l’Scott
DuBois ha anat de la mà de la més i major modernitat, mentre que aquest que
acabem d’escoltar de l’Aridane Martín
no s’ha mogut gairebé gens del món musical i delicat. Ambdós, magnífics
projectes per encarar aquestes festes nadalenques sense oblidar que abans, el
dijous 21 de desembre ens toca votar per així poder recuperar les institucions
ara per ara malmeses i intervingudes.
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és: http://jazzclubdenit.blogspot.com.es/
jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha
parlat pels descosits a fi de millor informar-vos, realitzat el programa i
seleccionat les seves músiques us desito molt bones festes, molt bona nit i bon
Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 303 Fresh Sound Records - Iago Fernández i Benny Golson, dimecres 13 de desembre de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja teníem ganes de tornar-hi amb un programa dedicat a Fresh Sound Records i com us vaig dir,
i sempre que puguem i convingui, el programa tindrà dues parts més o menys
diferenciades essent la primera dedicada als nous talents, o sigui als New Talent i la segona dedicada a les
velles glòries del Jazz, amb discos vinils de 180 grams digitalitzats en
primera escolta per qui us parla. O sigui que en el programa d’avui podreu
escoltar una part del darrer treball de Iago
Fernández anomenat “Brisa”, i acabarem el programa amb una magnífica joia
del gran Benny Golson al qual vam
poder veure al Jazz Tardor convidats
per en Josep Ramon Jové i encara, el
genial compositor i saxofonista, amb molt bona forma. El disc que us proposo
escoltar és el “The Other Side of Benny Golson”.
Deixeu-me però que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem sense més dilació amb el projecte del baterista gallec Iago Fernández el qual s’acompanya de
gent molt bona i jove com ell en el projecte anomenat...
“BRISA”
Iago Fernández
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 512
Enregistrat per José Diogo el 4
de març de 2016 a Sá Da Bandeira Studios, Porto.
Mesclat i masteritzat per André
Fernandes al Timbuktu Studio de Lisboa.
Produït per Iago Fernández
Productor executiu Jordi Pujol
Enrique Oliver, saxo tenor
Wilfried Wilde, guitarra
Reiner Elizarde “El Negrón”,
contrabaix
Iago Fernández, bateria
Amb la col·laboració de
Zé Pedro Coelho, saxo soprano
#1 i 4
Xan Campos, Fender Rhodes #1 i
2
Totes les composicions són del Iago
Fernández excepte els temes de Victor
Young, George Shearing i Cole Porter,
I sembla que alguns han fet alguns “overdubs” en algun tema, que si de
cas ja comentaré, o sigui que després de tocar en un tema, ho han tornat a fer
a sobre de la gravació amb el mateix o amb un altre instrument. Coses de la
tècnica.
Veiem una mica qui és aquest grandíssim i encara jove músic....
Iago Fernández és un baterista i compositor de Galícia (Espanya). Destaca per la seva
efectivitat melòdica i la seva gran frescor i interacció amb els components de
les bandes en què participa. Ha tocat en els més importants festivals i cicles
de jazz del país (Getxo, Madrid,
Eivissa, Pontevedra, Vigo, Lugo, Sant Sebastià, Barcelona, València,
Múrcia, Las Palmas, Mallorca)
a més de Guayaquil i Quito (Equador), i ho ha fet amb músics
reconeguts com Perico Sambeat, Jesús
Santandreu, Marcus Strickland, Lage Lund, Masa Kamaguchi, Javier Colina, Albert
Sanz, Chris Kase, Jordi Rossy, Paco Charlín, Nelson Cascais, Abe Rábade,
Guillermo Klein, Demian Caboud, André Fernandes, Pedro Moreira , Javier Vercher
i Andrzej Olejniczak entre d'altres.
Doncs comencem amb la música ja, i ho farem amb una de les delícies dolces i melòdiques d’aquest projecte, anomenada....
2.- Kayak (I.
Fernández) 5m25s
Doncs ja veieu quina música més dolça hem escoltat, una composició
certament maca amb un punt de complexitat, que perquè sigui una mena de balada
a mig tempo no ha de ser bleda, amb tots els respectes a les bledes, elles tan
bones. Una composició on hem pogut escoltar al Xan Campos a mans d’un preciós Fender
Rhodes. I dir-vos que aquest pianista gallec ens va acompanyar en un
Concert-Jam de fa un parell d’anys al Jazz
Club La Vicentina. També hem escoltat la mestria de l’Enrique Oliver,
jove saxo tenor malagueny que tenim la sort de veure quan ens visita aquí, a
casa nostra. Un projecte amb dues balades d’aquelles precioses com “Brisa” i el
“Flut Blues” que us les deixo a punt perquè les escolteu una vegada aconseguit
el disc entrant a la web de Fresh Sound o anant a la botiga del carrer Benet
Mateu 26 de Barcelona. Un tema, aquest Kayak, que ha finalitzat dolçament
després d’una total participació dels músics a mode d’improvisació col·lectiva.
Preciós per a començar.
Seguim amb un altre tema d’aquest projecte, el primer que podreu
escoltar o primer tall si fos un vinil i que serà el magnífic...
1.- África (I.
Fernández) 3m39s
Tema magnífic on comptem amb la participació de Zé Pedro Coelho al saxo soprano i de nou el jove Xan Campos al Fender Rhodes i el mateix
Iago doblant-se amb la marimba. Tema
curtet i recurrent de tempo amb un motiu principal ben clar exposat pel
contrabaixista Elizarde, músic
aquest, com molts cubans, establert a Madrid i amic dels Vistel Brothers. I ves per on que Iago va participar també en la gravació del disc “Evolution”
d’aquests germans cubans, magnífics músics, el Jorge, trompetista i el Maikel,
saxo tenor i que vam posar en aquest programa ja fa alguns anys. Per cert, us
el recomano de tot cor. Tema aquest que hem escoltat que té un caminar evident,
un Groove imparable, mare dels ous de tot plegat i que els instruments de vent
i demés acaben d’omplir amb la seva sonoritat, acompanyant el ritme i patró
principal d’aquesta nau.
També ha gravat una desena de discos, entre els quals destaquen Sound Colors de J.Santandreu (FSNT-2008),
Guruka de N.Cascais (toap-2008), Canjazz Reunion de Canjazz Reunion
(FCJR-2008), Evolution de Vistel Brothers (FSNT-2009) i Orixe Zero de Xan Camps
(FCJR-2011). Actualment és el baterista de Xan Campos Trio, Chris Kase Sextet i Jesús Santandreu Quartet i
participa eventualment en altres formacions liderades per artistes com Perico Sambeat, Nelson Cascais, Paco
Charlín o Jordi Rossy.
Va acompanyar al trompetista Avishai Cohen en la seva gira europea de 2013. Ha gravat més de vint àlbums com a sideman i tres discos com a líder: 'Agromando' (2011), 'Acougo' (2015) i aquest que avui us presentem, 'Brisa' (2016).
Va acompanyar al trompetista Avishai Cohen en la seva gira europea de 2013. Ha gravat més de vint àlbums com a sideman i tres discos com a líder: 'Agromando' (2011), 'Acougo' (2015) i aquest que avui us presentem, 'Brisa' (2016).
Seguim amb una preciosa cançó a ritme de bossa anomenada...
6.- Iri (I.
Fernández) 5m35s
Una bossa preciosa i d’una gran delicadesa on hem pogut escoltar la
mestria del guitarrista Wilfried Wilde
amb un so dolç i digitació precisa alhora que bon llenguatge jazzístic amb tot
un gran fraseig. I parlant de fraseig, el que hem pogut escoltar de l’increïble
saxo tenor Enrique Oliver, des
d’aquí una abraçada Enrique. Un tema
que inclou moments de clímax i ves per on a càrrec d’aquest músic malagueny en
el seu reiteratiu final de la seva improvisació, un final que ha deixat pas a
la melodia principal d’aquesta preciosa bossa.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim ara amb un dels temes que no són d’ell i ho farem amb el magnífic
tema de Cole Porter anomenat...
8.- Everything I Love (Cole
Porter) 5m06s
I quin tros de tema i swing ens han regalat aquests músics amb una
primera intervenció a trio de saxo, contrabaix i bateria, després del tema i
amb un bon tros de la improvisació de l’Enrique
Oliver. Gran, molt gran aquest músic malagueny amb una demostració de
tècnica i gust interpretatiu abassegador. Després d’ell, i també a trio ara amb
el delicat guitarrista Wilde amb una
també magnífica intervenció, i ves per on que després l’Enrique s’hi ha afegit per acabar a quartet aquest gran tema de Porter. Magnífic tema i magnífica
interpretació.
Doncs nosaltres acabem aquest grandíssim projecte amb el tema de Iago Fernández anomenat...
4.- Brétema (I.
Fernández) 5m55s
Doncs de quina magnífica manera hem acabat aquest projecte, amb un tema
amb una clara majestuositat melòdica i amb un tempo imparable. Sembla ben bé
que el bateria va doblat de tempo i per tant emportant-se als seus companys al
més enllà interpretatiu. I els companys són la formació base però amb l’afegitó
del gran saxo soprano Zé Pedro Coelho
doblant-se ara amb el clarinet baix. Un tema on la melodia principal l’executen
alhora saxo tenor i soprano amb moments àlgids d’improvisació col·lectiva
esclatant. Primer solo a càrrec del soprano, mentre per sota i de manera
magistral la secció rítmica fa tremolar les estructures més sòlides que no les
interpretacions solistes d’aquests grans músics. Els dos vents han anat
compartint les estones de lluïment solista mentre el guitarrista s’ha limitat a
acompanyar-los, a ells, els dos vents, foragitats per l’embranzida rítmica de
la composició d’aquest gran baterista i ja ho heu vist, també compositor.
Magnífic projecte que per descomptat us encoratjo a aconseguir entrant al web
de Fresh Sound Records.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Bé, doncs nosaltres seguirem amb el darrer projecte de la nit, ara amb
el magnífic disc de Benny Golson i
aprofitant que el vam veure la setmana passada, de fet el 25 de novembre passat
al Jazz Tardor on hi vam assistir
convidats pel Josep Ramon Jové. O
sigui que som-hi amb el magnífic disc, un vinil digitalitzat en primera escolta
per qui us parla. El disc de Golson
és el magnífic...
“THE OTHER SIDE OF BENNY
GOLSON”
Benny Golson
Primera edició de Riverside
Enregistrat per Tom Nola als
Nola Studios el 12 de novembre de 1958.
Produït per Orrin Keepnews
Re-edició de Jazz Workshop JW-072
Productor executiu Jordi Pujol.
Benny Golson, saxo tenor
Curtis Fuller, trombó
Barry Harris, piano
Jymie Merritt, contrabaix
Philly Joe Jones, bateria
Aquest és el tercer disc gravat pel saxo tenor Benny Golson com a líder el qual va ser significatiu per dues
maneres. Va ser la seva primera oportunitat de treballar amb el trombonista Curtis Fuller (els dos serien membres
de The Jazztet en 1960) i va ser una de les seves primeres oportunitats de
presentar-se realment com a solista. Fins aquest punt Golson era possiblement molt més conegut com a compositor que com a
saxofonista. Tres dels sis originals en aquesta reedició de d'una data de
Riverside són de Golson però podem
emfatitzar els solos del líder, i el trombonista Fuller, el pianista Barry
Harris, el baixista Jymie Merritt
i el baterista Philly Joe Jones són
excel·lents en suport.
I això és el que hem pogut escoltar del que te posat Scott Yanow a All
Music.
Comencem amb el primer tema d’aquest magnífic retorn a les millors
essències del Jazz, del Hard Bop, i ho farem amb un tema a mig tempo i farcit
de swing com ho són tots excepte la preciosa balada “Cry a Blue Tear” tema del
mateix Golson i que no posarem.
Som-hi doncs amb el tercer tall de la cara B, ara sí, car encara que l’hagi
digitalitzat prové d’un vinil de 180 grams
i el tema és de Richard Evans i
es diu..
B3.- This Night (R.
Evans) 7m45s
Doncs ja heu vist quin canvi hem fet respecte les músiques actuals del
projecte de Iago Fernández, dels
seus temes moderns de concepció i harmonies i melodies també amb el seu swing,
hem passat a un swing total i ple. Tema que l’han desenvolupat en la seva
introducció melòdica els dos vents alhora amb un swing increïble i que
posteriorment ha estat el gran Curtis
Fuller, un dels millors trombonistes si considerem que encara hi havia
davant seu el genial J. J. Johnson. Fuller en el seu solo ha estat força
precís en la execució de les notes alhora que ha aportat una frescor inusual en
aquest instrument, també tan difícil de tocar com és el trombó. Llenguatge
jazzístic i fraseig de primera categoria la de Fuller. A Golson el
podem escoltar ja més que com a compositor com a solista i així ho hem
comprovat en la seva improvisació. De fet, el so del seu saxo va ser també
força característic i personal, sobretot el seu fraseig, i de ben segur ho
haureu notat. El solo de Barry Harris
ha estat força pulcre amb una digitació precisa i molt neta alhora que domini
del llenguatge, i és que aleshores aquests joves músics ja eren tots uns
mestres. Solo final del contrabaixista Merrit
i a punt per encarar els “quarts” dels dos vents amb el baterista, el gran Philly Joe Jones i de nou el tema principal amb els dos vents i
arribar al final.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim ara amb un altre dels temes farcits de swing d’aquest gran disc
de Benny Golson am el qual us haig
de dir que em vaig poder fotografiar al seu costat al Cafè de l’escorxador de Lleida en motiu de la seva actuació amb el
seu quartet habitual de casa nostra amb Joan
Monné, Ignasi González i Jo Krause. El tema que us proposo escoltar és el
compost pel Curtis Fuller el
magnífic...
A3.- Symptoms (C.
Fuller) 5m58s
De nou els dos vents han iniciat la melodia principal i com que Fuller n’és el compositor doncs ha
estat ell qui s’hi ha posat primer en fer la magnífica improvisació de la qual
en podríem dir les meravelles que hem dit abans en la del tema anterior. Ens
estalviarem repetir-nos però sí que us recordaré que Fuller és un dels grans del trombó. Va viure conjuntament amb Freddie Hubbard una etapa diem-ne una
mica més comercial allà pels anys 70s enregistrant per CTI discos més en l’ona
Soul Jazz. En aquests primers anys del Hard Bop estava genial. Després d’ell hi
ha tornat el líder d’aquesta magnífica formació amb un altre genial solo amb un so que ja haureu identificat amb una
interpretació impecable i domini total de l’instrument. Harris ha fet també un nítid solo d’aquest tema amb estructura
típica de 32 compassos. Al final d’ell, els dos vents hi ha tornat amb la
melodia del tema per així acabar-lo definitivament.
Benny Golson és un talentós compositor / arreglista amb
una manera de tocar el saxo tenor que ha seguit evolucionant amb el temps.
Després d'assistir a la
Howard University
(1947-1950), va treballar a Filadelfia
amb la banda de R & B de Bull Moose Jackson (1951) en un moment en què va
incloure una de les seves influències d'escriptura, Tadd Dameron al piano. Golson
va tocar amb Dameron per un període,
l'any 1953, seguit de alguns bolos amb Lionel Hampton (1953-1954), i Johnny Hodges & Earl Bostic
(1954-1956). Va arribar a destacar, mentre que amb la gran banda de Dizzy Gillespie (1956-1958), tant per
la seva escriptura com pel seu tenor (aquest últim va ser més influenciat per Don Byas i Lucky Thompson). Golson va
escriure estàndards com "I Remember Clifford" (per al difunt Clifford
Brown), "Killer Joe", "Stablemates", "Whisper
Not", "Along Came Betty" i "Blues March" durant
1956-1960.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I encara seguim amb un altre tema amb tot el swing del món en un tema de
Julian Mance anomenat...
A2.- Jubilation (J.Mance) 6m15s
Doncs amb quina profunditat sonora han començat els dos vents amb la
preciosa i curta melodia d’aquest tema de Mance.
Els solos han aparegut ja ràpidament i el del trombonista Fuller ha estat el primer amb el màxim swing en la seva
interpretació molt reeixida mostrant-nos la mestria que ja li hem reconegut en
totes les seves anteriors intervencions solistes. El contrabaixista Merrit ha estat igualment sobri i
precís en el seu solo ben marcat per la rítmica que ell mateix ha imposat.
L’aspecte harmònic del seu solo ens ha permès seguir-lo sense dificultat tot i
reconeixent la seva improvisació en el tema, cosa a vegades força complicada. Aquest
contrabaixista tot i ser també de Philadelphia
com el líder, només va participar en aquest projecte acompanyant a Golson i ja esteu escoltant de quina
manera. Barry Harris pianista de Detroit, encara viu com en Benny, va estar influenciat per Bud Powell, Art Tatum i Tad Dameron
essent considerat continuador del Bebop
va realitzar una trentena de discos al seu nom entre els quals In Spain de “Karonte” el 1991. Ben bé
se li nota la pulsió bopper en els seus solos alhora que les seves influències
i més les de Powell. El magnífic
baterista Philly Joe Jones, també de
Philadelphia com Golson i Merrit, va formar part dels
quintets de Miles Davis, en aquella
magnífica sèrie de Cookin’, Relaxin’, Workin’ i Steamin’ a més a més del
“Milestones” i demés. També va col·laborar amb el pianista Elmo Hope, el gran saxo tenor Hank
Mobley i demés, i ves per on que amb en Benny Golson va col·laborar en aquest “The Other Side Of” i amb el
“The Philadelphians”. El mateix Fuller
també de Detroit va col·laborar amb
els Jazz Messengers de Art Blakey i amb el seu amic Golson. Aquestes varen ser les majors
col·laboracions, amb els que va fer més discos tot i col·laborar amb d’altres
músics també, tot i que la seva discografia pròpia inclou també una trentena de
discos.
Doncs acabem projecte i programa amb el tema amb més trempera del disc i
aquest no és sinó el primer tall de la cara A, tema de Golson anomenat....
A1.- Strut Time (B.
Golson) 5m54s
I amb quin tema més farcit de canvis rítmics i posterior swing en el
solo del líder. I és que així són la majoria de temes del Jazz amb una melodia
del tema curta per així iniciar ja les
improvisacions. Així és que en aquest tema propietat de Benny Golso ha volgut ser ell qui iniciés els solos i de quina
manera més “bèstia” ho ha fet. A tot drap i amb notes quasi les de més curta
durada. Fraseig típic de Golson i de
la mateixa manera el del trombonista Fuller
que posteriorment a aquell, s’hi ha
ficat de nou amb un altre solo de gran factura. Un solet del pianista,
ha viscut a ple swing gràcies als dos companys de la secció rítmica,
contrabaixista i baterista. Després del delicat solo del pianista ens hem
trobat amb el llarg solo del baterista Philly
Joe Jones on ens ha pogut mostrar la
seva gran habilitat, i així és que després d’ell han encarat el tema per
acabar-lo.
La seva estada amb els Jazz
Messengers de d'Art Blakey (1958-1959) va ser important, i durant 1959-1962
va codirigir el Jazztet amb Art Farmer. A partir d'aquest moment, Golson es va allunyar del jazz i es va
concentrar més en treballar en els estudis i amb orquestres, incloent-hi passar
un parell d'anys a Europa (1964-1966). Quan Golson va tornar a tocar de forma activa el 1977, el seu to s'havia
endurit i semblava molt més proper a Archie
Shepp que a Don Byas. A més d'un
desafortunat esforç comercial per a Columbia
el 1977, Golson ha gravat discos
consistentment gratificants (molts per a els segells japonesos) des d'aquest
moment incloent una reunió amb Art
Farmer i Curtis Fuller en un nou
Jazztet. A través dels anys, ha
gravat com a líder de Contemporary,
Riverside, United Artists, New Jazz, Argo, Mercury i Dreyfus, entre
d'altres. Tornant una vegada més a l'esperit del Jazztet original, Golson
va editar New Time, New’ Tet amb Concord Records el 2009.
Doncs ves per on que ja hem acabat el programa especial dedicat a Fresh Sound Records i jo diria que us
ha agradat molt la barreja de la contemporaneïtat del primer projecte de Iago Fernández amb aquest darrer vell
per temps i no per sonoritat la del gran saxo tenor i compositor Benny Golson. Doncs sembla que ja hem
acabat o sigui que agrair-vos la vostra presència aquí o al blog del
jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel
Tuset i Mallol qui us ha parlat pels colzes i ha seleccionat les músiques
del programa us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit, en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
