Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Doncs avui el programa està dedicat als trios de piano, contrabaix i
bateria essent-ne els líders dos pianistes d’estils ben oposats, en Xan Campos i Marc Ferrer i el contrabaixista Paco Weht l’altre protagonista. El gallec Xan Campos em va donar els dos discos que escoltareu en el darrer
concert al JCLV on va acompanyar al Miguel Fernández Quartet, mentre que el
Marc i el Paco me’ls van fer arribar via correu ordinari.
Tres projectes, els dos del Xan
Campos i el del Paco Weht, amb algunes similituts per la concepció dels temes i estils emprats, i tot i la seva
diversitat respecte el del Marc Ferrer,
els podrem gaudir igualment. La gràcia estarà en posar-vos l’ordre adequat, a
veure si l’endevino. Comencem amb els dos projectes del pianista gallec Xan Campos....som-hi amb el primer
anomenat...
“ORIXE CERO”
Xan Campos Trio
Editat per Free Code Jazzrecords FC65CD
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joao Bessa als
Boom Studios l’11 i 12 d’abril de 2011 a Vila Nova de Gaia, Portugal.
Aquesta obra està publicada sota una licència
Creative Commons, amb reconeixement no comercial de l’obra derivada.....
Xan Campos, piano
Horacio García, contrabaix
Iago Fernández, bateria.
Tots els temes estan
composats per Xan Campos excepte
“Dulce Pepita” què és de Juan Rial
“Palleiro”.
I ja sense més
dilació comencem amb aquest tema d’en Rial...
10.- Dulce Pepita (J. Rial) 6m02s
Doncs ja vegeu que hem començat amb una preciosa cançó i bellament
interpretada per aquest jove pianista que ens va acompanyar fa quatre dies...
Xan Campos va néixer el gener
de 1987 a Cangas. La música comença als seus sis anys de la mà del seu avi i
després els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat. El seu primer
contacte amb el jazz es produeix gràcies a la implementació de la comissió
permanent del Jazz de Pontevedra, amb Abe Rábade i Paco Charlin.
Seguim ara amb el tema d’en Xan
anomenat...
7.- Nus (X.
Campos) 3m07s
Aquest és clarament un tema diferent, ja amb l’ona més moderna, tot i
considerar que aquest és un disc de fa 5 anys, o sigui que deu ni do les
maneres que ja tenia. El valor també resideix en la composició, emmarcada en
una mena de jazz-funk i a moments pulsions del beat més rocker. Els
acompanyants habituals, el coneixen la mar de bé i es nota aquesta simbiosi i
compenetració.
Després d'acabar els seus
estudis de grau professional de piano clàssic se’n va al Musikene Donosti per
dur a terme el Grau Superior de Jazz i més tard es va presentar al European
Jazz Master, gràcies a la qual estudia en alguns dels conservatoris de música
d'Europa de major prestigi com Rytmisk Musikkonservatorium (Copenhaguen),
Conservatori d'Amsterdam, l'Institut de Jazz de Berlín, Conservatori Nacional
Superior de Música i Dansa de París.
Continuem amb un altre tema d’aquest projecte, ara l’anomenat...
6.- Tapia & Flik (X.
Campos) 5m26s
Un tema iniciat amb acords solts que poc ens esperàvem que seguiria de
la manera que ho ha fet. Ritmes entretallats i pulsió rítmica moderna, concepte
allunyat de conceptes clàssics del Jazz i encabit en el Jazz més contemporani.
La qüestió rítmica és aquí important, ja ho vegeu, permetent-lo enlairar-se en
els solos, on el classicisme també el podem escoltar. Lirisme barrejat amb
ritmes moderns és el que estem escoltant, una música de fa 5 anys...
En els darrers anys, Xan Campos
ha actuat en nombrosos festivals i sales importants i ha compartit escenaris i
estudis de gravació amb alguns dels més reconeguts intèrprets de l'escena del
jazz internacional com Ambrose Akinmusire, Walter Smith III, Logan Richardson,
Marcus Strickland, Lage Lund, Marcus Gilmore, Tito Sambeat, Jorge Rossy o Matt
Brewer.
I acabem aquest projecte amb el tema...
9.- Na Boa (X.
Campos) 5m03s
Tema aquest de nou marcat pel concepte rítmic, on la melodia hi navega
subtilment. Els acords del pianista a la vegada que la base rítmica mentrestant
la mà dreta s’allibera i prem les tecles així, de tant en tant...després el
ritme més viu omple l’estructura i ell es mostra encara més modern...I després
d’aquest tema, ens situarem ja en el projecte del mateix pianista, aquest
darrer però del 2014 anomenat....
“ECTROPIA”
Xan Campos Trio
Editat per Free Code Jazzrecords FC80CD
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joao Bessa als
Boom Studios el 13 i 14 de gener de 2014 a Vila Nova de Gaia, Portugal.
Aquesta obra està publicada sota una licència
Creative Commons, amb reconeixement no comercial de l’obra derivada.....
Xan Campos, piano
Horacio García, contrabaix
Iago Fernández, bateria.
Tots els temes estan
composats per Xan Campos.
I iniciaríem aquest caminar amb el tema que ens envoltaria de
classicisme, en una mostra dels seus inicis de piano clàssic, anomenat
evidentment Coral, però no ho farem....val més que adquiriu aquests dos
discos i així el podreu escoltar..
Comencem ara sí amb aquest magnífic projecte amb el tema anomenat Encontros
E Desencontros con...
2.- Encontros e... (X.
Campos) 6m56s
Recordeu que venim d’escoltar l’anterior projecte del 2011 i que aquest
és del 2014, ja més reposat tot i entendre també que el concepte rítmic hi és,
i de quina manera. La concepció rítmica però, es barreja amb la modernitat
interpretativa i a moments delicades melodies com hem escoltat, les del
contrabaixista García. Per
descomptat que aquests dos músics, contrabaixista i bateria, els seus amics i
membres habituals del seu trio estan immensos. Aturades rítmiques diverses on
ens mostren el lirisme d’aquest músic gallec, que vam escoltar a un pam de nas
el passat 29 d’abril a la Sala Xica.
Amb aquests dos discos ja en
porta tres com a líder de projecte havent començat el 2007 amb el seu:
Ida e Volta, Xan Campos, Free
Code Jazz Records
-Hugo Astudillo (saxo alto)
-Enrique Oliver (saxo tenor)
-Matt Brewer (contrabaixo)
-Iago Fernández (batería)
Seguim amb aquest segon projecte del pianista gallec ara amb el tema...
8.- Asimetria negativa (X. Campos) 4m53s
De nou ens trobem amb aquest concepte on el ritme, trencat a voltes, és
ben bé el protagonista, com si el tema s’hagués concebut a partir del ritme, la
qual cosa sabem que així a vegades passa. I quines variacions estilístiques que
hem escoltat...la pulsió nítida i clara, el control de la mà esquerra, constant
en el seu projecte, recorda d’alguna manera el concepte de piano d’un dels més
grans, en Thelonious Monk.
Com a sideman o col·laborant en
projectes, el seu caminar discogràfic va començar el 2005 amb un disc “Tributo
a Charlie Parker”, amb en Joao Guimaraes, saxo alto, el Visions (2007), de Paco
Charlín amb el gran Walter Smith III (saxo tenor), l’Odysseia (2008) de
Virxilio Da Silva (guitarrista) amb també Walter Smith III (saxo tenor), el
Canjazz Reunion (2008), Canjazz Reunion, amb Marcus Strickland (saxo tenor,
saxo soprano), Lage Lund (guitarra) com a membres internacionals destacats, i
discos amb Iago Fernández, Iñaki Rodríguez, Paco Charlin, i Daniel Juárez, amb
col·laboradors coneguts nostres com en Fèlix Rossy i Vicent Macian entre molts
altres músics de la zona. Val a dir que la majoria de projectes enregistrats
sota l’aixopluc de Free Code Jazz Records.
I acabem els
projectes del Xan amb el tema
anomenat...
9.- Casa barco
coche (X. Campos) 5m08s
Doncs hem acabat amb un tema viu i més beat de pulsió, tot i que amb les
escombretes inicialment. La melodia, preciosa, se’ns emporta acompanyats de la
base rítmica. Viva, alegre i juganera, ens fa bellugar sens parar, i això segur
que us està passant ara mateix. Tema viu i gens sorollós, delicat més aviat,
ideal per acabar el projecte de Xan
Campos, quedant-se força temes, molt interessants, sense escoltar.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..
Doncs seguim ara amb el projecte de Paco
Weht, crec que el seu primer al seu nom, havent format part de multitud de
projectes com a sideman tot i acompanyant als seus amics....i es diu així de
senzill....
“SIMPLE”
Paco Weht
Editat per Underpool UNDP-016
Enregistrat per Joan Hernández el juliol de 2015 als
estudis Koryloand, Barcelona.
Mesclat per Sergi Felipe i Paco Weht a l’Underpool
Studio
Masteritzat per Joan Hernández
Marco Mezquida, piano
Paco Weht, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Totes les
composicions són de Paco Weht
excepte els temes 1 i 6 on n’ha fet els arranjaments.
Un disc aquest amb tot un seguit de temes dels quals també, com en els
altres dos discos d’en Xan Campos,
se’m fa difícil la selecció, tal és la qualitat de totes les cançons, les
pròpies i les dues arranjades. A veure com ho soluciono.
Comencem per les balades, i de les dues que hi ha us en posaré
l’anomenada...
5.- Found and Lost (P.
Weht) 5m49s
Doncs aquesta meravella de tema ben bé sembla un estàndard...no ho sé,
és aquella sensació d’escoltar una balada que et recorda músiques diverses, i
no és que s’assembli a cap altra no, és quelcom més.....la melodia, el piano de
Marco, la delicadesa de la
composició d’en Paco....en fi, una
delícia per començar..
Paco Weht estudia baix elèctric
amb Guillermo Vadalá i contrabaix al conservatori nacional Lopez Buchardo amb
el mestre Pastor Mora i contrabaix de jazz amb Hernán Merlo. Harmonia i
composició amb Juan Carlos Cirigliano, tot això a l’Argentina on ha enregistrat
dos discs, un d'ells doble, al costat del prestigiós pianista de tango-jazz
Adrián Iaies que ha estat nominat als premis Grammy, a més de col·laborar amb
algun dels millors grups de pop, tango i jazz tant en directe com en estudi. Va
participar al festival de jazz de Montreux al 2002.
Seguim amb un altre magnífic tema del Paco....
7.- Orange Nun (P.
Weht) 3m21s
I seguim ara amb una mica més de groove, en el darrer tall del disc on
en Marco ens torna a encantar,
d’encanteri. Els dos amics de la secció rítmica, Paco i Carlos van ben bé lliures i seguint plegats. Se’ls
identifica una unió però també una separació rítmica, amb idees diferents
portades a la pràctica. Un concepte magnífic, aquest que permet a cadascú volar
a les seves altures.
S'estableix a Barcelona a
mitjans del 2002 i estudia amb Horacio Fumero i Mario Rossy. Recordant-vos que
en alguns dels viatges que va fer a la seva terra el 5 de febrer de 2006, es
presentava amb el seu quartet on hi havia en Mariano Steimberg, Gustavo Musso i
Abel Rogantini. A partir de la seva arribada va contactar ràpidament amb els
músics de l’escena local, participant en diversos projectes entre els quals el
JAM Trio liderat pel Jose Alberto Medina.
I continuem amb l’obra personal d’aquest gran músic i amic nostre, amb
el tema...
3.- A la Wellington (P.
Weht) 5m32s
Amb aquest tema ens hem situat ben bé en un tema farcit de swing, de
groove, per separar-nos del ritme situat als anys 30s....no ens confonguem.
Sembla però què en Paco en aquest
tema vulgui retre un homenatge a aquells anys, i sinó fixeu-vos en el
títol....A la Wellington, volen dir...fem-ho com ho feien aquells anys, els
anys de Wellington...he...he....ja em perdonaràs Paco...Un magnífic tema, i tant. És clar que amb en Marco i Carlos, piano i bateria, les coses només poden sortir així. Paco fa un petit solo i hi tornen.
Dir-vos que en Paco havia
vingut representant al Taller de Músics
format part del combo de professors amb el JAM
Trio amb el Jose Alberto Medina i
Mariano Steimberg...Posteriorment també el vam tenir acompanyant-nos a les
Jam Sessions amb el combo de Geni Barry.
Ha enregistrat aquest el seu disc amb Underpool tot i haver-ho fet en els
projectes col·lectius que aquesta discogràfica edita i que devia ser en l’Underpool 3, projecte que vam veure a
23 Robadors?....és possible...
Acabem ja amb un altre tema, aquest de Parker però amb versió revisada i arranjat pel nostre amic..el
conegut...
6.- Donna Lee (C.
Parker) 5m09s
Un tema, l’autoria del qual és una mica embolicada, ja què pertany a Miles Davis tot i que se l’hi reconeix
a Bird. Coses del directe. En
aquesta revisió, el Donna Lee ha agafat una nova dimensió, car, hi ha una certa
i important modificació fins i tot en la melodia, la qual cosa escoltem
fàcilment. Tot i això, en Paco ha
aconseguit fer-lo diferent, mantenint-ne les harmonies, o això sembla, o no,
car, el pont potser no és ben bé igual. En escoltar el solo d’en Marco, un s’adona que les coses no són
com haurien de ser...hi ha canvis substancials mentre es reconeix la melodia,
convenientment modificada. I no parlem gaire del mestre menorquí, car, en
aquest programa ja ho hem fet unes quantes vegades, tot i no dir massa, dir sí,
el que tots sabem, què és un dels nostres millors referents en això de les 88
tecles.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Doncs ara ens situarem en un àmbit diferent i ho farem amb el projecte
on el Blues es barreja amb el Jazz tradicional i els temes propis del líder,
pianista i compositor, en Marc Ferrer.
Crec que acabar el programa amb una selecció d’aquesta música serà el més
adequat, a veure si revifeu i us animeu a venir als concerts que fem a la “Sala
Xica”, espai on el Jazz Club La
Vicentina fa concerts des de fa set anys, i ves per on que aquest divendres
hi tornem....
Doncs el projecte del Marc es
diu....
“3 COFFEES”
Marc Ferrer Trio
Editat per Maccato edicions MTCD064
Enregistrat i mesclat per Lluís Molas el 2, 3 i 4 de
setembre de 2015 a Sentir Estudis, Barcelona
Produït i arranjat per Marc Ferrer, Pep Rius i
Olivier Rocque
Marc Ferrer, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria
Amb la col·laboració en alguns temes de l’Agustí
Burriel, Laia Porta, Big Dani Pérez, Pau Ruiz i Lluís Molas.
Un disc amb tretze temes, entre els quals algunes balades encabides en
el Gospel i el Blues; algunes cantades i d’altres instrumentals, o sigui que us
les deixo perquè les escolteu una vegada adquirit el disc, i ara ens hi posem
amb una mica més de vida amb el tema d’en Pep
Rius, un tema on hi col·labora en Pau Ruiz a la guitarra....anomenat...
5.- Fat Morning (P.
Rius) 3m58s
Doncs ben bé sí que estem en un àmbit diferent, agradable i amb aires
antics, sense ser això cap mena de problema, ans al contrari, la calidesa hi és
potser més present. En Pau a la
guitarra ho ha brodat, en aquest tema d’en Pep,
ell també essent-ne un molt bon guitarrista. El líder al piano, primer, i
després el compositor al contrabaix, han lluït en els solos respectius, on la
gràcia rau però en la melodia, tan ben trobada.
En Marc Ferrer és un músic
avesat a les mogudes i formacions relacionades amb el R&B, amb la Big
Dani Pérez Band, i el Jazz més tradicional, el que té més swing com els The Big Jamboree, The Big 3 i el seu
trio amb en Pep i l’Olivier. La col·laboració
amb aquestes formacions l’ha fet, de manera evident a cridar a alguns d’aquests
amics per ajudar-lo en el seu projecte.
Seguim amb aquesta ona alegre i vital amb el tema que dóna títol a
l’àlbum, tema del líder i cantat per l’Agustí
i la Laia...
1.- 3 Coffees (M.
Ferrer) 4m19s
Doncs amb aquest tema ja ens situem ben bé en el projecte d’en Marc Ferrer. Les veus d’en Burriel i Porta així ens ho han
mostrat. Un tema quasi sense lletra, només circumstancial la del títol i fins
arribar a tres. El R&B sembla que se’ns en porta a l’altre cantó de l’oceà,
un ritme suau però, marcat per la mà esquerra del líder. Amb la dreta però, ens
ha deixat algunes mostres de la seva qualitat interpretativa, essent-ne en Marc un dels referents pianístics en
aquests estils més blueseros....sense oblidar a l’August Tharrats, i d’altres mestres com en Bernat Font i Lluís Coloma,
aquests dos amb espurnes de Jazz el primer i de Boogie Woogie el segon.
Comença a tocar el piano als 5
anys i cursa els estudis de piano i solfeig al Conservatori Municipal de
Barcelona. De ben jove es
comença a interessar
pel Blues i el Jazz. Després d'estar en diverses
formacions, el 1996 entra a formar part del grup Chevy & the Hot Wheels,
avui refundat com The Big Jamboree, amb dos discs editats.
També ha format part de The Big
3, Velvet Candles amb un disc editat, Big5
i ha col·laborat amb músics com Big Dani Pérez amb tres discs editats,
Agustí Burriel, Pau Ruiz, Eugeni Muriel, Alba Pujol i artistes internacionals
com Dale Hawkins (compositor de la mítica cançó "Suzy Q"), Barrence
Whitefield, Roddy Jackson, The Extraordinaires, Aisha Khan i J.D. McPherson.
10.- Watergate blues (P.
Heath) 4m15s
I com no podia ser d’una altra manera, ens havíem de trobar amb un
Blues, i ves per on que han escollit el Watergate Blues, i tot segur perquè no
hi ha cap Blues de la Corrupció....el Corruption Spanish Blues...he...un tema
iniciat pel Pep, recolzat per piano
i bateria de manera suau, per després endinsar-se en el pont, o similar, i
seguir el Pep fent aquest magnífic
solo, mentre la mà esquerra del líder fa fent les notes del baix a mode de
walking....i aquest sí que esdevé finalment, mentre Marc fa el seu esplèndid solo. La recurrència del solo del
contrabaixista és símptoma de la preponderància d’aquest instrument en un tema
composat per Mr. Heath....
Ha actuat en diverses sales, a
destacar La Boîte, el Jamboree, Bel·luna Jazz Club, Milano Cocktail Bar,
Marula, Casa Fuster, El Sol (Madrid)... També ha actuat en diversos festivals,
a destacar el Festival de Blues de Barcelona, Festival de Blues de Cerdanyola,
Festival de Jazz Escaldes Engordany (Andorra), Santa Blues de Tenerife,
Crossroads Gijón, Jingle Bell Rock (Alacant), R&R Festival Paris, Country
Rock Toulouse, Rock & Roll Festival Attignat (Fança), Jazz Cittaducale
(Roma), Moondogs (Ravenna), Hemsby (Regne Unit), Rythm’ Riot (Regne Unit) i
Festival de Blues de Benicássim. Recentment ha aparegut als programes de TV3
Ritmes, Blues a l'estudi i Cava de Blues. Ha format part del professorat de
l'Escola de Blues de Barcelona.
Doncs acabarem aquest projecte i programa amb el conegut tema del trio Forrest, Simpkins i Washington
anomenat...
4.- Night Train (J.
F. & L. S. & O. W.) 5m14s
I no podíem acabar d’una altra manera...amb el conegut Night Train...un
tema que tantes vegades hem escoltat amb en Sam Buttera al tenor i en aquella simpàtica formació liderada per
l’iconoclasta Louis Prima. La versió
que en fan els nostres amics és força reeixida aquí amb el Big Dani Pérez, músic del qual guardo un record compartit amb
l’amic Joan Recolons tot i tocant un
altre clàssic “Harlem Nocturn” a la Nova Jazz Cava en l’homenatge a la Conxita Alemany....apa..
Doncs després de dues hores de programa, em sembla que les hem gaudit
totes i de diversa manera amb un programa variat amb projectes de molta
qualitat com els dos primers que hem escoltat amb el jove pianista gallec Xan Campos, per després fer-ho amb el
projecte del contrabaixista argentí establert a casa nostra de fa uns quants
anys, en Paco Weht, i acabant amb el
divertit projecte del gran pianista Marc
Ferrer, on el Blues i el Jazz més càlid, ens han acompanyat una bona
estona.
Ara sí doncs, gràcies per ser-hi aquí o al blog,
jazzclubdenit.blogspot.com.es , i gràcies també per la vostra fidelitat. Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
