Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.

Doncs avui el programa està dedicat als trios de piano, contrabaix i bateria essent-ne els líders dos pianistes d’estils ben oposats, en Xan Campos i Marc Ferrer i el contrabaixista Paco Weht l’altre protagonista. El gallec Xan Campos em va donar els dos discos que escoltareu en el darrer concert al JCLV on va acompanyar al Miguel Fernández Quartet, mentre que el Marc i el Paco me’ls van fer arribar via correu ordinari.

Tres projectes, els dos del Xan Campos i el del Paco Weht, amb algunes similituts per la concepció dels temes i estils emprats, i tot i la seva diversitat respecte el del Marc Ferrer, els podrem gaudir igualment. La gràcia estarà en posar-vos l’ordre adequat, a veure si l’endevino. Comencem amb els dos projectes del pianista gallec Xan Campos....som-hi amb el primer anomenat...


“ORIXE CERO”
Xan Campos Trio

Editat per Free Code Jazzrecords       FC65CD
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joao Bessa als Boom Studios l’11 i 12 d’abril de 2011 a Vila Nova de Gaia, Portugal.
Aquesta obra està publicada sota una licència Creative Commons, amb reconeixement no comercial de l’obra derivada.....

Xan Campos, piano
Horacio García, contrabaix
Iago Fernández, bateria.

Tots els temes estan composats per Xan Campos excepte “Dulce Pepita” què és de Juan Rial “Palleiro”.

I ja sense més dilació comencem amb aquest tema d’en Rial...

10.- Dulce Pepita     (J. Rial)          6m02s

Doncs ja vegeu que hem començat amb una preciosa cançó i bellament interpretada per aquest jove pianista que ens va acompanyar fa quatre dies...

Xan Campos va néixer el gener de 1987 a Cangas. La música comença als seus sis anys de la mà del seu avi i després els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat. El seu primer contacte amb el jazz es produeix gràcies a la implementació de la comissió permanent del Jazz de Pontevedra, amb Abe Rábade i Paco Charlin.

Seguim ara amb el tema d’en Xan anomenat...

7.- Nus           (X. Campos)             3m07s

Aquest és clarament un tema diferent, ja amb l’ona més moderna, tot i considerar que aquest és un disc de fa 5 anys, o sigui que deu ni do les maneres que ja tenia. El valor també resideix en la composició, emmarcada en una mena de jazz-funk i a moments pulsions del beat més rocker. Els acompanyants habituals, el coneixen la mar de bé i es nota aquesta simbiosi i compenetració.

Després d'acabar els seus estudis de grau professional de piano clàssic se’n va al Musikene Donosti per dur a terme el Grau Superior de Jazz i més tard es va presentar al European Jazz Master, gràcies a la qual estudia en alguns dels conservatoris de música d'Europa de major prestigi com Rytmisk Musikkonservatorium (Copenhaguen), Conservatori d'Amsterdam, l'Institut de Jazz de Berlín, Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París.


Continuem amb un altre tema d’aquest projecte, ara l’anomenat...

6.- Tapia & Flik         (X. Campos)             5m26s

Un tema iniciat amb acords solts que poc ens esperàvem que seguiria de la manera que ho ha fet. Ritmes entretallats i pulsió rítmica moderna, concepte allunyat de conceptes clàssics del Jazz i encabit en el Jazz més contemporani. La qüestió rítmica és aquí important, ja ho vegeu, permetent-lo enlairar-se en els solos, on el classicisme també el podem escoltar. Lirisme barrejat amb ritmes moderns és el que estem escoltant, una música de fa 5 anys...

En els darrers anys, Xan Campos ha actuat en nombrosos festivals i sales importants i ha compartit escenaris i estudis de gravació amb alguns dels més reconeguts intèrprets de l'escena del jazz internacional com Ambrose Akinmusire, Walter Smith III, Logan Richardson, Marcus Strickland, Lage Lund, Marcus Gilmore, Tito Sambeat, Jorge Rossy o Matt Brewer.

I acabem aquest projecte amb el tema...

9.- Na Boa     (X. Campos)             5m03s

Tema aquest de nou marcat pel concepte rítmic, on la melodia hi navega subtilment. Els acords del pianista a la vegada que la base rítmica mentrestant la mà dreta s’allibera i prem les tecles així, de tant en tant...després el ritme més viu omple l’estructura i ell es mostra encara més modern...I després d’aquest tema, ens situarem ja en el projecte del mateix pianista, aquest darrer però del 2014  anomenat....


“ECTROPIA”
Xan Campos Trio

Editat per Free Code Jazzrecords       FC80CD
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joao Bessa als Boom Studios el 13 i 14 de gener de 2014 a Vila Nova de Gaia, Portugal.
Aquesta obra està publicada sota una licència Creative Commons, amb reconeixement no comercial de l’obra derivada.....
Xan Campos, piano
Horacio García, contrabaix
Iago Fernández, bateria.

Tots els temes estan composats per Xan Campos.

I iniciaríem aquest caminar amb el tema que ens envoltaria de classicisme, en una mostra dels seus inicis de piano clàssic, anomenat evidentment Coral, però no ho farem....val més que adquiriu aquests dos discos i així el podreu escoltar..

Comencem ara sí amb aquest magnífic projecte amb el tema anomenat Encontros E Desencontros con...

2.- Encontros e...      (X. Campos)             6m56s

Recordeu que venim d’escoltar l’anterior projecte del 2011 i que aquest és del 2014, ja més reposat tot i entendre també que el concepte rítmic hi és, i de quina manera. La concepció rítmica però, es barreja amb la modernitat interpretativa i a moments delicades melodies com hem escoltat, les del contrabaixista García. Per descomptat que aquests dos músics, contrabaixista i bateria, els seus amics i membres habituals del seu trio estan immensos. Aturades rítmiques diverses on ens mostren el lirisme d’aquest músic gallec, que vam escoltar a un pam de nas el passat 29 d’abril a la Sala Xica.

Amb aquests dos discos ja en porta tres com a líder de projecte havent començat el 2007 amb el seu:

Ida e Volta, Xan Campos, Free Code Jazz Records

-Hugo Astudillo (saxo alto)
-Enrique Oliver (saxo tenor)
-Matt Brewer (contrabaixo)
-Iago Fernández (batería)

 Seguim amb aquest segon projecte del pianista gallec ara amb el tema...

8.- Asimetria negativa         (X. Campos)             4m53s

De nou ens trobem amb aquest concepte on el ritme, trencat a voltes, és ben bé el protagonista, com si el tema s’hagués concebut a partir del ritme, la qual cosa sabem que així a vegades passa. I quines variacions estilístiques que hem escoltat...la pulsió nítida i clara, el control de la mà esquerra, constant en el seu projecte, recorda d’alguna manera el concepte de piano d’un dels més grans, en Thelonious Monk.


 Com a sideman o col·laborant en projectes, el seu caminar discogràfic va començar el 2005 amb un disc “Tributo a Charlie Parker”, amb en Joao Guimaraes, saxo alto, el Visions (2007), de Paco Charlín amb el gran Walter Smith III (saxo tenor), l’Odysseia (2008) de Virxilio Da Silva (guitarrista) amb també Walter Smith III (saxo tenor), el Canjazz Reunion (2008), Canjazz Reunion, amb Marcus Strickland (saxo tenor, saxo soprano), Lage Lund (guitarra) com a membres internacionals destacats, i discos amb Iago Fernández, Iñaki Rodríguez, Paco Charlin, i Daniel Juárez, amb col·laboradors coneguts nostres com en Fèlix Rossy i Vicent Macian entre molts altres músics de la zona. Val a dir que la majoria de projectes enregistrats sota l’aixopluc de Free Code Jazz Records.

I acabem els projectes del Xan amb el tema anomenat...

9.- Casa barco coche          (X. Campos)             5m08s

Doncs hem acabat amb un tema viu i més beat de pulsió, tot i que amb les escombretes inicialment. La melodia, preciosa, se’ns emporta acompanyats de la base rítmica. Viva, alegre i juganera, ens fa bellugar sens parar, i això segur que us està passant ara mateix. Tema viu i gens sorollós, delicat més aviat, ideal per acabar el projecte de Xan Campos, quedant-se força temes, molt interessants, sense escoltar.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada..

Doncs seguim ara amb el projecte de Paco Weht, crec que el seu primer al seu nom, havent format part de multitud de projectes com a sideman tot i acompanyant als seus amics....i es diu així de senzill....


“SIMPLE”
Paco Weht

Editat per Underpool        UNDP-016
Enregistrat per Joan Hernández el juliol de 2015 als estudis Koryloand, Barcelona.
Mesclat per Sergi Felipe i Paco Weht a l’Underpool Studio
Masteritzat per Joan Hernández

Marco Mezquida, piano
Paco Weht, contrabaix
Carlos Falanga, bateria

Totes les composicions són de Paco Weht excepte els temes 1 i 6 on n’ha fet els arranjaments.

Un disc aquest amb tot un seguit de temes dels quals també, com en els altres dos discos d’en Xan Campos, se’m fa difícil la selecció, tal és la qualitat de totes les cançons, les pròpies i les dues arranjades. A veure com ho soluciono.

Comencem per les balades, i de les dues que hi ha us en posaré l’anomenada...

5.- Found and Lost               (P. Weht)       5m49s

Doncs aquesta meravella de tema ben bé sembla un estàndard...no ho sé, és aquella sensació d’escoltar una balada que et recorda músiques diverses, i no és que s’assembli a cap altra no, és quelcom més.....la melodia, el piano de Marco, la delicadesa de la composició d’en Paco....en fi, una delícia per començar..

Paco Weht estudia baix elèctric amb Guillermo Vadalá i contrabaix al conservatori nacional Lopez Buchardo amb el mestre Pastor Mora i contrabaix de jazz amb Hernán Merlo. Harmonia i composició amb Juan Carlos Cirigliano, tot això a l’Argentina on ha enregistrat dos discs, un d'ells doble, al costat del prestigiós pianista de tango-jazz Adrián Iaies que ha estat nominat als premis Grammy, a més de col·laborar amb algun dels millors grups de pop, tango i jazz tant en directe com en estudi. Va participar al festival de jazz de Montreux al 2002.

Seguim amb un altre magnífic tema del Paco....

7.- Orange Nun         (P. Weht)       3m21s

I seguim ara amb una mica més de groove, en el darrer tall del disc on en Marco ens torna a encantar, d’encanteri. Els dos amics de la secció rítmica, Paco i Carlos van ben bé lliures i seguint plegats. Se’ls identifica una unió però també una separació rítmica, amb idees diferents portades a la pràctica. Un concepte magnífic, aquest que permet a cadascú volar a les seves altures.

S'estableix a Barcelona a mitjans del 2002 i estudia amb Horacio Fumero i Mario Rossy. Recordant-vos que en alguns dels viatges que va fer a la seva terra el 5 de febrer de 2006, es presentava amb el seu quartet on hi havia en Mariano Steimberg, Gustavo Musso i Abel Rogantini. A partir de la seva arribada va contactar ràpidament amb els músics de l’escena local, participant en diversos projectes entre els quals el JAM Trio liderat pel Jose Alberto Medina.


I continuem amb l’obra personal d’aquest gran músic i amic nostre, amb el tema...

3.- A la Wellington    (P. Weht)       5m32s

Amb aquest tema ens hem situat ben bé en un tema farcit de swing, de groove, per separar-nos del ritme situat als anys 30s....no ens confonguem. Sembla però què en Paco en aquest tema vulgui retre un homenatge a aquells anys, i sinó fixeu-vos en el títol....A la Wellington, volen dir...fem-ho com ho feien aquells anys, els anys de Wellington...he...he....ja em perdonaràs Paco...Un magnífic tema, i tant. És clar que amb en Marco i Carlos, piano i bateria, les coses només poden sortir així. Paco fa un petit solo i hi tornen.

Dir-vos que en Paco havia vingut representant al Taller de Músics format part del combo de professors amb el JAM Trio amb el Jose Alberto Medina i Mariano Steimberg...Posteriorment també el vam tenir acompanyant-nos a les Jam Sessions amb el combo de Geni Barry. Ha enregistrat aquest el seu disc  amb Underpool tot i haver-ho fet en els projectes col·lectius que aquesta discogràfica edita i que devia ser en l’Underpool 3, projecte que vam veure a 23 Robadors?....és possible...

Acabem ja amb un altre tema, aquest de Parker però amb versió revisada i arranjat pel nostre amic..el conegut...

6.- Donna Lee           (C. Parker)    5m09s

Un tema, l’autoria del qual és una mica embolicada, ja què pertany a Miles Davis tot i que se l’hi reconeix a Bird. Coses del directe. En aquesta revisió, el Donna Lee ha agafat una nova dimensió, car, hi ha una certa i important modificació fins i tot en la melodia, la qual cosa escoltem fàcilment. Tot i això, en Paco ha aconseguit fer-lo diferent, mantenint-ne les harmonies, o això sembla, o no, car, el pont potser no és ben bé igual. En escoltar el solo d’en Marco, un s’adona que les coses no són com haurien de ser...hi ha canvis substancials mentre es reconeix la melodia, convenientment modificada. I no parlem gaire del mestre menorquí, car, en aquest programa ja ho hem fet unes quantes vegades, tot i no dir massa, dir sí, el que tots sabem, què és un dels nostres millors referents en això de les 88 tecles.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Doncs ara ens situarem en un àmbit diferent i ho farem amb el projecte on el Blues es barreja amb el Jazz tradicional i els temes propis del líder, pianista i compositor, en Marc Ferrer. Crec que acabar el programa amb una selecció d’aquesta música serà el més adequat, a veure si revifeu i us animeu a venir als concerts que fem a la “Sala Xica”, espai on el Jazz Club La Vicentina fa concerts des de fa set anys, i ves per on que aquest divendres hi tornem....

Doncs el projecte del Marc es diu....


“3 COFFEES”
Marc Ferrer Trio

Editat per Maccato edicions      MTCD064
Enregistrat i mesclat per Lluís Molas el 2, 3 i 4 de setembre de 2015 a Sentir Estudis, Barcelona
Produït i arranjat per Marc Ferrer, Pep Rius i Olivier Rocque

Marc Ferrer, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria
Amb la col·laboració en alguns temes de l’Agustí Burriel, Laia Porta, Big Dani Pérez, Pau Ruiz i Lluís Molas.

Un disc amb tretze temes, entre els quals algunes balades encabides en el Gospel i el Blues; algunes cantades i d’altres instrumentals, o sigui que us les deixo perquè les escolteu una vegada adquirit el disc, i ara ens hi posem amb una mica més de vida amb el tema d’en Pep Rius,  un tema on hi col·labora en Pau Ruiz a la guitarra....anomenat...

5.- Fat Morning         (P. Rius)         3m58s

Doncs ben bé sí que estem en un àmbit diferent, agradable i amb aires antics, sense ser això cap mena de problema, ans al contrari, la calidesa hi és potser més present. En Pau a la guitarra ho ha brodat, en aquest tema d’en Pep, ell també essent-ne un molt bon guitarrista. El líder al piano, primer, i després el compositor al contrabaix, han lluït en els solos respectius, on la gràcia rau però en la melodia, tan ben trobada.

En Marc Ferrer és un músic avesat a les mogudes i formacions relacionades amb el R&B, amb  la Big Dani Pérez Band, i el Jazz més tradicional, el que té més swing com els The Big Jamboree, The Big 3 i el seu trio amb en Pep i l’Olivier. La col·laboració amb aquestes formacions l’ha fet, de manera evident a cridar a alguns d’aquests amics per ajudar-lo en el seu projecte.

Seguim amb aquesta ona alegre i vital amb el tema que dóna títol a l’àlbum, tema del líder i cantat per l’Agustí i la Laia...

1.- 3 Coffees             (M. Ferrer)                 4m19s

Doncs amb aquest tema ja ens situem ben bé en el projecte d’en Marc Ferrer. Les veus d’en Burriel i Porta així ens ho han mostrat. Un tema quasi sense lletra, només circumstancial la del títol i fins arribar a tres. El R&B sembla que se’ns en porta a l’altre cantó de l’oceà, un ritme suau però, marcat per la mà esquerra del líder. Amb la dreta però, ens ha deixat algunes mostres de la seva qualitat interpretativa, essent-ne en Marc un dels referents pianístics en aquests estils més blueseros....sense oblidar a l’August Tharrats, i d’altres mestres com en Bernat Font i Lluís Coloma, aquests dos amb espurnes de Jazz el primer i de Boogie Woogie el segon.

Comença a tocar el piano als 5 anys i cursa els estudis de piano i solfeig al Conservatori Municipal de Barcelona. De ben  jove  es  comença   a   interessar  pel  Blues  i   el   Jazz. Després d'estar en diverses formacions, el 1996 entra a formar part del grup Chevy & the Hot Wheels, avui refundat com The Big Jamboree, amb dos discs editats.

També ha format part de The Big 3, Velvet Candles amb un disc editat, Big5   i ha col·laborat amb músics com Big Dani Pérez amb tres discs editats, Agustí Burriel, Pau Ruiz, Eugeni Muriel, Alba Pujol i artistes internacionals com Dale Hawkins (compositor de la mítica cançó "Suzy Q"), Barrence Whitefield, Roddy Jackson, The Extraordinaires, Aisha Khan i J.D. McPherson.

10.- Watergate blues           (P. Heath)                  4m15s

I com no podia ser d’una altra manera, ens havíem de trobar amb un Blues, i ves per on que han escollit el Watergate Blues, i tot segur perquè no hi ha cap Blues de la Corrupció....el Corruption Spanish Blues...he...un tema iniciat pel Pep, recolzat per piano i bateria de manera suau, per després endinsar-se en el pont, o similar, i seguir el Pep fent aquest magnífic solo, mentre la mà esquerra del líder fa fent les notes del baix a mode de walking....i aquest sí que esdevé finalment, mentre Marc fa el seu esplèndid solo. La recurrència del solo del contrabaixista és símptoma de la preponderància d’aquest instrument en un tema composat per Mr. Heath....


Ha actuat en diverses sales, a destacar La Boîte, el Jamboree, Bel·luna Jazz Club, Milano Cocktail Bar, Marula, Casa Fuster, El Sol (Madrid)... També ha actuat en diversos festivals, a destacar el Festival de Blues de Barcelona, Festival de Blues de Cerdanyola, Festival de Jazz Escaldes Engordany (Andorra), Santa Blues de Tenerife, Crossroads Gijón, Jingle Bell Rock (Alacant), R&R Festival Paris, Country Rock Toulouse, Rock & Roll Festival Attignat (Fança), Jazz Cittaducale (Roma), Moondogs (Ravenna), Hemsby (Regne Unit), Rythm’ Riot (Regne Unit) i Festival de Blues de Benicássim. Recentment ha aparegut als programes de TV3 Ritmes, Blues a l'estudi i Cava de Blues. Ha format part del professorat de l'Escola de Blues de Barcelona.

Doncs acabarem aquest projecte i programa amb el conegut tema del trio Forrest, Simpkins i Washington anomenat...

4.- Night Train           (J. F. & L. S. & O. W.)          5m14s

I no podíem acabar d’una altra manera...amb el conegut Night Train...un tema que tantes vegades hem escoltat amb en Sam Buttera al tenor i en aquella simpàtica formació liderada per l’iconoclasta Louis Prima. La versió que en fan els nostres amics és força reeixida aquí amb el Big Dani Pérez, músic del qual guardo un record compartit amb l’amic Joan Recolons tot i tocant un altre clàssic “Harlem Nocturn” a la Nova Jazz Cava en l’homenatge a la Conxita Alemany....apa..

Doncs després de dues hores de programa, em sembla que les hem gaudit totes i de diversa manera amb un programa variat amb projectes de molta qualitat com els dos primers que hem escoltat amb el jove pianista gallec Xan Campos, per després fer-ho amb el projecte del contrabaixista argentí establert a casa nostra de fa uns quants anys, en Paco Weht, i acabant amb el divertit projecte del gran pianista Marc Ferrer, on el Blues i el Jazz més càlid, ens han acompanyat una bona estona.

Ara sí doncs, gràcies per ser-hi aquí o al blog, jazzclubdenit.blogspot.com.es , i gràcies també per la vostra fidelitat.  Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |