Programa 203: Evaristo Pérez; Nicolás Cristancho; Santiago Acevedo; Aranjazza i The Jamboree Big Latin Band. 22 d'abril de 2015.
Un programa dedicat als ritmes càlids de la llunyana Cuba amb cinc projectes que tenen aquest denominador comú. Podreu escoltar a Evaristo Pérez "Cajón Jazz Trio"; Yurgaki Trio "Puntos de giro"; Santiago Acevedo "Raices"; Aranjazza "Carabassejant" i The Jamboree Big Latin Band, "Pavana Club". Això serà aquest dimecres i dijous a les 22h a Ràdio SantVi 90.2.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble. També
vull recordar a tots aquells que volen viure d’una altra manera, ves a saber si
millor, i que perden la vida en la seva recerca. Finalment, i com a ex docent,
no, puc obviar els fets que han causat la mort d’un jove company. Des d’aquí un
record per a tots ells.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui
escoltareu a Jazz Club de Nit.
Avui fem un programa especial dedicat als ritmes més càlids i calents,
aquells ritmes que van començar a Cuba i que després Dizzie Gillespie va
incorporar al Jazz en la seva Big Band. Per entendre una mica de què va això
del Latin Jazz, us en faré cinc cèntims al llarg del programa..
Doncs ara sapigueu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer
Benet Mateu 26 a comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí
a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel
gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada..
Comencem doncs amb un magnífic projecte editat per Fresh Sound, el del
pianista Evaristo Pérez, anomenat...
“CAJON JAZZ TRIO”
Evaristo Pérez
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 433
Enregistrat i mesclat per Florian Pittet a l’estudi
La Fonderie, Friburg
Masteritzat per Philippe Teissier du Cros, Paris.
Evaristo Pérez, piano
Philippe Brassoud, contrabaix
Marta Themo, cajón
Evaristo Pérez suís fill d’emigrants espanyols, suposo que de pare
castellà i mare catalana, ja que ell mateix diu que a casa parlen tres
llengües, francès, català i castellà. En una entrevista que li fan acaba dient
que si tu em preguntes d’on soc et diré que soc un pianista de Ginebra però
català d’origen.
Després d’aquesta petita presentació de qui és Evaristo Pérez començarem
amb el millor tema per iniciar aquest programa i que és aquell que va composar
Juan Tizol & Duke Ellington....
2.- Caravan (J.
T. & D. E.) 3m45s
Ja sabeu com el cajón ha esdevingut un element de percussió fonamental
pel flamenc però també per les músiques de l’Amèrica del sud, que és on se’l
van inventar. Doncs aquí la Marta el remena la mar de bé en aquest projecte a
trio tan delicat de piano, contrabaix i cajón. L’Evaristo Pérez, líder de la
formació hi participa en força temes propis com veurem aviat.
Doncs una mica d’història d’on ve el Latin Jazz....
Des dels inicis del Jazz, la música Latino Americana ha tingut un rol
molt important en el desenvolupament del Jazz. Jelly Roll Morton, un dels
pioners, ja parlava de “l’Spanish tinge” que tenia flaires a Jazz. La fusió de
la música Afro Cubana i el Jazz, sovint es diu Latin Jazz.
Com es caracteritza el Latin Jazz? Doncs la majoria de les formes
tradicionals de música a Cuba i a d’altres indrets de l’Amèrica llatina estan
pensades per a ser ballables i ballades. Així doncs, el primer element de la
majoria d’estils de música Llatina és el Ritme, el qual, en la música Afro
Cubana es basa en la figura anomenada Clave. Hi ha diverses varietats de ritmes
en el Clave, tot i que l’exemple típic
és el següent:
La secció rítmica en la música Afro cubana consisteix bàsicament en
diversos percussionistes que creen una
sèrie de complexes polirítmies al voltant del Clave. Mentre d’altres estils de
la música Cubana poden afegir només veus i guitarres, les orquestres de ball
Llatí que varen esdevenir populars als EEUU, normalment afegien una secció de
metalls, canyes, piano i contrabaix, a més a més dels percussionistes. Tots
plegats tocaven junts ritmes molt complexos. En la música Afro Cubana, la
sincopa, és encara molt més pronunciada que en altres estils de Jazz. Tot i que
la música sigui lírica, fent una balada, igualment és sincopada.
Seguim amb un altra tema d’aquesta magnífica formació, ara amb un
preciós estàndard a ritme càlid, el preciós tema de Sammy Fain...
6.- Alice in wonderland (S. F.) 3m14s
Evaristo Pérez, músic que viu i treballa a Suïssa amb dos discos més
editats anomenats “Individualism”, amb la Soraya Berent Quartet, veu i
composicions i “Why”, amb el seu trio i com a convidat el saxo tenor Ohad
Talmor i que va portar aquest projecte del Cajón Jazz Trio al Jamboree no fa
massa. Un tema estàndard aquest el de l’Alícia al país de les meravelles passat
pel sedàs del cajón jazz trio donant-li un color nou i renovada vida. El so
apagat del cajón es contraposa a la brillantor del so del piano aconseguint una
sonoritat diferent i més enriquida.
I continuant explicant-vos què carall és això del Latin Jazz….
Els músics de Jazz han manllevat
des de sempre els ritmes Afro Cubans, tot i això, molta gent considera que el
Latin Jazz va començar quan les orquestres de ball Cubanes varen incorporar els
elements del Jazz. Una d’aquestes primeres orquestres de música Afro Cubana amb
estil jazzístic deliberat va ser la del Machito i Mario Bauza, percussionista i
trompetista respectivament, a mitjans del 1940. Un dels primers músics de Jazz
que de manera consistent va explorar aquesta música va ser Dizzie Gillespie, el
qual va incorporar el percussionista Chano Pozo a la seva orquestra i va
popularitzar aquesta música.
I ara acabem amb el projecte de l’Evaristo Pérez amb un tema seu impressionant,
anomenat...
8.- Have you seen the prince (E. P.) 4m26s
Aquest és un tema força viu, amb un ritme constant el qual, si hi hagués
una bateria marcaria de ben segur un magnífic swing, acompanyat del permanent
walking del contrabaix. El cajón de la Marta assenyala el camí rítmic de la
mateixa manera que el contrabaix del Philippe ens fa un magnífic solo
acompanyat subtilment per piano i cajón. També la Marta es fa el seu solo, a
quarts però amb el piano de l’Evaristo el qual se’ns ha descobert com un gran
pianista amb una gran tècnica i bon sentit del ritme. Un home que domina
perfectament la mà esquerra pel que fa als acords i amb una digitació pulcre en
la dreta. Així mateix, Philippe i la Marta són uns magnífics acompanyants amb
ell al contrabaix, precís i clavat de tempo i amb uns solos clavats, mentre que
ella ens ha sorprès de quina manera manega el cajón.
Seguim amb el programa d’avui i ara us presentaré un projecte que es va
presentar a la Sala Fènix del barri del Raval, un espai que ja ha celebrat el
seu primer aniversari amb força èxit de públic i tot gràcies a les propostes
diverses que s’estan realitzant des d’aquest espai amb la Jolanda Marrone al
capdavant del grup que ho porta. El projecte es diu Yurgaki Trio i està liderat
pel pianista colombià Nicolás Cristancho. Els concerts-jam de la Sala Fènix
estan coordinats pel bateria portuguès Joao Vieira, i aquest dia, Nicolás al
piano va venir acompanyat per Jorge Da Rocha al contrabaix, amb Joao a la
bateria.
Som-hi amb el projecte del Nicolás...
“PUNTOS DE GIRO”
Yurgaki
Enregistrat per Jordi Grifell a Estudi Laietana el 28
de juliol de 2014
Masteritzat per Jordi Vidal
Produït per Yurgaki
Nicolás Cristancho, piano i composicions..
Felipe Varela, baix i contrabaix
Fidel Minda, bateria i beatbox
I com a convidats...
Sergio Contreras, trompeta
Cristian Cosanatan, percussió
Jordi bonell, guitarra
Aquest projecte va començar el seu camí discogràfic el novembre de 2005,
amb “Ojo x diente”, va seguir el desembre de 2009 amb “Gozación Espiral”, el
juny de 2012 amb “Tres nuevas formas de...” i ara amb aquest “Puntos de
Giro”...
El concepte de Yurgaki combina el coneixement musical tradicionals de
Colombia amb la música popular del món, explorant les arrels comunes com una
manera de desenvolupar el seu propi llenguatge musical.
Comencem ja amb un tema d’aquesta formació, de Fidel Minda anomenat....
4.- Chocolate (F.
M.) 5m48s
Ha estat fonamental la participació de tot un grup de grans músics per
el bon desenvolupament musical de Yurgaki, el qual no és només un projecte amb
una gran qualitat humana i musical, sinó que també és una escola en constant
renovació i evolució que expressa l’explosió creativa de Colombia.
En aquest tema hi participa el Sergio Contreras, trompeta amb sordina,
tema de Fidel Minda, que us recordo va venir el 4rt Festival de Jam Sessions
representant a l’Esmuc. Aquest tema amb marcat accent funk inicia la música
d’aquest jove pianista colombià.
Nicolás Cristancho multi-instrumentista, compositor i cantant es el
líder del projecte. Ha tingut la oportunitat d’investigar en les músiques de Cuba,
Estats Units, Espanya i Europa de l’Est. Ha enriquit la seva experiència
realitzant estudis en el Conservatori de Universidad Javeriana a Bogotá, Conservatori
del Liceu i l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Actualment està establert a Barcelona, des d’on gestiona el seu projecte
i treballa promovent la riquesa cultural d’Amèrica Llatina per tot el món.
Seguim ara amb un tema del líder de la formació anomenat....
1.- Que mas puedo decir (N. C.) 3m52s
Aquí sí que hem escoltat un bon tema amb ritmes canviants, ritmes
colombians amb aires jazzístics, i una molt bona composició, un tema a trio
bàsic i de sobres suficient per mostrar-nos el potencial d’aquest músic, a més
de mostrar-lo com un bon pianista. Baix i percussions l’acompanyen a la perfecció
situant-nos en l’entorn dels ritmes càlids amb totes les seves variants..
Un projecte que des del 2005 al 2009 i
a Colòmbia, compta amb tota una colla de músics, tants que se’m fa
difícil nombrar-los a tots, i posteriorment ja a Barcelona i del 2009 al 2015
en te una altra llarga llista, la qual cosa parla per si mateixa de la
capacitat de convocatòria de Yurgaki a casa nostra. Tot s’ha de dir però, i la
majoria dels músics són compatriotes d’ell com per exemple el nostre amic
Felipe Muñoz.
I acabem amb el tema anomenat...
3.- Estilo Colombese (N.
C.) 6m09s
I quin magnífic tema iniciat per la percussió i que no ens indica en cap
moment de quina manera es desenvoluparà...la trompeta del Sergio i la percussió
sorprenen, i més ho fa el Nicolás al piano amb un ritme impressionant al
darrera seu...Sergio a la trompeta llueix també el seu so, primer amb un
acompanyament delicat i després arribant al clímax, per deixar pas al solo de
percussió, etc...
El perquè del nom Yurgaki....
Yurgaki és el cognom de sang de Nicolàs Cristancho, és a dir, el seu
avi, que era fill natural d’un senyor que es deia Yurgaki va ser criat per un
altre senyor de cognom Cristancho. A més a més de criar-lo li va cedir el
cognom, tot i que realment el seu cognom era Yurgaki. Nicolàs ha agafat el
cognom real dels seus avantpassats, com una manera de diferenciar-se i
connectar-se amb les seves arrels, de la mateixa manera com ho cerca amb la
seva música.
El perqué del nom del disc Puntos de Giro...
Puntos de Giro significa el tancament del cicle del trio format amb
Felipe Varela i Fidel Minda, el qual es va desenvolupar a Barcelona durant 5
anys i que va culminar amb l’enregistrament d’aquest disc l’any passat.
Seguim amb la música de ritmes càlids ara amb el projecte “Raíces” del
contrabaixista Santiago Acevedo...un altre músic colombià..
“RAICES”
Santiago Acevedo
Auto-Editat
Enregistrat per Jordi Grifell a Estudi Laietana el
2015.
Mesclat i masteritzat per Jordi Vidal i Santiago
Acevedo
Produït per Santiago Acevedo
De fet els músics que toquen en tots els temes són
Santiago Acevedo, contabaix
Ramón Ángel Rey, bateria
i la resta de músics que participen en el disc els veureu a la
contraportada del disc quan el pengi al blog, i ja us diré els músics que
participaran els temes que posi.
Comencem ja amb la música del Santiago i ja us aniré explicant de què va
aquest projecte...escoltem doncs el magnífic tema de José Alfredo Jiménez amb Clara
Luna, veu; Fernando Tejero, piano; Freddy Ramos, cuatro; Santiago Acevedo,
contrabaix i Ramón Ángel Rey, bateria...en el tema..
3.- Deja que salga la luna (J. A. J.) 5m12s
Una preciositat de cançó popular interpretada per aquesta formació i
cantada amb la magnífica i suau veu de la Clara, amb un Fernando al piano també
magnífic, així com la resta de companys..iniciada pel quatro i ja la preciosa
veu de la Clara amb una delicada lletra. Un projecte d’un contrabaixista que
deixa que la resta de companys brillin ens parla de la generositat d’aquest
músic. Aquest és un projecte personal però quasi més és un projecte col·lectiu.
Aquest disc que escoltareu ara és el resultat del treball dur i dedicat
d’un músic amb molt talent que un dia va decidir emigrar de Colòmbia, després
d’haver deixat una molt bona empremta en l’ambient de la salsa del seu país. El
seu periple cap a les terres catalanes va ésser motivat pel desig de
professionalitzar el seu art. A Catalunya ha creat i dirigit agrupacions
importants amb música de diferents gèneres, havent escollit el Jazz que tant
l’apassiona.
Seguim ara amb el tema que dóna nom al disc, composat pel Santiago i amb
tota una colla de músics com Paul Evans, trompeta; Vicenç Solsona, tres i
cors; Fernando Tejero, Rhodes i piano; Santiago Acevedo, contrabaix; Ramón
Ángel Rey, bateria; Oriol Martínez, congues; Climent Cambà, timbal, guiro,
maraques; Ray Guza, veu i cors i Rangel García, cors.
5.- Raíces (S.A.) 5m20s
I quin magnífic tema, quina magnífica rumba i percussió a la vegada que
bones interpretacions del Ray a la veu, el Paul a la trompeta, Fernando al Rhodes.
Un tema iniciat pel contrabaix del líder acompanyat de la percussió i on
ràpidament ha intervingut el Rhodes, donant-li un aire modern al tema càlid de
ritme. I com es va animant el tema fins el moment on només se sent el quatro i
la percussió i després les veus i cors de Ray i Rangel li donen els aires més
frescos i alegres dels ritmes calents.
Aquest disc és doncs el resultat de la seva ànsia de fer música, i no
només d’interpretar-la. Va escollir el contrabaix com instrument i el seu cor
com el grisol de les composicions que integren aquest disc. És també el
producte d’un músic somniador i compromès en si mateix i la música que ens
presenta en aquest el seu primer treball discogràfic.
Un projecte i músic enriquit per les experiències extretes de grans
músics, de talla internacional, al costat dels quals ha compartit escenaris
durant quasi una dècada. Finalment, és el treball d’un connotat professional de
la música el qual és tant generós que vol compartir el seu talent amb tots
nosaltres.
Acabarem el projecte amb el primer tema del disc, també del Santiago i
ara amb Pep Garau, trompeta; Joan Monné, piano; Vicenç Solsona, guitarra;
Santiago Acevedo, contrabaix; Oriol Martínez, congues i Ramón Ángel Rey,
bateria en el tema anomenat....
1.- Pescao Blues (S.
A.) 4m39s
Ara sí, ara ja desbocats en plena eufòria de ballaruca amb un Pep que
està immens amb un magnífic so i gran fraseig, en una gran intervenció en el
seu solo de la mateixa manera que el Vicenç, potser el millor guitarrista
d’aquesta especialitat que tan li agrada, a banda d’altres especialitzacions en
les quals també brilla...i és que és un dels bons, molt bons guitar men
d’aquest país. L’Oriol a les congues se’n fa una de molt bona d’impro i sempre
acompanyant tothom a la bateria el mestre Ramón Ángel Rey.
Doncs deixem aquest projecte i seguim ara amb el següent....però abans..
..recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
“CARABASSEJANT”
Aranjazza
Editat i produït per Quadrant Produccions Q00063J
Enregistrat i mesclat per Pere Aguilar entre el 10 i
el 17 de novembre de 2014.
Masteritzat per Marco Rostagno als estudis Hitmakers
Mastering
Nando Picó, saxo tenor
Marcel Janer, piano i arranjaments
Ramon Bagué, baix elèctric
Joan Palà, congues i bongos
Sergio Ramos, bateria i caixó.
Escoltem el primer tema d’aquesta formació, un preciós bolero força suau
amb un títol que ens remet a Menorca i per tant el compositor deu ser el
pianista Marcel Janer, anomenat...
6.- Un moix dalt una teulada (M. J.) 5m59s
Doncs ja vegeu que aquesta és la música d’Aranjazza....una música nostra
interpretada amb aires càlids a base d’una bona secció rítmica, piano, bateria
i percussió i baix elèctric, i un bon so del saxo tenor per les melodies, les
quals es veuen també interpretades pel
piano del Marcel.
Aranjazza és un projecte musical nascut amb la voluntat de fusionar els
ritmes llatinoamericans i mediterranis amb la música tradicional catalana; en aquest cas, de Catalunya i Menorca.
Seguim amb algun altre tema d’aquesta formació que ha decidit donar-li
ritme calent a les cançons populars del nostre territori, el dels Països
Catalans i ara amb un tema del gran Ortega Monasterio anomenat...
4.- La Balada d’en Lucas (O. M.) 6m29s
Un tema amb un punt de malenconia i un ritme càlid que ens porta els
pensaments més enllà, a la llunyana Cuba d’on va sorgir tot això. Ortega no ho
oblidem és un dels grans compositors de les nostres “habaneres”.
Carabassejant és el primer disc del grup Aranjazza. Les cançons que s’hi
inclouen utilitzen, doncs, un tipus d’harmonia i ritme propis de l’estil de
jazz llatí i incorporen les estructures melòdiques de la nostra cançó popular.
Acabem el projecte amb un tema força fresc com la resta dels què hi ha
en el disc, anomenat...
1.- La gata i el belitre (Aranjazza) 5m05s
En aquest tema i en tots els altres hi podem notar la gran feina del
Joan Palà a les congues i bongos, a la vegada que la del pianista Marcel Janer,
el bateria Sergio Ramos i el baixista Ramon Vagué. Una secció rítmica compacta
que li dóna vida a la formació mentre que el so robust del saxo tenor del Nando
Picó ens transmet la calidesa de les melodies i sons de totes aquestes cançons
nostres, ara però amb aires més calents, més cubans. Doncs aquest és un
projecte interessant i aquest és el seu primer disc, tot i esperant la seva
segona producció que de ben segur també ens sorprendrà molt gratament.
I ja per acabar aquest programa ho farem amb un disc de la Jamboree Big
Latin Band del Ramon Escalé. Aquesta formació va ser-hi al Jamboree una bona
temporada, com abans hi havia estat la B.A.B. de l’Alfons Carrascosa. El
programa ha anat evolucionant fins arribar al final i què millor fer-ho amb una
Big Band carregada de grandíssims músics, tots ells mestres i líders de
formacions pròpies i/o compartint projectes amb d’altres companys.
Per començar dir-vos el què va dir en Luc Delannoy d’aquesta Big Band...
“No he conegut a Europa una orquestra que soni tan
autènticament cubana com The Jamboree Big Latin Band”
“PAVANA CLUB”
The Jamboree Big Latin Band
Editat per Fresh Sound Records World Jazz FSWJ 045
Enregistrat, mesclat i masteritzat per David Casamitjana
al JazzRoom en directe el 25 d’abril de 2013.
Agraïments per a Joan Mas i al Jamboree Jazz Club
Supervisor musical, Pere Pons
Productor executiu, Jordi Pujol
Ramon Escalé, piano i direcció
David Pastor, Jaume Peña, Lluis Figuerola, trompetes
Víctor Correa, Sergi Vergés, trombons
Víctor de Diego, flauta, saxo alto
Martí Serra, saxos tenor i soprano
Gorka Benítez, flauta i saxo tenor
Joan Chamorro, clarinet i saxo baríton
Isaac Coll, baix
Àlex Ventura, paila
Vicenç Soler, conga
Tots els arranjaments de Ramon Escalé.
Pere Pons, signant com a Crític Musical a la Reserva, ens diu a
l’interior del petit llibret del disc unes quantes coses, totes molt
interessants i que per qüestions de temps no us podré llegir, però sí que us en
diré un trosset de cada paràgraf....comença dient-nos..
La tradició del so llatí a Barcelona no és una
invenció ni molt menys una raresa. Una ciutat portuària dins un país com
Catalunya – històricament obert al comerç d’ultramar – s’exposa de forma
inevitable al bescanvi de sonoritats i ritmes.....etc...
Després parla dels discos enregistrats de Bebo Valdés amb l’Eladio Reinón...i
Receptor de tot aquest llegat el músic Ramon Escalé
va articular fa prop de vint anys la Barcelona Big Latin Band...etc...
Parla dels autors com Arturo Sandoval, Ernesto Lecuona, etc....i acaba
dient-nos..
Pura simbiosi caribenya a la riba de la mediterrània,
així caldria definir la proposta per fi documentada en disc de The Jamboree Big
Latin Band. A gozar.
Comencem doncs amb el primer tema del disc on es pot escoltar la veu de
l’speaker i programador del Jamboree, en Pere Pons amb un tema d’Arturo
Sandoval anomenat...
1.- Conjunto (A.
S.) 7m12s
Estem davant una formació magnífica de mestres dirigida per un altre
mestre, Ramon Escalé, i en aquest tema hem pogut escoltar el magnífic solo del
gran David Pastor en el registre més agut, tal i com el compositor Arturo
Sandoval li agrada interpretar i per tan composar. David brilla aquí amb tota
la màxima intensitat i d’això fa dos anys, ja que aquest disc es va enregistrar
un 23 d’abril de 2013, ves per on quina casualitat, avui dimecres 22 i demà dijous
23 d’abril, dos anys més tard. Gorka Benítez és l’altre solista d’aquest tema
amb el seu magnífic so del seu saxo tenor que va fer embogir al personal
assistent a l’enregistrament.
Per alguns crítics, el terme “salsa” es refereix a la música de ball
Afro Cubana amb alguns elements del Jazz, però sense emfatitzar la improvisació
que caracteritza el Jazz. Una de les més famoses orquestres de Latin Jazz és la
del trompetista i percussionista Jerry Gonzalez, la qual, tipifica el so modern
del Latin Jazz.
Seguim ara amb un
tema de Ernesto Lecuona anomenat...
3.- La Comparsa
I quina magnífica interpretació a la flauta de Gorka Benitez, en una
preciosa melodia de l’Ernesto Lecuona, on la secció rítmica de l’Àlex Ventura i
Vicenç Soler se’ns emporten sense remissió a no parar de ballar. És un tema
preciós sense cap mena de dubte, on tota la Big Band està superba, com en tots
els set temes del disc. Una meravella de disc que hauríeu de mirar d’aconseguir
com la resta dels què avui us he posat.
Per fer un resum dels Musics més coneguts de Latin Jazz, podríem parlar
dels següents, tot i dir-vos que en falten uns quants...
Saxo Alto; Paquito D'Rivera .Flauta; Dave Valentin
Trompetes; Mario Bauza, Dizzy Gillespie, Jerry Gonzalez, Charlie
Sepulveda, Arturo Sandoval . Trombó; Papo Vasquez
Veus; Celia Cruz, Ruben Blades . Vibrafon;
Cal Tjader
Piano; Bebo Valdés, Papo Lucca, Charlie Palmieri, Eddie Palmieri, Hilton
Ruiz, Gonzalo Rubalcaba, Chucho Valdés. Contrabaix; Cachao, Oscar D'Leon
Percussió; Chano Pozo, Tito Puente, Jerry Gonzalez, Pancho Sanchez,
Mongo Santamaria, Ray Barretto.
Acabem ja amb el tema de Israel López, Cachao anomenat...
5.- A gozar con mi combo (I. L.) 7m50s
Amb una altra preciosa melodia embolcallada d’un ritme esclatant, la
música ens pertorba fins l’extenuació provocada pel ball, imparable. Aquí amb
solos del líder de la banda, Ramon Escalé al piano, un mestre en això
d’arranjar, dirigir i interpretar. Quino Bèjar als bongos, apareix aquí com a
amic convidat. Aquest músic amb tanta i llarga trajectòria, acompanyant al Gato
Pérez i La Orquestra Plateria, si la memòria no em falla.
Doncs això ha estat tot, espero que hàgiu gaudit d’aquest programa
dedicat als ritmes càlids del Carib, i ho hem fet amb cinc projectes, diferents
i amb un denominador comú de la calidesa rítmica i també de la qualitat.
Dir-vos que dijous ho tornareu a escoltar a la mateixa hora i que pel
divendres tenim el concert-jam d’abril amb un magnífic trio de músics liderats
pel guitarrista italià Johnny Branchizio, amb Jordi Mestres, contrabaix i
Roberto Faenzi, bateria.
Res més, bona nit i bon jazz club de nit en el jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
