Programa 201: Jordi Rabascall 12to12 Quartet; Cèsar Joaniquet featu.Ted Brown; Brooklyn Aliens; Lluc Casares
Programa 201 de Jazz Club de Nit ....amb Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet, "Do The Doo Du"; Lluc Casares i el seu "Red"; Cesar Joaniquet i el seu "Smog Eyes" i el Gianni Gagliardi
amb la resta dels Brooklyn Aliens..tot això aquest dimecres 8 i dijous 9 a
partir de les 22h....Que si només penso en els músics de casa
nostra?...Doncs Yes..!!
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui
escoltareu a Jazz Club de Nit.
Doncs avui hi tornem amb un programa carregat de novetats dels nostres
músics o de projectes on els nostres músics hi participen...Quatre novetats amb
el denominador comú de la creativitat i del swing, groove i ritmes afins.
Projectes propis amb temes propis però també versions d’estàndards això és el
que podreu escoltar aquesta nit en el Programa 201, i encara en dies festius
escolars, tot i que ja hi deu haver algú que treballa.
..recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Comencem amb el disc més fresc i desimbolt, i tot gràcies al líder i
cantant Jordi Rabascall i la seva troupe.
“DO THE DUU DO”
Jordi Rabascall 12to12 Quartet
Enregistrat en directe el 8 i 9 d’agost a Aurha
Estudis per Mauri Tonelli.
Producció artística, 12to12 Quartet
Producció executiva, Oriol Gonzàlez
Jordi Rabascall, veu i lletres originals
Albert Caire, piano
Oriol Roca, contrabaix
Oriol Gonzàlez, bateria
I Xavier Figuerola, saxo tenor
Escoltem per començar un magnífic i reivindicatiu blues inspirat en la
jornada 12 hores 12 causes, tema col·lectiu..
4.- 12to12 blues (12to12quartet+one) 6m32s
Del Jordi dir-vos que en aquests darrers anys s’ha anat obrint pas a pas
un camí en aquest món prou difícil del Jazz i músiques afins. De veure’l
participar a les WTF del Jamboree ara deu fer 4 o 5 anys a veure’l ara amb el
seu primer disc a la mà, aquest és el recorregut emprat per aquest showman i
gran cantant que domina a la perfecció
l’anglès, encara que sigui gran i no es deixi, llengua que utilitza amb total
normalitat fins i tot per improvisar textos en directe del tipus que siguin. El
seu registre és impressionantment ampli, abastant els greus més baixos i
arribant als aguts més brillants. Hauria de dir que Jordi i Albert es van
trobar a les Jam Sessions que fem a la Sala Xica el darrer divendres de cada
mes, a partir de les quals i compartint escenari, van fer algunes
col·laboracions primer a duo, trio i d’altres formacions, actuant en espais del
Penedès, i d’altres. La progressió de l’Albert Caire ha estat força evident des
d’aleshores fins ara. Actualment te projectes amb el Toni Albors a part del seu
projecte propi a quintet amb el qual va venir al JClV on hi havia el seu amic i
gran guitarrista Albert Vila. Caire no ha parat d’evolucionar i créixer
musicalment parlant, arribat a la consecució d’un altre projecte propi a trio
amb composicions del món del pop, rock i demés, cançons que a ell li van
agradar i que ell va saber traspassar al Jazz amb el swing adequat. Un disc que
vam posar en aquest programa en un d’anterior.
Seguim ara amb un tema carregat de swing iniciat pel contrabaix de
l’Oriol Roca, tema de Van Morrison anomenat..
1.- Moondance (V.
M.) 5m35s
Doncs ja vegeu quina trempera la d’aquest cantant i sempre gran
comunicador i ple d’empatia amb el públic. La secció rítmica de contrabaix i
bateria, es veu reforçada per la bona pulsió rítmica al piano de l’Albert
Caire. Aquest inicia el seu solo amb una gran claredat de digitació i swing ben
recolzat pels altres companys rítmics. Jordi fa el que vol, literalment,
cantant, improvisant i explicant les seves històries sempre força vitals.
El detonant d’aquest projecte va ser la idea de muntar un concert
reivindicatiu amb 12 causes i fer-lo a la Nova Jazz Cava de Terrassa, espai que
el Jordi ja havia trepitjat primer en les Jams dels dijous i després en
actuacions fins i tot dins del Festival de Jazz en espais on es compartia el Jazz
amb la gastronomia.
La resta de músics són força coneguts en l’escena Jazzística del país,
com per exemple Oriol Roca, contrabaixista que participa en tot tipus de
projectes gràcies a la seva versatilitat i domini de l’instrument, havent-nos
acompanyat en el darrer concert-jam amb Sabina Witt i Mark Aanderud a la Sala
Xica. Oriol Gonzàlez és un bateria de Terrassa, amb projecte propi però també
formant-ne part dels d’altres músics com el Mattewh L. Simon Quartet, els quals
també van passar per la Vicentina. Darrerament i en el Festival de Jazz de
Terrassa va presentar el seu darrer projecte amb el Josep Mª Farràs, Pep Rius,
etc..I ens queda parlar del Xavi Figuerola i com què ja el coneixeu de sobres
només us diré que és un dels mestres dels instruments de vent amb canya més
prestigiós de la península. Participa en multitud de projectes com els Afro
Blue que també van passar pel JCLV ara ja fa un temps. Saxo tenor primer de la
Barcelona Jazz Orquestra amb la qual ha enregistrat ja una colla de discos compartint
escenari amb gent com Jesse Davis, Nicolas Payton, Phil Woods, i darrerament al
Jamboree amb el saxofonista americà Harry Allen amb música inèdita de Al Cohn.
Deixem aquest projecte amb una molt bona versió d’un estàndard obra dels
germans Gershwin anomenat..
7.- A Foggy Day (Gershwin
Bros) 5m47s
Un molt bon tema amb bones improvisacions de l’Albert Caire primer,
Oriol Roca després, i compaginada amb la de l’Oriol Gonzàlez, tornant al tema
cantat pel Jordi amb la seva particular i molt personal manera de cantar,
sempre participant off the record....i ara una altra recomanació....
o sigui que aneu a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 a
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos
us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran
entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
Anem doncs ja amb el següent projecte, i recordem que en tindrem encara
tres més amb aquest, i fem-ho amb el disc que va enregistrar un dels Tres
Tenors que avui participarà en el programa, Cèsar Joaniquet, el 2012 a Brooklyn
N.Y. amb la col·laboració del mestre Ted Brown al tenor en un disc que podríem
situar en l’Smoog Jazz, anomenat...
“SMOG EYES”
Cèsar Joaniquet featurins Ted Brown
Enregistrat per Michael Brorby el 19 d’abril de 2012
als The Acoustic Recording Studio, Brooklyn, N.Y.
Masteritzat per Ferran Conangla el 29 d’agost de 2012
a FCM Studio, Barcelona.
Produït per Cèsar Joaniquet.
Cèsar Joaniquet, saxo tenor
Michael Kanan, piano
Lim Yang, contrabaix
Marton Juhasz, bateria
I la col·laboració de Ted Brown en els temes 4 i 8.
Cèsar Joaniquet és el primer dels tres tenors que escoltarem avui, i
pels qui no en sabeu ni un borrall d’això dels Tres Tenors, dir-vos que aquesta
és una formació liderada per tres saxos tenors, Cèsar, Gianni Gagliardi i Lluc
Casares, amb el trio rítmic de Xavi Torres, Vic Moliner i Joan Terol. Sis amics
que van formar un projecte que també va passar pel Jazz Club La Vicentina el 28
de desembre del 2014. I ves per on que després podreu escoltar els projectes
dels altres dos dels tres tenors, Gianni i Lluc.
Anem ja pel primer tema d’aquest suau disc emmarcat en l’smooth Jazz,
aquell Jazz entre ombres i fums de bars i músiques força delicades, tot i
haver-hi temes de clar exponent costa oest...anem amb el primer tema de Jimmy
McChugh anomenat..
3.- I Can’t Believe That You’re In Love With Me (J. McCh) 7m29s
Doncs ja vegeu quin magnífic tema, una magnífica balada a tempo mig amb
aires de west coast, tot i haver-se enregistrat a la east coast. Delicadesa de
la mà de bones interpretacions i amb un so tot melós el del tenor del Cèsar amb
aires també d’aquell que li deien The Sound, Stan Getz. Dir-vos que el Cèsar
s’està per Dinamarka compartint diversos projectes amb músics danesos i ves a
saber de quines altes nacionalitats. El que està força clar és el seu valor
inqüestionable com a músic complet que és.
La seva col·laboració amb el saxofonista Ted Brown en aquest disc és
tota una fit i un honor pel Cèsar. Brown, qui havia tocat amb gent com Art
Pepper, i qui també havia estat alumne de Lenny Tristano, precursor del cool,
havent començat amb Warne Marsh en quartet el 1954. Posteriorment va tocar
també amb Lee Konitz.
Anem ara a escoltar un dels dos temes en els quals hi participa Ted
Brown, el darrer del disc i que és el que dóna nom al disc, tema del mateix
Brown...
8.- Smog Eyes (T.
B.) 5m06s
Un magnífic tema interpretat pels dos vents a la vegada amb un swing
impressionant. Tema que te l’imagines tocant amb Lee Konitz o Art Pepper,
perfectament. Aquest sembla que ha estat un dels temes més reconeguts en l’obra
de Brown, no endebades el podem trobar en diversos enregistraments. El so dels
dos saxos es diferencien de manera clara, essent el primer el del Cèsar i el
segon el del Ted. La secció rítmica fa un treball rítmic de primer ordre amb el
Michael Kanan al capdavant i la Lim i el Marton donant-li suport.
Seguim ara amb el darrer tema del disc, i a veure si ens hi cabran tots
els que encara falten...escoltem ara un magnífic tema de Cèsar anomenat..
6.- Different Meanings (C. J.) 3m29s
Un tema amb el mateix swing de l’anterior, iniciat pel walking del
contrabaix de la Lim Yang a un tempo viu ben seguit pel ride del bateria, i
després amb el gran pianista Kanan, amb una digitació precisa i nítida...mestre
i amic de Jordi Rossy, assidu als cursos d’estiu que fan a Begues durant el mes
d’agost. Cèsar s’hi barreja amb total llibertat compartint el solo amb Kanan, i
ja després tornen al tema viu, una melodia a dos, piano i saxo, que acaba de
manera sobtada. Un gran tema del Cèsar per acabar el seu projecte...
Seguim ara amb el projecte de la formació Brooklyn Aliens, projecte
produït per BCNJazz Collective liderat pel Gianni Gagliardi, el segon dels tres
tenors...som-hi doncs....
“BROOKYLN ALIENS”
Brooklyn Aliens
Editat per BCNJazz Collective, projecte pensat i
executat per Gianni Gagliardi.
Enregistrat a Brooklyn, N.Y.
Gianni Gagiardi, saxo tenor, faluta i veus
Tobias Meinhart, saxo tenor, flauta i clarinet
Yago Vazquez, piano i Rhodes
Lars Ekman, upright / baix elèctric
Rodrigo Recabarren, bateria i percussions
Els Brooklyn Aliens són un col·lectiu de músics de quatre països
diferents; Espanya, Alemanya, Suècia i Xile.
Tots ells comparteixen una història comuna; van deixar els seus països
per aconseguir una carrera musical a la ciutat de New York. Aquest és un
col·lectiu de compositors, cadascun dels quals participa en el projecte amb
composicions pròpies i música original a vegades utilitzant determinades
temàtiques i de manera usual interpretant-la amb diversos instruments com el
clarinet, flauta, veus i baix elèctric, a banda dels usuals.
Escoltarem tres temes curtets i tots seguits...tota una delícia...
3.- Miniatura (B.
A.) 1m41s
5.- Punto Luz (G.
G.) 1m57s
9.- Chorinho pra Albert Sanz (G. G.) 1m30s
Doncs ja vegeu quins tres temes més ben aconseguits....amb menys de 2
minuts cadascun d’ells i quanta música i diversa. Realment, l’infinit musical
no s’abastarà mai..La música que fa aquest col·lectiu va des del Jazz modern a
la música clàssica contemporània fins a temes amb el groove suficient per a ser
ballats. Aquesta diversitat fa que el seu projecte sigui força interessant i
agradable pel públic.
Els dos saxofonistes, Gianni i Tobias, estan abastament reconeguts a
cadascun dels seus països i és ara i aquí a N.Y. que lideren els seus projectes.
Seguim doncs amb el primer tema del projectes anomenat...
1.- La Fragoneta de Wayne (G. G.) 5m23s
Un tema amb el tenor del Gianni i la flauta del Tobias, amb un tempo
ternari i canvis rítmics i breaks diversos, i tot ben embolcallat per una
melodia flotant per sobre d’aquestes estructures. Yago al piano manté la pulsió
rítmica inicial, tota entretallada, a la vegada que el seu solo te una nítida i
clara sonoritat. En tornar a la coda, flauta i tenor s’aparellen per acabar el
tema.
Yago és un pianista gallec que ja fa força temps que està establert a
l’àrea de New York i ja de manera consolidada. Una vegada graduat per la New
School, no va tenir cap problema en ser ràpidament un dels pianistes més
sol·licitats. Lars és un baixista suec que s’ha fet a si mateix com a músic
versàtil que és, i se’l pot trobar tocant en algun dels locals de la ciutat o
compartint Jam Sessions. Rodrigo, bateria xilè, ha participat en la majoria de
Festivals de Jazz de l’Amèrica del Sud, i està totalment involucrat en els projectes
que es fan a N.Y. Acabem aquest projecte amb el magnífic tema iniciat pel
contrabaix del Lars Ekerman a un tempo mig, per iniciar els dos saxos la melodia
separats per un interval, en un tema anomenat....
4.- The Effort (T.
M.) 4m46s
Un d’ells inicia el solo, jo diria que pel canal dret tenim al Gianni
mentre que per l’esquerra hi ha el Tobias. El so dels tenors és força
diferenciat i identificable a la vegada que ambdós tenen una gran sonoritat.
Per sota, la secció rítmica mantenint-los vius a base d’un ritme també entretallat i ben conjuminat
entre baix i bateria. Bé doncs deixem aquest projecte on encara hi queden 5
temes més d’una inqüestionable qualitat.
I ara acabem el programa amb el projecte de Lluc Casares, el seu primer
disc anomenat...
“RED”
Lluc Casares
Editat per Temps Record
Gravat a l'estudi del CvA per Lex Tanger durant
l'octubre de 2014.
Mesclat per Ruben Kieftenbelt. Màtre per Nate Wood.
Bruno Calvo, Trompeta
Xavi Torres, Piano i Fender Rhodes
Giuseppe Romagnoli, contrabaix
Joan Terol, Bateria
Pablo Martínez, Trombó
Jack Saint Clair, Flauta
Sanne Huijbregts, Veu
Lluc Casares, saxo tenor, clarinet, Orgue.
Totes les composicions de Lluc Casares excepte # 5 (Bob Marley), # 8
(Xavi Torres) i # 9 (Willard Robinson).
Escoltem ja el primer tema del disc que ves per on és el que dóna títol
al disc...
1.- Red (Ll.
C.) 5m29s
Un magnífic tema força vital i amb bones interpretacions dels implicats,
iniciat però amb un constant martelleig al piano i per sobre, les melodies del
Bruno i Lluc, tocant a la vegada fins que entren la resta de secció rítmica,
moment en el qual Bruno desenvolupa el seu magnífic solo. Tema amb diverses
variants i breaks rítmics fins que arriba el moment en el qual Lluc es desferma
en el seu solo i la secció rítmica l’acompanya a tutto swing. Després d’un
impressionant solo on Lluc brilla amb enormitat, el tema arriba a la consecució
després d’un final força impressionant on hi participen tots plegats.
Aquest és el tercer dels tres tenors..Lluc un jove llicenciat de l’Esmuc
que ha ampliat els seus estudis al Conservatorium Von Amsterdam com han fet
alguns dels seus amics i companys que col·laboren en aquest el seu primer
projecte discogràfic enregistrat al mateix Conservatori que ja és com a casa
seva. L’evolució d’en Lluc és meteòrica com la dels seus companys d’estudis.
Els veus durant una època a les Jams tocant i aprenent, després te n’assabentes
que són fora i quan tornen dius, mare meva quin canvi i què bé que ho fan.
Aquesta va ser la meva percepció en una de les seves visites des d’Holanda, i
ben bé que ho vaig constatar en diverses actuacions que l’he vist ,entre les
quals l’esmentada al Jazz Club La Vicentina i alguna més en el projecte del seu
germà Joan Casares i Oriol Vallès, Smack Dab.
Seguim ara amb el segon tema, també del Lluc, anomenat...
2.- Tuc Team (Ll.
C.) 6m23s
Aquest és un projecte amb un tempo general força viu exceptuant un tema
amb el clarinet que és una preciosa balada i el darrer tema a saxo tenor solo,
tema del Robinson. En aquest tema que em escoltat però l’estructura permet al
compositor i líder fer una gran aportació musical ja des dels inicis, mentre
que en un altre break en Xavi ens fa gaudir força escoltant-lo al piano en un
llarg i nítid solo a tempo mig suau. Posteriorment tot s’embala, ritme, melodia
i interpretacions de músics arribant a una mena de clímax global impressionant.
I crec que ara li toca, per acabar el projecte i programa, el tema del
Xavi, un tema que ja havíem escoltat en aquest programa de ràdio en un anterior
programa on Xavi ens va presentar el seu
primer treball a trio anomenat Skyline. El tema es diu..
8.- Portal del roser (X.
T.) 6m01s
Un tema iniciat delicadament a mans del mateix compositor, aquest jove
músic que enguany ha guanyat el primer premi d’interpretació al Festival que
fan al Bimhuis, premi al millor grup, Xavi Torres Trio. Després el tempo es
dobla, al menys, i Lluc inicia una carrera al galop totalment controlada i amb
una gran dosi d’energia i aportació de recursos tècnics de dificultat palesa a
la vegada que fraseigs i llenguatge de primera magnitud. Joan Terol es marca un
solo de bateria al seu estil i precisió, acabant tots el tema amb la melodia
principal i fent-ho de cop.
Bé, doncs ves per on que aquest programa s’ha acabat i avui l’hem fet
amb quatre projectes de músics de casa....Jordi Rabascall 12to12 Quartet amb
Xavi Figuerola; Cèsar Joaniquet amb Ted Brown i demés; Brooklyn Aliens amb el
Gianni Gagliardi i companys i per acabar amb el Lluc Casares i tota la colla
d’amics residents a Amsterdam. Espero que hàgiu gaudit d’aquest el programa
201, totalment diferent del 200 on la poesia i la música van anar de la mà.
Avui ha estat un programa instrumental, on els saxos tenors i demés instruments
han brillat força sense oblidar la magnífica veu del Jordi Rabascall que com
sempre ens ha impressionat.
Ja sabeu que sempre diem que hauríeu d’anar a les botigues a comprar
discos de Jazz o sinó fer-ho des de les webs de les editorials i/o les pàgines
web dels mateixos autors, els músics i productors, ja que aquesta és la única
possibilitat de mantenir el Jazz viu...és clar que també s’hauria d’anar als
concerts i escoltar la música en viu i rigorós directe.
Doncs ara sí que qui us parla us dóna les gràcies per ser-hi i que demà
dijous ens podreu tornar a escoltar si tan us ha agradat o fer-ho per primera
vegada si avui no l’heu pogut escoltar.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
