Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui
escoltareu a Jazz Club de Nit.
Comencem doncs el programa d’avui amb el darrer disc del gran pianista
Marco Mezquida, enregistrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa en motiu d’aquest
darrer 33è Festival....
“LIVE IN TERRASSA”
Marco Mezquida Mateos
Editat per Underpool UNDP-09
Enregistrat per Carles Lobo a la Nova Jazz Cava de
Terrassa el 28 de març de 2015 durant el 33è Festival de Jazz.
Mesclat per Ferran Conangla als estudis FCM
Produït per Marco Mezquida
Marco Mezquida, piano
Totes les composicions són de Marco Mezquida excepte ”It’s allright with
me” que és de Cole Porter.
Què podem dir del Marco que ja no s’hagi dit...premiat repetidament pels
mateixos companys de professió com a millor músic de Jazz i també premiats els
seus treballs discogràfics, Marco és ara per ara el pianista de referència i el
més versàtil. En aquest disc es condensa d’alguna manera la seva anterior
experiència personal i discogràfica però també la dels seus concerts amb les
variades formacions incloent-hi les de les Free Jazz Sessions dels dijous,
coordinades pel Ramon Prats i que aquest organitza de ja fa alguns anys a 23
Robadors tots els dijous a partir de les 19h45m. Sessions gratuïtes i on els
músics toquen pel pur plaer de la improvisació sense cap tipus de
predeterminació. Al final, passen la guardiola i col·laborem amb el que podem.
Aquest disc enregistrat en directe, amb els temes interpretats sense
interrupció i per tant alguns de llargs com aquest de més de 10 minuts
anomenat...
3.- Chévere (M.
M.) 10m19s
Després d’aquesta magnífica demostració de domini interpretatiu
improvisador a tots els nivells i envoltat pel públic que hi va poder assistir,
i clarament bocabadat pel que veia i escoltava, escoltarem el darrer tema del
disc, tema de Cole Porter interpretat en el Bis del final després que el
Valentí Grau cridés repetides vegades el nom de Marco Mezquida entre tots els
aplaudiments..som-hi doncs amb el tema de Porter..
9.- It’s alright with me (C. P.) 6m01s
Un final apoteòsic com heu pogut comprovar amb una mà esquerra
impressionant mentre la melodia sonava per la dreta, i segur que en algun
moment es devien canviar les tornes, les mans vull dir. Valentí Grau no parava
d’anomenar-lo, només el seu nom, Marco Mezquida, i és que ja n’hi havia prou.
No feia falta dir res més, després del què van poder escoltar els presents a
l’esdeveniment, al qual no hi vaig poder anar.
..recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Anem-hi ara amb el projecte de Roc Calvet, un projecte que va presentar
als Concert-Jam del JCLV i que ho va fer en format trio, amb l’Arnau Obiols i
el Miguel Serna...
“LIFEFORMS”
Roc Calvet
Editat per Aladid Records
Enregistrat per Oriol Bacardí i mesclat per Marc
Boria
Masteritzat per Ferran Conangla.
Roc Calvet, guitarra
Gorka Garay, saxo tenor Rampone & Cazzani
Joan Motera, contrabaix
Arnau Obiols, bateria
Tots els temes són de Roc Calvet.
1.- Mesmerize me (R.
C.) 6m59s
Bé, doncs els inicis del tema i posteriors melodies són força
inquietants i aquestes seran les sonoritats que escoltarem una estoneta.
Aquesta és la música de Roc Calvet, aquestes són les seves inquietuds tan ben
representades. Ja m’agradaria saber què vol dir mesmerize-me..El so del tenor
del Gorka, força més brillant que el so apagat, so de guitarra de jazz i de
caixa, i també magnífic d’en Roc fa d’un contrapunt acústic ideal. Un saxo
tenor fet a mà, aquests que tenen a SaxON, el Chono i el Miguel Fernández,
distribuïdors d’aquest magnífic instrument a casa nostra. Un tema ideal per
anar descobrint els altres, tot i adquirint el disc...i ara seguim amb el
següent, també d’en Roc anomenat....
5.- Branches (R.
C.) 4m49s
Un tema aquest amb una melodia compartida de saxo tenor i guitarra, amb
canvis rítmics i breaks al bell mig del tema, on la calidesa dóna pas a les
interpretacions, ja a solo, primer del Gorka, a un ritme complex, i després ja
molt més calmat, Roc amb el seu magnífic so, ja més brillant, a més a més del gran fraseig que atresora..Jo
segueixo dient que aquesta música és un tant inquietant, a vegades i a vegades
no tant.
Del Roc dir-vos que ja li vaig posar el seu anterior i primer disc crec,
el “Strange Kind of Beauty”, i que vaig anar a la Boca Nord a escoltar-li la
presentació ara ja un parell d’anys. També que va venir als concerts-jams, que
sí, que ja ho he dit en la presentació i que és mestre a l’escola de música
moderna de Terrassa, on dóna guitarra de Jazz i demés.
Us volia comentar que encara queden 7 magnífics temes amb balades i
d’altres meravelles i que us recomano que mireu d’aconseguir-lo, que així
ajudem els músics en el seu dia a dia i rebot la pròpia música. Escoltem ara ja
per acabar aquest projecte el tema anomenat...
9.- Let the pigs sing alone (R. C.) 5m34s
Melodia a l’uníson amb saxo i guitarra i breaks entremig i tot això
mesclat amb un magnífic swing. Ara no és ben bé de seguida que aquest swing es
veu interpretat....haurem d’esperar al solo del Gorka i el seu magnífic so i
fraseig. Encara recordo el seu magnífic treball “El cazador de luz” que també
vam posar a Jazz Club de Nit. No ens oblidem pas de la secció rítmica a dos de
Joan Motera i Arnau Obiols, ambdós grandíssims músics als quals hem pogut
escoltar al JCLV...Joan va venir amb el Joan Monné Quartet on van interpretar
la música de Benny Golson i ja ens va sorprendre el seu magnífic i precís tempo
i millor walking i swing. De l’Arnau dir-vos que el vam poder escoltar i veure
de quina manera tan delicada toca la bateria i ho vam fer el dia que va
acompanyar al Roc. Jo mateix l’he pogut veure en alguna de les Free Sessions a
23 Robadors, dia amb dos bateries i dos contrabaixos...Ramon Prats, Marc Cuevas
i l’Àlex Reviriego...bé, doncs deixem aquest projecte i endinsem-nos en el
proper on també hi ha un guitarrista, Guillem Plana, germà de l’Adrià, que va
ser qui em va enviar aquest treball a la vegada que el que va fer amb l’Adrià,
amb música de Monk i que ja vam posar no fa gens ni mica..som-hi en el projecte
carregat del swing del Hammond...anomenat...
“SENSE AIGUA”
Gorc Trio
Aquest és un disc auto-editat
Enregistrat, mesclat i masteritzat als Aviram Estudis
els dies 9 de març i 28 d’abril de 2013.
Guillem Plana, guitarra elèctrica
Eloi Escudé, orgue hammond
Xevi Matamala, bateria
Totes les composicions són de Gorc Trio, i ja en comentarem l’autoria
individual abans que sonin.
Comencem ja amb el primer dels vuit que hi ha en aquest magnífic
projecte, un tema del Xevi Matamala, amb un magnífic swing..anomenat..
7.- Des del lloc més alt (X. M.) 4m13s
Doncs ja vegeu que després dels primers inicis marcats per la melodia a
duo amb guitarra i hammond, i amb posteriors breaks, l’Eloi al hammond ha
iniciat el seu solo carregat de swing. Recordeu que en aquesta formació no hi
ha baix, ja què es fa amb els pedals de l’orgue. Els pedals doncs fan la línia
de baixos mentre que el teclat fa el solo o acompanya amb acords mentre Guillem
fa el seu posterior al de l’Eloi. Ja vegeu quins germans Plana més bons
guitarreros que tenim, realment tots dos són impressionants i amb diferents
maneres de tocar l’instrument. En Xevi fa un magnífic solo al final, tot just
abans de tornar a la coda i fer de nou el tema i ja per acabar-lo.
I seguim ara amb un tema de l’Eloi Escudé anomenat...
8.- Engranatge (E.
E.) 7m06s
I quins inicis més diferents, pel que fa al so de la guitarra del
Guillem, del tema anterior. Els sons són més eteris, i aquí sí que veig que
aquest és un so força “familiar”, dels Plana, vaja. Un ritme entretallat i
marcat pels acords del hammond i la baterio d’en Xevi...Tot i això, aquí el
protagonista és en Guillem i el seu gran so i solo. És clar que tot gràcies a
la secció rítmica que te al darrera. Després del Guillem intervé l’Eloi i els
papers s’intercanvien. I quin magnífic “Groove” que te aquest tema, i com
camina...impressionant..et bellugues sense donar-te’n...
Bé, dons el tema
s’acaba amb un altre magnífic solo d’en Xevi, mentre Eloi i Guillem li van
marcant rítmicament els acords a mode de riff repetitiu i per acabar-lo de
cop....Gran tema...i ara ja acabem el projecte amb un tema del Gullem Plana, i
així haurem posat un tema de cadascú dels integrants del Gorc
Trio...anomenat...
1.- Aquí i també allà (G.
P.) 6m40s
Doncs ja vegeu quin magnífic tema iniciat pel pedal del Hammond i la
insistent percussió sobre el charles ben mut...i la melodia del tema amb la
guitarra del Guillem. Un magnífic solo amb un millor swing ben marcat pel ride
a la bateria del Xevi i sobretot el walking del pedal de baixos de l’orgue, a
més a més dels cops a la caixa i els acords del hammond. Amb aquesta magnífica
base, Guillem desenvolupa el seu solo amb total tranquil·litat i molt bones
maneres. L’intercanvi de guitarra i hammond fa que ara el solo sigui el de
l’Eloi, per després tots dos repetir i repetir un riff com a suport harmònic
pel Xevi a la bateria i el seu gran solo. La veritat és que cada disc que poso
dels nostres músics, és una agradable sorpresa pel que fa a la descoberta, no
sempre però avui sí, de lo grans que són els nostres músics, i ja ho heu vist,
avui amb aquests els tres projectes dels nostres músics...una meravella el
projecte Groc Trio, amb gran força rítmica i melòdica i millors composicions
pròpies. Els hem de felicitar, de la mateix manera que felicitem a Marco Mezquida
i a Roc Calvet i companys...
I acabem el programa amb un projecte força potent, en la línia de la
improvisació lliure del treball de Marco, però amb una estructura a trio de
tres mestres d’això que en diem l’Avant Garde i és això el que m’agradaria que escoltéssiu....però
abans...
Podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 a comprar de
tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils. Allà
hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..
Som-hi amb el projecte anomenat...
“BOOM CRANE”
Peter Van Huffel, Michael Bates & Jeff Davis
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 432
Enregistrat per Tom Tedesco el 28 de març de 2013 al
Tedesco Studios, Paramus, N. J.
Mesclat i masteritzat per David Darlington als Bass
Hit Studios, N. Y. C.
Produït per Boom Crane
Productor executiu Jordi Pujol
Peter Van Huffel, saxo alto i clarinet
Michael Bates, contrabaix
Jeff Davis, bateria
Tot i cercant informació d’aquesta formació m’he trobat una bona
ressenya en un blog de Free Jazz compilat pels de Free Jazz Collective.
L’Antonio Poscic en lloa moltes de les virtuts, la primera la de ser el primer
treball d’aquest trio liderat pel Peter Van Huffel, al menys això sembla, tot i
que hi ha composicions de tots tres. Aquest és un disc fresc en l’aspecte
melòdic i rítmic on l’avant garde hi és bandera, però no només aquest és
l’estil que hi podeu trobar al disc. Es pregunta l’Antonio si de cada nou disc
hauríem d’esperar nous camins i paradigmes o si ja n’hi hauria prou amb més del
mateix, més de la música amb la qual ens trobem còmodes, confortables. I la
resposta l’ha trobat en aquest disc del Peter Van Huffel i companys, on les
dues qüestions hi estan contestades fent-li així oblidar la pròpia pregunta. De
fet, escoltant el disc detingudament, he pogut constatar que això darrer te
relació amb els diferents compositors dels temes.
Comencem amb el primer tema del disc, un tema col·lectiu amb una intro
força llarga del contrabaixista Michael Bates, anomenat...
1.- More Room (B.
C.) 5m01s
Doncs ja vegeu de quina manera ha canviat la sonoritat i música del
programa. Una música que ens acosta a propostes de l’Ornette Coleman i el
Charlie Haden, així em sona a mi aquest saxo alto del Peter i com va el Jeff
Davis a la bateria en el seu magnífic solo. El Michael al contrabaix ha encetat
el tema de manera totalment protagonista, recolzat però pel Jeff a la bateria. Un
tema que ens situa en l’òrbita del grup on la desimbolta alegria que traspua és
sinònim d’aquesta formació.
I seguim amb aquest disc amb el tema que dóna nom al disc, tema de
Michael Bates....
6.- Boom Crane (M.
B.) 6m23s
Tot i els inicis erràtics del tema, ben aviat ens n’adonem que estem
davant d’un Blues amb alguna melodia prou reconeguda i potser no identificada,
tot i ser el tema d’autoria del baixista. Aquest és un projecte on hi ha
quelcom de vell i quelcom de nou i quelcom inesperat on la increïble explosió
de música, so i expressió va embolcallada de giravoltes sorprenents. Els músics
han composat els temes amb sobtats canvis rítmics, i tot i que no és Free Jazz
estrictament, la llibertat campa per cadascuna de les composicions.
I acabem aquest disc amb un tema també de Michael Bates anomenat...
10. On Equilibrium (M.
B.) 5m45s
El tema es diu en equilibri, tot i la dificultat de mantenir-lo en els
inicis, amb tots els canvis melòdics i rítmics que hem escoltat. El Bates al
contrabaix controla el tempo i el motiu principal del tema ajudat pel Davis a
copets de canto de caixa, i mentrestant, el Peter desenvolupa el seu solo amb
aires a Ornette, de fet, aquest és el so que li hem escoltat tota l’estona..un
tema d’equilibri inestable però finalment en equilibri.
I així acabem aquest programa que ha començat amb dos temes del Marco
Mezquida, disc enregistrat a la Nova Jazz Cava, i hem seguit amb dos projectes
amb dos dels nostres millors guitarristes, Roc Calvet i Guillem Plana, aquest
darrer en el Gorc Trio, i hem acabat amb el Boom Crane del Peter, Michael i
Jeff, esperant que hàgiu gaudit de la proposta, sempre diferent de la del
programa anterior, i crec que amb una música força interessant que segur us
haurà fet gaudir. Dir-vos que aquest divendres tornem a tenir un magnífic
concert al Jazz Club La Vicentina amb el Jordi Rossy Quartet, amb el Jordi al
vibràfon, Jaume Llombart, guitarra, Marc Cuevas, contrabaix i Aldo Caviglia,
bateria. Això serà a les 22h a la Sala Xica de La Vicentina, carrer Rafael
Casanova 45 de Sant Vicenç dels Horts.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
