Bona nit i benvinguts a Jazz Club de Nit a l’emissora municipal de Sant
Vicenç dels Horts, Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a l’adreça següent:
Avui, qui us parla, Miquel Tuset i Mallol ha decidit fer un programa amb
molta canya! De fet, el Bernat Hernàndez em va donar el disc que ha provocat
aquest programa. Dilluns passat, a la WTF del Jamboree em va donar el disc que
ha fet el seu company i amic Xavi Reija anomenat “Resolution” i que avui us
posaré com a primícia. Un disc amb molta “tralla” i que m’ha fet buscar-li
companyia...i tot i que no serà una tralla tan tralla, he trobat a l’amic Larry
Coryell i un parell dels seus discos, el “Larry Coryell” del 1969 i el
“Offring” del 1972. O sigui que això serà el que escoltareu.....ja us podeu
preparar...res a veure amb el programa anterior...
“RESOLUTION”
Xavi Reija amb Dusan Jevtovic i Bernat Hernández
Editat per MoonJuneRecords MJR062
Enregistrat a Casa Murada, Tarragona el 8 i 9 de juny
de 2013 per Jesús Rovira.
Mesclat i
masteritzat durant el novembre i desembre de 2013 per Ferran Conangla.
Produït per Xavi Reija per a Moon June Records
Tots els temes arranjats per Dusan, Bernat i Xavi.
Si un entra al web de MoonJune Records podrà llegir a què es dediquen i
que és.... Música
progressiva explorant els límits del jazz, rock, avantguarda, i el desconegut...
De fet tot aquest àlbum és com un passeig a músiques i espais de la meva
memòria, on per trobar quelcom així la única solució és barrejar quelcom de
Can, King Crimson, i també el Tony Williams Lifetime, i d’altres músiques
escoltades per mi allà pels anys 70s. En l’actualitat, ells són un bon exemple
d’un corrent existent de Rock Progressiu i Jazz d’avantguarda, una música sense concessions a la galeria.
Una música que t’obliga a escoltar-la, a viure-la, a imaginar-ne els espais.
El Xavi em va escriure....
Doncs en realitat tot va anar una mica raro...al febrer del 2013 va
morir mon pare i això va remoure moltes de les meves creences vitals,
religioses etc... Tinc la certesa de que el temps no existeix, i que la memòria
que és l'única cosa que ens fa pensar que si existeix, no és més que un seguit
d'imatges distorsionades que no ens ajuden gaire en el nostre propòsit diari de
ser lliures.
Musicalment sempre he anat a la recerca de la meva identitat, de
trobar-me com artista i arribar a ser el més autèntic possible, més enllà de
formulismes estilístics o modes o ... Així doncs vam entrar a l'estudi sense
saber que collons tocaríem...ni tant sols jo...buscant per part meva la màxima
expressió del no preparat, de plasmar instants únics de debò. Jo portava idees
més o menys elaborades que havia anat composant al llarg de quasi 5 anys de silenci
amb el trio. Ells no sabien res, no vam assagar prèviament. Al final només hi
ha una cosa certa a la vida i és el concepte d'ara...
Tots els temes tenen a veure amb un món de somni en el que pot ser el
pas de la vida a la mort
Certament impressionant el que ens explica en Xavi; una història on es
pot palpar la honestedat i sinceritat de qui ho escriu.
Vegem què ens diuen alguns dels experts....
Marc F. Turner , Allaboutjazz ... "Igual que el clàssic joc de Rock
‘Em Sock ‘Em Robots, on l'objectiu és colpejar literalment el cap de l'altre
oponent, el bateria català / compositor Xavi Reija ofereix un munt de bons
moments de cops al cap amb el seu power
trio i el disc “Resolution" ...
Comencem a escoltar-lo amb el primer tema de Xavi Reija.
1.- Flying to Nowhere (X.
Reija) 7m39s
Un tema on ja s’albira de quina manera aniran les coses.....un baix en
permanent pulsió, la bateria seguint-lo (o a l’inrevés) i la guitarra
distorsionada dirigint la història. Això és el Jazz-Rock ideat pel Xavi i
companys enregistrat en aquest darrer treball del qual se’n farà la presentació el 28 de maig a la Sala
Razmatazz..Melodia simple, ritme constant, inici suau, entremig brutal i final
igualment suau...ideal per començar el programa..
Xavi Reija
Un dels millors bateries d'Espanya, graduat al Berklee College of Music
(curs de 1999) , Xavi Reija és un músic
versàtil de prestigi nacional. Ha tocat i gravat com a músic de sessió amb
molts artistes en els últims quinze anys, tant a nivell nacional com
internacional, destacat pel seu treball amb Steve Hogarth (Marillion), Gary
Willis (Tribal Tech), Mònica Green (The Supremes), Caco Senante, O'Funk'illo i
Pep Sala Joaquín Calderón. També va recórrer el país entre 2000 i 2003 , com a part dels The Blues
Blasters .
Durant els deu últims anys, Xavi ha continuat empenyent els seus límits
musicals com a compositor i líder dels seus propis projectes : projecte DX, amb
el qual va realitzar el disc "Two sides" el 2004; el Xavi Reija
elèctric Quintet amb el qual va llançar dos àlbums - "Dream Land" (
2006 ) i "Ritual" (2008 ), i el Xavi Reija elèctric Trio, amb el qual
va produir "Live At Home Murada", el 2010.
Anem ara amb el segon tall del disc, també de’n Xavi....
2.- Macroscope (X.Reija) 5m58s
Una primera part dominada per la bateria i el contundent so del baix per
després passar als sons estratosfèrics del Dusan....per tornar-hi de nou...amb
protagonisme del baix elèctric i de la magnífica força a la bateria del Xavi, i
mentre Dusan....amb un final ben apagat..
Seguim amb el Xavi....
Veritable ambaixador de l'instrument,
Xavi ha dut a terme dotzenes de master classes i ha aparegut com a
artista convidat en molts tallers i festivals de tot Espanya i el sud d'Europa
durant més d'una dècada. El barceloní Xavi no és només un artista sinó que també és un professor i un autor amb
la publicació del llibre "Com desenvolupar la seva musicalitat amb la
bateria" el 2010, mentre que també treballa com a professor en el Saló del
músic de Tarragona i l’escola d'Art i Música de Barcelona.
És artista “endorser” de plats Paiste, bateries Yamaha i baquetes Vic
Firth.
Escoltem ara un altre tema del Xavi...iniciat per ell mateix i el
Bernat, i per darrera una simple melodia del Dusan i després com una mena de
destrucció de ves a saber què, motius en tenim per destrossar coses, i ens els
dona la mateixa societat, la manera com uns s’enriqueixen i els altres ens
empobrim..fins i tot ens morim....un final de tema suau, com si res passés, al
cap i a la fi, s’ha de continuar vivint.
5.- Abyss (X.Reija) 4m30s
Vegem què ens diu Carol Bancs per examiner.com ... "Introduir-nos
en el disc “Resolution” de Xavi Reija és com entrar en un estat de son actiu
d'una altra persona. Considerat durant molt de temps a Espanya com un mestre de
la bateria, Reija fa el seu debut internacional fent anar un pas més enllà el
seu post-rock jazz d’avantguarda al proper segle amb ones hipnòtiques en virtut
d'un diluvi subconscient ... "
Felix Marciano, de jazzmagazine França
... "Revelació! Apocalipsi! Música de gènere totalment indefinit, la
música del trio alterna atmosferes contemplatives de sonoritats etèries i
matisos meticulosos, furiosos ritmes imparells amb dissonàncies afilades i
riffs deslligats ... "
Zachary Nathanson .
... "Aquest és un disc totalment recomanat per escoltar-hi sons experimentals,
jazz i rock d'avantguarda. I ells, realment van crear alguna cosa del trio per
mostrar realment què podien fer, i m'imagino que Xavi va donar tant a Dusan com
al Bernat completa llibertat en els seus instruments per improvisar amb el seu
virtuosisme i us diré que, “Resolution” és una meravella, però fora d'aquest
món, l’àlbum que Xavi ha realitzat des de MoonJuneRecords. "
Escoltem ara el tall quart del disc, tema composat per tots tres...
4.- Dreamer (X.Reija/B.Hernández/D.Jevtovic) 9m56s
Mare meva quina Tralla, ja ho vegeu....la seva música literalment et
matxuca les neurones i te les espavila....no et pots quedar impassible...la
permanent pulsió, la repetició et pot portar en un estat diguem-ne
especial...on possiblement la única solució que tens es ballar al seu ritme o
morir...he..he.
Dušan Jevtovic ( es pronuncia : Doo -shan Yev - TOH - vich )
Originàri de Sèrbia, Dušan s'ha establert a Barcelona com un consumat
guitarrista. Amb una veu única en el seu instrument que no només creua gèneres
sinó que abasta l'ànima i l'essència del blues i el rock, Dušan està
consolidant ràpidament les seves credencials com un dels més frescos i una de
les noves personalitats musicals de la música progressiva.
Amb un estil que ve a ser com una pol·linització creuada d'alguns dels
guitarristes més talentosos de la música progressiva (un trobament entre Oz Noy
i
Robert Fripp, amb guions de Frusciante, Henderson i Scofield seria una bona mesura), Dušan és un intèrpret amb molt
de gust on l’economia en la seva interpretació és qualsevol cosa menys
predictible. Amb el seu estatus regional ja ben recolzat, Jevtovkic està
preparat per a un escenari molt més gran, i certament té les eines i les
habilitats per poder-lo abraçar.
A part de liderar el seu trio, Dušan és també una part de XRET, que farà
el seu debut a MoonJune Records a finals de l'any 2014.
Escoltem ja per acabar el tall que dóna títol a l’àlbum, composició col·lectiva
de tots tres. Un tema on la bateria del Xavi inicia el camí amb els
cristal·lins sons de la guitarra, així, de manera suau, ja per després
afegir-s’hi el baix del Bernat, i anar marcant la rítmica baix i bateria.
Mentre Dusan s’esplaia amb acords d’una gran bellesa i després delicadesa
mentre Bernat fa un ràpid riff...Xavi a la bateria ens colpeja el
cervell..etc...escoltem-lo.
9.- Resolution (Reija/Hernández/Jevtovic) 7m02s
Un gran tema per acabar i que ho han fet així suaument, com si no hagués
passat res...he.. però abans deixeu-me dir-vos quatre coses del Bernat
Hernández....
En Bernat és ben conegut en l'escena musical local Catalana com un
intèrpret competent en múltiples gèneres (principalment jazz, fusió, pop i
rock). A més d'aparèixer amb el Dušan Jevtovik en el seu “Am I Walking Wrong?”
i fer els seus deures amb aquest trio, Bernat toca també en XRET (Xavi Reija Elèctric
Trio), encapçalat per un dels bateries més coneguts i més versàtils de la
península, Xavi Reija.
Jo afegiria que he tingut la oportunitat de veure’l unes quantes vegades
a les WTF del Jamboree, primer participant a les Jams i després presentant el
seu projecte a trio amb el Dusan i el Xavi i que recordo que va ser acollonant.
De fet, aquests tres amics i companys comparteixen un sentit comú en la música
i és per això que junts tan fan un projecte d’un com un projecte de
l’altre..potser de fet són tot projectes de tots tres.
Escoltem ara alguns temes d’un parell de discos del gran guitarrista de
Jazz-Rock dels 70s i actualment gran
guitarrista de Jazz, al qual vaig tenir la ocasió de veure ja alguns anys al
Jamboree en aquesta nova faceta, la seva actual...estic parlant de Larry
Coryell....
Escoltem primer el disc del 1972...
“OFFERING”
Larry Coryell
Editat per Vanguard Records 519 054 C
Enregistrat per Jeff Zaraya el 17, 18 i 20 de gener
de 1972 als Vanguard Studios de NYC.
Produït per Danny Weiss
Larry Coryel, guitarra
Steve Marcus, saxo soprano
Mike Mandel, piano elèctric i wah-fuzz
Mervin Bronson, baix elèctric
Harry Wilkinson, bateria
Escoltem el primer tema del disc de la cara A..
1.A.-- Foreplay (L.Coryell) 8m11s
La distorsió inicial de la guitarra ens recorda quelcom del què hem
escoltat però res més....la força rítmica també hi és present ara però amb
l’afegitó del soprano del Marcus...i l’estructura harmònica és una mica més
elaborada tot i que no gaire més...es poden escoltar quatre acords....un gran
solo inicial del Marcus per després fer-ho en Larry...en pla jazz-rocker total
i a un tempo que el va permetre compartir escenari amb el recent desaparegut,
el geni de la guitarra Paco de Lucia, des d’aquí un petó ben gran Paco.
Larry Coryell es pot considerar un dels pioners del jazz - rock - potser
el pioner per alguns -. Larry Coryell mereix un lloc especial en els llibres
d'història. Va aportar al jazz de la dècada del 1960 el que equivalia una
sensibilitat gairebé aliena, una manera de tocar la guitarra amb un cop dur,
tallant, amb el fraseig i el “bending” de les cordes que havia aprés tant del
blues, rock i fins i tot del country, com ho havia fet anteriorment de les influències
del bop més suau. No obstant això, com un veritable eclèctic que era, posseïdor
d’una tècnica brillant, sentint-se còmode en gairebé tots els estils que
abasten gairebé totes les tècniques de la guitarra elèctrica distorsionada
carregada de decibels, la més “heavy” fins a les intricades línies més
delicades i relaxants de la guitarra acústica. Desafortunadament, una gran
quantitat de la seva obra elèctrica més important dels anys 60 i els anys 70 no
està editada en CD, a causa dels plans de reedició erràtics de Vanguard, RCA i
altres segells. , i per la miopia de baix nivell a l’inici dels CD pel que fa a
la música de jazz - rock (tot i que aquesta mentalitat està canviant lentament).
Escoltem ara el tema que dóna títol a l’àlbum....
1.B.- Offering (Harry
Wilkinson) 6m37s
Quina manera més bèstia de tocar la guitarra, i això en el llunyà
1972...ja m’explicaràs...un magnífic tema del bateria que permet portar la
màquina rítmica a un gran nivell, i sempre amb la companyia del Mervin al baix,
i solos del soprano Steve Marcus...tema de Jazz-Rock descarat.
Acabem aquest magnífic disc amb un tema de Doud Davis el
3.B.- Beggar’s Chant (D.D.) 8m07s
Quin magnífic tema a ritme ternari marcat a la perfecció per la bateria
i baix i amb un solo inicial del soprano magnífic....per després el Mike Mandel
al teclat que més sembla el fuzz-wha...i després el Larry més bluesy-rocker amb
el seu bending...magnífic tema per seguir endavant amb la proposta....
Ara escoltaren el disc del 1969 i que és....
“CORYELL”
Larry Coryell
Editat per Vanguard Records VSD - 6547
Enregistrat per l’equip de David Baker el 1969 als
Apostolic Studios, NYC.
Produït per Daniel Weiss
Larry Coryell, guitarra, piano i veus
Bernard Purdie, bateria
Albert Stinson, baix elèctric
Ron Carter, baix
Chuck Rainey, baix
Mike Mandel, orgue
Jimm Pepper, flauta
Aquest també és un vinil digitalitzat...i dir-vos que la llista de
músics implica que tots hi participen, això sí, però en diferents temes.
Tots els tems estan composats pel Larry Coryell...
Nascut a Galveston, Texas, el 2 d’abril de 1943 Coryell va créixer a
l'àrea de Seattle, Washington, on la seva mare el va introduir al piano a la
primerenca edat de 4 anys. Va canviar a la guitarra i va tocar música rock a la
seva adolescència. Ell no es va considerar prou bo per seguir una carrera
musical i va estudiar periodisme a la Universitat de Washington, fent a la
vegada classes particulars de guitarra. El 1965 es va traslladar a la ciutat de
Nova York i va començar a prendre classes de guitarra clàssica que li serviran
de manera prominent en les etapes posteriors de la seva carrera. Podem citar a
Chet Atkins i Chuck Berry com a les seves primeres influències però també va
escoltar i aprendre de jazzmen com John Coltrane i Wes Montgomery. Ell també es
va inspirar en la música popular de l'època, amb els Beatles, The Byrds i Bob
Dylan i va treballar diligentment per combinar tant el rock i jazz a l'estil de
la seva tècnica. Això es va reflectir en el seu rendiment en la gravació de debut
en l'àlbum del baterista Chico Hamilton "The Dealer", on sonava de
vegades com el Chuck Berry, amb el seu to gruixut gairebé distorsionat.
Escoltem el tall 3 de la cara B...un tema de marcat accent rocker on el
tempo i les maneres són totalment d’una potència brutal...
3.B.- Morning Sickness (L.C.) 5m30s
També el 1966 va formar una banda psicodèlica anomenada “The Free
Spirits” on també hi va cantar, va tocar
el sitar i va fer la major part de la composició. Tot i que la música
conceptual del grup estava d'acord amb la fórmula psicodèlica amb títols com
"Bad News Cat" i "I'm Gonna Be Free" prefigurava el jazz
rock amb més solos complexes de Coryell i del Saxo i flautista Jim Pepper. No
obstant això, no va ser fins tres anys més tard després d'aprendre en àlbums del
Vibrafonista Gary Burton i el flautista Herbie Mann i fent concerts amb gent
com Jack Bruce i d’altres que Coryell va establir la seva veu musical
multifacètica, editant dos àlbums en solitari que barregaven jazz, clàssica i ingredients
de rock. A finals de 1969 va gravar "Spaces " , l'àlbum pel qual és
més conegut.
Va ser un disc amb dos guitarristes ja que també va incloure a John
McLaughlin qui també estava entre el rock i el jazz en aquell moment i el
resultat cogitatiu va formar el que molts aficionats consideren que és l'embrió
del qual va sorgir el moviment de jazz fusió de la dècada del 1970. Contenia
tempos dements i els bestials intercanvis de guitarra anaven sovint més enllà
de la seva categoria per no parlar de l’innovador treball amb el contrabaix de Miroslav
Vitous i la potència a la bateria de Billy Cobham, i tots ells van fer grans
contribucions al Jazz i al rock al llarg dels anys 70s.
La seva carrera però, va començar a l'era de la guitarra de rock, on va
ser capaç d'estar a dalt de tot per un temps amb llegendes com Jimi Hendrix,
Carlos Santana i Eric Clapton. Com que aquesta era va acabar, la seva expressió
musical el va portar en un viatge divers, i encara que ell no va tenir el reconeixement
de fama comercial que els músics mencionats van tenir, tot i així va ser capaç
de deixar la seva empremta en la música a través del jazz i el món de la fusió.
La seva música continua influenciant a músics i aficionats a nivell
internacional i continuarà fent-ho durant un temps molt llarg.
I ara per acabar amb el Larry i el, programa escoltem un altre tema amb
força tralla...una mena de Jam amb l’Albert Stinson...un tema que farà tremolar
tot el vostre cos.
3.A.- The Jam with Albert (L.C.) 9m00s
Uff..quina bestiesa, oi?....Això és el que passa sempre en el darrer
tema del programa que posem tota la carn a la graella...he..
Espero que hàgiu gaudit d’aquest programa, si heu pogut resistir fins
aquí, tot i la variació estilística musical apartada de l’habitual però amb
suficient qualitat, amb molta qualitat diria jo, per entendre que hi ha alguna
cosa més que el swing. Hem escoltat el projecte del Xavi Reija “Resolution”, i
hem recuperat de l’armari empolsat un parell de discos vinils digitalitzats per
qui us parla per a la ocasió del gran Larry Coryell. Aquest i tots els
programes de ràdio que es dediquen a posar música, bàsicament tenen la
pretensió de fer-vos passar una bona estona a més a més d’incitar-vos a comprar
els discos que posem. Avui ha tocat Jazz-Rock i d’altres dies toca
Jazz-Jazz...he...
Bé, espero trobar-vos el dijous 24 d’abril amb un nou programa de
novetats i de revisitar grans mestres i veure-us el proper 25 d’abril a la Sala
Xica de la Vicentina en el gran concert de Jazz amb el Eladio Reinón Quartet...
Bona nit i bon Avantgarde-Jazz-Rock en el Jaç de cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
